Administrar


Estadisticas de visitas

ESTAT DE LA CIUTAT: CALVO, GROSSKE, NADAL, CIRER

grosske | 26 Juny, 2008 06:19

Escric aquestes impressions sense haver llegit la premsa escrita d'avui i sense que hagi acabat propiament el debat (avui es debaten les proposicions derivades del debat) però aquí teniu la meva valoració de les intervencions:

Aina Calvo: Discurs sòlid, visió global, balanç de gestió positiu però sense estridències.  Referències a la crisi econòmica, als canvis demogràfics de la ciutat...No vàrem arribar a saber que tal polemitza a un debat de l'Estat de la Ciutat per incompareixença de l'adversària

Eberhard Grosske: Discurs curt i també adreçat a la batlessa. Basat en 10 propostes concretes que haurien de marcar l'acció de govern (i que trobareu més abaix). La més important reunir amb caràcter immediat els agents econòmics i socials per fer un gran Pacte per l'Ocupació, la cohesió social i el foment de l'economia productiva

Miquel Nadal: Discurs llarg posant l'èmfasi en les qüestions que li són més sensibles. Adreçat a la batlessa i exquisist amb l'equip de govern del qual forma part. El titular: "Tenc la convicció personal que Vè serà una bona batlessa fins al final de la legislatura"

Catalina Cirer: Incapaç d'aixecar el debat i de fer d'oposició. Probablement per manca de pràctica (mai no havia exercit aquesta funció al llarg de la seva perllongada carrera política) Perduda en detalls, en fer conyes sobre els pactes, en els temps de les intervencions i en disculpar la seva gestió. Va deixar a na Calvo amb ganes de discutir amb ella el debat de l'Estat de la Ciutat

APENDIX

Aquí teniu un resum de la meva intervenció al debat iles deu propostes que fèrem

I.- Objectius del debat de l'Estat de la Ciutat.

Són tres: Analisi de la situació de la ciutat, balanç de l'acció de govern i disseny de propostes de futur.

Abans, però, tenim interés en aprofitar una part del nostre temps per exposar la posició del Bloc respecte al projecte de canvi polític a Palma iniciat ara fa un any.

Una qüestió que hauria d'haver estat exposada ara fa un any en el moment de la investidura però que el funcionament tradicional d'aquest Ajuntament va impedir.

En aquest sentit:

PRIMERA PROPOSTA a batlessa i conjunt de grups:

Modificar el Reglament del Ple per tal que les eleccions de batle o batlessa, a l'inici de cada moment electoral, vagi acompanyat d'un debat d'investidura tan solemne com l'ocasió requereix

Un procediment que posen en pràctica molts d'Ajuntaments més petits que el nostre i que, des del nostrte punt de vista, l'exigeix la maduresa i la importància d'una institució com la nostra considerada gran ciutat per la Llei de Modernització dels governs Locals de l'any 2003

II.-Posició del Bloc respecte al projecte de canvi polític a Palma iniciat ara fa un any

Per a molts de ciutadans i ciutadanes, aquest govern encarna una esperança de canvi després de molts d'anys de govern conservador

No esperança abstracte sinó esperança concretada en moltes assignatures pendents que tenim l'obligació d'aprovar

Unes assignatures pendents que, a la vegada, es concreten en un acord de govern signat el juny del 2007 que nosaltres compartim  malgrat que som conscients que el seu desenvolupament i la seva gestió admet diverses lectures en molts de terrenys claus

Per no defraudar les esperances de tanta gent que aspirava i aspira a un canvi a Palma vull dir amb tota claredat que nosaltres  volem l'èxit d'aquest govern

Apostar per l'èxit del govern significa unes certes regles del joc que són necessàries a qualsevol govern i molt més encara a un govern de coalició:

Corresponsabilitat

Lleialtat

Corresponsabilitat vol dir que volem participar en la presa de decisions generals, en la definició del rumb del vaixell. No oblidam que som un soci minoritari d'aquest govern però no volem ser el sidecar o l'apèndix d'un  govern municipal socialista No ha estat el cas fins ara, dit sigui en honor a la veritat, i no volem que ho sigui en el futur

Lleialtat vol dir que els inevitables conflictes inherents a qualsevol tasca de gestió no els voldrem parassitar i, molt manco, generar amb l'objectiu de treure profit partidista.

Nosaltres no volem obtenir vots d'aquesta manera que és molt dubtosa des del punt de vista de la coherència i, sobre tot, molt negativa per als ciutadans

El Bloc per Palma es vol presentar davant la ciutadania d'aquí tres anys amb un balanç molt senzill. Tal volta no serà suficient però és el que volem presentar: una bona gestió de les nostres àrees i haver contribuit al bon funcionament d'un govern que hagi fet coses positives per la ciutat

Dit amb altres paraules i en resum;

Des d'un desenvolupament correcte de l'acord de govern del 2007 i un funcionament corresponsable, Vè tendrà en el Bloc, Sra. Batlessa, un soci lleial que treballarà a fons per l'èxit de l'empresa que vàrem iniciar el maig del 2007

III.- Anàlisi de l'Estat de la Ciutat

D'ençà que vàrem signar l'acord de govern, la gran  novedat ha estat sens dubta el canvi de conjuntura econòmica.

Es cert que no ens trobam davant una situació de recessió perquè continúa havent creixement econòmic però no és menys cert que l'increment de l'atur, la inflació i l'enlentiment de l'economia permeten parlar clarament de crisi econòmica i de canvi de cicle

Com sempre, els que primers paguen aquestes situacions són els segments més febles de la societat

Qualque imperi immobiliari ha estat darrerament portada per haver declarat suspensió de pagaments. Nol ens hem de preocupar gaire per la sort de l'emperador (segur que té les seves esquenes ben cobertes) però sí per la de moltes petites empreses i de molts de treballadors que la patiran en les seves pròpies carns i que, a més no sortiràn en portada de cap diari

Tampoc no sortiran en portada, al manco a títol individual, les víctimes de la pujada dels interessos hipotecaris,  els nous aturats o els joves que no trobaran feina o que veuen irritats com ara que, a la fi, baixen els preus dels habitatges, la pujada de l'Euribor, les segueix fent inasequibles

La crisi econòmica exigeix respostes, Vé ho ha dit al seu discurs, i l'Ajuntament també les ha de donar (no podem delegar l'esforç en el govern estatal o l'autonòmic). Per això, a més de l'esforç anunciat en termes d'inversió, li feim a continuació altres tres propostes:

SEGONA PROPOSTA:

Reunir la setmana qui vé els agents econòmics i socials per dur a terme amb caràcter immediat l'acord de govern del 2007 que fa referència a la signatura a Palma d'un Pacte per l'Ocupació, la cohesió social i el foment de l'economia productiva

Un compromís molt potent  que afecta gairebé totes les àrees municipals (per això l'ha de liderar Vè) i que va molt més enllà d'un pacte per l'ocupació a l'ús que determini de manera concertada les polítiques actives d'ocupació.

Es tracta de fer això i de fer moltes coses més: de concertar el conjunt de les polítiques socials (Benestar, Igualtat, Educació, Habitatge, Cultura, etc.) i també de concertar  les polítiques tendents a fer més competitiu el nostre turisme, el nostre comerç i, en definitiva, la nostra economia

D'altra banda, i tenguent en compta el que hem dit abans, que la crisis colpeja de manera diferent els diferents sectors socials, li fem una

TERCERA PROPOSTA:

Accentuar el gir de la política municipal cap a l'atenció a les famílies,  l'accés a l'habitatge i el suport als sectors socials més desfavorits

D'altra banda, no podem oblidar que la inversió en reciclatge, en la millora del medi ambient, en la protecció de la natura no només és un compromís amb la sostenibilitat del nostre model social: és, també, una font de generació important d'activitat i d'ocupació. D'aquí la nostra

QUARTA PROPOSTA:

Constituir tan aviat com sigui possible el Foro Ciutadà de l'Agenda Local XXI com a eina més eficaç per a l'impúls de les polítiques mediambientals

Per últim, no podem oblidar que el nostre convuls model econòmic de desenvolupament ha comportat i comporta canvis demogràfics molt importants; de fet, la majoria de residents a Palma no són nascuts a la ciutat.

Això vol dir no només que hem de tenir una cura especial en tot allò que fa referència a les polítiques d'integració de la immigració - les quals van incorporades en el gir social que li esmentava anteriorment - sinó que hem de tenir també cura molt especial d'un altre del compromisos d'aquesta legislatura

Per tant, és la nostra

CINQUENA PROPOSTA:

Prioritzar la protecció efectiva del nostre patrimoni, la nostra llengua i la nostra cultura tradicional

Aquesta empenta cap a les polítiques socials i culturals i les polítiques actives d'ocupació necessita de molta despesa corrent.

Les polítiques mediambientals i de foment de l'economia productiva exigeixen, també, un esforç fonamentalment inversor.

Com afrontar aquestes demandes des d'un Ajuntament amb escàs marge financer i en el marc d'un Estat que condemna els Ajuntaments a comptar únicament amb el 12% de la despesa pública local?

No és senzill però ho hem d'afrontar i, en aquesta direcció, van les nostres següents propostes:

SISENA PROPOSTA:

Liderar, en el marc de la FEMP, l'exigència al govern de l'Estat de modificació del model de finançament dels Ajuntaments. Un canvi que s'ha de traduïr en una major participació en la despesa pública total i en una major participació en els imposts de caire estatal

SETENA PROPOSTA:

Activar el desenvolupament de la Llei de Capitalitat, constituir tan aviat com sigui possible els consorcis que allà es contemplen i convertir aquests consorcis en instruments de finançament dels serveis i les inversions que cal implementar a la nostra ciutat

IV.- Balanç de gestió i reptes de futur

Com és natural, coincidim, amb matissos, amb el balanç general de la gestió d'aquest primer any de govern

Es un balanç que inclou grans temes estructurants per a la ciutat com, per exemple, els acords sobre Jacint Verdaguer i Parc de Son Fuster, Son Busquets, Façana Marítima, Ses Fontanelles, reforma integral dels habitatges socials de Corea i l'avantprojecte de desmantellament de Son Banya

I també qüestions molt diverses que, per a nosaltres tenen una gran importància política i simbòlica: l'eliminació del nomenclàtor franquista dels carrers i places de la ciutat, la creació dels Consells de Barri, la desaparició d'infrahabitatges al carrer Brotad o l'antic Canòdrom o l'arxiu de "pelotazos" urbanístics com el de Son Garcias Vell.

Molts d'ells són problemes heredats i que s'han hagut de gestionar un cop començats amb la dificultat que això comporta. Des d'aquest punt de vista, no puc deixar d'esmentar un altre problema heredat i que està de màxima actualitat: el PERI del Jonquet.

Bé està la iniciativa del Consell d'iniciar l'expedient per a la declaració de BIC, però l'Ajuntament no pot romandre mans plegades davant una qüestió tan important que també afecta, per cert, a la nostra Façana Marítima. Per tant li propós, i és la

VUITENA PROPOSTA

Que l'Ajuntament de Palma prengui les mesures necessàries per a protegir el Jonquet en una triple direcció: mantenir i millorar l'homogenetitat i estètica del talús i no reconèixer usos o creiteris d'ordenació urbanística que no encaixin amb les característiques pròpies del barri

Administrar herències rebudes és complicat però ho hem de saber combinar amb l'impúls de les noves polítiques a les quals ens hem compromés.

Jo l'anim, Sra Batlessa a que continuem per aquesta línia de canvi en temes que, per a nosaltres, són fonamentals: la violència de gènere, l'ampliació de les places d'escoletes, la generalització de la figura del policia de barri al conjunt de la ciutat, l'ordenança sobre antenes de telefonia mòbil, l'eliminació d'abocadors il.legals, la disciplina urbanística , la creació d'àrees recreatives al voltant de la ciutat, la creació de corredors verds i eixos cívics, la reforma de la Platja de Palma, el tramvia, el reforçament del transport públic, els aparcaments dissuassoris, els carrils-bici, els accessos a Palma i un llarg etcètera.

Per fer-ho des de la corresponsabilitat és difícil fer-ho exclussivament des del diàleg sobre els problemes més candents de cada conjuntura o sobre la manera més adients de resoldre un o altre conflicte o alternativa puntual.

Governar és planificar i governar corresponsablement des d'una coalició és fer allò que pot considerar la nostra

NOVENA PROPOSTA:

Establir els mecanismes formals necessaris per planificar el desenvolupament i la temporalització concertada de l'acord de govern del 2007

Per últim, i sense voler aixecar bòfigues innecessàries en aquest debat sobre temes que varen afectar el govern municipal de l'anterior legislatura i sobre temes relacionats amb la corrupció política que, d'una o altra manera, des d'un o altre cantó, tornen de manera recurrent a l'actualitat i provoquen la irritació més que justificada de la ciutadania jo li própós, Sra. Batlessa, que reprenguem un acord de Ple que, fa pocs anys, es va adoptar per unanimitat en aquest plenari i que, com és lògic, encara està vigent, un acord que pot considerar la nostra

DESENA PROPOSTA:

Dur a terme l'elaboració d'un Codi Etic que presideixi el comportament institucional de l'Ajuntament i dels membres de la seva Corporació.

Aquesta és la nostra aportació al primer debat de l'Estat de la Ciutat que celebram en aquesta legislatura; l'hem enfocat de la mateixa manera que enfocarem la resta: en positiu i proposant coses concretes que ens ajudin a no defraudar les esperances de canvi que les urnes varen manifestar a les passades eleccions; les esperances en tenir un ajuntament més participatiu, més just, més transparent i que s'atreveixi a posar mà i a solucionar els problemes concrets dels ciutadans

Comentaris

  1. bon discurs

    Benvolgut: t'ho he de dir: bon discurs el teu. També t'ho he de dir: ho teniu fàcil amb aquesta oposició sense oposició (na Catalina Cirer és capaç de fer oposició sense oposició com a extensió natural al seu mandat a un ajuntament sense ajuntament).

    Fàcil però difícil: Palma és una ciutat mitjana (petita?), però acolleix moltes multinacionals del turisme mundial (moltes més que, per exemple, Madrid o Barcelona); Palma és una ciutat carregada d'història, monumental, per on hi transiten cada any milions (dic bé: milions) de fulanos de "chancleta y sangría"; Palma és una ciutat que mira a la mar, però a una mar embossada; Palma és bressol de micro-emprenedors, però el GCT (Gran Capital del Totxo) continua sent el focus d'atenció...

    Crec que Palma té la oportunitat de rompre amb el malefici Cirer-Fageda, Fageda-Cirer, de més SMAPs (i.e.: JM "Hoy es lunes..." Rodríguez) i més De Santos. Hauríem de passar de la ciutat de les grans infraestructures de formigó, a la gran ciutat de vocació mediterrània, a - per què no? - el somni de la capital mediterrània moderna, que es comunica en wi-fi, viu en català, xerra igualment castellà i alemany, integradora (d'integració i d'integritat), una ciutat port i una ciutat-ciutat, amb una Universitat potent, un Parc BIT potent (diuen que ara està encapçalant la tecnologia turística a nivell mundial), i mil sortides professionals i personals més per als palmesans (siguin palmesans vells o nous: de Bremen, de Quito o ghanessos).

    Xerr pot ser d'una utopia, però per aquí va caminar un utòpic universal com en Ramon Llull. Crec que li devem una oportunitat i ara la tenim...

    (NOTA: per a no sonar massa romàntic, ara per a ara per a jo el millor que ha fet n'Aina Calvo és donar raons i no rebre contesta d'un malefici conegut amb el nom de Cirer-Fageda. Vaya dos...)

    in any case... | 26/06/2008, 18:10
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS