Grosske. Bloc (més) personal

Una part dels mitjans de comunicació ha decidit fer un negoci fabulós sobre la desaparició de Madeleine McCann.

Això significa no només limitar-se informar sobre el cas  (cosa absolutament legítima  i que, afortunadament, fan una bona part dels mitjans) sinó dirigir l'opinió pública sopbre el cas per tal d'incrementar lectors i audiències.

En un primer moment, per tant,  es carregà les tintes sobre la imatge dels pares destrossats i sobre  l'onada de solidaritat sense precedents (propiciada pels propis mitjans)  que es va aixecar en la recerca de la nina. Tots els pares d'infants desapareguts intenten mediatitzar el fet i animar a la recerca dels seus fills però la cara d'aquella nina, angelical com a poques, era un autèntic filó. Els pares, joves, professionals, ben parescuts i, per si faltava qualque cosa, amb un parell d'encantadors bessons de dos anys, eren perfectes també. Així que Madeleine "per un tubo" i prohibit publicar en portada cap reflexió que pogués desinflar la bimbolla de l'estil "Escoltau, que també han desaparegut molts d'altres, què feim al respecte?" o "quina irresponsabilitat deixar tres infants tot sols i anar-s'en a sopar". Tot això, si de cas, a la pàgina 8 i petitó

La investigació va més lenta d'allò desitjat i això amenaça vendes i audiència però, alabat sigui Déu!, els pares estan sota sospita policial... Uf!. Tant de bo!. Ara, per seguir venent el cas, només es tracta d'invertir la tendència i explotar al màxim qualsevol informació negativa sobre els pares de Madeleine. Avui toca el torn al diari íntim de la mare que es objecte de portada a cinc columnes en més d'un diairi portugués i britànic. Cinc columnes i en portada perque Kate McCann diu, a un moment donat, que els seus tres fills petits li consumeixen totes les energies, que són uns histèrics i que el seu marit no l'ajuda prou en les tasques de la llar. Algú coneix una mare de tres fills entre dos i quatre anys incapaç d'escriure coses com aquestes a un diari íntim?

Darrer motiu de reflexió: agafau totes aquestes informacions dels darrers dies i pensau que tal volta (jo, com vosaltres, no en tenc ni idea) els pares són innocents