Grosske. Bloc (més) personal

Dijous hi ha una reunió de la comissió de seguiment del pacte de govern per analitzar Son Espases. Esper que la reunió es faci tenint damunt la taula els famosos informes relatius a la viabilidad d'aturar Son Espases, les seves avantatges i els seus inconvenients.

De moment, sobre tots aquests temes anam a les fosques i el govern, teòricament, no té posició al respecte.

La patinada, la immensa patinada, és que aquest govern que no té posició oficial al respecte i que no coneix els informes sobre Son Espases - al manco, no tots els seus membres -  té consellers que expliquen urbi et orbi que cal fer l'hospital de Son Espases, que trameten la idea que la decisió està adoptada, que posen dels nirvis als membres del seu propi partit que han fet una defensa aferrissada de Son Espases i que -  darrera i infumable patinada - s'han permés el luxe d'enviar emissaris al Monestir i a la Plataforma de La Real per negociar un tipus d'hospital menys impactant i han provocat la indignació d'aquestes entitats. Peor impossible.

Si les Conselleries de Salut i Hisenda saben res sobre Son Espases que no es sabés fins ara, el primer que han de fer és facilitar aquesta informació als seus socis de govern, la segona, fer públics aquests nous elements i la tercera, després de sentir l'opinió de la societat i de manera col.legiada amb el conjunt del govern, prendre una decisió. Altra cosa - és a dir, el que han fet fins ara - són xapuces

Cuca | 09/09/2007, 00:38

renoir

Cierran los cines Renoir. Eber, haz algo para evitarlo. ¿O tú no vas a los Renoir?. El cine que se exhibe en festivales dejará de verse en Palma. La cultura y el ocio pierden a su pricipal valedor durante años. ¿Podreis subvencionar la cultura? Demostrad que sois capaces de hacerlo.

Toniet | 06/09/2007, 14:59

És una tragèdia que passin coses així, com també ho és que, pel mateix vergonyós tema dels diners, es destrueixi el nostre litoral.
Grosske, el del Bloc vau signar el següent acort:" DURANT AQUESTA LEGISLATURA NO S´APROVARAN NOUS PORTS ESPORTIUS NI MACROAMPLIACIÓNS DELS JA EXISTENTS, SI
S´ESCAU ES MODIFICARA LA LLEI DE PORTS EN AQUEST SENTIT."
Un acort que ara sembla que incomplireu amb l'ampliació d'El Toro.
Per favor,tens alguna cosa a dir referent a això?
Gràcies

Durant les primeres setmanes, es celebvraran 11 grans encontres amb entitats relacionades amb les polítiques socials. Sindicats, patronals, tercera edat, cooperació, associacions veïnals, GLTB (gais, lesbianes, transexuals i bisexuals), discapacitats, etc. seran convocats a per debatre les prioritats que ha de tenir el nou govern municipal i els propis mecanismes de participació que les entitats estimen més adients establir.

La cosa no tendria res de particular si no fós perquè, malauradament, aquesta és una iniciativa insòlita a Cort. Fins ara només s'han complert estrictament les obligacions formals d'un Reglament de Participació obsolet i poc adequat a la realitat del teixit associatiu. Ara es tracta d'obrir el debat de bon de veres, de governar escoltant i, per expressar-ho més poèticament, de retornar Palma als ciutadans

Està entre la vida i la mort perquè volia 500 euros i retornar al seu pais.

L'Administració central. autonòmica i municipal no estaven preparades per a la seva demanda. El derivaven d'una banda a l'altra: "Vaya a Servicios Sociales", "Vaya a la Cruz Roja"... fart de donar voltes s'ha calat foc davant tothom.

En termes estrictament administratius, l'estalvi de 500 euros pot transformar-se en una despesa de 60.000. Fantàstic

Les mancances dels serveis públics - per manca de recursos - la pagam caríssima. Tenim uns sistemes de protecció social, educatius, de prevenció de la salut, de treball social comunitari, de reinserció de presos i  d'administració de justícia realment penosos. Seguim destinant a polítiques socials un percentatge del PIB notòriament inferior a la mitja de l'UE... i el nostre "estalvi" el pagam no només en pèrdua de qualitat de vida (i de vegades amb la vida) també en despesa sanitària, seguretat, administració penitenciària, etc.

He rebut diversos comentaris en relació amb la suposada doble vara de mesurar que l'Ajuntament aplicarà al Pitch i al Mallorca Pop.

 No hi ha tal cosa, és clar.

En primer lloc, el Mallorca Pop durarà fins a la 1 de la matinada, hora radicalment distinta a la prevista per al Pitch (les 6 de la matinada).

Quant al renou, i per primera vegada en esdeveniments d'aquestes característiques, es fixarà un màxim per part dels tècnics de l'Ajuntament . Quin límit? El que els tècnics assenyalin com a raonable.

El Mallorca Pop, en aquest sentit, marcarà una nova pauta per a tots els esdeveniments d'aquestes característiques (inclosa la revetlla de Sant Sebastià per posar un exemple)

Front al campi qui pugui anterior hi haurà, com ja he tengut ocasió d'assenyalar, unes normes flexibles però igual per a tots que es podran adaptar al tipus d'esdeveniment, el lloc de celebració, etc.

Si els organitzadors del Pitch volen entrar en aquesta dinàmica - enlloc de pensar que, tanmateix, no hi haurà coratge per aturar el concert - el nou govern municipal estarà encantat de facilitar  la celebració d'aquest concert tan aviat com sigui possible

1.  

   ¿Censura? | 30/08/2007, 20:35
3. Restriccions???

   Upps!! En Jordi Bayona ha restringit el blog i diu que hi haurà canvis. Justament ara??? Abans li anava bé que la web servís per donar canya al PP però i ara???
   Mal anam si quan tocam cadira no acceptam les crítiques.

He tenido la tentación de hacer un artículo sobre la aparatosa diferencia en el tratamiento informativo de la muerte de Paco Umbral (Premios Cervantes y Príncipe de Asturias, entre otros méritos) y la del joven futbolista Antonio Puerta. Al final, el tema me ha parecido demasiado obvio y, hasta cierto punto, pedante.

De hecho, la conmoción social y mediática que ha generado la desaparición del futbolista sevillano no me parece casual ni forzada. Antonio Puerta comenzó su agonía en directo ante las cámaras de televisión y nada facilita más una reacción emocional que la percepción directa de los hechos. Además, Antonio Puerta no murió de un accidente automovilístico o de cualquier otra causa exógena; Antonio era joven y atlético, se encontraba en plena demostración de sus facultades físicas y, paradójicamente, fue su propio cuerpo el que se quebró de manera irreversible a la vista de todos. Antonio, en definitiva,  nos ha venido a recordar la fragilidad de nuestra existencia, que la muerte puede llegarnos a cualquiera en cualquier instante, que no hay reglas ni pautas ni previsiones para eso del morir, que, si vas a mirar, lo milagroso y lo excepcional es estar vivo... y, claro, nos ha acojonado.

Animales gregarios que somos, nos arremolinamos los unos contra los otros y lloramos esta desgracia que es, en realidad, nuestra propia desgracia y la de nuestros seres queridos. En el sofá frente a la tele, en las tertulias del trabajo, en los funerales, en los medios de comunicación y en los partidos de futbol, expresamos nuetro pesar y nuestra sorda protesta y esta amplia manifestación colectiva nos consuela mucho porque no hay nada peor que enfrentarse en soledad al solitario hecho de morir

Per als coneixedors de la nostra cutat, l'"edifici del carrer Brotad" és sinònim de vergonya i de marginació social.

La incúria de les institucions ha permés que, durant quinze anys, famílies senceres visquessin entre montanyes de fems, a un  edifici inacabat, insegur i insalubre.

Actualment hi viuen 55 persones bona part de les quals són menors que viuen en unes condicions no gaire diferents a les d'un barri miserable de Calcuta.

Qui hagi seguit l'activitat d'EU-EV a l'Ajuntament sabrà de les nostres múltiples denúncies d'aquesta situació a nivell mediàtic, polític i, fins i tot, davant la Fiscalia de Menors.

Avui llegireu a la premsa que ja s'ha posat en marxa el procés de desallotjament de l'edifici i de reallotjament dels seus habitants. Es només una passa però va en una clara direcció: amb el nou govern i mentres jo sigui regidor de serveis socials no hi haurà a Palma infants visquent enmig del fems

1. Francesc Puigpelat 

2. Memorial del comunisme?

   Hi ha efemèrides sempre recordades i altres que sempre passen de llarg. El passat dia 2 de juliol, es van complir els 70 anys de l'inici del Gran Terror estalinista. En poc més d'un any, van ser executades 700.000 persones que, a la ment malalta de Stalin i els seus esbirros, conspiraven contra el règim comunista.

   El fet va passar poc després de la Gran Fam, per la que Stalin va deixar morir de gana cinc milions d'ucraïnesos. Se'ls va requisar el menjar, que es va vendre per després comprar armes. Stalin considerava poc de fiar els ucraïnesos, que parlaven una llengua que no era el rus. El lector que tingui curiositat, pot llegir Koba el terrible, l'esplèndid llibre de Martin Amis sobre Stalin.

   Tothom recorda els sis milions de jueus de Hitler, però ningú no recorda els cinc milions d'ucraïnesos de Stalin. Ningú? A casa nostra, no. És un tema sobre el que es passa de puntetes. Als Estats Units sí que se'n recorden. Fa poc, George W. Bush va inaugurar a Washington un monument dedicat a les víctimes del comunisme. Immediatament, progressistes d'arreu del món van posar el crit al cel.

   Per què? La història dóna dades incontrovertibles. Mao Zedong va liquidar 70 milions de xinesos. Stalin, 20 milions de ciutadans de l'URSS. Pol Pot, 3 milions de cambodjans. Mengistu, 1,5 milions d'etíops. Etcètera. La llista seria inacabable.

   Ara, els post-comunistes catalans i altra fauna progressista es resisteix a assumir aquests fets. En el fons, es tracta d'una mentalitat sectària per la qual es critiquen els errors dels altres, però no s'accepta cap error propi ni es fa cap autocrítica.

   L'exemple més clar l'hem tingut amb tota la penosa tramitació de la llei del Memorial Democràtic. Durant més d'un any, el PSC, ERC i ICV es van entestar en que aquesta llei homenatgés les víctimes del franquisme, però no les de la repressió a la zona republicana. Només el juny passat, a instàncies de CiU, es va modificar el redactat de manera que la llei es referirà a totes les víctimes, sense excepció. Perquè és igual víctima innocent un sindicalista afusellat per Franco el 1940 com un capellà assassinat per un escamot anarquista el 1936. O no? O hi ha alguna diferència?

   Després del penós espectacle donat per l'esquerra catalana amb la llei del Memorial Democràtic, crec que és urgent un exercici de memòria col·lectiva. A veure si fem catarsi i traiem els dimonis familiars. I si féssim, a Barcelona, un monument als milions i milions de víctimes del comunisme? Per què no ho proposa CiU? M'agradaria veure la molt progressista, ecològica, humanitària i multicultural Imma Mayol votar en contra d'un record per als 70 milions de xinesos morts per Mao.

   http://www.e-noticies.com/opinions/memorial-del-comunisme-27697.html

   Premsòmetre | 27/08/2007, 12:54

Hay decisiones en la vida muy propicias para ser tomadas en vacaciones, en la "rentrée" de septiembre o en el Año Nuevo. Algunas muy típicas son dejar de fumar, estudiar inglés, hacer gimnasia o, en mi caso, hacerse vegetariano.

Cuatro días de adscripción a un régimen alimentario con el que he tonteado durante años me someten, inevitablemente, a una primera sonrisa de escepticismo: "ya, otra chaladura. se le pasará", piensa mi interlocutor para sus adentros.

Sin embargo, si se sospecha que la decisión va en serio, la reacción suele acompañarse de un cierto punto de irritación. En contra de lo que sucede con el resto de decisiones (todo el mundo te anima a estudiar inglés o a dejar de fumar y lo suele acompañar de un "yo también debería hacerlo") decir que eres o vas a ser vegetariano suele provocar en el otro una cierta incomodidad, como si lo dejaras en evidencia

"Vas a tener problemas de salud", "comer carne es lo más natural del mundo", "los animales también se comen unos a otros", "las lechugas también están vivas", "los seres humanos somos omnívoros... es antinatural". Debo declarar que, excepto el primero, todos los asertos son absolutamente indiscutibles.

La vida está montada desde sus orígenes sobre estrictas reglas de competencia. Incluso los vegetales - que, normalmente, no matan para comer - compiten por la luz del sol y los nutrientes del subsuelo mandando al otro barrio a sus vecinos/as menos competitivos.

Es verdad que los humanos hemos desarrollado sistemas de matanza más sofisticados, masivos y, si me apuráis, crueles. Pero tampoco se puede negar que la avispa ésta que paraliza sin matarla a no sé qué araña gigante y, a continuación, deposita sobre ella sus  huevos para que las futuras larvas se vayan comiendo la araña poco a poco no mande... huevos.

En fin, que, efectivamente, ser vegetariano es muy antinatura... como renunciar a comerte las crías de las vecinas para copular con ellas y perpetuar tus genes, como renunciar a matar a los zánganos en las colmenas, como renunciar a abandonar a los miembros de la manada que ya no puedan valerse por sí mismos y como muchas otras cosas que, afortunadamente, los seres humanos hemos aprendido, antinaturalmente, a no hacer (en general)

1. Decepcionados | 20/08/2007, 15:15

3. Nos consta que la postura que está cobrando fuerza dentro del PSOE y UM, evidentemente desde el PP siempre han esgrimido los mismos argumentos a favor de los pelotazos, para justificar su silencio, falta de voluntad política e inoperancia de facto respecto a la paralización de la ampliación del puerto de El Toro, se basa en las siguientes ideas fuerza que hacen circular, según costumbre, para convertir en negro lo que antes de las elecciones era blanco.

   LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO GENERARÁ RIQUEZA

   Manido argumento para engañar incautos. Evidentemente generará enormes ingresos, lo que ya no se cuenta es que la riqueza que traerá la ampliación del puerto se concentrará en manos de un puñado escaso de escogidos y en gran medida será generada por y para remunerar capital extranjero (excepto el capital territorial y medioambiental, no remunerado, expoliado a todos los mallorquines en un claro caso de dumping ecológico) Por lo tanto podemos deducir que la mayor parte de los escasos puestos de trabajo que genere para los españoles, serán en su mayoría estacionales y de baja cualificación con lo que con toda probabilidad serán susceptibles de ser ocupados en su mayor parte por mano de obra inmigrante.

   LOS COSTES MEDIOAMBIENTALES SON ESCASOS

   Destruir una pradera de posidonia supone además de un atentado ecológico una ilegalidad flagrante a la que todas las instituciones parecen cerrar los ojos máxime teniendo en cuenta que, según denuncia el GOB, el proyecto definitivo de ampliación no ha pasado por el periodo de exposición pública legalmente establecido.

   Por mucho que nos quieran convencer de lo contrario con bellas palabras pronunciadas con seguridad y aderezadas con jerga técnica, el tráfico de barcos de gran tonelaje genera toda clase de vertidos de hidrocarburos y derivados de la industria petroquímica así como detergentes, jabones y otras sustancias derivadas del mantenimiento y limpieza de las cubiertas, sentinas y depósitos. Además suele ser habitual que lleven aparejados derrames de sustancias con alto contenido en elementos pesados de elevada capacidad contaminante para las aguas como pinturas, disolventes y otros compuestos químicos.

   Contaminar las aguas y la arena de la playa y la caleta, situadas entre dos reservas marinas (que también se verán gravemente afectadas), que disfrutan los vecinos de El Toro y muchísimos turistas supone además de una merma irrecuperable de una parte importante de nuestro principal activo para el sector turístico otro atentado ecológico de gran magnitud agravado por las molestias de diversa índole que para las personas y las especies marinas suponen el tráfico intensivo de barcos de gran tonelaje y desmesurados motores.

   ¿Cómo contabilizamos monetariamente esas mermas en nuestro activo ecológico y paisajístico si hemos de capitalizar en el tiempo la pérdida? Podemos malgastar el tiempo aplicando diversos criterios contables pero al final en todos los casos el coste es tan enorme que tendrán que seguir pagándolo los mallorquines del futuro. Por desgracia ese es un tema que no parece importarles en absoluto a los políticos, empeñados en gestionar un cortoplacismo miope cuando no doloso, excepto en la época de la demagogia pre electoral.

   EXISTEN INFORMES DE IMPACTO MEDIOAMBIENTAL FAVORABLES AL PROYECTO DE AMPLIACIÓN

   Desgraciadamente resulta habitual que los informes técnicos a la carta efectuados por consultoras privadas suelen avalar indefectiblemente las tesis y los intereses de las empresas e instituciones que los encargan y financian. Que decir tiene que los informes efectuados por las instituciones públicas casualmente siempre acaban acreditando las intenciones de los responsables políticos de turno. Desafortunadamente, las plataformas ciudadanas no tenemos los medios económicos suficientes para poder pagar informes completos de impacto medioambiental ya que casualmente no estamos patrocinados ni respaldados por ningún inversor en busca de pelotazo.

   INSTITUCIONES DE DIVERSO COLOR POLÍTICO HAN DADO EL VISTO BUENO AL PROYECTO

   En cuanto a la diversidad del color político de las distintas administraciones que han autorizado la ampliación del puerto de El Toro cada vez nos quedan menos dudas de que el verdadero color de la gran mayoría de autorizados que se creen autoridades es el del dinero y el poder en beneficio propio, de los intereses que los patrocinan o, en el mejor de los casos, de una caduca mercadotecnia electoral oportunista y carente de principios morales e ideológicos. Desde ese punto de partida y recordando a Sieyès que nos decía que una vez establecida la voluntad política nunca faltan argumentos para justificarla, creemos perfectamente plausible que hasta la mayoría PSOE calvianer y balear (que antes de las elecciones se había posicionado claramente en contra del proyecto) esté siendo cómplice del atentado ecológico que supone la ampliación del puerto de El Toro. De lo que no cabe la menor duda es de que sin la aprobación,contra todo pronóstico, del ministerio de medio ambiente socialista del proyecto de ampliación esta amenaza habría desaparecido para siempre.

   Reflexionen y saquen ustedes sus propias conclusiones.

Al meu post anterior podreu trobar un interessant debat sobre el pitch. Algúns em demanen claredat, respostes i propostes de futur i això és el que intentaré fer ara de manera breu

1.- A qualque comentari s'ens recrimina directament que no haguéssim "passat" dels informes de la Conselleria d'Interior i de la policia local per tal d'autoritzar el concert formalment o - com ens demanàvem els organitzadors divendres passat - "mirant cap a un altra banda". Bé, vull deixar clar que, amb l'actual consistori, això és literalment impossible. Ha estat una decisió unànime dels tres partits de la majoria fer les coses ben fetes perquè aquesta ciutat - consideram - està farta de veure coses mal fetes propiciades o consentides des de l'Admninistració.

2.- Hi havia una via legal per a fer el concert que era la coorganització de l'acte per part de l'Ajuntament. Sobre això dues coses molt clares també: a) aquesta via no fou plantejada en cap moment per l'organització del concert i b) si aquesta via s'hagués plantejat  l'Ajuntament (i aquesta és la raó per la qual supós que no es va fer) hagués volgut negociar horaris i decibel.lis. L'anterior concert va generar 298 denúncies ciutadanes en només 12 hores i molts de testimonis directes m'han confirmat la impossibilitat de dormir la nit del concert. Estam cercant medicions de renou del pitch del 2006 i d'altres esdeveniments però la singularitat del pitch sembla acreditada tant pel renou generat com per l'horari (fins a les sis de la matinada)

 3.- S'utilitza sovint com a raonament en favor del concert la comparança amb altres concerts o esdeveniments musicals i, sobre això, també vull ser rotund:  si es fan coses irregularment el nou consistori el que farà és que aquestes coses, apartir d'ara, es facin regularment i si es produeixen molèsties excessives per als veïnats a d'altres esdeveniments el que farem és cercar fòrmules per conciliar de la millor manera possible la festa amb els drets dels veïnats. Per tant, Ferias d'Abril o concerts de la plaça de toros sí però sempre d'una manera jurídicament correcta i corregint horaris i decibel.lis fins allà on sigui necessari (per cert, és un infundi que els concerts de la plaça de toros no tenguin autorització: la tenen i, per cert, de la Conselleria d'Interior que és l'organisme competent)

4.- I el Pitch?. El Pitch, naturalment, també ha de ser possible.  Hem d'habilitar espais a l'aire lliure on puguin celebrar-se esdeveniments musicals de manera regular i per iniciativa privada (si no han existit fins ara supós que comprendreu que no és per culpa del nou govern) i hem d'estar oberts a facilitar al màxim la seva celebració arribant a la coorganització de l'actre si és necessari sempre i quan pactem les condicions de seguretat i, una vegada més, horaris i decibel.lis. 

Aquesta és la manera de funcionar que tendrà el nou govern municipal. Per aquesta via, tot és  i serà possible: per la via dels fets consumats i del "a que no aguantas la presión con 4000 entradas vendidas" no anirem enlloc 

Ahir, per primera vegada en molt de temps, la Romeria de la Real tornà a la normalitat de sempre.

L'Ajuntament escoltà els veïnats i el Monestir i deixà d'intentar imposar la seva presència institucional a unes festes que han recobrat el seu caràcter tradicional.

Jo hi vaig anar igual que com vaig a tantes altres festes dels barris de Palma i amb un motiu afegit: lliurar uns premis a dos carros i una galera que volien simbolitzar un mitjà de transport molt utilitzat un temps per desplaçar-se des dels pobles fins al Monestir de la Real.

Diu El Mundo que jo vaig ser dels pocs polítics que hi vaig anar. M'estranya perquè, no fa gaire, molts dels meus col.legues s'hi pegaven per anar a la Real. Però tant és: els polítics poden anar-hi o no, com vulguin. Allò més important és que hi vagin tranquil.lament, sense logística institucional i sense furgonetes de la policia, com qualsevol altre ciutadà

Denagar el permís per a la celebració d'aquest concert ha estat una mesura tan antipàtica com necessària.

Autoritzar un concert amb informes tècnics desfavorables de la Conselleria d'Interior i de la Policia Local hagués estat una irresponsabilitat i una "cacicada".

Una irresponsabilitat perquè, cas de succeïr qualsevol accident al concert, tothom, dic tothom (inclosos els potencials assistents al concert i els que es volen manifestar en contra de Cort) s'hagués tirat al coll dels responsables municipals per haver autoritzat un concert que tenia tots els pronunciaments tècnics desfavorables

Una cacicada perquè això és el que passa quan s'obvia l'aplicació de les normes per fer allò que et fa més ganes de fer (en aquest cas, l'autorització del concert) 

Els promotors del concert sabien que hi havia dificultats però han optat  per intentar situar l'Ajuntament davant els fets consumats: tot contractat, entrades venudes, publicitat feta... "a ver quién es el guapo que se atreve a parar ésto". No ha estat una bona idea ni han calculat bé la situació.

Jo esper que, per a futures dates, poguem trobar la manera de realitzar correctament aquest concert o qualsevol altre mostra cultural o musical. Hem d'acabar amb el desgavell existent i hem de donar claredat a uns promotors que, també ho comprenc, fins ara no han tengut altra referència de com actuar davant l'administració que la recerca d'influències.

Normes àgils i flexibles però normes per a tots.