Administrar


Estadisticas de visitas

EMILI DARDER : NI OBLID NI MANIPULACIO

grosske | 24 Febrer, 2012 19:29

            e darder 

Avui fa 75 anys de l'assassinat de n'Emili Darder i d'altres màrtirs de la democràcia que no podem oblidar: Alexandre  Jaume, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu.

La seva trajectòria impecable i el fet d'haver estat el darrer batle republicà de Palma han fet de n'Emili Darder un símbol de valors cívics i morals que excedeix la lluita partidista. Per això el PP  ha hagut d'acceptar, no sense dificultats, la seva declaració com a fill il.lustre i també ha acabat per mantenir els Premis Emili Darder establerts per l'anterior govern municipal (malgrat la seva voluntat inicial de suprimir-los "per manca de pressupost").

Jo estic content que això sigui així perquè és saludable que hi hagi valors i símbols democràtics bàsics compartits per la immensa majoria dels partits.

Però una cosa és això  i un altre és descafeinar, aigualir o manipular els valors i les conviccions polítiques de n'Emili Darder.

Emili Darder era demòcrata, republicà, d'esquerres, Azañista... i profundament federalista. Defensava a rompre la nostra llengua i la nostra cultura, un federalisme construït de baix a dalt i el dret de les Illes Balears a gaudir d'un ample autonomia política... però no era nacionalista ni, molt manco, independentista. Per tant, no em sembla admissible que el nacionalisme mallorquí o l'independentisme dels Països Catalans el vulguin agafar com a símbol del nacionalisme mallorquí i/o català.

Amb motiu de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, Darder va afirmar que això no podia implicar, "baix cap concepte, el menor desafecte a la República Federal" i que el separatisme no era més que un fantasma (sic) agitat per la Monarquia en benefici propi. En un altre ocasió va afirmar que una de les proves de la tasca positiva de Manuel Azaña va ser aconseguir que, en les festes de lliurament de l'Estatut, es donàs el crit de Visca Espanya.

Per tant, a mi em sembla perfecte que un grup de col.lectius independentistes retin avui homenatge a Emili Darder en una marxa amb torxes fins al cementiri, però molt alerta en no manipular el seu pensament perquè això no deixaria de ser una manera com un altra de mancar-li al respecte a ell i a la seva memòria

Comentaris

  1. federal

    La II República espanyola no era federal.

    Joan Capó | 27/02/2012, 19:22
  2. a Joan

    No ho era no pero n'Emili Darder, entre d'altres merits, des del meu punt de vista, si que ho era

    Grosske | 02/03/2012, 17:53
  3. Darder Català

    Pos el comentari sense l'enllaç, que me fa por que no passi filtre! El podràs esborrar si l'altre surt. Salutacions!

    Els catalanistes (el terme "nacionalista" té tants sentits com opinadors que l'emprin, i el d'independentista no fa més que referir-se a una opció que hom pot considerar apropiada o no un moment o altre) reivindicam la figura d'Emili Darder perquè feia seua la catalanitat, perquè se sabia part del poble català i així ho va deixar palès. Aquí deix una part significativa de la "Resposta als catalans", que signava Emili Darder i Cànaves el 1936:

    "Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.
    Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia."

    Després de 40 anys de dictadura i uns altres tants de dictablana, s'ha estigmatitzat aquest sentiment de pertinença a la catalanitat més enllà de l'administració que en du el nom, així que és evident l'admiració pels màrtirs que es distingiren per explicitar aquesta catalanitat nacional (nacionalista? què és açò?). Sobretot considerant que s'empraren adhesions explícites al catalanisme per perseguir els signants una vegada van poder.

    "Amb la victòria a Mallorca, poc després de la publicació dels dos manifests, de la sublevació contra la República espanyola i contra l'autonomia catalana, els revoltats acusaren els signants de la Resposta als catalans de traïció a Mallorca i els obligaren a retractar-se'n públicament. En el moment dels primers bombardeigs republicans i del desembarcament republicà procedent de Barcelona a la costa de Mancacor, la campanya pública contra els signants empitjorà i s'hi afegí la pressió dels afusellaments, assassinats i empresonaments quotidians i la impossibilitat de fugir de Mallorca. Aleshores, 107 dels signants de la Resposta als catalans firmaren, alguns de la presó estant, un manifest d'adhesió a la sublevació i a Espanya, publicat el 17 de setembre (havien passat gairebé sols dos mesos des de la revolta)."

    Està clar que Emili, el nostre malaguanyat Emili, tenia fe en que la seua pàtria (la catalana) pogués reeixir conjuntament amb altres pobles sota sobirania espanyola, o bé no creia en la possibilitat i aplicava un discurs pragmàtic. Precisament, per l'agressivitat amb què reaccionava (ho faria ara?) l'estat contra les derives independentistes, no deixa de ser un poc demagògic afirmar amb rotunditat que tal polític o tal altre no eren independentistes: l'independentisme era contestat visceralment pel poder espanyol. Del que estic segur és que no era un fonamentalista dependentista, i que hauria preferit una administració comuna amb el Principat que una regió balear de la qual Menorca no en volia prendre part (un altre tabú a dia d'avui, una altra fita dels "nacionales"). Vaja, que si les condicions haguessin mostrat la independència com una opció política factible i profitosa, ara parlaríem d'un altre tema.

    Francesc | 11/03/2012, 23:38
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS