Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
LA CLAU DE L'EXIT
grosske | 22 Octubre, 2007 08:13
La notícia del Diari Balears d'avui que teniu linkada aquí fa referència a les necessàries millores en l'assistència primària de l'IBSALUT i constitueix, al meu entendre, un dels factors d'èxit fonamentals del nou govern. Tal i com vaig tenir ocasió de manifestar en recents converses amb membres del govern sobre el nou Hospital, millorar l'assistència que reben cada dia milers i milers d'usuaris i els seus familiars era exactament allò que més esperava la ciutadania de les Illes Balears... i allò del que menys parlàvem polítics, partits i mitjans de comunicació (i jo som el primer en autocriticar-me)
De fet, l'anunci d'aquest pla de millora no ha atret gaire l'atenció dels mitjans de comunicaciò (amb l'excepció del Balears d'avui). I tampoc no ho farà l'eventual transformació d'aquest pla en la realitat pura i dura de la gestió sanitària.
Quan es parla d'aquest 40% de ciutadans i ciutadanes que s'abstenen a les eleccions, convendria que ens recordàssim de totes aquestes ocasions en què l'agenda política oficial i l'agenda política ciutadana tenen tan poc a veure
2Balears | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (9) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Recentment
- EL MALLORCA, DE MAL EN PITJOR
- EL MOLINAR I EL SAPS
- 8 PUNTOS PARA SACAR ADELANTE IU
- CA N'ANGELI. UN EXEMPLE D'INTERVENCIO SOCIAL
- AVUI CAU LA PLAÇA DEL CAUDILLO
- LA SOLUCIO AL CONFLICTE LABORAL DEL SAD
- MATAS: MEMORANDUM DE CORRUPCIO 2003/2007
- EL PROBLEMA DE CARLES MANERA
- SON BANYA NO ES A SON BANYA
- NOU POST A PARA IU
- PACO GARCÍA : EL TABACO LO MATÓ
- FAIG UN NOU BLOC PARA IU
- ACABAR AMB SON BANYA: PERQUE I COM
- EL MUNDO, EL CATALA I GROENLANDIA
- DELGADO, DEMAGOGIA PER A PARDILLOS
- JANE GOODALL (TODO BUENO)
- MATAS, PALMARENA, I TORTURES A LA PRESO
- ANTICH, LA LOTOTROT I LA LUDOPATIA
- Paco Garcia, el tabac, Son Llatzer i la mort
- EL SERVEI D'AJUDA A DOMICILI EN VAGA
Categories
Els meus enllaços
Ajuntament de Palma
Alternativa.EU-EV
- Alternativa EU-EV de Marratxí
- Bloc de Miquel Angel Llauger
- Bloc de Urxella
- Esquerra Unida Illes Balears
- Joves d'EU
- Web de Marisol Ramirez
revisa el link
También convendría recordar aquí y ahora, que la SALUD debería ser el primer criterio a seguir a la hora de seleccionar buenos profesionales médicos para cubrir plazas y no cuestiones menores, que, como la lengua, parecen gozar de privilegios ¿?.
La siguiente carta publicada el sábado en El País así lo confirma :
El poder curativo del euskera
Doctor Juan Casado Flores (Hospital del Niño Jesús; Cuidados Intensivos Pediátricos) - Madrid - 20/10/2007
Recientemente he participado, como experto, en el tribunal para seleccionar a los médicos pediatras especializados en niños críticamente enfermos de los hospitales públicos del País Vasco. Me ha sorprendido el baremo que, obligatoriamente, por indicación del Gobierno vasco (oferta pública de empleo del sistema vasco de salud, resolución 1082/2006), tienen que aplicar todos los tribunales que eligen a los médicos de cualquier especialidad de esta comunidad autónoma. Por ejemplo, conocer el euskera son 16 puntos, mientras el inglés, un máximo 2 puntos, aunque paradójicamente los avances en los conocimientos médicos se publiquen casi el 100% en inglés, 0% en euskera; todas las publicaciones científicas y ponencias a congresos, un máximo 4 puntos; haber recibido todos los cursos y entrenamiento posibles, un máximo de 6 puntos; ser catedrático de universidad en la materia, 1,20 puntos. En definitiva, un médico especialista que sepa euskera (siendo deseable tener este conocimiento), pero sin ningún otro mérito, tiene muchas más posibilidades de ser elegido para ocupar una plaza fija de médico especialista que el médico con mayor experiencia y reconocimiento en su área. Desconozco si la población vasca está informada de este sistema de selección que prima conocer el euskera sobre la experiencia para operar o diagnosticar a un paciente. Esta endogamia lingüística tendrá, sin duda, repercusiones negativas sobre la salud de la totalidad de la población, porque lo que ésta precisa es ser tratada por los facultativos más capacitados y mejor entrenados, independientemente de que sepan o no euskera. No alcanzo a comprender las causas por las que los usuarios, sindicatos y las asociaciones profesionales no protestan por esta forma de selección.
Desearía por tanto, de los políticos de aquí, en la era del "copiar y pegar" una sana clarividencia en ese campo, ya que sino, también debería haber un baremo para cuantificar los daños morales inflingidos a buenos profesionales,(i fonamentalment, als pobres malalts) que por ese motivo de política oficial lingüística, (tan poc a veure) quedasen incomprensiblemente fuera.
cordialmente
HE DE DISCREPAR AMB EL TEU COMENTARI, JA QUE TAMBÉ ES IMPORTANT QUE EL PACIENT PUGUI PARLAR AMB LA SEVA LLENGUA I QUE EL RECEPTOR (EL METGE) HO ENTENGUI.
JO VISC A LA PART FORANA I QUAN ELS MEUS PARES VAN AL METGE DE L'HOSPITAL DE MANACOR
ES VEUEN EN PROU FEINES PER ENTENDRER-SE,L LA QUAL COSA FA QUE TOT ES COMPLIQUE MES.
PER TANT ÉS MOLT IMPORTANT QUE ELS METGES QUE FAN A UNA COMUNITAT EN LLENGUA PROPIA DOMININ LA LLENGUA.
ES UN DRET QUE TENIM DE PODER EXPRESAR-NOS AMB LA NOSTRA LLENGUA.
también sí, "ciutadana", sería deseable hablasen y entendiesen, árabe, alemám, portugués, inglés... ¡versatilidad y flexibilidad a tope!
Yo no quiero un arquitecto de la palabra, pero tampoco un matasanos, solamente un buen médico que no se vea limitado ni obligado a perder su tiempo en otra cosa que no sea el avance en el estudio de su profesión.
Curioso lo de complicaciones: cualquier persona mayor por muy de la part forana que sea entiende "la otra" lengua y el profesional hará todo lo posible por entenderle igualmente en la lengua que emplee si quien le acompaña (supuestamente) no se pone borde, crítico o a la defensiva de antemano, de ahí lo de -ojo clínico-.
Pero mi comentario se centraba en la "complicada" barrera para disfrutar de unos profesionales de primer orden en lo suyo, que puede no sean precisamente los A B C y D del abecedario.
Esta es la realidad que veo y mi derecho a dudar (por este insignificante hecho) aquí, allí y en el otro extremo, de un lugareño.
Veig que has revisat el link: ben fet.
Vull manifestar el meu sentiment, que comença a ser d'indignació, cap a tots aquestes comentaristes que, es parli del que es parli, no fan més que enfilar-se, talment una heura verinosa, és a dir, mesclant ous amb caragols, salut amb idiomes oficials, memòria històrica amb traició a la transició..., i tot plegat amb Son n'Espases.
Parlem-ne, emperò de salut. Malauradament, des de fa més de mig any sóc usuari habitual del servei públic de salud. Vull proclamar ben clar i ben alt que he rebut un tracte exquisit, tant al centre de salut Emili Darder, com a l'hospital de Son Llàtzer. Però per això mateix sóc molt susceptible a totes les mancances que han d'afrontar els professionals. Benvinguda sigui qualsevol millora.
Només un apunt pel que fa a la llengua. Potser que, si la carta del metge de Madrid no ens enganya –cal suposar que no–, el pes del coneixement de l'euskera sigui una mica exagerat respecte d'altres mèrits curriculars; sobretot a un país com Euskadi, on tots sabem quin és el grau de penetració social de l'idioma propi.
Però això no treu ni mica de raó a la ciutada que ho ha replicat. Jo sé els esforços que he de fer per entrar i sortir de l'hospital sense haver hagut de tombar la llengua.
Grosske. Me parece una idea nefasta el querer desmantelar son banya. Os queréis poner una medalla y lo único que vais a conseguir, es trasladar el problema del trafico de drogas a otros lugares, o bien repartirlo por toda la ciudad. Con los enormes problemas que ello conlleva, ahora sabíamos donde estaba el trafico de drogas, el que quería sabia donde ir y el que no quería pues simplemente no pasaba por aquel barrio. Ahora muchas familias que ahora viven tranquilas, sufrirán la pesadilla de convivir junto a narcotraficantes, la presencia de heroinomanos y la delincuencia asociada al consumidor adicto. Vaya cagada Groesske, vaya cagada.
observo que al manifestar su sentimiento de indignación no pudo leer mi contraréplica, ya que ahora veo tarde en emerger y uqe seguramente se lo hubiese dejado menos envenenado...pero de esto último, vale más no hablar, ¿no le parece Don Josep? no vaya a ser que sigamos mezclando y confundiendo la velocidad con el tocino.
Comparto no obstante su opinión sobre el trato exquisito en el hospital Son Llàtzer, y la celeridad con que vienen realizando "darrerament" las intervenciones en oftalmología, por ejemplo.
Y antes de que me repliquen por lo de "contraRréplica" me adelanto a subsanar el error.
Senyor o senyora Hiedra, crec que vostè sofreix un dels típics problemes que recauen sobre molts de ciutadans, que per necessitat viuen al meu costat, i de tots nosaltres en construïm una comunitat.
La meva pregunta l'han plantejada molts d'altres, i encara crec no haver aconseguit que ningú la contesti amb encertada precisió. Crec que costa capgirar la ment o interposar-se al lloc d'una altre persona, d'això en podríem anomenar una espècie d'egocentrisme crònic. Però de la "malaltia" no en vull pas parlar aquí.
Si vostè fos, per exemple, alemany, i tingués els estudis que vulgui en medicina, i volgués treballar a Toledo, creu que li seria possible sense conèixer la llengua castellana? Podem dir-ho d'altre manera. I si el destí fos Nigèria? Clarament hauria d'aprendre la llengua que li facilités el tracte amb el pacient, només faltaria que no s'entenguessin.
Doncs, per què costa tan d'entendre que una persona que, independentment dels estudis que tingui, abandona casa seva per buscar fortuna a una altre banda o assumir un repte professional, se l'hi exigeixi un idioma que pertany a la terra on va? Jo crec que és sobradament lògic que ha d'aprendre la llengua d'allà on vagi. I sinó ho fa és perquè és creu més que els altres, amb una ment colonitzadora. O no és així senyor Hiedra? Per favor un poc de respecte per les persones que vivim aquí i que parlem una llengua que, li agradi o no, ens agrada i volem sentir als carrers.
A més d'això voldria discutir-li un assumpte més, creu que les persones més qualificades per una nota a la Universitat són les més bones professionals? Crec que si vostè ha intentat mai estudiar a la Universitat se'n adonaria del que estic parlant. Moltes de vegades podem observar com una persona que val molt és derrocada per un examen tipus text, del més abstracte i absurd, però sabem que seria fantàstic com a metge; i un altre que és capaç de superar aquest tipus de prova, per exemple, no té gens de tracte amb els seus pacients. El sistema educatiu, difícilment canviable, no es més que un sistema per gent com vostè, que només mira els percentatges per valorar les situacions.
Esper que algun dia s'entenguin aquestes qüestions i puguem entendre'ns els uns amb els altres, però per això, considero, han d'aprendre a entendre l'altre.