Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: 2 Palma Benestar Social

ISERN MENTIDER

Vos enrecordau quantes vegades el PP i el Sr. Isern varen dir que els retalls pressupostaris mai no podrien afectar els Serveis Socials, l'Educació i la Salut?

Idò aquí teniu algunes mostres del projecte de pressupost de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma:


- S'ha devallat en 400.000 euros el Servei d'Ajuda a Domicili.
 
- S'ha devallat en 466.000 euros les ajudes a entitats que desenvolupen programes de caràcter social.
 
- S'ha devallat en 200.000 euros el programa d'atenció a famílies en situació de risc social.
 
- S'ha devallat en 170.000 euros el servei d'atenció socioeducativa a menors en risc social.
 
- S'ha devallat en 106.000 euros la partida de prevenció de drogodependències.
 
Tot això comparat amb el pressupost del 2010 (el 2011 es va prorrogar). Venc a dir que han passat dos anys, que hi ha moltes més necessitat socials i que la inflació ha pujat un4,6%

Continuarà 

EU y PP en BENESTAR SOCIAL: DE LA NOCHE AL DIA

Profesionales del trabajo social hicieron vibrar las paredes del pleno de Cort relatando los efectos de la supresion de algunos programas sociales por parte del ayuntamiento. Hablaban de gente concreta, de problemas reales... e hicieron que la palabra "recortes" cobrara su verdadero significado.Podeis ver una parte en este video

Desde EU intentamos ayer aportar algunos datos: que el presupuesto de Bienestar Social había crecido un 80% cuando nosotros teniamos esta responsabilidad en el Ayuntamiento (a que no lo sabías) y también demostrábamos que ahora el PP estaba llevándose el dinero de Benestar Social a otras áreas municipales. Podéis leerlo aqui

Lamentablemente , ningun periodico  ha considerado interesantes estos datos: la tinta no ha sido utilizada para glosar estos datos ni para entrevistar a los damnificados por los recortes de Isern. La tinta se ha dedicado en exclusiva a glosar la salida del pleno por parte de la oposicion, sus causas y consecuencias. Perdida en el vodevil, la política parece, en efecto, muy aburrida pero no os equivoquéis: la política de verdad no lo es en lo absoluto

LOS MAYORES AGARRADOS POR EL GAZNATE, OTRA VEZ

INTRODUCCION

Si eres uno/a de lo/as que sigues habitualmente este bloc, quiero pedirte perdón: llevo tres meses un poco perro con ésto de escribir. Incluso abrí una cuenta en twiter y está casi sin estrenar. La razón es obvia: nada es igual, mi situación personal no es la misma... y tenía la sensación de que este bloc tampoco podía ser igual.

Estuve a punto de pasarme a lo de twiter e intentar hablar de cosas importantes en tres líneas... pero ésto me parece intelectualmente imposible y , al final, creo que la cosa va a ir precisamente de lo contrario: hablar de las cosas más relajadamente, más sinceramente y sin necesidad de ser políticamente correcto. Ya veremos...

LO DE LOS MAYORES, AHORA SI

Ayer Catalina Cirer y Sandra Fernandez se reunieron con una de las federaciones  de asociaciones de la tercera edad que existen en Palma  para explicarles que no verían un euro hasta el año que viene.

La cosa tiene bemoles porque las subvenciones, con cargo al presupuesto al 2011, ya estaban aprobadas y notificadas por el gobierno anterior del que me honré en participar y, por tanto, lo que ha hecho el PP ha sido coger la pasta y llevársela a otra parte. Si queréis más detalles podéis entrar  aqui 

Pero lo más interesante y lo que justifica este artículo no es esta puñalada financiera. Lo más significativo es que Cirer y Fernandez sólo se sintieran obligadas a reunirse con "SU" federación y que pasaran de reunirse con las demás. Y cuando hablo de "su" federación no hablo  de afinidades o simpatías: ésta  federación, popularmente conocida como "la federación de Rattier", es la que el PP creó, mimó, nutrió y manipuló desde la época de Cañellas y , lo que es más trascendente, la que históricamente recibía toda la pasta mientras que el resto de las asociaciones vivían en la indigencia. Dicho en cristiano: las asociaciones que estaban en esta federación, las que se portaban bien y subían a los autocares que las llevaban a los mítines de Aznar, vivían bien: a las otras, ni agua. No todos las personas mayores son tan peperas como se pretende, es sólo que son un segmento muy débil del tejido asociativo, poco reivindicativo y muy manipulable... y de éso se aprovechan las Cirer de turno mientras las besuquean y las embuten de arrós brut.

La reunión de ayer no es, pues, la reunión en la que se anunció una mala noticia económica: es la reunión que prefigura la vuelta del clientelismo, el sectarismo y la marginación del que no esté dispuesto a pasar por el aro

SON BANYA S'ACABA

Fa dos dies es celebrà el primer judici de desnonament dels 30 inicialment prevists i ahir mateix es varen esbucar 4 cases més (en duim 44).

Al jutjat va haver una mica de lio i qualque amenaça marca de la casa però Son Banya s'acaba i crec que els habitants del poblat ho saben. Ho saben els que es dediquen al narcotràfic i també ho saben els altres, els que no es dediquen al narcotràfic i  que cada cop tenen  més ganes de sortir

No sé el que els pugui dir  en aquests moments José Maria Rodríguez i tota la gent amb la qual els mandamás del poblat varen pactar en anys anteriors  el manteniment del poblat i també el vot al PP  dels seus habitants (allà on vota Son Banya el PP ha obtingut fins ara més del 70% dels vots). Sé que molts d'ells confien en què un canvi en el govern de Cort els pugui suposar vents favorables. Per això em sembla molt adient el que EU va fer públic ahir:  instar el PP a posicionar-se clarament en aquest tema i a col.laborar amb un programa de desallotjament respecte al qual, l'any 2008, es varen abstenir

Son Banya és un santuari del narcotràfic i, per tant, és necessari fer desaparèixer aquesta "facilitat" que el narcotràfic té a la nostra ciutat. Però el narcotràfic està dispers a tota la ciutat (com ho està a la majoria de les ciutats del món) i, per tant, la seva desaparició no significarà ni la desaparició del narcotràfic a Palma ni la seva arribada a la resta de la ciutat perquè JA està a la resta de la ciutat manejada per clans relacionats amb Son Banya i per molts d'altres que no tenen res a veure amb Son Banya.

Així que el narcotràfic no és la causa principal per fer desaparèixer Son Banya. La causa principal és acabar amb la desgràcia dels infants que, any rera any, s'eduquen en un guetto racista dominat pels narcos; la segona raó és acabar amb l'espèctacle pornogràfic d'un Ajuntament que pactava amb els narcos el futur del poblat i la tercera raó és poder dedicar els terrenys i el milió i mig d'euros que ens costa cada any el manteniment del poblat a fer coses socialment útils per a la ciutat.

I una darrera qüestió que és una advertència als qui fan judicis morals sumaríssims als habitants del poblat: alerta que a Son Banya també hi viu gent molt honesta i molt treballadora i alerta perquè en aquest problema hi ha un pecat original que és un pecat d'aquesta ciutat i de la gent que fa més de quaranta anys, va decidir construir un guetto gitano ben apartat de la ciutat perquè no molestàs. Tots aquests guettos construits per l'administració en aquella època han acabat igual: dominats pels narcos. Va ser una pèssima idea paternalista però també racista i antisocial. Perr això gairebé tots els "Son Banya" d'Espanya estan desmantellats o a punt de desmantellar-se

BANCA ETICA!!??

Una banca volcada sobre l'economia real, que abomina de l'especulació, que respecta el medi ambient...??? Idò sí!, per estrany que pugui semblar. Dimecres passat des de la regidoria de Benestar Social varem organitzar al Quarter d'Intendència una conferència de Joan Melé, sot-director de Triodos Bank sobre la banca ètica.

Una banca alternativa, diferent, benintencionada i que, sens dubta, desperta l'interés de la gent. L'entrevista a Melé al Diario de Mallorca va ser una de les més llegides i comentades de la versió digital d'aquest diari tal i com va reconèixer el propi DM.

No deixeu d'entrar a la pàgina de Triodos si el tema vos interessa

 

EL MES QUI VE, QUATRE NOUS CENTRES DE DIA

Quatre centres que significaran duplicar el nombre de centres de dia públics amb els que comptava Palma a l'any 2007.

Aquest centres estaran ubicats a:


        -       Son Sardina
        -       el barri de Son Dureta
        -       Coll d'en Rabassa
        -       Son Cladera

Així mateix, ja s'han posat en marxa les obres del centre de dia  que s'ha d'ubicar a la Travessia Camí de Jesús.

I és imminent l'inici de les obres dels següents centres de dia:

        -       Camp Redo   
        -       Son  Canals
        -       S'Inidioteria
        -       Secar de la Real
        -       Son Ferriol

Això significa que l'any 2012, Palma haurà multiplicat per 3,5 el nombre de places de centre de dia amb els que comptava el 2007

Palma ve d'una situació molt endarrerira en aquest tipus d'equipaments però s'està treballant a bon ritme en el compliment del compromís del Govern Balear i de l'Ajuntament de Palma de construir a la nostra ciutat 20 centres de dia i una residencia. Ara aquest compromís és ampliable: cal introduir en el pla d'usos de Son Dureta un altra residència que no substitueixi sinó que es sumi a l'actualment prevista a Ciutat Jardí

PREMIS ROSA BUENO: HEROES DEL SILENCIO I FALSOS HEROIS

Dijous passat vaig viure la nit més gratificant de tota la legislatura. Des de la regidoria de Benestar Social varem lliurar la primera edició dels Premis Rosa Bueno al treball comunitari.

Amb això teniem l'oportunitat de retre homenatge i donar suport material (el premi major va acompanyat de 6.000 euros) a un grapat de gent que, cada dia, regala el seu temps i el seu esforç perquè la gent, al seu voltant, visqui una mica millor.

Un model de ciutat amb molt de serveis públics que funcionin molt bé - que no és el cas, per cert,  a cap ciutat d'aquest Estat nostre del MigBenestar  - no s'identifica amb els valors de la vertadera transformació social i la democràcia participativa. Front a la ciutadania únicament consumidora de serveis, s'aixeca la ciutadania activa, crítica, associada, que treballa en xarxa, que defineix els problemes  prioritaris i que  és protagonista en la seva ressolució: aquest és el vertader sentit del desenvolupament comunitari

Les persones que varen ser premiades i les que són com ells  són, sens dubta, el millor de la nostra societat... però són persones bàsicament anònimes.

Aquí els famosos amb més reconeixement mediàtic i institucional són persones tipus Jorge Lorenzo, habilidoses en l'estrany i dubtós art de llençar-se sobre una moto a 200 kms per hora, multimilionaris ... i que paguen els seus imposts a Andorra. Però això no té cap importància: res més fàcil per als mitjans de comunicació que fabricar mites de consum que res tenen a veure amb valors col.lectius mínimament raonables però  que permeten incrementar vendes i nivells d'audiència i, en definitiva, fer negoci. I res no resulta més gratificant per als polítics que perdre l'oremus - com va passar no fa gaire a Palma - per tal de fer-se una foto on puguin aparèixer com a partíceps de la suposada gloria col.lectiva 

Enmig d'aquesta inversió de valors, res més gratificant que retre homenatge públic i institucional als vertaders "herois del silenci" de la nostra ciutat

I ara cinc imatges sobre el tema:

 1) Quarter d'Intendència. El local on es va desenvolupar l'acte. Un magnífic equipament sociocultural de 1.600 m2  comprat amb els doblers de l'ecotaxa i posat recentment en marxa. Honor, docs, a l'ecotaxa, víctima d'un dels debats més absurds que ha viscut la nostra comunitat 

 premis rosa bueno premiats

2) Banner amb un resum dels projectes i l'entitat premiats

premis rosa bueno banner

En  aquest enllaç  podreu trobar més informació sobre quins son i el que han fet 

3) Foto de les persones que recolliren el premi en nom de les seves entitats respectives

premis rosa bueno premiats

4) Foto meva besant una monja meravellosa de Son Roca i que demostra que el meu pretés anticlericalisme és només un mite: hi ha clero i clero...

opremis rosa bueno 2

 

 

MARGINACION, FASCISMO SOCIAL Y PILAR GARCES

La marginación severa, la que se asocia al alcohoolismo u otras drogodependencias, es una gran tragedia personal y social

Las personas que han bajado los brazos ante la vida y dimiten de cualquier tipo de responsabilidad rechazan la sociedad desde la derrota, no desde la rebeldía. Cuando los vemos beber en el banco de una plaza no vemos un gesto de libertad, vemos un signo de esclavitud y autodestrucción. Su situación debería mover al respeto y la solidaridad de todos

Desgraciadamente, lo que provoca muy frecuentemente es una mezcla de miedo rechazo y desprecio que, en algunas ocasiones, adquiere tintes de verdadero "fascismo social". Se olvida que son personas con todos sus derechos y se exige de los poderes públicos que los saque de calles y plazas como si se tratara de simples objetos. Por la misma razón, y como se pudo comprobar en Palma no hace demasiado tiempo, se organizan con mucha facilidad crispadas protestas contra la instalación de centros de acogida para excluidos o para simples personas sin hogar.

Creo que el hecho de haberme enfrentado personal, pública y notoriamente con estas actitudes me hace poco sospechoso de contemporizar con ellas, pero creo que seria hipócrita y poco inteligente no valorar dos circunstancias que, en cualquier ciudad y situación, pueden alimentarlas:

En primer lugar, la eventual escasez y/o la mala calidad de los centros y recursos destinados a estas personas que amplifica el problema y dificulta su ya de por sí difícil inserción social

En segundo lugar, los comportamientos incívicos y los perjuicios a otros ciudadanos que, en ocasiones, llevan a cabo estas personas. Unos comportamientos que los poderes públicos, con mucha frecuencia, son incapaces de atajar porque la insolvencia económica de los infractores los hace inmunes a las sanciones con que se castigan las infracciones administrativas

Tengo la firme convicción de que la izquierda ha de ser particularmente firme en solucionar lo primero y lo segundo.

Precisamente porque la solución a estos problemas es lo que más puede favorecer el combate contra las actitudes insolidarias a las que antes hacia referencia y, desde luego, lo que mas autoriza moralmente a llevar a cabo este combate

Nota final para Pilar Garcés, periodista. Queria felicitarte por tu artículo en el que, por sostener estas tesis, me comparas con Ana Botella.

No es que un tema tan serio se preste demasiado a las hipérboles vacuas pero, desde luego, este artículo mejora mucho aquel otro en que te desmarcabas de tus convecinos que sufrian agresiones verbales y tomatazos en sus fachadas por defender la instalacion de un albergue de transeúntes en El Molinar y prefirías buscar el aplauso fácil de quienes se manifestaban contra este equipamiento con sloganes que sonroja recordar

De todas formas, me atrevería a pedirte que siguieras mejorando. Siendo como eres una persona de reconocido cachet progresista, lamento que los pocos temas que has tenido a bien dedicarme tu atención (desde el cambio en el trayecto de la cabalgata de reyes hasta el  que hoy nos ocupa) tus argumentos no tuvieran otra traducción que seguir haciendo (o no haciendo) lo mismo que hacia (o no hacia) el PP

SON BANYA: L'ESBUCAMENT DE "LA CASA DE LA PACA"

                                      xalet son banya

Avui és notícia l'enderrocament d'un xalet a Son Banya conegut com "la casa de la Paca". Es una passa important en el procés de desmantellament de Son Banya perquè demostra que al poblat, per primera vegada en molts d'anys, passa una cosa que mai no hauria d'haver deixat de passar: que l'Ajuntament  hi governa a Son Banya igual que a la resta de la ciutat

Les operacions contra el narcotràfic de la Delegació de Govern, la feina dels professionals de l'Ajuntament (de Benestar Social, d'Infraestructures i de la Policia Local) estan permetent que aquest procés es produeixi de la millor manera possible i amb el suport d'opinions com la del editorial del DBalears d'avui

Une preguntes per acabar: com pot ser que l'Ajuntament deixàs que, de manera il.legal, es construís una casa com la que ahir es va esbucar?, com permeté aquesta demostració de poder per part dels qui infringien la llei?, perquè hi ha hagut tanta tolerància durant tants d'anys amb activitats de les quals es suposa que tots abominam?

EL DESMANTELLAMENT DE SON BANYA

El desmantellament de Son Banya, la promesa electoral de tots des de fa tant de temps, comença a ser una realitat que avança ampas lent, com ha de ser, però segur.  Avui publica el Balears un article de Laura Morral relatiu al tema. Es un bon resum d'allò que s'ha fet i s'està fent i per això vos deix aquí l'enllaç

MENJADOR SOCIAL: DE 100 A 340 PLACES

Avui en Jaume Garau i jo hem fet pública una magnífica notícia per a l'atenció social a Palma: l'espectacular multiplicació per 3,4 de les places de menjador social

El Consell ha fet una magnífica operació de permetre als usuaris dels seus centres d'inclusió de comptar amb places de menjador social als propis centres.

L'Ajuntament ha decidit mantenir viu el menjador social del c/Patronat Obrer i, a més fer la mateixa operació que el Consell pel que fa als usuaris del SAPS

La resultant ha estat:

- l'increment quantitatiu de places ja esmentat

- separar els espais d'atenció dels usuaris del Consell (amb perfil d'exclusió social) dels usuaris de l'Ajuntament (amb perfil de risc social).

- donar un servei de més qualitat i més pròxim als usuaris dels diferents centres

- Obrir un ventall enorme de possibilitats per al menjador del c/ Patronat Obrer. Més de 400 m2 construits i un enorme pati que podra ser utilitzat com a menjador i, també, per a un gran nombre d'activitats socials de tota mena... ara mateix s'està redactant el pla d'ús

- donar

EROSKI ES SUMA A ALIMENTS EN XARXA

La cadena de supermercats Eroski s'ha sumat a la iniciativa d'Aliments en Xarxa i els seus 52 establiments a Palma propiciaran que, quan facem les nostres compres, poguem aportar 50 centims (0,50 euros) per garantir, com diu el programa "que ningú no passi fama Palma". Així ja són tres - Alcampo, Eroski i El Corte Inglés - els establiments que s'han adherit al programa

Gràcies a Eroski i gràcies també a les 21 entitats ciutadanes que, voluntàriament, fan possible Aliments en Xarxa, un programa que garanteix que els aliments lliurats van a famílies que realment ho necessiten (els beneficiaris ho són previ informe dels serveis socials municipals).

Des de la seva creació el juny del 2009, Aliments en Xarxa ha atés 7.655 persones que han pogut rebre una cistella d'aliments equilibrada i suficient

 

0,50 CTS PERQUE NINGU NO PASSI FAM A PALMA

 

      A X taula                                        A X 2                  

Antonio Sanchez de El Corte                                        Alguns voluntaris de les

Inglés, Jorge Ramirez de Alcampo                                  entitats adherides

i Margarita Planisi, voluntària de

l'AVV del Districte de la Platja de Palma

A partir de demà a les caixes d'El Corte Inglés i Alcampo trobareu un tarjetó d'Aliments en Xarxa. Si l'agafau i el passau per caixa contribuireu amb 0,50 cts a què ningú no passi fam a Palma. D'aquí 15 dies, esper que la cadena Eroski es sumi al programa

3000 usuaris i aprop de 800 famílies es beneficien del programa Xarxa d'Aliments que garanteix una senalla bàsica de productes alimentaris a persones o families en situació de dificultat econòmica severa.

Un informe dels serveis socials municipals garanteix que aquestes persones necessiten realment el que reben i 21 entitats ciutadanes de Palma (AVV, parròquies, Patronat Obrer, Associacions d'Immigrants, Club Elsa, etc.) i els seus voluntaris - algúns dels quals veureu a la foto - ho fan possible.

L'Ajuntament distribuix productes que arriben a través de la Creu Roja però en fan falta molt més. Tots estam cridats a contribuir. Afortunadament, ningú no mor de fam a Palma però us puc ben assegurar que hi ha moltes persones majors que sopen cada dia de pa amb oli (estrictament això: pa amb oli) i que molts d'infants no tenen una alimentacíó equilibrada i suficient

SA GRUTA DEL MOLINAR

Es massa prest per parlar de la tragèdia esdevinguda a l'edifici esbucat del Camp den Serralta. Ara són dies de dòl i de remisió, per la meva part, a les explicacions que s'estan donant des del govern municipal. Més endavant ja hi haurà moments més propicis

Així que avui aprofitaré per inserir en el bloc un enllaç al balanç que el diari adn fa de la fi del conflicte sobre la instal.lació del SAPS a Sa Gruta del Molinar.

La lògica mediàtica fa que només siguien d'actualitat els conflictes i, en concret, els conflictes mediàticament calents. Les mossegades de ca són l'exemple més significatiu: en aquests moments sembla que cap ca estiugui mossegant a cap persona a l'Estat espanyol... però bastarà que un o dos incidents siguin particularment rellevants perquè tot siguin notícies de mossegades de ca aquí i allà... és la "lògica" mediàtica".

Per això, quan els conflictes passen, quan tot queda situat en el seu lloc corresponent, no hi ha gairebé temps ni espai per publicar la fi de la pel.lícula... i perquè tots en treguem les lliçons corresponents. Per això pot ser interessant llegir aquest reportatge de l'adn

SON BANYA, EL PRINCIPI DE LA FI

esbucament son banya 260909

"... convertir aquest centre comercial de delicte en un solar en qüestió de mesos. Es l'únic camí possible. Molts dels seus habitants tenen magnífics xalets a diferents indrets de Mallorca i viuen com a rajàs. I els que no tenen casa seran reubicats per Cort. Però aquesta befa a la legalitat, a la democràcia i als Drets Humans coneguda com Son Banya ha de desaparèixer. Dins aquest poblat s'han acaparat fortunes formidables i s'ha violat la llei de manera sistemàtica. S'ha acabat. Per sempre" (Joan Riera, Diari Balears de 26 de setembre del 2009)

No puc estar més d'acord. Son Banya és una vergonya per a Palma. Una vergonya propiciada i consentida per les institucions que ens costa una milió i mig llarg d'euros cada any, que facilita el narcotràfic a la nostra ciutat, que és un guetto racista i un focus permanent d'exclussió social. 

Han estat massa anys de "redadas" policials que tothom al poblat coneixia abans de produïr-se, massa anys de covardia, massa anys d'anar a cercar vots a Son Banya a canvi de mantenir el statu quo.

Ara això s'acaba i s'acabarà amb un mètode d'intervenció molt correcte, que obviarà errades que s'han comés a moltes altres bandes de l'Estat en situacions semblants, que acompanyarà el reallotjament de la gent sense recursos pel seu bé i pel bé de la ciutat i que, evidentment, deixarà els narcotraficants enfrontats a la persecució policial i judicial sense contar amb un santuari per les seves operacions pagat amb els doblers de tots els ciutadans

PROJECTE HOME: VIATGE A L'INTERIOR

Comentari remés  per Joan Truyols el  30/08/2009 a les  09:23:
Projecte Home. No escrius res sobre sa teva visita al XXII aniversari de PH??? Crec que val la pena
Estic d'acord amb en Joan. No només val la pena parlar-ne: val  molt la pena anar-hi i conèixer aquest projecte. El procés d'adicció a les drogues és sempre la conseqüència d'una fallida important en els panell de comandaments de la nostra navigació vital. Els factors externs que amb més facilitat ens venen al cap són importants, és clar, però no es pot posar remei sobre la base d'explicacions simplistes: cal saber amb precisió quin factor o combinació de factors han provocat l'avaria d'una o més parts del nostre vaixell.
Els mètodes de treball per a superar les drogodependències no fan unanimitat entre els experts però el que impresiona a qui s'acosta a PH és la percepció immediata d'una feina duríssima i sistemàtica d'introspecció interior i de despullament cap a l'exterior. No només es va a les arrels del problema, aquestes arrels són mostrades, compartides i debatudes amb enorme valentia i dignitat. Per això, quan parles amb gent que duu un temps en el projecte, t'invaheix l'agradable i insòlita sensació d'arribar a un lloc autèntic on els convencionalismes amb els que ritualitzam les nostres relacions semblen més aviat ridículs i mancats de sentit. Es per això que algúns comenten que, a la fi, l'adicció a les drogues ha estat el tortuós camí pel qual persones i famílies, a la fi, es pòsassin front al mirall i es mirassin cara a cara, tal qual són

SAPS: DUES REFLEXIONS

El SAPS ja duu funcionant una setmana al Molinar sense cap novedat ressenyable (com no va haver cap novedat ressenyable durant la seva ubicació durant un any al carrer Can Campaner). Gairebé em costa escriure això perquè és d'allò més normal. Com s'ha procurat explicar mil vegades des de l'Ajuntament, un centre de transeúnts gestionat seriosament i amb rigor  no té perquè ocasionar cap tipus d'impacte negatiu en el seu entorn. D'altra banda, el caràcter provisional d'aquesta ubicació - que molts es negaven a creure - és un fet cada cop menys discutit.

El que motiva aquest escrit són dues reflexions:

La primera, que la reacció d'una part dels veïnats del Molinar en contra de la ubicació del SAPS al seu barri és molt freqüent, aquí i a moltes altres bandes, davant equipaments d'aquestes característiques. En part, per aquell principi de "sí, però no en el meu pati" que rebutja tot equipament que no suposi valor afegit específic per al barri  i, en part (i això és important), perquè els centres socials - gestionats moltes vegades en condicions de precarietat i sense prou recursos humans i materials - sí que han originat impactes negatius al seu entorn. En tot cas, vull donar les gràcies als veïns més reticents a aquesta decisió per l'actitud cívica que estan demostrant davant un centre ja en funcionament i amb uns usuaris que són els darrers que haurien de patir qualsevol discrepància amb la decisió adoptada per l'Ajuntament

La segona és que tots, Ajuntament i veïns, hem d'estar vigilants per mantenir un entorn de qualitat per als veïnats del Molinar. Ningú no pot garantir que no es produeixi un incident aïllat al voltant del SAPS tant per part d'un usuari com per part d'un veïnat; ningú no pot garantir que les normes de convivència no es vulnerin per qualsevol altre concepte al Molinar o a qualsevol altre indret de la ciutat. Garantir una convivència normalitzada i que generi benestar per a la ciutadania és una tasca complicada a qualsevol gran ciutat. Requereix educació cívica i una actitud vigilant per part dels veïnats i , també, eficàcia, fermesa i una bona ca

SUPORT A LA CIUTADANIA: UNA EXPERIENCIA POSITIVA

Totes les ciutats grans de l'Estat estan donant voltes al tema dels aparcacotxes al.legals que és una forma com un altra de mendicitat i que, a més,  s'exerceix, en algunes ocasions, de manera coactiva sobre els ciutadans.

Les fòrmules que s'han provat fins ara no han funcionat bé: la "mà dura" no és eficaç perquè són persones insolvents que no paguen les multes. Quan encara s'ha volgut afegir duresa i s'ha intentar dur-los a la presó per desobediència a la autoritat el fracàs ha estat rotund.

La idea de posar  una gorra municipal als aparcacotxes menys conflictius (donant peu a la denominació de "gorrillas") tampoc no ha resolt res.

El programa pilot desenvolupat per l'Ajuntament amb el nom de "servei de suport a la ciutadania" ha suposat la contractació durant 6 mesos de 21 persones i no ha pretés mai acabar amb els gairebé 200 aparcacotxes al.legals que hi ha a la ciutat. Ha estat això: un programa pilot que ha demostrat´una cosa molt important: que, allà on estava implantat, els aparcacotxes al.legals eren desplaçats de manera natural i sense conflictes.

 Sens dubta és per això que, de 263 persones enquestades per l'Ajuntament, més d'un 60% han valorat el programa com a positiu o molt positiu i només un 21% l'han valorat de manera negativa o molt negativa

Sobre aquesta via hem de continuar fent feina definint millor les funcions del servei i les zones on s'ha d'implantar per tal d'aconseguir un doble objectiu: generar un entorn ciutadà més segur i generar ocupació per a aturats de llarga durada.

L'experiència, en realitat, no és tan novedosa com això. L'Ajuntament de Palma també té en marxa un programa de guardaparcs per a tenir cura dels parcs urbans; a Astúries i Catalunya han tornat fer la seva aparició "remakes" dels antics "serenos". A la fi, adel que es tracta és d'utilitzar noves figures que tendeixin a generar un entorn ciutadà més amable i més segur 

SON BANYA: PRIMERA BARRACA ESBUCADA

Ahir es va donar la primera passa del Pla de Reallotjament de Son Banya. Una família abandonà voluntàriament el poblat i la barraca fou immediatament esbucada.

Fa molts d'anys també es va produïr qualque esbucament però aquest serà el primer en què la barraca no serà reconstruïda (i si s'intenta reconstruir no durarà ni 24 hores).

El reallotjament de Son Banya no serà fàcil: per a les famílies es difícil abandonar un indret on molts d'ells han nascu i la crisi econòmica no afavoreix la inserció laboral normalitzada de les families. Però allò ,és important no és anar amb presses: és actuar amb fermesa, no fer passes enrera i evitar que els reallotjaments dins la ciutat siguin conflictius.

El model de reallotjament escollit és l'adequat, la determinació de l'Ajuntament és ferma, la Delegació del Govern està fent una tasca excel.lent en la lluita contra el narcotràfic: l'èxit està assegurat per a bé de la ciutat i per a bé dels propis habitants de Son Banya

 

 

SEBASTIANA RIGO

Se ha muerto a los 50 años de un ataque al corazón, como Michael Jackson, pero no era famosa, así que su muerte no será noticia en los medios de comunicación.

Tiana era "sólo" una trabajadora social del Ayuntamiento. Una trabajadora veterana, pegada al terreno, bregada en mil batallas contra la miseria y, además, responsable del famoso SAPS (el servicio municipal para transeúntes)

No hace demasiado me preguntó: "Ja has vist el nou edifici del SAPS?". - "No", le contesté. "Idò està beníssim. T'ho jur, eh?. Quan l'he vist m'he emocionat". Y a mí me emocionó ver a aquélla trabajadora, con tantos trienios a sus espaldas, emocionándose por tener un edificio digno y amplio para "sus" usuarios.

Sirvan estas líneas de homenaje para ella y para todos aquéllos y aquéllas que han decidido convertir en profesión la atención a las personas con mayores dificultades y la restitución de sus derechos a las personas arrolladas por una sociedad tan injusta como la nuestra.

Descanse en paz

ALIMENTS EN XARXA

                                                              xarxa aliments

A l'Area de Benestar Social de  l'Ajuntament de Palma la progressió d'ajudes econòmiques concedides per facilitar l'accés als aliments ha seguit la següent progressió:

-  184 ajudes a l’any 2007

-  215 al 2008

-  284  fins al mes de maig del 2009

Si la progressió de l'any 2009 s'extrapolàs a la resta de l'any estariem parlant de 684 ajudes. Es a dir, un 317% d'increment respecte al 2008

La situació es realment dramàtica  i és per això que, en el marc de Xarxa Palma de resposta a la crisi hem desenvolupat el programa Aliments en Xarxa d'acord amb el qual l'Ajuntament ha llogat una nau al Polígon de Son Castelló per a l'emmagatzemament d'aliments, i ho distribuirem a les persones informades favorablement pels Serveis Socials municipals a través d'una xarxa de 16 entitats que s'han prestat a col.laborar desinteressadament per a aquest tema.

Són:

-        AAVV Camp d’En Serralta

-        AAVV Son Rapinya

-        AAVV Son Dameto

-        Associació de Veïns Rafal Nou

-        Veïns Sense Fronteres

-        Associació de Dones Llatinoamericanes

-        Nigeria Unida

-        A.I.S.E. Yapo

-        Confer

-        Parròquia Son Roca

-        Caputxins

-        Club Elsa

-        Fundació Patronat Obrer

-        AMIPA Els Tamarells

-        CSI Indioteria

-        Fundació Deixalles 

De moment, ens arreglarem amb els aliments derivats del  “Pla 2009 d’Ajudes de la Comunitat Europea” a través de la Creu Roja. Però amb el que caurà a partir del mes d'octubre estic gairebé segur que serà necessari recòrrer al compromís de cadenes de supermercats i d'establiments de restauració i qui sap si a la pròpia solidaritat directa dels ciutadans i ciutadanes de Palma 

PALMA MES ACCESSIBLE

A principis del mandat i com a responsable de Benestar Social vaig dir públicament que volia que Palma fós una ciutat pionera en matèria d'accessibilitat.

Fa dos dies, a la Junta de Govern, varem acordar incorporar la llengua de signes i recursos com la subtitulació a la publicitat institucional, actes institucionals solemnes i actes rellevants oberts al públic. Una passa que no és pionera però que era imprescindible. Una passa que, com a EU-EV i des de l'oposició ja vàrem proposar el setembre del 2003 sense que tengués cap tipus de materialització pràctica.

A les obres finançades per l'Estat i conegudes com a Feilo l'Ajuntament de Palma ha inclós un bon nombre de projectes destinats a eliminar barreres arquitectòniques a vies públiques, centres culturals i socials i molts d'altres. D'altres municipis - fronterers amb el nostre - no hi han dedicat ni un euro del Feilo a eliminar barreres.

Això és el que marca la diferència

 

SINIA DEN GIL: 4ª INTERVENCIO EN INFRAHABITATGE

infrahabitatge

 Amb l'enderrocament de les cases de la Sínia den Gil, ja són quatre les intervencions exitoses que hem realitzat en matèria d'infrahabitatge.

L'edifici sense acabar del carrer Brotad, el Canòdrom i Ca N'Angelí completen un llistat d'intervencions que han afectat, aproximadament, a 120 persones i que han acabat amb problemes que duien decennis arrossagant-se pels despatxos de l'Ajuntament i que, com en el cas del carrer Brotad, afectaven a menors d'edat.

Les intervencions s'han fet com s'han de fer: prioritzant el treball social sobre les demandes urbanístiques i convertint el desallotjament en una oportunitat de promoció social, personal i laboral per a les persones que habiten els infrahabitatges. Això ha permés que, fins ara, s'hagi pogut evitar el recurs a cap tipus de mesura coercitiva.

En segon lloc, la intervenció ha comportat les mesures materials necessàries per evitar noves ocupacions i per a la reproducció del problema perquè no passàs el que va passar amb la Sinia den Gil a la passada legislatura: que es desallotjassin les cases... per ser reocupades poc temps després

E

PALMA: NOVA RESIDENCIA PER A MAJORS

Estarà al Coll den Rabassa, en concret a Ciutat Jardí, entre els carrers Nadal Batle i Xesc Fortesa. Serà una residència per a persones grans de 120 places i un centre de dia de 30 places. Estarà operativa en el 2011.

La realitat de la nostra ciutat és que el 91% dels mil i pico de places públiques per a persones grans existents a la nostra ciutat (concentrades a La Bonanova i la Llar d'Ancians) tenen més de .... 25 anys!.

Dit amb altres paraules, aquest equipament - que ahir vaig presentar amb la Consellera d'Afers Socials, companya i amiga, Fina Santiago - serà el major esforç en aquesta matèria que haurà conegut la ciutat en els darrers 25 anys.

UN COP DE MA

"Un cop de mà" és un programa novedós que hem posat en marxa des de la regidoria de Benestar Social. La cosa va d'ajudar els 1000 i pico d'usuaris del Servei d'Ajuda a Domicili (persones majors o discapacitats amb recursos econòmics i suport familiar limitats) i fer-lis les petites reparacions a ca seva.

Per fer aquesta tasca hem rescatat de l'atur professionals de la pintura, llentarneria, electricitat, etc. en el marc dels contractes de promoció de l'ocupació que impulsa el SOIB.

Així s'aconsegueix, a la vegada, crear ocupació i donar-li un cop de mà a famílies on fer arreglar un endoll. una cisterna o reparar una paret que ha patit goteres es converteix, de vegades, en un vertader problema.

Es un programa pilot però estic segur que li haurem de de donar continuitat d'una o altra manera. Tenim algunes idees al respecte...

ELS NOUS "APARCACOCHES": MES SEGURETAT I MES OCUPACIO

Des de fa uns dies funciona a Palma una experiència pilot: "aparcacoches" que són aturats de llarga duració als quals s'els fa un contracte temporal de sis mesos perquè generin un clima de major seguretat, ajudin els ciutadans a aparcar, facilitin informacions bàsiques, comuniquin a la policia local qualsevol incidència  i evitin els problemes d'inseguretat generats per algúns (no tots) els aparcacotxes al.legals.

El tema dels aparcacotxes és un tema interessant amb el qual s'han topat, i es topen, totes les ciutats importants de l'Estat. En el millor dels casos, es tracta d'una mendicitat encoberta; en el pitjor, ens trobam amb actituds coactives o amenaçants més o manco explícites i, fins i tot, amb grups organitzats amb un caràcter paramafiós

La resposta dels Ajuntaments ha estat diversa: algúns han optat per reconeixer-los oficialment (d'aquí la paraula "gorrilla": per la "gorra" municipal) però mantenint la seva funció intocada: la recerca de propines dels ciutadans. D'altres, han optat per vies repressives que no han tengut massa èxit: les multes no es paguen, els jutges es neguen a anar més enllà de les multes i l'activitat es manté en els seus termes.

Aquesta experiència pilot es una alternativa a les dues anteriors. Es utilitzar la figura dels contractes temporals d'inserció (la mateixa que es sòl utilitzar per a tasques mediambientals) per generar espais de major seguretat i de suport als ciutadans, tant els que volen aparcar com els que no. En definitiva, es tracta de sumar dos objectius: crear noves ocupacions per a persones amb dificultats d'inserir-se laboralment (majors de 45 anys i aturats de llarga durada, principalment) i generar nous instruments per a afavorir la seguretat i la convivència ciutadanes

GENERAM OCUPACIO PER A DISCAPACITATS PSIQUICS

La insercíó social dels discapacitats no és només una qüestíó d'eliminació de barreres físiques. L'atur entre els discapacitats psíquics laboralment hàbils  està aprop del 80%.

Des de Benestar Social finançarement farem una forta inversió per a la creació d'una cuina taller, aules de formació, magatzems... en total 1.340.000 euros dels quals 771.000 els posarà l'Ajuntament i 570.000 AMADIP.Esment.

La resultant és que 80 discapacitats psíquics podran rebre permanentment formació ocupacional i es podran organitzar activitats de sensibilització per a estudiants i empreses per les quals hi podran passar anualment més de 7.000 persones.

Tot això s'afegeix al ja important complex ubicat a la finca muinicipal de Son Roca, aprop de Son Ferriol i és el preludi de noves inversions que es produiran en el futur.. El projecte final és la creació d'un Centre d'Innovació Social que serà, sens dubta, un dels projectes socials estrella de tota la legislatura 

808.000 EUROS MES EN AJUDES A LES FAMILIES

Respecte a l'any passat, el pressupost de l'Ajuntament de Palma per a ajudes directes a les famílies en situació de risc social ha passat de 1.600.000 € a 2.418.000 €., és a dir, s'ha incrementat en un 52%.

Ahir vaig signar un conveni amb na Josefina Santiago, Consellera d'Afers Socials del Govern Balear, per un valor de 418.000 euros que, sumats als 400.000 euros aportats pels recursos propis de l'Ajuntament, ens ha ajudat a assolir aquesta xifra.

Aquest esforç  es sitúa en el marc del programa XarxaPalma de resposta a la crisi econòmica que anunciàrem el passat mes d'Octubre i que, amb molt d'esforç, estam posant en marxa

PALMA, CIUTAT PER A TOTS

Palma serà en uns anys una ciutat pionera en matèria d'accessibilitat per a persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials. Ho vaig dir ara fa un any en l'acte de lliurament de la primera bandera verda del programa "Palma, ciutat per a tots" i ho vaig repetir ahir a l'acte de lliurament de la bandera renovada de l'any 2008

Que des del 2007 hem començat a fer feina de valent no ho dic només jo, ho diuen les associaciones que defensen els interessos de les persones amb discapacitat - que han reconegut un canvi molt important en aquest tema - ho diu la Disseign for all Foundation, que ens assessora en la matèria i ho diu també la Ultima Hora.

No vos encalentiré amb dades d'inversió, amb processos de participació o amb el Pla Integral d'Accessibilitat per a la redacció del qual hem obtingut una subvenció del Govern Central i de la ONCE però sí acabaré amb un altre frase evident i, alhora, estimulant: encara queda molt molt molt per fer 

PALMA MES ACCESSIBLE

Lament defraudar als lectors d'aquest bloc amb dois com aquest: accessibilitat?, igualtat d'oportunitats per a aquest 10% de la població que té qualque tipus de discapacitat?... xorrades. El termòmetre mediàtic ho diu amb claredat: aquí el que importa és si la Colcada dels Reis ha de passar per Cort o no.

No obstant això, em permetré endinsar-me en el terreny d'allò superflu i contaré que, l'any 2008, l'Ajuntament ha gastat més de 4 milions d'euros en accessibilitat, que les diferents àrees de l'Ajuntament - des d'Infraestructures fins Benestar Social passant per gairebé tota la resta - estan fent un esforç sense precedents en aquesta matèria, que tot això s'està fent en diàleg permanent amb els representants de les entitats que es dediquen a la discapacitat, que els propis representants d'aquestes associacions felicitaren ahir  públicament a l'Ajuntament, digueren que anam pel bon camí i que, a la fi, veien una administració que s'havia posat les piles en matèria tan delicada.

I jo em permetré afegir que, a la fi, aconseguirem fer de Palma una ciutat pionera en matèria d'accessibilitat, una ciutat més habitable no només per a persones amb discapacitats sinó també per als infants i les  persones grans.

CA N'ANGELI. THE END

Amb el desmantellament de Ca n'Angelí, ahir es va acabar l'assentament barraquista més important de la ciutat.

En un any i mig l'Ajuntament ha abordat des d'una perspectiva social tres casos d'infrahabitatge particularment sagnants: l'edifici abandonat del carrer Brotad, el Canòdrom i Ca n'Angelí. S'ha fet més en 18 mesos que en vàries legislatures anteriors.

Però el més important és que els desmantellaments s'han fet sempre des d'una perspectiva social, cercant durant mesos alternatives de promoció social i laboral per a les persones afectades com a passa prèvia a la desaparició física dels infrahabitatges 

En el cas de Ca n'Angelí, més de 60 persones i de 20 barraques entre General Riera i la Via de Cintura, hi havia una dificultat afegida: la condició de gitanos romanesos de la majoria dels habitants. La feina de la mediadora cultural de l'IBSALUT, de la Direcció General d'Immigració del Govern i del Consolat romanés ha permés posar en marxa un programa pioner de retorn al pais d'orígen amb contracte de feina que ha permés culminar feliçment l'operació.

Ara ens hem de concentrar en els casos de menor entitat - però no per això menys importants - que queden a la ciutat i, per suposat, en un cas especial i que obeeix a una lògica distinta als anteriors: Son Banya

XARXAPALMA

La que caurà els propers mesos serà grossa. Es parla de 80.000 aturats en temporada baixa (gairebé 30.000 mil més que la pìtjor xifra del darrer decenni), els serveis socials de Palma comencen a detectar major demanda i majors dificultats per trobar feina.

XarxaPalma és la resposta que, des de Benestar Social, hem dissenyat per fer front a aquesta situació. Són mesures que han de ser complementades des d'altres àrees municipals (Ocupació, Hisenda. Turisme, Comerç...) en línia amb la reflexió que vèrem fer fa unes setmanes a una "encerrona" del govern a la Platja de Palma.

La població diana de XarxaPalma són les persones  i les families que, per mor de la crisi, poden  entrar en una situació de greu risc social.

La xarxa s'atorbarà uns mesos en estar plenament operativa perquè es tracta d'un programa ambiciós i que implica d'altres institucions públiques i privades. Les principals mesures són:

Posar en xarxa.a través d'una Mesa per a la Prevenció del Risc Social, tots els recursos del govern, el Consell  i  l'Ajuntament i d'entitats privades que facin treball social ( des de Càritas fins a les Caixes d'Estalvi passant pel Patronat Obrer, Deixalles i un llarg etcètera)

Incrementar sustantivament els ajuts directes a les famílies per solventar situacions de dificultat

Crear uina línia específica de subvencions per fomentar el treball comunitari als barris; en definitiva, per mobilitzar al teixit associatiu dels barris contra la crisi

Incrementar els ajuts a les entitats que fan feina de prevenció social

Assessorar econòmicament les famílies en risc des del punt de vista econòmic, financer i d'hàbits de consum

Facilitar la concessió de microcràdits a aquelles famílies que estan en risc de perdre l'habitatge per un moment de dificulltat superable a mig termini

EL SAD, UN ALTRE PIC

Al Plernari d'avui ha tornat sortir el tema del SAD. Ha estat una oportunitat per repassar la posició del govern municipal sobre aquest tema i aprofit per resumir-ho perquè en quedi constància. Al final faré alguna consideració sobre perquè estam on estam.

1.- La posició de l'Ajuntament és una posició col.legiada i de govern

2.- La posició del govern descansa sobre tres grans criteris:

- el respecte a la legalitat

- l'equitat respecte a d'altres col.lectius laborals i d'altres contractes

- la consideració que el treball familiar ha de ser un treball cada cop més qualificat i cada cop més valorat.

- respectar el nou conveni un cop que aquest sigui signat 

D'això és deddueix:

A) Que l'Ajuntament no modificarà les condicions econòmiques de l'actual contrata (més enllà de l'actualització de l'IPC) perquè tenim tres informes que ho consideren irregular.

B) Que, si es signa un nou conveni col.lectiu, s'haurà de tenir en compta a la PROPERA contrata (abril del 2009) 

C) Que, amb caràcter immediat, podem atendre una petició molt sentida: estabilitzar les retribucions i evitar que hi hagi pèrdues de càrrega de treball que es tradueixin en menors percepcions salarials

B) Que, en la propera contrata, estam disposats a garantir que ningú no cobri - en net - per davall de 1000 euros i que hi hagi un increment d'un 1% per damunt de l'IPC al llarg de la contrata. Això ho podem garantir hi hagi o no hi hagi nou conveni col.lectiu.

 A partir d'aquí, crec que l'exasperació d'una part de les treballadores familiars prové de diverses errades:

1.- Fer una plataforma sindical desmesurada que preveia inicialment un 70% d'increments salarials en 5 anys (ara s'ha devallat a un 55 o un 60%). Això ha provocat unes expectatives que són molt difícils de reconduir.

2.- Fer creure que el govern municipal signaria el que fos amb tal de no aguantar una vaga tan malaurada, des de tots els punts de vista, com aquesta

3.- Fer creure que hi havia divisions dins l'equip de govern i que, tocant les tecles adequades, la cosa s'arreglaria

4.- Fer creure que era legal pujar el preu de la contrata un 12% amb efectes de 1er de gener del 2008

5.- Fer creure que és l'Ajuntament qui presiona a les empreses per no signar el conveni quan n'hi ha una que ja fa temps que no es seu a la taula i que amenaça amb impugnar la signatura del conveni per part de l'altra empresa.

Jo crec que ja és ben hora de deixar de fer creure i d'afrontar les coses tal com són. Les empreses no transformaran el preacord en acord i l'Ajuntament  no donarà ales a un increment salarial de més del 50% en 5 anys. A partir d'aquí, cal situar-se i donar una sortida raonable al conflicte 

 


EL MOLINAR I EL SAPS

 

L'Associació de Veïnats del Born del Molinar té tot el dret del món a estar en contra de la ubicació a La Gruta i amb caràcter provisional d'un Servei d'Acollida de Transeúnts però...

... Ni aquesta associació ni ningú no té dret a coaccionar els veïnats ni les associacions que no comparteixen les seves idees, ni a treure clients dels comerços regentats per persones que no pensen com ells, ni a rebentar els neumàtics del cotxe del portaveu d'un altra associació.

L'AVV del Born del Molinar té dret a fer el discurs que "s'els enduguin a un altra banda" però...

... aquest discurs no és acceptable en termes socials i polítics perquè veu els equipaments socials com un problema i no com una solució, perquè criminalitza els transeúnts i perquè l'acceptació d'aquesta posició suposaria endurse'n enmig del camp als transeúnts i a qualsevol altre col.lectiu considerat indesitjable per un grup de veïnats.

L'Ajuntament té dret d'ubicar provisionalment el SAPS a La Gruta perquè és un solar qualificat com a ssistencial pel Pla General,  igual que té dret a ubicar-lo definitivament a Can Pere Antoni (darrera les cases de primera línia del Portitxol) un cop que s'hagi canviat la qualificació urbanística d'aquest altre solar

L'equipament presentat ahir per la regidora d'Urbanisme és molt bó per a la ciutat i per al Molinar. Allò de les "casetes prefabricades" ha resultat ser mentida (com tantes altres que es diuen al voltant d'aquest tema) i el que quedarà és un magnífic equipament de 1000 m2 per al Molinar que serà un dels millors equipaments de barri de la ciutat

El SAPS es gestionarà bé i no generarà impactes negatius en el seu entorn ni al seu emplaçament provisional ni al definitiu perquè no hi ha cap raó objectiva perquè sigui així i perquè el SAPS el gestionarà un Ajuntament que creu en els Serveis Socials i que té la ferma voluntat de vetllar pels interessos de tots els veïnats, dels que són transeúnts i dels que no ho són

 

CA N'ANGELI. UN EXEMPLE D'INTERVENCIO SOCIAL

Fa uns mesos el govern Berlusconi es va fer tristament famós per la seva repressió sobre els gitanos romanesos (ciutadans comunitaris,d'altra banda) instal.ats al seu país

Palma no es farà famosa per la seva intervenció a Ca n'Angelí però l'agregat per a assumptes socials de l'Ambaixada de Romania espera que sigui un exemple per a la resta de l'Estat i per a la resta de països de la UE

Ara fa tres mesos que em passejava per Ca n'Angelí i anunciava que, després de l'Edifici del carrer Brotad i del canòdrom, l'Ajuntament s'havia fixat l'objectiu d'acabar amb aquell nucli d'infrahabitatges.

Com en els altres casos, no s'ha actuat amb una ordre judicial a la mà i una porra a l'altra: s'ha posat a les persones primer i s'ha fet una intervenció eminentment social.

En aquest cas concret, la intervenció de la Direcció General d'Immigració, de l'IBSALUT i de l'Ambaixada de Romania ha estat decisiva però allò realment  important és que Palma camina amb fermesa cap a la seva dignitat col.lectiva i va marcant un estil d'intervenció social radicalment distint a la passivitat o les polítiques repressives que han caracteritzat d'altres governs

LA SOLUCIO AL CONFLICTE LABORAL DEL SAD

TRES QÜESTIONS PRÈVIES:

1.- Que les treballadores del Servei d'Ajuda a Domicili fan un servei de capital importància, molt delicat i que, feliçment, amb la creixent sensibilitat social sobre els problemes de la dependència, tendeix a ser cada cop més valorat

2.- Que la seva retribució i les seves condicions laborals són globalment dolentes i que, per tant, és de sentit comú que han de millorar  la seva retribució i arreglar problemes com és ara assegurar-se de percebre la mateixa retribució cada mes (cosa que, increïblement, no passa en aquests moments)

3.- Que el personal del SAD no són treballadors municipals sinó treballadors i treballadores d'empreses privades contratades per l'Ajuntament. Això no vol dir que un Ajuntament progressista es pugui desentendre del que s'ha expressat als punts anteriors  però sí vol dir que les possibilitats i els camíns per millorar les condicions laborals de les treballadores del SAD estan subjectes a les regles del joc de la contractació administrativa

 

TRES CRITERIS del govern municipal per abordar la qüestió:

1.- La millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores del SAD s'haurà de produir en el marc del respecte més absolut aL PRINCIPI DE LEGALITAT.  Dit d'un altra manera: no es modificaran les condicions de la contrata vigent en el sentit que es reclama per les empreses si el criteri dels serveis jurídics municipals, de l'interventor o del Secretari és que aquestes contrates no es poden modificar

2.- Les coses que es puguin arreglar amb caràcter immediat, que siguin raonables i que no vulnerin la legalitat, es faran. Així passa amb la garantia de l'estabilitat en les retribucions de les treballadores familiars i, de fet, ja s'ha convocat les empreses per establir un sisteme que permeti solventar aquest problema compensant les pèrdues de càrrega de treball i donant una millor assistència als usuaris

3.- Hi ha un instrument per arreglar els problemes que és molt sòlid: l'organització del servei un cop que hagi acabat la present contrata: el 31 de març del 2009. Per aquí hi ha molt de marge de maniobra per arreglar les qüestions que deia al principi. Però també vull dir que, malgrat no ser un àrea de la meva personal competència, l'actuació de l'Ajuntament s'haurà de regir per un PRINCIPI D'EQUITAT. S'han de corregir els desequilibris que s'hagin de corregir, s'han d'arreglar els problemes que s'hagin d'arreglar però l'Ajuntament ha de tenir en el cap el conjunt dels treballadors i treballadores de les empreses contratades (neteja, seguretat, manteniment...), el del seu personal funcionari i el del seu personal en règim laboral.

I QUATRE CONSIDERACIONS FINALS

1.- Si els sindicats volen forçar que l'Ajuntament vagi en contra d'aquests principis jo crec que no faran altra cosa que llençar els treballadors i treballadores contra una paret

2.- Comprenc que els Sindicats presents a les empreses són dos i que això sempre dificulta tenir cintura per moure peça (per por que l'altre sindicat en faci demagògia i se n'aprofiti) i comprenc, també, que  han promés millores salarials des de primer de gener del 2008. Però, si això no és legalment possible, crec que han de tenir la valentia i el sentit de la responsabilitat d'explicar-ho i de reconduir la pressió cap a camíns que siguin viables

3.- Com a persona d'esquerres crec en els serveis públics i crec en la funció pública. M'emprenya que els polítics hagin gestionat els serveis pensant només en llevar-se de damunt problemes i de no sortir pels diaris perquè, tanmateix, paguen els ciutadans amb els seus imposts; m'emprenya que empresa pública sigui moltes vegades sinònim de ruina econòmica; m'emprenya que es degradin progressivament les condicions del mercat laboral general i que la funció pública quedi com un oasis aïllat de la resta dels sectors laborals; m'emprenya que, a canvi, les administracion ho hagin compensat amb una externalització progressiva dels serveis a través d'empreses privades (com és el cas del SAD)... Tot això no es pot canviar en un dia ni ho pot canviar només l'Ajuntament però cap aquí hem d'anar.

4.- Estic convençut que USO i UGT també hi creuen en la funció pública. Per això, si ho pensen un poc, veuran que els princip¡s de legalitat i d'equitat no són uns mals principis

 

SON BANYA NO ES A SON BANYA

Conta avui el DM que ahir va haver un altra operació policial contra el clan de la Paca; en concret, contra cinc punts de venda repartits per la ciutat i que eren utilitzats pel clan per als seus negocis.

La informació no dòna detall dels indrets exactes on hi havia aquestes sucursals ni de les persones detingudes però allò més important és que confirma allò que hem dit i repetit aquells que hem impulsat el procés de desmantellament: pensar que Son Banya era una cosa aïllada de la ciutat, que no l'afectava o, fins i tot, que la preservava de l'extensió del narcotràfic a la resta del municipi era una gran fal.làcia.

Tenir un santuari de la droga tolerat per les institucions ha fet malbé generacions senceres de persones que han habitat el poblat, ha afavorit la corrupció política i funcionarial... i ha afavorit l'extensió del narcotrtàfic a la resta de la ciutat.

Desmantellar Son Banya no acabarà amb el narcotràfic a Palma però sí que  li llevarà una important base operativa i el dificultarà

 

ACABAR AMB SON BANYA: PERQUE I COM

PERQUE...

Es un guetto racista i anacrònic

Va nèixer amb caràcter provisional i ha tornat definitiu

Es un compromís de l'acord de govern de 2007 i de totes les forces polítiques des de fa més de 20 anys

Es un problema que creix (il.legalment al propi poblat i legalment estenent-se per determinats barris de la ciutat)

Es un santuari del narcotràfic

Es un focus permanent d'exclussió social (el 54% dels nins no van mai a escola, el 90% de la població és analfaberta, el 72% no té ingressos reconeguts...)

COM

Progressivament, controlant els processos de reallotjament

Ajudant a qui ho necessita amb lloguers subvencionats amb opció de compra condicionats a l'èxit de la inserció social

De manera molt dispersa geogràficament, sense reproduïr guettos

Estroncant el negoci del narcotràfic

A partir del mes de setembre

NOTA FINAL: Juliol acaba bé. Dia 30 es presentava el resultat del concurs d'idees per fer dos blocs de pisos moderns i dignes a Corea en substitució dels anteriors. El mateix dia la Junta de Govern aprovava el Pla de Reallotjament de Son Banya. Problemes de dècades que, només amb un any de govern de progrés i de la mà de dos regidors del Bloc, han començat a solucionar-se

 

 

EL SERVEI D'AJUDA A DOMICILI EN VAGA

El personal de les contrates del Servei d'Ajuda a Domicili municipal està en vaga. Després de l'IBSALUT, l'Ensenyament i el Transport Ferroviari les reivindicacions sindicals han arribat a aquest sector.

Sé que la meva opinió sobre aquest tema té un cert interés i per això intentaré deixar constància d'algunes idees.

1.- EL SAD (Servei d'Ajuda a Domicili) és un sector d'activitat molt sensible, molt aprop de l'atenció sanitària quant a eventuals perjudicis per a l'usuari. Estam, per tant, davant un conflicte molt delicat i que exigeix la màxima responsabilitat per part de tots. L'Ajuntament, per tant, en cap cas deixarà de prendre totes les mesures necessàries perquè els usuaris no pateixin una desatenció greu

2.- Des d'un punt de vista formal, la vaga és un conflicte que es produeix al sí d'empreses privades que treballen per a l'administració (no només la de Palma, també la d'Inca, la de Pollença, la de Santa Eulària i molts altres municipis de la nostra comunitat). Això vol dir dues coses: a) que les administracions implicades no són alienes a la qüestió i que estan afectades pel conveni col.lectiu del sector i b) que si es pretén alterar sobre la marxa les condicions de les contrates empreses/administració ha de ser sobre la base d'un nou conveni col.lectiu que han de signar la patronal del sector i els treballadors

3.-  Des del punt de vista del fons, cal remarcar que les condicions laborals dels treballadors i treballadores familiars - i així ho he manifestat a la reunió que hem tengut avui matí - conté aspectes poc tolerables: no arriben ben bé a mileuristes i, a més, cobren per hores de tal manera que ni tan sols tenen garantit un sou estable cada mes. També des del punt de vista del fons he de dir que la pretensió dels treballadors/es familiars de cobrar com les poques treballadores familiars funcionàries que té l'Ajuntament no són raonables. En primer lloc perquè aquest petit grup de treballadores familiars no és un cos funcionarial paral.lel que exerceixi les mateixes funcions sinò un petit "residu" de situacions passades que exerceix funcions diferents. En segon lloc, perquè per ser retribuït com a funcionaris cal passar les proves de selecció i tenir les titulacions inherents a la funció pública. Cas apart són el petit grup de treballadors/es socials de les contrates que exerceixen tasques de coordinació de la tasca dels treballadors/es familiars i que segueixen professionalment els casos dels usuaris, No pateixen els inconvenients que he esmentat anteriorment, les seves funcions no responen al nucli dur del servei i podrien ser complimentats de moltes altres maneres

 4.- Crec que hi ha marge per l'acord però aquest acord no descansarà sobre una possible actitud que és la més fàcil per a un gestor públic: truere la xequera, desatendre altres necessitats i quedar "com un rei". Aquest és el mecanisme pel qual la gestió pública  s'ha acabat identificant amb naufragi econòmic. Dit això, tenc clar que l'Ajuntament i la resta de les administracions han de fer un esforç econòmic per millorar les condicions laborals de persones que exerceixen una funció importantíssima des del punt de vista social i que han estat tractades històricament com a treballadors/es de segona. I també crec que cal obrir una reflexió de fons sobre l'organització del servei i el recurs sistemàtic a l'externalització de determinats serveis

CONSENS ENTORN A SON BANYA

Cap de les entitats socials consultades fins ara: patronals, sindicats, entitats  dedicades a la inserció social i entitats veïnals han manifestat la seva oposició al Pla de desmantellament de Son Banya.

Les posicions han oscil.lat entre la prudència i l'adhesió entusiasta i, en aquest darrer cas, cal esmentar especialment la de dues Associacions dedicades a la inserció social gitana: l'Associació Cultural Gitana i la Asociación Balear para el Desarrollo Gitano.

Els narcos, cada cop més afeblits, es van quedant tots sols en la defensa de la continuïtat de Son Banya

Dimecres qui vé hi haurà una darrera reunió  amb la Federació d'AAVV i la FEPAE i esper que la Junta de Govern de dia 23 d'aquest mes aprovi definitivament el Pla

SON BANYA. CONSIDERACIONS URGENTS

Tenc la sensació que l'operació policial d'ahir a Son Banya és de calat i que tendrà conseqüències sobre l'organització del narcotràfic a Son Banya.

Presumpció d'innocència per a tots però també mostrar satisfacció i felicitar al Delegat del Govern perquè l'erradicació de Son Banya necessita d'un combat valent, policial i judicial, contra aquells que utilitzen Son Banya com a centre operatiu per a les seves actuacions il.legals.

Deia el Tio Quico que allò que no havien aconseguit els payos en tota la seva història ho aconseguirien les drogues. No li faltava raó. El sistema clànic i patriarcal tradicional del món gitano s'està disolent lentament pel pas inexorable de la història però també s'ha pervertit pel narcotràfic. No és només pels moltíssims gitanos que han mort degut al consum de drogues, és que avui, a Son Banya, els vertaders patriarques són aquells que tenen els doblers i les pistoles, és a dir, els narcotraficants

La ciutat de Palma, col.lectivament i, sobre tot, institucionalment, té un deute històric que solventar: hem creat un guetto racista, hem afavorit l'exclussió social de dues generacions, hem fomentat els comportaments delictius, hem afavorit el narcotràfic i hem pactat vergonyosament amb els narcotraficants el manteniment dels seus privilegis. Es ben hora que tot això acabi 

 

1ER ANY DE CANVI A BENESTAR SOCIAL

Impossible resumir-ho en el format d'un post d'aquestes característiques però no em resistesc a fer aquí quatre pinzellades:

1.- Lluita contra l'infrahabitatge: misèries de dècades arreglades en menys d'un any (edifici del carrer Brotad, Canòdrom) i altres actuacions en marxa: Ca n'Angelí, Son Banya...

2.- Palma, ciutat accessible per a tots: Conveni amb la Fundació Diseign for all, resacció d'un pla integral, participació dels col.lectius afectats, inici d'actuacions.... objectiu: Palma ha de passar de ser la darrera de la classe a ser pionera en matèria d'accessibilitat

3.- Dependència: 1 residència pública per a persones majors assistides (la primera en vint anys) i 20 centres de dia duranbt aquesta legislatura

4.- Persones grans: s'ha acabat amb la discriminació i amb tractar les persones grans com si fossin menors d'edat: autonomia del moviment associatiu, transparència i objectivitat en l'assignació de recursos

5.- Cooperació: compromís de calcular el 0,7% sobre el total de la despesa municipal (incloent-hi organismes autònoms i empreses municipals, creació d'àrees d'atenció preferent, concertació amb el sector de les polítiques a reralizar 

I més coses en matèria d'immigració, infància i família, etc. però ja són cinc pinzellades i no quatre i no puc continuar

 

MOLINAR: LES MENTIDES TENEN LES POTES CURTES

Es mentida que la ubicació provisional del SAPS al Molinar impedeixi, dificulti o, simplement, retrassi la construcció d'un centre de salut a la zona (fins i tot si es volgués fer al solar de Sa Gruta on s'ha de fer el SAPS provisional).


Dit amb altres paraules, és mentida un dels arguments més emprats pels qui s'oposen aferrissadament a aquest emplaçament provisional

Es cert que l'any 2002 l'Ajuntamernt de Palma va iniciar els tràmits per a la cessió del solar de Sa Gruta a la Conselleria de Salut per ubicar-hi aquest centre. Totes les forces polítiques hi estàvem d'acord

... I no és menys cert - perquè ho ha reconegut ella mateixa i perquè està per escrit -  que la Consellera de Salut del PP, la Sra. Aina Castillo, l'any 2004, va renunciar a aquest solar perquè no considerava idònia la ubicació. Avui surt pel diai la Sra. Castillo dient que sí però que, en realitat, després s'ho va repensar i que sí que volia el solar.

No tenc temps ni ganes de fer de detectiu privar per saber tot el que va fer la Sra Cirer i la Sra Castillo sobre aquesta qüestió però allò cert i allò inqüestionable és que, en sis anys, ni varen formalitzar la cessió del solar a la Conselleria ni varen canviar el PGOU per declarar el solar a ús sanitari.

Dit amb altres paraules: 

6 anys després de l'acord del 2002, ni el solar de Sa Gruta ha estat cedit a la Conselleria ni té qualificació d'ús sanitari (el té assistencial, és a dir, l'adequat per a equipaments com el SAPS)

Per tant. ara no seria possible ubicar el Centre de Salut a Sa Gruta. Hi hauria que esperar un any i mig, aproximadament, per tal de requalificar els terrenys i a formalitzar la seva cesió a la Conselleria de Salut

Un any i mig és el mateix temps que el SAPS estarà provisionalment a Sa Gruta. No és coincidència: el que impedeix ubicar-ho ara mateix a Can Pere Antoni,  la seva ubicació definitiva, és que cal requalificar l'ús del solar de Can Pere Antoni de sociocultural a assistencial 

Per tant, queda demostrat que la ubicació del SAPS a Sa Gruta de manera provisional no afecta per res a la ubicació d'un centre de salut al Molinar (fins i tot si es volgués fer al solar de Sa Gruta on s'ha de fer el SAPS provisional).

3a OPERACIO CONTRA EL BARRAQUISME

Primer va ser l'edifici abandonat del carrer Brotad, després el Canòdrom, la següent passa serà el conjunt de barraques que hi ha entre la Via de Cintura i General Riera, on hi viuen en condicions lamentables unes 60 persones. En trobareu una bona ressenya a http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3503+3+201717 

Poc  a poc li anam rentant a aquesta ciutat algunes vergonyes

La Façana Marítima i la remodelació de la Platja de Palma són projectes imprescindibles però hem d'acabar amb l'exercici d'hipocresia i poca vergonya que significa perfumar i pentinar aquesta ciutat quan fa molt de temps que, per les seves parts més íntimes, no passa l'aigua i el sabó.

Necessitam una policia local amb capacitat efectiva d'intervenció a peu de carrer, uns serveis socials prou potents per atendre mil necessitats de les famílies, mesures de  protecció per a  les persones grans depenents i per als menors;necessitam escoletes, lluitar contra el fracàs escolar, construir habitatges protegits i, per suposat, necessitam albergs per a transeúnts, centres d'inclusió social i un munt de coses més... aquest és el canvi promés i el que, sens dubta, durem endavant.

EL CAPELLA, ELS VEINS I ELS IMMIGRANTS

Ahir vaig ser a Son Dameto. La Parròquia i l'AVV han montat un "holding" per donar formació a immigrants i facilitar la seva integració. Tot el primer pis de la parròquia està dedicat a unes aules tibades de gent i pilotades per 30 voluntaris que fan torns per donar les classes de manera altruïsta.

"Són prinsipis del projecte - em conten - treballar per l'acollida dels immigrants. respectar els seus costums i credos, treballar la interculturalitat i la seva integració a la nostra societat" 

L'Esglèsia, el moviment associatiu i gent de bona voluntat afrontant en positiu els problemes socials: un vendaval d'aire fresc front als qui surten cada dia als diaris intentant donar-li l'esquena als problemes o posant pals en les rodes de la seva ressolució

EL MOLINAR: LA VERITAT DE LA BONA

La pol.lèmica entorn a la ubicació del nou alberg de transeúnts és d'un calat ideològic i polític molt profund

De moment, i per a qui pugui interessar, aquí teniu la reproducció textual d'un informe elaborat pel govern municipal  en relació amb aquest tema

Crec que és un document interessant i que pot ajudart a comprendre de què estam parlant exactament

En relació amb la major informació sol·licitada per les entitats del Molinar tant a la reunió celebrada a la Sala de Juntes de Batlia el dia 4 del corrent com a la celebrada anteriorment, dia 1 del mateix mes, al Casal de Barri de Son Parera, em plau remetrer-vos el següent informe relatiu al Servei d’Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS)

L’Ajuntament de Palma ubicarà el nou Servei d’Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS), conegut popularment com l’alberg de transeünts de Can Pere Antoni, al mateix barri de Can Pere Antoni, aproximadament a uns 300 metres de l’actual ubicació. Es calcula que la posada en funcionament del servei definitiu es produirà en menys de 2 anys.

Mentrestant, està previst ubicar el servei de manera provisional, i a partir del mes de Juliol, a un altre solar municipal ubicat al carrer Golf de Biscaia, que ja té la qualificació d’ús assistencial, i que permetrà mantenir operatiu el Servei fins que es traslladi definitivament a Can Pere Antoni.

Es important remarcar que un cop traslladat el SAPS a la seva ubicació definitiva el nou  edifici del carrer Golf de Biscaia quedarà com a equipament per al barri que pot tenir moltes utilitats (sociocultural, centre de dia per a persones grans, serveis municipals...) que, en qualsevol cas, haurien de ser consultades les entitats del barri.

Aquest servei provisional acollirà aproximadament  40 persones donat que, des del mes de febrer funciona a El Terreno, sense cap tipus de problema, un altre SAPS provisional per a 12 persones.

Servei  SAPS

El Servei d’Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS) és un servei d’atenció específica dirigit a homes  i dones soles o parelles sense infants amb necessitat  d’acolliment temporal. La seva implantació és OBLIGATORIA en Ajuntaments d’una determinada entitat

§         per situacions que no els permet tenir un allotjament i presentin dificultats d’inserció sociolaboral.

§         per raons d’emergència social.

des del que es realitza una valoració diagnostica  de les problemàtiques presentades i s’impulsa, al costat de les persones ateses, un procés de reinserció social i/o laboral, a través dels següents programes:

§         Programa d’Informació i Assessorament: sobre els recursos d’allotjament i promoció sociolaboral, així com de les pautes i normes per accedir al propi servei o a altres.

§         Programa d’Allotjament i Convivència: ofereix acolliment als homes i dones que responen al perfil esmentat, tant d’emergència social com a més llarg termini.

§         Programa de Promoció Social: a través d’aquest programa es treballa la promoció social de les persones del programa d’acollida.

§         Programa de Promoció Laboral: s’ofereix informació orientació i promoció formativa-laboral de les persones del programa d’acollida.

§         Programa d’Oci i Temps Lliure : ofereix suport al procés d’inserció social que duen a terme les persones acollides al servei.

Equip professional:

L’ equip professional que atén el SAPS està format per 14 treballador amb el següents perfils:

§         Un Coordinador/Director Tècnic.

§         Un/a Treballador/a Social.

§         Un/a Tècnic/a d’Orientació Laboral.

§         Sis Monitors.

§         Un/a monitor/a cap de setmana.

§         Un/a Auxiliar Informador/a.

§         Una Treballadora de Neteja.

§         Un Monitor d’Oci i Temps Lliure.

§         Un guarda de seguretat.

Perfil de les persones que poden ser usuàries d’aquest servei:

§         Homes i dones sols de 18 a 65 anys i parelles sense infants menors amb autonomia personal suficient.

§         Trobar-se sense habitatge ni recursos per accedir-hi.

§         Presentar, en el moment de la demanda, necessitat de promoció social i laboral.

§         Trobar-se en situació d’emergència social (desnonaments, enderrocaments, incendis...) i altres situacions que requereixen un acolliment provisional.

§         No ser persona usuària, dels centres d’acollida de la Xarxa d’Inclusió Social de S’Institut de Serveis Socials i Esportius.

§         No ser toxicòman actiu, alcohòlic actiu o persona que pateixi una psicopatia no compensada

§         Persones residents a Palma d’origen espanyol o comunitari.


Antecedents del Servei:

Amb la creació i posada en marxa de la Xarxa d’Inclusió Social,  per part de l’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, a principis de l’any 2004, (a  la definició  de la qual varen participar  tant els tècnics de la Regidoria de Serveis Socials, com els tècnics del  SAPS), el SAPS deixa  de ser un servei de valoració i atenció per a persones immigrants no comunitàries o en situació d’exclusió social, per constituir-se en un servei amb funcions d’atenció primària, amb funcions més educatives, preventives i reinsertores que assistencials, i  des del que es treballarà el procés de la inserció sociolaboral de les persones acollides ,de manera que puguin millorar la seva situació i retornar a  contextos més afavoridors (a nivell familiar, laboral, social, etc)

GARANTIES DE FUNCIONAMENT DEL SERVEI

Aquest Servei Municipal garanteix la relació normal amb l’entorn on es situa.

El propi servei compta amb monitors que s’ocupen de garantir un bon funcionament de l’Alberg durant el dia i el vespre compta amb un guarda de seguretat. Aquestes mesures han demostrat fins a la data que son suficients. 

En tot cas, es podrien contemplar mesures complementàries de vigilància i control de la plaça pública més propera al centre.

AVANÇA EL PLA DE DESALLOTJAMENT DE SON BANYA

Amb la sola abstenció del PP, la Junta rectora del Patronat de Son Riera aprovà la setmana passada el Pla per al desmantellament de Son Banya

Crec que és un dels temes més importants d'aquests quatre anys perquè Son Banya no només és un santuari del narcotràfic, és, també, un focus permanent de marginació social i de segregació  racial.

El Pla distingeixc entre la població de Son Banya que es dedica al narcotràfic i la resta, als quals el narcotraficants, de qualque manera, utilitzen de "pantalla".

El Pla preveu un buidatge progressiu del poblat cap a destinacions molt disperses de la ciutat. L'objectiu és acompanyar el reallotjament de mesures d'integració social i laboral i minimitzar els impactes sobre la resta de la ciutat. Un reallotjament no controlat o que permetés la creació de nous guetos a d'altres indrets de la ciutat seria un autèntic desbarat.

El documenta analitza que serà necessari dificultar al màxim el narcotràfic al poblat. Dit planerament: quan el narcotràfic deixi de tenir interés en el poblat, desallotjar-lo será "coser y cantar". Aquí la Delegació del Govern ha de jugar un paper fonamental.

La setmana qui ve seran convocades entitats veïnals, sindicals, patronals i aquelles destinades a la inserció social. Més tard, la Junta de Govern aprovarà el Pla que començarà a executar-se el segon semestre del 2008

EL CANODROM I ALTRES COSES

Ahir va culminar feliçment el procés de reallotjament de les persones que malvivien a l'ex-canòdrom de ciutat en condicions infrahumanes. El meu compromís amb el tema, les circumstàncies que envoltaven el cas i la manera com voliem afrontar-lo des de Benestar Social les podeu trobar clicant a http://grosske.balearweb.net/post/46458  . Si clicau Canodrom al cercador del Bloc també sortiran les denúncies que ja fèrem sobre la qüestió a l'anterior legislatura perquè això, malauradament, era un problema vell i empantanat. com tants d'altres.

Juntament amb l'edifici abandonat del carrer Brotad, aquesta era una ferida que era imprescindible de tancar i que ha estat possible fer-ho amb criteris socials, entre d'altres coses, per la magnífica professionalitat dels funcionaris de Cort implicats ern el tema... però hi ha moltes més batalles que ens esperen

SOLUCIO DEFINITIVA (I POSITIVA) PER AL SERVEI DE TRANSEUNTS

Ubicar un equipament social, malgrat que sigui per a transeunts (i no per a indigents com diuen de tant de tant els mitjans de comunicació) no és una tasca fàcil. Si no, que li contin a les pobres Germanes de la Caritat de Son Roca a les quals, fa dos dies, els varen espenyar sis cotxes com a "recadito" per haver estat disposades a acollir aquest servei temporalment a un dels seus edificis.

Problemes tècnics impediren adoptar aquesta solució de la mateixa manera que discrepàncies d'interpretació jurídica entre Conselleria i Ajuntament impediren mesos abans recòrrer a un Hotel de l'Arenal.

Ahir es va presentar ja no només la solució provisional sinó també la definitiva.

El Servei d'Acollida i Promoció Sociocultural, també conegut com Can Pere Antoni, anirà a... Can Pere Antoni. A 300 metres de l'actual emplaçament i darrera els edificis de luxe que donen a la platja.

L'edifici serà més funcional, més còmode, més confortable, amb més espais comúns i s'eliminaran les lliteres actualment utilitzades i es posaran llits convencionals.

Provisionalment, durant  un any i mig aproximadament, el Servei anirà a l'Arenal a un edifici igualment confortable i que, posteriorment, es convertirà en un dels equipaments socioculturals de barri  més importants de la ciutat (juntament amb el de S'Escorxador i Santa Catalina).

Tot plegat em sembla una solució excel.lent

Fa dos dies va haver una reunió amb diverses entitats del Molinar. En general va haver una actitud comprensiva a la vegada que, com em sembla natural, s'exigia un bon funcionament del centre i que l'Ajuntament evitàs impactes indesitjables sobre el barri.  Només una de les  Associacions de Veïnats, la des Born del Molinar, va manifestar la seva oposició radical.

Per acabar un avís: el discurs de "no volem serveis socials al barri" o, més grollerament, "no volem xusma al barri" el carrega el diable. Es, com ja vaig dir als mitjans de comunicació, reaccionari i insolidari i condueix a un carreró sense sortida. Alerta, doncs, amb alentar aquest tipus de discurs o de fer demagògia amb aquest tema "a ver què passa". I el que no sap de què li parl que pensi amb els cotxes de les monges de la Caritat, o amb els recents incidents a A Coruña o amb infinitat d'exemples d'aquestes cacterístiques que es poden treure a colació

...I ARA EL CANODROM

Avui Benestar Social ha donat el sus per al desallotjament del Canòdrom. Això vol dir que s'iniciarà el procediment administratiu i el treball social necessari per reallotjar posant, com en el cas de Brotad, les persones primer.

Després de l'edifici del carrer Brotad, tal volta el Canòdrom sigui un dels casos d'infrahabitatge més sagnants de la nostra ciutat.

Durant 9 anys ha estat el lloc on han malviscut persones sense sostre de la nostra ciutat. Un lloc sense salubritat ni seguretat i que, segons un recent informe d'Urbanisme, no reuneix les condicions per ser ocupat. Un lloc on. malauradament, una persona va estar a punt de perdre la vida no fa gaire en un incendi,

Es fàcil reallotjar amb criteris purament urbanístics o policials. A la passada legislatura es va desallotjar l'antiga fàbrica Zuic del camí de Jesus deixant el treball social en un lloc secundari i el resultat fou que una part d'aquella gent acabà... en el Canòdrom.

L'operació no és fàcil. La gent que viu en aquestes condicions sòl arrossegar problemes personals de vegades molt greus però aquí és on hem de donar la talla:  posant a l'abast d'aquestes persones els millors recursos possibles per, com a mínim, intentar sortir de la seva siruació

BROTAD. THE END

L'edifici del carrer Brotad,6 ha estat el cas més sagnant d'infrahabitatge a la nostra ciutat durant els darrers setze anys: 52 persones, entre les quals 24 infants, malvisquent a un edifici inacabat sense llum ni aigua, ple de fems i de rates.

Com a EU-EV, i des de l'oposició, vàrem tenir moltes iniciatives sobre aquesta qüestió. Record que fins i tot un dia abandonarem un ple de pressuposts per anar a Fiscalia de Menors per denunciar la qüestió

Desallotjar un edifici okupat per persones excloses no té gaire secret: només es necessita una ordre judicial i un bon grapat de policies. El que ha estat distint, progressista i, si em permeteu, fantàstic, ha estat fer el desallotjament pensant, sobre tot, en les persones i convertir-lo en una oportunitat per a la seva inserció social i laboral.

Per suposat, el tema no acabat per aquestes persones. Caldrà continuar fent feina amb elles, acompanyar-les en la seva nova situació i mo es poden descartar fracassos en el procés d'inserció però aquella situació indigna, intolerable, aquella desprotecció flagrant dels drets dels menors, avui, ha acabat

SERVEI DE TRANSEÜNTS

L'Ajuntament de Palma té l'OBLIGACIÓ LEGAL de tenir un alberg per a transeünts, és a dir, per a persones sense sostre que cerquen normalitzar la seva situació.

Fins ara aquest servei es prestava a Can Pere Antoni però aviat les obres del Palau de Congressos provocaran la seva demolició i a mi em toca reubicar aquest servei dins la ciutat

La decisió no és senzilla perquè, en general, aquest tipus de serveis solen despertar recels entre els veïnats de la zona d'acollida. No manquen exemples recents de pol.lèmiques sobre aquestes qüestions que em conviden a gestionar el tema des del màxim rigor i seriositat. És per això que aprofit el meu bloc per afirmar amb la màxima claredat el següent:

1.- Un alberg per a transeünts que sigui estrictament això i que estigui ben gestionat no té perquè ocasionar impactes negatius sobre l'entorn. El nostre compromís solemne és gestionar un servei que sigui un exemple de bon funcionament.

2.- L'Ajuntament està obert al diàleg amb tothom sobre la ubicació més adient (tant la provisional com la definitiva) però  la decisió dependrà de consideracions objectives sobre la idoneïtat de l'indret i els interessos de la ciutat i no a amenaces de mobilitzacions socials de qualsevol casta.

3.- Com que allò que he dit al punt primer és rigorosament cert un albergb d'aquestes característiques pot estar a qualsevol part de la ciutat. No obstant això, si qualque element de discriminació s'hagues d'establir entre els barris de Palma  hauria de  ser el d'excloure aquells amb una problemàtica social més acusada o que ja hi tenguin ubicats equipaments d'aquestes característiques. Dit amb altres paraules: propostes com "se podrian ubicar en La Soledat donde, además, esta gente no desentonaria del entorno" no tenen gaire possibilitats de prosperar.

SON BANYA FA FLAMADA

L'Operación Cerco a Son Banya ha generat una batalla campal encapçalada pels narcotraficants. La veritat és que no m'estranya. Aquesta és la mesura que més mal els fa, la que més radicalment atempta contra el seu negoci.

El dia primer de març del 2006 vaig escriure a un post d'aquest mateix bloc el següent;

"Podria desaparèixer Son Banya?. Sense dubta. El seu caràcter de nucli aïllat permetria erradicar el narcotràfic sense recòrrer a cap operació policial espectacular. Bastaria controlar de ferm les entrades i les sortides durant dos mesos (ara envien una "lechera" un o dos pics per mes per complir). Acabat el negoci del narcotràfic ningú no tendria interés en el manteniment del poblat, els narcotraficants deixarien de "segrestar" o "protegir" a la resta de la població i aquesta es podria integrar de manera normalitzada a la resta de la ciutat".

Naturalment, una operació policial no és suficient per acabar amb Son Banya. Al mateix post afegia que aquest objectiu... "requereix un gran nivell d'enteniment entre Delegació de Govern i Ajuntament, una col.laboració lleial entre els dos, una gran esforç policial i judicial i un gran esforç econòmic per atendre els reallotjaments i per prevenir conflictes conflictes socials al voltant d'aquests reallotjaments"

Amb el canvi propiciat per les urnes el dia 27 de maig, es donen les condicions per a aquesta col.laboració i per dur endavant una operació tan important com aquesta. Quan l'hagim conclosa, a Palma seguirà havent-hi narcotràfic - com a tota la resta del món - però amb tres diferències importants:

a) tendrà més dificultats per operar perquè haurà desaparegut un santuari d'impunitat i un supermercat privilegiat de distribució de drogues

b) les sucursals que Son Banya té montades al Camp Redó, Polígon de Llevant, La Soledat o Son Gotleu hauran desaparegut o funcionaran amb més dificultats

c) i, sobre tot, haurem acabat amb un focus indigne de marginació social, de racisme  i de delinqüència

1 RESIDENCIA I 20 CENTRES DE DIA

Govern i Ajuntament hem anunciat la construcció a Palma, durant aquesta legislatura, d'una residència per a persones majors de 120 places i de vint centres de dia per a persones majors assistides.

Si tenim en compta que la darrera residència potent que es va construir a la nostra ciutat va ser la de La Bonanova, l'any de la picor...

Si consideram que Palma disposa actualment d'UN centre municipal de dia (el mateix nombre que Campanet) i que construir-ne vint és multiplicar per vint l'oferta actualment existent...

... Haurem de concloure que qualque cosa està canviant a lanostra ciutat.

Per suposat, residències i centres de dia no són els únics recursos necessaris. Per això l'acord de govern municipal parla d'incrementar substancialment el Servei d'Ajuda a Domicili.

Són bones notícies per a molta gent

SON BANYA, AGAIN

Son Banya és:

- un ghetto racista

- un centre operatiu del narcotràfic

- un lloc indigne per viure

- un focus de marginació social i de delinqüència

Però hi ha gent que encara demana que es mantengui "in secula seculorum".

A Son Banya hi ha dos tipus de persones que fan aquest raonament: els narcos que volen mantenir sigui com sigui aquesta privilegiada base operativa i aquells altres que tenen por a no saber-se adaptar al modus de vida d'un barri normal de la ciutat.

Fora de Son Banya, el raonament més freqüent és el d'aquells que diuen que val més tenir els narcos concentrats a Son Banya i que l'impacte de la seva distribució per la ciutat pot ser negatiu per a les zones receptoires.

Tres paraules sobre tot això.

1.- En referència a l'opinió dels narcos: res a dir, em sembla una posició molt raonable... d'acord amb els seus interessos

 2.- En referència als gitanos que tenen por a no saber adaptar-se a un altre modus de vida. També tenen raó... en part. Seria una locura afrontar el reallotjament sense implementar mesures potents d'acompanyament i sense escollir bé les zones de recepció. Les experiències de La Soledat, Son Gotleu o Corea són prou eloqüents

3.- En referència als que volen el narcotràfic concentrat a Son Banya: pensam que pequen d'ingenuitat. Son Banya té sucursals ara mateix a distints barris de Palma i és la seu central d'un negoci que invaeix el conjunt de la ciutat i que, enn la existència de Son Banya, troba, senzillament, una facilitat de funcionament. La droga està a moltes bandes i continuarà estant-hi amb o sense Son Banya

 Desmantellar Son Banya no és per acabar amb el narcotràfic: és per deixar de subvencionar un santuari del narcotràfic, per alliberar moltes famílies del "padrinatge" dels narcos, per eliminar una fàbrica de marginació social i de segregació racial i, també, per recuperar una mica de la dignitat col.lectiva d'aquesta ciutat 

BROTAD, 6

Per als coneixedors de la nostra cutat, l'"edifici del carrer Brotad" és sinònim de vergonya i de marginació social.

La incúria de les institucions ha permés que, durant quinze anys, famílies senceres visquessin entre montanyes de fems, a un  edifici inacabat, insegur i insalubre.

Actualment hi viuen 55 persones bona part de les quals són menors que viuen en unes condicions no gaire diferents a les d'un barri miserable de Calcuta.

Qui hagi seguit l'activitat d'EU-EV a l'Ajuntament sabrà de les nostres múltiples denúncies d'aquesta situació a nivell mediàtic, polític i, fins i tot, davant la Fiscalia de Menors.

Avui llegireu a la premsa que ja s'ha posat en marxa el procés de desallotjament de l'edifici i de reallotjament dels seus habitants. Es només una passa però va en una clara direcció: amb el nou govern i mentres jo sigui regidor de serveis socials no hi haurà a Palma infants visquent enmig del fems

Son Banya un altre pic

 Divertit | 23/07/2007, 08:42

Dubte existencial

Crònica negra

Denuncien la proliferació de nous habitatges al poblat de Son Banya
Les obres s’iniciaren en fer-se pública la voluntat de desmantellar-lo

Diari de Balears. Diumenge.

PERÒ NO HAVIA D'ANAR EL BLOC A ARREGLAR SON BANYA?????
PER QUÈ NO HAN CREAT LA CONSELLERIA DE SON BANYA I US L'HAN ADJUDICADA?

Què farem amb Son Banya?

  1. Cala Bona | 05/07/2007, 09:06
     
  2. Son Banya

    Em podriu dir que pensau fer enb el supermecat de venda de drogues de Son Banya.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS