Grosske. Bloc (més) personal

Ahir vàrem presentar BARRIACTIVA'T. Entre maig i Octubre l'Ajuntament durà a 45 barris de Palma activitats d'animació cultural i artística de petit format. Es una experiència pilot. Veurem com funciona però crec que és important, per primera vegada, fer partíceps els barris de l'Eixambple i la perifèria de l'esforç que fem en aquesta matèria.

Telma Ortiz ha perdut la batalla judicial per preservar la seva intimitat. No sabria valorar l'intríngulis jurídic de l'assumpte i fins a quin cert punt la seva demanada estava jurídicament mal enfocada. El que sí sé i el que em consta és que la premsa del cor ha caigut en els comportaments més miserables. Em fa mal al cor veure com uns desgraciats discutint a crits i sense cap coneixement de causa sobre relacions de parella, relacions mare-fill o sobre la dependència de l'alcohol d'un o un altre "famós" es puguin considerar periodistes. Si jo publiqués a aquest bloc una foto del Papa torcant-se el cul aquest seria el bloc més visitat del planeta... però això no és una justificació suficient per convertir-me en un miserable. El meu menyspreu més absolut, doncs, per als pseudoperiodistes i per als executius i propietaris de mitjans de comunicació responsables d'aquests desbarats

Parlant de coses rares, vaig veure ahir a Javier Mato, a la Televisió de Mallorca, a un debat sobre corrupció dirigit per Miquel Payeras. Fa només 9 anys Javier Mato era el receptor, juntament amb na Rosa Estaras, dels informes de  Maria de la Pau Segura (a. Mapau) i den Miquel Segura sobre les seves activitats a sudamèrica de captació de vots per al PP en viatges pagats amb la butxaca de tots els ciutadans (i que culminaren en un espectacular augment dels vots a Formentera de gent que no tenia res a veure amb aquesta estratègica illa del nostre arxipìèlag). Però ahir pontificava sobre la corrupció com si acabàs d'aterrar de la Lluna.

Mentres, Rajoy continua el seu viatge imparable cap el centre. El centre d'on, exactament?. That's the question. Els emprenyos de na Maria San Gil i de tota l'ala dura del partit tendran un cost important que serà la mesura del resultat d'aquest viatge emprés per en Rajoy tal volta  una mica massa lleuger d'equipatge

Ahir l'Ajuntament aprovà un protocol per iniciar a Palma la implementació dels pressuposts participatius.  Com a regidor responsable de participació no cal dir que "estoy que me salgo" amb un tema tan emblemàtic per a l'impúls de la participació a qualsevol ciutat del món

Evidentment, es tracta de l'inici d'un procés, no de la definició d'una etapa final. Les coses, en participació, s'han de fer així. Per això, a principis del 2009, està prevista una avaluació de l'experiència per tal de corregir-la i, n'estic segur, aprofondir-la.

En aquesta primera etapa el que es tracta és, ni més ni manco, que del següent:

- Constituir Consells de Barri que, juntament amb els de Districte, permetran la participació a nivell territorial i que també han de propiciar la participació directa dels veïnats a través d'assemblees convocades per les pròpies entitats

- Constituir Grups de Treball d'acord amb la realitat del moviment associatiu (joves, tercera edat, moviment veïnal, etc.) per tal de participar des del punt de vista sectorial

- Aprovar el Consell Social de la Ciutat (l'aprovació inicial es farà aquest mes de maig) com a àmbit "superior" de participació.

Amb tot aquest tramat constituït, s'han establert dos grans ítems d' Informació, Diàleg i Concertació a nivell pressupostari (un al voltant de la liquidació del pressupost de l'any passat i un altre en els moments previs a l'elaboració del projecte de pressuposts). Es un inici potent i sòlid.

Mén endavant vendrà la part més avançada dels pressuposts participatius: la presa de decisions entorn a qüestions pressupostàries concretes per part dels òrgans de participació (especialment pel que fa a les inversions) que suposaran un important emplaçament polític per a les instàncies de representació política que, per llei, són les que tenen la darrera paraula

Si fa dos dies anunciava en aquest bloc la paralització d'un "pelotasso" fastigós. avui és necessari fer referència a més bones notícies:

L'esbucament de les primeres barraques de Ca n'Angelí és un altre símptoma de que aquesta ciutat recupera la seva dignitat. Després de l'edifici del carrer Brotad i el Canòdrom, aquesta serà la tercera intervenció en contra de l'infrahabitatge que es fa en un any a la nostra ciutat. Intervencions lentes perquè es fan amb criteris socials, preocupant-se per donar una oportunitat a les persones que hi viuen: no posant-les en el carrer i traslladant el problema a un altra banda. Es fa feina però encara queda molta per fer: hi ha més casos sagnants d'infrahabitatge, hi ha el cas de les persones sense sostre que malviuen al carrer... però sí hi ha voluntat política tot es pot aconseguir.

També, a la fi!, ens hem posat amb els noms del carrers. La meva vella amiga, la Plaça del Caudillo ja és història, però, com en el cas anterior, encara hem de fer moltes coses més - no relacionades amb el nom dels carrers - per reivindicar els demòcrates i deixar de retre homenatge al franquisme. Poc a poc, tot s'anirà fent.

També, a la fi!, s'ha presentat el Pla Director de Festes Populars que volem debatre els propers mesos amb el conjunt de la societat i que serà el primer instrument per tenir una visió consensuada i global sobre les festes populars; festes de major qualitat, que atreguin visitants de l'exterior, participatives... aquest és l'objectiu

... i dimecres qui vé es constitueix la comissió de seguiment del programa "Palma. Ciutat per a tots". La marca d'un objectiu estratègic: fer de Palma una ciutat puntera en matèria d'accessibilitat. Mentre fem els plans estratègics, la comissió de seguiment i concertam les polítiques amb el món associatiu, les coses ja s'han començat a moure: plans d'actuació a Son Cotoner, Es Fortí i Camp den Serralta per deixar-los lliures de barreres, criteris més rigorosos a urbanisme a l'hora d'exigir el compliment de la normativa, mesures per accedir l'accés autònom  a l'administració de les persones sordes... però encara hi ha moltes coses més per fer

Un dels temes més denunciats per EU-EV a l'anterior legislatura: el pelotasso dels rent a car (també conegut com a pelotasso de Son Garcias Vell) està a punt de ser definitivament enterrat.

El març del 2007, el Ple de l'Ajuntament aprovà provisionalment la reclassificació urbanística d'uns terrenys rústics ubicats a Son Garcías Vell (davora el camí de Son Fangos) per ubicar-hi un polígon de serveis per a rent a cars.

La "particularitat" del tema és que aquests terrenys havien estat utilitzats il.legalment durant més de deu anys per diverses empreses de rent a car (són rústics) i que la majoria d'aquestes empreses havien adquirit aquests terrenys en propietat poc abans d'iniciar-se el seu procés de reclassificació urbanística.

Es a dir, una tècnica de pelotasso calcada a la que ara investiga la Fiscalia  en relació amb el Pla Territorial i que, a més, es feia a banefici d'empreses que, durant anys havien actuat il.legalment en sòl rústic.

Una maniobra del PP a Cort que l'actual govern de progrés ha paralitzat fins ara i que, en breu, serà definitivament estroncada.

No tenia massa ganes d'escriure sobre aquest tema però en Torres Blasco, a la seva columna d'avui, troba a faltar que aquest bloc s'en faci ressó. Així que, per respecte a lector tan qualificat, aquí teniu la meva opinió.

Fa més d'un any que el Secretari General d'UM cerca una ubicació adequada a la seva funció de líder d'un partit com UM. L'Ajuntament de Palma - en sí mateix - no és la plataforma més adequada... a no ser que es sigui batle. D'aquí els seus esforços per ocupar aquesta plaça que, finalment, no fructificaren.

Parlar als plenaris de l'Ajuntament des de fora del govern quan la seva companya de grup - la Sra. Cerdó - hi està en lloc destacat i amb una important àrea de gestió no ha deixat de ser una anomalia permanent.

La seva eventual entrada en el govern municipal és, en aquest sentit, un moviment positiu que, objectivament, reforça la cohesió del govern i de la majoria municipals. Malgrat les nostres diferències polítiques - que el Sr. Nadal exhibeix en públic per contentar la seva parròquia i que jo tendesc a minimitzar per no perjudicar el govern - jo estic content d'aquesta eventual incorporació a l'equip de govern.

Esper, també que la seva incorporació sigui per governar amb totes les conseqüències, assumint àrees de gestió i ajudant a "titar del carro". Altra cosa - a part de ser inexplicable davant l'opinió pública per moltes raons - no seria més que perllongar les anomalies d'un altra manera i, en definitiva, deixar sense resoldre el problema d'ubicació al qual feia referència en un principi 

Avui és notícia a tots els mitjans estatals el començament del primer dels judicis pel "cas Andratx". Es el primer d'una llarga sèrie que es produiran al voltant del mateix cas.

Ara mateix sortia a la ràdio en José Maria Rodriguez dient que això és un tema particular i que el PP no té res a veure. Aquest home mai no es cansa de mentir. La frase per la qual passarà a la història és aquella de "hablamos de que era lunes y de que estaba en el despacho": un altra mentida amb la qual llevava trascendència a les seves maniobres de protecció política cap a l'ex-batle d'Andratx (maniobres enregistrades per la policia i publicades a tots els mitjans).

Impressionant, per cert, el reportatge d'ahir del Diario de Mallorca i que he intentat reproduir aquí: més de 50 polítics ded Balears imputats per casos de corrupció distribuïts en 18 casos (dos dels quals afecten a persones del PSOE),

Estic segur que algúns d'ells no prosperaran, tal volta amb raó

Però encara estic més segur que tot això no és més que la punta de l'iceberg, la part del xapapote que ha arribat a les platges judicials. Enmig de la mar, tacant, contaminant i corrompent la nostra societat i la nostra vida política hi ha milers de tonelades de tràfic d'influències, d'enriquiments il.lícits, de "favors" en contra de l'interés general, d'"enxufismes", d'abusos, de negocis inconfessables... que mai no arribaran a ser castigats per la justícia

Más de cincuenta cargos públicos se encuentran inmersos en procesos judiciales

I.OLAIZOLA. PALMA. Desarrollan su trabajo en el Parlament, en el Consell, al frente de un consistorio o en alguna otra institución pública o, simplemente, están alejados de la política pero fueron imputados durante su trabajo en la cosa pública. Más de cincuenta políticos o ex políticos se encuentran inmersos en procesos judiciales, alguno de los cuales se inició con la vista puesta en altos cargos que finalmente fueron exonerados por la justicia, que acabó acusando a meros funcionarios o empleados públicos de menor nivel.
Estos son los casos en los que están implicados, de una u otra forma, políticos de Balears y cuyas primeras vistas comienzan en breve. La más inmediata, la que abre la serie del caso Andratx, arranca mañana.

CASO ANDRATX
La fiscalía anticorrupción, en estrecha colaboración con la Agencia Tributaria, puso en marcha el 27 de noviembre de 2006 una gran operación contra la corrupción urbanística en Andratx. Ese mismo día, dos políticos del PP fueron detenidos: el entonces alcalde del municipio de Ponent, Eugenio Hidalgo, y Jaume Massot, que ostentaba el cargo de director general de Ordenación del Territorio del Govern de Jaume Matas.
Uno de los principales artífices de esta trama de corrupción urbanística, el celador municipal Jaime Gibert, ha llegado a un acuerdo con la fiscalía para declararse culpable, lo que ha dado un espectacular giro a la instrucción de un complejo sumario en el que hay abiertas hasta setenta piezas separadas. El ex empleado municipal podría ser acusado de varios delitos de falsedad documental y de cooperador necesario en delitos de prevaricación urbanística.
La asunción de culpas de Gibert contrasta con la actitud de los dos políticos implicados, que siempre han negado todos los cargos presentados contra ellos. La primera consecuencia de este pacto Gibert-fiscalía se podrá ver mañana en la sección segunda de la Audiencia de Palma, donde tendrán lugar el primer juicio por una pieza separada del caso Andratx. Se juzga la construcción de una vivienda unifamiliar del ex primer edil en un área de especial protección. Hidalgo y Massot están imputados por falsedad en documento oficial, prevaricación urbanística y delito contra la ordenación del territorio.

CASO PTM
Uno de los casos de corrupción más sonados destapados últimamente es el del Plan Territorial de Mallorca (PTM). El magistrado Miquel Florit, por el momento, ha citado en calidad de imputados a Bartomeu Vicens, diputado y portavoz de UM en el Parlament, y a Jaume Font, conseller y portavoz popular en el Consell de Mallorca. Junto a ellos, dos notorios promotores inmobiliarios, Vicenç Grande y Mateo Sastre. El presunto delito: el uso de información privilegiada sobre futuras recalificaciones de fincas rústicas a urbanizables, un proceso que materializó el Plan Territorial de Mallorca a través de las Áreas de Reconversión Territorial (ART). Los canjes urbanísticos de diferentes terrenos contemplados en el PTM habrían generado unos pelotazos estimados inicialmente en más de 300 millones de euros. Florit tomará declaración a Vicens, que en la época de autos, los años 2003-2004, era conseller de Territori, el lunes 12 de mayo. Font pasará por los juzgados el viernes 23.

CASO SON OMS
La fiscalía también está investigando quién se quedó con un 15% de los solares que se recalificaron de rústicos a urbanizables industriales en el polígono de Son Oms. El promotor Ángel Ochando denunció que dos dirigentes de UM, Bartomeu Vicens y Maximilià Morales, le habían exigido la cesión de un 15% de sus parcelas en caso de que la zona se recalificase. Morales, ex presidente del Parlament, y Vicens desvincularon sus actuaciones en Son Oms de sus responsabilidades políticas y alegaron que su intervención se ciño a su actividad privada.

CASO CAN DOMENGE
El empresario catalán Josep Lluís Núñez se ha querellado contra todos los consellers del PP y de UM en el Consell de Mallorca durante la pasada legislatura que votaron a favor de la adjudicación de los terrenos de Can Domenge por un valor que considera inferior al precio del mercado. Núñez acusa a los querellados de los presuntos delitos de malversación de fondos públicos, prevaricación y revelación de secretos oficiales. Los políticos de UM implicados son Maria Antònia Munar, Miquel Nadal y Dolça Mulet. Los del PP: Fernando Rubio, María Binimelis, Rafel Bosch, Bartomeu Vallori, Eduardo Puche, Carme Feliu, Joan Font, Antoni Coll, Miquel Munar, Gaspar Oliver, Miquel Canàves, Catalina Sureda, Andreu Obrador, Carlos Luis Veramendi, Miquel Amengual y Francesc Cañelles. El juzgado número 12 de Palma sigue investigando el asunto, sobre el que han encargado dictámenes tanto el Consell como el Colegio de Arquitectos.

CASO AYUDAS
La presunta trama de corrupción en torno a las subvenciones públicas otorgadas en la anterior legislatura por el Consell de Mallorca a varias entidades afines a UM recibió el sobrenombre de Caso Ayudas. Pese a que la denuncia inicial incluía a más políticos, entre ellos la entonces presidenta Munar, en el sumario sólo figuraban como imputados Dolça Mulet, vicepresidenta entonces del Consell y hoy en día consellera ejecutiva de Esports y Promoció Social de la institución insular, y Joan Josep Mas, ex director insular de Patrimonio Histórico-Artístico. No obstante, el 9 de abril el juez Pedro Barceló exoneró a ambos políticos tras archivar parcialmente el sumario al no ver indicios delictivos en la concesión de los fondos públicos. Sin embargo, la resolución dejó abierto el caso para 11 de los responsables de las entidades beneficiadas por presunto desvío de las ayudas a fines nos subvencionados y falsedades. Anticorrupción estudia recurrir el archivo y el PP, como acusación particular, ya ha anunciado su recurso.

CASO DE SANTOS
Uno de los casos más mediáticos por la truculencia de los hechos ha sido el protagonizado por el ex teniente de alcalde de Urbanismo de Palma, Javier Rodrigo de Santos, investigado por una presunta malversación de fondos públicos usando abusivamente una tarjeta de crédito municipal para pagar servicios en clubs de alterne homosexuales. Pese a haberse gastado una cantidad superior a los 50.000 euros usando la visa de la EMOP, como el propio imputado ha admitido al devolver esta cantidad, la jueza que instruye la querella formulada por la fiscalía anticorrupción accedió a adelantar la comparecencia del ex alto cargo público que gestionaba el urbanismo de Ciutat para evitarle el "acoso" de los medios de comunicación. Bronceado y con buen aspecto, el ex edil compareció ante la magistrada Ana San José durante apenas 5 minutos, tras lo cual quedó en libertad para regresar a Madrid, donde sigue un tratamiento por su adicción al sexo y a las drogas que, según alegó ante la jueza, no le permiten explicarse.

CASO CASTILLO INFANTIL
El anterior no es el único caso en el que está implicado De Santos. La fiscalía también investiga una presunta prevaricación y otros delitos por el contrato verbal con el que el ex responsable de urbanismo adjudicó a la empresa sueca Hags la construcción del castillo infantil que imita al de Bellver para el Parc de sa Riera. En las diligencias de la fiscalía figuraba también como imputada Gloria Penalva, ex gerente de la EMOP y mano derecha de De Santos. La empresa Hags reclama al Ayuntamiento 1,4 millones de euros, trescientos mil más de lo presupuestado.

CASO BITEL II
Un nuevo escándalo sacudió al PP a finales del pasado mes de abril. Damià Vidal, hombre de confianza del ex president Matas y colocado por éste al frente de la empresa Bitel, es detenido por una presunta malversación de 700.000 euros. Damià Vidal, junto a otras 5 personas, está acusado de los delitos de malversación de caudales, cohecho, defraudación y falsedad en documento mercantil. Anticorrupción postula que Vidal supuestamente urdió con los otros encausados un entramado societario para vaciar las arcas de Bitel. Lo último: los actuales gestores de Bitel han descubierto un segundo descuadre de 440.000 euros que Vidal habría autorizado para aumentar la seguridad de la empresa y de cuyo destino real apenas hay justificación.

CASO MAPAU
De la docena de personas que llegaron a estar imputadas en el sumario del caso Mapau, la presunta trama para la captación ilícita de votos de emigrados a Argentina y Uruguay en favor del PP en las autonómicas de 1999, la jueza instructora ha dictado un auto de "procesamiento" (pase a procedimiento abreviado) contra tres funcionarios del Govern a los que se acusa de falsedad documental y prevaricación continuada por la contratación irregular por el Institut Balear de Desenvolupament Industrial de Maria de la Pau Segura, supuesta agente electoral del entramado. Los tres procesados son Rosa Grijalba, Angel Gallego y Joan Fortuny, que formaron parte de la mesa de contratación convocada para cubrir una plaza de traductor.
CASO GARCÍAS-ESTARÀS
El diputado socialista en el Congreso Antoni Garcías se ha querellado contra la presidenta del PP, Rosa Estaràs, por un delito de calumnias tras haberle acusado ésta de malversación de fondos con unos billetes de un viaje oficial a Cuba durante su etapa de conseller. El juzgado de instrucción 7 lleva las diligencias y ya citó a declarar como imputada a Estaràs el pasado día 10 de abril. Su abogado defensor, Rafael Perera, ha pedido el sobreseimiento de las diligencias al considerar que el asunto no tiene ninguna relevancia penal, ya que, en su opinión, se trata de un asunto limitado al ámbito parlamentario. El juez Antoni Garcías, de mismo nombre que el querellante, habrá de decidirse por esta opción o elevar una consulta al TSJB para imputar a la diputada del PP.

CASO NÁJERA
La sección primera de la Audiencia ha ordenado la reapertura de la última de las causas abiertas contra la ex alcaldesa de Calvià Margarita Nájera, referida a la presunta venta a bajo precio por parte del entonces recaudador municipal del municipio, Jaime Riera, de un solar urbanizable a Manuel Barajas,ex marido de la actual consellera de Trabajo. Según afirma el denunciante, el primer edil calvianer Carlos Delgado, Nájera habría mejorado el contrato del recaudador municipal para conseguir este trato de favor hacia su ex marido.

CASO CABALLISTAS
La implicación de la alcaldesa de Felanitx, Catalina Soler, entre la decena de alcaldes, ex alcaldes y funcionarios implicados en la trama de presuntas certificaciones falsas por las que el ex alcalde de ses Salines, Sebastià Vidal, legalizó su vivienda de na Fonda como un club hípico, ha obligado al TSJB a instruir el caso dada la condición de diputada, y por tanto de aforada, de la primera edil felanitxera.
Será el magistrado Antoni Monserrat quien llevará el caso en el que el anterior magistrado Antoni Rotger, que se inhibió a favor del primero, imputaba un presunto delito de falsedad documental, penado con seis años de privación de libertad y otros tantos de inhabilitación para ejercer cargo público, a la alcaldesa de Felanitx, al alcalde de Santanyí, Miquel Vidal; al alcalde de Selva, Joan Rotger; al de Montuïri, Gabriel Matas; al ex alcalde de Santa Margalida, Antoni del Olmo; al ex primer edil de Lloret, Joan Jaume Ramis; al ex alcalde de sa Pobla, Antoni Serra. y al teniente de alcalde de Llucmajor, Joan Jaume Mulet. En Inca, las certificaciones fueron firmadas por el edil Joan Rubert, para el que se pide la misma pena que a los anteriores.
El ex alcalde de Campos y actual conseller del PP, Andreu Prohens, se enfrenta a dos años de suspensión al ser acusado de presunta falsedad en connivencia con el secretario Sebastià Portell. El presunto causante de este aluvión de certificaciones falsas, el ex alcalde saliner Sebastià Vidal, afrontará una petición de 66 años de privación de libertad y una multa de 800.000 euros.

CASOS DE STELLA MATUTES
La hija del ex ministro de Exteriores Abel Matutes, Stella, tiene abiertos dos pleitos judiciales en la pitiusa mayor por sendas denuncias interpuesta por el GEN, el equivalente ibicenco al GOB mallorquín. En la anterior legislatura, cuando era consellera de Carreteras y Obras del Consell de Eivissa, votó a favor de un Plan Territorial insular que presuntamente permitía la edificabilidad en unos terrenos propiedad de unas empresas en las que la consellera tendría participación. Además de para Stella Matutes, el fiscal ha pedido la imputación por esta presunta recalificación de terrenos de Joan Marí Tur, en el momento de la denuncia conseller de Patrimonio de la institución insular y vicepresidente del Parlament, de su hermano Antoni Marí Tur, ex diputado del Parlament, y José Sala, entonces y ahora alcalde de Sant Antoni.
El otro frente judicial que tiene Stella Matutes, con diligencias penales abiertas por varios delitos pero aún no imputada, es por el presunto vertido de tierras procedentes de las obras de las autovías de Eivissa en unos terrenos de su propiedad que servirían de base para la formación de un campo de golf. Matutes anunció la pasada semana su retirada de la política para dedicarse a la actividad privada.

CASO IBIZA CENTRO
En el caso de las presuntas comisiones en la construcción de un centro comercial en Eivissa figura como imputado José Marí Ribas, en la actualidad alcalde de Sant Josep y en el momento de la denuncia formulada por Roque López, ex secretario general de la Federación Socialista Pitiusa, gerente de la empresa pública que acometía las obras del centro comercial. También está imputado el ex teniente de alcalde de Eivissa, Pedro Campillo. López pidió la imputación del actual presidente del Consell insular, Xicu Tarrés, y el secretario de organización, Miquel Mestre, petición que finalmente no prosperó.

CASO LICENCIAS
La alcaldesa de Felanitx está imputada por presuntamente "retener irregularmente" la entrada en vigor de una norma urbanística restrictiva que habría permitido la concesión de treinta licencias para unas 140 viviendas en bloques plurifamiliares. Catalina Soler, en su declaración del pasado 3 de diciembre, atribuyó el retraso de la norma al Consell de Mallorca.

CASO RABASCO
La primera semana de julio se celebrará el juicio contra el alcalde de Llucmajor, Lluc Tomàs, y el ex edil de ASI, Joaquín Rabasco, por varios delitos con presunto fraude de fondos públicos ya que la acusación postula que, entre 1999 y 2002, Tomàs permitió y auspició el desvío de casi 950.000 euros de las arcas municipales a empresas ligadas al ex regidor.

CASO RENT A CAR
La presunta trama de evasión fiscal a través de un entramado de sociedades en los sectores de coches de alquiler y empresas náuticas que señalaban como imputado al alcalde de Montuïri, Gabriel Matas, ha quedado al albur tras emitir Hacienda un informe que consideraba que las presuntas prácticas irregulares no constituían delito. No obstante, el caso continúa abierto.

CASO VARADERO
La empresa Boat Yard Palma (BYP) acusa al ex presidente de la Autoridad Portuaria, Joan Verger, de irregularidades en la concesión de varadero del puerto de Ciutat. BYP achaca a Verger los presuntos delitos de fraude a la Administración y negociaciones prohibidas a los funcionarios al haber adjudicado la concesión a una UTE en la que participaba un ex socio suyo, Juan Antonio Riutord. Verger sostuvo en su declaración ante el juez el pasado mes de septiembre que la decisión de la adjudicación fue tomada por todo el consejo de administración de manera colegiada y que, por tanto, nunca fue decisivo para la resolución final.

El Dos de Maig forma part de la mala salut secular d'Espanya com a projecte nacional. Una lluita per la independència contra un exèrcit invasor sembla que, a aquests efectes, doni bon "rollo". Però si consideram que, es vulgui o no es vulgui, l'exèrcit invasor duia a la butxaca els principis lliberals i el rei reivindicat era l'absolutista Fernando VII... pues como que no. I per això no ha arribat a cuallar mai aquella data per molt que ara, amb motiu del 200 aniversari, se li intenti donar volada

Sensu contrario, podem observar com efemèrides nacionals com el 4 de juliol als USA o el 14 de juliol a França - clarament associades amb els principis lliberals - han gaudit sempre d'una magnífica salut des del punt de vista de l'arrelament popular.

El 12 d'Octubre tampoc no fa vibrar: les conquestes imperials estan a la baixa, afortunadament, en la cotització dels valors col.lectius.

A Espanya mai no es va produir una revolució nacional que pilotàs el trànsit des de l'Ancien Régime fins al capitalisme lliberal i els lliberals espanyols, durant el segle dinou, visitaren més els murs d'afusellament que els seients del Consell de Ministres.

Es cert que el pacte entre les burgesies catalana i basca i les classes dirigents castellano-andaluses va donar peu a un llarg periode - la Restauració - que, a cavall entre el XIX i el XX semblava anunciar una consolidació dels principis lliberals (que no cal confondre mai amb els principis democràtics). Fins i tot va sorgir el regeneracionisme com a intent de reconciliar la idea d'Espanya amb els principis de la modernitat. Però la dictadura de Primo de Rivera, primer, i la dictadura de Franco, després, tornaren a associar de manera - definitiva? - espanyolitat amb retrocés i olor a ranci.

Les tensions territorials que viu actualment l'Estat espanyol - afortunadament en un marc democràtic - són la perllongació, en un altra situació, d'aquesta apassionant batalla entre el ser o no ser d'Espanya i el ser o no ser d'altres projectes nacionals com el basc o el català

1er de Maig. Més gent i més sol que en edicions anteriors. Bona senyal. M'aborda en Juan Hernandez, bona persona allà on les hagi. Em diu que va trobar una obra en males condicions des del punt de vista de la seguretat al carrer Maestro Chapí del Vivero. Va cridar a la Conselleria de Treball i li varen dir que cridàs a la Inspecció de Treball (??!!); va cridar al número indicat i no contestava ningú...

Quan era Conseller de Treball vàrem posar l'112 al servei de les denúncies per males condicions al treball. Donàvem així  les màximes facilitats i permetia, fins i tot, evitar que el/les treballadors/es es "banyassin" davant el seu empresari. L'any passat, quan vaig anar a Nova York, vaig veure un lletrero en anglés i espanyol, al carrer, que donava un número de telèfon on denunciar qualsevol atemptat contra la seguretat en el treball. Aquí queda el suggeriment per a qui correspongui.

Mentres faig el recorregut mir la premsa. El cas Pla Territorial vessa per tots els costats. La línia empresa per alguines empreses d'UM de denunciar que va ser el PP qui va anar a una reunió amb la finca d'Alcúdia que havia de participar a les Artees de Reconversió no em sembla particularment tranquilitzadora: bastava que el PP dugués una finca perquè s'introduís en el "bombo" de la loteria?, quins eren els criteris  objectius i de defensa de l'interés general per definir les ART?. Això és el que el jutge vol saber

També es comenta la renúncia de la batlessa a ser, també, la regidora d'Urbanisme. Sempre li vaig dir que em semblava una decisió necessària. En Ramon Aguiló ja ho va intentar en el seu moment i, al final, va renunciar. Estic content perquè estic segur que guanyarà la batlia, guanyarà l'urbanisme i guanyaran els ciutadans

La tragèdia del PP Balear és que fa 13 anys que necessita una regeneració política que és incapaç de dur endavant. El cañellisme, el seu pecat original, continua pesant com una llosa

Es queixa Gabriel Cañellas den Jaume Matas, es distancia de les seves maneres tecnocràtiques i diu, en una recent entrevista, que va fer del partit "un mal necessari". Però el Sr. Cañellas oblida que el Sr. Matas, com la Sra. Estaràs, el Sr. Jaume Font o la Sra. Cirer són els seus fills i hereus més directes.

L'any 1995, Cañellas obtingué la seva primera majoria absoluta a les Balears. Dos mesos després, el cas túnel de Sóller (la denúncia del qual vaig tenir l'honor de signar) l'obligava a dimitir. El substituí en Tòfol Soler - president de curta durada i gairebé oblidat - que venia de la família democristiana, que no havia mamat de les ubres del Sr Cañellas, que venia a ser el que ara mateix representa en Pere Rotger... i que, l'any 1996, caigué víctima d'un cop d'Estat donat pel Sr. Cañellas al sí del grup parlamentari popular.

Així és com, de la mà del Sr. Cañellas, accedí a la presidència del Govern... en Jaume Matas.

En Matas no és més que un alumne avantatjat del cañellisme, com ho és n'Al Pacino den Marlon Brando a la inoblidable saga del Padrino. Com ell, s'afica en  negocis i utilitza pràctiques que el seu antecessor no va gosar utilitzar i només la seva prepotència, el seu afany de forçar la jugada, el condueixen a la derrota del 2007.

La tragèdia del PP, és que ha de trencar amb la saga dels Corleone i no té "mimbres" per fer-ho.

Es patètic que na Rosa Estaràs, vice-presidenta del govern Matas es presenti com a representant de la renovació.

Igual li passa a Jaume Font, que acaba de ser imputat pel cas "Pla Territorial" (per no parlar de la seva antiga condemna per frau electoral) i també a na Cirer que, després del cas de Santos, el millor que es pot dir d'ella és que, quan governa, no s'entera de res.

Ahir va sortir el Sr.  Carlos Delgado a propiciar la renovació. Ho és, en bona mesura: Delgado significa canvi... cap a l'extrema dreta, cap a les tesis i les maneres del Circulo Balear, cap a l'excentricitat política del PP de Balears.

En Pere Rotger, per últim, el que entronca amb la línia de modernitat representada per l'ex-president Tòfol Soler (o, ara mateix, per en Ruiz Gallardón), és, dins el PP, un friky, una rara avis amb moltes dificultats per obrir-se camí dins el proper congrés

Es mentida que la ubicació provisional del SAPS al Molinar impedeixi, dificulti o, simplement, retrassi la construcció d'un centre de salut a la zona (fins i tot si es volgués fer al solar de Sa Gruta on s'ha de fer el SAPS provisional).

Es cert que l'any 2002 l'Ajuntamernt de Palma va iniciar els tràmits per a la cessió del solar de Sa Gruta a la Conselleria de Salut per ubicar-hi aquest centre. Totes les forces polítiques hi estàvem d'acord

... I no és menys cert - perquè ho ha reconegut ella mateixa i perquè està per escrit -  que la Consellera de Salut del PP, la Sra. Aina Castillo, l'any 2004, va renunciar a aquest solar perquè no considerava idònia la ubicació. Avui surt pel diai la Sra. Castillo dient que sí però que, en realitat, després s'ho va repensar i que sí que volia el solar.

No tenc temps ni ganes de fer de detectiu privar per saber tot el que va fer la Sra Cirer i la Sra Castillo sobre aquesta qüestió però allò cert i allò inqüestionable és que, en sis anys, ni varen formalitzar la cessió del solar a la Conselleria ni varen canviar el PGOU per declarar el solar a ús sanitari.

Dit amb altres paraules: 

6 anys després de l'acord del 2002, ni el solar de Sa Gruta ha estat cedit a la Conselleria ni té qualificació d'ús sanitari (el té assistencial, és a dir, l'adequat per a equipaments com el SAPS)

Per tant. ara no seria possible ubicar el Centre de Salut a Sa Gruta. Hi hauria que esperar un any i mig, aproximadament, per tal de requalificar els terrenys i a formalitzar la seva cesió a la Conselleria de Salut

Un any i mig és el mateix temps que el SAPS estarà provisionalment a Sa Gruta. No és coincidència: el que impedeix ubicar-ho ara mateix a Can Pere Antoni,  la seva ubicació definitiva, és que cal requalificar l'ús del solar de Can Pere Antoni de sociocultural a assistencial 

Per tant, queda demostrat que la ubicació del SAPS a Sa Gruta de manera provisional no afecta per res a la ubicació d'un centre de salut al Molinar (fins i tot si es volgués fer al solar de Sa Gruta on s'ha de fer el SAPS provisional).

Primer va ser l'edifici abandonat del carrer Brotad, després el Canòdrom, la següent passa serà el conjunt de barraques que hi ha entre la Via de Cintura i General Riera, on hi viuen en condicions lamentables unes 60 persones. En trobareu una bona ressenya a http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3503+3+201717 

Poc  a poc li anam rentant a aquesta ciutat algunes vergonyes

La Façana Marítima i la remodelació de la Platja de Palma són projectes imprescindibles però hem d'acabar amb l'exercici d'hipocresia i poca vergonya que significa perfumar i pentinar aquesta ciutat quan fa molt de temps que, per les seves parts més íntimes, no passa l'aigua i el sabó.

Necessitam una policia local amb capacitat efectiva d'intervenció a peu de carrer, uns serveis socials prou potents per atendre mil necessitats de les famílies, mesures de  protecció per a  les persones grans depenents i per als menors;necessitam escoletes, lluitar contra el fracàs escolar, construir habitatges protegits i, per suposat, necessitam albergs per a transeúnts, centres d'inclusió social i un munt de coses més... aquest és el canvi promés i el que, sens dubta, durem endavant.

Ho anam coneguent per etapes però tot passava a la vegada: El gerent d'IBATUR carregava a l'Hisenda autonòmica les despeses del Rasputin MENTRES Rodrigo de Santos carregava a la Hisenda municipal les seves "juergues" sexuals MENTRES Damià Vidal buidava el calaix de BITEL, MENTRES a l'Ajuntament d'Andratx, n'Eugenio Hidalgo, amb el suport moral i polític de govern Matas, cometia tot tipus de tropelies urbanístiques, MENTRES el batle de Santa Margalida, Antoni del Olmo, feia negocis amb les concessions municipals, MENTRES. al voltant del Pla Territorial, es maquinaven pelotazos urbanístics per valor de 300 milions d'euros, MENTRES a Turisme Jove, amb 2 milions de pressupost, es generava un forat financer de 6 milions. MENTRES Rodrigo de Santos generava un forat d'1,5 milions d'euros a l'Ajuntament per adquirir un joc infantil (si, si, un joc infantil d'1,5 milions d'euros), MENTRES batles del PP falsificaven certificats municipals en l'anomenat cas cavallistes MENTRES...

MENTRES TANT,  funcionaris sense escrúpols cobraven "mordidas" a l'Ajuntament de Palma per accelerar llicències, el Consell, generós com ningú,  es negava en redó a vendre massa cars els terrenys de Can Domenge i, al seu voltant, neixien com a bolets entitats beneficiàries del que podrien anomenar "reg de subvencions per aspersió"

Al voltant de tot aquest desbarat, coneguts empresaris de la cosa immobiliària es repeteixen com els alls. Per exemple, l'adjudicatari de Can Domenge és, casualment, el mateix empresari que rep informació del Consell que el duu a comprar uns terrenys a Marratxí que, poc després seran reclassificats

Em resum, la darrera etapa de govern conservador ha duit les Balears a límits de corrupció insospitats i insospitables.

I allò més alarmant: només unes dècimes en el percentatge de vot impediren l'any passat que en Jaume Matas revalidés la seva majoria absoluta i que els lladres i els aprofitats continuassin fent el que els vengués en gana. Només unes dècimes ens han separat d'entronitzar a les Balears un altre Berlusconi 

Davant tota aquesta barbàrie:

DEMAN per als herois de la Fiscalia Anticorrupció una ampliació de mitjans i oficines i, si cal, escorta policial

EXIGESC als jutges que accelerin les instruccions i que no siguin tan hàbils a l'hora de cercar arguments que puguin exculpar els polítics

EXIGESC a ZP que faci lleis que li posin més dificil als jutges no fer cas de la meva exigència anterior

SUPLIC a qualque periodista que escrigui un llibre o faci un bloc a Internet recopilant tota la informació sobre la corrupció a les Balears

SUPLIC a la societat civil que promogui una associació de Mans Netes i que faci arribar a tots i cadescún dels ciutadans de les Balears la magnitud d'aquesta catàstrofe

Ahir vaig ser a Son Dameto. La Parròquia i l'AVV han montat un "holding" per donar formació a immigrants i facilitar la seva integració. Tot el primer pis de la parròquia està dedicat a unes aules tibades de gent i pilotades per 30 voluntaris que fan torns per donar les classes de manera altruïsta.

"Són prinsipis del projecte - em conten - treballar per l'acollida dels immigrants. respectar els seus costums i credos, treballar la interculturalitat i la seva integració a la nostra societat" 

L'Esglèsia, el moviment associatiu i gent de bona voluntat afrontant en positiu els problemes socials: un vendaval d'aire fresc front als qui surten cada dia als diaris intentant donar-li l'esquena als problemes o posant pals en les rodes de la seva ressolució

Aquests darrers dies he pogut seguir amb detall el petit periple de Rodrigo de Santos pels jutjats de la nostra ciutat. Però la informació més important sobre el tema l'aportava un article de Jaume Santandreu a l'Ultima Hora de dissabte que gairebé ningú ha comentat.

Vos trancriuré només un paràgraf:

"Mai no vaig parlar directament amb la batllessa de Ciutat sobre les nits folles del seu primer tinent d'alcalde... Però puc assegurar que la noticia amb pèls i senyals (mai tan ben dit) arribà a l'Ajuntament de Ciutat i a la cupula del Partit Popular a través de missatgers de tota confiança. En el meu testimoni quedava clar que Rodrigo de Santos practicava sexe , de forma escandalosa i psicopàtica, a clubs gais i que ho feia amb l'ajut de la cocaïna, substancia sense la qual no podria fer les aberracions que duia a terme. I que pagava amb targeta de crèdit, Vaig assabentar els meus misatgers que si volien escatir la titularitat de la tarja  bancària, havien de rentar molta roba bruta a la bugaderia Miele"

Que en Jaume Santandreu té opinions discutibles i que patina amb més d'una ocasió és cosa que, n'estic segur, ell mateix subscriuria. Però el que també està clar és que el Sr. Santandreu no és un mentider.

També estic segur que serà cridat a declarar per ratificar les seves paraules en seu judicial.

Però, en tot cas, allò que interessa assenyalar en aquest moment és la tenalla que s'està dibuixant entorn als antics responsables del govern municipal.

Perquè ells quedin intocats s'han de produïr tres fets:

Que es demostri que els empleats públics de l'EMOP que eren testimonis de la presumpta utilització fraudulenta de la targeta de crèdit es menjaren ells tots sols el marron, sense avisar ni al Vice-President de l'Empresa (i portaveu del PP) ni a cap altre servei administratiu o responsable polític municipal

Que es demostri que l'acord de comprometre 1,5 milions d'euros per adquirir el joc infantil del Parc de Sa Riera - acord no ajustat a dret i per al qual no hi havia partida pressupostària - es va adoptar sense coneixement del govern municipal (escenari que em sembla particularment absurd)

Que es demostri que el Sr. Santandreu ha mentit al seu article

Per a mi que tenen un bon barenar

La pol.lèmica entorn a la ubicació del nou alberg de transeúnts és d'un calat ideològic i polític molt profund

De moment, i per a qui pugui interessar, aquí teniu la reproducció textual d'un informe elaborat pel govern municipal  en relació amb aquest tema

Crec que és un document interessant i que pot ajudart a comprendre de què estam parlant exactament

En relació amb la major informació sol·licitada per les entitats del Molinar tant a la reunió celebrada a la Sala de Juntes de Batlia el dia 4 del corrent com a la celebrada anteriorment, dia 1 del mateix mes, al Casal de Barri de Son Parera, em plau remetrer-vos el següent informe relatiu al Servei d'Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS)

L'Ajuntament de Palma ubicarà el nou Servei d'Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS), conegut popularment com l'alberg de transeünts de Can Pere Antoni, al mateix barri de Can Pere Antoni, aproximadament a uns 300 metres de l'actual ubicació. Es calcula que la posada en funcionament del servei definitiu es produirà en menys de 2 anys.

Mentrestant, està previst ubicar el servei de manera provisional, i a partir del mes de Juliol, a un altre solar municipal ubicat al carrer Golf de Biscaia, que ja té la qualificació d'ús assistencial, i que permetrà mantenir operatiu el Servei fins que es traslladi definitivament a Can Pere Antoni.

Es important remarcar que un cop traslladat el SAPS a la seva ubicació definitiva el nou  edifici del carrer Golf de Biscaia quedarà com a equipament per al barri que pot tenir moltes utilitats (sociocultural, centre de dia per a persones grans, serveis municipals...) que, en qualsevol cas, haurien de ser consultades les entitats del barri.

Aquest servei provisional acollirà aproximadament  40 persones donat que, des del mes de febrer funciona a El Terreno, sense cap tipus de problema, un altre SAPS provisional per a 12 persones.

Servei  SAPS

El Servei d'Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS) és un servei d'atenció específica dirigit a homes  i dones soles o parelles sense infants amb necessitat  d'acolliment temporal. La seva implantació és OBLIGATORIA en Ajuntaments d'una determinada entitat

§         per situacions que no els permet tenir un allotjament i presentin dificultats d'inserció sociolaboral.

§         per raons d'emergència social.

des del que es realitza una valoració diagnostica  de les problemàtiques presentades i s'impulsa, al costat de les persones ateses, un procés de reinserció social i/o laboral, a través dels següents programes:

§         Programa d'Informació i Assessorament: sobre els recursos d'allotjament i promoció sociolaboral, així com de les pautes i normes per accedir al propi servei o a altres.

§         Programa d'Allotjament i Convivència: ofereix acolliment als homes i dones que responen al perfil esmentat, tant d'emergència social com a més llarg termini.

§         Programa de Promoció Social: a través d'aquest programa es treballa la promoció social de les persones del programa d'acollida.

§         Programa de Promoció Laboral: s'ofereix informació orientació i promoció formativa-laboral de les persones del programa d'acollida.

§         Programa d'Oci i Temps Lliure : ofereix suport al procés d'inserció social que duen a terme les persones acollides al servei.

Equip professional:

L' equip professional que atén el SAPS està format per 14 treballador amb el següents perfils:

§         Un Coordinador/Director Tècnic.

§         Un/a Treballador/a Social.

§         Un/a Tècnic/a d'Orientació Laboral.

§         Sis Monitors.

§         Un/a monitor/a cap de setmana.

§         Un/a Auxiliar Informador/a.

§         Una Treballadora de Neteja.

§         Un Monitor d'Oci i Temps Lliure.

§         Un guarda de seguretat.

Perfil de les persones que poden ser usuàries d'aquest servei:

§         Homes i dones sols de 18 a 65 anys i parelles sense infants menors amb autonomia personal suficient.

§         Trobar-se sense habitatge ni recursos per accedir-hi.

§         Presentar, en el moment de la demanda, necessitat de promoció social i laboral.

§         Trobar-se en situació d'emergència social (desnonaments, enderrocaments, incendis...) i altres situacions que requereixen un acolliment provisional.

§         No ser persona usuària, dels centres d'acollida de la Xarxa d'Inclusió Social de S'Institut de Serveis Socials i Esportius.

§         No ser toxicòman actiu, alcohòlic actiu o persona que pateixi una psicopatia no compensada

§         Persones residents a Palma d'origen espanyol o comunitari.

Antecedents del Servei:

Amb la creació i posada en marxa de la Xarxa d'Inclusió Social,  per part de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, a principis de l'any 2004, (a  la definició  de la qual varen participar  tant els tècnics de la Regidoria de Serveis Socials, com els tècnics del  SAPS), el SAPS deixa  de ser un servei de valoració i atenció per a persones immigrants no comunitàries o en situació d'exclusió social, per constituir-se en un servei amb funcions d'atenció primària, amb funcions més educatives, preventives i reinsertores que assistencials, i  des del que es treballarà el procés de la inserció sociolaboral de les persones acollides ,de manera que puguin millorar la seva situació i retornar a  contextos més afavoridors (a nivell familiar, laboral, social, etc)

GARANTIES DE FUNCIONAMENT DEL SERVEI

Aquest Servei Municipal garanteix la relació normal amb l'entorn on es situa.

El propi servei compta amb monitors que s'ocupen de garantir un bon funcionament de l'Alberg durant el dia i el vespre compta amb un guarda de seguretat. Aquestes mesures han demostrat fins a la data que son suficients. 

En tot cas, es podrien contemplar mesures complementàries de vigilància i control de la plaça pública més propera al centre.