Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 24 Gener, 2010 22:40

Foto de DBalears
Una cosa interessant amb això de les festes populars és que tothom opina, que hi ha opinions per a tos els gusts i que totes les opinions són respectables.
Sobre l'Atiafoc aquesta és la meva:
Que gràcies a Iguana Teatre per haver organitzat el millor Atiafoc de tots els celebrats fins ara.
Que gràcies a IB3 per permetre que centenars de milers de persones hagin pogut veure al manco un bocí d'aquest espectacle en directe o, avui mateix, en diferit.
Que gràcies a les desenes de milers de persones que, poguent-ho veure tranquil.lament asseguts a ca seva, s'han estimat més veure i formar part de l'espectacle
Que hi ha 5 coses que m'encanten de l'Atiàfoc:
1.- Que és un grandiós homenatge a la nostra cultura popular
2.- Que es produeix en un indret emblemàtic de la nostra ciutat (tal volta, el que més), amb la Seu al fons
3.- Que, per les dues raons anteriors, és irrepetible i inimitable arreu del món i, per tant, un magnífic "producte d'exportació" i de promoció turística
4.- Que, té un llarg recorregut de possibles variants en la seva execució que permet conjurar el perill de la monotonia
5.- Que ha donat peu a una sèria de fotografies i filmacions d'una increible bellesa plàstica
... i 6.- Que és millorable i això és estimulant i engrescador... però de les millores avui no toca parlar perquè s'ha de convocar la Comissió de Festes Populars: amb això de les Festes no s'ha de funcionar a cop d'ocurrències sinó de diàleg i de consens amb tot aquell que hi vulgui participar
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Congratulations
Entre tots els agraiments (que en fas molts) no has d'oblidar el més important de tots, la persona (valenciana) que va "importar" la cultura del foc i del renou (la traca) de la València originària, José Mª Rodriguez (possible futur batle de Palma i, conseqüentment, Jefe teu) de la mateixa manera que el batle de Salines va importar la cultura "dels Cavalls" de Menorca. Com totes les "espècies invasores", com les algues de les costes, o les cotorres a Bellver, resulten exòtiques i espectaculars, però molt perjudicials pel, en aquest cas, patrimoni i medi ambient de Palma. Però clar, imagin que pels verds-vermells actuals el patrimoni i el medi ambient propis interessen molt menys que els vots.
Marca, copia i enganxa:
www.mallorcaweb.net/arc46
En començar a llegir el teu comentari em pensava que anaves en broma. Després m'en he adonat que no. Només dir-te que identificar la cultura del foc a Mallorca amb una imporació artificial de José Maria Rodríguez és un desbarat inconmensurable. La cultura del foc és ancestral a Mallorca i els correfocs varen reviscolar amb la democràcia com moltes altres de les expressions de la nostra cultura popular en acabar la dictadura franquista
No sóc membre de cap comissió, ni ho vull ser, així que ningú no em cercarà per dialogar. I tanmateix jo diré la meva: el correfocs fan part, efectivament, de la cultura tradicional mallorquina; però la 'mascletà' final, digau-li aiguafoc o el que vulgueu, és una importació innecessària de l'impresentable d'en Rodríguez, quan feia a Cort el que li petava.
El correfoc de les colles i les bèsties és l'essència de la festa. El muntatge d'Iguana –a qui s'ha de reconéixer la seva tasca de recuperació– ,és un afegit teatral que, a més, només varen veure uns centenars dels milers de persones que anàrem a la festa. Molt mal plantejat l'escenari: personalment no vaig passar de veure la Seu. Això sí, ben roja...
és tan ridícul lo de dir això d'en Rodríguez com dir que els dimonis (de foc) son ancestrals a Mallorca. Aquí el primer correfoc o nit de foc la feren els Joglars que s'inspiraven amb les colles de diables centenaris de Catalunya. La Iguana en va seguir el model i les primeres colles de dimonis (de foc) a Mallorca tenen 12 o 13 anys. Ara que la nostra cultura i la catalana son germanes per jo és més que evident.
I, sobre tot, no ens vulguin confondre.
EL FOC JA TÉ LES SEVES NITS I LA NIT JA TÉ ELS SEUS OFICIS. AIXÍ ARA JA POTS ALLUNYAR-TE'N PER SEMPRE. Bartomeu Fiol, del llibre D'un cànon socarrat . Materials de 1957 - 1958 novetat de l'editorial LLeonard Muntaner. Llibreria Quart Creixent
El que és un desberat ridicul (no he emprat aquests dos termes ofensius fins que no ho han fet vostés) és pontificar des de la ignorància: La cultura del foc a Catalunya s'associa, bàsicament, a Sant Joan i a Mallorca, als "foguerons" de Sant Antoni i no als "espectacles pirotècnics magnifics" de Sant Sebastià (que no tenia espectacles culturals de foc ni en temps de la II República). L'actual espectacle pirotècnic grandiós de Sant Sebastià que és més valencià que català (on compra la pólvora l'Ajuntament de Palma?)és una importació del valencià del PP José Mª Rodríguez quan era "batlle in pectore" a l'Ajuntament de Fageda.
Per altra banda: Abans Sant Sebastià palmessà (amb molts més medis econòmics aportats pels ciutadans) no trepitjava al Sant Antoni de Sa Pobla, Muro, Artà,... Ara sí, però d'una manera molt més artificial (fora de lloc), tot i que, com "la Noria" o "Gran Hermano" té moltissima acceptació popular (més de 75.000 espectadors) i, al menys fa uns anys, amb grans mals a la Seu i a la flora i fauna de la badia de Palma.