Administrar


Estadisticas de visitas

LLAMAZARES, DURAN, CAROD, TENC UNS COMENTARIS PER VOSTES

grosske | 17 Octubre, 2007 06:29

L'entrevista d'ahir a TVE dóna per una tesi doctoral però, per raons òbvies, em limitaré a tres petits comentaris (crítics, és clar: per ensabonar el personal no val la pena tenir un bloc).

1.- IU no té necessitat de fer tantes voltes per dir que el règim polític cubà està obsolet i necessita reformes urgents i en profunditat. Tot això de les conquestes socials és cert i no és menys cert que hi ha massa gent que s'escandalitza del règim cubà i no sembla escandalitzar-se tant pels infants centre i sudamericans que moren cada dia de malalties que serien curables... si no fossin tan pobres. Les victòries de l'esquerra a les urnes d'Ecuador o de Bolivia han tret el règim Cuba de la seva soledat però, objectivament, el posen en evidència

2.- Duran i Lleidà va lidiar el tema del mocador de les dones musulmanes. Persona prudent i intel.ligent com poques va sortir del pas sense dir cap inconveniència grossa però, en tot aquest tema de la recerca del masclisme en la religió, crec que s'ens escapa qualque detall: no és l'Esglèsia Catòlica la que discrimina les dones i les impedeix celebrar determinats rites o accedir als seus propis càrrecs jeràrquics? I no és aquesta la religió que entra cada dia a les escoles no en forma de mocador sinó en forma d'assignatura?... Com era allò de "la paja en el ojo ajeno y la viga en el propio"?

 3.- En Carod Rovira diu que és català perquè vol ser català, tant si és diu Pérez com si ha nascut a la Patagònia. Estic totalment d'acord i d'això en parlava a un post recent bastant contestat., per cert, per algún dels seus seguidors. També diu que es diu Josep Lluis i no José Luis i també estic  d'acord. Es José Luis Rodriguez Zapatero i no Josep Lluis  Rodríguez, és Jordi Pujol i no Jorge Pujol i jo som Eberhard i no Everardo. També deim George Bush i no Jorge Bush, Jhon Kennedy i no Juan Kennedy, etc. No obstant això, atenció! traduim el nom de pila de la reina Isabel II, del tsar Nicolas II, del Príncep de Gales, de Lady Di i d'altres personatges. Qualque lector/lingüista sap perquè?. Petita patinada den Josep Lluis: "Vd. no tiene derecho a llamarme José Luis...", home, dret, dret, té dret a això i a moltes coses més, afortunadament

Comentaris

  1. Re: LLAMAZARES, DURAN, CAROD, TENC UNS COMENTARIS PER VOSTES

    Un parell de comentaris (crítics, és clar: per ensabonar a qui sigui, no escric un comentari, faig altres coses).
    1.- Sobre el tema del mocador a les escoles. Estic d'acord amb tu, la nostra cultura té moltíssimes costums i normes socials (no només de la religió catòlica) molt discriminatòries cap a les dones. Precisament per això, hauríen de començar a prende'ns seriosament la perspectiva de gènere a totes les polítiques que es facin... i deixar de xerra solament del mocador i les creus com la discriminació més important. Dur un mocador o que no me dixin ser cura, me fot menys que el fet que les dones cobrem una mitja del 30% menys que els homes per fer la mateixa feina. En els millors dels casos aquesta diferència arriba al 15%... per fer la mateixa feina!!!!
    2.- No sóc cap experta en el tema, però crec que el llenguatge és flexible en l'adaptació/traducció de les paraules que no són de la nostra llengua, ara bé, crec que en Carod té raó (sense que serveixi de precedent ;) ), crec que cada persona té "dret" a que li anomenin com vol, pot ser tothom té dret a dir-te Eberjardo (com al Baleares Liberal) però tu tens dret a dir que Eberjardo no ets tu, que tú ets Eberhard. En fi, jo pens que cada persona té dret a que li anomenin com ell o ella vulgui, que no costa tant fer feliz a la gent.

    listilla | 17/10/2007, 15:54
  2. Vibrant

    El debat d'ahir va ser vibrant.

    El qui me va agradar més va ser en Carod-Rovira. Va tenir collons de dir les coses pel seu nom, tot i que sabia que la gent se li posaria en contra, i evidentment va ser així.

    A mi m'hagués agradat demanar-li si a un estat espanyol federalista, on a cada lloc hi hagués una llengua oficial pròpia (català aquí, en aquest cas)s'hi sentiria còmode.

    Jo personalment crec que és la millor opció. Si som un poc independentista no és pel tema dels doblers, sinó perquè veig que la llengua se'n va a la merda, i si aquesta ha de ser l'única manera de conservar-la, doncs som-hi.

    Ara, no m'importaria seguir dins Espanya si la cultura i la llengua pròpia no fossin trepitjades un pic i un altre.

    Ahir se va posar de manifest al debat l'anticatalanisme que circula per alguns llocs d'Espanya... i no fa falta anar gaire enfora, ni tan sols nedar.

    Punjabi | 17/10/2007, 17:06
  3. Té dret a això i a moltes coses més, afortunadament? Vaja!

    No sóc lingüista, sinó advocat, però sé, de fa temps, que "determinats" noms no només es poden traduïr, sinó que és preferible fer-ho. Els dels sants i els dels reis, per exemple. També el d'algunes icones de la literatura universal (Homer, Plató, Ovidi... per exemple, però en canvi no Guillem Shakespeare o Josep Lluís Borges).
    El que m'ha sabut greu (i preocupat per la ignorància) és la burleta final, perquè hauries de saber que, efectivament, el nom de les persones constitueix un DRET! D'haver opositat per notari no hauries fet la gracieta que, al meu entendre, és infinitament més desafortunada que allò que pretens criticar. Segurament jo no hauria respost com ho va fer Carod i hauria aprofitat per fer veure als espanyols de bona fe que si fos Chirac no li hauria dit Jaime, si fos Bush no li hauria dit Jorge, si fos Blair no li hauria dit Antonio. I no ho hauria fet per una simple raó; per respectar el DRET de les persones a ser cridades pel seu nom. Què vull dir? Que, en el rerafons, hi havia un acte típic i propi dels colonitzadors. Una intencionada humiliació. El català (i els catalans) no tenim DRET a res! Ni al nom! I tu, Eberhard, ho hauries de saber i, si no ho sabies, no fer-ne burleta. Cap assistent hauria "traduït" el nom a cap ciutadà d'un altre estat (pensa que bé saben pronunciar els noms dels actors, dels músics, dels famosos, en general d'arreu del món). No sentiràs cap espanyol que parli de Juan Lennon, de Jaime Nickolson o de Catalina Deneuve, però sí de PABLO Casals o de JUAN Miro o de JACINTO Verdaguer. No et fa pensar que això respon a una actitud? No podria ser que el teu comentari hagi estat una equivocació? Per cert, a equivocar-te sí que hi tens tot el dret (tu, jo i tothom). La possible diferència és que no crec que, malgrat l'evidència, demanis disculpes per l'error i rectifiquis la teva paternalista burleta de perdonavides. Els polítics mai no volen (en sabeu?) acceptar que han pixat fora del test i de qualsevol cosa que facin o diguin, en tenen la culpa els altres. El darrer cas, comentat també per tu en el teu bloc (amb la meva total discrepància intel·lectual i ètica), és la no-disculpa de Joan Lladó. Quan li retreuen (jo no ho faig, que consti) un escrit seu, diu que és una metàfora, parla de descontextualització, que és una conspiració d'un diari (que no és del meu món!) i tantes altres maneres per no aixecar el cap i assumir (o rectificar, si així ho vol fer) els propis actes.
    Però per tornar a la part que pot afectar-te i cloure el tema, vull dir-te que, encara que l'exercici correcte del nom no fos un dret (que et torn a dir que ho és), Carod TENIA TOT EL DRET (frase feta que permets a la persona inquisidora i no a la ferida?) a dir el que va dir. Si et rellegeixes veuràs com t'ha delatat el subconscient. L'agressor, segons tu, té el dret d'espanyolitzar el nom d'una persona (i a molts d'altres drets més, "afortunadament") i la persona a qui s'ha volgut humiliar, també segons tu, "ha patinat".
    Vaja desproporció injusta!
    Sobretot, perquè d'ençà que vaig procedir a normalitzar el meu nom, dia sí i dia també (fins i tot o sobretot en els jutjats) he de fer corregir escrits, avisos, procediments i (en una ocasió, una sentència). Creus que ho faig de gust? Penses que ho faig per vici? No tenc altres maldecaps? Doncs, allò que faig (ja veus!) és EXIGIR ELS MEUS DRETS! Senzillament! Ah! I sense patinar! És un acte de justícia i de dignitat, però sobretot de DRET I LLIBERTAT!

    Finalment, no em puc estar de posar-me a la teva alçada i fer-te un comentari cordial i sense mala bava: davalla un poc de l'Olimp. No ets cap déu! T'anirà bé si rebaixes un poc aquest sentit de setciències i de salvador de la pàtria. L'esquerra no té, entre els seus valors, el de l'arrogància. Tendràs més credibilitat.

    Macià N. | 17/10/2007, 17:30
  4. a Macià N

    M'ha sorprés molt el teu comentari. Li dón la raó al Carod i em fots un repàs de cal déu. Què haguessis fet si arrib a no donar-li la raó?. Quant a la qüestió del "dret", és clar que en Carod té dret, en el sentit més estricte del terme, a ser anomenat com toca en els papers oficials; en una conversa informal té, si tan vols, el dret moral a ser anomenat com toca però la frase "Vd. no tiene derecho a llamarme José Luis" no és sostenible en rigor i la prova és que en Carod no té cap manera de denunciar al Sr. que li va dir José Luis (cosa que sí passaria si s'hagués conculcat un dret en sentit estricte). Es una qüestió de matís sense importància perquè allò més important és que la persona del públic, per respecte, havia d'adaptar-se al nom real de Josep Lluis Carod Rovira. Tranqui, doncs, que ja trobarem punts de desacord sobre els quals poguem discutir, justificadament, amb la passió que ho fas al teu comentari

    grosske | 17/10/2007, 18:25
  5. Re: LLAMAZARES, DURAN, CAROD, TENC UNS COMENTARIS PER VOSTES

    Observo que no sólo en estos comentarios, sino que en los diferentes medios, durante todo el día, la actitud polémica y provocadora, de sobra conocida de Carod Rovira, ha acaparado los comentarios, y es lamentable, que esa actitud chulesca y bordeando la mala educación , ( por mas derecho que tenga a usar el nombre que le de la gana ), por el solo hecho de ser una figura pública, debería haber sido más educado y no haber forzado un enfrentamiento con personas del público, inexpertas en estas lides oratorias.
    Logró lo que quería, acaparar la atención,
    y se ha perdido una gran oportunidad de haber hablado de otros temas más importantes, que interesan no sólo a los catalanes , sino a todo el mundo.

    Quien ha estado realmente muy bien ha sido Llamazares, que con amplio conocimiento y la claridad que le caracteriza, ha respondido a todas las preguntas, haciendo hincapié en los temas sociales y laborales que sí preocupan a la mayoría de la gente, e inclusive, estuvo muy generoso al mencionar el nombre de la otra postulante a candidata por IU. Demasiada generosidad de su parte, al darle publicidad a una persona que es totalmente desconocida, en un programa televisivo de máxima audiencia.

    Muy bien por Gaspar Llamazares.

    The Observer | 18/10/2007, 01:20
  6. DEBATE

    Lo que el debate evidenció es que los líderes del PP son los más acartonados y los que menos recursos tienen porque cualquiera de los tres de ayer es infinitamente mejor que la repetidora-machacadora-de-simplezas Mariano Rajoy

    pere | 18/10/2007, 10:34
  7. Un nom el que nom

    Quan he llegit el títol del teu post, m'esperava una envestida molt més forta contra Josep-Lluis Carod-Rovira, de qui et separen, n'estic ben segur, qüestions molt més de fons que no pas l'onomàstica. Me n'alegro que reconeguis la tasca pedagògica que, sense renunciar ni un bri de les seves conviccions, va intentar davant un públic que, majoritàriamente, es veis que l'esperaven amb les dents esmolades.

    Per això mateix, en canvi, em sorpren que defensis el dret de que algú es referís a ell amb un nom que no és el seu, quan era claríssim que senzillament volien provocar-lo de la manera més grossera, gairebé insultant-lo. És vera que jo m'identifico molt amb Carod –i no només en aquest tema– perquè també tenc un nom compost, i sóc Josep-Joan. No cap altra cosa. N'estic fart d'haver de sentir i estar pendent de no veure-ho escrit el José Juan; i encara aguanto qualque cop de Pepe perquè si no m'estaria discutint sempre seguit.

    Però ni jo ni altres que vàrem haver de fer gestions, no gens fàcils a mitjans anys 70, perdre part del nostre temps, i aguantar males cares de funcionaris, només perquè ens reconeguessin el dret a dir- nos com ens deim, no podem renunciar-hi alegrement. Ni perquè ens tenguin per més educats.

    Una abraçada, EBERHARD.

    Josep J. Rosselló | 18/10/2007, 16:55
  8. Carod té raó.

    Només vaig poder veure el final del programa, i sols vaig poder veure en Carod-Rovira, però quan al tema del seu nom, trob que té tota la raó del món. Em sembla que va dir: "Tothom sap dir Schwarzenegger i no els dóna la gana de dir Josep-Lluís."
    Em va fer molta gràcia.

    Tivasdan | 18/10/2007, 17:02
  9. Re: LLAMAZARES, DURAN, CAROD, TENC UNS COMENTARIS PER VOSTES

    Segons tinc entés es tradueixen els noms de reis, Isabel II, Joan Carles I, de prínceps i resta de la família reial i dels sants.

    D'icones de la literatura no es tradueixen, ara bé, no sé perquè es diu Ciceró o Homer, potser que sigui per l'evolució de la llengua llatina, en el cas de Ciceró, i l'adaptació del grec al cas d'Homer, però no ho afirm perquè no ho sé, és una hipòtesi.

    Ignasi Serra | 19/10/2007, 13:15
  10. Drets

    Es tradueixen els noms de papes, reis i sants. Els noms propis, no. Excepte els de l'antiguitat, que s'adapten fonèticament i/o a l'alfabet occidenal, o que ja ho van ser en el seu moment.

    Pel que restecta a en Carod, en lloc de ditr "Vd. no tiene derecho a llamarme José Luis..." hauria quedat molt millor "tengo derecho a que me llame por mi nombre, Josep Lluís". Un matís de tercera persona era suficient; en tot cas, molt poca cosa en una intervenció molt pedagògica i explicativa.

    Mai he votat a ERC, però reconec que Carod és molt bon orador i é idees clares molt ben explicades. Una cosa no treu l'altra.

    Manel | 21/10/2007, 13:00
  11. Noms

    Efectivament, som periodista i tens instruccions de no traduir cap nom tret dels de sants, papes i membres de famílies reials. Així ho marquen els llibres d'estil, que jo sàpiga, de tots els mitjans de comunicació.
    Tanmateix, també és digna de comentar la mania espanyola (no tant catalana) de traduir tots els noms. Més amunt, no sé qui ha dit que no es tradueix William Shakespeare. Idò bé: a Espanya (i a França també) sovint encara trobam escrit "Carlos Marx", "Segismundo Freud" o "Renato Descartes", per exemple. O els més recents "U Dos" o "A Ze De Ze". Quan un estranger ens sent dir-ho així, no cal dir-ho, se'n riu de nosaltres!

    Toniot | 28/10/2007, 20:26
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS