Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: 2 El canvi a Palma

MES SUBVENCIONS A LES ENTITATS QUE FAN PROJECTES SOCIALS

  • Per mor de la crisi, el pressupost municipal del 2011 és un 11 % inferior al del 2007... però les subencions a programes de caràcter social s'han incrementat un 20,5%. Poques institucions o regidories i conselleries de caire social poden dir el mateix
  • Aquests programes són essencials: integració laboral de persones amb discapacitat, atenció a persones depenents, prevenciói de drogues i inserció de drogodepenents, etc.
  • També trobam aquí el suport al nou model social de ciutat que anomenam "Barris en marxa": el suport al treball comunitar s'ha quadriplicat entre el 2007 i el 2010 passant de 280.000 euros a 1.200.000... la previsió per al 2011 és encara major.

  • Trobareu més detalls al bloc de benestar social palma 

SUPORT AL MOVIMENT VEINAL: NO TE COLOR

                  subvencions aavv

Multiplicar per quatre les subvencions a les AAVV - en temps de crisi financera de l'Ajuntament!! -i, a més, canviar el seu contingut i el seu objecte de manera radical es una aposta clara per un nou model social de ciutat. El que trobareu aquí exposat s'insereix en un projecte més global que denominam "Barris en Marxa" que no és un altre cosa que una aposta clara pel desenvolupament comunitari, per la participació, per l'enfortiment del teixit associatiu i per donar protagonisme a la ciutadania en la gestió de la seva  ciutat

PS: Diu El Mundo que no se li dona aquests doblers a totes les associacions per igual. Té tota la raó: això no és una repartidora. El creixement s'ha produit en activitats de caràcter social i de desenvolupament comunitari. Són les AAVV que més s'han implicat amb aquest tipus de projectes les que han estat més subvencionades

ATIARFOC

atiafoc2010

Quan avui matí he llegit a El Mundo "Las fiestas de Palma tuvieron un digno colofón: un Atiarfoc mejorado y más espectacular con proyecciones asombrosas en la catedral que simulaban su destrucción y renacimiento. Iguana Teatre, sus bestias y dimonis dejaron un buen sabor de boca" i, a més, he vist una foto meva il.lustrant el comentari amb una fletxeta cap amunt he pensat: "ja està!, ja t'has equivocat amb la medicació"... però no, era cert. A les 21,35h hi havia al Parc de la Mar unes 100.000 persones seguint l'event i encara no conec la xifra dels espectadors d'IB3.

Hi hagué punts febles a l'esdeveniment de dissabte? Sens dubta: punts febles i detalls que millorar. Ha tocat sostre l'Atiarfoc?. De cap manera. L'estam fent amb un 25 % menys del pressupost del 2008 per mor de la crisi. Imaginau-vos unes projeccions sobre la Seu encara més espectaculars, imaginau-vos un piromusical sense restriccions de renou perquè el facem mirant cap a la mar i no cap a la Seu...

El que si és  JA l'Atiarfoc és el següent:

El correfoc - amb mil dimonis -  més espectacular i grandiós de Mallorca; comparable, si no millor, a qualsevol altre que es pugui organitzar a qualsevol altre indret

Un retrobament de Palma amb la cultura popular mallorquina.

Un "producte" singular i inimitable. Enlloc del món la Seu de Palma podrà ser el rerafons d'un espectacle d'aquestes característiques

Un "producte"  atractiu per a la gent de fora de l'illa.

Un esdeveniment de masses tant pel que fa a  participants directes com pel que fa a espectadors.

I, si em permeteu que parli el protoartista que hi ha en mi, una "fàbrica" inesgotable d'imatges d'una bellesa plàstica increible. Fris ja de veure el resultat del concurs de fotografia que hem convocat per a l'edició d'enguany

Així que gràcies a Iguana Teatre, a Joan Font, als tècnics de Participació ciutadana, a la Comissió de Festes Populars i a tots i totes els que han fet possible aquests quatre anys d'Atiarfoc

LA COLACADA DELS REIS MES ACCESSIBLE

Probablement serà la més accessible del conjunt de l'Estat. Hi ha mesures per a persones amb mobilitat reduïda, persones grans, nins i nines celíacs o diabètics, amb problemes d'audició o visió, malalts crònica. Una experiència pionera que acosta la colcada a TOTS els nins i nines de la ciutat. Si voleu més informació, entrau aquí

QUE FA ESQUERRA UNIDA A L'IMFOF?

                   imfof

Aquesta panda de la foto és l'equip que duu l'imfof des del mes de febrer.

D'esquerra a dreta: Aina Comas, Veronia Arteta, un que no pinta res però que volia sortir a la foto, Fernando Galan, amb cara de foto i coordinador de la cosa, i Alejandro Aparicio


-S'ha notat en res que EU gestiona l'IMFOF a l'Ajuntament de Palma? Hi ha més feina?, es demanarà qualcú.

-Idò no estimat -li contestaré- els serveis públics d'ocupació no creen llocs de feina. Tot just ajuden als demanadants d'ocupació a trobar-la 

-Idò que heu fet?

-Idò hem fet d'intermediaris per a la contractació, hem fet formació, hem donat orientació laboral, hem assessorat als que tenien iniciatives empresarials o es volien constituir com a autònoms...

-Sí, sí -em torna a demanar el mateix que es veu que és un "resabiao"- però això ja ho feia el PP i UM. En què s'ha notat que EU ha agafat aquesta responsabilitat?

-Idò això és precisament el que vull contar si em deixes estar de tanta pregunta -li contest una mica impacient. Aqui et deixo la llista de coses que hem fet i tu mateix jutjaràs:

Llista de coses:

  1. Aposta pel diàleg social: patronals i sindicats formen part del Consell rector de l'IMFOF
  2. Més diàleg social: hem signat un Pacte Local per l'Ocupació amb sindicats i patronal sobre les polítiques a dur a termes des de l'IMFOF
  3. Millora en l'atenció als aturats: ja no caldrà apuntar-se a l'IMFOF i el SOIB. Està a punt de signar-se un conveni per treballar en xarxa el servei autonòmic i el municipal i evitar duplicitats i mal rollos pels aturats
  4. Millor  atenció als col.lectius més vulnerables
    a) està a punt d'aprovar-se un protocol de clàusules socials per a la contractació municipal.
    b) s'ha gairebé duplicat l'esforç de formació per a aquests col.lectius

    c) s'ha arribat a un acord amb Benestar Social per convertir el menjador social en un àmbit de formació en restauració per a joves amb dificultats d'inserció en el mercat laboral
  5. Suport al moviment cooperatiu: Estam a punt de firmar un conveni amb la UCTAIB per fomentar la creació de cooperatives
  6. S'ha racionalitzat la despesa en contrates externes per temes de comunicació, un alt càrrec i altres qüestions: 300.000 euros d'estalvi
  7. S'ha iniciat la regularització de la situació de la majoria del personal de l'IMFOF que estava en una situació de frau de llei i en una situació de precarietat important malgrat dur fins a vuit anys a l'Institut
  8. S'ha implementat un model participatiu i transparent per gestionar la fira de Son Ferriol des del Consell de Barri i amb participació de totes les entitats del barri. Adéu  

ADEU A LA INCUBADORA DE SON BANYA

                                        son banya

Avui s'ha enderrocat la antiga incubadora de Son Banya. Va ser l'escola segregacionista que acollia els nins i nines de Son Banya fins que na Joana Gual i en Ramon Aguilo varen integrar aquests infants en escoles "normals" de l'entorn.

Posteriorment, ha estat la seu de múltiples serveis municipals per als veïns de Son Banya. El missatge era igualment segregacionista: mirau que bé vos tractam vos duim serveis municipals al vostre costat... però vosaltres no vos mogueu d'aqui, no us barregeu amb la resta de ciutadans.

En el procés de desmantellament del poblat, per tant, aquest enderrocament té un simbolisme molt important

ENS PREMIEN PER LES POLITIQUES CAP A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Ahir vespre era a Toledo amb la batlessa i la Directora General de Planificació dels Serveis Socials, Llucia Carreras, per recollir un premi de ASPAYM a l'Ajuntament de Palma  per la política que duim a terme en favor de la integració social de les persones amb discapacitats

 L'any 2007, quan vàrem adquirir el compromís de lluitar per una ciutat accessible per a tots i en tots els aspectes de la vida (accés als edificis, al transport públic, als espais públics, a l'esport, al lleure, a l'ocupació, etc.) a través del programa "Palma, Ciutat per a tots" vaig dir el que molts anomenen una "grosskada":

Palma serà en uns anys una ciutat pionera en matèria d'accessibilitat per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials. I això mateix ho vaig repetir en aquest bloc ara fa gairebé dos anys

Encara no som una ciutat pionera però anam prou ràpid cap a aquest objectiu com perquè s'ens reconegui la tasca feta en el conjunt de l'Estat. I continuarem per aquest camí ... si l'electorat ho decideix d'aqui uns mesos

PALMA: IMPULS A LA COMPRA ETICA

                                         

Presentació Protocol Compra Ètica
Presentació de la iniciativa amb el Sr. Jordi Lopez de REAS

 

 Ahir la Junta de Govern aprovà un acord per impulsar i generalitzar la compra ètica a l'Ajuntament de Palma.

Compra ètica inclou:

- La que es fa a empreses que fomenten la inserció social i laboral de persones en risc d'exclusió del mercat laboral

- La que es fa afavorint el desenvolupament dels països del Sud tot i garantitnt condicions dignes a tota la cadena de producció

- la compra verda que minimitza l'impacte ambiental

L'acord de la Junta de Govern significa un mandat als gestors municipals per a derivar les compres cap a productes que responguin a aquests objectius, la promoció de l'adhesió de Palma a la iniciativa "Ciutats pel comerç just" i la sensibilització de la ciutadania, començant pels propius treballadfors municipals, en aquesta matèria

No es parteix de zero. Hi ha àmbits de l'Ajuntament més implicats que d'altres en aquesta qüestió però la virtut d'aquest acord és transformar la sensibilitat en mandat i en ser una eina molt poderosa per avançar decididament en aquest camí. Donya Inèrcia comanda molt però estic segur que, en pocs mesos, ja s'hauran produit canvis molt significatius

MISLLORA ESPECTACULAR DE L'ATENCIO ALS SERVEIS SOCIALS

L'increment de persones ateses als Serveis Socials de Palma ha crescut enormement: un 61% en els darrers tres anys.

En un primer moment, els dies d'espera per ser atesos pels treballadors socials en els casos no urgents (els urgents s'atenen d'immediat) varen crèixer de manera igualment espectacular i varen arribar a l'intolerable xifra de 70 dies durant el mes de febrer del 2009.

A partir d'aquí, l'equip de Benestar Social (Joan Miró, Joana Gual, NandoRuiz i, poc més tard, Marian Feliu i LLucia Carreras) varen iniciar una creuada contra aquesta situació i ahir vàrem poder anunciar a la premsa que els dies d'espera per als casos no urgents s'havien reduit a 6,9. Trobareu aquí dades i gràfiques sobre el tema

Es el fruit d'un equip fantàstic d'alts càrrecs de la regidoria (sí, d'aquests alts càrrecs que la demagògia conservadora i l'"amarillismo" mediàtic menysprea continuament) i d'uns magnífics professionals que han sabut adaptar-se a nous procediments, noves situacions i nous perfils d'usuaris. Es també el fruit de la voluntat política i de l'empenta per fer canviar les coses fins i tot, ja ho veis, en temps d'aquesta crisi que sembla que ha de servir d'excusa per a tot

MILLORES ALS CENTRES DE SERVEIS SOCIALS

  •           inauguracio CMSS

Aquestes persones semblen contentes però són les que, dia a dia, s'enfronten als problemes socials, familiars i  personals més sagnants que el sistema provoca a la nostra ciutat

Drames de tot tipus van a parar a les seves taules en bona mesura perquè el famós Estat del Benestar és, moltes vegades, un Estat del Malestar, amb una enorme mancança de recursos sanitaris, sociosanitaris, educatius i d'habitatge (entre d'altres)

La foto està presa a la inauguració ahir de  l'ampliació del Centre de Serveis Socials que serveix a barris com Son Gotleu i Pere Garau.

Per a aquesta legislatura hem tengut dos objectius: ampliar el nombre de professionals i acabar amb la "cutrez" de les instal.lacions on fan la seva feina i l'objectiu - ja vos faré un altre dia el balanç - s'haurà aconseguit clarament... El proper mandat haurà de ser el de l'ampliació del nombre de centres i el de continuar ampliant el nombre de professionals

CANVI A PALMA: WEYLER UN MODEL PER A EUROPA

                                           roda premsa espai weyler

No em referesc al general Weyler, és clar, em referesc al que estam fent a la finca de Son Roca, a Son Ferriol, que el famós general va deixar a l'Ajuntament i que s'està convertint en un centre potentíssim per a les persones amb discapacitats intel.lectuals.

Amadip-Esment gestiona aquest patrimoni i està fent una cosa realment important. Els 200.000 metres de la finca estan donant feina a 160 persones, n'hi ha d'altres 200 que passen pels seus tallers ocupacionals i és un model de gestió mediambiental.

Aquesta legislatura les seves instal.lacions s'ampliaran amb una gran cuina- taller destinada a la formació  en els àmbits de la restauració, cuina i serveis de càtering. Per complementar aquesta formació es construiran també, a un edifici annex a la finca principal, aules destinades a la formació teòrica dels tallers de cuina,  i també als tallers de divulgació i sensibilització ambiental.

Peer fer-ho possible, la inversió municipal en aquesta legilatura - legislatura de crisi - haurà estat de 1.946.903 euros, que contrasten vivament amb els 136.512 de la legislatura anterior - legislatura d'expansió pressupostària. Això forma part del canvi a Palma i desmenteix aquesta idea de la paràlisi que és el darrer invent de l'oposició. Per això aquest post m'ha inspirat la creació d'una nova categoria al bloc que es diu això: El canvi a Palma

Recordau aquesta dada quan es parli de paràlisi de l'Ajuntament

  

NOTA: apareixen a la fotografia adjunta, d'esquerra a dreta: 

- Rafael Company, secretari general de l'Associació Amadip Esment

- Montserrat Fuster, directora de l'Associació Amadip Esment

- Fernando Rey, gerent de l'Associació Amadip Esment

... i jo mateix

CENTRES DE DIA I RESIDENCIES PER A MAJORS

Els centres de dia són un equipament imprescindible per resoldre els problemas de les famílies amb persones depenents. Permeten compatibilitzar la permanència de la persona gran a l’entorn familiar, rebre una atenció especialitzada unes hores al dia i no ser un obstacle per al treball de la família

D’on venim?

D’una ciutat amb 4 centres de dia públics  i 3 residencies des de l’any de la picor.

Cap a on anam?

Cap a la construcción de 20 centres de dia a curt ermini a través de la col.laboració entre el Govern de l’Estat, el Govern Balear i  l’Ajuntment de Palma.

De moment ja estan en construcció tres centres de dia a Son Sardina, Coll den Rabassa i Son Dureta.

I de moment també ja estan en tràmits d’altres  a S’Indioteria, Travessia de Jesus, Son Ferriol i Son Cladera.

A aquests cal aferir el que es consgtruira al Camp Redo i el que anirà annexe a la nova Residencia del Coll den Rabassa

Es un canvi quantitatiu però, com deia en Karl Marx, els canvis quantitatius arriba un  moment que suponen un canvi qualitatiu

CONSELLS DE BARRI A TOTA PALMA EL 2010

                   consells de barri

Els Consells de Barri són una mesura que canvia radicalment la situació de la participació ciutadana a Palma.

Afavoreiux la participació de les entitats, obliga a l'Ajuntament a anar als barris regularment a negociar i donar explicacions de la seva política i , això és tant o més important, ajuda a que les entitats es coneguin, interactuin i, a la fi, s'acostumin a treballar en xarxa pel bé del barri.

A finals d'aquest mes hi haurà 31 consells constituits que representaran un 68% de la població de Palma (285.000 persones). Després farem un "kit kat" per fer unes jornades de reflexió el mes de maig sobre el seu funcionament i aprovar un reglament consensuat. Més endavant, reprendrem las tasca i, enguany, tots els barris de Palma tendran el seu Consell 

ANNEX

LLISTAT DE CONSELLS DE BARRI FINS AL PRIMER TRIMESTRE DE 2010

Pere Garau

Son Gotleu – Can Capes

Verge de Lluc – Son Rullán

Camp Redó – Cas Capiscol

Son Cladera

Polígon de Llevant

Camp d’en Serralta-Es Fortí

Son Gibert-Rafal Nou-Son Güells

Puig de Sant Pere

La Soledat

Son Espanolet-Son Cotoneret

Son Roca - Son Ximelis – Son Anglada

Son Rapinya-Son Peretó-Son Xigala

Son Dameto-Son Cotoner

Calatrava – la Seu – Montisión

Es Molinar

Son Ferriol

Secar de la Real

Establiments

Son Espanyol - Sa Garriga – Son Sardina

Can Pastilla

Bons Aires

Son Serra - La Vileta

Canamunt

Plaça de Toros

San Jordi

Son Oliva

La Indioteria –Son Castellò

Vivero- Ses Palmeres

Rafal Vell

Coll d’en Rabassa

UN 65% MES D'AJUDA A DOMICILI

El 2010 l'acabarem donant  25.010 hores mensuals de SAD. L'any 2009 hem donat 20.113 hopres mensuals i l'any 2006 es donaven 15.112 hores mensuals. Dit amb altres paraules: l'increment en quatre anys haurà estat del 65%  L'esforç pressupostari va en consonància tenint en compta que el pressupost del SAD arriba  enguany arriba a 5.410.000 euros, és a dir, 2.123.000 euros més que el 2006 Jo! Vaja un rollo de post!, pensarà qualcú... però no. Prioritzar les polítiques socials és una de les nostres senyes d'identitat i quan es tracta de serveis com aquest prioritzar significa doblers o no significa res. I incrementar recursos d'aquesta manera quan el pressupost general de l'Ajuntament ha devallat significativament fa l'esforç encara més meritori 

PALMA, ACCESSIBLE PER A PERSONES AMB QUALQUE TIPUS DE DISCAPACITAT

                     Lliurament bandera 2010

L'accessibilitat universal vol expressar que no només hem de fer ciutats on la gent amb cadira de rodes pugui circular amb comoditat; vol dir que les persones amb mobilitat reduïda o amb qualque tipus de discapacitat psiquica o sensorial es puguin desenvolupar correctament en termes de mobilitat i també en termes d'accés al lleure, a l'ocupació, als serveis, etc.

En començar la legislatura vaig formular el propòsit de fer de Palma una ciutat pionera en matèria d'accessibilitat. Encara no ho som, òbviament, però sí que començam a ser pioners en l'esforç per l'accessibilitat.

Avui hem recollit per tercer any consecutiu la bandera verda de "Ciutat per a tots" que atorga la Fundació Deseign for all. Es només un símbol però darrera hi ha moltes coses

Hi ha una inversió de 9,1 milions d'euros en matèria d'accessibilitat sdurant el 2009 (gairebé el triple que el 2008 i sis vegades més que el compromís exigit per la Fundació)

Hi ha inversions en edificis públics i vies públiques però també en contenidors accessibles, plataformes per pujar als transports públics, platges accessibles, etc. Hi ha 3 milions en polítiques esrtrictament socials de serveis i foment de la igualtat d'oportunitats per a persones amb qualque discapacitat... i també hi ha coses que no costen doblers: el foment del turisme accessible, el major control en les llicències d'asctivitat i finals d'obra de negocis i obres privats, la reserva del 5% per a persones amb dicapacitats a les ofertes públiques d'ocupació, etc.

Enguany les entitats de la Taula d'Accessibilitat del Consell han concedit a Palma un dels Premis a l'Accessibilitat 2009  per "convertir l'accessibilitat en una prioritat de l'acció de govern".

Avui mateix, en Matías Bosch, President de la Federació de Discapacitats Físics de les Illes Balears (PREDIF), ha agraït l’actitud de l’actual equip municipal, que ha permès que els discapacitats tinguin relació pràcticament directa amb l’administració, per a que puguin canalitzar les seves peticions per a que les seves necessitats siguin satisfetes i participin de la ciutat com a qualsevol altre ciutadà.

 

El camí a recòrrer és immens però el tren circula per la bona via i a una considerable velocitat

DAVALLEN A LA MEITAT LES LLISTES D'ESPERA ALS SERVEIS SOCIALS DE PALMA

                                    llistes espera

El Tsunami social que vaig anunciar fa uns mesos és una realitat. Ho diuen les xifres d'atur i ho diu també l'increment de les demandes formulades pels ciutadans davant els Serveis Socials Municipals.

El risc de col.lapse era evident: les xifres de temps d'espera per als casos no urgents estaven disparades fins a nivells inassumibles el mes de març i encara ens quedava passar la tardor i, per tant, la fi de la temporada alta turística.

Des de Benestar Socials ens posarem a la feina, adoptarem mesures d'excepció - més personal  i canvis en els procediments - i els resultats han estat espectaculars: no només no hem col.lapsat, no només hem aguantat el "tipo" davant el tsunami sinó que el temps d'espera per als casos no urgents - els urgents són atesos de manera immediata - ha devallat A LA MEITAT!.

El meu profund agraïment a l'staff polític de benestar - això que anomenen "assessors"  i que fan més hores de feina que un rellotge - i també als treballadors i treballadores de l'àrea que estan soportant una pressió creixent i que són els que, en definitiva, estan treguent el carro endavant.

I una cosa més: el meu compromís que el reforçament dels Serveis Socials no ha d'acabar aquí i que - amb crisi i sense crisi - hem d'arribar, tendencialment, a 0 dies d'espera i a tenir uns Serveis Socials ben dotats i amb la millor capacitat de servei a la ciutadania

SANT SEBASTIA 2010: EL MES PARTICIPATIU DE LA HISTORIA

                                                            CARTELL sANT sEBASTIA

A mí, personalment, el que més m'agrada d'aquest Sant Sebastià 2010 és que és fruit de la participació ciutadana.

A través del Pla Director de Festes  i de la Comissió de Festes Populars, ho és en la seva configuració, en els seus criteris organitzatius  i pressupostaris i, fint i tot, en la programació dels principals artistes contractats

I també ho és en la implicació d'entitats i empreses en el patrocini i organització d'activitats

Sé que és un raonament una mica abstracte però crec que això és l'element nodal del canvi polític en matèria de festes populars

A més, aquest canvi ha permés que , en un ambient d'austeritat, s'hagi aconseguit el miracle dels pans i els peixos i tenir unes Festes de Sant Sebastià amb més esdeveniments i artistes que mai

Trobareu el programa a la web de l'Ajuntament (a més de a les vostres bústies, i, de la revel.la, una magnífica informació a la següent pàgina web: www.macrofono.es/santsebastiaEl meu reconeixement a les empreses i entitats que col·laboren en l’organització d’aquestes festes, entre els que es troben Gesa-Endesa, Sa Nostra, Sol Melià, El Corte Inglés, La Caixa, 40 Principales, Cadena 100 i enguany també s’han sumat Europa FM, la Coordinadora de Festes Populars i El Loco Circo de la Vida, que també organitzaran concerts i activitats en el marc d’aquestes festes.

La incorporació d’aquests nous col·laboradors ha permès ampliar el nombre de places que serviran d’escenaris per a la Revetla, que passa de 7 places a l’edició del 2009 a un total de 10 per al Sant Sebastià d’aquest any. A les ja tradicionals places de Cort, Espanya, Major, St. Francesc, Sta. Eulàlia, Joan Carles I i la Reina s’afegeixen enguany la Plaça del Mercat, la dels Patins i la de l’Artesania. Aquesta ampliació de places ha permès també incloure una major varietat d’estils musicals, a fi de tenir unes festes per a tots els públics. 

D'altra banda, tal i com va acordar la comissió de festes, més d’un 50% d’aquests grups són de les Illes Balears i entorn a un 25%  canta en llengua catalana.A més, de la Revetla no només tendrem els altres esdeveniments tradicionals: el pregó de festes, que enguany anirà a càrrec de la Terremoto de Alcorcón, amb una festa a continuació (novedat  iniciada l'any 2009), les projeccions audiovisuals a la façana de Cort (també novedat de l'any passat) i l’aTIÀr Foc. Tendrem, també, la celebració d'un macroconcert a càrrec  Fito & Fitipaldis y La Cabra Mecànica que estarà ubicat al nou recinte de Son Fusteret.

ELS CONSELL DE BARRI: EL CANVI

30 barris que representen més del 40% de la població de Palma ja tenen un Consell de Barri constituït.

Sens dubta, els Consells de Barri són el factor de canvi més important que coneix la ciutat en matèria de participació ciutadana.

Els Consells de Barri són òrgans d'interlocució i de reivindicació davant l'Ajuntament pàrticularment favorables per a les entitats però són més coses encara: són un àmbit de trobada de les entitats ciutadanes entre sí i, en un futur (ja ha estat el cas a Son Gotleu) seran el motor d'iniciatives compartides duites a terme per les pròpies entitats per millorar les condicions de vida del barri.

En apretadíssima síntesi, el factor del canvi és, a la fi, tenir un moviment associatiu arrelat als barris, informat, fort, prestigiat, amb més capacitat de negociació i de reivindicació i que, treballant en xarxa, tengui més capacitat d'actuació directa en la millora de les condicions de vida del barri

Els barris que ja compten amb el seu Consell són: Pere Garau, Son Gotleu, Can Capes, Verge de Lluc, Son Rul.lan, Camp Redo, Cas Capiscol, Son Cladera, Poligon de Llevant, Camp den Serralta, Es FortiSon Gibert, Rafal Noy, Son Guells, Puig de Sant Pere, La Soledatr, Son Espanyolet, Son Cotoneret, Son Roca, Son Ximelis, Son Anglada, Son Dameto, Son CotonerCalatrava, La Seu, Cort i Es Molinar

UN ESFORÇ IMPORTANT EN BENESTAR SOCIAL

El Pressupost de l'Ajuntamernt de Palma devallarà més d'un 13% l'any qui vé. Una devallada brutal molt superior a la del Govern i molt més de la quees preveu per al Consell de Mallorca.

No obstant això, en el pressupost de Benestar Social hi haurà novedats significatives de caire positiu:

- Es contractaran 8 treballadors socials més per als centres municipals de  serveis socials que es sumaran als que seran transferits des del Govern Balear (aquests darrers dedicats preferentment a tasques relacionades amb la dependència).

- S'incrementaran en 960.000 euros les ajudes econòmiques d'urgència a les famílies passant de 2 milions a 2.960.000 euros. Un increment en el qual juguen un paper molt important el Govern Balear, el propi Ajuntament i el Consell de Mallorca

- S'incrementarà en 650.000 euros la partida del Servei d'Ajuda a Domicili (un increment superior al 10%) en funció de l'increment de la demanda.

- S'incrementarà en 600.000 euros la partida de subvencions

En matèria de cooperació internacional es mantindrà l'esforç pressupostari respecte a l'any passat i hi haurà un esforç d'austeritat en altres partides menys sensibles des del punt de vista social.

Per suposat, les necessitats superen amb molt qualsevol previsió pressupostària que pugui fer l'Ajuntament. Estam a un Estat del Benestar raquític, amb uns Ajuntaments empobrits, amb  una despesa social molt per davall de la mitja europea i amb una política social que no serveix per corregir aquesta situacíó i per actuar com ho ha de fer: redistribuint la renda i eliminant desigualtats socials

 

 

 

EL CANVI EN MATERIA DE FESTES POPULARS, COSA FETA....O QUASI

El canvi que s'havia de produir durant aquesta legislatura en matèria de festes populars ja està fet... o, com a mínim, ja està embastat.

La Comissió de Festes Populars - vertadera cabina de comandament de l'organització de les festes, paricipada per associacions veïnals, culturals, artístiques, juvenils, sindicats, patronals, de discapacitats i de defensa dels animals - ja és una realitat formal. Avui la Junta de Govern aprovava definitivament el seu reglament.

Aquest mes o el vinent el Ple aprovarà un Pla Director de Festes Populars, fruit d'un debat de mes d'un any i de múltiples reunions que serà el llibre de capçalera sobre les festes populars a Palma.

La setmana qui vé succeirà un fet puntual però amb una enorme càrrega simbòlica: la programació de la revel.la de Sant Sebastià serà sotmesa a la consideració de la Comissió de Festes. Totes les ofertes presentades es posaran sobre la taula i tothom opinarà el que vulgui opinar: que si aquest, que si aquest altre, que si més d'això, que si més d'allò altre... i de tota aquesta discusió ha de sortir una revel.la el més aproximada possible al que vol la ciutadania.

S'han acabat els possibles canvis. Naturalment que no:  perquè no implementar mecanismes directes de participació a través d'Internet?, perquè no somiar amb comissions ciutadanes de festes a tots els barris?... però el gir copernicà, el bessó del canvi d'aquesta legislatura ja està donat: acabar amb l'Ajuntament promotor d'espectacles i establir mecanismes de participació potents per organitzar les festes  populars

MES CONSELLS DE BARRI, UN CANVI REAL A PALMA

Aquesta setmana hem constituït tres nous Consells de Barri (ja són set) a Polígon de Llevant, Son Cladera i Es Fortí/Camp den Serralta. En el proper mes, es constituiran 10 Consells més... i més endavant encara més

A totes bandes, nombrosa assistència, expectació i moltes ganes d'aportar coses per part de tots els presents.

Els Consells de Barri representen un canvi radical en la vivència de la participació ciutadana a la nostra ciutat. Les entitats juguen "a ca seva", tenen moltes facilitats per participar... i suposen un important grau d'exigència per a l'Ajuntament.

Però tenen, encara, una virtud major: suposen el retrobament entre sí  d'entitats i professionals que treballen al barri i faciliten enormement el treball en xarxa.

En definitiva, els Consells de Barri són una eina bàsica perquè quan parlam d'una ciutat participativa, cohesionada i solidària no sigui només una expressió retòrica

 

COREA, SON BANYA, SON GOTLEU...PALMA RECUPERA LA SEVA DIGNITAT

Inici esbucament corea

"Comienza el derribo de Corea" titula avui en portada el Diario de Mallorca. I, efectivament, estam a la meitat i busques de la legislatura i el procés de reconstrucció del primer bloc ja ha començat. La rehabilitació integral delbarri serà un procés llarg però tendrà com a gran avantatge respectar els drets de les famílies modestes que hi viuen. Aquí no passarà com a Sa Gerreria que es va posar un grapat de doblers en la mà als propietaris i s'els va llençar a cercar-se la vida. A més aquest bocí del Camp Redó comptarà amb un aparcament, una zona verda i d'altres equipaments

Igual que a Corea, a Son Banya també estan actuant aquests dies les excavadores per enderrocar un nou grup de cins barraques. A Son Gotleu, el Consell de Barri acaba d'aprovar un ambiciós pla d'actuació que incloeix mesures socials, de millora física del barri i de millora de la seguretat ciutadana.

Hi ha diaris que només parlen de carrils bici però per a mi la vertadera notícia és que Palma, amb el nou govern municipal, comença a recuperar la seva dignitat com a ciutat.

Palma no vol tenir guettos, ni enclaus degradats ni santuaris del narcotràfic subvencionats amb doblers públics. Palma, després de tant d'anys, deixa d'amagar els problemes davall la catifa i, amb mil i un problemes i dificultats, afronta les seves realitats més sagnants. I això és una bona notícia i és, en realitat, la notícia més important

ELS CENTRES CULTURALS TORNEN AL CONTROL DELS CIUTADANS

Durant els anys 80, Palma fou una ciutat de referència en matèria de participació ciutadana. Amb un reglament de participació aleshores pioner i amb uns centres culturals gestionats per les pròpies entitats del barri que es convertiren en aglutinadors i dinamitzadors de tot allò que es movia al barri

16 anys de gestió conservadora i la llarga mà de José Maria Rodríguez convertiren aquell jardí en un desert. Els centres culturals es convertiren en acadèmies barates totalment allunyades dels barris on estaven ubicats i on l'Ajuntament establia una relació d'usuari o client amb els ciutadans que participaven als tallers d'activitats.

El gir, pausat però segur, que li hem donat a a aquesta situació ha tengut quatre eixos:

Facilitar la utilització dels centres per a activitats sorgides de la societat civil: hem incrementat aquest capítol un 144% en 2 anys, entre el 2006 (86 cessions d'ús) i 2008 (210 cesions d'ús)

Tornar a convocar els Consells de Centre (dormits durant molts d'anys) on les entitats ciutadanes avalúen, critiquen i impulsen l'activitat dels centres

A partir d'ara, deixar en mans de les entitats ciutadanes la gestió de les activitats puntuals (conferències, sortides, trobades) que fins ara també organitzaven les empreses adjudicatàries de la gestió dels centres.

I, a partir d'ara també, començarem a deixar en mans del moviment veïnal la gestió del centre en la seva totalitat assignant-li els recursos municipals que siguin necessaris. Puig de Sant Pere, Sa Garriga i Els Hostalots (juntament amb els nous centres que obrirem a Arxiduc i Joan Alcover) seran els centres pioners d'aquesta experiència que, sens dubta, potenciarà el moviment veïnal i l'ajudarà a recuperar un paper central en la vida associativa del barri

I una nota per acabar: Quan aquesta experiència s'hagi estés al conjunt de centres ni les empreses ni els magnífics professionals que hi fan feina han de tèmer res. Senzillament s'hauran d'adaptar a una nova realitat i hauran de veure en  les associacions de veïnats els seus clients naturals

APROVAT PER UNANIMITAT EL PROTOCOL DE PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS

                                Reunió juliol 2009

El Consell Social de la Ciutat, amb la presència de patronals, sindicats, AA.VV, entitats sectorials i experts s'ha reunit avui matí i ha aprovat per unanimitat la proposta de protocol de pressuposts participatius per a l'Ajuntament de Palma que trobareu aquí PROTOCOL PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS.doc

El protocol és , ara mateix, una garantia de transparència, negociació i concertació dels pressuposts a nivell territorial, sectorial i del propi Consell Social de la Ciutat.

Es, també, una primera passa, un instrument que haurem d'avaluar de manera permanent per tal d'introduir fòrmules més potents d'articular la participació i de garantir el compromís polític de la majoria amb allò proposat per les entitats ciutadanes i pels veïnats i veïnades de Palma

La unanimitat, només trencada per la representant del PP en el Consell (que s'ha abstés) és un magnífic començament per aquest procés que canvia radicalment l'esquema participatiu de la nostra ciutat

DOS ANYS DE TREBALL A L'AJUNTAMENT DE PALMA

Crec que està bé, de tant en tant, fer un balanç de la feina feta a les institucions. Aquí teniu el de dos anys de Benestar Social i Participació Ciutadana.

Sé que és molt llar però pensau que també està superressumit:

La valoració general és de satisfacció continguda i de què el projecte poolític de canvi a aquestes regidories ja té - a l'equador de la legislatura - cara i ulls.

 

Participació Ciutadana

L’objectiu principal és el de dotar a Palma de canals de participació que permetin que la societat civil s’impliqui amb l’administració pública per tal de definir el model de ciutat a assolir. En aquest sentit, Grosske s'han creat 5 nous instruments de participació ciutadana:

Consells de Barri: són l’espai de trobada d’associacions i entitats  dins el seu territori, al qual l’administració es desplaça per interlocutar amb elles. Actualment hi ha quatre consells de barri en ple funcionament, i es preveu crear-ne dotze més en els propers mesos. Així mateix, l’objectiu de la Regidoria és que al final de la legislatura tots els ciutadans i ciutadanes de Palma comptin amb un d’aquests consells al seu barri.  

 Consells Sectorials: són el marc d’encontre d’entitats dedicades al mateix sector d’activitat. Ara per ara n’hi ha 12: cultura, educació, discapacitat, cooperació, comerç, turisme, drogues, infància, dona, festes, immigració, exclussió 

Consell Social de la Ciutat: constituït recentment, representa el màxim òrgan de participació ciutadana, reflex dels consells de barri i els consells sectorials

Defensor de la Ciutadania: per primera vegada Palma compta amb aquesta figura, mèrit de tots els grups municipals que es van implicar en la seva creació. 

Comissió de Festes: des de la Regidoria de Participació Ciutadana s’ha defensat la idea de que les festes no han d’esdevenir instruments polítics, sinó que han de ser patrimoni de la societat civil. Per això es va constituir la Comissió de Festes, que ha elaborat un pla director de festes que serà sotmès a audiència pública el proper dia 16 de juny i que s’espera sigui aprovat aviat inicialment abans de sometre'l a informació pública

 Un altre punt molt important és el canvi de relació de l’Ajuntament amb les associacions veïnals, a les que considera essencials per a articular els processos participatius. D’una banda, s’han incrementat notablement els recursos destinats a subvencions, passant de 305.000€ a l’any 2007 a 773.000€ l’any 2009. D’altra banda, s’ha apostat per què les associacions veïnals realitzin activitats de caire social, a fi de que entrin en contacte amb la realitat del seu entorn i no esdevinguin únicament gestores de festes i celebracions. Així doncs, la Regidoria va destinar el 2008 61.000€ en subvencions per a projectes socials, i al 2009 ha incrementat aquesta quantitat fins a 196.000€.

Pel que fa a la Regidoria de Benestar Social, en aquests dos primers anys de govern s’ha impulsat un canvi quantitatiu i qualitatiu en els serveis socials municipals.  L’augment de recursos per part de la Regidoria es tradueix en:

Increment del 52% en  ajudes econòmiques a famílies, passant de 1.600.000€ l’any 2008 a 2.400.000€ a l’any 2009 (400.000 dels quals han estat aportats per la Conselleria d'Afers Socials)

Ampliació i millora de la xarxa de Centres Municipals de Serveis Socials: està prevista la creació d’un nou centre al sector Mestral, dos nous punts d’atenció al sector Litoral, ampliacions del 50% de l’espai als sectors Llevant Nord i Estacions, i millores als centres dels sectors Nord, Llevant Sud i Ponent.

Augment de recursos humans als Centres Municipals de Serveis Socials: està previst un increment de 50 a 80 treballadors socials 30 de les quals vendràn finançats per la Conselleria d'Afers Socials.

Atenció a la Dependència: destaca el projecte conjunt amb la Conselleria d’Afers Socials per construir la primera residència pública per a persones majors, així com la construcció de 20 nous centres de dia per a persones dependents que representa crear 600 noves places, és a dir, multiplicar per set el nombre de places públiques actuals 

En dos anys, s'ha incrementat en un 25% el nombre d'usuaris del Servei d'Ajuda a Domicili

 Des de la perspectiva dels canvis qualitatius duts a terme per la Regidoria de Benestar Social, cal destacar el següent:

 Creació del Programa Aliments en Xarxa: representa la implicació de la societat civil amb l’Ajuntament per abordar de manera conjunta els problemes derivats de la crisi econòmica. Per a Aliments en Xarxa s’ha creat una xarxa de 16 entitats que repartiran aliments a les famílies que ho necessitin, segons els informes que realitzin els centres municipals de serveis socials.

Abordatge de situacions històriques d’infrahabitatge, donant prioritat a les persones i entenent els reallotjaments com una oportunitat per a aquestes de passar a formar part de la vida de la ciutat de manera normalitzada. Destaquen les actuacions a l'edifici abandonat del carrer Brotad, Sínia den Gil,  Canòdrom i Ca n'Angelí que han afectat a unes 160 persones

Implicació del conjunt del Govern en matèria de discapacitat, fent de Palma una ciutat de referència en matèria d'accessibilitat. El teixit associatiu ha reconegut els esforços realitzats sota la bandera de Pobles i Ciutats per a Tothom.

Promoció de la sensibilització en matèria de cooperació, promovent el coneixement de la utilització dels recursos en aquest àmbit, i impulsant convenis i agermanaments per tal d'incrementar la sensibilitat social envers a aquest tema

 

MULTIPLICAM PER SET LES PLACES DE CENTRES DE DIA

 

A l'anterior legislatura (la de les autopistes, el metro, el Palmarena, etc.) es varen crear a Palma 15 places públiques de centres de dia per a persones majors assistides. El repte del Govern Balear i de l'Ajuntament de Palma  per a aquesta legislatura és construir-ne 600.

Tenit en compta que les places públiques totals existents a la ciutat són 100, el càlcul és fàcil de fer: l'objectiu es multiplicar per 7 el nombre de places existents (i per 40 el nombre de les construïdes a l'anterior legislatura.

Números canten


De moment, ja s'ha determinar el joc d'ubicació dels sis primers centres:

Coll den Rabassa (c/Navas de Tolosa)

Sa Indioteria (c/ Sant Mateu)

Bons Aires (c/ Travessía de Jesús)

Son Sardina (c/ Passatemps)

i a Ciutat Jardí (al mateix edifici previst per a la nova residència que també hem de construir)

Les necessitats encara són i seran moltes però si hi ha qualque cosa que li dóna sentit al terme "canvi polític" són coses com aquestes

JA TENIM CONSELL SOCIAL DE LA CIUTAT

 

Associacions de Veïnats, sindicats, patronals, representants d'entitats culturals, esportives, juvenils, d'immigrants, ecologistes, col.legis professionals.... tenen ara un foro privilegiat per a interlocutar, dialogar i concertar amb l'Ajuntament els grans projectes que afecten la ciutat i per elaborar informes i propostes al govern municipal. Són, juntament amb els representants dels grups municipals (inclosa l'oposició) el Consell Social de la Ciutat.

El Consell Social de la Ciutat és una figura prevista a la Llei de Modernització de Governs Locals ...de l'any 2003!!. Em vaig passar l'anterior legislatura, des de l'oposició, reclamant la seva creació i ara he tengut la satisfacció immensa, des de la regidoria de participació ciutadana, de pilotar la seva constitució.

Com és natural, el pes real del CSC depén de la dinàmica que adquireixi, de l'empenta que li donem totes les parts integrants. El meu compromís és que, de manera efectiva, sigui el vèrtix de la piràmide participativa a la nostra ciutat.

I un record inevitable, per acabar, per al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears que també vaig tenir la satisfacció d'impulsar, com a Conseller de Treball, fa un parell de legislatures, quan erem, per cert, la única comunitat autònoma de l'Estat que no comptava amb una institució d'aquestes característiques

 

LES NOVES FESTES DE SANT SEBASTIA

Palma necessita unes festes patronals a l'alçada d'una capital que ja és la vuitena de l'Estat, que té més de 400.000 habitants i que és, de facto, la capital d'un àrea metropolitana d'aprop de 900.000 persones.

Les claus del canvi que s'ha començat a produiur a les Festes de Sant Sebastià són les següents: 

1.- Millora del cartell de figures musicals

Aquesta major participació ha permés un cartell d’actuacions realment excepcional i que inclou algunes de les figures que, actualment, tenen més públic al conjunt de l’Estat: Rosario Flores, Nena Daconte, Tequila, Los Secretos, Revolver, etc.

2.- Potenciament dels grups mallorquins i dels grups en català

Un increment del 50% aproximadament que es tradueix en l'actuació de 17 grups mallorquins i de 10 grups en català

3.- Gest cap a la interculturalitat

Arrelat a la nostra cultura popular, Sant Sebastià 2009 serà el més intercultural en la mesura que declara “Bolivía, país convidat” en el marc d’un programa de visualització de la cultura d’aquest país  patrocinat per la Agencia Española de Cooperación y Desarrollo

4.- Noves fites a les festes

La revel.la ja no es confondrà amb les Festes i es creen noves fites senyere. Així, a un Atiarfoc milollorat en els seus continguts s’afegira un espectacle audiovisual, “Oberts al món” que es projectarà els dies 21, 22, 23 i 24 a la Plaça de Cort i que utilitza una tecnologia punta mai vista a Mallorca

5.- Reconeixement a Maria del Mar Bonet

Com a l’edició anterior es fa un reconeixement a la trajectòria professional d’un artista local de particular rellevància que aquest any  és na Maria del Mar Bonet. La cantautora realitzarà el pregó de les festes, actuarà a un concert dia 24 i intervindrà en l’AtiarFoc.

6.- Increment del partenariat.

La situació econòmica dificulta i desaconsella aconseguir aquest objectiu recorreguent a un increment proporcional de la despesa. Es per això que l’objectiu de millora s’ha aconseguint mantenint els costs de l’any anterior i incrementant la participació dels partenaires públics i privats 

Queda encara per realitzar el moviment més estratègic: propiciar la iniciativa des d'abaix, les comissions de festa de barris, districtes o àmbits d'interés. La Comissió de Festes Populars recentment constituïda és una bona notícia i l'inici d'un llarg camí per recòrrer

Trobareu el programa complet aquí

PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS EN MARXA

Ahir l'Ajuntament aprovà un protocol per iniciar a Palma la implementació dels pressuposts participatius.  Com a regidor responsable de participació no cal dir que "estoy que me salgo" amb un tema tan emblemàtic per a l'impúls de la participació a qualsevol ciutat del món

Evidentment, es tracta de l'inici d'un procés, no de la definició d'una etapa final. Les coses, en participació, s'han de fer així. Per això, a principis del 2009, està prevista una avaluació de l'experiència per tal de corregir-la i, n'estic segur, aprofondir-la.

En aquesta primera etapa el que es tracta és, ni més ni manco, que del següent:

- Constituir Consells de Barri que, juntament amb els de Districte, permetran la participació a nivell territorial i que també han de propiciar la participació directa dels veïnats a través d'assemblees convocades per les pròpies entitats

- Constituir Grups de Treball d'acord amb la realitat del moviment associatiu (joves, tercera edat, moviment veïnal, etc.) per tal de participar des del punt de vista sectorial

- Aprovar el Consell Social de la Ciutat (l'aprovació inicial es farà aquest mes de maig) com a àmbit "superior" de participació.

Amb tot aquest tramat constituït, s'han establert dos grans ítems d' Informació, Diàleg i Concertació a nivell pressupostari (un al voltant de la liquidació del pressupost de l'any passat i un altre en els moments previs a l'elaboració del projecte de pressuposts). Es un inici potent i sòlid.

Mén endavant vendrà la part més avançada dels pressuposts participatius: la presa de decisions entorn a qüestions pressupostàries concretes per part dels òrgans de participació (especialment pel que fa a les inversions) que suposaran un important emplaçament polític per a les instàncies de representació política que, per llei, són les que tenen la darrera paraula

JA TENIM DEFENSOR

Ha estat una notícia gairebé desapercebuda però molt important. Palma tendrà aviat un Defensor de la Ciutadania en la persona de Miquel Lladó.

La Comunitat Autònoma duu 16 anys esperant el Síndic de Greuges i encara no hi ha notícies, la llei obligava a Palma a nomenar un Defensor de la Ciutadania des de fa quatre anys... i en quatre mesos del nou govern ja tenim llum verda per instaurar aquesta figura.

He d'agraïr al PP la bona voluntat demostrada en aquest tema i també lloar la intel.ligència que hem desmostrat el govern (valgui la immodèstia) en accelerar aquesta qüestió quan la legislatura és tendra i els consensos més fàcils.

El Defensor de la Ciutadania serà una nova manera de relacionar-se els ciutadans i ciutadanes de Palma amb l'Ajuntament. En vindran moltes més. No serà cosa de quatre dies ni de quatre mesos, serà cosa d'un any i busques... però la participació ciutadana a Palma no la coneixerà, com deia n'Alfonso Guerra, "ni la madre que la parió"

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS