Grosske. Bloc (més) personal

Demà trobareu al diari la notícia que tècnics d'irrefutable qualitat avalen Son Pons (al llindar Nord del Polígon de Son Castelló) com a possible ubicació per al nou Hospital

Es tracta d'un Area de Transició (de futur creixement de la ciutat) amb una estació de metro (la de l'extrem de Gran Via Asima) que quedaria a pocs metres de la porta de l'hospital i amb un impacte gairebé nul sobre Son Sardina

No som urbanista i no valoraré si em sembla millor o pitjor proposta que la de Son Hugo però com a ciutadà i com a membre del pacte vull que aquesta proposta s'estudii també amb la màxima atenció perquè el que sí tenc clar és que tant Son Hugo com a Son Pons em semblen molt millor opció que Son Espases

Avui la premsa informa profusament sobre el que vos comentava al meu post d'ahir.

L'orígen de la proposta de Son Hugo (tècnicament coneguda com SUP Son Pardo) és un prestigiós arquitecte i urbanista que es diu Angel Garcia Jalón.

Avui trobareu un article seu imprescindible al Diario de Mallorca

Pren força, afortunadament, la possibilitat d'un tercer emplaçament per a l'hospital de referència.

En aquests moments n'hi ha dos sobre la taula (que jo sàpiga): diversos professionals independents han plantejat, fins on jo puc saber, dues propostes: la primera, al SUP de Son Pardo (entre Son Hugo, l'hipòdrom, el Poligon de Son Castelló i la carretera Vella de Bunyola); la segona, a uns terrenys aferrats a la banda nord del Polígon de Son Castelló

Sembla que les tramitacions administratives podrien ser ràpides i que ens podem trobar davant alternatives que poden satisfer els interessos bàsics dels qui defensen la construcció de Son Espases i dels qui defensam la reconstrucció de Son Dureta al seu emplaçament actual.

Esper que el Govern es posi les piles i estudii aquestes alternatives - i d'altres que es puguin plantejar - amb el màxim interés. Tots els que tenim ganes de tenir aviat un bon hospital i de preservar una zona emblemàtica com Son Espases els ho agraïrem.

PS. Diu avui el DM que "Grosske demana al PSOE que es disculpi pel seu canvi d'opinió sobre Son Espases". El contingut de la informació interior és correcte perquè, bàsicament, és un bon resum del darrer post que he publicat sobre el tema. Però el titular és incorrecte. El PSOE no ha canviat d'opinió sobre Son Espases - així ho demostra la seva executiva del dia d'ahir - i, per tant, no li he de demanar res a a aquest partit (distint és el cas de determinades persones molt notòries que, sense haver sorgit dades noves, sí que han canviat diametralment d'opinió)

Tenc en les meves mans un resum del document del Govern balear titulat "Nou hospital de referència de les Illes Balears. Elements a considerar en la decisió de la seva ubicació"

Es suposa que és d'aquí que el conseller Moragues,  el de Salut i d'altres han tret la conclusió que és millor fer l'Hospital de Son Espases que el de Son Dureta, la qual cosa els converteix en persones extraordinàries que, per exemple sabrien resoldre amb criteris tècnics el següent problema: Què és millor Joanet? tres peres més dues pomes més cinc euros o dues peres, quatre pomes i quatre euros?

Vebc a dir amb això  que el famós estudi tècnic el que demostra és que la decisió és política perquè no és possible resoldre tècnicament la suma de conceptes heterogenis com és el temps, el cost econòmic, l'impacte urbanístic, la qualitat assistencial, els riscs jurídics o els costos patrimonials (per no parlar dels costos estrictament polítics) 

No vos castigaré amb detalls de l'estudi però si em sembla interessant ressenyar algunes coses notables:

1.- No es consideren a l'estudi altres alternatives que el projecte de Son Dureta o el de Son Espases. Ni una línia per avaluar d'altres ubicacions o solucions mixtes com podria ser la reconstrucció de Son Dureta i la instasl.lació d'un petit equipament sanitari a Son Espases.

2.- No hi ha cap element nou a l'estudi que no es conegués abans de les eleccions. I quan dic ni un és que ni un. Aquests que s'han passat els darrers anys teoritzant els mals de Son Espases (fins i tot n'hi ha que han adquirit notorietat pública denostant Son Espases) i que ara han canviat d'opinió convendria que demanassin disculpes i donessin qualque explicació

Bunyoler

Grosske i els Ciutat de Palma

Va ésser al juny, probablement, quan a Cort encara no havia cessat el renou de cadires que s'arrossegaven d'un extrem a l'altre de l'edifici. Ja m'enteneu: fins ara aquí s'hi asseia en Tal i a partir d'ara s'hi asseurà en Tal i Tal. Res de nou que no passi cada quatre anys. En una entrevista concedida a una cadena de televisió local, Aina Calvo -comunament d'un tracte exquisit amb tothom- no va encaixar gaire bé que li parlessin de la pila d'assessors que fitxava la nova majoria de govern. De manera que va respondre amb una certa aspror. Si fa no fa, va dir que valia més pagar assessors que assessorin bé, com feia el seu grup, que veure's obligat a rectificar inversions milionàries com la que havia hagut d'afrontar el consistori anterior amb el parc de les Estacions. Ara resulta que no n'hi prou amb els assessors per a sostenella i no enmendalla. Després que Nanda Ramon anunciés a so de bombo i platerets que, a partir d'enguany, els premis literaris Ciutat de Palma únicament es convocarien en català, Eberhard Grosske ens fa saber que, amb tota probabilitat, se n'afegirà un de crítica, al qual podran optar tant els treballs escrits en català com en castellà. Ai, Déu meu...! No cal dir que l'afegitó de Grosske és un bunyol d'unes dimensions incommensurables. Tanmateix, no m'ha sorprès gaire. L'esperava. Corrien rumors que la decisió de Ramon no agradava a tothom. I als populars, en concret, gens ni mica. Rogelio Araujo no es cansava d'aportar al debat una raó de tant de pes com és ara que, a la legislatura passada, els premis deixaren de convocar-se exclusivament en català en aplicació de l'article vint-i-sis. Sabeu que diu l'article esmentat? I tant! Per l'article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís/ el govern té atribucions/ per passar-se pels collons/ totes les lleis del país. Això va fer Araujo. Ara, en canvi, atenent precisament als seus suggeriments, basats en la necessitat de respectar el bilingüisme en nom de la democràcia, Grosske ha tingut la sensibilitat de maquillar la convocatòria. El resultat és un bunyol més gros que sa Foradada, ja ho he dit. Però, què en farem? La convocatòria bilingüe dels Ciutat de Palma va suposar la primera maniobra d'agressió contra la llengua catalana de l'època Matas i va provocar la protesta d'alguns escriptors i escriptores, acompanyada d'una crida de l'AELC que recomanava als seus afiliats la conveniència de boicotejar-los. Cal dir-ho: se'n va parlar molt, de tot plegat, però la crida no va tenir gaire èxit. Els Janer, pare i filla, donaren suport a l'operació conservadora i fins i tot alguns escriptors, amb anomenada d'independentistes, no dubtaren a beneir-la amb la seva participació. Faig referència a la primera i segona convocatòria de la legislatura Cirer. Les altres dues ja no suscitaren cap mena de rebuig en el món literari. El lliurament dels Ciutat de Palma bilingües, en el Castell de Bellver, amb Marina Castaño impartint lliçons de no sé què, i Maria de la Pau Janer, dalt del cadafal, en pla Loly Fajula del Canal 4, acabaren convocant força gent al pati d'armes del Castell de Bellver, tot i que també va contribuir a aquest èxit la possibilitat de contemplar, des d'un lloc privilegiat, els coets de Rodríguez. Vull dir que Nanda Ramon -cosa que no és habitual entre els professionals de la política-, tan aviat com va arribar a Cort va tenir la gosadia de cercar-se maldecaps per defensar una llengua, la catalana, que és la llengua de tots. Confés que jo penso com ella, i considero el retorn a l'antic plantejament dels Ciutat de Palma una qüestió prioritària del consistori de centreesquerra. Tanmateix, la lectura de la roda d'opinions que s'han publicat en premsa entorn de la decisió de Grosske d'introduir novament el castellà, encara que sigui de manera dissimulada, m'ha fet pensar que, si més no per a bona part dels escriptors consultats, no ho és. Per a mi, sí. No estic d'acord, per tant, amb la maniobra de Grosske d'introduir-nos, en els Ciutat de Palma, un premi bilingüe que portaria el nom de Camilo José Cela. Si tant voleu, perquè el bilingüisme no existeix, opinió que compartia el mateix Cela. Però no és aquest, és evident, l'únic motiu que em mou a demanar una convocatòria monolingüe. D'ençà de la restauració democràtica, la llengua catalana ha perdut infinitat de batalles. I la responsabilitat i la culpa és prioritàriament del Partit Popular i del PSOE, que són les forces polítiques que s'han repartit el poder el llarg d'aquests anys. Per què? Molt senzill: ni l'un ni l'altre -ni el Pepé ni el PSOE-, han fet res per a donar a conèixer la realitat lingüística de les Illes Balears als nouvinguts. Han apostat pels guetos socials per matar dos ocells d'un sol tret. L'empresariat disposa d'una mà d'obra domesticada, la de l'immigrant, i alhora la immigració, pel fet de no integrar-se, debilita i empobreix les senyes d'identitat històriques i culturals dels mallorquins. A posta els Ciutat de Palma havien esdevingut un referent col·lectiu que ens permetia posar una mica d'ordre en el bombardeig de conceptes manejats tan superficialment com són ara bilingüisme, multiculturalitat, etcètera. Mallorca, actualment, està a punt de perdre moltes coses, i entre les coses en perill hi ha una llengua, la pròpia. No són bromes. Si pareu atenció al vent, potser sentireu campanades a mort. Però promet no insistir-hi. N'he parlat tant...!

Llorenç Capellà. Escriptor.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3286+6+189386

Una part dels mitjans de comunicació ha decidit fer un negoci fabulós sobre la desaparició de Madeleine McCann.

Això significa no només limitar-se informar sobre el cas  (cosa absolutament legítima  i que, afortunadament, fan una bona part dels mitjans) sinó dirigir l'opinió pública sopbre el cas per tal d'incrementar lectors i audiències.

En un primer moment, per tant,  es carregà les tintes sobre la imatge dels pares destrossats i sobre  l'onada de solidaritat sense precedents (propiciada pels propis mitjans)  que es va aixecar en la recerca de la nina. Tots els pares d'infants desapareguts intenten mediatitzar el fet i animar a la recerca dels seus fills però la cara d'aquella nina, angelical com a poques, era un autèntic filó. Els pares, joves, professionals, ben parescuts i, per si faltava qualque cosa, amb un parell d'encantadors bessons de dos anys, eren perfectes també. Així que Madeleine "per un tubo" i prohibit publicar en portada cap reflexió que pogués desinflar la bimbolla de l'estil "Escoltau, que també han desaparegut molts d'altres, què feim al respecte?" o "quina irresponsabilitat deixar tres infants tot sols i anar-s'en a sopar". Tot això, si de cas, a la pàgina 8 i petitó

La investigació va més lenta d'allò desitjat i això amenaça vendes i audiència però, alabat sigui Déu!, els pares estan sota sospita policial... Uf!. Tant de bo!. Ara, per seguir venent el cas, només es tracta d'invertir la tendència i explotar al màxim qualsevol informació negativa sobre els pares de Madeleine. Avui toca el torn al diari íntim de la mare que es objecte de portada a cinc columnes en més d'un diairi portugués i britànic. Cinc columnes i en portada perque Kate McCann diu, a un moment donat, que els seus tres fills petits li consumeixen totes les energies, que són uns histèrics i que el seu marit no l'ajuda prou en les tasques de la llar. Algú coneix una mare de tres fills entre dos i quatre anys incapaç d'escriure coses com aquestes a un diari íntim?

Darrer motiu de reflexió: agafau totes aquestes informacions dels darrers dies i pensau que tal volta (jo, com vosaltres, no en tenc ni idea) els pares són innocents

Cambiando de tema

Me tendré que presentar, ya que mucha gente de inmediato me descalificaria al momento.

Mi madre es de la peninsula, mi padre mallorquín, toda la familia con la que me relaciono es mallorquina, hablan mallorquín.

No soy ningun españolista, es mas quiero que el catalán, ya sea el de Cataluña o el que se habla en las Baleares se conserve y llegue a ser un dia la lengua vehicular de los habitantes de esta tierra. Para ello apoyo todo tipo de campañas que promocionan la lengua, aunque prefiero que no esten politizadas.

Mi lengua materna es el castellano, no sé mallorquín ya que mi familia siempre me hablao en castellano, se catalán pero el estandar, no se hablar de la misma forma que hace mi padre, mi abuelo etc.

Estoy llegando a la conclusión que la cultura balear se esta perdiendo, el catalán que se habla aqui ( mallorquín, menorquín etc ) se esta perdiendo y no por la influencia del castellano, sino por los lingüistas y politicos standarizantes o catalanizantes.

Esto es un secreto a voces, los intelectuales callan, pero en la calle, los mismos jovenes catalanistas se preguntan ¿ por qué debemos hablar igual que se habla en cataluña? o mejor dicho igual que se habla en barcelona, principalmente?.

 El mallorquín cuando se mueran nuestros padres habrá desaparecido, palabras literarias habrán desaparecido, el idioma se habrá estandarizado. Por qué¿? a los castellanoparlantes, a los inmigrantes en general, se les enseña el catalán estandar, no se les dice nada de las variedades de nuestra tierra y a los catalanoparlantes se les intenta volver catalanistas para que apoyen a la causa catalana, y asi se apoyen ellos mismos. Ninguno dentro de una generacion hablará mallorquín , menorquín etc, ya que se sustituyen todas las formas y ni siquiera los profesores de catalan comentan las variedades insulares...

Por qué todos ABSOLUTAMENTE todos los profesores de Baleares son Procatalanista en el sentido que estan DESTROZANDO la cultura balear? ( reconozco que la cultura balear proviene en una grandisima parte de la cultura catalana ). Por que en las escuelas públicas no se enseñan las variedades del catalán que hay en las islas? porque todo se CATALANIZA( catalanización pro-Barcelona), mirad este articulo http://lostiemposquesenosavecinan. blogspot. com/

Para cuando un debate sobre este tema? dejando a un lado los españolistas que buscan división entre los catalanoparlantes para arreigar sus fines.

Para cuando un debate de nuestros intelectuales? o ya han sido todos catalanizados? no queda ninguno auctoctono?

Para cuando un debate sin patrias ni banderas, solo sobre lengua y cultura? es tan dificil pedir esto?

Por qué no podré JAMÁS hablar como mi padre, por qué? es injusto, me frustra y no creo que sea el único.

Me encanta el catalan estandar, pero porque no puedo hablar mallorquín, nadie jamas me lo enseñará ya que nuestros intelectuales se han vendido al mejor postor.

Sinceramente, gracias.

Dijous hi ha una reunió de la comissió de seguiment del pacte de govern per analitzar Son Espases. Esper que la reunió es faci tenint damunt la taula els famosos informes relatius a la viabilidad d'aturar Son Espases, les seves avantatges i els seus inconvenients.

De moment, sobre tots aquests temes anam a les fosques i el govern, teòricament, no té posició al respecte.

La patinada, la immensa patinada, és que aquest govern que no té posició oficial al respecte i que no coneix els informes sobre Son Espases - al manco, no tots els seus membres -  té consellers que expliquen urbi et orbi que cal fer l'hospital de Son Espases, que trameten la idea que la decisió està adoptada, que posen dels nirvis als membres del seu propi partit que han fet una defensa aferrissada de Son Espases i que -  darrera i infumable patinada - s'han permés el luxe d'enviar emissaris al Monestir i a la Plataforma de La Real per negociar un tipus d'hospital menys impactant i han provocat la indignació d'aquestes entitats. Peor impossible.

Si les Conselleries de Salut i Hisenda saben res sobre Son Espases que no es sabés fins ara, el primer que han de fer és facilitar aquesta informació als seus socis de govern, la segona, fer públics aquests nous elements i la tercera, després de sentir l'opinió de la societat i de manera col.legiada amb el conjunt del govern, prendre una decisió. Altra cosa - és a dir, el que han fet fins ara - són xapuces

Cuca | 09/09/2007, 00:38

renoir

Cierran los cines Renoir. Eber, haz algo para evitarlo. ¿O tú no vas a los Renoir?. El cine que se exhibe en festivales dejará de verse en Palma. La cultura y el ocio pierden a su pricipal valedor durante años. ¿Podreis subvencionar la cultura? Demostrad que sois capaces de hacerlo.

Toniet | 06/09/2007, 14:59

És una tragèdia que passin coses així, com també ho és que, pel mateix vergonyós tema dels diners, es destrueixi el nostre litoral.
Grosske, el del Bloc vau signar el següent acort:" DURANT AQUESTA LEGISLATURA NO S´APROVARAN NOUS PORTS ESPORTIUS NI MACROAMPLIACIÓNS DELS JA EXISTENTS, SI
S´ESCAU ES MODIFICARA LA LLEI DE PORTS EN AQUEST SENTIT."
Un acort que ara sembla que incomplireu amb l'ampliació d'El Toro.
Per favor,tens alguna cosa a dir referent a això?
Gràcies

Durant les primeres setmanes, es celebvraran 11 grans encontres amb entitats relacionades amb les polítiques socials. Sindicats, patronals, tercera edat, cooperació, associacions veïnals, GLTB (gais, lesbianes, transexuals i bisexuals), discapacitats, etc. seran convocats a per debatre les prioritats que ha de tenir el nou govern municipal i els propis mecanismes de participació que les entitats estimen més adients establir.

La cosa no tendria res de particular si no fós perquè, malauradament, aquesta és una iniciativa insòlita a Cort. Fins ara només s'han complert estrictament les obligacions formals d'un Reglament de Participació obsolet i poc adequat a la realitat del teixit associatiu. Ara es tracta d'obrir el debat de bon de veres, de governar escoltant i, per expressar-ho més poèticament, de retornar Palma als ciutadans

Està entre la vida i la mort perquè volia 500 euros i retornar al seu pais.

L'Administració central. autonòmica i municipal no estaven preparades per a la seva demanda. El derivaven d'una banda a l'altra: "Vaya a Servicios Sociales", "Vaya a la Cruz Roja"... fart de donar voltes s'ha calat foc davant tothom.

En termes estrictament administratius, l'estalvi de 500 euros pot transformar-se en una despesa de 60.000. Fantàstic

Les mancances dels serveis públics - per manca de recursos - la pagam caríssima. Tenim uns sistemes de protecció social, educatius, de prevenció de la salut, de treball social comunitari, de reinserció de presos i  d'administració de justícia realment penosos. Seguim destinant a polítiques socials un percentatge del PIB notòriament inferior a la mitja de l'UE... i el nostre "estalvi" el pagam no només en pèrdua de qualitat de vida (i de vegades amb la vida) també en despesa sanitària, seguretat, administració penitenciària, etc.

He rebut diversos comentaris en relació amb la suposada doble vara de mesurar que l'Ajuntament aplicarà al Pitch i al Mallorca Pop.

 No hi ha tal cosa, és clar.

En primer lloc, el Mallorca Pop durarà fins a la 1 de la matinada, hora radicalment distinta a la prevista per al Pitch (les 6 de la matinada).

Quant al renou, i per primera vegada en esdeveniments d'aquestes característiques, es fixarà un màxim per part dels tècnics de l'Ajuntament . Quin límit? El que els tècnics assenyalin com a raonable.

El Mallorca Pop, en aquest sentit, marcarà una nova pauta per a tots els esdeveniments d'aquestes característiques (inclosa la revetlla de Sant Sebastià per posar un exemple)

Front al campi qui pugui anterior hi haurà, com ja he tengut ocasió d'assenyalar, unes normes flexibles però igual per a tots que es podran adaptar al tipus d'esdeveniment, el lloc de celebració, etc.

Si els organitzadors del Pitch volen entrar en aquesta dinàmica - enlloc de pensar que, tanmateix, no hi haurà coratge per aturar el concert - el nou govern municipal estarà encantat de facilitar  la celebració d'aquest concert tan aviat com sigui possible

1.  

   ¿Censura? | 30/08/2007, 20:35
3. Restriccions???

   Upps!! En Jordi Bayona ha restringit el blog i diu que hi haurà canvis. Justament ara??? Abans li anava bé que la web servís per donar canya al PP però i ara???
   Mal anam si quan tocam cadira no acceptam les crítiques.

He tenido la tentación de hacer un artículo sobre la aparatosa diferencia en el tratamiento informativo de la muerte de Paco Umbral (Premios Cervantes y Príncipe de Asturias, entre otros méritos) y la del joven futbolista Antonio Puerta. Al final, el tema me ha parecido demasiado obvio y, hasta cierto punto, pedante.

De hecho, la conmoción social y mediática que ha generado la desaparición del futbolista sevillano no me parece casual ni forzada. Antonio Puerta comenzó su agonía en directo ante las cámaras de televisión y nada facilita más una reacción emocional que la percepción directa de los hechos. Además, Antonio Puerta no murió de un accidente automovilístico o de cualquier otra causa exógena; Antonio era joven y atlético, se encontraba en plena demostración de sus facultades físicas y, paradójicamente, fue su propio cuerpo el que se quebró de manera irreversible a la vista de todos. Antonio, en definitiva,  nos ha venido a recordar la fragilidad de nuestra existencia, que la muerte puede llegarnos a cualquiera en cualquier instante, que no hay reglas ni pautas ni previsiones para eso del morir, que, si vas a mirar, lo milagroso y lo excepcional es estar vivo... y, claro, nos ha acojonado.

Animales gregarios que somos, nos arremolinamos los unos contra los otros y lloramos esta desgracia que es, en realidad, nuestra propia desgracia y la de nuestros seres queridos. En el sofá frente a la tele, en las tertulias del trabajo, en los funerales, en los medios de comunicación y en los partidos de futbol, expresamos nuetro pesar y nuestra sorda protesta y esta amplia manifestación colectiva nos consuela mucho porque no hay nada peor que enfrentarse en soledad al solitario hecho de morir