Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 22 Maig, 2006 21:01
Com estava previst, el meu post " França és una nació (de moment) " ha suscitat una certa controvèrsia que, lluny d'aludir, m'agradaria contribuir a desenvolupar.
Hi ha un lio prou important sobre termes com nació, nacionalisme, sobirania, nacionalitat, etc. Modestament, vos diré en quatre trets els que pens sobre el tema tot i aclarint que em referesc al debat sobre la qüestió nacional ara, en un context democràtic, i no en èpoques anteriors (segles XVI i posteriors) on el fet nacional tenia connotacions molt distintes
1.- En democràcia, només hi ha un argument d'autoritat per definir el fet nacional i el subjecte de la sobirania nacional: els ciutadans. Per tant, dir que França és una nació és una obvietat perquè el consens social i polític existent a França sobre aquesta qüestió és amplíssim i innegable. Per a més del 90% dels francesos, saber que això es posa en dubta es consideraria una excentricitat.
2.- Si al títol del post hi he afegit " de moment " és precisament per això, perquè he volgut remarcar que les realitats nacionals, en la mesura que depenen de la voluntat política dels ciutadans, estan subjectes a mutacions i procesos d'extinció
3.- D'altra banda, aquesta concepció del fet nacional implica la possibilitat de propostes polítiques encontrades, de diferents projectes d'organització política, de debat i de decisions que s'han de resoldre democràticament pel joc de majories i minories.
4.- Front a aquesta concepció "laica" i democràtica del fet nacional (molt minoritària) hi ha una visió historicista de la nació (majoritària) que la considera una dada de la realitat que es deriva directament de factors tals com llengua, cultura, història, símbols, identitats... Es a dir, que identifica la nació (projecte polític) amb la nacionalitat (trets comúns d'un determinat col.lectiu). Els debats entre les persones i organitzacions partidaris d'aquesta visió sòl derivar ràpidament en seminaris d'història tan poc rigorosos com avorrits. El Rei en Jaume, els Reis Catòlics, la Hispania Romana i el Regne de Mallorques, Carlomagno o els vikings es treuen a la palestra com a "demostració" de la veracitat d'un o altre plantejament polític; les propostes polítiques deixen de fonarmentar-se en la conveniència per fonamentar-se en la veracitat i com les veritats no casin (que no solen casar) ja la tenim liada.
5.- A ca nostra tenim una controvèrsia interessant entre un nacionalisme espanyol (les Balears són una regió d'Espanya), un nacionalisme català (les Balears són una part de la nació catalana) i un nacionalisme insularista com el que, per exemple, practica UM. Qui té raó? Això no està escrit a cap "Llibre sagrat de les nacions". Totes les opcions són legítimes i cal respectar, naturalment, la que, en cada moment, sigui majoritària
Des de la convicció que he trencat més d'un esquema, podeu començar a disparar en voler. Si algú es vol apuntar al Club de "Per un nacionalisme laic i democràtic" ho faci també sense dubtar-ho
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |