Grosske. Bloc (més) personal

Benvolgut Toni:

Començaré per dir-te que m'ha sabut molt de greu haver publicat el contingut de dues de les nostres converses. T'assegur que no em va agradar gens ni mica fer una cosa així.

Puc al.legar dues coses: legítima defensa i el fet que, en contra del que tu afirmes, l'Ajuntament que presideixes ha estat molt lluny de tractar-me com a qualsevol altre ciutadà.

Respecte a la primera qüestió, no sé si tu t'has trobat mai amb un holding de mitjans de comunicació (El Mundo, la COPE i IB3) i un partit majoritari com el PP posant en marxa tota la seva maquinària per, en base a mentides continuades, destruir-te en l'àmbit poílític, deshonrar-te en l'àmbit personal i perjudicar-te en el teu patrimoni. Jo sí que he passat per aquesta experiència i et jur que no és agradable.

Quant a la segona qüestió, em permetràs que m'estengui una mica més. Que em tractassis com a qualsevol altre és el que jo et vaig demanar i el que tu vares prometre que faries però ara que tenc més coneixement de causa, he de rectificar: hi ha temes en que m'ha semblat bé que em tractassis pitjor que a la resta i temes en què no.

T'enrecordes del dia que em vares explicar algunes coses de l'urbanisme del teu poble?. Quan m'explicares el tema dels magatzems agrícoles - "del temps den Ventura Rubí", em digueres - que es construien per convertir-se immediatament en habitatges?. Ventura Rubí és per qui no ho sàpiga, ex-regidor de l'Ajuntament, president del PP de Sencelles i, per dir-ho suaument, un "poder fàctic" important al municipi. T'enrecordes també com, entre rialles, em parlaves de les "casetes 10". "S'agafava una quarterada, es xapava en quatre trossos, es feia un camí al mig i, a cada bocí, es construia una caseta". T'enrecordes, no és cert, o t'hauré de donar més detalls?. I no és cert que això passava no fa gaire temps i quan governava el PP, com sempre, al municipi. Ni tú ni els teus antecessors heu fet res contra aquestes il.legalitats. Doncs bé, ja hem sembla bé que m'hagis tractat de manera diferent a com has tractat aquests casos però comprén  també que, sabent això, em costi que em donis lliçons de moral a través de la premsa

6 setmanes i mitja no és, com a la pel.lícula de Kim Bassinger, el periode temporal d'un idil.li. Es el marge d'error amb el qual Jaume Matas i els seus sicaris político-mediàtics varen posar en marxa la campanya: "Vamos a por Grosske".

La campanya mediàtica del Mundo (si peses les fotocòpies fan uns 750 grs de mentides) i la d'IB3 (que no se pot pesar) i les declaracions de dirigents del PP reclamant la meva dimisió (reprovació al plenari municipal inclosa) començà massa prest: exactament 6 setmanes i mitja.

Des del 9 d'abril, jo dispós d'un informe del Secretari de la Corporació de Sencelles que certifica que totes les acusacions del Mundo - que són les mateixes que va formular a la seva denúncia el misser del PP Ramón Pita da Veiga - són, com diria en ZP, "falsas de toda falsedad". Vaja aficada de pota!. Si haguessin esperat un poc jo hagués anat amb el tema obert a les eleccions; igual , salvant les distàncies, que en el cas de les acusacions de Roque López a Eivissa (impossible que els jutges arxivin abans del 27 de maig)

L'errada és tan monumental que l'han intentat esmenar presionant al batle de Sencelles perquè passàs de l'informe del Secretari i encarregàs un d'extern amb unes tesis més favorables a les pretensions del PP. El batle ha aguantat la presió però ha comés una errada: fer divendres, dia 4, una remisió dels meus papers al Consell per si es volia subrogar en la seva tramitació. Una sol.licitud jurídicament absurda però que tenia com a objectiu donar una mica de "carnaza" al Mundo i al seu propi partit. De fet, el Mundo tengué l'escrit del batle abans que el propi Consell i dilluns, dia 7, ja em vaig haver de menjar una pàgina sencera del Mundo relacionada amb la meva casa; per suposat, IB3 ràdio també es va sumar al revifament del meu "cas"

La perspectiva d'aguantar quinze dies de campanya electoral amb més mentides va colmar la meva paciència i vaig prendre una decisió difícil: gravar el batle de Sencellles mentres em contava que la remisió de l'expedient al Consell era un doi jurídic i administratiu i mentres em contava les presions polítiques a les quals estava sotmés.

Avui he fet públiques les converses en roda de premsa i també una carta oberta a Jaume Matas on explic el context polític de la qüestió : li deman que recuperi la decència, com a mínim, els darrers quinze dies de campanya. Trobareu aquí la carta Carta a Matas maig 2007.doc  i aquí, conversa_tel_batle_070507.doc i aquí Conversa_batle_Sencelles_080507[1].doc la transcripció de les converses amb el batle .

La victòria de Sarkozy ha estat incontestable i s'ha produit en un context d'amplíssima participació (un 85% aprox).

La cosa ja es veia venir després d'una primera volta on l'esquerra en el seu conjunt s'havia quedat en un 36% però el factor novedós dels 18% de vots del centrista Bayrou deixava obert un finestró a l'esperança ... que ara s'ha tancat

Sarkozy forma part del govern però encapçala una opció reformista de "dreta sense complexes", lliberal en allò econòmic i conservadora des del punt de vista dels valors; una opció destinada a fer el que finalmet ha fet: reduir a la meitat un electorat lepenista que, a les eleccions presidencials del 2002, havia assolit un 20% dels sufragis.

Sarkozy ha agrupat una important majoria entorn a un projecte clar i no sempre d'acord amb allò políticament correcte. A l'enfront, i segons algunes enquestes, l'electorat de Royal està dividit al 50% entre el manteniment en les posicions tradicionals de l'esquerra i l'ampliació al centre. Un dilema irresoluble si no es produeix una renovació important del discurs de l'esquerra (no només del PS sinó també del PCF i dels Verds). Ségolène Royal volia encarnar aquesta renovació amb un trancament amb l'aparell tradicional del partit i una barreja de blairisme i zperisme. La fòrmula, de moment, és obvi que no ha funcionat

Una nota final: Sarkozy no és en Rajoy ni el debat polític a França té res a veure amb el d'Espanya.  Allà duen gairebé un any parlant a fons de política fiscal, d'habitatge, d'immigració, d'ensenyament, de política exterior, etc.

Aquí estam a vint dies d'uns eleccions locals i el debat estatal  continúa segrestat pel PP entorn a les llistes d'ANV,  la possible influència del govern en la detenció de la Pantoja  i els passeigs per l'hospital de De Juana Chaos.  Esper que el PP comprengui, més prest que tard que aquest no és el camí de la victòria i abandoni la caverna

L'ex-secretari general del PSOE pitiüs acaba d'anunciar que denunciarà el seu partit per suborn. Aquest nou episodi de l'opereta que coprotagonitza amb El Mundo per aconseguir que el PP guanyi les eleccions a Eivissa m'ha suggerit el següent joc/test per tal que pogueu constatar el vostre nivell d'informació sobre aquesta qüestió.

Per participar només teniu que llegir les següents frases i emplenar les línies de punts amb la paraula que estimeu més adequada. Podreu trobar les respostes correctes al final del test

Aquesta és la deriva dels accidents laborals a les Balears els darrers anys.

No crec que necessiti massa comentaris. El Pacte de Progrés va trobar una situació calamitosa en aquesta matèria (de fet, si a la gràfica hi figurassin les dades del 98 i del 97 veurieu com l'increment aquells anys era encara més accentuat).

Arribà el Pacte de Progrés i les coses començaren a millorar

Han tornat els de gairebé sempre i les coses han tornat a empitjorar

Naturalment, les inflexions no coincideixen exactament amb els anys electorals perquè aquí, com en altres matèries, la inèrcia de la realitat és molt important, però la lectura és inequívoca. 

Quan es parla del balanç del Pacte de Progrérs convé tenir en compta dades com aquesta. No són dades "inaugurables", no es presenten enmig d'un munt de càmeres de televisió com si fossin un Palau de l'Opera al Moll Vell... però són dades molt importants, darrera aquestes xifres, vos ho puc assegurar, hi ha realitats molt sagnants

La foto - amb una "pose" una mica massa xula per al meu gust - em mostra duent un parell de banderes sindicals (la del Bloc també hi és però només es veu el pal). Era la meva manera de protestar per la divisió sindical que es va produir ahir a Palma (no així, afortunadament, a d'altres indrets de l'Estat)

Però no és d'això que vos vull parlar, sinó del conflicte laboral de Salom; una empresa lligada a IB3, i que expressa molt bé la situació del mercat laboral a les Balears amb un "delicte" afegit: que la situació està propiciada pel Govern Balear.

Algunes dades:

1.- Salom, en realitat, no existeix: és una empresa pantalla d'IB3 (només treballa per a aquest ens autonòmic) per tal d'estalviar-se costos laborals. Això té un nom: prestamisme laboral

2.- Salom/IB3 té 250 treballadors i treballadores  i duu tota la part tècnica d'IB3. Tots els treballadors estan amb contractes d'obra i servei que, en realitat, són un frau de llei perquè responen a una feina fixa (no puntual)

3.- Els treballadors de Salom no arriben ni a mileuristes

4.- IB3 s'estalvia costs laborals però els nostres imposts s'en van darrera un intermediari - Salom - que no fa altre cosa que xuclar (o hi ha qualque tipus de retorn?)

Tota la meva solidaritat amb aquests treballadors i treballadores i el compromís que un govern decent acabarà amb la seva situació de manera immediata 

Tal i com vos vaig anunciar a un post anterior, aquí teniu el patrimoni dels principals candidats i candidates del Bloc (bens mobles, immobles, crèdits...).

Esper que en Jaume Matas entengui que això és com el parchís: ara és a ell que li toca moure fitxa

En els propers dies i setmanes ja veureu com aniran caiguent informacions que posaran en relació l'Operación Relámpago i el cas Andratx.

Ja ho vaig pronosticar, poques hores després d'esclatar el tema, en un post d'aquest mateix bloc:

"El cas de la notaria i el bufet d'avocats pronostic que acabarà connectat amb l'operació voramar i els negocis immobiliaris lligats a pràctiques urbanístiques corruptes a la zona d'Andratx i Calvià. Es només un pal de cec però ja veureu com donaré en el blanc"

Han passaty tres dies des del començament de l'operació i no es coneixen massa més detalls sobre les investigacions policials i judicials però dues fonts ben informades i molt distintes des del punt de vista ideològic venen a confirmar la tesi abans exposada.

Ahir El Mundo feia una informació "preventiva" molt significativa: posant-se la bena abans de rebre la ferida ja es queixava de les possibles derivacions polítiques del cas, especialment per al batle de Calvià

També ahir mateix, El Pais posava en relació l'"urbanisme salvatge d'Andratx" amb la xarxa delictiva de frau fiscal i blanqueig de capitals

No importava ser profeta professional per adonar-se que les coses anirien per aquí. En primer lloc, perquè la Fiscalia no té capacitat per desenvolupar dues operacions tan potents com aquestes i absolutament independents i, en segon lloc, perquè era massa casualitat que entre els principals implicats hi hagués el germà del batle de Calvià, l'ex-secretari general del PP i el misser al qual el batle de Calvià encarrega la majoria d'assumptes jurídics del consistori 

A una pel.lícula fantàstica que es diu "Con faldas y a lo loco" (Jack Lemmon, Tony Curtis, Marilyn Monroe), un grapat de gangsters es reuneixen en solemne assemblea a un hotel de Florida utilitzant com a pantalla un suposat "Ier Congrés de l'Associació Italiana d'Amics de l'Òpera".

No sé perquè m'ha vengut això a la memòria perquè jo, en realitat, el que volia és dir-vos que la meva opinió sobre la proposta den Matas de construir un Palau de Congressos al Moll Vell la podeu trobar aquí

 No fa gaire, un diari honrat, el Diario de Mallorca, rebé unes cintes relatives a un possible suborn a Santa Margalida. Un dia obrirem el diari i vèrem reproduit a tota plana el contingut de les cintes de dalt a baix 

En el cas del Mundo, el tractament és molt distint. Amb la coneguda literatura insidiosa, equívoca i poc respectuosa amb la veritat que el caracteritza, El Mundo ens fa una narració de la qüestió que ell governa i administra i que, tot simplement,  il.lustra amb frases aïllades de les converses enregistrades.

A hores d'ara, 36 hores després de publicar les primeres informacions, i un cop que la COPE, IB3, Acebes (un altre conegut paladí de la veritat) i el PP balear hagin inflat tant com han pogut el tema, què és el que tenim?.Res: un monòleg de Roque López, el destituit exsecretari general del PSIB pitiús, que va explicant tot el que, segons ell, ha passat . De moment, ni una sola gravació on Xicu Tarrés, José Blanco, Miquel Mestre o el sumsum corda quedi enxampat confessant una actuació il.legal. 

Per rompre aquest aparatós monòleg només trobam algunes frases de la jove regidora Sandra Mayans que no aporta cap informació sinó que es limita a comentar i a fer-se creus per les enormitats que li conta el que aleshores era, no ho oblidem , el seu secretari general. 

Jo no sé el que ha passat a Eivissa però, de moment, l'única cosa que veig és la típica campanya apestosa del Mundo que ja va dur a terme el 2003 contra Pilar Costa i que , finalment, els tribunals han condemnat per difamatòria& i també veig un PP absolutament a gust en el soll de la seva incoherència: presentant dos candidats a batle processats a la mateixa illa d'Eivissa, demanant respecte per a la imatge d'un President del Consell Consultiu imputat per tràfic d'influències i demanant la dimissió de persones que, de moment, no tenen cap problema amb la justícia  

Avui matí El Mundo obria a cinc columnes amb un cas de cobrament de comissions per part del PSOE d'Eivissa que es basa - aferrau-vos - en unes cintes enregistrades per l'ex-secretari general del PSOE d'Eivissa. La COPE s'ha fet resó d'immediat i a nivell estatal d'aquest presumpte escàndol.

Avui matí també, a Palma,  la policia, per odre de la Fiscalia Anticorrupció, ha duit a terme una espectacular ocupació de documentació al despatx d'advocats Feliu SA a una sucursal del Banc Sabadell i a la notaria de Alvaro Delgado (germà del batle de Calvià) i de Alberto Herranz, ex-secretari general del PP. Segons sembla, s'esperen 11 detencions i 14 imputats per una trama d'evasió fiscal i blanqueig de doblers

Encara hi ha massa polsaguera en un cas i en l'altre però no puc menys que avançar algúns comentaris.

1.- No tenc ni idea, en aquest smoments, sobre si a Eivissa s'han cobrat o no comissions però constat el següent:

a)que si jo tengués cintes demostratives d'un delicte de suvorn, m'en aniria a la fiscalia o al jutjat, no a la redacció d'un mitjà de comunicació perquè montàs un serial informatiu un mes abans de les eleccions

b) que el PSOE i l'Ajuntament de Vila  han anat avui mateix als jutjats per demanar que s'investigui el tema i que es conegui el contingut de les cintes.

Insistesc: no sé el que ha passat però constat que, curiosament,  ha estat més clara i transparent l'actitud del denunciat que la del denunciant

2.- El cas de la notaria i el bufet d'avocats pronostic que acabarà connectat amb l'operació voramar i els negocis immobiliaris lligats a pràctiques urbanístiques corruptes a la zona d'Andratx i Calvià. Es només un pal de cec però ja veureu com donaré en el blanc

Avui es celebra el darrer Ple "polític" de l'Ajuntament d'aquesta legislatura. En trobareu la crònica "on line" al bloc d'Eberhard i Nanda en Bloc per Palma

El compromís del Bloc de llogar vivendes de 90 m2 a 142 euros i de vendre-les a 90.000 i que tropbareu detallada al final del post és, malgrat l'escepticisme generat, perfectament factible.

Avui el Diario de Mallorca publica un interessant reportatge sobre la versió que dóna el sector immobiliari de la "bimbolla immobiliària".

Primera tesi compartida per tots els experts: la vivenda a Balears està sobrevalorada. Es el mateix que deim des del Bloc. Idò, si està sobrevalorada, és que es pot vendre més barata

Segon tema d'interés: el Govern Balear juga en camp contrari als dels ciutadans. Segons el DM, "El conseller (del Govern Baleare)  destacó que ayer mismo comentó esta cuestión con los responsables de Sa Nostra, y subrayó que existe la opinión compartida de que no hay riesgo de una caída en los precios de la vivienda. Enhorabona conseller!, però aquí els ciutadans, mira per on, veuen la possible caiguda dels preus de la vivenda com una oportunitat i no com un risc

Tercera tesi: El degà de la Facultat d'Economia corrobora el que ja denunciava ahir al meu post sobre el tema, l'existència d'intermediaris que, amb finalitats especulatives, sobrecarreguen el preu de la vivenda: "Aguiló recuerda que entre un 10% y un 20% de los pisos que han salido al mercado durante los últimos años han sido adquiridos con fines especulativos". Es a dir, a més del benefici del promotor, el preu de la vivenda ha de soportar els especuladors del sòl i els que especulen directament amb la vivenda

Quarta tesi: La impudícia d'algúns membres del sector immobiliari no té límits. Algúns parlen del "riesgo" (sic)!! "de que situaciones como las vividas el pasado martes provoquen una sensación de pánico entre los inversores y que éstos opten por vender los inmuebles que actualmente mantienen desocupados con fines especulativos, provocando una saturación del mercado". La sortida al mercat d'immobles desopcupats amb finalitats especulatives no és un risc, és "agua de mayo".

Aquesta és la situació del mercat i la posició política dels que ens governen. Si els governs municipals i autonàomic canvien de mans, la situació pot canviar de manera significativa. La proposta del Bloc no és cap utopia, és una possibilitat molt real

Aquí teniu un resum de la mateixa:

El BLOC per PALMA aposta per una intervenció directa de les institucions en els processos d'urbanització del sòl i de construcció d'habitatges de tal manera que es puguin socialitzar i distribuir entre els ciutadans els beneficis que actualment van a parar a la butxaca d'especuladors i promotors.

Amb la venda d'habitatges passa una cosa semblant que amb la venda dels productes del camp: hi ha una diferència abismal entre el cost real del producte i el preu de venda al consumidor.

El cost real de construcció d'un habitatge mig en el mercat lliure (incloses taxes i despeses de gestió) només significa un 45 % del preu final de l'habitatge (sense imposts).

El paper que juguen els intermediaris en la comercialització dels productes agraris el juguen aquí els especuladors del sòl i dels habitatges.

Cal, per tant, que les administracions intervenguin directament en el procés, controlin els processos d'urbanització, adquireixin sòl i exerceixen el paper d'agent urbanitzador.

Això no és cap proposta extraordinària i és, de fet, el mateix que fan les administracions a través de GESTUR per tal de facilitar sòl industrial a les empreses. El que és extraordinari és que les institucions permetin el que està passant a Palma; uns pocs especuladors han adquirit el sòl de les zones de creixement natural de la ciutat i estan inflant artificialment el preu del sòl i, per tant, de l'habitatge. Mentres tant, les institucions es limiten a definir el marc jurídic general a través del planejament municipal sense intervenir en el procés.

Aquesta situació ha de canviar radicalment d'acord amb els següents objectius:

Els instruments per a la consecució d'aquests objectius són els següents:

Tot això s'ha de realitzar sense perjudici d'altres mesures destinades a crear habitatges tutelats per a persones grans, desenvolupar programes específics per a joves i immigrants, controlar les transmissions dels habitatges protegits, fomentar la sortida al mercat dels habitatges buits, etc.

Aquestes dues columnes d'aquí adalt i que el Secretari de l'Ajuntament de Sencelles descriu com a "Instal.lació d'un parral (pilastres més perfil) amb unes dimensions de 4 ml per 5 ml"  i un fals sostre de cartro-guix (pladur) és la causa per la qual avui El Mundo em dedica una plana sencera amb el titular "El Ayuntamiento de Sencelles expedienta a Grosske por infringir la ley al hacer obras sin licencia en su chalé".

Fer més vivendes protegides i llogar vivendes públiques a 142 ¬/mes o posar-les a la venda per 90.000 ¬ no és cap utopia. T'ho explic aquí