Grosske. Bloc (més) personal

Ahir una persona que malvivia a l'antic canòdrom va estar a punt de morir per un incendi ocasionat al seu infrahabitatge. De fet, les cremades són tan greus que no sé si sobreviurà.  La més elemental prudència política convida al regidor de Benestar Social a reaccionar "amb to baix" a aquesta notícia i a pregar perquè es continui parlant del tema a succeïts i no a les pàgines de política. Però són les déu del vespre i ancara no se m'ha passat ni l'amargura ni la mala llet. Així que que li donguin pel sac a la prudència política.

Els diaris s'equivoquen: la tragèdia d'ahir no és un succeït, és un problema polític i social de primer ordre. Es el problema d'una ciutat que tolera que edificis com el del carrer Brotad, poblats com Son Banya o instal.lacions com la del Canòdrom es converteixin en monuments a la nostra indignitat col.lectiva i en expressions vives del nostre fracàs com a responsables polítics encarregats d'administrar els recursos de tots.

Ara em podria autoconsolar dient que no podem aspirar a arreglar en pocs mesos el que s'ha estat prodint durant anys, que això són temes complexos i difícils d'abordar, que lo del carrer Brotad va ser una passa molt important, que... però no em dóna la gana. Vull arribar demà al despatx igual d'indignat i igual de dolgut: segur que això m'ajudarà a remoure les aigües dels vells pantans

A un Estat de Dret no hi ha més Contrate Social que el compliment de la Llei. Immigrants, turistes, Cos Diplomàtic, Bisbes, polítics, agricultors, homes i dones, joves i vells no tenen altra obligació que complir la llei. Fer altra cosa és propi d'un règim autoritari i inquisitorial

Obligar a respectar els costums al col.lectiu d'immigrants és discriminatori (perquè no s'ha d'obligar també als turistes o als ciutadans comunitaris que resideixen a l'Estat espanyol... o als propis ciutadans de l'Estat), és d'impossible compliment i apesta a ranci i a autoritari perquè enllaça amb la invocació de "la moral y las buenas costumbres" tan grata al règim franquista.

Quant al mocador islàmic, alerta perquè és nitroglicerina pura. En primer lloc, és fals que la proposta sigui similar a l'aplicada a França. A França s'ha prohibit portar a l'escola signes religiosos de manera ostentosa: tots els simbols religiosos de qualsevol religió. Està disposat a defensar aquesta proposta el PP?. En segon lloc, si volem atacar un mocador perquè "simbolitza" una discriminació de gènere, què hem de fer amb la religió catòlica que teoritza i practica la discriminació de gènere a l'hora d'accedir a càrrecs de rellevància a la seva organització? Qualcú ha provat d'inscriure en el Registre d'Associacions una associació cultural o veïnal i posar en els seus Estatuts que els càrrecs directius estaran vedats a les dones?. Feim la prova i miram si això és considera legal o no per les autoritats competents?

M'ho ha contat avui migdia n'Emylse (tenc enllaçat el seu bloc): les desfresses per a la Rua que venia Carrefour per a homes i nins eren les típiques i tòpiques: metge, pirata, bomber, mosqueter, etc. En canvi, per a nines i dones, hi havia una sèrie realment al.lucinant: "Enfermera sexy", "Piratesa (sic) sexy", "Monja sexy"...

Es a dir, el reconeixement social per al gènere masculí ubicat on sempre: el coratge i l'audàcia de pirates i mosqueters, el saber i l'entrega dels metges, l'heroïsme dels bombers. En canvi, el reconeixement social per al gènere femení s'ubicava, tot simplement, en el fet de resultar sexys per als homes.

No crec que sigui una estratègia comercial suïcida. Aquests productes segur que han tengut demanda. I parlam, vull recordar-ho, de la Rua del 2008 clarament endinsats en el segle XXI

Marisol Ramírez, t'ho suplic: fes qualque cosa de manera immediata

http://www.conselldemallorca.net/comunicacio/media/premsa/8652.pdf

Quant a l'anècdota relativa al "seu caire més humà, el d'un home que és rei, però que no vol desmuntar una tenda de campanya perquè una oronella hi ha fet el niu", em falten paraules.

No tenc ni idea de si el rei en Jaume va desmuntar o no la ditxosa tenda però fer passar per una espècie de soci fundador del GOB al rei que va entrar a Palma a sang i foc i va acabar amb la vida d'unes 30.000 persones em sembla un desbarat.

No és necessari que m'excusi reafirmant allò que és obvi: la importància de Jaume I en el decurs de la nostra història i la necessitat de commemorar el seu 800 aniversari. Però d'aquí a idealitzar la seva figura fins a l'absurd hi ha una passa important. El segle XIII fou una època fosca on els conceptes de Democràcia, Estat de Dret o Nació no tenien cap significat ni un (no era culpa den Jaume I, era la realitat del seu temps). I podem recordar la figura de Jaume I des d'un mínim rigor i seriositat.

Som prou vell per haver patit la ridícula idealització que es feia dels Reis Catòlics a les escoles franquistes. He menjat per un tubo "la reunificación de la nación española bajo su benéfico reinado", la seva religiositat, la seva visió de futur i la seva culminació de la Reconquesta de la nació espanyola, com si 800 anys de presència musulmana a la península fossin un petit parèntesi

Som prou vell, en definitiva, i prou amant de la història,  i prou d'esquerres, com perquè no m'emprenyi veure aquella beateria falsa traslladada a d'altres personatges però amb el mateix objectiu de manipulació de la història. I ara, a més, com a producte i per a consum del "pensament progressista".

Déu, el Rei en Jaume (al cel sia) i la pròpia Francina saben perfectament que això que he escrit ho he fet des de la meva estimació i la meva admiració cap a la Presidenta del Consell, una política i una persona a la qual desig el major dels èxits... però que tal volta hauria de repassar els discursos que li passen abans de llegir-los

PS: Als guardians de la fe (no confondre amb els nacionalistes normals ni, molt manco, amb els nacionalistes d'esquerra) que veuen aquestes qüestions com un assumpte religiós i es pensen que ells són els sacerdots del tema, els deman, per favor, que no castiguin el meu bloc amb les seves anatematitzacions i les seves bules d'excomunió. Les don per descomptades. Tothom sap que jo som laïc fins i tot de la seva religió i que jo, com EU-EV, combin aquesta particularitat amb la defensa "a tope" dels  nostres drets nacionals. Es una paradoxa (per a ells) que ens converteix en una cosa encara més irritant que els seus denostats espanyolistes. Però aquest és el seu problema 

Magnífic document el fet públic ahir per la Copnferència Episcopal. Lluny d'entrar en la lluita preelectoral ens recorden a tots els que realment importa.

Així, el que situen en primer pla és el compromís amb el 0,7% del PIB, la cooperació internacional i el comerç just. Magnífica sensibilitat respecte al vertader escàndol del nostre temps: avanços tecnològics inimaginables al costat de milers i milers d'infants que moren cada dia de fam i de malalties perfectament curables.

Esplèndid també el seu record cap a aquells que, al nostre país, continúen morint abans d'hora per pobres, per manca de polítiques de prevenció sanitària, per manca de recursos a l'hora d'accedir a allò que no cobreix la Seguretat Social. Les estadístiques ho diuen clarament: els pobres moren abans que els rics a l'Estat espanyol i viuen molts d'ells, en condicions infrahumanes. Manífic elcompromís que exigeixen amb l'erradicació de l'infrahabitatge i, vaja!, no puc menys que mostrar la meva satisfació quan - fixau-vos! - posen el carrer Brotad com a exemple d'intervenció social

Encomiables també els Bisbes quan posen l'accent en el problema de les pensions, de les persones majors que viuen totes soles, de la necessitat de millorar l'Ensenyament com a eina imprescindible per a la igualtat d'opor...

- A tu què et passa panoli?, m'interromp na Marisol Ramírez

-Bé, jo estava...

- Això que llegeixes no és el comunicat dels Bisbes, són els meus apunts per a una taula redona a la ràdio

- Joer, quin fallo!

- La Conferència Episcopal juga descaradament a que guanyi el PP, utilitza el terrorisme com a element de confrontació i el seu univers principal de preocupació cotinúa ubicat on sempre: de llombrigo cap avall

- Ah!, sí?

- Ahir el rollo de les tovalloles brodades, avui aquesta patinada, aquest tipo està gaga, s'en va murmurant na Marisol

Ho dic ara, quan gairebé encara no ha començat a fer campanya i abans que ho digui tothom i sigui una obvietat.

Marisol Ramírez "está que se sale". Ahir vaig veure l'entrevista que li varen fer a TV de Mallorca (i que intentaré penjar al bloc). Els termes correctes són: força, claredat, honestedat, sentiment, coratge, frescura, novedat i brillantor. Ahí es ná!

Marisol Ramírez demana per EU-EV el vot de l'esquerra moderna, verda, clara, compromesa amb les idees i amb la gent, sense complexes i sense pors. Demana el vot per a unes idess clares expressades amb claredat, demana el vot per ancrar el PSOE a l'esquerra, per a una llei d'avortament de terminis, per una política fiscal progressista i sense concessions a la demagògia reaccionària, per a una política exterior de pau, per al compromís amb el poble saharaui i amb el 0,7, amb l'autogovern i la democràcia participativa, amb el medi ambient i les polítiques socials... com la deixem amollada farà furor... i l'amollarem

1.- Ahir vaig cridar a na Marisol Ramírez, candidata d'EU-EV: "Promet, per favor, 3000000 de llocs de feina, 500,000 escoletes d'infants, un xec-regal de 1000 euros i un joc de tovalloles amb les inicials de l'interessat brodades a mà", li vaig dir. Em va renyar i va passar de mí. Em va dir que quina poca vergonya i no sé què de publicitat enganyosa i de polítiques antisocials. Va afegir que la política fiscal den Rajoy potser que fós una mica pitjor que la den ZP però que totes dues estaven tallades pel mateix patró: criminalitzar l'IRPF que és l'únic impost útil per redistribuir la renda, garantir el funcionament dels serveis públics i avançar cap a una societat amb igualtat d'oportunitats. Tenia raó, és clar.

2.- D'aquí una hora em reunesc amb els periodistes de cultura: anunciaré un Pla Director per a les festes populars de Palma. Unes directrius clares que permetin assolir dos objectius: ternir unes festes atractioves i de qualitat, capaces d'atreure gent de l'exterior i, també, fruit del consens i de la participació de tots: partits, entitats culturals, periodistes i ciutadans en general

3.- Avui, si no hi ha res de nou, s'esbuca l'edifici del carrer Brotad. Un guany evident per a la Soledat, per al Polígon de Llevant i per al conjunt de la ciutat i, sobre tot, un símbol d'un govern que no està disposat a consentir segons quines situacions

L'enquesta que avui publica el DM deixa ben a les clares que en Rajoy no té res a fer.

Si a les Balears, un 53,3 pensa que el proper President serà en Zapatero i un 59,5% desitja que el proper President sigui en Zapatero, és evident que en Rajoy ja pot començar a plegar. Aquesta pregunta, a dos mesos de les eleccions, és més significativa que la d'intenció de vot i coinciceix amb altres enquestes publicades relatives a valoració de líders.

Quant a la resta de dades, cal constatar que el PSOE coneix un moment electoral extraordinàriament dolç i que el PP a les Balears està sòlid però lluny de poder donar un tomb substancial a la situació.

Quant a Unitat per les Illes Balears (m'abstendré de posar UMitat tal i com fan els meus malignes companys d'Urxella) i EU-EV s'els veu a l'enquesta amb dificultats - que no impossibilitat - d'obtenir un escó i molt aprop quant a suport electoral previsible.

També m'abstindré de fer lectures interessades d'aquestes prospeccions però jo la conclusió que he tret és que la reedició de Progressistes hagués estat una magnífica opció per intentar treure un diputat el 2008 i que existirà un abisme entre el suport mediàtic que tendrà Unitat i el suport que finalment li donaran els electors

 Comentari remes per :    

Anna | 17/01/2008, 11:36

 Comentari remes per:

 una traballadora de Salom | 11/01/2008, 21:42

* Són les 2,00 h am i acab d'arribar a casa després del concert de na Chenoa. Moltíssima gent passant-s'ho bé i, a primera fila, joves cantant totes les cançons sense fallar una lletra. En acabar el concert, he tengut ocasió de parlar amb na Chenoa; una al.lota encantadora que sembla ser allò que diuen que és: senzilla, sensible, intel.ligent i amb un fort caràcter. Una dóna, per tant, de la qual els homos s'enamoren

* Avui matí roda de premsa de presentacií de l'aTIArFOC, acte de clausura de les festes de Sant Sebastià. Un megacorrefoc seguit d'un espectacle insòlit de llum, música, foc i color al Parc de la Mar. Ho hem presentat com la "major manifestació de cultura popular vista mai a les Illes". Ahí queda éso

* ... I demà matí, presentació de la candidata d'EU-EV a les eleccions generals. Avui, molta expectació entre els mitjans de comunicació, algúns dels quals s'ensumaven el tema. Demà dissabte vos ho contaré (ara, malgrat l'hora que és, encara no estic autoritzat)

Bona nit noctàmbuls

* Petit lio entre PSM i UM sobre la investidura de Rajoy. En dues paraules: Im - pressionant. El PSM guanyarà la batalla de no votar en Rajoy però això és insuficient perquè, en segons quins escenaris, Rajoy podria ser President sobre l'abstenció d'un diputat. El que cal dir és que, ni per activa ni per passiva, es permetrà que el PP governi a l'Estat però aquest compromís jo no estic segur que UM el pugui acceptar de cap manera perquè trenca de manera massa evident la seva vocació de frontissa. PS. El meu amic Joan Lliteres d'ERC ho explica magníficamernt al seu bloc i fa costat a UM: això de dretes i esquerres cal deixar-ho anar; discurs nacionalista a tope i a la investidura ja veure. Ai! amics del PSM: guardau-vos dels idus de març!

* Avui he plastificat i penjat el titular d'ahir del Mundo a cinc columnes i en portada: "Grosske adjudicó el correfoc al novio de la portavoz del GOB"... i en pàgines interiors surt la pobre portaveu del GOB com a part d'una operació de favoritisme i tràfic d'influències. Realment oiós. Ningú no pot sentir-se protegit d'aquesta màfia. que estava determinada a escriure un titular com aquest fós com fós. Era evident que si no era el novi de la portaveu del GOB hagués estat nebod del Secretari General del PSOE de Lloret i, si no, militant de CCOO i, si no, cosí del candidat del PSM de Marratxi... Em sap greu per aquest al.lot i la portaveu del GOB però és que, realment, amb això del Mundo tots, tots, tenim un problema democràtic important

* Ahir es va reunir la Comissió de Festes per parlar de Sa Rua. Recuperarem una gran ballada de carnaval al Born i modificarem lleugerament l'itinerari. Per l'any qui vé queda pendent si és possible trobar un sambòdromo així com toca i garantir més qualitat a carrosses i comparses... un altra festa en fase de transició

* I encara un altra en fase de transició: les beneïdes de Sant Antoni. Feia mal en els ulls l'absència d'infants entre el públic i a la desfilada (amb l'excepció d'algunes escoles que ho havien convertit en una activitat extraescolar) . Caldrà pènsar en canviar l'horari i permetre que els nins hi participin molt més. Molt bé, en canvi, haver canviat els premis a animals de raça per distincions a les persones que han adoptat animals a Son Reus. Un bon canvi de filosofia al meu parer

Comentari remes per:

 Por si alguien desconoce el significado de este concepto lo aclararé entes de seguir con otras profundidades:
Se suele llamar célula durmiente a un grupo de activistas, normalmente islámicos pero no necesariamente, que no funcionan como tales y se desenvuelven cotidianamente como ciudadanos corrientes.
Pasan desapercibidos y confundidos entre el resto de sus convecinos y compañeros de trabajo hasta que una orden, proveniente de los que los coordinan o comandan, les pone en actividad y pasan a la acción según un plan organizativo previo .
Algo parecido está pasando con las actividades de los trabajadores de Salom en IB3, con la diferencia de que estos son manejados con desconocimiento de los tejemanejes en los que los meten.
Fueron utilizados como punta de lanza en las elecciones autonómicas para arremeter contra el PP y lo van a ser ahora para, a través del "partido" (yo lo llamaría "partida de malechores") UM que se ha posesionado de la Televisión Autonómica, apalizar al Frente Nacionalista ese que se han sacado de la manga para las generales.
Todo ello siempre en aras del bipartidismo.
No olvidemos que de los ocho escaños que tocan a las Baleares en la Carrera de San Jerónimo y que actualmente se reparten por igual PP y PSIB-PSOE, la coalición nacionalista de nuevo cuño aspira a robar uno de estos escaños más bien por la zona de la izquierda (a pesar de la presencia de los fachosos opusinos de UM).
Ahí es donde intervienen los chicos de Salom movidos por el resorte del sindicato correa de transmisión del PSIB-PSOE.
Leña al mono Martorell y a todos los que le ponen las pilas en la sombra, que algo bueno se rascara en forma de votos para los socialistas estatales o en forma de abstención para el Frente Nacional (feo nombre).
Que conste que no me parece mal del todo cualquier cosa que signifique la desactivación de los peligros para la democracia que significan PP o UM.
Pero es de bien nacidos ser agradecidos y los explotados y maltratados trabajadores de Salom, todavía están esperando por las promesas que se hicieron en la anterior campaña electoral y aún no se ha visto ningún gesto de buena voluntad por parte del este Govern.
Para que luego intenten convencernos de que los pobres chicos de Salom en IB3 somos unos mindundis sin importancia y que nuestras movilizaciones tienen menos importancia y repercusión que el pedo de una ballena perdida en el Ártico. Nada más lejos de la realidad.
Eso es lo que nos quieren hacer creer por la cuenta que les trae.