Grosske. Bloc (més) personal

Vos ho cont tal i com ha passat. Avui matí Ple de l'Ajuntament. Proposta d'EU-EV demanant la dimissió de Rodrigo de Santos.

Després de la seva defensa és el torn del govern municipal per contestar. Silenci. - Vaja!, pens jo,  opten per menysprear la proposta enlloc de discutir-la.

Es el torn dels grups de l'oposició. PSOE. Silenci. PSM. Silenci

Passam a la votació, diu la batllessa. Vots a a favor de la proposta. EU-EV; vots en contra, PP; abstencions, PSOE i PSM

... i es passa a un altre tema.

No ho vull valorar. Simplement ho cont.  Tampoc no li vull donar explicacions però una cosa està clara: en Rodrigo dee Santos estava més aviat content

Avui he anat a Eivissa pel tema de les mobilitzacions antiautopistes. No és el que sembla. No és només un debat entre xarxes viàries sostenibles i no sostenibles: és el debat sempitern a Eivissa entre caciquisme sí i caciquisme no.

Fa vergonya observar com el traçat de l'autopista a l'aeroport està fet a la mida dels interessos urbanístics del Sr. Abel Matutes a la zona; fa vergonya observar com fins i tot l'autopista es soterra a un petit tram per donar-li continuitat territorial a les seves propietats i els complexes urbanístics que està promoguent; fa vergonya observar el nou vial i el bulevar que complementen l'autopista i que no tenen altre funció que revaloritzar els seus terrenys; fa vergonya comprovar com ha col.locat la seva filla com a Consellera d'Ordenació del Territori del Consell per evitar qualsevol disfunció en la subordinació de l'actuació d'aquesta institució insular als seus interessos particulars.

30 anys després de l'adveniment de la democràcia, il padrino continúa comandant en els mateixos termes que sempre.

Mentrestant, el Pacte Progressista és molt dificil que es reediti per picabaralles internes. Mare de Déu! 

Qui diu que na Cirer no té sensibilitat mediambiental?. Mentida prodida!. Mirau quina exquisita normativa sobre renous té aprovada per a la urbanització de Son Vida: per a la maquinària que superi els 65 decibelis (un renou més baix que el del trànsit rodat), només es permet de 8 a 18 hores fora dissabtes, diumenges i festius; per a maquinària que generi rmés de 90 decibelis, l’horari permès és de les 9 a les 13 hores i de les 14 a les 18 hores, llevat de dissabtes i diumenges i llevat dels mesos de juliol i agost. Quina extraordinària sensibilitat cap a la siesta, el descans del cap de setmana i els mesos estivals en que un es troba tan bé a l'aire lliure!...

Naturalment, per a la bascurria que viu a Marques de la Fontsanta, Eusebi Estada, Jacint Verdaguer, etc. la cosa és distinta: de 8 a 20 hores i punt, un dia sí i l'altra també. Perdò, m'equivoc, ara, a més, mentres durin les obres de l'estació intermodal, l'horari serà de les 8 a les 23 h!!

No cal dir que, dijous, al Ple, EU-EV presentarà una moció perquè tota Palma tengui la mateixa normativa de renous que Son Vida

Nota: Però la gent que continui votant na Cirer, és tan tan simpàtica!...

Fa cinc anys, un particular va promoure la creació d'un urbanitzable aprop de Son Ximelis per construir-hi un polígon de serveis (135.000 m2).

L'Ajuntament inicià els tràmits per modificar el PGOU d'acord amb allò sol.licitat per aquest particular incloent alguna particularitat cridanera: el Pla General només permet dues plantes a aquest tipus de zones i es feia una ordenança específica per a aquest polígon de tal manera que es poguessin construir fins a 6 plantes (cazi ná!).

Es per això que el GOB ha posat el crit en el cel per l'impacte paisatjístic que suposarà aquest urbanitzable. No obstant això, la Sra. Cirer pensa aprovar aquest expedient el proper dijous

Fa uns mesos, el Sr. Grande, president del Reial Mallorca, proposava fer una promoció urbanística singular en base a un enorme gratacels, locals comercials etc. a Son Moix, que, si s'arriba a fer, tendrà un efecte molt estimulant sobre el proper i futur urbanitzable de Son Ximelis.

En menys de 30 segons: qui és el particular que està promoguent el nou urbanitzable de Son Ximelis?

UM, Urdangarin, A.EU-EV, els imposts, el PSM il es properes eleccions són algúns dels temes que surten a una llarga entrevista que s'ha publicat avui i que podeu llegir clicant aquí. No sempre et fan una entrevista a doble pàgina i no sempre el periodista resumeix les teves paraules de tal manera que t'hi puguis reconèixer . Però aquest és el cas i crec pertinent celebrar-ho publicant-ho al bloc

"Treure ara les imatges de Abou Ghraib o demanar el tancament de Guantanamo es seguir el joc dels terroristes"

Grrrsssfffhhh!!!! en su pgrrrsssfa condición

Venc de l'Assemblea constituients d'Alternativa. Esquerra Unida-Els Verds. Un marc incomparable (una cerveseria), 90 delegats de les quatre illes i bastant de  bon rollo.

Avui ha culminat un procés amb el qual algúns somiaven des de feia molts d'anys: dotar d'un marc de col.laboració estable l'esquerra transformadora i l'ecologisme polític a les nostres illes. A més, hem fet la "pirueta" d'obrir aquesta plataforma a persones independents que hi participen en peu d'igualtat: un home, una dona / un vot

Hi ha hagut problemes per dissenyar l'invent, recels relatius al desdibuixament dels partits integrats a la plataforma i d'altres lios de família. Però la cosa ha sortit i amb votacions properes a la unanimitat al document polític, a l'organitzatiu, a l'elecció dels portaveus (Miquel Angel llauger i jo) i del Secretariat

Bona feina!  Ara es tracta de sortir del debat interioritzat i de començar a utiliutzar a tope aquest instrument per fer política cap a defora. El primer envit fort: Dilluns, a les 6 h, a Eivissa, davant les excavadores de na Mabel Cabrer

Consider absolutament reprobable que Iñaki Urdangarin, utilitzi el nom i la influència que li dòna pertànyer a la família reial per fer negocis.

L'infante consorte presideix i posa el careto a la Fundació Nóos, dedicada a "investigar procesos de fomulación e implantación de estrategias de patrocinio, mecenazgo y responsabilidad social". Dit en cristià: a treure-li doblers a les administracions públiques per organitzar events, fer estudis, etc.

Aquestes assessories tècniques són un terreny llenegadís que, si no es controlen amb molt de rigor, s'en duen molts de doblers i serveixen per a ben poc.

Així ho ha demostrat el diputat Antoni Diéguez amb la seva investigació sobre un Foro sobre esport i turisme que,per unes jornades d'un cap de setmana, li ha plomat al Govern Balear la friolera de 1.200.000 euros.

Caldrà investigar d'altres casos semblants que, estic, segur, s'han produït amb altres administracions municipals i autonòmiqes

A propòsit de la difusió de noves imatges de tortures a la presó de Abou Ghraib: "La difusió de les imatges és lamentable i vulnera els drets dels presoners"

Serà cabró??!!... Clar que el portaveu de l'ONU també s'ha lluït explicant que "les imatges són profundament perturbadores" i que "té l'esperança que els fets s'investiguin a fons"  Perturbadora, pardal, és una tormenta elèctrica i l'esperança ha de ser que els fets es castiguin i s'impedeixi la seva repetició

El Sr. Mariano Rajoy i el "moderat" Sr. Piqué: "La situació actual del castellà a Catalunya és semblant a la del català en temps del franquisme".

Quina mala memòria tenc!. No m'en recordava que, en temps d'en Franco, el català fos llengua oficial, que s'ensenyàs a les escoles i que fos aclaparadorament majoritari a la televisió, el cinema, la premsa escrita, el llenguatge comercial i judicial, etc, etc. Estarè perdent el cap?

Una estranya aliança entre els sectors més puritans de la societat i algúns sectors del moviment feminista està  paralitzant la presa de decisions sobre la prostitució

A proposta d’IU-IC, el Congrés dels Diputats ha creat una comissió d’estudi sobre el tema… per segona vegada. Esper que el camí emprés arribi a qualque banda.

 Els que es neguen a regular la qestió – des de diferents òptiques – tampoc no s’atreveixen a prohibir-lo i a convertir prostitutes i clients en delinqüents.

 La conclussió és que no es fa res o que s’opta per l’hostigament al carrer de les prostitutes (Calvià, Barcelona…).

 El resultat de tot això és evident; un negoci a l’alça que es produeix amb la societat mirant cap a un altra banda, manca total de garanties per a les prostitutes des del punt de vista laboral i sanitari, situacions d’explotació amparades per l’opacitat del sistema…

Ens decidirem qualque dia a fer qualque cosa?

 

Així s’afirma a un article d’Aleluya, botlletí setmanal editat per l’Arquebisbat de València. El paràgraf sencer no té desperdici: “nadie ha confesado qué hicieron las víctimas que más de una vez provocan con su lengua (El varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza que aplasta a la provocadora”

Pobrissons "los varones  debiles que no aguantan las provocaciones"

Vat aquí, en boca d'un teòleg,  la posició pròpia dels maltractadors: afegir al turment dels maltractes el turment de la culpabilitat

L’Arquebisbat s’ha desmarcat del contingut de l’article en un comunicat però això no basta: Es publicarà una rectificació de dalt a baix al proper número d’Aleluya?;  es retirarà la fulla editada? es demanaran disculpes?, es prescindirà de futures col.laboracions de l’autor de l’article?...

ANOTACIO DEL DIA SEG¨UENT: 24 hores després, hem de consytatar que s'ha montat una bona. Totes les cadenes de televisió han donat al tema un espai preferent, hi ha hagut denúncies de tota tasca i des de diverses perspectives, l'Esglèsia ha expedientat a l'autor de l'article. Vat aquí una prova clara de salut democràtica. Tant de bó que fòssim capaços de reaccionar així sempre que el tema ho requerís!

La Sra Munar regalarà  al futur adjudicatari de Can Domenge un mínim de 30 milions d’euros en concepte de venda dels solars de Can Domenge

El mecanisme és el següent: de manera absolutament insòlita en aquests tipus de concursos, el Consell no fa entrar en competencia a les empreses concursants a l’hora de fer una oferta d’adquisició dels solars de Can Domenge

Dit amb altres paraules, el Consell dòna una determinada puntuació a les ofertes de fins a 30 milions d’euros. A partir d’aquí tant és que les empreses ofereixin 40, 60, 90 o 100 milions d’euros: TOTES OBTINDRAN LA MATEIXA PUNTUACIO!!La raó d’aquest absurd és prou transparent: blindar el marge de benefici de l’empresa adjudicatària del concurs, una empresa que nosaltres tenim la sospita certa que ja està digitada i ben digitada.Doncs bé, malgrat aquestes condicions absurdes del concurs hi ha hagut dues empreses (lògicament , de les no predigitades) que han oferit més de 30 milions d’euros pels solars. Una, en concret, n’ha oferit 60 milions. Si això ha estat així sense posar en competència les empreses,  la conclusió és ben clara: na Munar regalarà al futur adjudicatari de Can Domenge un mínim de 30 milions d’euros en concepte de venda dels solars de Can Domenge

Cal recordar que 30 milions d’euros són 5000 milions de pessetes i que amb aquests doblers es podria haver construit un petit poliestportiu a cadescún dels municipis de Mallorca

Qui dilapida el patrimoni públic en benefici d’un promotor, estima realment Mallorca?

... practicaríamos la eutanasia activa sin contemplaciones, nos pasaríamos el día planeando y ejecutando crímenes vocacionalmente perfectos, nos importaría un bledo quién ganara la Liga, no nos enamoraríamos y nos importarían una higa las puestas de sol…Afortunadamente no lo somos.

Nuestra mente pensante hizo un avance prodigioso que nos diferenció del resto de especies cuando elaboró algo así como esto: Yo voy por delante, Taruk y los otros perseguir por detrás, mamuth caer en trampa y nosotros cenar durante muchas lunas. Uf! Un razonamiento realmente agotador…!

Ahora nuestra mente resuelve problemas matemáticos complejos y diseña ordenadores… pero no deja de ser un instrumento evolutivo hiperdesarrollado como el cuello de las jirafas o la trompa de los elefantes.

Ningún elefante tiene las sensación de ser lo mismo que su trompa, en cambio nosotros sí que caemos fácilmente en el error de creer que somos “élla”,  ésa  cosa que, de la mañana a  la noche, elabora pensamientos: dónde coño están metidas las galletas?, debería cortarme las uñas de los pies,  es bueno Fungairiño? No sé que hacer con estos putos michelines…

Es un error capital. “Ella” juzgará  nuestros sentimientos y nuestros deseos como vistos desde fuera y esta disociación, en mayor o menor medida,  nos conducirá necesariamente a la neurosis; “ella” se planteará problemas como el sentido de la vida, o “vale la pena seguir?” que no está capacitada para resolver y nos angustiaremos porque creeremos que somos nosotros los que no los sabemos resolver. Pero no es cierto. La respuesta está en “élla” y en lo que no es “élla”: en nuestros sentimientos, en nuestros instintos, en nuestros deseos, en nuestros michelines y en las uñas de nuestros pies

Bueno, ¡qué pasa!, nunca habéis tenido un domingo raro?

 

 

 

 

 

Qui decideix en democràcia quan un pres pot sortir de la presó?. Que jo sàpiga són els jutges, els jutges  i només els jutges (indults a part). I  si això és així, perquè duim uina setmana parlant de l'excarcelació den Parot com si fos una decisió del govern? perquè comptam els presos excarcelats en temps de n'Aznar i en temps den ZP com si això fos una decisió governamental? perquè tots els tertulians parlen del Codi del 73, de duplicació de penes i de qüestions estrictes de tècnica jurídica?... Ens hem tornat tots bojos o és que el barroer '"agitprop" del PP té més èxit del que seria esperable en una democràcia teòricament consolidada?

La sort den Parot l'han de decidir els jutges en funció del Codi penal vigent en el moment de ser condemnat. I punt.

Del que hem de parlar els ciutadans és del contingut de les lleis i de si la justícia té o no recursos suficients per "fer justícia" .  Aquest és el debat interessant malgrat que no sigui el debat que li interessi al PP. 20 anys de condemna per altres tants assessinats i sense haver donat mostres de reinserció és un escàndol però la llei ja ha estat reformada i, a partir d'ara, això ja no serà possible.

Què és possible ara? De què hem de parlar?

Alguns suggeriments:

De que els jutges no tenguin mitjans per seguir amb rigor els processos de reinserció i que, per tant, les reduccions de condemna siguin un autèntic cachondeo

De que una chorimanguis puguin incendiar els arxius de l'Audiencia perquè el Ministeri de Justícia no té mitjans per protegir-los

De que la "rapidesa" de la justícia permeti circular pel carrer amb 17 detencions a les esquenes... i cometre el delicte núm 18

De que, notícia d'ahir, una al.l.ota agredida dues vagades per un grup neonazi i a la que li varen gravar una esvàstica al braç vegi que el cas s'arxivat per prescripció perquè el fet es considera una "falta lleu"

De que agredir a un indigent per fer-se l'heroï a Internet siguin 900 euros de multa

De que el cas Mapau dugui set anys arrossegant el cul pels tribunals

...

Unes coses són  per culpa de les lleis, d'altres per culpa dels que fan justícia, d'altres de la manca de mitjans de l'administació de justícia... el resultat és que hi ha una manca flagrant de justícia