Administrar

Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas

EL LIO DE LES NACIONS

grosske | 22 Maig, 2006 21:01

Com estava previst, el meu post " França és una nació (de moment) " ha suscitat una certa controvèrsia que, lluny d'aludir, m'agradaria contribuir a desenvolupar.

Hi ha un lio prou important sobre termes com nació, nacionalisme, sobirania, nacionalitat, etc. Modestament, vos diré en quatre trets els que pens sobre el tema tot i aclarint que em referesc al debat sobre la qüestió nacional ara, en un context democràtic, i no en èpoques anteriors (segles XVI i posteriors) on el fet nacional tenia connotacions molt distintes

1.- En democràcia, només hi ha un argument d'autoritat per definir el fet nacional i el subjecte de la sobirania nacional: els ciutadans. Per tant, dir que França és una nació  és una obvietat perquè el consens social i polític existent a França sobre aquesta qüestió és amplíssim i innegable. Per a més del 90% dels francesos, saber que això es posa en dubta es consideraria una excentricitat.

2.- Si al títol del post hi he afegit " de moment " és precisament per això, perquè he volgut remarcar que  les realitats nacionals, en la mesura que depenen de la voluntat política dels ciutadans, estan subjectes a mutacions i procesos d'extinció

3.- D'altra banda, aquesta concepció del fet nacional implica la possibilitat de propostes polítiques encontrades, de diferents projectes d'organització política, de debat i de decisions que s'han de resoldre democràticament pel joc de majories i minories.

4.- Front a aquesta concepció "laica" i democràtica del fet nacional (molt minoritària) hi ha una visió historicista de la nació (majoritària) que la considera una dada de la realitat que es deriva directament de factors tals com llengua, cultura, història, símbols, identitats... Es a dir, que identifica la nació (projecte polític) amb la nacionalitat (trets comúns d'un determinat col.lectiu). Els debats entre les persones i organitzacions  partidaris d'aquesta visió  sòl derivar ràpidament en seminaris d'història tan poc rigorosos com avorrits.  El Rei en Jaume, els Reis Catòlics, la Hispania Romana i el Regne de Mallorques, Carlomagno o els vikings  es treuen a la palestra com a "demostració" de la veracitat d'un o altre plantejament polític; les propostes polítiques deixen de fonarmentar-se en la conveniència per fonamentar-se en la veracitat i com les veritats no casin (que no solen casar) ja la tenim liada.

5.- A ca nostra tenim una controvèrsia interessant entre un nacionalisme espanyol (les Balears són una regió d'Espanya), un nacionalisme català (les Balears són una part de la nació catalana) i un nacionalisme insularista com el que, per exemple, practica UM. Qui té raó? Això no està escrit a cap "Llibre sagrat de les nacions". Totes les opcions són legítimes i cal respectar, naturalment, la que, en cada moment, sigui majoritària

Des de la convicció que he trencat més d'un esquema, podeu començar a disparar en voler. Si algú es vol apuntar al Club de "Per un nacionalisme laic i democràtic" ho faci també sense dubtar-ho

General | Següent | Anterior | Comentaris (10) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. La 1º copa republicana
    Estaria bien que los partidos de Izquierdas, con motivo de la copa del rey de este verano organizarais algo alternativo y festivo, una regata paralela la copa republicana
    Murex | 22/05/2006, 22:32
  2. Dos propuestas
    En el blog de Escolar.net aparecen hoy mismo dos comentarios que, sin que sirva de precedente y sin permiso de los dueños, copio y pego a continuación. Ambos me parecen dos formas inteligentes de ver esta cuestión, aunque claro, ambas la miran desde el mismo lado. Y es que uno no puede evitar ser parcial. EL PRIMERO: Nación, país, comunidad, región....ya no solo los utilizan los políticos como arma demagógica para desviar la atención de los problemas que son incapaces de resolver, si no que además nos hacen entrar en esta estupida retórica, que no conduce a ningún sitio, mientras el trabajo es cada vez más basura, los pisos siguen subiendo, continua el fracaso escolar, aumenta la delincuencia.... etc...etc Aplaudamonos, somos cojonudos. Publicado por: Kavra a las Mayo 22, 2006 09:40 PM EL SEGUNDO: A mí lo de "nación" me recuerda la gilipollez esta de los nacionalistas periféricos con las palabras, estúpidamente contestada desde el nacionalismo ejpañó con más estupidez. Para un nacionalista catalán primero fué la palabra nació, que no se podía aplicar en su cosmos a ejpaña sino a cataluña. Luego vino lo de país, que también, decidieron, se debía aplicar a Cataluña. Dado que de alguna manera tenían que denominar a ejpaña, y dado que "esos malditos opresores" quedaba como demasiado largo, se decidieron al final por "estado", lo que en principio debería de definir a eso, al estado, osea, al aparato gubernamental y t al, pero no, de pronto se convirtió en su imaginario como representación de españa. Por supueso, la palabra españa estab forbiden total, claro. Por el otro lado, rápidamente alertados de lo poco que decían españa los nacionalistas catalanes, los nacionalistas españoles se apresuraron a repetir mil veces el nombre, en plan mantra (pañapañapañapañapañapañapaña...), y por supuesto a contrarrestar cada avance de los nacionalistas catalanes con la reivindicación correspondiente: Nación, solo la española, país, solo el español, y para vino el español, qué coño. Se me ocurre que deberíamos de llamar a españa estroncillo, y a cataluña marjandolio. No es que vayamos a mejorar nada, pero en un momento dado nos podemos hacer unas risas... Publicado por: andaqueno a las Mayo 22, 2006 09:49 PM
    Jo Mateix | 23/05/2006, 09:25
  3. Recomanació
    Eberhard, Et recomano "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" de l'escriptor nordcatalà Joan- Lluís Lluís. És un assaig curtet i contundent que, en forma de carta, explica com s'ha construït l'estat-nació francès i a sobre de quins pobles i persones. Et convé llegir-lo. Val 12 eurets i a Llibres Mallorca o a Quart Creixent, llibreries molt properes al teu curro del Grup Municipal d'EU-V a Cort, els hi pots trobar. Avui dematí pega-hi un bot. No t'arrepentiràs d'haver-ho fet. És una lectura que et farà aprendre coses. I saber que si els ciutadans de Cuba, Nicaragua o El Salvador han patit molt, en aquesta vida, els occitans, els bretons o els corsos també. I no només ells, la gent de la França estricta podria explicar-te on s'han ficat els ideals de 1789 els polítics republicans de dreta i esquerra tots aquests anys (guerres colonials, govern Mitterrand, efecte Le Pen...). Compte, Eberhard! Sé que ets una persona d'esquerres...però m'assusta pensar que potser per construïr l'Estat Espanyol podries estar temptat d'arribar a complicitats amb José María Rodríguez o Rodrigo de Santos. Que no sigui així.
    Lluís (un lector assidu) | 23/05/2006, 11:09
  4. Pregunta indiscreta.
    Ara, el comptador de visites d'aquí dalt marca 38342. Algú sap el número de visites de Mateu Crespí, per exemple?
    laseuplenadous | 23/05/2006, 11:42
  5. Per a lluis
    No t'engresquis massa amb el tema de França. Era una excusa per treure el tema del fet nacional. A mi un Estat centralista com França em sembla un retràs històric enorme. Es pot discutir com han arribat a aquesta situació i, a més, han aconseguit un consens social important entorn a la idea de nació francesa. La idea de la repressió em sembla insuficient. També n'hi ha hagut, i molta, a Espanya i la situació és molt diferent. Quant "a futuro" no em toquis els nassos jo vull un Estat federal que, sempre i en tot cas, respecti el dret d'autodeterminació de tots els pobles de l'Estat. Dubt que, en aquest camí, em trobi a ningú del PP
    grosske | 23/05/2006, 12:33
  6. estam d'acord
    Dius: "jo vull un Estat federal que, sempre i en tot cas, respecti el dret d'autodeterminació de tots els pobles de l'Estat". Tu i jo veig que, en realitat, som del mateix partit. Què no ho podríem arreglar? Diguem-li Bloc o diguem-li quadern o diguem-li plegueta!!! Però no té cap sentit barallar-nos pels matisos quan, com dius, en el camí no hi trobarem ningú del PP. endavant per la unitat!
    Julià Salvà | 23/05/2006, 13:00
  7. Per a Julià
    Només m'has de dir dia i hora
    grosske | 23/05/2006, 13:57
  8. Per a Murex
    Prenc nota. El que dius no és cap doll
    grosske | 23/05/2006, 13:59
  9. Hip Hop Nation
    Yo tengo un hijo que lee una revista que se llama Hip Hop Nation. Supongo que significa la Nación Hip Hop. Si preguntamos a todos los raperos de España y de fuera si consideran que su nación es el Hip Hop es posible que más del 55 % digan que sí. Yo estoy seguro de que lo dirían. La nación de los raperos de Cataluña, de Madrid, de Paris o de Rusia es el Hip Hop. ¿Esa gente formaría parte, a la vez, de otras naciones o realidades nacionales? ¿Pertenecer a la nación Hip Hop sólamente depende de su voluntad? Está claro que no podrían formar un estado o una comunidad autónoma sin territorio, porque eso toca decirlo a las leyes. ¿Pero una nación internacional sin territorio? Efectivamente, un lío.
    Ignacio | 23/05/2006, 21:01
  10. a laseuplenadous
    No siguis dolent
    grosske | 24/05/2006, 03:11
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS