Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 03 Juliol, 2007 00:41
Eber, los rumores de la marcha de Inda, son efectivos.
En el Marca ya lo anuncian, es el nuevo Director del periódico deportivo.
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Em sembla una gran pèrdua... per al periodisme esportiu
Tanmateix, després de n'Inda vindrà un altre. Un gadità, ple que sembla. Em pregunto: cal "importar" gent d'enfora, que no té ni idea de la idiosincràsia illenca ni sembla voler tenir-la?
N'Inda, pel que veig, ha vingut en pla desenmascarador de màfies i conspiracions, alhora que obriria ulls al poble i tancaria boques, com si els illencs fossin gent analfabeta i curta de mires. Tot això deixant apart la seva peculiar manera d'exercir el "periodisme", que sembla haver deixat oblidat en la facultat on va cursar-lo.
Que fos de Madrid, Irún o Teruel tant se me'n dona: no suporto a la gent que arriba per ensenyar-nos com es fan les coses. També en Pere Serra té les seves coses i és d'aquí. I no sóc balear, que consti: justament per això no dono lliçons a ningú de com viure i pensar; però intento entendre com pensa la gent, ser pedagògic si de cas, i no repartir carnets d'ètica segons el color polític de la gent.
Avorreix aquesta arrogància de qui té la raó, acompanyada de dossiers i advocats per combatre a qui no la té, i supeditant ideologies a informacions i persones.
El Marca aconsegueix un gran director, que donarà nova vida a seccions fins ara marginals com aeromodelisme (fotos de xalets il·legals), natació (piscines molt legals), temes que ha treballat a fons.
Haurà aprés a dir dos mots en català. M'hi jugo diners/doblers/sous a que no.
Què graciosito ;)
bon vent de llevant.....
No sé si has pres possesió de l'adreça de la regidoria de Participació (tsc.participacio@a-palma.es) i per això t'ho envio per aquí (poc ortodoxe però segur que més efectiu) No dubtis demanar els cops de mà que siguin necessaris:
Estimat Sr. Regidor Eberhard Grosske:
la meva entitat "Associació Juvenil Barri" vol participar al consell de centre del Centre Cultural de s'Escorxador. He cercat la possibilitat de descarregar la instància a la web de l'Ajuntament i pel moment no està penjada. L'hi volia demanar si me la podria fer arribar per mail, o si ha possibilitat de recollirla a l'horabaixa.
El Centre de s'Escorxador ens ha estat tradicionalment vedat amb tot tipus d'excuses, però la més recurrent era que podíem emprar les sales però no els materials del centre (vídeos i tv) perque es podien romprer o perque casualment quan haviem aconseguit travessar les barreres burocràtiques i ens havien concedit sala, l'equip no funcionaba i no hi era a la sala. Així es con vàrem acabar fent cine-fòrums i altres activitats a la petita seu de l'Associó de Veins del Camp Rodò. Ens agradaria que coses semblants no tornin a passar mai a entitats nouvingudes, que poden deixar de funcionar per paranys com aquest.
Pens que la nostra experiència amb joves i el nostre coneixement del barri poden ser un gran ajud a l´hora de dissenyar el model de participació del districte nord. És per això que li donem la benvinguda i ens posem a la seva sencera disposició (no és una frase feta, utilitzi'ns, ens agradaria molt)
Atentament:
Sara González Socías
Associació Juvenil Barri
http://barri.casaldejoves.org
ya veremos como es él que viene ahora, podría significar que renuncian a esa línea dura que tan malos resultados les ha dado ( hay gente del PP bastante mosqueada), de momento el Alarcon sigue lanzando veneno cada mañana por esa boquita, esta mañana ha llamado a la Munar, lagarta y mentirosa. Se nota que para lo que le queda en el convento..... Ahora bien creo que para la izquierda es una lastima, tener a un enemigo común siempre une y en el fondo yo creo que nos han hecho un favor ya que han conseguido movilizar más al electorado de izquierdas que ha hecho piña que a la derecha moderada que no se identifica para nada con este estilo barriobajero, insultante y chulesco.
Por cierto Grosske, este nuevo formato de bloc es un autentico lio
Vicenç Villatoro
El model Iniciativa
Si repassem els diaris dels últims anys, cíclicament tots els partits polítics catalans travessen períodes de turbulències internes. Tots? No! N’hi ha un que si més no aparentment té una vida interna plàcida i tranquil•la i no aporta titulars de crisi com fan puntualment tots els altres. Iniciativa resisteix sense immutar-se les petites pujades i baixades que li atorga la conjuntura electoral i va fent la seva vida, sense gaire soroll.
Quin és el secret el model Iniciativa? Jo crec que haver trobat una zona de confort a l’interior de la política catalana. Iniciativa no aspira a governar Catalunya. No aspira a ser el partit majoritari al Parlament per tal d’implantar l’ecosocialisme. Aspira a participar en governs d’esquerra i a tenyir-los una mica amb els seus postulats específics. Per tant, el seu negoci electoral no és pujar tres diputats o baixar-los: és esperar que el conjunt de les esquerres sumin –sabent, però, que la màxima responsabilitat en això la tenen els socialistes- i mantenir el pes mínim necessari per exercir de consciència crítica esquerrana del PSC.
Per això els d’Iniciativa ho fan tant bé als debats i a les campanyes electoral: perquè el seu objectiu és convèncer als seus perquè no els marxin. No parlen per als simpatitzants dels altres partits. No van a fer proselitisme. Ja ho deia en Saura, els dels altres partits, ja es poden abstenir, si volen. Parlen només a la seva clientela potencial, perquè necessiten la seva dotzena de diputats i posar un ciri perquè el PSC no s’enfonsi i les esquerres sumin (si pogués ser sense Esquerra, encara millor i més segur). A Iniciativa ja li està bé ser el que és, no aspira a cap salt endavant ni a cap experiment estrany.
Cap dels altres partits catalans ha detectat i s’ha instal•lat tant com Iniciativa en una zona de confort. No s’hi ha instal•lat lògicament ni CiU ni PSC, que aspiren a governar Catalunya i que per tant viuen les tensions de ser o no ser govern i de ser-ho o no ser-ho d’una determinada manera. No s’hi ha instal•lat el PP, suma de famílies i sensibilitats contradictòries, cadascuna amb una fórmula diferent.
I Esquerra? Hi ha sectors que manen a Esquerra que van descobrir els confort del model Iniciativa i els va agradar: l’objectiu d’Esquerra seria tenir una vintena constant de diputats i anar tenyint eternament els governs d’esquerres de sensibilitat nacional. L’estratègia del tripartit for life, correspon a aquesta importació del model Iniciativa. Però hi ha dirigents, militants i votants d’Esquerra als que no els agrada el model Iniciativa. Que no busquen un espai de confort, des del qual mantenir-se i anar tenyint governs d’esquerres, sinó que creuen en projectes que exigeixen altres sumes i una voluntat constant de creixement. Que creuen que cal fer salts endavant., Suposo que no estan organitzats en un únic corrent, sinó repartits arreu. Però que en qualsevol cas no comparteixen una estratègia que porta a aplicar a Esquerra el model Iniciativa.
No sé per què el conseller Saura vol encarregar estudis sobre la felicitat. Ja deien els clàssics que la felicitat consisteix en fer coincidir el que vols ser amb el que ets. Que les teves aspiracions no s’allunyin massa de la teva realitat. Parlar només als teus. Ambicionar només continuar sent allò que ja ets. El model Iniciativa. Un model feliç.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=8317
Vicenç Villatoro
El model Iniciativa
Si repassem els diaris dels últims anys, cíclicament tots els partits polítics catalans travessen períodes de turbulències internes. Tots? No! N’hi ha un que si més no aparentment té una vida interna plàcida i tranquil•la i no aporta titulars de crisi com fan puntualment tots els altres. Iniciativa resisteix sense immutar-se les petites pujades i baixades que li atorga la conjuntura electoral i va fent la seva vida, sense gaire soroll.
Quin és el secret el model Iniciativa? Jo crec que haver trobat una zona de confort a l’interior de la política catalana. Iniciativa no aspira a governar Catalunya. No aspira a ser el partit majoritari al Parlament per tal d’implantar l’ecosocialisme. Aspira a participar en governs d’esquerra i a tenyir-los una mica amb els seus postulats específics. Per tant, el seu negoci electoral no és pujar tres diputats o baixar-los: és esperar que el conjunt de les esquerres sumin –sabent, però, que la màxima responsabilitat en això la tenen els socialistes- i mantenir el pes mínim necessari per exercir de consciència crítica esquerrana del PSC.
Per això els d’Iniciativa ho fan tant bé als debats i a les campanyes electoral: perquè el seu objectiu és convèncer als seus perquè no els marxin. No parlen per als simpatitzants dels altres partits. No van a fer proselitisme. Ja ho deia en Saura, els dels altres partits, ja es poden abstenir, si volen. Parlen només a la seva clientela potencial, perquè necessiten la seva dotzena de diputats i posar un ciri perquè el PSC no s’enfonsi i les esquerres sumin (si pogués ser sense Esquerra, encara millor i més segur). A Iniciativa ja li està bé ser el que és, no aspira a cap salt endavant ni a cap experiment estrany.
Cap dels altres partits catalans ha detectat i s’ha instal•lat tant com Iniciativa en una zona de confort. No s’hi ha instal•lat lògicament ni CiU ni PSC, que aspiren a governar Catalunya i que per tant viuen les tensions de ser o no ser govern i de ser-ho o no ser-ho d’una determinada manera. No s’hi ha instal•lat el PP, suma de famílies i sensibilitats contradictòries, cadascuna amb una fórmula diferent.
I Esquerra? Hi ha sectors que manen a Esquerra que van descobrir els confort del model Iniciativa i els va agradar: l’objectiu d’Esquerra seria tenir una vintena constant de diputats i anar tenyint eternament els governs d’esquerres de sensibilitat nacional. L’estratègia del tripartit for life, correspon a aquesta importació del model Iniciativa. Però hi ha dirigents, militants i votants d’Esquerra als que no els agrada el model Iniciativa. Que no busquen un espai de confort, des del qual mantenir-se i anar tenyint governs d’esquerres, sinó que creuen en projectes que exigeixen altres sumes i una voluntat constant de creixement. Que creuen que cal fer salts endavant., Suposo que no estan organitzats en un únic corrent, sinó repartits arreu. Però que en qualsevol cas no comparteixen una estratègia que porta a aplicar a Esquerra el model Iniciativa.
No sé per què el conseller Saura vol encarregar estudis sobre la felicitat. Ja deien els clàssics que la felicitat consisteix en fer coincidir el que vols ser amb el que ets. Que les teves aspiracions no s’allunyin massa de la teva realitat. Parlar només als teus. Ambicionar només continuar sent allò que ja ets. El model Iniciativa. Un model feliç.
Buah!. Ara vendrà algú que serà "los mismos perros con diferentes collares". Ara toca no emprenyar massa, de moment, "que el horno no está para bollos."
Diuen alguns que es mes complicat. Potser no segueixi els criteris d'un blog corrent pero d'aquesta forma Grosske aconsegeueix un lloc de debat mes proper i sense tanta carnassa (crec que s'escriu aixi) com en altres posts del passat.
Moltes felicitacions per la meva part, encara que milloraria la part estetica.
ACHTUNG BITTE!
Requies.cat in pacem.
BONITO TITULO, ME LO QUEDO