Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 07 Juny, 2006 09:19
Planteja en Pere Muñoz al seu bloc un interessant raonament:
Si ERC s'integra l'any qui vé a la coalició PSM/A.EU-EV, ja va bé (estic segur que en Pere em perdonarà la simplificació) però, si no, es pot convertir en l'únic referent d'esquerra nacionalista en estat pur que es presenti a les eleccions i captar un bon grapat de vots del PSM que no vulguin renunciar a emetre un vot més "ideològic".
Jo crec que Pere Muóz té raó... però només en part.
Els resultats electorals es poden llegir des del punt de vista de les preferències ideològiques manifestades pels votants però no és l'únic punt de vista possible perquè, a la fi, molts de votants utilitzen d'altres criteris que els estrictament ideològics a l'hora de votar. De fet, la pregunta és saber si un partit ha d'afrontar les eleccions prioritàriament com un marc per a la reafirmació ideològica i identitària
Sense perdre de vista aquesta perspectiva, que em sembla important, jo pens que, des d'un punt de vista estrictament partidista, només hi ha un termòmetre real per saber com t'han anat les eleccions:
Quines eines polítiques i institucionals tenc, el dia després, per desenvolupar la meva política, impulsar el meu programa i combatre per les meves idees. Això vol dir representació institucional i, també, capacitat de maniobra per utilitzar-la (si fas una coalició per assegurar una bona representació institucional però sacrifiques el programa el negoci és dolent). Dit amb altres paraules: quines eines polítiques tenc per defensasar els interessos socials que vull representar.
Convertir aquest termòmetre en guia per a l'acció és refrescant, et posa en contacte directe amb els interessos de la gent i et permet sortir de la visió de la política com a un taurell d'escacs on els partits es disputen entre ells el control dels espais (amb el risc cerT que una part cada cop més grossa de la societat quedi fora del taurell)
Fa molt temps que EU, quan arriben les eleccios, es "disol" en projectes unitaris (la coalició amb Els Verds a Mallorca, el Pacte Progressista d'Eivissa, la COP de Formentera, Progressistes per les Illes Balears a les passades legislatives...fins i tot no hem tengut inconvenient en acordar que el cap de llista de Mallorca, el 2003 i el 2007, sigui un memebre d'un partit més minoritari); qualcú té la percepcio que aquesta política ha desdibuixat el nostre perfil, ens ha desvirtuat ideològicament o ens ha fet invisibles davant l'electorat?. Per citar un altre exemple en sentit distint i una mica exagerat: Joan Buades i Els Verds d'Eivissa feren, durant la passada legislatura, una gran aposta identitària en contraposició amb el Pacte de Progrés; els ha estat útil per a l'impúls del seu projecte polític?
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||