Grosske. Bloc (més) personal

EL PROBLEMA 

A la fi, el sectarisme del PP ha impedit que, enguany,  hi hagi concessió d'honors i distincions a l'Ajuntament de Palma.

La raó és la negativa del PP a donar suport a la medalla d'or a la Federació d'Associacions de Veïnats. Per suposat, l'actual majoria a Cort podia haver aprovat la concessió d'aquesta medalla sense els vots del PP però, crec que amb bon criteri, hem decidit que no podia haver distincions de primera (aprovades per unanimitat) i distincions de segona (aprovades per una minça minoria).

Els honors i distincions s'han d'aprovar amb un consens molt ample i, si és possible, per unanimitat. Perquè això sigui possible, s'ha de ser generós a l'hora de donar suport a candidatures que no responen a la sensibilitat del propi partit. La unanimitat només es pot construir sobre l'acceptació de la pluralitat existent a l'àmbit polític i a l'àmbit social amb criteris d'equilibri i sentit comú.

El PP, a l'anterior legislatura, es va negar a concedir la medalla d'or de la ciutat a la Federació d'Associacions de Veïnats amb motiu del seu XXVè aniversari. Ara, quan ja està a l'oposició, segueix inamovible amb la seva postura malgrat que el moviment veïnal ha fet una gran aportació a la millora de les condicions de vida dels barris de la nostra ciutat. El sectarisme ha pogut més que el sentit comú.

L'ALTERNATIVA

Per a l'any vinent, és obvi que hem de fogir del mètode clàssic i implantar-ne un de nou que, per enguany, no ha donat temps a aplicar.

La concessió d'honors i distincions ha de ser una decisió política però s'ha de despolititzar la seva gestació. Ha de propiciar-se molt més la participació ciutadana en la presentació i impúls de les candidatures, s'ha de respectar el procediment contradictori (amb un ponent i un fiscal) previst pel Reglament i s'ha de constituir una comissió d'experts format per persones prestigioses de la societat civil que avalui el treball del ponent i del fiscal.

A partir d'aquest procediment la concessió d'honors i distincions caurà com una fruita madura i no serà la conseqüència de dificultoses negociacions entre els portaveus municipals

L'Operación Cerco a Son Banya ha generat una batalla campal encapçalada pels narcotraficants. La veritat és que no m'estranya. Aquesta és la mesura que més mal els fa, la que més radicalment atempta contra el seu negoci.

El dia primer de març del 2006 vaig escriure a un post d'aquest mateix bloc el següent;

"Podria desaparèixer Son Banya?. Sense dubta. El seu caràcter de nucli aïllat permetria erradicar el narcotràfic sense recòrrer a cap operació policial espectacular. Bastaria controlar de ferm les entrades i les sortides durant dos mesos (ara envien una "lechera" un o dos pics per mes per complir). Acabat el negoci del narcotràfic ningú no tendria interés en el manteniment del poblat, els narcotraficants deixarien de "segrestar" o "protegir" a la resta de la població i aquesta es podria integrar de manera normalitzada a la resta de la ciutat".

Naturalment, una operació policial no és suficient per acabar amb Son Banya. Al mateix post afegia que aquest objectiu... "requereix un gran nivell d'enteniment entre Delegació de Govern i Ajuntament, una col.laboració lleial entre els dos, una gran esforç policial i judicial i un gran esforç econòmic per atendre els reallotjaments i per prevenir conflictes conflictes socials al voltant d'aquests reallotjaments"

Amb el canvi propiciat per les urnes el dia 27 de maig, es donen les condicions per a aquesta col.laboració i per dur endavant una operació tan important com aquesta. Quan l'hagim conclosa, a Palma seguirà havent-hi narcotràfic - com a tota la resta del món - però amb tres diferències importants:

a) tendrà més dificultats per operar perquè haurà desaparegut un santuari d'impunitat i un supermercat privilegiat de distribució de drogues

b) les sucursals que Son Banya té montades al Camp Redó, Polígon de Llevant, La Soledat o Son Gotleu hauran desaparegut o funcionaran amb més dificultats

c) i, sobre tot, haurem acabat amb un focus indigne de marginació social, de racisme  i de delinqüència

El comú de la ciutadania estic convençut que veu com a cosa natural que, per a les properes eleccions generals, es repeteixi l'experiència de Progressistes de les Illes Balears (fòrmula que, malgrat la distorsió que va suposar l'atemptat, va quedar a un tris de treure un Diputat al Congrés).

No obstant això, algúns dels  partits cridats a formar part d'aquesta coalició pensen d'un altra manera. ERC impulsa una candidatura d'"Unitat nacional" (han obert un bloc amb aquest nom) i impulsen una candidatura que vagi des d'UM fins als PSM passant per l'Entesa i la pròpia ERC i que exclogui expressament EU-EV.

L'Entesa, amb un péu dins UM, juga a aquesta opció (bàsicament perquè ja li va bé això d'excloure EU-EV) malgrat saber que UM no té cap intenció de presentar-se en coalició amb ERC

EU-EV ja han dit clarament que aposten per reeditar Progressistes amb el Bloc, Eivissa pel Canvi i el PSM. EU i EV de Menorca i que, naturalment, no volen anar en coalició amb UM (cal explicar-ho?)

El PSM intenta salvar la situació amb una proposta impossible: una gran coalició que vagi des d'UM fins a EU-EV passant per tutti quanti.  

Queden poques setmanes per haver de prendre decisions. Jo em qued, no cal dir-ho, amb la proposta d'EU-EV per moltíssimes raons tàctiques i estratègiques. El PSM, emperò, és el que té la paraula. Li desig fraternalment i de tot cor el màxim encert als meus companys i companyes del PSM i, sobre tot, els desig que, per la finestra d'aquest debat, no es "coli" l'altre debat: el que els va dividir al passat Congrés

Segons els organitzadors de la mani d'ahir sobre Son Espases, he perdut la meva dignitat. Jo i un munt de gent del PSOE, del Bloc, dels Sindicats, del GOB, del moviment veïnal, etc.

No estic d'acord, és clar. Per ser dignes, basta amb fer allò que honestament creus que has de fer. Per això jo no tenc res a dir sobre la dignitat dels manifestants d'ahir: no sé de cap que em consti que hi anàs amb propòsits deshonests.

Els camíns que condueixen al bé comú són molt diversos i opinables i s'ha d'aprendre a respectar l'opinió dels altres.

Des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim,  que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució

El meu raonament pot ser equivocat però estic segur que no estic tot sòl a l'hora de fer-ho. Per això, probablement, no fa gaire sortiren 40.000 persones per defensar el territori i ahir només ho feren 300. Els organitzadors de la manifestació tenen tot el dret a no treure conclussions d'aquesta devallada del 99% i això no els fa ni menys dignes ni menys respectables però el que no tenen dret és a situar la frontera de la dignitat en la frontera de la seva pròpìa opinió

Comentari remes per mosqueadito | 19/11/2007, 15:31

Comentari remes per: domingo | 23/11/2007, 10:13

L'aprovació del Decret Llei de Mesures Urgents per a la Protecció del Territori serà avui una realitat.

Com a regidor de Palma i com a portaveu del Bloc no puc menys que mostrar la meva satisfacció més profunda per l'assoliment d'un objectiu fonamental de la passada legislatura, de la campanya electoral i de l'acord de govern signat després de les eleccions.

Aquest Decret té Ses Fontanelles com a espai "estrella" però n'hi ha molts més a Mallorca i, especialment, a Eivissa.

Ses Fontanelles, la Façana Marítima, el Parc de les Vies... molts de "marrons" de la passada legislatura comencen arreglar-se. 

Però en aquest moment d'alegria no puc deixar d'enrecordar-me de Son Espases, de la Plataforma de La Real i  no puc deixar d'entristir-me perquè no es pogués aconseguir la total preservació d'aquell paratge singular.

I administrant com puc les meves alegries i les meves penes veig que ja són les 8,45h i que encara queden moltíssimes coses per fer, moltíssimes coses que arreglar, moltíssimes satisfaccions que donar a tanta i tanta gent que s'ho mereix i ho necessita. Som-hi!

Qualsevol persona sensible al món del treball està mirant aquests dies l'onada de vagues que s'estan produint a França.

Sarkozy, beneficiat de l'estat de gràcia post-electoral, va més fort a la batalla i algúns, com el primer ministre Fillon, aposten clarament per derrotar el moviment sindical a la manera com ho va fer na Margaret Tatcher amb els miners anglesos: a las bravas i sense fer presoners. D'altres, com el propi Sarkozy, volen guanyar però també volen demostrar que saben arribar a acords i que el seu projecte és del segle XXI i no dels anys 70.

Entre els Sindicats també hi ha divisions: n'hi ha que volen morir "con las botas puestas" i n'hi ha, com Thibault,  el Secretari General de la CGT, que volen arribar a qualque tipus d'acord.

Avui comencen a negociar i no sé que pot passar (ho sap qualcú?) però és evident que el futur del Sindicalisme europeu més clàssic, i no només el de França, estarà marcat per com acabi aquest conflicte

 Comentari remes per:

GENERACIÓ PERDUDA? CANVIEM DE TEMA!

 Comentari remes per:

 Comentari remes per:

CARRILS BICI

Hola, Grosske!

Aquest estiu vaig anar a París, i la meva sorpresa va ser grandiosa quan vaig descobrir que ara es podia passejar per aquesta ciutat... en bici!

La mairie de París ha posat en funcionament un servei de bicis de lloguer (amb un disseny que és una passada), amb uns pàrquings específics extesos per tota l'àrea urbana, i a uns preus realment temptadors. A part, els carrils bici ja formen part del carrer, i no hi ha cap problema per accedir a cap lloc.

Tot són avantatges: fas més via que en cotxe, gaudeixes de la ciutat d'una manera més directa, i els músculs no s'atrofien.

Ara fa poc vaig anar a Barcelona, i van pel mateix camí. No hi ha tant de carril bici, però el projecte està en marxa...

És possible aquest projecte per a Palma? Sé que suposa una gran inversió,no només de despesa inicial, de fer obres a carrers, sinó també de manteniment... però veig molts d'avantatges, i les ciutats europees ja han vist aquesta opció com un camí a seguir.

Què en penses?

Comentari remes per: 

Nadals incandescents?

Hola,
Primer de tot, demano disculpes perquè no crec que sigui el lloc ideal per penjar aquest comentari. El que vull dir no té res a veure ni amb el rei ni amb frases històriques.
Aquest mati m'he despertat i he vist que estaven penjant els llums de nadal al meu carrer, el carrer balmes de palma. I de bon mati ja m'he emprenyat. Estan penjant llums amb bombetes incandescents, d'aquelles que gasten tant! I a més estaran obertes fins a finals de gener. Abans de viure a Palma vivia en una altra ciutat i ja m'havia acostumat a veure el baix consum per tot arreu els nadals. Em pensava que això de les bombetes incandescents ja havia passat a la història. Com és que anem amb tant de retard?

Gaspar Llamzares ha guanyat còmodament les primàries per ser candidat a la Presidència per IU a les properes eleccions generals. N'estic content pel mètode i pel resultat.

La carta amb el codi barrat crec que és un bon sistema però s'haurà de millorar per tal d'evitar que passi el que m'ha passat a mí: que no he pogut votar perquè no he rebut la punyetera carta.

Quant a Gaspar. crec que és una persona que s'està obrint camí com s'ha de fer: des del rigor i la seriositat i sabent administrar amb mesura tant els acords com les discrepàncies amb el govern del partit socialista. En els darrers dies ha discrepat obertament en l'anàlisi de l'incident diplomàtic amb Venezuela i, de manera gairebé simultània, ha sabut arribar a un acord perquè s'apliquin a les famílies monoparentals amb dos fills les avantatges que gaudeixen les famílies nombroses. IU té aquesta política a l'Estat i a Astúries però governa a Euskadi, Catalunya o Balears. Sense dogmatismes ni a prioris, es posiciona en funció de les situacions i les realitats en presència, com sempre a fet l'esquerra transformadora i demostrant, a la pràctica, la nostra visió federal.

Quant a la seva contrincant, he de dir que m'ha sorprés gratament. Crec que al darrera tenia una ensalada important de descontents però el seu discurs ha estat rigorós i sense estridències des del principi fins al final