Administrar


Estadisticas de visitas

FRANÇA ES UNA NACIO (AL MANCO, DE MOMENT)

grosske | 20 Maig, 2006 21:22

Aqui teniu dos monuments "a los caídos" situats a Nice.  A diferència dels d'aquí no són monuments conflictius: són monuments venerats on, cada punt, es depositen corones de flors i es fan actes d'homenatge.

A França es donen els mateixos trets de diversitat cultural i lingüística que es puguin donar a Espanya (de fet, una part de la nacionalitat basca i catalana s'endinsen en el seu territori).

Si vos fixau, a la llista de noms que es veu a una de les fotos veureu que la majoria són italians perque Nice fou Nissa durant molt de temps.

No obstant això i llevat de Còrsega (sobre la qual n'hi hauria molt que parlar), cap d'aquests trets culturals i lingüístics ha donat peu a realitats polítiques ni remotament semblants a la de Catalunya, Euskadi o Galicia.

La raó és que França és una nació amb la qual s'identifica la immensa majoria dels francesos. Es senten, en la seva immensa majoria (convé no deixar mai de la mà aquesta matisassió important) orgullosos de la seva bandera, del seu himne de la seva història... i dels seus morts.

L' explicació d'allò seu i d'allò nostre és troba, naturalment, en la història. Amb totes les contradiccions de classe i culturals que es vulgui, hi ha una trajectòria col.lectiva lligada als valors republicans que comença en la Revolució Francesa i que arriba fins als nostres dies. No hi ha guerra civil, no hi ha guerres carlistes, no hi ha crits populars de "Vivan las caenas!", no hi ha, al segle XX, 50 anys de dictadures militars... Hi ha, en canvi, una burgesia potent ... i francesa; fa setanta anys, l'esquerra i les forces conservadores s'uneixen contra l'amenaça nazi que ve de l'exterior i guanyen; aquí s'uneixen contra l'amenaça faixista que ve de l'interior i perden

El lio es comprén bastant millor si convenim que les nacionalitats o els pobles venen definits per trets objectius (cultura, llengua, història, cohesió econòmica...) i que la nació és l'expressió d'una voluntat política majoritària de ser-ho i d'actuar com a tal

Comentaris

  1. he de discrepar
    Precissament la frança de l'iparrateak o com es digui, de les bombes corses, de la divisió entre bonapartistes i realistes, la de la comuna de paris, dels atemptats anarquistes a la belle epoque, dels enfrontament etnics, dels pieds-noirs, dels col·laboracionistes nazis, de la guerra d'Argèlia, de Petain i De Gaulle, de Murunoa i els independentistes de Nova Caledònia i Thaithí, de Napoleó III i i les tres revolucions, del "prohibit escopir i parlar bretó", del 90% de jueus denunciats al reich pels mateixos francesos, i tantes coses que m'oblido...això et sembla un model d'estat-nació???? Si parlessis de Dinamarca, Portugal o Noruega, val, però frança....és obvi que ni les seves divisions ni la seva història tenen res a veure amb la de l'estat espanyol, però no crec que sigui precissament un model de convivència inter-elquesigui...
    Ratapinyada | 21/05/2006, 14:26
  2. Hola Ratapinyada
    Jo no he pretés posar França com a exemple. Senzillament intent explicar com dos Estats sorgits a l'Edat Moderna han seguit trajectòries molt distintes. Un, generant un sentiment nacional molt hegemònic al seu sí i, l'altre (Espanya) en una permanent crisi d'identitat. I tot això tampoc per fer veure que una cosa és millor que l'altre sinò simplement per aprendre coses de com funciona tot aquest lío de les nacions
    grosske | 21/05/2006, 17:13
  3. De nació, nacionalitat
    Fas una distinció entre "nacionalitat" i "nació" que no s'ajusta al sentit habitual amb què usam les terminacions per construir paraules. Nacionalitat deriva de nacional i nacional de nació. És a dir, no hi ha nacionalitat sense nació, la nació és prèvia i la nacionalitat en deriva. Si la nació fos, com dius, "expressió d'una voluntat política majoritària", a Europa no hi hauria "nacions sense estat" o bé no hi hauria "democràcia", mecanisme mitjançant el qual s'expressen les voluntats polítiques de les majories. També convé recordar la "consciència nacional", que no tots els membres d'una comunitat nacional desenvolupen. No només són de la "nació" aquells qui en tenen "consciència". D'altres presenten (alie)nació. Salut!
    Jaume | 22/05/2006, 10:58
  4. discrepo molt
    Es trist veure com encara hi ha una gran part de l'esquerra que sent admiració pel model francès. Un model, sr.grosske, que ha aniquilat i segueix aniquiliant les llengües , cultures i tradicions que no són purament "franceses". Aquest sentiment hegemònic que vostè parla s'ha aconseguit a base de prohibicions, censura, empresonaments i morts. Si no miri la història d' Iparralde, Catalunya nord, corsega, bretanya, alsàcia, savoia i sobretot occitània. I també miri el comportament francès a tot afica. I si tot això no el convenç miri les darreres decisions culturals franceses : "el 25 de juny del 1992 es va aprovar una reforma constitucional que afegia a l'article 2 de la Constitució la frase "la llengua de la República és el francès". A això li va seguir la llei de 4 d'agost de 1994 i el decret d'aplicació de 3 de març del 1995. Són disposicions que prohibeixen l'ús públic a França de cap altra llengua que no sigui el francès. Afecta tots els textos destinats al públic i només subsidiàriament hi pot haver traduccions. La violació d'aquestes disposicions implica multes i eventualment penes de presó. El 1997 hi va haver 7.783 inspeccions de repressió lingüística, amb 713 advertiments per “irregularitats”, mentre que 390 casos van ser tramesos al fiscal i 127 procediments penals van ser jutjats! Gràcies a accions com aquesta França gaudeix d’una unitat envejable." (extret del bloc Critica i debat de bloc.balearweb.net/610). Jo com a demòcrata, republicà i d'esquerres no crec amb el model centralista, jacobí i repressor francès i m'extranya que persones que prediquen l'españa federal i pluricultural els hi agradi aquest model.
    Andreuet | 22/05/2006, 11:00
  5. ELS PUTES MORTETS PER LA PUTA REPÚBLICA
    Déus antics i sacrificis humans. Els estats-nació. Dulce et decorum est pro patria mori: la vella mentida. Ja és tot quan s'havia de dir! Els morts de la Gran Guerra -la picadora de carn i metralla- no tenien cap gana ni una, de morir-hi. N'hi ha prou de repassar novel·les com "Res de nou a l'Oest", tebeos com "La guerra en las trincheras" de Tardi, memòries com les de Robert Graves o films com "Capitain Conan" o "Paths of Glory" per fer-nos present i re-presentada l'espantosa història de carnisseries que s'amaga darrera aquest munument i tota la gran pàtria francesa. Una puta pàtria de sang i de merda construïda pels croats salvatges de Simó de Montfort, dessagnada i sucada pels reis feudals en la guerra dels Cent Anys, desfeta en les matances religioses dels segles XVI i XVII, imperial en les tiranies policials de Richelieu i Mazarino, encarcarada en l'Absolutisme sanguinari dels Borbons, segellada en sang sota l'escorxador de la Revolució i glorificada en els assassinats en massa d'aquell monstre que fou Napoleó, invasora de Mèxic, sangonera d'àfrica, humiliada pels prussians, assassina de la Commune i finalment anegada en el fang del Marne, la vergonya de Vichy, el mite gaullista de la Resistència i l'agonia final de Dien Bien Phu, d'Algèria i de Mururoa. I que des de l'aparell de l'Estat -l'escola, la Prefectura, les germandats d'ex-combatents...- els portin flors cada dia, als pobres mortets, no fa altra cosa més que posar de manifest que els estats-nació (aquesta obsessió de França i d'Espanya) són déus antics que demanen sacrificis de sang. Els morts ja no hi són, per queixar-se del mal ús que en fan els hereus dels seus assassins. PS. Sota Napoleó, els occitans almenys desertaven en massa... Molt més que els francesos del Nord! La pobra gent de Niça que tenen en aquesta placa no va tenir tanta de sort. Ni desertar no pogué. Nos Morts! I tan seus que són, que són ells que els mataren en enviar-los a l'escorxador.
    Julià Salvà | 22/05/2006, 13:52
  6. orsachino, orezzi, orsini
    magnioni, marchisio, michelangeli... Quantes de famílies niçardes extingides, quants de cors humans sacrificats a la deessa França! Quina llista de gent! Quins llinatges! La Nació els fa francesos... en la mort. I els néts dels seus renebots ja els deuen haver oblidat en francès, aquests joves de Niça que deixaren el nom d'una espècie en extinció.
    Julià Salvà | 22/05/2006, 14:01
  7. per cert...
    ...que a Niça i va néixer Garibaldi, un gran patriota...italià....
    Ratapinyada | 23/05/2006, 17:48
  8. França, genocida!

    França (?). Per l´amor de Déu! Si n´hi ha un Estat a Europa que més vegades ha aixecat el ganivet del genocidi cultural contra totes les altres nacions sotmeses al seu "petit empire" en nom de "la grandeur" i de "la République", i fotent-se´n tothora d´allò d´"Humanitée, Légalitée, Fraternitée"; aquest n´ha estat França! S´hi hauria de fer seure a l´escó dels acusats per genocidi cultural i crim contra les nacions al Tribunal de l´Haia l´Estat Francès (?)

    copdecap | 19/05/2008, 15:37
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS