Administrar


Estadisticas de visitas

Premis Ciutat de Palma

grosske | 16 Setembre, 2007 15:27

Premsòmetre | 16/09/2007, 16:36

Bunyoler

Grosske i els Ciutat de Palma

Va ésser al juny, probablement, quan a Cort encara no havia cessat el renou de cadires que s’arrossegaven d’un extrem a l’altre de l’edifici. Ja m’enteneu: fins ara aquí s’hi asseia en Tal i a partir d’ara s’hi asseurà en Tal i Tal. Res de nou que no passi cada quatre anys. En una entrevista concedida a una cadena de televisió local, Aina Calvo –comunament d’un tracte exquisit amb tothom– no va encaixar gaire bé que li parlessin de la pila d’assessors que fitxava la nova majoria de govern. De manera que va respondre amb una certa aspror. Si fa no fa, va dir que valia més pagar assessors que assessorin bé, com feia el seu grup, que veure’s obligat a rectificar inversions milionàries com la que havia hagut d’afrontar el consistori anterior amb el parc de les Estacions. Ara resulta que no n’hi prou amb els assessors per a sostenella i no enmendalla. Després que Nanda Ramon anunciés a so de bombo i platerets que, a partir d’enguany, els premis literaris Ciutat de Palma únicament es convocarien en català, Eberhard Grosske ens fa saber que, amb tota probabilitat, se n’afegirà un de crítica, al qual podran optar tant els treballs escrits en català com en castellà. Ai, Déu meu...! No cal dir que l’afegitó de Grosske és un bunyol d’unes dimensions incommensurables. Tanmateix, no m’ha sorprès gaire. L’esperava. Corrien rumors que la decisió de Ramon no agradava a tothom. I als populars, en concret, gens ni mica. Rogelio Araujo no es cansava d’aportar al debat una raó de tant de pes com és ara que, a la legislatura passada, els premis deixaren de convocar-se exclusivament en català en aplicació de l’article vint-i-sis. Sabeu que diu l’article esmentat? I tant! Per l’article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís/ el govern té atribucions/ per passar-se pels collons/ totes les lleis del país. Això va fer Araujo. Ara, en canvi, atenent precisament als seus suggeriments, basats en la necessitat de respectar el bilingüisme en nom de la democràcia, Grosske ha tingut la sensibilitat de maquillar la convocatòria. El resultat és un bunyol més gros que sa Foradada, ja ho he dit. Però, què en farem? La convocatòria bilingüe dels Ciutat de Palma va suposar la primera maniobra d’agressió contra la llengua catalana de l’època Matas i va provocar la protesta d’alguns escriptors i escriptores, acompanyada d’una crida de l’AELC que recomanava als seus afiliats la conveniència de boicotejar-los. Cal dir-ho: se’n va parlar molt, de tot plegat, però la crida no va tenir gaire èxit. Els Janer, pare i filla, donaren suport a l’operació conservadora i fins i tot alguns escriptors, amb anomenada d’independentistes, no dubtaren a beneir-la amb la seva participació. Faig referència a la primera i segona convocatòria de la legislatura Cirer. Les altres dues ja no suscitaren cap mena de rebuig en el món literari. El lliurament dels Ciutat de Palma bilingües, en el Castell de Bellver, amb Marina Castaño impartint lliçons de no sé què, i Maria de la Pau Janer, dalt del cadafal, en pla Loly Fajula del Canal 4, acabaren convocant força gent al pati d’armes del Castell de Bellver, tot i que també va contribuir a aquest èxit la possibilitat de contemplar, des d’un lloc privilegiat, els coets de Rodríguez. Vull dir que Nanda Ramon –cosa que no és habitual entre els professionals de la política–, tan aviat com va arribar a Cort va tenir la gosadia de cercar-se maldecaps per defensar una llengua, la catalana, que és la llengua de tots. Confés que jo penso com ella, i considero el retorn a l’antic plantejament dels Ciutat de Palma una qüestió prioritària del consistori de centreesquerra. Tanmateix, la lectura de la roda d’opinions que s’han publicat en premsa entorn de la decisió de Grosske d’introduir novament el castellà, encara que sigui de manera dissimulada, m’ha fet pensar que, si més no per a bona part dels escriptors consultats, no ho és. Per a mi, sí. No estic d’acord, per tant, amb la maniobra de Grosske d’introduir-nos, en els Ciutat de Palma, un premi bilingüe que portaria el nom de Camilo José Cela. Si tant voleu, perquè el bilingüisme no existeix, opinió que compartia el mateix Cela. Però no és aquest, és evident, l’únic motiu que em mou a demanar una convocatòria monolingüe. D’ençà de la restauració democràtica, la llengua catalana ha perdut infinitat de batalles. I la responsabilitat i la culpa és prioritàriament del Partit Popular i del PSOE, que són les forces polítiques que s’han repartit el poder el llarg d’aquests anys. Per què? Molt senzill: ni l’un ni l’altre –ni el Pepé ni el PSOE–, han fet res per a donar a conèixer la realitat lingüística de les Illes Balears als nouvinguts. Han apostat pels guetos socials per matar dos ocells d’un sol tret. L’empresariat disposa d’una mà d’obra domesticada, la de l’immigrant, i alhora la immigració, pel fet de no integrar-se, debilita i empobreix les senyes d’identitat històriques i culturals dels mallorquins. A posta els Ciutat de Palma havien esdevingut un referent col·lectiu que ens permetia posar una mica d’ordre en el bombardeig de conceptes manejats tan superficialment com són ara bilingüisme, multiculturalitat, etcètera. Mallorca, actualment, està a punt de perdre moltes coses, i entre les coses en perill hi ha una llengua, la pròpia. No són bromes. Si pareu atenció al vent, potser sentireu campanades a mort. Però promet no insistir-hi. N’he parlat tant...!

Llorenç Capellà. Escriptor.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3286+6+189386

Comentaris

  1. Re: Premis Ciutat de Palma

    L'article den Llorenç és molt bo però la part d'anàlisi política no acaba d'estar arrodonida. Pensar que jo arrib i m'invent un premi i el premi surt endavant és un conte de fades. La fòrmula que va ser proposada al PP és un fruit d'un consens a l'àmbit de la majoria - de tots els regidors i regidores de la majoria - i fruit d'una voluntat de consens amb l'oposició que el PP no ha acceptat. Crec comprendre totes les avantatges i tots els inconvenients d'aquesta i d'altres fòrmules però cap d'elles (inclós el premi de crítica) és una invenció meva

    grosske | 16/09/2007, 16:34
  2. Re: Premis Ciutat de Palma

    Es mejor que la Ciudad de Palma no tenga premios literarios hasta que políticos y catalanistas no lleguen a tener la cultura de la convivencia que muestran sus ciudadanos

    Fabián | 16/09/2007, 16:38
  3. Això ja passa de taca d'oli

    La literatura en castellà ja té un fotimer de premis arreu de la geografia espanyola i sudamericana; la literatura en català NO.
    Què té de dolent un premi íntegrament en català, com per altra banda SEMPRE havia estat? o és que una novel·la escrita només en català guanyaria mai un premi que es doni a Madrid, Buenos Aires, o Lima? No és literatura "hispànica " també al cap i a la fi? Deixeu-me dubtar-ho molt.

    No estic en contra de la literatura en castellà ni en contra de la llengua castellana, però no és just ni te cap base tradicional que els "Ciutat de Palma" siguin en castellà.

    A més, parlant de l'hipotètic premi en castellà amb el nom de Cela, vull recordar que el senyor Cela era pro-franquista, realment volem uns premis que sempre han estat en català, corromputs amb una secció en castellà en honor d'aquells que han destruït durant 40 anys la llibertat i la cultura catalana?

    és molt fàcil parlar i fer demagògia de la igualtat, quan la teva llengua cultura i arrels no estan en perill i quan la teva llengua té el recolzament de la gent de la capital del regne. De tots els polítics de l'esquerra, mai de la vida pensava que el senyor Groske s'atreviria a corrompre al pur estil PP els premis.

    Quina decepció, ja me'n penedesc d'haver votat BLOC. I em sembla de molt mal gust boicotejar el treball esplèndid que la responsable de cultura, Nanda Ramon fa. Senyor Groske, li preg, amb tot el meu respecte, que es limiti a dir la seva en la seva àrea, i no boicotegi a la gent, que per altra banda se suposa que son els seus companys de partit i de govern.

    Posats a demanar, li deman que també hi afegeixin una secció en Euskera, en gaèlic Irlandès i escocès, en Bretó i en suahili,ah i posats en llatí, perquè té la mateixa base que demanar-los en castellà.

    indignat | 19/09/2007, 15:21
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS