Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 05 Octubre, 2007 15:29
1.- La decisió, des del meu punt de vista, ha estat errònia
2.- La decisió no era fàcil perquè no es partia de zero: pujam a un cotxe en marxa i això és complicat. Cada alternativa de les possibles tenia avantatges i inconvenients però, de les quatre possibles, jo crec, sincerament, que Son Espases era la pitjor.
3.- Antich i el Govern en el seu conjunt han fet un esforç real per cercar alternatives a Son Espases (s'equivoquen els qui afirmen el contrari) i han estudiat a fons totes i cadescuna d'elles. De fet, en més d'un moment han estat les propostes alternatives i no Son Espases les que han encapçalat "la cursa". Però, al final, i en contra de l'opinió del Bloc, s'ha optat per Son Espases
4.- Continuar el projecte de Son Espases afecta a la credibilitat política del PSOE, del President, del Govern en el seu conjunt i, a la fi, de tots i cadescún dels partits que l'integren perquè, en realitat, no hi ha arguments nous respecte als mesos immediatament posteriors a les eleccions (tal volta sí que hi ha elements nous respecte al 2003 o el 2004 però no respecte al 2007)
5.- La Plataforma de la Reral i el moviment social que s'ha produit entorn a Son Espases té tota la raó en sentir-se decebut i irritat.
6.- I ara què?. Totes les opinions són respectables però jo tenc la meva molt clara: vull que els Governs de Balears, de Mallorca i de Palma, tenguin èxit en la seva gestió global, que duguin endavant una part important de les moltíssimes coses que cal fer i estic convençut que el Bloc és una peça imprescindible perquè això sigui possible. Estic segur que aquesta és la convicció de la immensa majoria de la gent progressista d'aquest país
7.- També tenc clara un altra cosa: el Bloc té tot el dret del món a expressar la seva opinió discrepant però no a iniciar una estratègia de desgastament del govern del qual forma part. O hi quedam i apostam lleialment perquè el govern ho faci bé (i perquè al govern li surti bé) o ens passam a l'oposició amb totes les conseqüències
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
El poder no és carta blanca.
Això costarà molt.
Jo trob que per coherència hauríeu de passar a l'oposició. Si jo ocupàs un càrrec públic en aquest Govern no podria tornar a mirar a la cara als amics de la Real.
Després ens queixam si diuen que tots són iguals, i nosaltres ens esforçam en convertir-ho en realitat.
Idò ja ho saps, si no passau a l'oposició amb totes les conseqüències sereu co-responsables d'aquesta decisió. COHERÈNCIA GROSKE! O us costa tant deixar de tenir un càrrec?
Els ciutadans que us hem votat ho hem fet perquè confiàvem en vosaltres com a polítics coherents, però veig que no serà així, ho lament profundament i, com jo, supòs que altre gent esdevindrem abstencionistes.
Això és el problema d'ajuntar-se 6 partits per treure al guanyador de les eleccions..... 100 dies de gràcia... Sou partits per estar a l'oposició..massa dispars, manca d'un guió comú... manca de coherència.
Sr,
1. No cal anar més envant del seu primer punt per arribar a una conclussió clara: SI PENSA AIXÒ, DIMITEIXI.
2. Jo no soc capaç d'entendre que digui que un Govern del que forma part, i del que, segons diu, en vol seguir formant, prengui una decisió errònia en un tema de tan de pes com aquest i vosté proposi seguir endavant com si res. Això vol dir, ni més ni manco, que estan prenint decissions errònies de les que no volen tenir conseqüències, al manco conseqüències negatives.
3. El seu punt 7 és del tot idílic, perquè em sembla que ja arriba unca mica tard. Aquestes estratègies de desgast del propi govern, formant-ne part, sembla que ja han començat, tot i que de moment sense trascendir a l'opinió pública. I això sí que no ho entenc gens ni mica: estar a un Govern fent veure que tot va bé i aquí no passa res tot i que passi, però, com qui no vol la cosa, anar desgastat des de dins?? Tot això a on ens conduirà?? Francament, la visió de futur d'algú em sembla que està una mica ennuvolada, com el temps.
Gràcies per publicar el meu comentari. Segurament dec ser jo que estic molt BLOQUEJADA.
Creus que hi sou a temps, d'apostar lleialment per què el govern ho faci bé?
Quien fuera Birmania
S'ha perdut una oportunitat però encara hi som a temps... què passaria si ens començassim a tirar pedrades entre nosaltres mateixos? Ja ho sabem, això ja ha passat abans!
Sempre ens passa igual ens barallam, ho fem públicament i els altres aprofiten i ho fan malbé tot...
No tornem a caure en la mateixa pedra si no volem el segon i el tercer cinturons, l'autopista Inca-Manacor o ves a saber quin altra animalada!
Al meu parer, el Bloc hauria de sortir del Govern per coherència. No pot continuar en el poder després de la campanya brutal que ha fet contra la decisió de fer el nou hospital a Son Espases. Els pocs vots que li han mancat al PP per guanyar (que han estat realment pocs) ha estat gràcies a les mobilitzacions de les diverses plataformes que s'han creat al llarg de la legislatura passada per intentar aturar o redreçar alguns projectes. Ara, amb aquesta decisió, se'ns ha clavat una bona coltellada a l'esquena. Sou uns traïdors i uns covards. Quan en Matas governava, feia el que li sortia dels nassos, agradàs o no, i tot i així ha estat a no-res de tornar a guanyar. Quan governa el Pacte, en canvi, els gallets que abans estaven a l'oposició tornen uns cagadubtes covards, incapaços de prendre cap decisió amb fermesa. I ara venia amb romanços de si protegireu l'entorn modificant el PGOU, com si el PGOU fos de "només lectura". Quan torni a governar el PP, que ho farà d'aquí a tres anys i mig SEGUR, modificaran una altra el PGOU i ja està. Així que qualsevol pseudoprotecció cutre que faceu de l'entorn quedarà en paper banyat quan torni la dreta al poder.
En definitiva, feis pena.
Gràcies, Eberhard, petit saltamarges! Després de llegir les teves màximes morals, he vist la llum. Total, la Real és de la pèrfida església i, en canvi, en Xisco és un home de govern com tu. Crec que cremaré la meva biblioteca i em faré de l'ordre nazarena del Bloc. Morituri te salutant!
La credibilitat es guanya o es perd, no és té mai per segura. Per defecte els polítics no en tenen, i menys els que governen. Ha passat el que havia de passar, per a la gran majoria dels ciutadans d'aquesta comunitat, només s'ha produit un retard en la construcció i hn guanyat els de sempre, els que havien de guanyar. La credibilitat només es pot recuperar governant bé, no afluixis i a fer política, de la bona, que és la que permet guanyar credibilitat.
Si més no per un mínim sentit de la vergonya, dimitiu. Des de l'oposició també és possible col·laborar perquè el Govern "ho faci bé"
EXPOSICIÓ 1R TEMA: Sr. Grosske, em queis d'entrada bé. Si em permeteu, us diré que sou un espècie d'infant terrible de la política (cincuentón envidiado de los calbos que en el mundo son), amb un savoir fer de delicatessen i una elegància de casanova amb sonriure de aquí te espero. ESPOSICIÓ 2N TEMA: No vos estic afalagant perquè aviat us dic que discrep rotundament, però puntualment, de la vostra feina al front de Participació Ciutadana des d'on sembla que heu condemnat al crematori de Son Reus iniciatives culturals no casposes que mereixien, si més no d'entrada, una analisi detallada o estudi estil Son Espases, però en petit. Per ventura, us agrada tant el jazz que serà qüestió de començar a pensar com organitzar una escola municipal de jazztrad. Suposam que l'escoles de dansaires de bufes i rebocillo de Palma (n'hi ha d'insignes) a hores d'ara ja deuen estar fent maletes amb la coa mitja encesa i el cul flamejant, atesa l'acceleració piròmana que duis.En fi don Grosske quedam un dia a Son Reus per fer unes tapes, uns cacahuets i una canya, si la flamarada no està llesta i el crematori no és a punt.
VARIACIONS TEMÀTIQUES: L'ESFORÇ DEL GOVERN ANTICH PER CERCAR ALTERNATIVES VIABLES A SON ESPASES HA ESTAT REAL. EL GOVERN ANTICH HA ESTAT VALENT PRENENT UNA DECÍSIÓ QUE DISGUSTA UN SECTOR MOLT MINORITARI DE LA POBLACIÓ QUE TÉ. PERÒ, UNA REPRESENTACIÓ POLÍTICA VITAL PER AL PACTE. HA ESTAT MOLT COHERENT PERQUE HA DECIDIT EN FUNCIÓ DE LES NECESITATS SANITÀIRES DE LA POBLACIÓ, URGENTS I PEREMPTÒRIES (els que no tenen assegurances privades, Muface...): ESPAIS AMPLIS, EQUIPAMENTS MODERNS, HABITACIONS INDIVIDUALS, SERVEI D'URGÈNCIES, BOXES DIGNES I FUNCIONALS... SI ES POSSIBLE EN QUATRE ANYS. EN FI, COINCIDIM PLENAMENT AMB LA LUCIDESA DE LES VOSTRES PARAULES : " 6.- I ara què?. Totes les opinions són respectables però jo tenc la meva molt clara: vull que els Governs de Balears, de Mallorca i de Palma, tenguin èxit en la seva gestió global, que duguin endavant una part important de les moltíssimes coses que cal fer i estic convençut que el Bloc és una peça imprescindible perquè això sigui possible. Estic segur que aquesta és la convicció de la immensa majoria de la gent progressista d'aquest país
7.- També tenc clara un altra cosa: el Bloc té tot el dret del món a expressar la seva opinió discrepant però no a iniciar una estratègia de desgastament del govern del qual forma part. O hi quedam i apostam lleialment perquè el govern ho faci bé (i perquè al govern li surti bé) o ens passam a l'oposició amb totes les conseqüències "
REEXPOSICIÓ DELS TEMES: Decisió valenta, coherent. Lucidesa política o suïcidi col.lectiu i la maté porquè era mia.
BIS 1: Don Grosske feis el cap viu que vos creixen papilomes d'ERC en els peus i això us donarà mals de caps i grossos i un gegantisme de culpa de no dir. Podeu acabar al sofà de Woody Allen cantant el segadors.
BIS 2: sr, Grosske, no vos preocupeu si incineren la vostra imatge, és només cosa simbòlica de dos moixos amb tres miulets. Si ho investigau i ho denunciau per ventura us atacaran.
BIS : si tot això ho considerau spam, no us preocupeu -ho entendrem- al crematori!
Tu, això que has fet no m'agrada, fora, deixa el teu carrec, reestructura la teva vida amb gens de temps perque has fallat alhora de confiar en algú que ha fet una cosa que no volies que fes. Simplement ves-te'n per romanticisme. Fácil. Si és que hi ha que ser coió...
Personalment ho trob una xapussa i una presa de pel. No es pot pregonar que s'aturaràn unes obres i després adonar-te'n que no tens una alternativa que et satisfaci. Era una postura en el seu temps d'oposició destructiva (que tan mal vista és actualment) i ara es veu com de constructiva en tenia poc o gens. Ja vorem. Jo de moment me sent timat, però bé, em fa peresa montar un partit politic i esperar anys a tenir alguns vots rellevants. com per esperar a rajar en condicions.
A hores d’ara la decisió sobre la futura ubicació del nous hospital de referència ja està presa.
A un servidor, com a ciutadà exempt de la càrrega de governar, tant com de les obligacions de qui està delerós per fer-ho –la qual cosa, per cert, em permet opinar el que em vengui de gust, sense correció política si cal–, només m’interessa una cosa: que l’hospital es faci. On? On calgui o es pugui. Quan? Ahir.
L’hospital podria estar mig fet: l’any 1992 ja hi havia un pla perfectament dissenyat (llegiu, al respecte l’article que Adolfo Marqués publica aquest dijous a Diario de Mallorca). Entre una cosa i l’altra, especialment per la gestió del PP durant els darrers quatre anys, aliena a qualsevol necessitat sanitària per cert, les coses encara estan com estan.
Però ara, com que l’obligació d’un govern és governar, és a dir, prendre decisions, l’executiu de Francesc Antich hauria de procurar no fer el que va fer durant la seva anterior època: no fer res. Sabent que, faci el que faci, no farà content tothom; i, sobretot, farà felló els seus militants, els simpatitzants, els votants… i la majoria dels seus socis.
Tot això, ja ho sabien. Vull creure que els dirigents del PSIB, però també els del Bloc i, per suposat, els d’UM –que, com sempre, seran els que en sortiran més ben parats–, sabien quines eren totes les variables que envolten l’afer de So n’Espases. I ho sabien quan prometien, durant la campanya electoral, que l’hospital no es faria en aquells terrenys. I si no ho sabien eren uns ignorants o uns inconscients.
Resulta especialment preocupant, emperò, que aquesta controvèrsia derivi cap a apocalíptics anuncis de trencament del pacte que governa el país. Com a ciutadà, com a votant, estic disposat a acceptar el que sigui necessari –salvant els aspectes patrimonials i mediambiental a So n’Espases/La Real, abans que admetre que una altra vegada ens frustrin l’esperança de que la nostra terra està condemnada per in eternum al caprici de la dreta.
Sabeu quants punts tenia l’acord que van signar PSOE, Bloc, Unió Mallorquina, PSM-Verds de Menorca i Eivissa pel Canvi: cent-cinc, si no els he comptat malament. La paralització de les obres de So n’Espases i analisi de la situació era un dels nou de l’apartat de sanitat.
Si algú ha de respondre, amb dimissions si cal, per ignorància o inconsciència, que així sigui, però la pervivència d’un projecte progressista de govern és de vital importància pel país. Malgrat els progressistes i tot.
No entiendo a los que piden dimisiones y coherencia, creo que tienen una visión muy "simplificada" de la tarea de gobernar, y que el horizonte, no lo tienen más allá de sus narices.
Creo que Grosske sí ha sido coherente y ha mantenido su posición en contra de Son Espases, que es también la posición de IU, como es obvio.
No es incoherencia disentir en un tema, o en diez, y sin embargo, saber gobernar, de la mejor manera posible, para beneficio de todos.
Con honradez y transparencia.
Tampoco creo que el pacto de gobierno se haya basado solamente en la construcción de un hospital.
Estoy segura que no es así. Que yo sepa, hay un acuerdo de programa mucho más amplio, y aún está todo por hacer.
Si toda una legislatura y el proyecto de gobierno se tuviera que romper porque el PP nos ha hipotecado hasta quién sabe cuándo, (y por cuánto), eso sí seria incoherencia e irresponsabilidad.
Hay que aprender a mirar hacia adelante.
Aquest post és per, d'entrada, subscriure, fil per randa, el que diu UIUIUI (comentari núm. 5).
I no és l'únic comentari que subscric, però, posats a triar, aquest és sintètic, contundent, clar i lúcid.
Per pactar, se n'ha de saber.
Ni s'ofereix un xec en blanc signat ni es tenen actuacions com la que teniu (manis en contra de decisions del govern del qual formau part, declaracions contràries, etc).
No sou uns bons socis.
I, si no agrada, hi ha la porta.
El cap de setmana anterior a la signatura del pacte de govern actual membres del vostre bloc ja varen fer el paperet amb declaracions públiques: potadetes.
Dissabte passat, davant Cort, impresentable. Ara, impresentable.
Incomprensible que us voti algú que no siguin els propis candidats o la pròpia parentela. Ni que sigui poca gent.
la izquierda fashion
EDUARDO JORDÁ He visto en la televisión el vídeo de las Juventudes Socialistas en que se hace una parodia de un cretino con Lacoste que se supone representa a un jovencito del PP, es decir, un pijito retrógrado, homófobo e inculto. Bueno, puede ser: es cierto que el PP está lleno de pijitos retrógrados, homófobos e incultos. Pero no veo por qué la supuesta izquierda -desde el PSOE hasta los grupúsculos antisistema- ha de estar libre de retrógrados, homófobos e incultos. O de cretinos, ya puestos a enumerar. Ignoro a quién votaba el Fary, que en gloria esté, pero no creo que la orientación de su voto pudiera cambiar en nada el trato que dispensaba a su mujer, no muy distinto -imagino- del que un hombre de Neandertal dispensaba a su parienta. Y a lo mejor el Fary votaba a la izquierda más extrema, quién sabe, por razones de tradición familiar o de resentimiento social (ese gran motor de las ideologías, a derecha e izquierda). Y cito al Fary porque representa al sector social más opuesto a los pijitos ridiculizados en el vídeo.
A la hora de hacer vídeos electorales, todo el mundo abomina de los pijos, pero si hay algo que esté presente en esta sociedad -y cada vez con más fuerza- es la idolatría del pijerío más tonto y más cretino, y de todo lo que ese pijerío representa. ¿Hay alguien más pijo que Ana García Siñeriz o que Boris Izaguirre, dos tótems de la "izquierda fashion", o "glam left", o como queramos llamar a la izquierda que pierde el oremus cuando entra en una tienda de ropa donde el producto más barato -un esmalte de uñas- vale 300 euros? Y es esta izquierda "glamourosa" la que tiene cada vez más poder social, por mucho que las Juventudes Socialistas prefieran criticar al pijerío del PP.
El poder de esta "izquierda fashion" es tal que llega incluso a alterar por completo la facultad de representar la realidad. El otro día vi un reportaje en "El País Semanal" sobre las jóvenes comunistas que fueron fusiladas en los primeros tiempos del franquismo, las llamadas "Trece Rosas". Aquellas chicas fueron acusadas de un atentado que no habían cometido y ejecutadas en 1939, y ahora Emilio Martínez Lázaro ha hecho una película con su historia. Me parece muy bien. Lo que ya no me parece tan bien es la estética que se ha elegido para representarlas. En "El País Semanal" podíamos ver las fotos de algunas de aquellas chicas fusiladas, todas bastante "feúchas y catetillas" (como habría dicho con un mohín despectivo Boris Izaguirre). Pues bien, la película de Martínez Lázaro, fiel al espíritu de verosimilitud que anima a los cineastas de la "izquierda glam" (Almodóvar, Medem, Trueba), ha dado esos papeles a unas actrices tan jóvenes y guapas como Pilar López de Ayala o Marta Etura. Ni una sola de estas actrices tiene el aspecto de una costurera de 1939, ninguna tiene la cara gruesa o las cejas hirsutas o la expresión plebeya. Qué va. Todas están muy delgadas, todas han pasado por el gimnasio (o al menos dan la impresión de haber pasado) y todas tienen una piel envidiable ("nacarada", diría Boris Izaguirre relamiéndose como el gato Isidoro). Así que tenemos que creernos que esas actrices pueden representar a unas chicas de las Juventudes Socialistas Unificadas que eran en 1939 costureras, enfermeras o se dedicaban a "sus labores". Yo, lo siento, me acojo al argumento de autoridad del ogro Shrek, un filósofo tal vez demasiado complejo para nuestros tiempos: "¡Y voy yo y me lo trago!".
Pero así están las cosas. Hubo a mediados del siglo XX una izquierda admirable (la de Orwell, Camus, Simone Weil, Benjamin o Arthur Koestler) que se dedicó a desenmascarar todas las patrañas intelectuales de su época. Aquella izquierda siempre se puso de parte de los débiles y en contra de los sinvergüenzas y de los brutos y de los poderosos, y daba igual que estos brutos se llamaran Hitler o Stalin, Franco o Mao, Mussolini o Beria. Esta izquierda, por desgracia, parece haberse esfumado del mapa. Me parece perfecto que nos metamos con los pijitos del Lacoste, pero me parecería mucho mejor que incluyéramos en esa crítica a todos -repito, todos- los pijitos cretinos, aunque se disfracen de izquierdistas o de glamourosos. Porque es muy fácil detectar a los pijitos rancios, pero los otros, los que van de cultos y glamourosos, son mucho más peligrosos y detestables, ya que además tienen mucha más influencia social. O sea que, por una vez, hagamos bien las cosas.
Primero fue Manacor, luego Son Llàtzer, más tarde Inca y ahora, Son Espases. El mismo objetivo: resolver la saturación de la sanidad pública y, al final, el mismo resultado: la sanidad pública sin barrer. El problema, que los políticos han querido escenificar una y otra vez la solución a la sanidad pública mallorquina en la construcción de un nuevo hospital, en más camas y en menos personas en una habitación. Un error fatal en el que se acaba de volver a caer.
La mejora de la sanidad pública no es sólo la reforma de Son Dureta o la construcción de un nuevo hospital, independientemente de su ubicación. Es sólo humo para llenarse la boca a la hora de poder decir, cuando lleguen las elecciones, lo tanto que se ha hecho por la sanidad pública. No se valora ni se discuten los auténticos problemas de la sanidad pública y de los problemas de los usuarios que cada día se enfrentan a esa gran mole burocrática.
A esos problemas del día a día, de las colas ante el médico de cabecera por mucha cita previa que no sirve más que para engañar al usuario haciéndole creer que hay orden dentro del caos; de los ni cinco minutos que te dedican; de este no es su centro de salud acuda al que le toca; de los meses de espera para que te vea un médico especialista; y de los todavía más meses si hay que operar (eso sí, si es urgente no hay espera: y aún hay quien es capaz de alardear de ello); de la (no) relación paciente-ginecóloga (especialmente en el seguimiento del embarazo) y por extensión la (no) relación paciente-médico especialista (dicen que del roce surge el cariño pero aquí es imposible el roce)... Y paro.
Y esos problemas existen y son una realidad desde el momento en que hay un 18% de los ciudadanos de las Islas que paga una media de 50 euros AL MES por contratar un servicio privado que les debería dar la sanidad pública y que está claro que no se lo da. Y, además somos la comunidad con mayor implantación de seguros privados. Hay familias que pagan un mínimo de 150 euros cada mes, 1.800 euros al año por un seguro privado. Sin duda hay algo que no funciona y no es un hospital.
Y uno podría pensar que la sanidad privada es fantástica, que no hay esperas, pero nada más lejos de la realidad y prueba de ello es el aumento de las quejas (bueno sugerencias ya que eso de hoja de reclamaciones y de quejas no existe en la sanidad privada).
Tendremos un nuevo hospital que ahora se venderá a bombo y platillo como el gran centro de referencia de las Illes Balears pero la sanidad pública, el día a día del ciudadano, el via crucis del paciente ciudadano que acude al médico seguirá siendo el mismo. La relación médico-paciente es el secreto de la sopa pública y requiere, como toda relación, de roce y de comunicación.
El hacer Son Espases no es la solución a la sanidad pública. Los problemas de la sanidad pública son otros y el PP es quien mejor lo sabe y sabía que construyendo un nuevo hospital no iba a poner en entredicho la salud de la sanidad privada, que iba a soltar humo para intentar hacer olvidar a los medios de comunicación los verdaderos problemas de la sanidad pública y a la chita callando trabajando en lo único que saben trabajar: las constructoras y la especulación. En esto, que aparecieron los monjes y destaparon el pastel y Son Espases se convirtió en lo que en realidad es: un símbolo contra la especulación y contra las formas y haceres del PP. Y el PSOE lo tomó como bandera y lo utilizó. Y en 100 días, al PSOE se le ha olvidado lo que representa Son Espases y ha preferido defraudar a sus votantes, intentando hacer ver lo importante que es Son Espases para solucionar por siempre la sanidad pública.
La historia está llena de símbolos: sa Dragonera sin ir más lejos. Hoy este símbolo era Son Espases. El PSOE ha traicionado la confianza y ha caído en su propia contradicción y en las redes tendidas por el PP que ahora tiene carnaza para cuando lleguen las elecciones elevar al rango de arte el hacer demagogia. Y, culpar de que no se haya puesto en marcha al nuevo hospital (porque no estará en 2001) a la paralización de las obras, a la descoordinación del Govern y, es más, podrán incluso ridiculizar al PSOE porque quién va a seguir votando a alguien que no cumple sus promesas y que cuando toca silla pierde sus principios y traiciona a sus votantes.
El Bloc, tal y como señalan sus dirigentes, se ha mantenido firme a sus principios y no ha dado apoyo a esta decisión. Eso es coherencia. El siguiente paso, coherente de un presidente nada coherente, debía haber sido destituir a los cargos del Bloc en el Govern y han disfrazado el ejecutor de la decisión (ha sido el Ibsalut, acusa el president como si estuviera el patio del cole) para evitar gobernar en minoría. Es cierto que el Bloc podría plantearse abandonar el Govern (también se lo podrían plantear consellers y cargos socialistas que no comparten la decisión del president) pero ya no hay marcha atrás en Son Espases después de que el PSOE, de que Antich, haya decidido. Su salida anterior o posterior (la del Bloc) no iba a cambiar la decisión que el presidente ha tomado sobre Son Espases. Alia jacta est y Julio César manda. Ya veremos qué pasa en el próximo congreso socialista.
No hay que olvidar. Son Espases tiene que estar siempre presente. Toda la legislatura. Pero ahora es el momento de demostrar, como se ha puesto de manifiesto en estos cien días, que el Bloc tiene mucho que aportar, ya no al Govern sino a los ciudadanos, a las personas, desde el desarrollo de sus áreas de gestión abordadas desde la profesionalidad y el conocimiento de la materia que respalda sus nombramientos.
Y hay más que aportar desde dentro. Y hay más posibilidades de controlar al PSOE (y a UM) y sus vaivenes desde dentro. Fuera está el PP y lo que ello representa para todos y para las cuatro islas. Fuera, el Bloc no podrá ejecutar sus programas y compromisos progresistas ante un PSOE que cada vez mira más al centro-derecha en busca de votos.
Ha sido el PSOE el que ha decidido pese a la postura contundente y clara del Bloc contraria a Son Espases, a la división interna (una más) que esta decisión ha provocado en el PSIB, a la traición a los votantes socialistas y a sus promesas electorales.
Es por todo ello, que como ciudadano, sólo me queda animar a los integrantes del Bloc que ocupan cargos de responsabilidad a ejercer su responsabilidad y ejecutar y desarrollar sus compromisos porque estoy seguro que de esta permanencia, que del desarrollo de sus programas, de su profesionalidad y de su compromiso con las personas ganará el ciudadano, y mejorará nuestra calidad de vida, especialmente de los que más dificultades tienen que no existen para otras fuerzas políticas porque con ellos no se ganan elecciones.
Animo.
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+190575
I ara no vos cau la cara de vergonya?? Haurieu d´estar empegueits de fer el que feis, que no és altra cosa que estafar als que varen confiar en vosaltres, sou tan pocavergonyes com els del pp, si, aquells que tant criticaveu.
Tots els arguments que ara s´han emprat per justificar la continuació de les obres -que si ja estan adjudicades, que si l´interès general, que si el cost- ja els sabieu mentre feieu campanya i prometieu no fer l´hospital a Son Espases.
100% d'acord amb el post núm. 5, titulat UIUIUI.
Josep J.Rosselló és un cap de Secció del Diari de Mallorca, i evidentment diu allò que l'interessa per a la seva promoció personal. És a dir, allò que interessa al pitjor PSIB-PSOE.
La veracitat, la dignitat, la coherència... tot plegat representa un món de valors. Si es va ser frívol amb el compromís, cal assumir responsabilitats! Si o es va ser frívol i, com diu Groske, hi havia altres alternatives (almenys 3 de millors - diu ell -) i no s'han sabut defensar, el fracàs polític és major. Si l'excusa per no dimitir és que encara pot ser pitjor... DIMITIU JA! Naturalment, no ho faran, perquè ja no varen assumir les responsabilitats derivades de les urnes: passar de 5 regidors a 2 i no tenir la decència política de renovar els equips és inaudit!
En tot cas, mantenir-se en el govern i, a partir d'ara, vigilar-lo és pur cinisme! La veritat és simplista: mentiders i traïdors! No són insults, són definicions dels qui incompleixen el programa amb els electors! Ara El Bloc tenia l'opció de demostrar que no tots els polítics són iguals. D'acord amb el punt 5!
Sou tots uns cabrons i uns pocavergonyes de merda. Encara teniu el cinisme de dir que us quedau al govern per "redreçar la credibilitat que ha perdut el govern". Quins nassos que teniu. Desde luego heu batut el rècord!. Encara no han passat els famosos 100 dies de gràcia i ja l'heui cagada però ben cagada. Fins al moll de l'ós. Ses Fontanelles, Port Adriano, reintroducció del castellà als premis de Ciutat de Palma i ara per acabar-ho d'arrodonir sa putada de Son Espases. En fi tots aquests que s'ho facin mirar... Allò que Mallorca realment necessita no és una xusma com vosaltres sinó gent que doni la cara. I afortunadament d'aquesta encara n'hi ha moltíssima. Seria interessant que a la nostra illa es poguessin constituïr nuclis a nivell municipal de les CUP (Candidatures d'Unitat Popular) de caire veritablement d'esquerres i rupturistes. Base en tenim molta. SEPC, Maulets, etc...Però no se si això li agradaria an Grosske. Segurament ens veuria com a batasunos.
Salut i a aquests del BLOC que se'n vagin a la puta merda i que no tornin.
Visca la Terra Lliure. Independència i Socialisme
aquests arguments no és el Bloc que els ha emprant, ells fins el darrer moment han defensat lo que sempre havien defensat, t'has errat de Blog.
Vaig recolzar el Bloc, em sent traïda i decebuda i no precisament pel Bloc. I encara diré més, no han de dimitir, hi ha molta feina a fer, ja sé que molts esperau que el Govern, com sempre els de sempre han pronosticat, se'n vagi a fer punyetes, no els donem aquest gust. Son Espases era molt important, però hi ha vida més enllà de Son Espases i projectes i gent que necessiten el Bloc al Govern, no arraconats a la oposició. Sé de primera mà que s'ha fet tot lo possible per trobar un altra ubicació, des de defora tot ho veim molt fàcil, la herència del PP és un mort ben viu, ara oblidam els vertaders culpables i pegam garrotades al Bloc que no ha tengut art ni part amb la decisió de n'Antich, jo m'ho faria mirar.
No mereixieu el meu vot. Em sent decebuda i enganada per voltros.
Mai més em tornarà a passar
El comentari núm 24 normalment no l'hauria publicat. Però em sembla tan indicatiu de la nova subespècie política que anunciava a un post anterior titulat "batasunització de catalunya" que no m'he pogut estar de publicar-ho
No estic disposat a entrar en polèmiques esterils, sobretot a un blog que no és el meu –perdona'm Eberhard– i amb un personatge que s'amaga darrera un nom que jo respecto.
Encara estic rumiant que té a veure la meva feina al diari amb la meva promoció personal; està clar no coneixes massa com van les coses en aquest món nostre. D'altra banda, ja tinc una edat per començar, ara, a perdre temps en promocions personals que en 30 anys d'exercici professional mai no he cercat, ans el contrari. En tot cas, pots estar ben segur, en tot cas, que no espero res precisament del PSOE. Fes-t'ho mirar.
Ah, i un afegit destinat a tu, Eberhard: estic d'acord amb el teu darrer comentari. Només em dol que posicions grolleres i maleducades com aquesta ens esquitxi a tots els que sí cre iem en els Països Catalans i en defensam la independència. Amb boner paraules, emperò.
Que has mirat la pàgina dels de La Real http://www.salvemlareal.org/ ,jajaja vesi i et faras un fart de riure, estas a la trona dels còmplices covards i aprofitats de la destrossa de Son Espases juntament amb els del PP i del PSOE, BLOC,etc.
No volies brou idò jas tassa i mitja.
Això vos passa per crear un monstre (plataforma) i despres no sabre com atura-ho o corretgir o fer entendre. Jajajaja quines rialles.....
Dimissions sí, però del PSOE!
Si la izquierda no es capaz de dar ejemplo de dignidad y de coherencia y se comporta igual que la derecha,vamos apañados
Esperançat amb un món més just, heu tingut el meu vot al llarg de tota la meva vida electoral (17 anys). Vaig viure anys fora de Mallorca. Era dels primers en demanar el vot per correu. Ara tinc una ferratina. Una ferratina de SALVEM LA REAL. Amb amabilitat i educació, definitivament decebut, l'aferraré d'aqui uns mesos a la papereta d'Esquerra Unida per a les generals que un bon amic me portarà a casa. Llavors votaré el vostre projecte per a darrera vegada. Definitivament deix de creure amb aquest sistema de partits que entre tots hem alimentat per a tornar al carrer de la vida real. Allà on la gent es gent, amb lo bó i amb lo dolent. D'on no haurien d'haver sortit mai.
P.D.; Eberhard, segurament ja l'haurás vista, pero si no es així, et recomano una bona pel·lícula del camarada Robert Guediguian, "Mi padre es ingeniero". Es facil de trobar. I si no, la tenc en dvd i cap problema per a deixartela. Una abraçada!
jo no sé si el Bloc ha de sortir del Govern o no. Però sí que les decisions en calent no són bones. Ah! i la de triar Son Espases, no per lenta, és bona.
Ara, tothom a demanar al Bloc que descomparegui d'uns governs per coherència... i deixar tot el camp per a PSOE i UM? Una UM que, sigilosa, sortirà afavorida. Un PSOE que podrà comandar els governs més a lloure. I el Bloc, on anirà a parar? Tots els que ara el mossegau, recordau que la decisió no ha estat del Bloc sinó d'Antich, i que no estam ni a 72h de la decisió, i que encara el Bloc no ha fet una manifestació oficial de calat respecte d'això.
Sort a tothom i el que sigui, serà.
En tot cas, l'important és seguir lluitant des d'allà on sigui pel que creus digne. Desgraciadament, ai, las! Son Espases es farà. La decisió del Bloc serà ja només en clau interna.
Jo estic completament d' acord amb en Rosselló. Si son certs els arguments que apereixen als diaris ni el bloc ni el president tenien rés a fer.
Efectivament podien turar son espases, però a quin preu? hem de ser realistes hi ha preus que haver de pagar perque no s' inicii un nou son espases, els metros no s' en vagin per avall, se comprin palaus, i pagem més de 200 milions de les antiges pesetes per una opera que no es fera. Devant aixó la meva balança esta clara. Anim bloc i cia. Segui endavant impediu que hi torni haver un altre periode trist com aquest que acabam de passar.
Fins ara poques decisions polítiques us diferencien dels anteriors governants :
1.Son Espases OK , i a més hi afegiu la compravenda dels terrenys de'n Cursach : quants de dodbers ens constaran en els ciutadans? , qui ens assegura que si "vosaltres" no governau no se venguin aquests terrenys als especuladors com va fer el CIM a la legislatura pasada amb els terrenys de davora l'hospital .
psiquiàtric?.........
2.Ses Fontanelles : continuareu el projecte a la darrera zona humida de Palma quan el govern de les IB i l'ajuntament (en menor mesura) ho poden protegir .. si volguessiu ho podrieu fer!!!
3.Port Adriano : se construirà o no?
4.El segon cinturò està per veure si se construirà o no , però el OK a Son Espases tambè suposa fer el segon cinturò ¿o no?....
5.El tren , hi ha dodbers? DE Madrid no arriben prou dodbers.I si el PSOE no guanya les eleccions generals no n'hi haurà per fer trens ...
Us hauria de diferenciar la coherència , complir les promeses fetes , la capacitat política de prendre decisions valentes i per defensar el que ens queda de territori i de dignitat . Us hauria de diferenciar la capacitat de saber respondre dignitat política ......, però això tampoc us importa excessivament . Si això fos aixì ens haguessiu estalviat "la comedia del blog" d'aquestes setmanes i , ara, el cinisme de les vostres explicacions sobre la vostra continuació en el govern per donar-li credibilitat !!!
La credibilitat l'heu perduda , el vots no ho sè. El meu segur... tot i que no te vaig votar a tu Grosske perque no esperava menys de tu .
En la vostra estrategia heu fet un favor a UM ¡com sempre! , al PSOE , al PP i a l'abstencionisme..... El blog pot-ser esteis massa bloquetjats i enlluernats pels vostres llocs en els governs .
el Govern està tocat. I amb el Govern alguna cosa més: la confiança.
La barca era magre i l’hem emproada al cap de fibló
psmllucmajor | 05 Octubre, 2007 20:42
El cap de fibló que ha endevinat Mallorca de ple i ha esquinçat el Ponent del nostre terme s’ha emportat la barraca que guardava les obres de Son Espases. El guàrdia jurat està ferit de gravetat i l’aparellador de les obres també: no són bromes. Dos treballadors han estat malferits a la feina i això exigeix, d’entrada, una manifestació explícita de solidaritat. Però el desastre meteorològic d’ahir –un cap de fibló imprevisible: na facem demagògia amb el que ha estat una desgràcia- només ha precedit la catàstrofe política d’avui, perfectament previsible, avisada i evitable: el Govern està tocat. I amb el Govern alguna cosa més: la confiança. No n’hi ha prou de dir que la decisió d’assumir voluntàriament l’enverinada herència del PP a Son Espases és desencertada o que és una equivocació: no es pot reprendre la destrucció de la Real amb els lamentables arguments que ha proferit l’expresident Antich –l’expresidència i el pas per Madrid l’han marcat a ferro, aquest home-.
El govern de centreesquera (ja no es vol dir “de Progrés”: i això ho diu tot) no ha començat amb bon peu la seva gestió. Havia de demostrar que sabria actuar amb major cohesió que el del primer Pacte: ha fracassat. Ja en les negociacions s’intentà fer no-res un dels socis i, en la configuració dels equips de gestió, s’han assolit quotes de partidisme i de recel que superen les de l’anterior etapa; havia de demostrar que liquidaria la maquinària clientelar i de propaganda del PP i les substituïria per l’equitat i la transparència, i col·loca un home de partit al capdavant de la televisió pública de les Illes mentre expulsa de la Televisó de Mallorca alguns dels comunicadors més crítics amb el PP (Muñoz, Prunès...); havia de demostrar lleialtat a la llengua i al ser d’aquest país, i no tots els gestos han estat prou entenedors; havia de protegir els mallorquins, i no ha dit pruna quan els nostres drets lingüístics han estat malmenats amb l’aval del delegat de Madrid i del ministre Rubalcaba; havia de demostrar voluntat per redraçar les finances de la Comunitat Autònoma, i regala 100 milions al calaix del senyor Solbes. I havia de demostrar –sobretot, sobretot, sobretot- coratge i valentia en dues qüestions cabdals: la societat balear havia de recuperar la fe en la política després d’una etapa en què la corrupció més descarada s’havia instal·lat en les institucions; i el Govern havia de deixar ben clar que la protecció del territori era una qüestió prioritària, una qüestió de supervivència, una qüestió d’Estat.
No ha estat així. A les decepcions de Port Adriano i ses Fontanelles hi afegim avui la de la Real. No cal exagerar ni un punt: sabíem que el PP havia deixat ben lligades aquestes qüestions i els solars ben sembrats de mines. Però això no ens eximeix del deure de salvar cada pam d’aquesta terra, al preu de les indemnitzacions que calgui, al cost dels plets que s’hagin d’afrontar. Caldran molts de Son Reals, molts d’èxits evidents i innegables en la protecció del territori perquè la balança de la història caigui cap a l’esquerra i posi aquest govern –que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no del dels seus enterradors. Per seguir per aquest camí que vàrem emprendre el mes de juny passat caldrà molta de fe i molta de confiança. I d’això no ens en queda: ens l’han consumida tota en només tres mesos. El PP és pitjor, no n’hi ha cap dubte, però els primers cent dies d’aquest Govern no ens renoven, precisament, les esperances.
Perquè el pitjor de tot, encara més greu que la pèrdua de credibilitat en matèria territorial o econòmica, és la fallida de la confiança. Ho ha dit ben clar en Biel Barceló: “la credibilitat del Govern ha quedat tocada”. En Joan Lladó (Esquerra) no ha estat menys dur “el pacte és paper banyat”. I dirigents d’Esquerra Unida es plantegen, seriosament, sortir del Govern.
¿On ens menen aquests socis, el PSOE i UM? La credibilitat del PSOE avui és nul·la: cap de les raons adduïdes per reprendre la tasca de destrucció del PP a la Real no té agafada. El temps, els diners, el fet que les obres ja han començat, la complexitat de tot plegat... són coses que ja se sabien abans de les eleccions. I si se sabien, una de tres: o ens mentiren, o ens prometeren de manera irresponsable, o ara la covardia i la negligència els desborden.
Ni la defensa de la terra ni la credibilitat no són banderes que avui pugui aixecar el Govern de Francesc Antich, un Govern que fins ara ha estat la barraca que guardava les obres aturades de Son Espases. I això, al Bloc, ens deixa en una situació ben complicada: o ens retiram del Govern –i per tant el feim caure- o hi seguim i assumim solidàriament –amb totes les conseqüències- una decisió que ens repugna perquè és injusta i equivocada. Sortir del Govern podria significar el retorn del PPUM i la seva cort de la destrucció; quedar-hi equival a deixar-nos engolir pel cap de fibló i els remolins del descrèdit a què ens mena un timoner definitivament inepte: el president Antich i la seva cort de funcionaris del centralisme i la covardia. I si Antich no és un inepte és encara pitjor: un perillós contrari que es fa passar per capità de la nostra barca. Vius i ungles, que vénen els “amics”.
PS. Encara una altra: cal pensar la manera de trencar l’esquema anterior. Ni deixar que torni el PP, ni deixar-nos arrossegar per l’estela del PSOE. Aixecar un tercer pol, diferenciat i alternatiu al bipartidisme espanyol i depredador : més bo de dir que de fer, sens dubte. Però cal pensar-hi. I aviat, que el vent bufa i la mar xucla.
Blog PSM-Llucmajor
(5-X-07)
PER COHERÈNCIA I DIGNITAT, ANEU-VOS A CA VOSTRA
“No ens faran callar” (Toni Roig, en la memòria)
Senyor Antich, senyores i senyors del Govern de les Illes Balears:
La vostra decisió de continuar amb la pilotada especulativa del nou hospital en Son Espases no és una decisió qualsevol. Aquesta era la prova del nou de la vostra coherència política i, arribat el moment decisiu (perdonau l’expressió), l’heu cagada. I no valen llàgrimes de cocodril, ni mostrar electrocardiogrames de mala consciència. El defensar la Real era i és la lluita emblemàtica per una Mallorca sense corrupció, mirall d’altres lluites en defensa de la democràcia, en el sentit més autèntic del termini, i no en la caricatura que l’haveu convertit. El salvar La Real, més enllà de la seva enorme importància, és el símbol d’aquesta altra Mallorca possible i necessària, com així ho hem dit milers de ciutadans (no fa gaire, vostès també) al carrer. Fa sis mesos sabíeu el que ara sabeu, sobre Son Espases. I si ignoràveu el que tothom sabia, encara és més inquietant: vos el podríeu haver imaginat, mirant com se les gasten les màfies d’aquesta terra, amb antecedents com el de l’any 1999, amb la incineradora de Son Reus, i tants d’altres exemples. Llavors, per què vàreu prometre en campanya electoral el que sabíeu que no sou capaços de complir? Per ventura serà perquè no pensàveu (ni potser volíeu, donada la “qualitat” del vostre treball com a oposició) arribar al Govern? En aquesta hipòtesi, vos vàreu permetre el luxe de fer una mena de carta als reis màgics, com a programa electoral, tan enfora de l’abast de la vostra capacitat política?
Ara voleu adornar la vostra decisió, prometent “protecció boscosa”, i altres “proteccions” per al Monestir de la Real. Per favor, deixeu d’insultar la intel·ligència de la gent! Heu ignorat (amb la complicitat i el silenci dels mitjans de comunicació, com en temps del PP) les raons exposades per la Plataforma Salvem la Real, que van alertant sobre que el macro-nyarro hospitalari ho fareu sobre una torrentera humida, i un jaciment arqueològic, que ja ha estat arrasat en part, amb total impunitat, fets pels quals no sereu capaços de demanar responsabilitats. El apel·lar a raons de necessitats sanitàries també sona a buit, atenent a la renúncia d’aprofitament dels recursos actuals, que menyspreau, independentment dels arguments (aquests sí, progressistes) que posen en qüestió que l’atenció sanitària de la població hagi de passar per la construcció de macrohospitals gestionats pel negoci privat. El frau que ara protagonitzeu està nu, no ja de política d’esquerres, sinó fins i tot dels mínims criteris de gestió racional de recursos. Senzillament heu cedit al xantatge, obrint una autopista als especuladors i oportunistes, més perniciosa que les d’asfalt. El vostre grau de beneitura arriba fins a acceptar fer la feina bruta, on altres s’han omplert les butxaques.
Senyores i senyors dirigents del Bloc: també tot això val per a vosaltres. D’alguna manera, especialment per a vosaltres. El que forma part d’un pacte de govern, dient que és d’esquerres i nacionalista, i no se’n va tot d’una davant d’aquest atemptat a Mallorca i a la democràcia, és còmplice. Ja heu dit que no marxaríeu, amb l’argument que, si ho feu, “vindrà la dreta”. Perdoneu que vos digui que, vist el que hem vist, la dreta no se’n ha anada, del Consolat de la Mar. És més: el que realment du la dreta política al poder, és l’actuació de governs com el d’Antich, del que formeu part. No és la primera vegada: recordau el pacte “de progrés” (amb la dreta d’UM, com ara, que ningú no se’n oblidi). També el felipisme dugué de la mà l’aznarisme, i potser que Zapatero vagi pel mateix camí. La vostra situació i les vostres decisions tenen molt a veure amb el model vertical de construcció del Bloc, on la base militant pinta ben poc, i ara se sent marginada i traïda. Però tot això, per raons d’espai, ho comentarem un altre dia.
Uns i altres heu perdut la credibilitat, per no defensar els valors de l’esquerra, i per incomplir les vostres promeses. Vos creieu que teniu el poder polític quan, en realitat, sou com el majordom (primus inter pares) que, això si, per demostrar la seva vàlua, posa més interès, en mantenir l’ordre de la casa, que el propi fill de l’amo. Rectifiqueu aquesta decisió, si sou capaços. Si no, heu de sabre que ja no representeu als que vos varen votar. I perduda la legitimitat, si al manco vos queda coherència i dignitat, vos heu d’anar a ca vostra.
Pep Juárez,
Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS
octubre de 2007.
He deixat passar uns dies per rumiar les meves paraules, intentar trobar explicacions a la decisió d'aquest nou govern progressista... però sincerament no ho acab d'entendre. Els mateixos que governau (PSOE-BLOC) ereu els els mateixos que anaveu al nostre costat darrera les pancartes per a la defensa i protecció del territori, en contra de Son Espases... i jo em deman: no se vos cau la cara de vergonya al comprovar que heu enganat als ciutadans?. No em val l'argument que emprau dient que des del Bloc no estau d'acord amb aquesta decisió i justificant que aquest govern és qualcom més que Son Espases. Tan de bo, fos així però la realitat demostra que es tornen a repetir errades semblants a les de l'etapa del 1999-2003. La gent nacionalista d'esquerres desitja un talant molt diferent del que estau demostrant tenir, volem que els nostres polítics tenguin dignitat i lleialtat a uns ideals. Tot plegat, crec que vos heu equivocat "baixant-vos es calçons" per aguantar una cadira. El camí per fer un BLOC sòlid de cara al futur, passa per la coherència dels seus actes polítics.
Recordau que la gent d'esquerres solem votar amb conciència, així que tal volta aquestes decisions desafortunades vos passin factura més endavant. Almenys jo estic decepcionat i per motl que ho intenti no em fugen del cap imatges de motls dirigents que ara estan al poder i que vengueren a moltes manifestacions en contra de la destrucció del territori o Salvem La Real, Ses Fontanelles, Parc de les Vies...etc. Què venieu a fer realment a utilitzar a la gent per fer oposició al PP pels vostres propis interessos?. Tot plegat una mica decepcionant.
Aquest escrit no és exclussiu per vostè senyor Grosske, sinó per tots els càrrecs polítics d'aquest govern progressita.
para la gente como yo, votante de izquierdas de toda la vida, vote a izquierda unida, al PSM y en las europeas esquerra republicana, después de todo lo ha pasao con Son Espases, simplemente decir, que el partido más beneficiado será sin lugar a dudas el PSOE, por una parte muchos como yo nos abstendremos y otros votarán al PSOE, por entender que la otra izquierda ya no es representativa de nada es algo residual.
¿cuando vais a destituir los funcionarios nombrados a dedo por el PP?.
Sois prisioneros de los Consellers y Directores Generales de UM .
Sembla mentida que hi hagi il·luminats que ens vulguin desemmascarar en Pep Rosselló i aquests mateixos no tenguin ni punyetera idea de qui és aquest senyor. Casualment, el senyor Rosselló és un periodista que durant molts d'anys s'ha guanyat amb esforç i treball un gran respecte, i que per descomptat podria ser sospitós de ser moltes coses, tret d'un "submarí" de l'ala dura del PSOE. Per molt que faci feina al "Diario de Malloca". Abans d'intentar difamar algú, senyor "Durruti" (per cert, ja són ganes de fer regirar un mort a la tomba triant aquest nick) més us valdria saber almanco a qui punyetes estau provant de treure els colors. I més si és d'una manera tan poc encertada.