Grosske. Bloc (més) personal

Salvant les òbvies distàncies respecte al contingut del post anterior, vat aquí algunes idees una mica desordenades sobre les eleccions franceses:

1.- Sarkozy no és cap pirat de dreta extrema com alguna anàlisi de l'esquerra, interessadament simplificadora, ha volgut afirmar. Sarkozy es va donar compta que França era un pais conservador on la presència del Front Nacional - amb el qual està prohibit pactar - dificultava que aquest conservadurisme tengués una traducció institucional òptima. Així que, com a primer objectiu - plenament aconseguit - es va proposar acabar amb el FN

2.- Eliminar el FN ha passat per renovar el discurs de la dreta amb un programa nítidament conservador que, en determinades qüestions, expressava els seus valors sense complexes. Ha parlat de posar ordre en el tema de la immigració, ordre en els barris conflictius, respecte als mestres a les escoles, ha parlat de valorar el mèrit i la  capacitat individuals... una recepta encisadora per a la dreta però que - oh. sorpresa! - ha resultat que, "amb l'orella petita", també sonava a música entre algúns votants tradicionals de l'esquerra. No hi ha que magnificar aquest fet però és un fet que no es pot menysprear.

3.- Formava party del govern francés però Sarkozy ha aconseguit presentar-se a les eleccions... com a abanderat del canvi!! i ho ha aconseguit amb uns resultazts excel.lents . El seu discurs ha trencat esquemes... el dels seus adversaris no

4.- L'apertura al centre en la conformació del govern - amb la inclusió de conegudes personalitats de l'esquerra política i social - és la darrera mostra que Sarkozy no només ha fet un plantejament ambiciós i exitós sinó que ha vengut per quedar-se

Asseguda tota sola a la presidència de la Sala, menuda, prima, el somriure tímid, sobrant-li cadira de per tot, semblava que estava allà aposentada per equivocació. Fins i tot el tòtem icònic "Ancien Régime" que tenia sobre el cap (sobre la batlessa el Rei, sobre el Rei, Déu) accentuava el seu aire de persona fora de lloc.

Res més enganyós i més lluny de la realitat. Transpuà tot el temps una simpatia sincera, una cordialitat gens ni mica embafosa i un coratge mesurat d'acord amb les nosves circumstàncies. El seu discurs fou impecable i em consta que el va escriure ella personalment. Sembla que tenir una batlessa intel.lectualment sòlida formarà part del canvi.

Segur que té punts febles. Ja els trobaré. Però, de moment, sembla obvi que Aina Calvo ha vengut per quedar-se

Els pactes a les Balears avancen entre nirvis, especulacions, petits terratrèmols, rumors, avanços, retrocessos i més especulacions... o sigui, normalment.

En realitat, per damunt d'aquests accidents del terreny, pèr damunt d'anècdotes personals incontables i, en molts de casos, inconfirmables, la negociació va en la direcció prevista des d'un principi i amb prou claredat.

La notícia d'avui serà l'òrdago que el PP oferirà a UM al més alt nivell. Tenc curiositat per sarber la naturalesa de l'oferta i per conèixer les eventuals conseqüències que tendrà al sí del Partit Popular... però em sorprendria molt que tengués conseqüències pràctiques en l'orientació de les aliances que, finalment, s'han de formalitzar.

Malgrat que encara hi quedin aspectes importants per concretar, jo crec que hi haurà un pacte progressista a tots els nivells. Serà un pacte raonable quant a programes i raonable quant a les àrees de gestió com raonable és el tìpus de negociacíó, discreta i sense fotos, que s'ha duit endavant fins ara.

Què vol dir raonable? Per a mí, raonable vol dir que s'ajusti a la correlació de forces existent, que sigui sòlid i potencialment exitós i que, per tant (aquí vé allò més important), permeti iniciar una ona llarga de reorientació de la política balear

Jaume Matas dóna voltes pel Consolat de Mar meditant sobre un dilema irresoluble: si no fa un intent seriós per pactar amb UM, ni Rajoy ni els seus companys de partit (especialment els alts càrrecs)  li perdonaran; si fa un intent seriós (que passi per ofertar presidències o sacrificar na Cirer a Palma), ni les bases del seu partit ni el seu electorat li perdonaran.

Matas, com un nou Hamlet, dóna voltes i voltes al seu dilema i sap que. tal volta, aquesta calavera que duu a la mà és, en realitat, la seva.

Per la seva banda, avui es reuneix una UM a la qual, per tàctica negociadora, li hagués convingut més un PP amb més iniciativa i menys dubitatiu. Escorada clarament a un pacte progressista, mirarà de posar les bases per solventar el tema de la batlia de Palma.

El PSOE i el Bloc ens oposam a cedir la batlia a UM per les raons moltes vegades expressades al llarg de la campanya. El PSOE, també, per una raó suplementària: sap  que la lògica de la batlia compartida és compartir-la a tres, no a dos, i que, cas contrari, les compensacions que es farien necessàries farien  l'esquema de gestió de Cort tan complicat com poc convenient per als interessos socialistes

Durant l'anterior pacte, moltes vegades vaig dir quer, si fallàvem, hi hauria PP per molta estona. Vàrem fallar (no és el moment ara d'explicar en què i per què) i, efectivament,  l'operació den Matas era assegurar una majoria PP llarga i indiscutible. Només un petit grapat de vots estratègicament situats i factors novedosos com la constitució del Bloc han impedit que això hagi estat així i que un enorme suport electoral no s'hagi transformat en un "triunfo arrollador" del Partit Popular.

Vuit anys després, l'anàlisi és la mateixa i amb major motiu: si feim pacte no tenim dret a fallar.

Això vol dir, en primer lloc, claredat amb el què es vol fer. La premsa només parla de càrrecs però hi ha i hi haurà d'haver un gran debat i una gran claredat programàtica. Si hem d'arribar fins aquí, fins aquí; si fins allà, fins allà, però no pot haver ni sorpreses ni improvisacions ni intents de "colar" coses, sobre la marxa. a la resta de partits.

En segon lloc, ha d'haver coordinació i corresponsabilitat. Es sabuda la reticència d'UM a cogovernar amb el Bloc i, fins i tot, a negociar amb el Bloc. No seré jo qui li retregui però UM ha de ser honesta amb sí mateixa i amb la ciutadania i no s'ha de fer trampes en el solitari. Per una qüestió de simple aritmètica, el Pacte progressista ha de ser necessàriament amb el Bloc i això ho ha de tenir en compta UM igual que el Bloc ha d'assumir que no es pot firmar un pacte progressista sense UM. Els mecanismes de coordinació i corresponsabilitat poden ser diversos però aquests dos conceptes s'han de tenir clars si no volem anar abocats directament al fracàs.

En tercer lloc, i com a conseqüència del segon, es bo que tothom estigui present al govern de les tres institucions implicades. La fòrmula del 99 - UM fora del Govern i PSOE i EU-EV fora del govern del Consell - no va ser una bona fòrmula.

Corresponsabilitat en la gestió d'uns governs que tenguin les coses clares sobre el què s'ha de fer és la fòrmula més adient per encertar 

Per comprendre millor el què ha passat publica avui una crònica en Joan Riera que consider d'obligada lectura.

Tal volta en Riera no fa prou èmfasi en el 46% de vots trets pel PP al conjunt de les Illes, però en aquesta vida tot és relatiu i en Riera fa una interessant relació de factors pels quals en Matas estava en condicions d'ampliar considerablement la majoria del 2003; val la pena donar una ullada a aquesta relació que complementa la que jo vaig fer al meu post del dia d'ahir.

En definitiva, examinar tots aquests factor il.lumina la reflexió a la llum d'una nova pregunta: perquè en Matas no ha tret una majoria absoluta a la valenciana?

Algú cita interessadament na Maria de la Pau Janer i el .cat,  d'altres citen els casos de corrupció, d'altres citen la prepotència i agressivitat en l'acció de govern que ha galvanitzat l'oposició i ha permés constituir experiències guanyadores com PSOE-Eivissa pel Canvi. En Joan Riera posa èmfasi en un altre factor molt interessant: la llunyania den Matas respecte als poders fàctics tradicionals, la seva subordinació als poders fàctics "madrilenys" tant econòmics com mediàtics i l'alé que ha donat a tota aquesta gent de la Nova Mallorca; una gent que ara és la primera en demanar el cap den Matas i que representa una política molt distant de l'exitosa fòrmula del Cañellisme pseudopagés que mantingué el PP en el poder des del 1983 al 1995

Està la botella mig plena o mig buida?. Es l'eterna pregunta que té una única resposta correcta: està mig plena i mig buida

Un titular del 28 de maig deia: "Debacle del PP". Idò només amb 50 vots a Eivissa, 300 a Menorca i una quants més a Palma el titular hagués estat: "Triunfo arrollador del PP". Es cert que, probablement, el PP  està a punt d'iniciar l'etapa més dificil de la seva història des del 1983 però també és cert que ha obtingut uns dels millors resultats electorals de la seva història (un 46% dels vots al conjunt de les Balears)

Si aquesta paradoxa és difícil de digerir, ho és més encara si tenim en compta totes les raons que convidaven al PP a fer una anàlisi triomfalista de la situació: una conjuntura econòmica molt favorable (sense crisis com la del 2001, que tant de mal va fer al Pacte de Progrés), uns recursos financers per "fer coses" gairebé il.limitats (en base a duplicar el deute públic), una gestió arrolladora en la recerca de resultats, control directe d'IB3, control indirecte de premsa gratuïta estil Bon Dia o Salut i Força, control indirecte d'una bona xarxa de ràdios i televisions locals utilitzant de manera partidista la concessió de llicències, El Mundo convertit en una eina de propaganda política pura i dura...

Malgrat les bones perspectives, el PP caigué en la temptació d'utilitzar encara una nova arma: atacar a fons UM i acabar per sempre amb aquesta "nosa". Va ser una imprudència: el PP ha estat a un pèl d'aconseguir aquest "triunfo arrollador" que abans esmentava però no ho ha aconseguit i, a més, s'ha quedat "compuesto y sin novia"

UM s'ha sentit amenaçada en la seva supervivència i per això ara el seu objectiu número 1 és impedir que el PP torni a tenir l'oportunitat d'intentar destruir-la: per això és molt probable que hi hagi pacte de progrés

El PP no ha sabut administrar el seu èxit i jo esper que les forces progressistes no caiguem en la mateixa errada. Si, finalment, governam les institucions, no hem d'oblidar mai quina és la correlació de forces realment existent; hem de propiciar canvis reals en temes estratègics que permetin, precisament, consolidar un projecte progressista més enllà del 2011 però no ens podem permetre el luxe de caure en la prepotència ni en l'ansietat de voler fer-ho tot en quatre anys (com si fòssim una Mabel Cabrer qualsevol)

ETA ha donat per finalitzada una treva que tots, llevat d'ella mateixa i d'HB, donàrem per acabada després de l'atemptat de Barajas.

Avui matí tendrem les reaccions dels diferents partits davant aquesta notícia. Es una temptació aficar-se en aquest embolic: repercussions de la nova situació per al PP, per al PSOE i per a la resta de partits, repercussió sobre les properes eleccions generals, repercussió sobre la situació política d'Euskadi... Ara mateix totes les tertúlies de ràdio i televisió ja en venen plenes d'aquest tipus d'anàlisi

Però a mí, ara mateix,  tot això no em motiva gaire.

Ara mateix, el que em demana el cos es recordar que ETA, afortunadament, perdrà la seva batalla de manera estrepitosa; ETA, tard o d'hora, acabarà la seva activitat sense haver aconseguit cap dels seus objectius. I això em fa content perquè ETA no té gens ni mica de raó. ETA no té dret a fer el que fa, per cap causa, per cap raó, per cap circumstància.

I això, ja ho veis, és l'única anàlisi que em fa ganes fer tal dia com avui

El contingut d'aquest article - escrit en el dia d'ahir - ha estat refrendat, afortunadament, per la reunió de la direcció d'UM. Llegida la premsa d'avui no és necessari tocar ni una coma. Destacar, tal volta, la renúncia implícita a la batlia de Palma que - com ja vaig assenyalar al post "Pactes una mica impossibles" - era un objectiu inassolible tant si es pactava amb el PP com amb el PSOE i el Bloc 

Avui es reuneix la direcció d'UM. Tal volta en surtin indicis sobre la seva política d'aliances però s'en guardaran prou d'adoptar una decisió definitiva.

En el seu cap hi pesen factors contradictoris:

A favor del pacte amb el PP

- Major afinitat política amb el PP

- Més facilitat per arribar a acords amb el PP

- Pressió de la major part de l'empresariat cap el pacte amb el PP

A favor del pacte amb les forces progressistes

- La por i l'animadversió que genera l'apisonadora pepera i l'intent - per segona vegada des del 92 - d'acabar amb UM

- La possibilitat de deixar al PP en una situació molt pitjor que la del 99 (no tendria ni Palma ni el govern de l'Estat) i, per tant, de donar-li un cop important que l'allunyi per un temps de la majoria absoluta (l'escenari que més por fa a UM)

- La lectura dels propis resultats: després de 4 anys de pacte de progrés, UM passà del 7,4 al 7,5 (vot autonòmic, Balears), ara ha baixat al 6,7%

- La major facilitat per treure finançament de l'Estat si hi ha govern progressista a Mallorca i les Balears) 

- L'existència de governs progressistes a tota la resta de Consells Insulars 

El segon grup d'arguments em semblen més poderosos però també podria ser que UM intentàs el pacte amb el PP previ exigir-li que trancàs definitivament amb la seva ala més extremista i aconseguís enviar n'Inda de corresponsal a l'estranger. Però no està clar que en Matas tengui capacitat per assumir els costs d'aquesta operació

No sé si tots coneixereu en Joan Font Rosselló, diputat sortint del PP, articulista del Mundo i perseguidor per excel.lència del batle pessemero de Petra (que, per cert, acaba d'obtenir una sobrada majoria absoluta).

Es, també, membre destacat d'aquesta concorxa ultraconservadora que va del Circulo Balear fins a mitja Catalina Cirer passant per El Mundo, Carlos Delgado i Acció Familiar.

El tal Font fou membre d'una taula del carrer Ramon Berenguer III. En acabar les votacions i quan tocava votar als membres de la taula, anà cap a la cabina de les paperetes per, instants després, sortir amb les mans buides i cridant: "Putes!, no vot!". Tots els membres de la taula, apoderats i interventors dels altres partits el pogueren sentir.

En Matas està fins adalt d'aquest sector però el tema és saber quin marge de maniobra té per desfer-se d'ell sense un cost polític inassumible i, sobre tot, quin marge de maniobra representa aquesta situació per arribar a pactar amb UM

PS. El comentari núm 28 d'aquest post és una rectificació del Sr. Font sobre la qüestió. Segons ell no va votar per raons exclussivament tècniques. Es possible que la meva font no interpretàs bé la situació i aquí deix constància de la rectificació feta per l'interessat. Es una qüestió elemental de "fair play" informatiu que, d'altra banda, jo encara estic esperant del Dia del Mundo (diari on col.labora i amb el qual tant s'identifica el Sr. Font) després de set sol.licituds de rectificació i 4 (quatre) sentències judicials instant-lo a publicar la meva rectificació. Per últim, he d'agraïr al Sr. Font la seva sinceritat a l'hora de descriure la situació interna del PP a Balears; això converteix el seu comentari en un document molt valuós per ratificar i il.luminar les tesis polítiques del meu post

Avui matí he recollit un rumor que. segons sembla, és incert: na MAM no ha partit cap el Carib, Em sap greu haver estat imprudent però la cosa no és tan greu. De fet, em continúa semblant una idea evocadora i divertida.

Repetesc la recomanació final del post: mirau el video i dibuixau un somriure 

El viatge de MAM al Carib m'ha semblat un gest polític realment deliciós.

Mentres la primera i segona força política tenen un fort debat intern sobre què poden arribar a oferir a la quarta sense arribar a autodestruir-se.

Mentres la tercera observa amb microscopi els resultats electorals per trobar-hi les claus del seu futur

Mentres els ciutadans estan pendents de saber què passarà amb Son Espases, amb el tren, amb l'habitatge i amb les mil i una promeses que ens han sentit durant la campanya

... la quarta s'en va de vacances al Carib

Au! mirau el video i dibuixau un somriure abans de continuar el debat

PS. Gràcies a Manel per la pista del vídeo

Es complicat saber el que passarà durant les properes setmanes en matèria de pactes però és més fàcil saber el que és molt dificil que passi. Per exemple:

1.- Es molt dificil que no hi hagi pactes i que el PP governi en minoria a Palma. Consell i Govern.La raó és que UM vol exercir poder i té en el poder el seu principal mecanisme de supervivència

2.- La Presidència del Govern està tancada per a UM. Les altres illes - d'un i altre partit - no ho tolerarien

3.- Nadal té pràcticament impossible ser batle.

Per al PP, suposaria sacrificar na Cirer - una candidata que ha tornat treure un 46% dels vots (dos punts més que Fageda el 99) -  i crearia  una avaria interna i amb el seu electorat d'imprevisibles dimensions

Per a l'esquerra, hi ha una dificultat doble. Pel que fa al Bloc, perquè ja hem manifestat la nostra posició mesos abans de les eleccions. Igual passa amb el PSOE: votar en Nadal com a batle significaria que n'Aina Calvo  començàs la seva trajectòria municipal desdint-se en un tema sensible com aquest i, probablement, una hipoteca important per al seu futur electoral   

Si veis els resultats electorals del Parlament de les Illes Balears, veureu que la correlació de forces esquerra/dreta és ajustada però que està lleugerament escorada cap a la dreta (4 punts, més o menys, i dos diputats). D'aquí que un partit frontissa, amb el 6,7% dels vots i tres diputats, sigui decisiu

Igual passa a Palma, amb un décalage dreta esquerra més estret quant a vots (3%) però més gran quant a regidors (3) i on UM, amb el 6 i pico per cent i dos regidors també és decisiva.

Aquesta correlació de forces té una doble lectura: negativa per a l'esquerra, perquè perd (malgrat que sigui per poc) i també positiva perquè, si un pensa els poderosíssims mecanismes de captació de vot que ha tengut el PP a la seva disposició - econòmics, mediàtics i la utilització clientelar del propi poder -, hom podria esperar uns resultats bastant més brillants per part del partit que lidera  Jaume Matas

Un líder destacat del PP deia aHir a qui el volia sentir que el PP no tenia altre remei que arribar a acords amb UM, que el PP no es podia quedar a Balears només amb quatre Ajuntaments.

Però un dels drames del PP és la seva dificultat per establir aliances. El PP ha anat a cercar a UM sempre que l'ha necessitada però, quan s'ha sentit fort, sempre ha caigut en la temptació d'eliminar-la del mapa; la primera ocasió fou el 92 i la segona ha estat ara, el 2007.

El sentiment antiuemita ha arrelat fort en els sectors més ultraconservadors del PP. D'aquí que una de les notícies més significatives del dia siguin aquestes declaracions de na Cirer que avui publica el Balears en exclusiva: malgrat haver guardat silenci oficial tot lo dia, ahir, a un programa de ràdio sobre fútbol (genio y figura!) es va esplaiar i va dir que o seria batlessa en minoria o cap de l'oposició o s'en aniria a ca seva.  Dit amb altres paraules: es nega taxativament a arribar a qualsevol pacte amb UM, fins i tot un pacte on ella seguís essent la batlessa.

La crònica del Balears parla de com en Rafa Duran va anar al despatx de la batlessa des de la seu del PP sobre el migdia. Casualment,  el vaig trobar en el trajecte i, realment, la seva cara podia ser una bona il.lustració de les tensions internes que viu el PP

Començam el dia 28 amb una situació complicada i apassionant.

El PP fa el mateix percentatge que el 2003 però no ha aconseguit cap dels seus objectius electorals: no manté la majoria absoluta a Eivissa i Balears, ha perdut la de Palma (per primera vegada en 16 anys!) i no ha obtingut ni la de Mallorca ni la de Menorca

Han gastat una doblerada, tenen una influència mediàtica impresionant (inclosa IB3), tenen un partit que és una tanqueta, tenen un munt de vot captiu... però és evident que les Illes no són Madrid ni el Pais Valencià.

Com utilitzarà UM el seu manat de claus?. Dificil predir-ho. Per segona vegada - la primera fou el 92 - Munar ha sentit que el PP volia la seva destrucció i això la pot convidar a tornar a castigar el PP i intentar baixar-li definitivament els fums i garantir que mai més tendrà la maquinària del PP amenaçant la seva supervivència.

Malgrat que en Matas estigui disposat a donar-li tot tipus de garanties i a enviar n'Inda de corresponsal de guerra a l'Orient Mitjà, també és cert que la línia dura del PP és molt potent;  Cirer i Estaràs són reconegudes antiuemites  i Calvià - la derecha sin complejos, que diu n'Inda - ha obtingut uns magnífics resultats. El PP estatal, per la seva banda, ha guanyat les eleccions municipals al conjunt de l'Estat (en nombre de vots) i això reforça als que creuen que el PP, tard o d'hora, pot conquerir definitivament les Balears practicant una política "sin complejos".

Jo crec que hi ha condicions objectives per arribar a majories de progrés i defensaré fermament que s'avanci en aquesta línia, sobre tot perquè, en aquests moments, és quan més ens hem d'enrecordar de la gent  - moltíssima - que espera canvis i que ha votat canvi... però també som conscient que a UM li fa una peresa infinita tornar a girar el timó i pactar amb l'esquerra: uns pesats que s'encaparroten en parlar tot lo dia  de política i de programes.

Per tant, tots els escenaris estan oberts - des de majories diverses fins a governs en minoria passant per fòrmules diverses segons de quina institució es tracti. Una situació realment apassionant.

PS Del Bloc i els seus resultats només dues notes: Bé al Parlament i el Consell on s'aguanta el tiró del PSOE i el Bloc és la tercera força política i més malament a Palma on, malgrat ser també la tercera força, el Bloc ha obtingut pitjors resultats que al conjunt de Mallorca en les votacions al Parlament i el Consell i, especialment, a la candidatura municipal que jo encapçalava.

La comparança amb els resultats del 2003  - on EU-EV i PSM anaven per separat és fotuda però l'exercici correcte - i molt difícil de fer - és comparar amb el que s'hagués tret anant el 2007 per separat