Grosske. Bloc (més) personal

Avui matí he estat al Parlament per sentir el discurs d'investidura d'en Francesc Antich.

L'expressió "canvi tranquil" - un slogan de François Miterrand dels anys 80 - ha format part d'aquest discurs i el resumeix, crec jo, millor que qualsevol altra cosa.

Antich vol liderar un govern de "centre-esquerra" - aquesta ha estat també l'expressió literal - tenint molt en compta el 46% de vots del PP, des del diàleg i el consens polític i social... O sigui, atent a la correlació de forces i d'acord amb algunes de les coses que jo mateix he dit a qui m'ha volgut escoltar després del 27 de maig

No a la corrupció, no a l'especulació, seguretat econòmica, no als excessos territorials, creixement sí però en un marc sostenible, l'atenció a les persones i les famílies com a màxima prioritat, prioritat també per a l'habitatge, la salut, l'educació, el transport públic... aquest ha estat el marc general de l'oferta programàtica:

Algunes concrecions: Son Espases (aturada immediata i estudi d'alternatives), llei del sòl, llei de barris, tramvia, recuperar el consens en política lingüística...

Si no fos perquè tenc por de repetir-me, diria que aquest també ha vengut per quedar-se. Fins i tot na Mª Antònia Munar, quan m'ha saludat en acabar, m'ha dit - després de l'intercanvi de felicitacions - "... i ara ho hem de fer bé eh?". Sembla que tots ens hagim negat el dret a equivocar-nos.

PS. L'actitud displicent de Matas ha deixat de ser notícia. S'ha passat la sessió llegint ves a saber quins paperots. No només ha passat de n'Antich, també ha passat de na Rosa Estaràs en renunciar a anotar coses que li poguessin servir per al discurs de demà

1.  Sara | 03/07/2007, 09:33

2. No sé si has pres possesió de l'adreça de la regidoria de Participació (tsc.participacio@a-palma.es) i per això t'ho envio per aquí (poc ortodoxe però segur que més efectiu) No dubtis demanar els cops de mà que siguin necessaris:

   Estimat Sr. Regidor Eberhard Grosske:
   la meva entitat "Associació Juvenil Barri" vol participar al consell de centre del Centre Cultural de s'Escorxador. He cercat la possibilitat de descarregar la instància a la web de l'Ajuntament i pel moment no està penjada. L'hi volia demanar si me la podria fer arribar per mail, o si ha possibilitat de recollirla a l'horabaixa.
   El Centre de s'Escorxador ens ha estat tradicionalment vedat amb tot tipus d'excuses, però la més recurrent era que podíem emprar les sales però no els materials del centre (vídeos i tv) perque es podien romprer o perque casualment quan haviem aconseguit travessar les barreres burocràtiques i ens havien concedit sala, l'equip no funcionaba i no hi era a la sala. Així es con vàrem acabar fent cine-fòrums i altres activitats a la petita seu de l'Associó de Veins del Camp Rodò. Ens agradaria que coses semblants no tornin a passar mai a entitats nouvingudes, que poden deixar de funcionar per paranys com aquest.
   Pens que la nostra experiència amb joves i el nostre coneixement del barri poden ser un gran ajud a l´hora de dissenyar el model de participació del districte nord. És per això que li donem la benvinguda i ens posem a la seva sencera disposició (no és una frase feta, utilitzi'ns, ens agradaria molt)

   Atentament:

   Sara González Socías
   Associació Juvenil Barri
   http://barri.casaldejoves.org

1. Inda se ha ido

   Eber, los rumores de la marcha de Inda, son efectivos.
   En el Marca ya lo anuncian, es el nuevo Director del periódico deportivo.

   Ric | 02/07/2007, 23:13

A currar Eber tenéis a Cort paralizado..decidle a Aina que pare de hacerse fotos y entrevistas y que curre un poco (no es broma) Dolors | 02/07/2007, 11:38

ESTAS DE ENHORABUENA El pasado jueves 28, el Pleno del Congreso de los Diputados aprobó por unanimidad la ley que reconoce la lengua de signos ESPAÑOLA y la lengua de signos CATALANA. De esta manera,las barreras que han impedido el acceso de las personas sordas a la educación, la cultura, a todos los bienes y servicios de la sociedad empiezan a ser derribadas ya que la ley supone un reconocimiento definitivo de la identidad bilingüe y bicultural de estos ciudadanos. Una reivindicación histórica que es tambié;n el triunfo de aquellos que asumen las necesidades de los demás como propias. Es el caso de Eberhard Grosske que siempre entendió perfectamente la historia de esta comunidad que ha tenido que reivindicar desde la más absoluta carencia de derechos reales ( y en algunas pocas incluso legales), su estatus como personas con los mismos derechos que el resto de la sociedad. El primer debate sobre el estado de la comunidad accesible para los ciudadanos sordos de Baleares fue gracias a su propuesta como Conseller de Treball, la Proposición no de Ley en la que el Parlament instó a proteger y promover la LSC fue una propuesta de Esquerra Unida en la misma época. Más tarde en el Ayuntamiento logró la aprobación de medidas en la misma línea y ha seguido reclamándolas desde su nueva posición. Está claro que hoy igual que nosotros estás de enhorabuena. GRACIAS

En primer lloc, gràcies a tots els que heu opinat al post anterior i m'heu ajudat a prendre decisions sobre el bloc. Les decisions són les següents:

1.- El bloc no es tanca, crec que, efectivament, seria una manca de respecte cap els lectors actuals i potencials i un retrocés des del punt de vista de la comunicació política.

2.- El mantenc, en bona mesura, com una manera d'obligar-me a donar resposta a qualsevol pregunta o demanda d'opinió... d'obligar-me a donar la cara, vaja

3.- En aquest sentit (i sense perjudici dels posts que jo continui publicant normalment) el compromís es convertir els comentaris que vagin en aquesta línia en nous posts que obrin debat sobre el tema en qüestió (un debat on jo també intervindré per donar resposta a l'opinió o informació demandada)

4.- Quant als temes, tot està obert tant pel que fa als meus posts com pel que fa als que inicieu vosaltres amb els vostres comentaris (modificaré el sistema de categories a partir d'ara per fer-ho més funcional)

5.- El major protagonisme dels comentaris anirà acompanyat de la seva moderació. Els comentaris han d'atenir-se al tema tractat o tenir prou contingut per convertir-se en un nou post. Així mateix han de renunciar a l'insult personal malgrat que la crítica a les conductes pugui ser tan contundent com es cregui necessari

6.- Calcul que el bloc perdrà "calentura" i sortirà ràpidament del hit parade de balearweb. A canvi, m'obligarà a abandonar el lleig costum de "depositar" el meu post i no intervenir gairebé mai en el debat posterior i, en definitiva, m'obligarà, com deia abans, a "donar la cara" de manera més sistemàtica. Esper que la pèrdua de quantitat és compensi amb una major qualitat

No fa gaire dies, en Jordi Bayona reflexionava sobre la possibilitat de posar punt i final al seu bloc. El seu raonament era correcte però també eren de pes, i així ho ha reconegut el propi Bayona,  les argumentacions en contrari.

Alguna gent em diu que no és prudent mantenir el meu bloc amb les meves noves responsabilitats polítiques, que una línia de comunicació i debat tan "calenta" és incompatible amb la prudència a la qual obliga formar part d'un govern.

L'opció de "refredar" el bloc no sembla massa útil. En Biel Barceló escriu poc i de manera molt prudent... i la resultant és que el seu bloc s'ha convertit en un foro de debat intern entre militants i simpatitzants del PSM (i algún "anti") que, perfectament, podria penjar de la  pàgina web del propi partit. No és que estigui malament, és que no és exactament la funció d'un bloc

Es cert que jo no podré escriure en aquest bloc amb la mateixa llibertat que abans, no només per prudència política sinó també per imperatiu legal (les deliberacions de la Junta de Govern, per exemple, són secretes) però, d'altra banda, em varen arribar molt fons les paraules d'una comentarista den Bayona "que no se digui que l'esquerra quan governa, calla".

A mí m'han vengut diverses idees al cap: fer un bloc menys aferrat a la conjuntura política local, moderar els comentaris (algúns debats són com els de Salsarosa: enganxen però, en acabar, no t'han aportat res de bo), convertir-ho en una eina d'interlocució real amb els lectors contestant preguntes o donant opinions sobre allò que em sol.licitin (una pràctica interessant però que, inevitablement, aferrarà el bloc a la conjuntura més calenta de l'actualitat política i municipal)... no ho sé. M'agradaria sentir algunes opinions abans de decidir.

Area ve l'estiu, l'activitat de la blogosfera baixarà i és un bon moment per fer canvis

Aquests dies al.lucines una mica amb els titulars de premsa. Quan encara no he arribat a païr el de "Matas abandona la política" a cinc columnes i en portada (qui ho anava a dir fa ún mes i busques), avui trobam a la premsa el següent: El Grupo Matutes denunciarà al Govern por las autopistas de Eivissa (sic)!!... (llegiu-lo dues vegades, val la pena)

Només una mica menys al.lucinant és la posició del diputat de Formentera amb el suport del PP, Sr. Mayans. Segons sembla "El diputado de AIPF estudia votar a Antich y dejar el grupo popular". Matías Vallés diria que "después del capitán, las ratas empiezan a abandonar el barco" però jo em limitaré a constatar que el Sr. Mayans manifesta una extraordinària sensibilitat a la direcció del vent.

Mentres tant, tot sembla indicar que els mariners que encara queden al vaixell del PP estan efectúant totes les maniobres necessàries per acabar-lo d'enfonsar. El seu diari de capçalera els convida a substituir els 100 dies de cortesia al nou govern per "ni un minuto de respiro", a la seva darrera executiva la conclusió més clara va ser que "nunca mais" pactarien amb Unió Mallorquina, Angel Aceves ha estat la persona encarregada de posar el PP "prietas las filas e impasible el ademán", s'han desfet ja del llastre centrista i catalanista de Maria de la Pau Janer i, per si faltava qualque cosa, Maria Salom afirma en el Congrés que "el pacto de Baleares huele a podrido" (ja?). Si segueixen així, això serà com el Titànic però sense necessitat d'iceberg 

Un pacte moderat quant el programa com no podia ser d'altra manera donada la correlació de forces sorgida del 27 de maig

Un pacte que haurà de governar-se tenint en compta el 46% de vots del PP (per cert, no el 47% tal i com diuen i repeteixen els del PP sense que cap mitjà de comunicació els rectifiqui)

Un pacte que s'inicia des de l'experiència i la maduresa que va donar el dur fracàs de l'anterior pacte 1999/2003.

Un pacte on gairebé tots semblen tenir clar que només té sentit si ha de tenir pròrroga després del 2011

Un pacte que, per això mateix, s'ha de gestionar amb cura: amb generositat per per part del partit majoritari i sense tensions públiques innecessàries per part dels minoritaris 

Un pacte molt més sòlid que el del 99 perquè parteix de la corresponsabilitat de tots els firmants a tots els nivells institucionals

Un pacte molt més sòlid que el del 99 perquè no té en contra el govern de l'Estat

Un pacte que ha començat amb millor peu que el del 99 perquè s'ha negociat amb molta més maduresa i sentit comú

Un pacte equilibrat quant a la distribució de les àrees de gestió.

Un pacte que l'esquerra ha de veure no com EL canvi sinó com una passa inicial cap a un canvi d'orientació en la política a la nostra comunitat

Un pacte que ha de ser gestionat desde la generositat i el sentit comú

En definitiva, un pacte esperançador

PS: Avui matí he assistit a la sessió de constitució del Parlament. Tot d'acord amb el guió, una calor insoportable i només una nota discordant: un Jaume Matas ostentosament absent, fent feina amb els seus paperots al seu seient de President en funcions en el moment de les votacions i fins i tot durant el discurs institucional de la Sra. Munar: un darrer gest de mal perdedor  

 

 

Et voilà! El pacte està acordat des d'avui migdia.

Ahir el mòbil, amb una bateria molt potent que fàcilment em dura dos dies. es va quedar "aixut" a les 6 del capvespre. Avui matí, reunió maratoniana del Bloc tot el matí... i més cridades telefòniques. Al migdia hi havia acord, m'he pogut canviar de camisa, he tengut llum verda per escriure al bloc i, a l'horabaixa, reunió maratoniana de la direcció d'EU per valorar l'acord de la comissió negociadora... Entre tant, nirvis, discusions, preocupacions i cristos varis.

Com deia a un post recent... tot va normalment.

Demà constitució del Parlament, segona gran visualització del canvi (la primera fou l'elecció d'una batlessa progressista a l'Ajuntament de Palma després de 16 anys de governs conservadors). La setmana qui vé investidura del President del Govern i, pocs dies després, constitució dels Consells Insulars... el mes de juliol serà el sus del segon periode progressista a les Balears.

Tot el meu esforç serà perquè aquest pacte funcioni i perquè aquest canvi no sigui només per un efímer periode de quatre anys.

PS Demà esper poder penjar en el bloc l'acord programàtic pactat

Diuen que n'Isabel la Catòlica va prometre no canviar-se de camisa fins que no hagués conquerit Granada. Jo tenc complicat escriure en el bloc fins que el pacte no estigui firmat. Si escric d'un altra cosa, em semblaria una mica fals i si escric sobre això mateix, en aquests moments, em semblaria una imprudència. Així que deman disculpes per la meva manca de "productivitat" com a administrador del bloc.

Tanmateix, tal volta en unes hores ja em pugui canviar de camisa...

Lo den Matas no és una dimissió ni és un abandonament de la política: és una "espantá", un "ja no puc més", un "aquí vos quedau"... i, en definitiva, per la manera com s'ha produit, una putada per al seu partit.

Ni tan sols ha esperat a veure formalitzat el pacte de centre-esquerra, ni tan sols ha deixat que el partit pogués digerir´mínimament la nova situació i es situàs en clau de futur, ni tan sols ha esperat a què na Cirer pugui construir un argumentari que justifiqui perquè, si Matas s'en va, ella ha de quedar a Cort. Ha partit i punt, perquè ja està fart.

Ell i una de les seves amistats més perilloses, n'Eduardo Inda, opinen que és culpa de la llei electoral i dels altres partits (sic): igual que si el Barça digués que ha perdut la lliga per culpa del Madrid...

Com a "Match point", la inolvidable pe.lícula de Woody Allen, Matas creia, ingènuament, que la seva gestió era com un crim perfecte: un fortí inexpugnable. Aconsellat per na Cirer, n'Estaràs, n'Inda ,en Delgado i companyia, consentí en cremar els vaixells de la seva possible aliança amb UM i, com tothom reconeix (llevat del PP) aquesta ha estat una errada monumental.

En política no es pot controlar tot, mai saps quan esclatarà el cas Andratx, mai saps com pot derivar la política estatal i tampoc no pots aspitar, afortunadament, a què IB3, El Mundo i Salut i Força et garanteixin els estats d'opinió. Per això, en política, sempre has de tenir un Pla B, un Pla per si, per exemple, no tens la majoria absoluta.

El drama del PP no és la dimissió de Matas; el drama és el pes que pugui tenir en el futur l'ala dura del PP encapçalada per en Delgado. Que la majoria absoluta obtinguda pel PP a Calvià no engani a ningú: Delgado no és Sarkozy i un PP dirigit per aquesta dreta sense complexes és un PP condemnat a l'oposició

 

El Pacte a Balears no està enllestit i encara cal tencar qüestions importants. Però gairebé ningú no dubta que el pacte es tancarà i, a més, aviat.

La primera novedat del Pacte respecte al del 99 és el procés negociador: discret, sense fotos i sense declaracions oficials (malgrat que sí amb les inevitables filtracions). Res a veure amb el clima del 99 on tots els moviments i totes les tensions sortien on line a l'opinió pública projectant una imatge d'inseguretat, feblesa i desgavell. Significa això manca de transparència?. Jo crec que no. La transparència ha de ser total en el producte final: en el programa i en els acords relatius a la gestió, no en el Salsarosa de "aquest opina", "aquests s'han reunit","ahir aquest va cridar a o sé qui per dir-li no sé què"..

Probablement, UM ha estat la força política que més ha canviat la seva posició tradicional i això s'ha de reconèixer públicament. Ahir UM va tancar les portes definitivament a una possible negociació paral.lela amb el PP. Es un gest que s'ha d'agraïr perquè significa no explotar al màxim el seu paper de frontisssa a canvi de no generar més incerteses de les necessàries. No ha estat l'únic moviment important d'UM respecte al 99: acceptar la corresponsabilitat a tots els governs (front al "el Govern per vosaltres i el Consell per a mí" del 99) o la renúncia a fer de l'ocupació de batlies i/o presidències una qüestió de principis han estat factors decisius en facilitar l'acord i en dotar d'estabilitat el futur pacte

Sembla que tots els negociadors del Pacte tenim clar que aquesta és una segona oportunitat que no podem desaprofitar i això és d'agraïr. El nostre fracàs, la nostra ineptitud, significa inevitablement majoria absoluta del PP l'any 2011 i aquest és un escenari que plana sobre les negociacions que tots, per unes raons o per unes altres, volem evitar