Grosske. Bloc (més) personal

Malgrat que, públicament, llenci missatges ambigus, tot indica que, d'aquí uns dies, Cirer repetirà el numeret de la Romeria de La Real de l'any 2004.

Li agrada la imatge de Juana de Arco malgrat que, en aquest cas, la cosa té una mica de "truco". Si torna a haver incidents, ella sap que les bufetades - com va passar l'altre pic - se les enduran els altres (els manifestants i algúns policies).

No tornaré a repetir els arguments que ja vaig exposar a un post recent. Però ha de quedar clar que la Sra. Cirer té dret a participar als actes de La Real ... com a qualsevol altra ciutadana . El que no té dret és a organitzar un acte paral.lel que surt des de la Plaça de Cort i aterra sobre les festes de La Real en contra del criteri dels organitzadors d'aquestes festes.

Es una qüestió de matís però és un matís molt important.

I una pregunta directa al Sr. Socias, Delegat del Govern com a encarregat de mantenir l'ordre públic. Què és més important:  salvaguardar el dret de la Sra. Cirer a arribar en comitiva a La Real (enlloc de fer-ho com qualsevol altre mortal) o evitar incidents com els de l'any 2004?

Avui és notícia que, al nord de Sicilia, l'illa de la meva estimada Marilia, han hagut de tancar algunes platges per la presència d'algues verinoses.

"Les algues verinoses invaeixen la mar" Sembla un tema de ciència ficcíó però no és així. Es la conseqüència del canvi climàtic i l'efecte ivernacle (aquest que, no fa tants d'anys, era posat en dubta per molts científics i polítics)

La Mediterrània està esdevinguent poc a poc un mar troplical i això, com és lògic, afecta i afectarà molt profundament la seva flora i la seva fauna. Aquí vos deix amb una inquietant informació al respecte que demostra que això de Sicília ni és ciència ficció ni és un cas aïllat: és un anunci 

Excma Senyora:

Ahir vàreu manifestar als mitjans de comunicació que reivindicau el vostre dret a anar a la Romeria de La Real, que vos agrada molt anar-hi i que no sabeu si anireu  perquè no sabeu com tendreu la vostra agenda.

Ara fa dos anys, protagonitzàreu els incidents més lamentables que es recorden a una festa de barriada de la nostra ciutat i sembla, per les vostres declaracions, que no heu avançat gens ni mica en la comprensió del problema. Ignor si és incapacitat o si continuau fent el mateix discurs per tal de no reconèixer l'errada que vàreu cometre a la Romeria del 2004. Tant m'és. Com que estic convençut que el tema és important i que, si tornau a cometre el mateix error, es tornaran a reproduir els mateixos incidents, permeteu-me que vos expliqui des d'aquí, i públicament, les dues qüestions bàsiques  i necessàries per entendre el problema

En primer lloc, convé aclarir que ningú no vos nega el dret d'assistir a la Romeria com a qualsevol altra ciutadana. Vos ho sabeu i, pere tant, em sembla molt malintencionat que faceu declaracions com si fós d'un altra manera. Els organitzadors de les festes i els Missioners de La Real no vos neguen - ni podrien negar-vos - assistir a un acte públic en un lloc públic 

Però el que ni vós ni ningú teniu dret a fer és organitzar una desfilada institucional i irrompre dins les festes de La Real com a Ajuntament en contra del parer dels organitzadors. Dit amb altres paraules: podeu participar a títol individual a un acte públic organitzat per una entitat ciutadana, però no teniu dret a organitzar un acte paral.lel i imposar la vostra presència, com a batllessa i com a institució, a un acte públic on els organitzadors han manifestat expressament que no desitgen aquesta presència institucional d'un Ajuntament que consideren que els maltracta.

Estic segur que ho enteneu i que, si no, tendreu gent al vostre costat que vos ho explicarà.

No faceu la mateixa errada que el 2004. Jo enguany tornará a ser-hi. Si voleu assistir com a una persona més, vos convidaré a prendre qualque cosa; si voleu tornar a assistir com a Corporació municipal, en comitiva, envoltada de regidors del vostre partit i de policies, jo seré dels que estaran asseguts sobre l'asfalt intentant barrar-vos el pas

Ayer fui a ver "La casa del lago", con Sandra Bullock y Keanu Reeves (o como se escriban ambos nombres). Me gustó, aunque la encontré un poco sofocante. Me dijeron que Matías Vallés la había dejado bien, al igual que "Lost in Translation":  otra historia muy bien contada de una pareja perdida en la traducción y en la diferencia de edad. La pareja de ayer estaba perdida en el tiempo.

Debo confesar que me cargan un poco las versiones cinematográficas de las neurosis. Es un defecto, lo sé, pero creo que tanto Bergman a los veinte años me echó completamente a perder.

Lo peor, en todo caso, es que, al salir del cine perdí mi móvil y el que ha estado perdido desde entonces he sido yo. Estos condenados trastos facilitan que (a fuerza de no teclearlo) no recuerdes ni el número de teléfono de tu casa; cuando los pierdes no sabes ni el número al que has de llamar para arreglar la situación; se acabaron los SMS, las notitas recordatorio, las tareas, las citas y, por supuesto, las llamadas. Me he encontrado perdido sin mi móvil y mi pérdida no ha sido poética y sutil como la de las películas que he mencionado: es una pérdida cutre provocada por mi movildependencia.

Por éso he decidido acabar radicalmente con esta situación: esta misma mañana ya me he agenciado un móvil nuevo. Y ya me encuentro mucho mejor

El dipòsit de vehicles més important gestionat per l'Ajuntament, vint i pico mil de metres quadrats, és il.legal. El propi SEPRONA ho va denunciar el juny de l'any 2004... i encara ara. Trobareu aquesta informació a la premsa local d'avui perquè ahir ho va denunciar públicament el grup municipal d'EU-EV

Vos ho vaig dir, no fa gaire temps, a un post amb aquest mateix títol que es referia al dipòsit municipal il.legal del carrer Miquel de los Santos Oliver: com volem que l'Ajuntament faci complir la legalitat als ciutadans (com és la seva obligació) si ell és el primer que la infringeix?!!. Quina vergonya!!

Els que em seguiu de tant en tant segur que ens heu adonat que m'agraden els animals. L'amor pels animals em sembla prou indissociable de l'amor per les persones, per la natura i, en definitiva, per la vida.

Per això he estat content de llegir avui al Balears que, a la Colònia de Sant Jordi, la substitució d'ànneres reals per ànneres de plàstic ha suposat triplicar la participació de la gent a la tradicional amollada d'ànneres de l'estiu.

Efectivament, la gent el que vol és banyar-se, jugar, competir i guanyar premis. Per fer això no hi ha cap necessitat d'aterrorisar un animal o de fer-li malbé una pata a l'hora d'agafar-lo

Es un gran pas per a la Colònia de Sant Jordi i una petita passa cap el progrés de la nostra civilització

Per als interessats pel tema IB3, és imprescindible avui la lectura d'una cronica deliciosa que fa el DM sobre un matí de treball a l'Hotel Son Vida i els directius d'IB3

L'anècdota: el menú a 72 euros per càpita a càrrec d'una empresa que fa aigua per tots els costats (recordau els encesos discursos del PP contra el dèficit de TVE?).

La part més substantitva: el fet que IB3 es reuneixi en secret - la reunió es va intentar mantenir secreta - amb el seu "jefe" fàctic i natural: Jaume Matas. Jo no hio vaig ser però estic segur que hi hagué dos temes a l'agenda. En primer lloc,  el brutal dèficil econòmic d'IB3 i la manca de contractes publicitaris (els pocs que hi ha són majoritàriament institucionals, de la sempiterna GESA de l'ex-conseller del PP Tolo Reus i d'altres per l'estil) i, en segon lloc, el tema estrella: com rendabilitzar l'invent de cara a les eleccions del 2007... i jo pagant com un beneit

Publica avui el DM una informació amb molt més calat polític del que sembla. Diu, entre d'altres coses, que l'Ajuntament de Palma ha remés RECENTMENT una vintena d'expedients de disciplina urbanística a fiscalia per possible delicte lligat a construccions il.legals en sòl rústic.

Això, que és elemental, suposa un canvi radical de posició de 180º respecte a l'actitud mantinguda per l'Ajuntament en aquests temes. Fins ara, el que es feia era obrir expedients urbanístics eterns (n'hi ha a Son Olivaret, que són dels anys 80!!) que, normalment, o no duien enlloc o, com a màxim, a la imposició d'una multa.

EU-EV dugué el tema al plenari el novembre del 2004 i el Sr. Rodrigo de Santos explicà que l'Ajuntament ni enviava expedients urbanístics a Fiscalia ni tenia la intenció de fer-ho

Què ha passat en aquests dos anys? Idò, senzillament, que EU-EV ha anat amb això a Fiscalia de Balears, ha fet un informe al Fiscal General de l'Estat, ha fet rodes de premsa, ha continuat duent el tema al plenari municipal i, finalment, enguany mateix, ha duit a terme una actuació sense precedents: ha posat una denúncia al jutjat de guàrdia per comissió de múltiples delictes urbanístics a Son Olivaret 

Al final hi ha hagut nirvis. El jutge - davant el caràcter flagrant dels delictes - ha començat a demanar a l'Ajuntament documentació a balquena (inclós la relació de persones amb responsabilitats en Urbanisme des de finals dels 80), el propi Rodrigo de Santos anunciava a un recent plenari que ha anomanat un misser per defensar els seus interessos en aquest procediment i l'Ajuntament comença a tenir problemes per continuar amagant els delictes urbanístics: d'aquí aquestes vint comunicacions a Fiscalia.

De vegades, donar canya des de l'oposició no és més que la tasca necessària per propiciar un canvi de govern. De vagades, com en aquest cas, es pot - des d'un grup minoritari - forçar la voluntat d'un grup amb majoria absoluta

Son las tres y pico de la madrugada y acabo de llegar de la boda de Antoni y Felip (y éso que me he ido cuando comenzaba el bailoteo). Antoni es compañero mío en el grup municipal de EU-EV y yo he celebrado el matrimonio junto con Marisol Fernández (la otra concejala del grupo). Esta mañana creo que saldrá en toda la prensa local. De hecho, por la cena ya circulaba un ejemplar de Ultima Hora con la crónica de la boda (adelantos de la técnica y de la edición periódica).

Antoni y Felip llevan dieciséis años viviendo juntos y los dos estaban muy emocionados durante la ceremonia. Toni, de hecho, apenas ha podido pronunciar las palabras de compromiso que llos mismos habían convenido.  Han manifestado, creo que sinceramente, que tienen ganas de vivir juntos hasta que la muerte los separe. Esto que os cuento son hechos objetivos. De todos lo demás que tenga que ver con su relación nada puede decirse porque cada relación es un misterio y cada una tiene  códigos, ritos y claves secretas que, en ocasiones, sus propios protagonistas desconocen.

Todos les hemos deseado felicidad, como es preceptivo. Si dios existiera y fuera un dios benéfico - ambos asertos son harto dudosos - nos daría este mismo y único mandato: ser felices.

Se que, a veces, miramos a nuestro alrededor y el mundo nos parece bastante absurdo. Tenemos razón. Pero este pensamiento no debe abrumarnos: basta con ser absurdamente felices

---

No ho dic jo. Ho dic una persona tan allunyada de la meva perspectiva com en José Luis Núñez, promotor immobiliari i ex-president del Barça. De la seva entrevista, concedida al DM i que trobareu aquí, em permet destacar un altra frase: "todo responde a un interés político. La opinión del ciudadano tiene un valor cero".

Al mateix DM i a El Mundo trobareu, com pedr il.lustrar aquesta qüestió, sucoses informacions sobre la gestió del Port de Palma. En tres paraules: lo de sempre. Vos avanç algés titulars:

Important concurs per adjudicar la gestió de 55.039 m2 d'esplanada i 26.039 m2 de "mirall d'aigua"

No guanya l'empresa que ofereix ni més doblers al port ni que està disposada a fer més inversió

Joana Barceló i el President de la CAEB manifesten la seva estranyesa pels criteris seguits per adjudicar el concurs

Se sap que el President de la UTE guanyadora, Perfecto Palacio, es duu a passejar amb freqüència a Zaplana i Aznar en el seu iot privat 

Joan Verger, President de l'Autoritat Portuària de Balears fou accionista d'una de les empreses de la UTE i també manté vincles mercantils amb algún dels seus propietaris

Si voleu saber més coses, aquí teniu la referència del Diario de Mallorca  i El Mundo

La presentació pública de la declaració política per un "Bloc Nacional i d'Esquerres" em dóna peu a dues precisions fetes a posteriori i que venen a afegir-se a les ja expressades al meu post del dia d'ahir

1.- Les sospites d'ERC - que avui recull la premsa - sobre un repartiment del pastís entre PSM i A.EU-EV són absolutament infundades. Hem volgut posar la política per davant de les llistes i això és el que hem fet amb la declaració política. En aquests moments, no hi ha res negociat quant a llistes, aportacions econòmiques o d'altres qüestions d'aquest caire

2.- El bloc no es configura com a nacionalista ni, evidentment, com el contrari. El bloc es configura com a punt d'encontre del nacionalisme, l'esquerra, l'ecologisme i  el sobiranisme, la qual cosa, per cert, prefigura una futura organització del bloc més com un ens plural i complexe que com un partit unitari

PS Veig una sana pol.lèmica entorn d'aquestes precisions. Jo faig els escrits curts per no cansar però hi ha un comentari que interpreta tan bé el que vull dir que em permet reproduir-ho a continuació. Es cert que no hi ha cap frase de la declaració on difgui que el bloc és nacionalista però si s'afirma el dret d'autodeterminació, s'afirma que la relació amb l'Estat ha de ser fruit de la nostra voluntat política i es cita el sobiranisme com un dels componentrs del bloc, crec que no hi ha cap tipus de dubta respecte a que un nacionalista s'hi pot sentir perfectament còmode

Observador

Hola, XYZ. Jo sí que veig clara la frase. Repetesc; el Bloc és un punt de confluència de diverses sensibilitats: nacionalisme progressista, esquerra transformadora, ecologisme, independentisme, etc. Tothom dins el Bloc serà partidari del màxim autogovern i de la defensa aferrissada de la llengua i la cultura. Però el Bloc, en conjunt, no té perquè definir-se necessàriament com a nacionalista; de fet, dels quatre partits convidats, just n'hi ha un, el PSM, que es defineix com a tal (ERC oficialment no ho és). Això és el que m'imagín que volia dir en Grosske. Pel que fa a la no presència d'ERC, sembla que és una simple qüestió d'estratègia negociadora. Al meu entendre han comès un error; en les actuals circumstàncies tothom hauria de mirar pels interessos del conjunt del Bloc, i no tant pels de cada partit. Però jo crec que és un error perfectament subsanable. Ara es tracta que tots siguin generosos i abordin les negociacions amb la millor voluntat possible. I tens raó, és necessari que es practiqui més pedagogia. Però el problema també és que els mitjans de comunicació fan tot el possible per embullar la troca.

03/08/2006 13:19

Observador

Quant al tema d'ERC, una vegada més m'acull a les precisions d'Observador:

Generositat i lleialtat

Bloquejat: tots han d'esser generosos, sí. I també seriosos i lleials cap al projecte comú. Primer s'havien de reunir i elaborar una declaració comuna. Ja l'han feta i tothom ha pogut constatar que es coincideix en les grans línies programàtiques. És una bona notícia, no? Respecte a la qüestió de les llistes PSM i EU-EV només han dit que això ja s'abordarà el setembre, que ara no toca, que el primer és establir els fonaments de la coalició. Sembla una posició molt raonable; no es criticava tant allò de fer pactes "només per les cadiretes"?. ERC té tot el dret del món a defensar els seus interessos particulars, però hauria d'entendre que cada cosa té el seu moment. Sincerament, crec que aquesta vegada s'han equivocat de banda a banda. Tant de bo que ara reflexionin un poc i que el setembre es plantegin la negociació d'una manera un poc més constructiva.

03/08/2006 14:37

Observador

Ja fa molts d'anys que al règim cubà se li ha passat l'arrós.

Sempre he estat crític amb les experiències de l'anomenat "socialisme real" i, de fet, vaig entrar al PCE, l'any 1984, després d'un Congrés on s'afirmà que aquestes experiències històriques no mereixien el qualificatiu de socialistes  perquè el socialisme és indissociable de la llibertat.

Els esdeveniments posteriors a 1989 i la deriva del règim xinés no han fet sinó confirmar aquella tesi del PCE.

No obstant això, jo form part de la multitud de persones que, arreu del món, ha vist amb simpatia un moviment  revolucionari cubà que va saber acabar amb la dictadura caciquil d'en Batista;  que ha simpatitzat amb David a l'hora d'enfrontar-se amb un Goliat - l'administració nordamericana - que no dubtava en promoure a Centre i Sudamèrica règimens-títella de caràcter dictatorial;  i que també ha vist  amb simpatia  que qualcú recordàs que la dignitat d'un poble passa, entre d'altres coses, pel fet que els nins vagin a escola, que la gent no es mori de fam i que la gent pugui tenir una assistència mèdica digne de tal nom

Ni aquestes persones ni, el que és més important, els propis cubans, mereixem assistir a la penosa agonia d'un règim polític anquilosat i a la defensiva que acabarà pendent de les hemorràgies intenstinals den Fidel i intentant impossibles successions dins l'ambit familiar

Avui començ les meves vacacions... i a les 11 tenc una roda de premsa per presentar la primera declaració política del Bloc que es titula "Declaració política per a l'articulació d'un Bloc nacional i d'esquerres".

Al final vos reproduiré el text íntegre.

A la roda de premsa hi participarà el PSM-EN, A.EU-EV i membres de la Plataforma progressista. ERC - malgrat haver consensuat el text - no vendrà a la roda de premsa perquè volia que, paral.lelament, es signàs una declaració garantint que, a tots els efectes, tots els partits de la coalició tenguin un tracte igualitari. Lògicament, no s'ha pogut acceptar aquest criteri expressat en aquests termes: cada partit participarà al bloc en funció de la seva implantació i  representativitat però, això sí, amb un factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible. Es a dir: el que dicta el sentit comú. Lògicament, tots esperam que aquest "tiró" d'ERC en no participar a la roda de premsa respongui a una dinàmica negociadora i que no anuncii la seva no participació en la coalició electoral 

La roda de premsa servirà també per expressar quatre qüestions bàsiques sobre el procés de constitució del Bloc.

1er.- De manera immediata, el que fem és una coalició electoral (no hi ha temps material per fer un altra cosa) però aquesta coalició s'ha d'entendre com a una primera passa en l'articulació d'un Bloc estratègic que tots els signants de la declaració tenim la voluntat d'abordar.

2on.- En aquest procés, primer serà la política i després el repartiment de quotes de poder entre grups, persones i partits

3er.- En aquest procés volem la participació de persones que no militen a cap dels partits que l'impulsen. No només de la Plataforma que avui ens acompanyarà a la roda de premsa sinó també de moltes altres persones i col.lectius que tenen les portes absolutament obertes per construir aquest projecte de manera col.lectiva

I aquí teniu el text de la declaració

 

 (Segueix)

El Pla de Normalització Lingüística que , el març d'enguany, va aprovar una "Comissió de Planificació Lingüística" era un bon pla. Així ho vàrem entendre la majoria dels grups municipals de Cort i les entitats (OCB, UIB, Joves per la Llengua...) que varen participar en la seva elaboració. De fet, aquell Pla era qualque cosa més que un Pla Estratègic a l'ús: era un intent de coordinar les actuacions del propi Ajuntament amb la d'altres institucions i la de les entiutats ciutadanes.

Després vengueren les crítiques de El Mundo i, com va passar amb les Guies d'Educació Sexual, Cirer va pagar peatge pel fet que El Mundo la consideri (només des de fa un any i pico) una batllessa immillorable: el Pla tornar a la cuina, va ser convenientment plomat i, avui matí, ens l'han tornat mostrar.

Ara és, només, un Pla d'actuacions municipals i, a més, devaluat en els seus termes. Però, així i tot, des d'EU-EV, podriem fer un esforç i donar-li suport si es tramita com un Pla Estratègic, es fa una memòria participativa i es concreten terminis, mesures i pressuposts.

No sembla anar per aquí el Sr. Araujo quan ens ha proposat tramitar-lo com una DECLARACIO INSTITUCIONAL!! per al proper mes de setembre. Es a dir, pretenen que el Pla no sigui més que una declaració d'intencions aprovada 8 mesos abans de les eleccions. Lògicament, per a aquesta pres de pèl no ens trobaran

Israel considera que bombardejar objectius civils, destruir escoles, hospitals, ponts i centrals d'energia elèctrica... és pot considerar com a legítima defensa d'Israel contra el terrorisme.

Es una aplicació en petita escala de la doctrina exterior nordamericana i, per tant, no és d'estranyar que, en aquesta posició els acompanyin molts de països (els USA al capdavant), partits (el PP entre molts d'altres) i mitjans de comunicació.

Tots els membres d'aquest "holding" del terrorisme d'Estat saben perfectament que això significa la mort d'innocents i, evidentment, la mort de molts d'infants, però ho assumeixen resignadament per allò de la legítima defensa.

Ara bé, que els noticiaris de televisió informin de la mort simultània de 37 infants en el bombardeig d'un mateix edifici... això no és assumible per l'opinió pública. Així que Israel atura 48 hores les operacions... al Sud del Líban, Rice diu més fort "alt el foc" que "quan s'hagin aconseguit les condicions necessàries" i fins i tot el portaveu del PP té la barra de dir que ells sempre han condemnat les actuacions d'Israel per desproporcionades (i jo sense enterar-me).

Tanmateix, res substancial no canviarà: USA no ha permés que es condemnàs aquesta carnisseria i l'ONU no passa d'estar "consternada" i de "lamentar" tot el que passa.

Es cert que els governs són sensibles a l'opinió pública però hi ha moltes maneres de tornar a la "normalitat" informativa i, a més, ara vé l'agost. La qüestió és no tornar a fer una burrada com aquesta i seguir matant els nins en petits grups ( de dos o tres, com a màxim)