Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 21 Novembre, 2007 08:11
Qualsevol persona sensible al món del treball està mirant aquests dies l'onada de vagues que s'estan produint a França.
Sarkozy, beneficiat de l'estat de gràcia post-electoral, va més fort a la batalla i algúns, com el primer ministre Fillon, aposten clarament per derrotar el moviment sindical a la manera com ho va fer na Margaret Tatcher amb els miners anglesos: a las bravas i sense fer presoners. D'altres, com el propi Sarkozy, volen guanyar però també volen demostrar que saben arribar a acords i que el seu projecte és del segle XXI i no dels anys 70.
Entre els Sindicats també hi ha divisions: n'hi ha que volen morir "con las botas puestas" i n'hi ha, com Thibault, el Secretari General de la CGT, que volen arribar a qualque tipus d'acord.
Avui comencen a negociar i no sé que pot passar (ho sap qualcú?) però és evident que el futur del Sindicalisme europeu més clàssic, i no només el de França, estarà marcat per com acabi aquest conflicte
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Frase intercanviable tant si es parla de sindicalisme,com de partits polítics etc
Amb un tret comú, el posmodernisme, les premises d'un pensament únic, conscient o no fent-li de claca al Fuckuyama.
El tal Fuck... no surt a Karate Kid, però te en comú "el dar cera, pulir cera" al gran capital, o sistema neoliberals, neocons o com es digui en l'idioma del que parli... Ell ens va sortir amb allò de "Fi de la història" que venia a dir que la història de la humanitat, la dialèctica dels canvis socials, revoltes i contarrevoltes havia arribat a la seva fi. I què ja res que es faci (de cara al progrés humà) es pot semblar el més mínim als intents anteriors (socialisme, revolució francesa, moviment obrer etc a la coctelera).
Que mira que és cínic Sarkozy...Ve a dir "Es que sortiu al carrer, fent rebombori, molestant als usuaris del transport,cridant coses lletges. M'obligareu a treure les forces de seguretat". Aixó si que està de moda, criticar i denostar la mobilització popular (i sindical)perquè molesta, aduïnt l'ordre cívic. Doncs que no els donin motius! O es que no s'entén que és la manera de fer-se escoltar pel poder, per part dels qui no el detenten...De destapar la falsedat d'una pau social que acosta als ciutadans a l'empitjorament de la seva qualitat de vida?
I jo em demano, a qui beneficia de veritat tot aquest discurs de "ya no se lleva" "no es moderno"? Doncs a l'estatus quo del poder, ve's per on? Al punyeter establishment! És curiós, ho diuen gent de dretes i d'esquerres...Que els de dretes ho reprodueixen amb coherència, però els d'esquerres ho fan amb un sadomasoquisme inconscient que em fa més pena que altra cosa!
Doncs mireu, en quant al sindicalisme entre els 70 i el s. XXI i passaren moltes coses! I precissament pel que fa a Espanya hem viscut unes quantes reformes laborals. Vertaderes desregulacions al món laboral, és a dir "hi havia unes conquestes socials, uns drets que ja no hi són", punto pelota. Acomiadament més barat, sous de misèria, estabilitat zero a les empreses, contractes basura, darwinisme social...Una pena pels ciutadans d'avui i una vergonya pel record dels que s'ho lluitaren en carn pròpia al passat... Una precarització del treball que ens retorna als 70! O pitjor, al menys llavors els agents socials que podien contribuir a girar la truita, sabien quins interessos defensaven.
hace bien pocos días sArkozy habló a los diputados franceses en términos de unión, no de enfrentaminetos...no al servicio del clan, partido o nación sino para todos.
El presidente Zapatero podría tomar buena nota, pues no hace otra cosa que enfrentar, menear y crispar, aunque diga que es la oposición la causante, la iniciativa, fue suya, como suya es ahora la responsabilidad.