Grosske. Bloc (més) personal

La lectura de El Mundo  indica que hi haurà tormenta amb el Pla de Normalització Lingüística de l'Ajuntament. Per molt que  El Mundo hagi estirat la llengua de la batllessa, és clar que aquesta no pot desdir-se de tot el que posa la informació que vos adjunt sense deixar com un pedaç brut al diari en qüestió (que, no ho oblidem, darrerament tracta més que bé a la Sra. Cirer)

Després de ser consensuada amb partits i entitats com UIB, OCB, etc, el propi Araujo confessa que el Pla ha tornat al grup popular per a ser reexaminat. Ja veurem si el Pla arriba retallat al Ple municipàl per a la seva aprovació  o si arriba tal com el va aprovar el Sr. Araujo a una comissió "ad hoc" formada per tots els grups polítics i un bopn grapat d'entitats socials.

El Pla només va tenir l'abstenció del PSOE però no per discrepàncies amb el contingut sinó perquè la  manca de calendarització i de pressupost posava en entredit el seu compliment efectiu. La  Proposta de Pla .doc és moderadeta - en contra del que afirma El Mundo - i compatible, per exemple, amb els Premis Ciutat de Palma en castellà.

Però aquí es juga molt més que un Pla Lingüístic, es juga - fonamentalment - el "corazon partío" del PP a Cort entre el grup Serra i El Mundo. Cirer jura i perjura que "quiero igual a papá que a mamá" però n'Inda està encaparrotat en obligar-la a escollir

"Pasión de Gavilanes" es un sainete de los hermanos Alvarez Quintero comparado con lo que les pasa a Cati, mi cerda, y a mis diez gallinas: amor, sexo, violencia, asesinatos, abuso de poder, multiculturalidad y ejemplos magníficos de convivencia... todo en 1000 m2 de higueras y naranjos que son su hábitat seminatural

Cuando traje las primeras gallinas, lo primero que hicieron fue segregarse en dos grupos de rojas y negras: exactamente igual que en Alabama. Otras variopintas se han añadido después y parece que el factor pigmentario ya no es determinante. Ahora, a la hora de disputarse la comida, se dividen entre fuertes y débiles, grandes y pequeñas; o sea, como en Alabama y como en todo el resto del planeta.

Cati vino después y, al principio, como podéis ver en la foto, era casi tan pequeña como las propias gallinas (ahora no la conoceríais porque debe pesar 70 kilos).

Cati tiene la magnanimidad de los que son realmente poderosos. Sigue compartiendo pacientemente la comida con sus vecinas bípedas, las deja refugiarse en su caseta siempre que llueve y es un ejemplo de tranquilidad, paciencia y buen rollete. También es una tía sin manias porque una vez que la perra mató a una gallina aprovechando un descuido nuestro no dudó en devorarla con la misma tranquilidad y parsimonia con la que iba con ella de excursión en busca de gusanos

Quizás el episodio más lamentable de todos cuantos han sucedido en estos meses lo protagonizó un gallo errabundo que vino a recalar en mi casa saltando la verja que la separa del vecino. Al principio lo acogí con agrado y a Cati, tolerante hasta el infinito, no le produjo ni frío ni calor. Las gallinas, podéis figuraros, lo acogieron con bastante entusiasmo. En los primeros días, no di importancia a algunas ostentosas demostraciones de dominio que hacía sobre el conjunto del gallinero pero, una mañana, al ver dos grandes heridas en el cuello de una de las gallinas, comprendí la tremenda verdad: se trataba de un gallo maltratador.

"¡Serán hijos puta!, pensé. ¡Los gallos son como nosotros!"

No os aburriré con detalles. Al principio intenté mantenerlo fuera de la casa a golpe de pedrada. Intento vano: siempre volvía. Después decidí darle otra oportunidad y perdonarlo. Un error (como siempre en estos casos): por poco mata a la misma gallina. Entonces decidí que no había más remedio que matarlo. "Te das cuenta cabrón - me dije a mí mismo al día siguiente - ¡has hecho igual que el Suarsenaguer!". Y es cierto. Desde entonces, no he dejado de darle vueltas a este peliagudo dilema moral.

¡En fin!, ahora, con la gripe aviar, seguramente tendré que encerrar a mis pobres gallinas, Cati ya no podrá compartir con ellas casa ni alimento y nada volverá a ser como antes

El balanç dels macrobotellons d'ahir és prou aclaridor. Allà on més s'ha prohibit´(Barcelona) és on més follon hi ha hagut. Un "tanto", per cert, per a IC-V-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona que es va desmarcar de l'anomenada "Ordenança per la convivència".

Això vol dir que EU-EV  a Palma també va encertar quan es va desmarcar del grup de treball  que preparava una ordenança prophibicionista i també vol dir que el PP va encertar a Palma quan va rectificar i abandonà aquest projecte. De fet, la Junta Local de Seguretat de Palma ha aprovat mesures de cara al macrobotellon de dia 8 d'abril que van bastant en la línia d'allò proposat per EU-EV a Palma. Ara cal esperar que tot passi com a Granada: pocs incidents malgrat les 20.000 persones reunides

Dit això, he de dir que, a títol personal, la diversió entorn a una botella no em resulta particularment atractiva ni positiva

I dit això darrer, també vull alertar a tots aquells que es "rasgan las vestiduras" i s'escandalitzen del binomi diversió/alcohol i dels riscs de l'alcoholisme (és a dir, tots els informatius de televisió d'avui migdia). Qualcú ha vist una celebració social important i respectable sense alcohol pel mig?, unes noces, una comunió...? no identificam a la nostra societat celebrar i brindar amb alcohol? No és per les festes de Nadal que els nins veuen a la tieta o al tiet una mica trompes perquè "ho estan celebrant"?... Idò el botellon és això mateix però d'un altra manera 

REACCIONS A LA PROPOSTA D'EU-EV PER PROMOURE LA III REPUBLICA: Vos remet a la informació que avui publica la Ultima Hora i que cadescú opini. Com en el tema de la petició de dimissió de Rodrigo de Santos m'estim més no entrar en polèmiques

SOBRE ELS ACTES DE COMMEMORACIO: Llegeix al bloc de na Joana Maria que està decebuda perquè el concert  promogut per Orquesta Republicana i prohibit per la batllessa passi de dia 14 a dia 1. Compartesc aquesta decepció però cal fer constar que els actes promoguts per la Comissió Cívica del 75 aniversari es mantenen per dia 14 d'abril a les 12 h a la Plaça de Cort. Ara veurem què fa la batllessa amb la sol.licitud però crec que ni el dia ni el lloc són negociables

EU-EV hem decidit de dur a l'Ajuntament una proposta per impulsar la III República. Com diu l'exposició de motius, recordar la II Republica està molt bé però no hi ha millor homenatge a aquell periode històric i a les persones que el varen protagonitzar que reivindicar la III República. Us adjunt el text de la proposta perquè es curtet però savorós:

El proper dia 14 d'abril es celebra el 75 aniversari de la proclamació de la II República Espanyola.

La II República fou un oasis de democràcia entre dues dictadures i un gran intent de modernitzar un Estat on la revolució liberal s'havia produit de manera particularment tardana, contradictòria i torturada.

La II República espanyola significà, entre d'altres coses, el sufragi de la dona, un esforç colossal en matèria educativa i en altres polítiques socials, un reconeixement ple de les llibertats democràtiques, el reconeixement del dret a l'autogovern dels diversos territoris de l'Estat i un avanç significatiu en la laïcitat de l'Estat

Durant els darrers anys, ara mateix i no sense resistències, s'està fent un important esforç de recuperació de la memòria històrica d'aquells anys i de reivindicació d'aquelles persones que - identificades amb els valors republicans - foren assassinades, empresonades o represaliades per la dictadura franquista.

En aquest 75 aniversari , una magnífica manera de reivindicar la memòria d'aquelles persones i d'aquell període és impulsar el retorn de la República.

Argumentar la superioritat democràtica de la República sobre la Monarquía és innecessari per obvi.

Constatar que l'exercici de la funció política ha de derivar-se i ser periòdicament controlat pel sufragi popular resulta elemental .

Obervar un país com el nostre perdut en dissenys de reforma constitucional per facilitar que la Infanta Leonor pugui ser reina qualque dia resulta patètic.

Pensar que la funció de Cap de l'Estat pugui ser exercida per una pèrsona poc digna o poc capaç però afavorida per la loteria de la herència resulta profundament inquietant
Per totes aquestes raons, EU-EV sotmet a la consideració del plenari l'adopció del següent ACORD 

El Ple de l'Ajuntament de Palma, identificat plenament amb els valors de la modernitat i la democràcia, es compromet políticament a impulsar i afavorir una reforma constitucional que permeti una prompta instauració a l'Estat espanyol de la IIIa República

Toni m'envia el següent comentari: I la gent de Corea que?. A ón els pensen colocar, perqué aixó es un altre asunto. que els  posaren a un pis de Jaume III o per el Forti. Ja hem parlarem d´aixo. Perque en bon Mallorquí " Ca magre tot son puces". A lo millor las torres d´en Grande estaban pensades per aixo, Deu sap !!

Unes ràpides notes sobre el tema que és molt interessant:

1.- La rehabilitació integral de Corea és un objectiu de primer ordre. Es un exemple llastimós del "urbanismo para pobres" del franquisme

2.- Cal canviar la zona urbanísticament, modificant el Pla General, i preservar els drets dels veïnats.

3.- Preservar els drets dels veïnats vol dir dues coses: garantir el reallotjament a la zona per als qui ho desitgin i que l'operació no costi ni un euro als veïnats (entre d'altres coses perquè molts d'ellls no ho podrien pagar)

4.- L'Ajuntament ni ha emprés la modificació del PGOU ni ha adquirit cap compromís sobre el cost 0 per als veïnats (malgrat les nostres nombroses peticions en aquest sentit)

5.- El que ha fet l'Ajuntament és convocar un concurs d'empreses on els criteris de modificació del PGOU formen part del concurs i on els criteris socials són una part molt petita de la puntuació general. Dit amb altres paraules: ha renunciat a decidir quants d'habitatges s'han de construir i quin cost han de tenir. Més encara, tampoc no té segura la col.laboració del Consell en la modificació del planejament que proposi l'empresa guanyadora. O sigui, que s'ha aficat en un pantà ple d'incerteses

6.- L'alternativa és clara: decidir políticament que es vol fer urbanísticament a Corea, garantir als veïnats el reallotjament i el cost 0,  modificar el PGOU i, després executar-ho

Dia 14 d'abril coincideixen Divendres Sant i el 75 aniversari de la II República. Iquè?, em direu. Idò res, vos contestaré. Però la Sra. Batllessa no pensa igual. A ella se li han creuat els cables i ha prohibit un concert que l'Orquesta Republicana volia fer a Ses Voltes.

En Rafael Duran m'ha donat la versió oficial: ni en Divendres Sant ni en la Setmana Santa.

Per suposat, EU-EV durà el tema al Ple. Resulta que a la Sra Cirer no li basta fer exhibicionisme permanent de la seva religiositat (foto durant la precampanya electoral amb un ciri enorme a una convocatòria de l'Esglèsia; foto amb una de les seves nines quan li posavan l'oli de Sant Blai a la gargamella; foto amb la seva família vestits de caperussos), tampoc no li basta regalar grollerament sis solars a l'Esglèsia que són de tots els ciutadans, no li basta amb negar-se a casar homosexuals...ara també li ha sortit la vena tardofranquista i vol tornar a l'època en què, durant la Setmana Santa, no hi havia espectacles "frívols" i per la tele només donaven concerts, processons, "Fray Escoba" y "Los Diez Mandamientos"

El pes de les sectes integristes dins l'Ajuntament (Legionarios de Cristo i Opus Dei) és cada cop més evident.

PS.: Visca l'Orquesta Repúblicana i visca la III República!

Aqui teniu cinc nins irakians d'una mateixa família morts pels missils d'un helicòpter nordamericà que mirava d'assentar la democràcia a aquell país. Com hem de qualificar els responsables d'aquesta carnisseria?

Molt significativament, el mot terrorista, tan utilitzat, no té encara una definició jurídica universalment acceptada. Tothom l'utilitza en el debat polític segons li convé.  

No seré tan pretenciós d'intentar aclarir aquest problema, però sí sé que la diferència entre la violència  legítima i la ilegítima  no la marca el fet que s'exerceixi des d'un helicòpter o amb un cotxe bomba.

Els governants dels estats democràtics es creuen per damunt de qualsevol judici moral d'aquestes característiques; però és un fet que molts d'ells vulneren sistemàticament els drets humans i els dret internacional cada  cop que ho exigeix la famosa "raó d'Estat" i gairebé tots tanquen els ulls davant aquestes vulneracions si així convé als seus interessos

Després fan sopars i recepcions de gala on, a l'hora dels "brindis", parlen dels valors occidentals... però a mí em sembla que tot això està prodit per dedins

A Palma es dona la situació absurda que l'ORA - pensada inicialment només per al centre històric - està més estesa fora de les Avingudes que d'Avingudes per endins.

La raó és senzilla: els veïnats de les zones limítrofes a l'ORA passen un calvari per aparcar perquè soporten la pressió de tots aquells que volen eludir les restriccions de la zona ORA. La manera de solucionar el seru problema ha estat eixamplar l'ORA en els seus propis carrers... i traslladar el problema a les zones veïnades. Així és com hem arribat a la situació absurda que abans descrivia

Si això no s'atura, tot el nucli urbà acabarà sent zona ORA.

Per tant, des d'EU-EV proposarem al proper Ple dues coses: limitar l'ORA al Centre Històric i que els residents no hagin de pagar per aparcar als seus propis carrers (ara paguen uns 30 anuals). Per evitar la pressió sobre les zones limítrofes a les Avingudes proposarem l'establiment d'una "zona blava" d'aparcament rotatori però gratuït tan extensa com sigui necessari per tal que la pressió  exercida sobre les zones limítrofes a aquesta zona blava sigui irrelevant

Otra vez el PP i El Mundo compiten por promocionar a saco el bloc de Jordi Bayona. Ayer fue en el Parlament el Conseller de Funcion Pública quien "denunciaba" que Jordi escribe su bloc ¡¡en horas de oficina!!. "Seño!, Seño!, Manolito come pipas en clase!", pues éso. Hace unas semanas era Rosa Estarás - ¡¡en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno!! - la que se metía con el dichoso bloc...

No hace mucho tuve la ocasión de comentar la cuestión en otro artículo en el que le hacía bastante la pelota al Bayona

Hoy muero de celos negros como cuervos mientras yo me esmero con mi blog y observo como el PP lanza los cibernautas a paladas a la lectura del de Jordi.

No podrían, Sra Estarás, Sr. Rodríguez,...en fin, alguien, meterse con el mío, aunque fuera sólo un poquito?... De verdad,  que no saben  lo duro que está ésto de la audiencia y la difusión de medios desde que la COPE le ha metido mano

Rafa m'envia el següent comentari

Dia 8 de d'abril s'ha autoconvocat un "macrobotellón" al Passeig Marítim. Em fa l'efecte que l'assistència serà considerable (5000?, 8000?...).

Personalment, el botellón em desperta sentiments contradictoris. D'una banda, m'agrada la rebel.lia contra el lleure programat de discos i pubs... i la rebel.lia contra les factures; m'agrada el nivell de comunicació que s'estableix entre la gent coneguda i la que no es coneix de res. Em desagrada, però, que el gran tòtem entorn al qual tothom balla sigui l'alcool i que l'alcool sigui també el recurs considerat gairebé imprescindible per passar-s'ho bé.

Des del punt de vista polític, per a EU-EV la cosa està clara: deixar a la gent montar-s'ho com vulgui però sense emprenyar a la resta; per tant, que es faci botellón si es vol fer però res de deixar el carrer fet un azoll ni d'emprenyar els veÏnats amb el renou ni de manar el cotxe o la moto beguts

L'Ajuntament el que ha de fer amb el botellón en general i amb el macrobotellón en particular és ni més ni manco que això: impedir que hi hagi perjudicis per a  tercers o per al conjunt de la ciutat.

El "macro" de dia 8 és una festa al carrer més, com la revel.la de Sant Sebastià però convocada informalment. Res de prohibir-la, per tant. Unicament posar contenidors per als fems, vigilar, fer controls d'alcoholèmia, tallar el trànsit allà on sigui necessari... i que tothom s'ho passi tan bé com li sigui possible

Dijous, a les 12,30 h, davant la seu del Parlament, farem un acte de protesta coincidint amb la compareixença de Maria Umbert, Directora d'IB3. A la compareixença, EU-EV demanarà la seva dimissió per l'emissió d'un programa sobre el 11-M absolutament escandalós. Aquest és el desencadenant però la protesta s'estendrà al PP i la seva manera intoxicadora de fer pólítica; així que també es repartiran exemplars del Diario de la Memoria. Serà un acte simbòlic però tots els que volgueu venir sereu benvinguts

La cosa no és de bromes. Estam davant una reedició bastant fidedigna del que el PP va fer per aquestes dates ara fa dos anys: intentar intoxicar l'opinió pública sobre l'atentat de l'11-M. Les declaracions de Rajoy d'avui sobre la "mochila" estan lluny de ser una anècdota. Es un intent - tal com s'afirma textualment - de desacreditar i, fins i tot, anul.lar (així és diu textualment) el procediment judicial i - sobre aquest escenari de manca de credibilitat de la justícia - fer surar la teoria de la conspiració política interna (am la complicitat d'elements del PSOE, ERC i altres elements disolvents de l'Estat) com a cervell de l'atentat.

Fixau-vos si la cosa és greu que, avui, fins i tot l'ABC al seu editorial  

http://www.abc.es/abc/pg060314/prensa/noticias/Opinion/Editoriales/200603/14/NAC-OPI-016.asp

li dona una clotellada a Rajoy sobre aquest tema

Emylse m'envia aquest video "im presionante" de l'empanada que duen els peperos sobre la negociació amb ETA. Per veure el video clikau a la següent adreça

http://www.youtube.com/watch?v=uAxIlzK5pbE&search=caiga%20quien%20caiga

Vos adjunt el El_Diario_de_la_Memoria[1].pdf  amb retalls de premsa sobre les negociacions PP-ETA. Un magnífic treball que val la pena veure. M'ha arribat amb un PASSA'L. Estaria bé que el descarragàssiu i el passàssiu.

Es molt interessant però no apte per a estomacs sensibles a la mentida, el cinisme i la hipocresia