Grosske. Bloc (més) personal

 

Quan escric aquestes línies Jaume Matas passa les seves vacances a un Hotel de superluxe de Miami (el Shore Club, a 400 i pico euros el vespre) i no vol fer declaracions a la premsa.

També és el moment on la majoria de l'opinió pública s'està enterant que el seu goven passarà a la història com el més corrupte de l'autonomia balear.

Mentres la Vice-Presidenta d'aquest mateix Govern, la Sra. Estaràs, encapçala la regeneració democràtica del PP (sic) i la seva portaveu i imputada pel cas cavallistes diu avui mateix que serà immisericorde amb els casos de corrupció (sic), pas a ressenyar-vos el que consider casos de corrupció política del periode 2003-2007, algúns perseguits per la justícia i d'altres no (encara):

CORRUPCIO POLITICA AL SI DEL GOVERN MATAS

Cas Rasputín

 

                    

Els tíquets del Rasputin                        Joan Flaquer, Conseller responsable

                                                          d'IBATUR

El gerent d'IBATUR, Juan Carlos Alia, carrega a l'Hisenda autonòmica les despeses d'un puticlub de Moscou (es va descobrir per casualitat). El Lobby de Dones ho denuncià davant Fiscalia que no considerà que el cas fos punible penalment en poder-se tractar d'una errada. Ressenya de premsa a El Pais aquí

Cas Bitel 2

                      

 Damià Vidal                                         Rosa Estaras, Presidenta de Bitel

El Gerent d'aquesta empresa, Damià Vidal, està acusat de buidar el calaix de l'empresa amb contractes ficticis i despeses injustificades. La presumpta malversació ascendeix a 700.000 euros (descobert, com els dos següents, gràcies al canvi de govern). El Cas Bitel 2 ja té un espai a la Wikipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Bitel_2 ).

 

Cas CDEIB

 

                        

Antònia Ordinas                                        Josep J. Cardona, conseller

                                                                   responsable del CDEIB

L'ex-gerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears. Antonia Ordinas, es gastà 320.000 euros en despeses de representació i regà amb contractes digitats a amics i familiars

Cas Consorci Turisme Jove

                                       

                                        Rosa Puig, consellera responsable de

                       Turisme Jove i el Director Gral de Joventut  J. F. Galvez

Aquí ens trobam davant una vertadera trama que deixà aquest Consorci en fallida tècnica i a la qual han participat presumptament el gerent del Consorci, Damià Amengual, el contable Jaime Cerdà, el Cap de Serveis i Manteniment Juan Francisco Gonsálbez i la seva esposa i exconsellera del CIM del PP María Reyes Carbonell. Es parla de la malversació de 800.000 euros, de factures falses, de comissions... la Fiscalia pot demanar fins a 23 anys de presó segons aquesta informació del DM 

Cas Pla Territorial de Mallorca

               

Bartomeu Vicens                                       Jaume Font

"O miente Vd o miente el Sr. Bartomeu Vicens" li digué el Fiscal al llavors conseller del PP al govern Matas Jaume Font. Trobareu la ressenya de l'interrogatori aquí. Jo sempre he pensat que tal volta mentien tot dos. Els responsables del PP i d'UM al Govern i al Consell, respectivament, s'acusen mútuament d'haver impulsat les ART denunciades pel GOB i qye donaren peu a pelotazos urbanístics, reclassificacions fetes en funció d'interessos particulars, per valor de 300 milions d'euros. En el primer dels casos investigats per la Fiscalia - Es Crevers de Marratxí - hi participaren Ibercon i Vicente Grande com a intermediari. Promotors i polítics, com les bruixes de Macbeth, donant voltes a l'olla de l'especulació i l'enriquiment il.lícit 

Cas Palmarena

Rosa Puig, consellera d'Esports

Aquest equipament esportiu ha costat 146 milions d'euros sobre un projecte de.... 46 milions. La deuta contreta és a vint anys. La Fiscalia investiga el cas i hi ha diversos imputats

El Metro de Palma

Mabel Cabrer Consellera d'Obres

Públiques del Govern Matas

A una inversió teòrica de 235 milions d'euros començau a sumar: 80 milions de sobrecost en l'execució de les obres (el doble d'allò previst per la llei com a acceptable), 28 milions per arreglar les deficiències en la seva construcció i 193 milions de costos financers perquè el famós metro l'acabarem de pagar.... l'any 2031!!

Afegiu també que tot estava tan mal fet que el metro ha estat inoperatiu des de la seva inauguració fins a juliol del 2008 (més d'un any).

Total 536 milions per un metro de SET KILOMETRES i un tram en superfície fins a la Universitat. "El Metro más caro del mundo" titulava en primera un diari local

Autopistes d'Eivissa

     

            

   La mateixa que abans        Stella Matutes (Matutes, capisci?) Consellera Consell Eivissa 

Si les xifres del Metro escandalitzen. estau atents a aquests: Projecte inicial de les autopistes d'Eivissa: 13 milions d'euros; cost d'execució: 150 milions!!. Si a això afegiu els costs financers, etc per fer-se pel sistema de peatge a l'ombra, el cost total d'aquí 25 anys haurà estat de 500 millions

 

Cas Ses Variades (Eivissa)

La mateixa que abans

Com que el cas és a Eivissa no ha tengut massa trascendència a la resta de les Illes però és necessari saber que la Sra. Stella Matutes, ex-consellera de Vies i Obres del Consell d'Eivissa declarà davant la Fiscalia el passat dia 28 de juliol per "tráfico de influencias y manejo de información privilegiada"

La qüestió és fonamenta en el rescat de la finca propietat dels Matutes Ses Variades que, desclassificada per les DOT, és recuperada per a la ubanització en tres etapes: llei de mesures urgents promoguda per Jaume Matas, conveni de l'Ajuntament d'Eivissa amb els promotors (condicionat a lés determinacions del Pla Territorial) i aprovació (Oh sorpresa!) de les pertinents modificacions del Pla Territorial a una votació on la Sra Stella hi va participar

Cas Abel Matutes

 

Abel Matutes

Abel Matutes, pare de Stella Matutes, està lligat empresarialment a empreses concessionàries de les autopistes i tengué la "sort" que les autopistes seguissin traçats beneficiosos per a les seves propietats i, també, que, en determinats trams, quan passaven aprop d'una urbanització de la seva propietat, l'autopista s'esfonsàs en trinxera pèr tal d'evitar l'impacte visual.

D'allò que, de moment, haurà de donar comptes davant la justícia és d'una acusació d'enriquiment il.lícit derivada de la utilització de la terra aixecada per fer les autopistes per a omplir un camp de golf de la seva propietat, el de la Platja den Bossa, que, inicialment, era inviable per estar sota el nivell del mar

 

CORRUPCIO POLITICA AL SI DELS AJUNTAMENTS POPULARS

Cas Rodrigo de Santos: el regidor del PP carrega a la Hisenda municipal les seves "juergues" sexuals i comet possible prevaricació en la compra d'un joc infantil per un import d'1,5 milions d'euros!! (descobert gràcies al canvi de govern a l'Ajuntament de Palma)

Cas Andratx. El batle d'Andratx, amb el suport polític del Govern Balear i la complicitat d'un Director General del mateix govern comet tot tipus de tropelies al seu municipi

Megapark: Cas de permissivitat davant la il.legalitat. Un negoci a S'Arenal sense llicències i amb mil denúncies aconsegueix funcionar 5 anys amb la complicitat activa del govern municipal den Fageda i na Cirer

Torres del Temple: Un Bé d'Interés Cultural on es fan obres il.legals per converir-lo en pisos de luxe amb la permissivitat del govern Cirer

Son Olivaret: Una urbanització il.legal que coneix un creixement desmesurat durant l'època Cirer davant la permissivitat de l'Ajuntament

Cas Santa Margalida: El batle feia negocis amb les concessions municipals,

Cas Cavallistes: setze batles del PP imputats  per falsificar certificats municipals per cobrir les irregularitats urbanístiques d'un d'ells

Segur que em deix coses. No dubteu en apuntar-les, per favor

ADDENDAS a suggeriment dels lectors

Gràcies als lectors que amb els seus comentaris m'ajuden a completar aquest memorandum. La veritat és que la llista és salada i amb una mica de paciència aniré afegint enllaços a dades més extenses sobre cada cas. Hi afegesc, DE MOMENT, 2 casos d'Eivissa que afecten la família Matutes. el Cas Andratx, Torres del Temple, Mergapark, Son Olivaret... però n'hi haurà més. Deix fora algúns suggeriments com el dels funcionaris de la presó o el suvorn a un oficial de la policia nacional per part de la Paca per no entrar dins l'òrbita del govern Matas i el seu periode de lideratge del PP

 

Hi ha enfrontaments dins el gtovern balear pels pressuposts del 2009. Bloc i UM acusen el Conseller d'Hisenda d'afavorir les Conselleries del PSOE

Tant de bo que el problema fos aquest. Estic segur que retallant d'aqui i posant allà tot s'arreglaria. El problema és que els pressuposts, globalment, no donen resposta a les necessitats dels ciutadans.

A un moment de crisi econòmica, el sector públic ha de tirar del carro, ha d'invertir, ha d'impulsar polítiques socials i mediambientals generadores d'ocupació (perquè és una gran mantida i, a més, de dretes, que la única manera de fer ocupació des del sector públic és l'obra pública).

Jaume Matas va malbaratar centenars de milions d'euros, ens ha deixat endeutat fins a les celles i, a més, ho va fer en un moment de gran expansió econòmica que per res reclamava aquestes virgueries, ho va fer per pur interés partidista

Per suposat no es tracta de copiar el model Matas però tampoc no podem tornar al model Mesquida d'alumne aplicat de Comptabilitat General.

La Generalitat de Catalunya va governar durant molts d'anys un pufo molt important a Salut (a Salut eh? no en el Metro). Va ser una opció política per tal de donar un bon servei als ciutadans i es va resoldre políticament amb el model de finançament: la política ha d'entrar a la Conselleria d'Hisenda

Amb la que està caiguent, parlar de contenció en la llei de dependència o de devallades pressupostàries a Treball (per citar una conselleria del PSOE) i fer-ho passar per una necessitat financera és un insult a la intel.ligència política dels progressistes d'aquest país.

Hisenda ha de cercar els doblers de davall les pedres i s'ha de posar al servei no d'un màster de gestió d'una universitat dels USA (que tanmateix no li donaran) sinó de les necessitats de la gent d'aquest país: les persones, recordau, primer 

Conta avui el DM que ahir va haver un altra operació policial contra el clan de la Paca; en concret, contra cinc punts de venda repartits per la ciutat i que eren utilitzats pel clan per als seus negocis.

La informació no dòna detall dels indrets exactes on hi havia aquestes sucursals ni de les persones detingudes però allò més important és que confirma allò que hem dit i repetit aquells que hem impulsat el procés de desmantellament: pensar que Son Banya era una cosa aïllada de la ciutat, que no l'afectava o, fins i tot, que la preservava de l'extensió del narcotràfic a la resta del municipi era una gran fal.làcia.

Tenir un santuari de la droga tolerat per les institucions ha fet malbé generacions senceres de persones que han habitat el poblat, ha afavorit la corrupció política i funcionarial... i ha afavorit l'extensió del narcotrtàfic a la resta de la ciutat.

Desmantellar Son Banya no acabarà amb el narcotràfic a Palma però sí que  li llevarà una important base operativa i el dificultarà

 

El trobareu clicant a enllaços   "aquí"

Comentari remés per:

 

En bon diumenge d'agost he tengut l'humorada d'obrir un nou bloc (que no substitiueix a aquest sinó que s'hi afegeix).

Es diu Para IU i allà comentaré gairebé tot el que sé i el que pens del procés previ a l'Assemblea federal d'IU i tots els temes que consideri relacionats.

El trobareu aquí

PERQUE...

Es un guetto racista i anacrònic

Va nèixer amb caràcter provisional i ha tornat definitiu

Es un compromís de l'acord de govern de 2007 i de totes les forces polítiques des de fa més de 20 anys

Es un problema que creix (il.legalment al propi poblat i legalment estenent-se per determinats barris de la ciutat)

Es un santuari del narcotràfic

Es un focus permanent d'exclussió social (el 54% dels nins no van mai a escola, el 90% de la població és analfaberta, el 72% no té ingressos reconeguts...)

COM

Progressivament, controlant els processos de reallotjament

Ajudant a qui ho necessita amb lloguers subvencionats amb opció de compra condicionats a l'èxit de la inserció social

De manera molt dispersa geogràficament, sense reproduïr guettos

Estroncant el negoci del narcotràfic

A partir del mes de setembre

NOTA FINAL: Juliol acaba bé. Dia 30 es presentava el resultat del concurs d'idees per fer dos blocs de pisos moderns i dignes a Corea en substitució dels anteriors. El mateix dia la Junta de Govern aprovava el Pla de Reallotjament de Son Banya. Problemes de dècades que, només amb un any de govern de progrés i de la mà de dos regidors del Bloc, han començat a solucionar-se

 

 

Dedica avui Pedro J. 5 pàgines del seu diari a un interessant estudi comparatiu sobre les polítiques lingüístiques de la UE.

La tesi és que la utilització de llengües no comúns al conjunt dels estats com a llengües vehiculars a les escoles és una excentricitat que només comparteixen Catalunya, Balears, Galícia. Groenlàndia i les Illes Feroe. Guais!

Front a aquest fet suposadament escandalós, em permet d'opinar el següent:

1.- L'objectiu de les escoles a la nostra comunitat (i a Groenlandia) és que els nins i nines surtin de l'escola essent competents en les dues llengües oficials. Qualcú sensat pot posar en dubta aquest objectiu?

2.- La crua realitat - i el que a mí em preocupa realment -  és que, tendencialment, els joves surten de l'obligatòria amb una pobresa lingüística progressiva tant en català com en castellà.

3.- Que la llengua vehicular a l'escola sigui el català (o el groenlandés) no només em sembla concordant amb el fet que aquesta sigui també la llengua pròpia de la comunitat sinó un intel.ligent mecanisme de compensació del seu ús social minoritari. Si les propostes de Carlos Delgado i del "Manifiesto en defensa de la lengua común" sortissin endavant els resultats a curt termini serien clars: postergació del català a usos oficials (la "llatinització" que tant preocupava a Josep Maria Llompart) i un ús social en accelerada recessió.

4.- Que Balears i d'altres comunitats de l'Estat es singularitzin dins Europa per la defensa de les llengües no comúns al conjunt de l'Estat em sembla una manífica notícia. La UE reconeix el seu valor i fins i tot el President de França ha reconegut també recentment el patrimoni valúossíssim que representen... llàstima que les polítiques a la majoria de països de la UE, inclosa França naturellement, no siguin conseqüents amb aquest discurs.

5.- Front a la lamentable situació belga, on les llengües han estat i són eines al servei de l'escisió de la societat, jo vull societats que integrin la pluralitat lingüística de manera raonable. El fet que el castellà sigui oficial al conjunt de l'Estat no ha de suposar privilegi ni supremacía sobre les pròpies de les diferents comunitats. Les persones i les llengües han de poder conviure amb prou intel.ligència com perquè la preocupació dels intel.lectuals i dels mitjans de comunicació sigui allò que esmentava al primer punt: la quantitat d'analfabets funcionals (en qualsevol llengua) que surten de les aules any rera any

Carlos Delgado va convertir l'Ajuntament de Calvià en refugi dels "aturats" del PP  provocats per les passades eleccions. Exactament igual que va fer en Fageda l'any 1999. N'hi havia 40 però l'oposició diu que 60; tant se val

La seva guàrdia pretoriana al darrer Congrés del PP ha coincidit, casualment, amb la gent que tenia cobrant un sou de l'Ajuntament: Jaume Font, Antoni Pol, Antoni Ramis...

Però n'hi va haver que no es posaren darrera seu al Congrés i ara els ha tret de l'Ajuntament amb l'excusa de fer una política més austera. Es un gest per a consum exclussiu de pardillos

Es un raonament lògic molt senzill:  o els alts càrrecs "acomiadats" eren útils per a l'Ajuntament o eren innecessaris. Si eren útils és una errada acomiadar-los i, si eren innecessaris, va ser una errada contractar-los

I un altre tema: si en Delgado volia fer un gest d'austeritat podria haver començat per rebaixar el seu sou (90.000 euros anuals), infinitament superior al de la batlessa de Palma (població 8 vegades superior a la de Calvià) i  igual al del batle de Madrid  (població 80 vegades superior a la de Calvià)

Ahir vaig tenir el privilegi d'assistir a la conferència de Jane Goodall al Baluard. Per als qui no coneguin la seva trajectòria en defensa dels animals basta dir-lis que és com si els Beatels haguessin vengut a fer una conferència sobre música pop o com si el Papa hagués vengut a parlar de la religió en el món contemporani.

Goodall exerceix la fascinació de les persones físicament fràgils que traspúen, a la vegada, serenitat i una determinació a prova de bomba. Si dic que ha dedicat la seva vida a l'estudi i protecció dels ximpanzés més d'un ignorant dirà: vaja!, un altra "chalada" dels animals. Impossible anar més errat.

Jane Goodall ha contribuït poderosament a fer caure les teories científiques més ràncies que, fins no fa gaire, intentaven traçar una línia infranquejable entre humans i animals , ens ha ajudat a comprendre i estimar els animals, ens ha ajudat a estimar i comprendre la natura i ens ha ajudat a estimar-nos i a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

L'humanisme circunscrit a la valoració exclussiva de la nostra pròpia espècie és un humanisme coix  i insostenible: l'estimació per les persones, pels animals i pel medi ambient forma un tot indissoluble.

I això és així per dues raons. En primer lloc, perquè no em crec a qui digui que es capaç de ser compassiu amb una persona que pateix i no ser-ho amb un animal que pateix: forma part del mateix mecanisme mental;  i, en segon lloc, perquè la solució a la sostenibilitat del planeta, al manteniment de la biodiversitat i a la nostra mateixa supervivència com a espècie és, en realitat, uná única solució impossible de fragmentar: o solucionam els tres problemes a l'hora no en solucionarem cap 

Els números del Palmarena són esgarrifants. Sobre un projecte de 46 milions d'euros ens hem anat a una despesa que rondarà amb tota probabilitat els 146 milions. Es a dir, una tudada de 100.000.000 d'euros. La deuta contreta és a vint anys. Es a dir, que hem d'agafar la nostra edat i afegir-li vint anys i així podrem calcular quan deixarem de pagar les cosetes del govern Matas.

La Fiscalia, la sempiterna fiscalia, ho està investigant i ja hi ha diversos imputats en aquest nou cas de saqueig als soblers i als interessos públics.

La Fiscalia, ja ho he dit, necessita reforços amb urgència. Per si la legislatura més corrupta de la democràcia - la del 2003 al 2007 - no fós prou càrrega de feina també s'ha d'ocupar de Son Banya i de les màfies de la presó.

Si el que hem sabut fins ara de la concorxa entre presos i funcionaris ja és prou impresionant, no menys impresionant fou el testimoni del President del Grup de Drets Humans, Sr. Vicens, ahir, a Canal 4: a la presó de Palma es tortura: "gent enmanillada durant dies, gent privada d'aliments durant dies... però allò més freqüent són les pallisses". Esper que el Sr. Vicens sigui cridat aviat a declarar per part de Fiscalia

El Govern Balear ha decidit no introduir la Lototrot en els bars i cafeteries en forma de màquines "escurabutxeques" terme bastant més precís i descriptiu de la realitat que el castellà de "tragaperras" .

La decisió em sembla perfecte perquè seria lamentable que el Govern Balear promocionàs la forma de joc més estúpida i perjudicial de totes les inventades

Efectivament, les màquines "escurabutxeques" són ESTADISTICAMENT IDIOTES. Guanyar a la loteria és molt més difícil que agafar una tarja bancària aficaar-la al caixer i pretendre encertar a la primera amb el codi d'accés. Però és cert que jugant a la loteria o a la primitiva o al "cuponazo" existeix una remota possibilitat de fer-se ric. Amb els irrisoris premis de les màquines escurabutxeques és impossible. Per tant, com en els altres sistemes, com més hi juguis estadísticament més hi perdràs però, a més, sense aquesta possibilitat remota d'invertir l'equació i guanyar una doblerada.

Tot i ser, com és, la forma més estúpida de jugar és, de molt, la més practicada. La immediatesa del premi, el joc de llums i só, la petita excitació del moment la fan un perfecte pseudoansiolític que, com tots els de la mateixa "calaña", tenen el pervers efecte de provocar més ganes de jugar i, a la fi, de generar addicció.

A Balears hi ha més de 20.000 ludòpates i un bon troç enterra els seus doblers en les ditxoses maquinetes. Es una addicció per pobres, per desgraciats que troben així la manera de ser més pobres i més desgraciats.

Per tant, m'agradaria pensar que el govern trobarà la manera de posar en marxa noves mesures per, tot sòl o en col.laboració amb el govern de l'Estat, reduïr aquest vertader càncer personal i social que pateixen tantes persones i famílies modestes

Article remés per Paco García el 17/07/08 

El meu amic Paco García m'ha remés aquest article. Es el testimoni d'una persona que lluita amb la mort i que pèrtany, com jo, a la generació on els Ducados eren gairebé un requisit (maleït) per a una socialització normalitzada. Ho public amb gust i amb els meus millors desitjos per a la seva salut

SON LLÁTZER "EJEMPLAR"
>
> Regreso a casa en el día de hoy, 28 de Junio, tras una estancia no muy
> apacible y obligada; obligada porqué tuve que ingresar de urgencias en ese
> complejo sanitario llamado " Sont Llátzer ". Hospital qué, en su día, se
> levantó para abarcar unas necesidades perentorias qué cubriesen las demandas
de una ciudadanía que se hacían evidentes en el marco de la
> salut de la Isla de Mallorca. Motivo de mi ingreso?: De nuevo las secuelas
> qué me habían ido perforando los pulmones, esa droga sutil, enigmática y
> socialmente aceptada como es el tabaco. Perforaciones qué a primera vista no
> serían relevantes, pero apostemos por hacer la prueba de la " nicotina y él
> alquitrán y comprobaremos como " La Máquina de la verdad" , queda en
> evidencia ante los daños colaterales qué iriamos detectando.
> Esas demandas de dar respuesta adecuada al problema sanitario, ya están desfasadas; ahora y a pesar de todo el cinismo político del PP, presuntas corruptelas y movilizaciones ciudadanas, otro nuevo hospital, será instalado en "Son Espases".

> Fumamos conscientemente, aún a sabiendas de que el cigarrillo, a pesar de
> qué, debe decirse, intrínsicamente, ha reducido una verdadera calidad de
> vida, nada especulativa del supuesto tabaco, o somos tan radicalmente
> ignorantes qué, obviamos ese detalle y miramos para lados mas placenteros
> cerrando los ojos, aún en la certeza qué, en un cigarrillo existen tal
> cantidad de componentes químicos capaces de ir aminorando nuestras vidas y,
> lo mas significativo: la irreversibilidad del daño pulmonar, motriz,
> doloroso y siempre sujeto a la dependencia ajena ? En Esta ocasión, sería
> la IIIª qué ingreso en "Son Llátzer ", siempre con una media de estancia de
> 14-16 días. lo cual evidenciaría mi insconsciencia, escasa voluntad y nula
> disciplina y, en consecuencia, tener siempre la mano tendida para qué se me
> ayude.
>
> Afortunadamente logré sortear la muerte de cerca; así de crudo. Ciertamente
> con la ayuda, tanto en UCI como en "planta" de unos profesionales dignos de
> la actividad que desarrollan: la ciencia médica. D. Pedro Ibañez, Araceli
> Muñoz, doctores Matas, Maymó y Aguilar, así como a enfermeras qué, en
> términos generales, dieron muestras, mas allá de sus conocimientos, de un
> trato cercano, humano y comprensivo ante las reacciones de mi estado,
> anímico, absolutamente ejemplar. Vaya pues para ellos, ¡¡si sr. Ibañez,!!
> mi mas profundo agradecimiento.
>
> En un pais progresista cuando se habla del " cambio " de "progreso"debe de
> desaparecer la retórica; en mi opinión en un estado moderno, democrático y
> socialmente justo; la sanidad es el primer elemento a prevalecer, así mismo
> erradicar y combatir los motivos qué producen deterioros físicos y, hablando
> del tabaco, - ya se ha comentado, de efectos irreversibles- . Cuantos
> pleitos se han ganado en los EEUU de América contra las todo poderosas
> multinacionales del humo? Lo curioso de ese sistema es qué, hay tabaqueras
> qué ellas mismas se hacen la competencia a fín de esquivar tasas
> produciéndolo de contrabando y rentabilizar mas las cajetillas, en fin......
> Tan sólo resta la ofensiva constante y permanente, tanto para qué los
> fumadores entendamos el mensaje, cómo el qué las administraciones del
> Estado, no lleven esta causa al mercadillo del regateo del voto.
>
>
> Paco García

El personal de les contrates del Servei d'Ajuda a Domicili municipal està en vaga. Després de l'IBSALUT, l'Ensenyament i el Transport Ferroviari les reivindicacions sindicals han arribat a aquest sector.

Sé que la meva opinió sobre aquest tema té un cert interés i per això intentaré deixar constància d'algunes idees.

1.- EL SAD (Servei d'Ajuda a Domicili) és un sector d'activitat molt sensible, molt aprop de l'atenció sanitària quant a eventuals perjudicis per a l'usuari. Estam, per tant, davant un conflicte molt delicat i que exigeix la màxima responsabilitat per part de tots. L'Ajuntament, per tant, en cap cas deixarà de prendre totes les mesures necessàries perquè els usuaris no pateixin una desatenció greu

2.- Des d'un punt de vista formal, la vaga és un conflicte que es produeix al sí d'empreses privades que treballen per a l'administració (no només la de Palma, també la d'Inca, la de Pollença, la de Santa Eulària i molts altres municipis de la nostra comunitat). Això vol dir dues coses: a) que les administracions implicades no són alienes a la qüestió i que estan afectades pel conveni col.lectiu del sector i b) que si es pretén alterar sobre la marxa les condicions de les contrates empreses/administració ha de ser sobre la base d'un nou conveni col.lectiu que han de signar la patronal del sector i els treballadors

3.-  Des del punt de vista del fons, cal remarcar que les condicions laborals dels treballadors i treballadores familiars - i així ho he manifestat a la reunió que hem tengut avui matí - conté aspectes poc tolerables: no arriben ben bé a mileuristes i, a més, cobren per hores de tal manera que ni tan sols tenen garantit un sou estable cada mes. També des del punt de vista del fons he de dir que la pretensió dels treballadors/es familiars de cobrar com les poques treballadores familiars funcionàries que té l'Ajuntament no són raonables. En primer lloc perquè aquest petit grup de treballadores familiars no és un cos funcionarial paral.lel que exerceixi les mateixes funcions sinò un petit "residu" de situacions passades que exerceix funcions diferents. En segon lloc, perquè per ser retribuït com a funcionaris cal passar les proves de selecció i tenir les titulacions inherents a la funció pública. Cas apart són el petit grup de treballadors/es socials de les contrates que exerceixen tasques de coordinació de la tasca dels treballadors/es familiars i que segueixen professionalment els casos dels usuaris, No pateixen els inconvenients que he esmentat anteriorment, les seves funcions no responen al nucli dur del servei i podrien ser complimentats de moltes altres maneres

 4.- Crec que hi ha marge per l'acord però aquest acord no descansarà sobre una possible actitud que és la més fàcil per a un gestor públic: truere la xequera, desatendre altres necessitats i quedar "com un rei". Aquest és el mecanisme pel qual la gestió pública  s'ha acabat identificant amb naufragi econòmic. Dit això, tenc clar que l'Ajuntament i la resta de les administracions han de fer un esforç econòmic per millorar les condicions laborals de persones que exerceixen una funció importantíssima des del punt de vista social i que han estat tractades històricament com a treballadors/es de segona. I també crec que cal obrir una reflexió de fons sobre l'organització del servei i el recurs sistemàtic a l'externalització de determinats serveis

Primer el PP va dur a Fiscalia l'assumpte dels ossos cremats  a l'aire lliure, després el PP va explicar a qui el volgués sentir que existia un pla per privatitzar la funerària, després va sortir a la llum el pèssim estat financer de l'empresa, després una empresa de Sòller anuncià el seu interés en treballar a Palma, després el President de l'Associació s'empreses funeràries de Mallorca diu que, per privatitzar-se, l'EFM ha de sanejar-se prèviament i, per últim, el PP ha denunciat l'adjudicació de la cura dels jardins a una empresa de la qual és soci el company de na Francina Armengol.

Uf!! Molta funerària, no?. Què passa realment?. Heus aqu la meva opinió en apretat resum:

1.- L'Empresa Funerària municipal està, efectivament, feta pols des del punt de vista econòmic: massa anys de mala administració d'aficar-hi cunyats, d'inflar la plantilla, de tudar doblers per a profit de proveïdors i qui sap de qualcú més. Les funeràries mouen molt de doblers, tenen usuaris que protesten poc i són propícies a ser víctimes d'administradors sense escrúpols

2.- Existeix gent que, quan ha deixat de treure doblers directament de la funerària municipal, ha canviat d'estratègia i, amb la inestimable complicitat del PP, opta per propiciar la seva substitució per altres empreses

Estic segur que el govern municipal no caurà en aquest parany. Es ridícul que una empresa en situació de monopoli virtual, costs de producció adaptables i demanda assegurada (ai!) perdi doblers. La única cosa que es necessita és dur endavant una gestió enèrgica, reduïr costs, fer fora els voltors i posar l'empresa al servei dels interessos generals