Administrar


Estadisticas de visitas

Generació perduda ?

grosske | 20 Novembre, 2007 21:58

 Comentari remes per:

Òscar | 17/11/2007, 03:48

GENERACIÓ PERDUDA? CANVIEM DE TEMA!

Com ja tinc treinta-i-molts les meves trobades amb els amics de sempre són més que esporàdiques i envoltades d'un ambient familiar que recorda més a una revetlla escolar que a aquells simulacres assemblearis que havien estat ara fa no res.Ostia! Quinze anys! o són vint?

Comencem per riure'ns del més canós, una manera educada de dir-nos com ens trobem de desmillorats. La cana et fa vell, però a molts els hi cauen bé. Però aviat algú s'anima a donar un pas més i en un atac de sinceritat, fa un comentari sobre aquell que ja ni canes llueix. Com en el fons ens estimem, tots canviem de tema. En el mateix sentit, els respectius augments de talla de cinturó, és un tema que es tracta amb entusiasme, però sempre “sotovoce” i en petit comité. És una norma no escrita. Per educació i perquè ens estimem. Fins i tot aquells pocs que l'han augmentat poc ho genys ho respecten. Per allò de què, a aquestes edats, tothom te por de que surti el tema del que no vol xerrar.

Fetes les primeres bromes sobre el nostre desmillorament físic, el següent tema formal són els fills. Està clar que els estimem. Ens expliquem les gràcies dels nostres i escoltem les dels demés. Ho fem amb afecte i carinyo sincer, però no podem evitar ser parcials. Curiosament i només com a norma general, les gràcies dels fills dels altres només et serveixen per recodar una millor dels propis. El tema dels fills, et porta a parlar de les respectives escoles. Aquí retrobem, per fí, un primer tema amb connotacions polítiques o ideològiques. Pública/Privada, religiosa/laica. Malauradament, com el meu grup d'amics compta amb docents en actiu, com és el meu cas, el tema deriva o bé a qüestions personals o es deixa pendent, no sigui que ens enfadem. Perquè ens estimem i no volem fastidiar la nit a ningú. Això dóna peu a tot un seguit de converses laborals per grups d'afinitat, sigui la que sigui.

Ja a taula, i amb els respectius descendents sopats i anestesiats amb una bona peli de Disney o absorts per la Play, si no ha sortit abans, les hipoteques comanen les converses. Els que no tenim, volguem o no, hem de defensar la nostra opció, davant l'immensa majoria de propietaris.

He de dir aquí, que el meu grup d'àmics és clarament progressista. Vull dir d'esquerres. Tenim uns pocs ( una parella!) clarament de dretes i un parell que es mouen més en l'eix nacionalista. Són antinacionalistes, diuen ells. No som representatius, es clar. Però només políticament parlant. Crec.

Sopem amb plats i coberts i copes i estovalles. I recordem de quantes maneres diferents haviem sopat fa uns anys. No ens enyorem, ara sopem millor. Nostalgia una mica, però no del sopar.

No és sempre exactament així, però un cop els nins dormits, la taula desparada i begudes unes copes, algunes nits, reprenem converses en les que ens retrobem assembleariament. I aprenem molt uns dels altres.

Pels volts de l'estiu, en una trobada entranyable en el dúplex d'uns dels amics, situat en una urbanització dels voltants de Madrid, em vaig atrevir a lloar la nostra generació i a exhortar al personal a pendre consciència de la nostra responsabilitat generacional:
Som els nets de la república, els fills dels pares de la transició. Ens sobra el pa que no van tenir els nostres avis, tenim la formació que els nostres pares van llaurar, en quin món volem que visquin els nostres fills?
Com en el fons ens estimem. Vam canviar de tema

La resposta no és en el vent. Comencem a ser la generació que comana el món. Que fem? Canviem de tema?

Comentaris

  1. canviem de tema

    Oscar, quin maravellós escrit!
    Garantizar la libertad de escoger la lengua con la que queremos educar a los hijos no iría en contra de nadie, sino a favor de los padres, y no habría que cambiar de tema.

    hiedra | 21/11/2007, 09:29
  2. A hiedra

    Tothom sap que aquesta mesura educativa, que sona tan bé a priori, només afavoreix el castellà per una simple raó d'estadística (hi ha més gent que parla castellà que català a Mallorca) i d'implantació d'ús social.

    A més, fomenta a llarg plaç la confrontació, en lloc de l'aprenentatge.

    I sí, aniria en contra del català.

    He canviat de tema?

    Punjabi | 21/11/2007, 17:02
  3. Resposta a hiedra

    Tu vols triar la llengua amb la qual vols educar els teus fills? Ja saps que triant el castellà els fas als teus estimadíssims un trist favor?
    Si sabessis fins a quin punt els fots, no t'ho pensaries dues vegades. Canviam de tema?

    Tivasdan | 21/11/2007, 18:00
  4. torne-m'hi

    No agafem el "rábano" per les fulles eh?jejeje
    Vull dir que el sentit de l'escrit va més enllà que l'eterna dicotomia lingüística. Que sí, que per eterna és asobre la taula...
    "Som els nets de la república, els fills dels pares de la transició. Ens sobra el pa que no van tenir els nostres avis, tenim la formació que els nostres pares van llaurar, en quin món volem que visquin els nostres fills?
    Com en el fons ens estimem. Vam canviar de tema"

    O tornem a canviar de tema?

    sm | 22/11/2007, 01:06
  5. Parlam de sentiments?

    Tivasdan, ya he analizado lo suficiente la situación como para decidir la educación (en general) que prefiero para mi familia; por tanto, pienso ir más allá de tu triste supuesto o de lo que el Estado decida.
    De verdad que a veces veo afirmaciones sobre esa dicotomía de las que no me puedo ni imaginar un significado coherente y consistente con el mundo real, y precisamente por venir de la transición "torne m’hi" pediría un cambio coherente con la realidad. Lo contrario, lo que hay, "punjabi" también es caminar bruscamente y generar conflictos que afectan a la vida de los demás. Favoritismos y consecuencias aparte, debido a que una lengua no se puede ni imponer ni prohibir.
    Ets limits Òscar, això ja és un altre cantaire que diuen en espanyol.

    hiedra | 22/11/2007, 12:07
  6. llibertat

    El q esta clar es q l estat no ha de poder decidir damunt tot a la vida. Ja esta bé de q decidesquin per nosaltres. Necessitam una democracia 2.0 on es fagui el q diu el poble i la llei s´adapti a la voluntat popular.
    Per q tanta por a demanar a a gent el q s´ha de fer? Per q tanta actitut paternalista?

    BenFart | 22/11/2007, 19:45
  7. Més

    "Favoritismos y consecuencias aparte, debido a que una lengua no se puede ni imponer ni prohibir". Tot això sona molt bé...

    La cosa és que s'ha fet així, i ara en pagam les conseqüències lingüístiques.

    I si volem salvar el català, alguna mesura d'imposició hi haurà d'haver, soni bé o malament políticamentp parlant (ja sabem que la paraula imposició està desterrada del parlar del polític actual perquè lleva vots).

    Si ens deixam endur per la inèrcia lingüística, i que cadascú faci el que vulgui, la desaparició del català està assegurada.

    De tota manera, sm té raó, i el text parla de tot tret de dicotomia lingüística. Per tant, canviem de tema...

    Punjabi | 23/11/2007, 15:43
  8. ELECCIONS GENERALS: VAJA EMBULL!

    "CUENTAME" DE GROSSKE.
    ENTREVISTA PERSONAL A "EL MUNDO"

    josep | 01/01/2008, 01:42
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS