Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: 2 Aj Palma Participacio

LA COLCADA DELS REIS I EL TUPE D'ALGUNS

Un avantatge de no estar en cap càrrec institucional és que puc dir el que pens de qualsevol sense por a perjudicar la meva tasca institucional. Per això pens quedar-me a gust dient algunes coses sobre l'itinerari de la Colcada dels Reis que, amb el suport majoritari de la Comissió de Festes Populars, vaig impulsar des de l'Ajuntament i que ara el PP ha mantingut com si la cosa no anàs amb ell i - el que trob més significatiu - sense que les entitats socials i periodistes que varen posar el crit en el cèl per aquell "despropòsit" s'hagin sentit en l'obligació de tornar a obrir la boca sobre el tema.

El famós canvi d'itinerari em va costar una petició de dimissió per part del PP, una reprovació en el Plenari, consideracions de l'estil de "pèrdua de papers", "afany de protagonisme" i epítets de l'estil de "follonero" i "saltimbanqui". Tot per fer exactament el mateix que ara fa el PP enmig d'un clamorós "silencio de los corderos".

Qui són els "corderos" en qüestió. Sens dubta, el primer és el PP que, si tengués una mica de coherència, demanaria disculpes i diria "idò sí, a la vista de l'experiència hem vist que era una bona idea"; després els comerciants de Colon i Sant Miquel que exigiren amb cartells a les seves vitrines el pas de la Colcada pels seus carrers; AFEDECO i PIMECO que els donaren suport; la inefable FEPAE que va intervenir en el Ple diguent pestes d'una proposta sobre la qual ara calla senzillament perquè és el PP el que l'executa i, per últim, tot un seguit de periodistes d'Ultima Hora, Diario de Mallorca i El Mundo (només el Balears va adoptar una posició equilibrada) que es varen sumar al festival de fer passar allò no només com qualcom d'absurd sinó com un tema de la major importància política.

Podria donar-vos noms concrets i explicar raons que varen conduir a uns i altres a adoptar les posicions que adoptaren. Però no val la pena. Però el que sí val la pena és recordar-ho perquè tots tenguem més elements sobre el peu que calça cadescú en aquesta ciutat nostra on hi ha interessos molt poderosos en què res no canvii... malgrat que, per això, s'hagi d'utilitzar una cosa tan poc política com la Colcada dels Reis

Un penúltim record per a les entitats (FAAVV, OCB, Consell de la Joventut, etc.) i per als tècnics de Participació Ciutadana i de la Policia Local que, a la difunta Comissió de Festes Populars, apostaren per tenir un recorregut més ample, on la gent estigués més còmode i més segura i per on poguessin passar carrosses més grans i vistoses.

...I un últim record per a opinadors de tota casta - conservadors algúns i progres oficials d'altres - que s'escandalitzaren per un doll i que no han dit ni una paraula sobre la supressió de la Comissió de Festes Populars , un element estratègic, aquest sí, que permetia debats transparents i que suposava posar en mans de la societat civil les decisiones més importants sobre les festes populars

SI T'AFIQUEN MA A L'ASCENSOR PER MOR DE L'AUSTERITAT

Si t'afiquen mà a l'ascensor per mor de l'austeritat no ho dubtis: crida a la policia.

Ho dic perquè aquests ja ho intenten colar tot amb aquesta psicosi de l'austeritat. La darrera, a Palma, la Sra Sandra Fernández que suspén la vigència del Pla Director de Festes - consensuat amb la societat civil, sotmés a informació pública i aprovat pel Plenari - ... per mor de l'austeritat. De pas, deixa de reunir la Comissió de festes populars (on AAVV, entitats culturals, juvenils, etc.) participaven en el tema de les festes, per mor de l'austeritat!!!

Que tendrà que veure una cosa amb l'altre: la participació i els criteris d'actuació del Pla Director no costen doblers. El que volen és tornar a una visió dirigista de la cultura, sense participació ciutadana i on les festes populars són un "espectacle" municipal... per mor de l'austeritat

PROHIBIT PERDRE'S L'ATIARFOC D'ENGUANY

                             ATIARFOC2011

La major concentració de dimonis de la història de Mallorca, innovadores projeccions a la façana de la Seu, 23 colles i batucades, 10 bèsties de foc, 100.000 vats de so i una coral crearan l’espectacle

Avui he presentat l’aTIÀr FOC 2011, acompanyat de Jordi Banal, productor executiu i Carles Molinet, director artístic de l’espectacle i d'una representació dels dimonis que el proper dissabte 22 de gener participaran al correfoc de Sant Sebastià.

L’aTIÀr FOC és un dels esdeveniments que es celebren a Palma que compta amb major assistència de públic, juntament amb la Cavalcada de Reis i la Rua. Per tant, el fet que un espectacle jove com aquest compti amb un recolzament de públic tan nombrós és indicador de la gran acceptació que té i de l’arrelament d’aquest dins les festes tradicionals de Palma. Enguany el Drac de Na Coca es sumi a la celebració del correfoc, passant a ser part imprescindible de la iconografia tradicional i municipal.

Jordi Banal ha explicat que l’aTIÀr FOC d’aquest any s’ha plantejat per sorprendre al públic, intentant innovar i incorporar elements nous al de l’any passat. Per això ha explicat que les persones que hagin vist aquest espectacle en edicions anteriors podran tornar a repetir enguany com si es tractés d’una cosa nova.

En aquest sentit, Carles Molinet ha donat detalls de com transcorrerà l’espectacle, indicant que a nivell de guió, l’aTIÀr FOC d’enguany vindrà a ser la continuació dels esdeveniments que tingueren lloc l’any passat. Així a les 20 hores es produirà la sortida de l’infern des del col·legi Jaume I, seguit del tradicional correfoc i la marxa de les bèsties que començarà a les 20’15 hores al Parc de la Mar, i l’espectacle final s’allotjarà davant la Seu a partir de les 21’30 hores.

Molinet ha indicat que la sortida de l’infern és una de les parts més espectaculars de l’aTIÀr FOC i per tant val la pena que el públic s’acosti a veure-ho. Així mateix ha manifestat que les persones que acudeixin a l’inici de l’espectacle no tendran cap problema per veure el final al Parc de la Mar, ja que aquest any l’escenari estarà ubicat en altura, just damunt del Guiness Bar. D’aquesta manera, el públic assistent podrà ocupar tot l’espai de l’autopista fins el mar, augmentant en gran mesura la visibilitat de l’espectacle final respecte a d’altres anys.

L’aTIÀr FOC 2011 comptarà amb la participació d’un 40% més de colles de dimonis respecte a l’any passat, el que representarà més de mil persones participant de manera directa al correfoc. Així mateix, hi participaran 25 agrupacions de tambors i batucades i deu bèsties de foc d’arreu de Mallorca. Pel que fa a la il·luminació, el recorregut del correfoc estarà il·luminat en 6 grans instal·lacions i com a novetat, enguany es duran a terme projeccions sobre la façana de la catedral, una experiència totalment innovadora i sense precedents a cap lloc del món degut a la dimensió de l’edifici. Finalment, Molinet ha explicat que enguany hi haurà la participació d’una coral i un gran treball a nivell dels efectes de so que acabaran de donar, juntament amb l’esperada pirotècnia, el caràcter espectacular a tot l’esdeveniment.

FESTES DE SANT SEBASTIA 2011

                    

Les Festes de Sant Sebastia ja no són el fruit d'una empresa anomenada "Cort Productions": és el fruit d'un debat al sí de la Comissió de Festes Populars que és la que les dissenyen, les caracxteritzen i, fins i tot, decideixen sobre els artistes que s'han de contractar: aquest és el canvi real d'aquesta legislatura.

Dir-vos també que el pressupost del 2011 ha devallat un 25% respecte al de l'any 2009 però que es mantén l'atractiu del programa per la col.laboració de les següents empreses i entitats:  40 Principales, Europa FM, Cadena 100, BN Ràdio, Coordinadora de Festes Populars i Loco Circo, el Corte Inglés, Endesa i Sol Melià.

Alerta amb l'Atiarfoc d'enguany que vé ple de noves idees a càrrec d'Iguana Teatra i que serà el més espectacular de tots els celebrats fins ara

Enguany no hi haurà projecció audiovisual a Cort (ooooooohh) per mor de les obres a la façana però hi haurà un concert gratuït a la Plaça d'Espanya amb Mago de Oz i, al dia següent, el concert de la Cadena 100 a la mateixa plaça amb Pignois

Si clicau aqui podreu veure la informació bàsica sobre les Festes de Sant Sebastià i tenir el programa en pdf.

Bones festes a tothom

PROGRAMA DE FESTES DE NADAL

Aqui teniu el programa d'activitats de les Festes de Nadal que hem presentat avui matí. Pesa una mica però es carrega bé

Hi ha una mica de tot, malgrat la crisi. Fins i tot hi haurà més compases a la Colcada dels Reis i més música a la Festa de Cap d'Any. Hi ha teatre, mercadets, visites guiades, espectacles d'animació al carrer, concerts de la Banda Municipal. Un esforç de Participació, de Turisme i Comerç, de Cultura, de la Fundació IBI-Comerç, d'empreses privades, d'entitats ciutadanes... com ha de ser. No només pel tema de la crisi, sinó perquè així han de ser les festes populars

      carlos mendoza

Aqui teniu en Carlos Mendoza, guanyador del concurs de cartells de la colcada dels reis recollint el premi juntament amb els representants de GESA i El Corte Inglés

                      

LA COMISSIO DE FESTES POPULARS DIBUIXA SANT SEBASTIA

                    atiafoc2010 

Grosske?. No. El govern municipal?. No . La Comissió de Festes populars amb la participació de TOTS els grups municipals i diverses entitats ciutadanes ha estat l'encarregada de sancionar com ha de ser la revel.la de Sant Sebastià i el conjunt de les festes. Aquest és el gir copernicà que s'ha donat respecte a anys anteriors

El punt de partida ha estat de major austeritat i, per segon any consecutiu, s'ha hagut de "torear" amb una devallada del  caché dels artistes contractats. Però aquest criteri també va ser compartit per unanimitat a l'anterior sessió de la Comissió.

El mecanisme de participació va ser una proposta tècnica que fou modificada i modulada al llarg del debat. Per exemple, el ball de bot, inicialment inserit a la programació de primera hora de la Plaça Major és molt probable que passi a una plaça específica que suposaria l'onzena i, per tant, que incrementaria en una les de l'any passat

Els artistes: Mago de Oz dia 21 a Plaça d'Espnya, Dover, Kiko Veneno i molts d'altres els trobareu més ben explicats a la premsa local d'avui

En tot cas, hi falten molts dels que actuaran a les places organitzades per entitats i empreses. En aquest sentit, vull expressar el meu agraïment per la seva implicació en les festes a Los 40 Principales (Pl d'Espanya), la Coordinadora de Festes Populars (Pl de l'Olivar) IB3 (Pl Major) Europa FM (Pl de la Reina), BN ràdio (Costa de Sa Pols), Circ de les Cultures (Pl de l'Artesania) i a Cadena 100 que també organitzarà un concert dissabte dia 22

Ah!, i no vos perdeu l'Atiarfoc d'enguany que serà sorprenent per un munt de coses

BARRIS EN MARXA: NOU CASAL DE BARRI AL SECAR

       casal de barri

Ahir anàrem a visitar les obres pràcticament concloses del nou Casal de Barri de Can Canoves. Fruit de la magnífica restauració duita a terme d'una antiga possessió del Secar de la Real, Can Canaves serà el CINQUÈ equipament inaugurat en aquesta legislatura de crisi al servei de la participació ciutadana: tres Casals de Barri (Ca n'Alonso (al carrer Arxiduc Lluis Salvador), Joan Alcover (al carrer del mateix nom) i el propi Can Canaves als quals s'afegira, molt probablement, un quart - Son Espanyolet - i dos equipaments "de ciutat":  la primera planta del Quarter d'Intendència al carrer dels Socors i la segona planta del mercat del Camp Redó. Tot això per no parlar del milió d'euros invertits en millores als centres existents i dels projectes que deixarem en marxa a Son Dameto, Vivero, Sant Jordi, etc. (igual que Ca n'Alonso i Joan Alcover han estat projectes iniciats en anteriors legislatures)

Un esforç sense precedents però que que només cobra la seva importància si el sumam a canvis polítics com és ara el sistema de gestió dels Casals, la seva apertura cap el barri, el foment del treball en xarxa i del desenvolupament comunitari, etc

LES FESTES DE SETEMBRE

Fa uns mesos li vaig dir a la batlessa que si no arribava una subvenció del govern en tema de festes (subvenció que l'any passat el Sr Miquel Nadal va bloquejar) les festes de setembre consistirien amb en Joan Font i jo cantant a la placa de cort.

La perspectiva era prou apocaliptica i la subvencio va arribar.  Les festes de la mare de deu de la salut tendran concerts de jarabe de palo, músics del conservatori de Bamako (Mali), melocos, caliu, circ, campionat de truc, teatre amateur, trobada de gegants, etc.

 Un miracle obrat per la mare de deu en questió, la subvenció i sobre tot per la cadena 100, la FEPAE, l'OCB i les companyies de teatre amateur. La iniciativa ciutadana va guanyant pes en les festes populars, com ha de ser Trobaras el programa complet de festes a www.participaciopalma.cat

JORNADES DE PARTICIPACIO I TREBALL COMUNITARI

No son Jornades per escoltar, són jornades per decidir què hem de fer a Palma en temes cabdals

Divendres, dia 11, inauguració a les 18h al Quarter d'Intendència amb la conferència de Manuel Montañés Serrano, Doctor en Ciencies Polñítiques i Sociologia i professor de la Universitat de Valladolid

Dissabte dia 12 a les 10h a Flessaders 4 ponències claus amb la participació, entre d'altres de membres del govern de Sevilla i Las Palmas:

Consells de Barri (funcionament intern i reglamentació)

Nou Reglament de Participació Ciutadana

Pressuposts Participatius

Treball Comunitari

Després del dinar, les conclussions de les ponències es debatran al Quarter d'Intendència i cloenda  a les 19 h a càrrec de la batlessa i de mí mateix

Insistesc: no són unes jornades acadèmiques, són unes jornades per decidir què s'ha de fer a la nostra ciutat en temes cabdals de desenvolupament comunitari i participació ciutadana.

Si vols venir no tens més que telefonar a la regidoria de participació ciutadana de l'Ajuntament de Palma o escriure un mail a través de la web municipal amb el teu nom i llinatge i, si pot ser, un telèfon de contacte

L'ATIAFOC

     atiafoc2010

                  Foto de DBalears

Una cosa interessant amb això de les festes populars és que tothom opina, que  hi ha opinions per a tos els gusts i que totes les opinions són respectables.

Sobre l'Atiafoc aquesta és la meva:

Que gràcies a Iguana Teatre per haver organitzat el millor Atiafoc de tots els celebrats fins ara.

Que gràcies a IB3 per permetre que centenars de milers de persones hagin pogut veure al manco un bocí d'aquest espectacle en directe o, avui mateix, en diferit.

Que gràcies a les desenes de milers de persones que, poguent-ho veure tranquil.lament asseguts a ca seva, s'han estimat més veure i formar part de l'espectacle

Que hi ha 5 coses que m'encanten de l'Atiàfoc:

1.- Que és un grandiós homenatge a la nostra cultura popular

2.- Que es produeix en un indret emblemàtic de la nostra ciutat (tal volta, el que més), amb la Seu al fons

3.- Que, per les dues raons anteriors, és irrepetible i inimitable arreu del món i, per tant, un magnífic "producte d'exportació" i de promoció turística

4.- Que, té un llarg recorregut de possibles variants en la seva execució que permet conjurar el perill de la monotonia

5.- Que ha donat peu a una sèria de fotografies i filmacions d'una increible bellesa plàstica

... i 6.- Que és millorable i això és estimulant i engrescador... però de les millores avui no toca parlar perquè s'ha de convocar la Comissió de Festes Populars: amb això de les Festes no s'ha de funcionar a cop d'ocurrències sinó de diàleg i de consens amb tot aquell que hi vulgui participar

2010: AMB 51.000 PERSONES, LA REVEL.LA MES PARTICIPATIVA DE LA HISTORIA

Aquesta xifra suposa el doble d'assistents de la darrera revetla de la legislatura anterior (2007) i incrementa en un 56% l'assistència de l'any 2009 que es va desenvolupar sota una pluja intensa Malgrat les amenaces de pluja, que finalment no es varen materialitzar més que  en moments ocasionals, l'assistència de públic als concerts de Sant Sebastià ha suposat un nivell de participació ciutadana sense precedents a Palma. En efecte, la sèrie d'assistents dels darrers anys és la següent: -       2007: 26.800 persones-       2008: 44.200 persones-       2009: 32.600 persones-       2010: 51.000 persones La clau de l'èxit aconseguit es déu a tres factors:  -       el major nombre de places-       la implicació de cadenes de ràdio i entitats ciutadanes en l'organització de les places-       el bon nivell dels artistes contractats  

En aquest sentit, cal remarcar l'èxit de la plaça organitzada per la Coordinadora de Festes Populars a la Plaça dels Patins (4.000 persones), les 5.000 persones reunides per Jarabe de Palo a la Plaça de la Reina (Onda 0), les 6.000 persones reunides pels Delinqüentes a la Plaça Joan Carles I i les més de 10.000 persones aconseguides pels artistes de Los Cuarenta Principales (Pl Major) o Luz Casal (Pl Espanya).

La resposta ciutadana demostra que el model de revel.la "multipolar i peripatètica" (és a dir, amb diverses places en competència per la qualitat del seu cartell i propicia al deambular entre elles)   funciona millor que el model de revel.la on es concentraven els esforços en una sola plaça, provocant embussos que impedien, de facto, deambular entre les places.

La Revel.la no és només la suma de x  número de concerts: és l'ocupació del centre de la ciutat per la ciutadania, per passejar, per encontrar-se, per sopar  i també, òbviament, per escoltar música

TONI SOCIAS, EL GURU DE LA COLCADA DELS REIS 2010

                                              Director artístic cavalcada dels Reis 2010

                                                         Toni Socias

Seguint els criteris de la Comissió de Festes Populars farem la colcada amb menys pressupost que l'any passat (un 20% aproximadament) però serà més vistosa, més acurada artísticament, amb més llum, més música i amb 250 persones participant-hi a la desfilada (més un nombre semblant en l'organització de la mateixa).

L'autor d'aquest miracle es diu Toni Socias, Director artístic de la colcada i que té una llarga experiència i escenogràfica. També té un bloc que podeu trobar aquí. Un altre factor per al miracle és el xinxé d'entitats i empreses que col.laboren amb la colcada i que trobareu més endavant 

La Colcada dels Reis és, amb molt, l'esdeveniment al carrer que aplega més gent a tota Mallorca i. per segons vegada, serà un esdeveniment molt més accessible: amb carpa per a infants malalts, plataformes per a persones amb discapacitats i caramels aptes per a diabètics i cel.líacs. També hi haurà cadires per a persones grans a algúns indrets del recorregut com el Passeig Mallorca

Gràcies als patrocinadors. als voluntaris que hi han col.laborat i gràcies a Trui, l'empresa que, una vegada més, es fa càrrec del "nucli dur" de la colcada i de l'arribada dels Reis al Port .... ara només falta que no plogui massa

Aquí teniu el llistat d'empreses, entitats i organitzacions que col.laboren amb la colcada

EMPRESES PATROCINADORES  
-          El Corte Inglés-          Iberostar / Fundación Iberostar-          Sa Nostra-          Correos-          Gesa Endesa

-          Grup Serra

-           Escuela de Peluquería y Estética María y José
-          Fundació Atlètic Balears / CD Atlètico Baleares
EMPRESES COL·LABORADORES

-          Musicasa-          Juguettos-          MallorClown-          Circ Bover-          Loco Circo de la Vida

INSTITUCIONS I ÀREES MUNICIPALS COL·LABORADORES

-          Ports de Balears-          Àrea d’Infrastructures, Parcs i Jardins-          Policia Local-          Palma Comercial-          EMT-          Sightseeing Trains-          Palma Citysightseeing-          EMAYA

ENTITATS SOCIALS COL·LABORADORES 
-          Associació s’Olivera Son Cotoner-          Dimonis Endimoniats-          Tuna Mallorca-          Grup de Teatre Coverbos-          Grup de Teatre Passatemps

-          Libre Asociación de inmigrantes de Ghana

-     Igbo Progressive Association

DEFINIDA LA PROGRAMACIO DE SANT SEBASTIA

Ahir es va reunir la Comissió de Festes Populars: partits polítics i entitats de tota casta durant 4 hores i 15 minuts.

Les conclussions  (sotmeses a possibles entrebancs de darrera hora):

Tendrem  unes festes més austeres que l'any passat

... Però es mantindrà l'Atiarfoc, la Revel.la i l'espectacle audiovisual a Cort.

A més hi haurà, fora de la Revel.la, un concert amb Fito Fitipaldi i la Cabra Mecànica amb un ticket d'entrada de 23 euros que constituirà una quarta fita important en el decurs de la nostra "setmana gran"

A la Revel.la tendrem rap i hip-hop a la Plaça de la Reina, Los Delincuentes a Joan Carles I, el pop dels Cuarenta Principales a la Plaça d'Espanya , ball de bot, Tomeu Penya i Luz Casal a la Plaça Major, jazz a Santa Eulària, verbena amb en Tony Manero a Cort i Canteca de Macao a Sant Francesc. Més enllà d'això hi haurà com a mínim un 25% de grups que cantin en català i un 50% de grups de les Balears

... A més tendrem, previsiblement, el concert de la COPE i moltes altres activitats

Però tot això no és allò més important. Allò més important és que aquesta o qualsevol altra programació ja no és el fruit d'una decisió unilateral de l'Ajuntament: és el fruit d'un procés de debat i d'acord molt majoritari on han estat presents entitats veïnals, culturals, empresarials, partits, etc. Aquest, com deia a un post recent, és el vertader canvi de la legislatura

 

 

EL MUNDO I ELS CASTELLERS

Llegir El Mundo és una eina imprescindible per "descobrir" coses que ningú havia descobert fins ara. Avui va en primera pàgina que "Grosske quiere impulsar los castellers" al Pla Director de Festes Populars i que "los define como un elemento de nuestra cultura". Traducció: som un d'aquests porcs catalanistes que volen desvirtuar les nostres tradicions (veure editorial i ample reportatge amb foto en pàgines interiors) i una demostració que Delgado té raó (en què?: en tot)

El tema de potenciar els castellers a la revel.la de Sant Sebastià estava al primer borrador del Pla de Festes del 2008, ha estat mesos publicat a la pàgina web. va ser remés a totes les entitats de Palma a principis d'enguany, ha passat per dues Comissions de Festes Populars on hi és present el PP i moltes entitats i ha passat per una audiència pública on han estat convocades totes les entitats ciutadanes de Palma.

Un altre detall: el fovern Cirer ja contractava castellers per a la inauguració de la revel.la de Sant Sebastià i els castellers de la foto que publica El Mundo d'avui és, precisament, de l'època Cirer.

Però això no són més que petits detalls que no desdibuixen per res aquesta magnífica tasca de periodisme d'investigació, descobriment d'escàndols i agitació i propaganda que caracteritza a El Mundo. Enhorabona i que continuin en aquesta línia per molts d'anys

CONSELLS DE BARRI

Els Consells de Barri són el projecte estrella de la regidoria de participació ciutadana durant aquesta legislatura.

Durant el darrer any han funcionat quatre com a experiència pilot: Son Gotleu/Can Capas, Pere Garau, Verge de Lluc/Son Rul.lan i Camp Rodó/Cas Capiscol. L'experiència ha estat un èxit i ja són 50 lñes entitats de tota casta que participen en aquests Consells de Barri

Divendres i dissabte qui vé hi ha unes jornades a Can Domenge sobre aquest tema (de moment, s'han apuntat 130 persones) que seran el pas previ d'altres 12 Consells de barri de manera immediata: Camp den Serralta/Es Fortí, Son Gibert/Rafal Nou, Puig de Sant Pere, La Soledad, Polígon de Llevant, Son Espanyolet/Son Cotoneret, Son Roca/Son Ximelis/Son Anglada/Son Roqueta, Son Rapinya/Son Peretó/Son Serra-La Vileta, Son Dameto/Son Cotoner, Son Cladera, Canamunt/Calatrava, Hostalets/Son Fortesa

En total seran enguany 16 Consells de Barri abastant 168.300 persones (gairebé la meitat de Palma)

Que perquè és el projecte estrella de la legislatura?

Molt senzill. Per quatre raons:

- Perquè responen a la realitat natural a través de la qual la ciutadania "viu" la ciutat

- Perquè són un àmbit còmode i natural d'interlocució entre entitats i Ajuntament

- Perquè generen dinàmiques socials de contacte entre les pròpies entitats i d'intervenció de les entitats en la vida comunitària del barri

- Perquè permeten la implementació de mecanismes de participació directa dels veïnats en temes puntuals a través d'assemblees, consultes, etc que, en principi, haurien de ser pilotades per les pròpies entitats

I, en definitiva, perquè, si tots aquests mecanismes funcionen, el nivell de participació ciutadana a Palma no tendrà res a veure amb el que hem conegut fins ara

FORMIGUES GEGANTS AL BORN

Sa Rueta d'enguany serà un homenatge al Circ. En les dues hores centrals  - entre les 17 h i les 19 h hi haurà fins a quatre espais de circ que es sumaran als tallers de pintura i maquillatge, actuacions musicals, pintura al paviment, etc. que asseguraran la diversió dels infants. Fins i tot gegants i capgrossos aniran, per primera vegada, desfressats a la revel.la.

El problema  és que també s'espera la presència de formigues gegants que he pogut veure en foto i que fan realment fredat però que, afortunadament - al manco això ens han assegurat- són vegetarianes.

LES ASSOCIACIONS DE VEÏNATS

Fa tres anys l'Ajuntament de Palma dedicava 386.000 euros a subvencionar el moviment veïnal. La immensa majoria era, necessàriament,  per a festes. Era un moviment veïnal empobrit i políticament dirigit cap a la celebració de festes tradicionals.

Enguany la convocatòria de subvencions serà de 773.000 euros (el doble que ara fa tres anys), hi ha plena llibertat per presentar projectes de tota mena i hi ha una reserva destinada exclussivament a desenvolupar projectes de treball comunitari en els barris, a treballar en xarxa amb la resta d'entitats, a implicar-se amb la problemàtica social dels veïns i veïnes.

Es només l'inici però és l'inici d'un canvi en profunditat que té molt a veure amb la figura dels Consells de barri.

L'objectiu final són uns barris amb un teixit associatiu més potent i interrelacionat, amb capacitat de reivindicar però també amb capacitat per intervenir, per realitzar, per treballar amb molta més eficàcia en la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. El que dic mai no podrà aspirar a fer còrrer els mateixos rius de tinta que canviar algúns carrers en la colcada dels Reis però que ningú s'equivoqui, aquí hi ha canvi de veritat.

Per cert, que agreesc molt la valoració que sobre aquest tema es publica a una web on escriu el Vice-President de la FEPAE i que trobareu aquí: http://bonsaires-arxiduc.balearweb.net/post/64603

UN ATIARFOC A PROVA D'AIGUA

 

 

 

86.000 persones assistiren a l'Atiarfoc 2009. 21.000 més que l'any passat malgrat la pluja i el mal temps. Esper que Bruxel.les i la seva directiva sobre pirotècnia no acabi amb fotos tan genials com aquestes que he tret del Diari Balerars.

Sant Sebastià ha acabat les Festes de manera espectacular i posant de relleu la bellesa de la Seu i la nostra cultura popular. I d'això es tractava

L'AUDIOVISUAL A CORT I BOLIVIA

 

        

La plaça de Cort s'omplí ahir per veure l'audiovisual "Oberts al món" projectat sobre la façana de Cort. Avui ha estat portada a tres diaris locals i la plaça ha estat encara més plena.

Les festes de Sant Sebastià s'obren així al món i a les noves tecnologies i combinen les tradicions i els correfocs amb elements de màxima modernitat plàstica. Cada cop més, les Festes són molt més que la revel.la

Ahir, de fet, s'inaugurà a la Plaça Major la carpa dedicada a "Bolívia, país convidat": una aposta per la interculturalitat i la cooperació al desenvolupament centrada en la promoció de la cultura boliviana: un altra novedat

 

PARTICIPACIO MASSIVA A LA REVEL.LA

La Revel.la d'ahir tengué la pluja com a enemic però, malgrat això, també ha tengut una afluència de públic molt important.

M'ha agradat el seu caràcter multipolar. Front al model anterior que "carregava" el plat fort de la revel.la a la Plaça Major convertint-la en un tap de dificilíssim accés (o evacuació) ahir tenguerem 4 places on, en els moments estelars s'agruparen 10.0000 espectadors (Pl de la Reina) 8.000 (Pl d'Espanya) 4.000 (Pl Joan Carles I) i 3.500 (Pl Major).

Ha estat, per tant, - i aquí està la clau - una Revel.la que ha facilitat la passejada, l'encontre, la convicència el sopar i la visita a diverses places i aquest, i no un altre, és l'esperit de la Revel.la

Ahir ja hi hagué, per primera vegada, dos concerts no organitzats o coorganitzats per l'Ajuntament: el de Ses Voltes i el de la Plaça des Patíns. Beníssim que hi hagi iniciatives ciutadanes amb marxa pròpia i llàstima que la pluja els fes tant de mal.

Ahir, com mai, més grups locals i també més grups en català distribuïts per totes les places

I algunes possibles millores que ja ens estam plantejant: la visibilitat que lleven les ubicacions dels que controlen llum i so, la manca de força amb la qual arranca la Revel.la just després del foguéró "inaugural", la major empenta que encara ha de tenir la nostra música tradicional... i moltes més coses que, segur, haurem de parlar entre tots a la Comissió de Festes.

Per cert, magnífica l'anècdota d'aquell equatorià que ahir va voler anar a la revel.la, es va fer el sopar a les torradores i va torrar... un plàtan. Impossible trobar un millor exemple per explicar que és això de la interculturalitat

 

 

MARIA DEL MAR BONET

                         

Amb molta afluència de públic, Maria del Mar Bonet ha obert Sant Sebastià declamant més que llegint un Pregó de Sant Sebastià emotiu, culte, intel.lectualment rigorós i formalment bell.

Maria del Mar és un luxe estrany que ha produït aquesta ciutat malgrat que, paradoxalment, tengui més guardons d'allà que d'aquí. "Em sent incapaç de cantar una cançó que no pugui sentir" és una frase que resumeix en onze paraules una honestedat d'artista a prova de bomba.

Qualque dia, esper que el seu retrat a l'oli honori l'Ajuntament a títol de filla il.lustre i que, per a major homenatge, la seva presència - si més no per manca d'espai - obligui a desplaçar de les parets de la Sala el retrat de qualque inquisidor 

Amb na Maria del Mar i amb la massiva desfilada d'animals de dissabte matí, han començat unes festes que esper segueixin comptant amb una gran participació per a alegria, estic segur, de tothom 

Si clicau més abaix a Segueix vos apareixerà el text del pregó

Benvolguda Batllesa, ciutadans de Palma, amics i tots els que passau per aquí i vos ve de gust aturar-vos i sentir les meves paraules: A tots vos don les gràcies, i sobretot als que m’heu triat per fer aquest pregó, demanant que Sant Sebastià mos protegeixi i mos il·lumini, ja que era un sant de molt bona planta, centurió romà i benefactor d’aquesta ciutat que cap a l’any 1523 va fer el miracle aturant una pesta de cop, i no hi va haver més mortandat.

Quan jo era nina, a Sant Sebastià no se li feia gaire rembumbori quan arribava el seu dia… no serà perquè la seva figura guarda un petit trasfons d’ambigüitat? Perquè de sants celebrats aquí n’hi havien molts… jo record la processó que fèien prop de casa nostra per Santa Rita, plena de roses i estampetes. No era patrona de Palma, però sí dels imposibles i això li feia tenir molts devots. Si s’hagués dedicat a la política, segur que defensant imposibles guanyaria les eleccions. Però aquestes diferències entre sants han anat canviant.

Des de l’any 74 l’Ajuntament de Palma ha anat celebrant cada vegada més el nostre patró, i ara mateix s’han convertit en unes festes ben vitenques i de pinyol vermell i sarau per llarg.  Gràcies també per deixar-me posar una mica de lletra i música en una celebració que representa tant aquesta ciutat. Perquè jo vaig néixer aquí darrera, al Call Major, en el Carrer de Sa Pelleteria, on en Joan i na Mercè volgueren que jo obrís els ulls enmig de teulades i cúpules, entre el carrer de Montision i la Plaça del Temple, Sant Francesc i Santa Clara… però el que estava més a prop de ca nostra, i podria ser una de les primeres coses que vaig veure, va ser una palmera que creixia al bell mig d’un jardinet, profund i verd com una maragda, que s’obria darrera ca nostra, i que sempre que mos abocàvem a aquelles finestres el podíem disfrutar amb la mirada. Ella presidia, per damunt del seu jardí, el paisatge de teulades que teníem davant nostre. Airosa i tranquila si el dia era bo, i si la brisa i el vent la fèien ballar un poc la senties moure les fulles en una cançó de sedes, mostrant un poc indecorosa la seva cintura i els raïms de dàtils ataronjats o madurs… Quan el vent s’encalmava s’anava col·locant les fulles al seu lloc, i se mostrava orgullosa com un brollador que hagués aturat s’aigo, o una ballarina preparada per una foto, amb sa falda estufada. Esper que encara hi sigui, i segueixi donant verdor i alegria al seu entorn. Però aquella era una altra ciutat; no hi havien tantes festes, però els patis estaven oberts. S’hi feia molta vida, però no hi havia tants turistes ni gent de fora, i els nins jugaven als carrers. No record cap moment problemàtic, tot i que des de molt petits el meu germà i jo anàvem a escola a peu i sense acompanyants… era un altre món.

Per bé o per mal, tot a canviat. Llavors era una ciutat antiga, plena de llegendes, era una ciutat que dormia la ‘siesta’ i ara no té temps ni per aclucar un ull.  Aquella ciutat, però, no es pot recordar sense els amics, els coneguts, els veïnats, la gent que feinejava dins els colmados, la merceria, la bodega, el forn… i aquí un petit homenatge al Miquel del Forn de Pelleteria. Estimat amic que ha resistit tots els embats, i ha conservat el forn gairebé com era abans, i la seva bonhomia, i les ensaïmades… en Miquel ha donat un bon exemple del que és la conservació no com un museu, sinó com un lloc viu que no ha aturat mai i s’ha mantingut, fins ara, servint al barri com sempre.

I les escoles? La primera la record poquet, pero era un xic fosca, i el mestre s’adormia entre els crits dels infants, era prop del quarter d’aviació. Després vaig anar a Ses Avingudes, a les Juacotots. Era una escola laica, on als 7 anys me feren aprendre i recitar de memòria ‘El pi de Formentor’, de Costa i Llobera… Més tard, a l’institut Joan Alcover, a fer el batxillerat. I començaren també les primeres trobades amb els al·lots i les primeres reunions on bevíem coca-colas i ballàvem Rock and Roll… i els primers amors, que no podré oblidar mai.

Ara aquella ciutat és el cor antic i ja s’ha fet gran. Ha anat a viure a fora, ha crescut molt i s’ha enriquit amb nous habitants que vénen de molt lluny. I els mesos d’estiu s’omple de turistes i de gent de tot el món.  I ja que avui mos presideix Sant Sebastià li voldria demanar i exposar els meus desitjos, de tot cor:

Que Palma no creixi només en carrers i cases, que creixi més encara culturalment, cuidant el seu patrimoni, i que pugui aturar qualsevol creixement especulador i incontrolat.

Que no consenteixi que maltractin llocs, com ha passat amb el Monestir de la Real.

Que doni més espais verds als seus habitants.

Que sigui encara més solidària. Que generi diàleg i enteniment entre la gent de diferents cultures que hi viuen.

Que defensi encara més la nostra llengua i que creixin encara més els ponts de diàleg entre les diferents ciutats de les Balears i dels Països Catalans.

I ha de ser sempre una ciutat oberta a la mar, perquè d’aquesta immensa bassa blava ens ve tot el que avui forma part de la nostra identitat. I no podem renunciar a lluitar perquè aquesta nostra mar visqui en pau. Sense totalitarismes ni fundamentalismes. En la mida de les nostres forces, no hem de renunciar al desig que no es vessi més sang, que s’aturi ja aquesta guerra que no tenim tan lluny i que genera tant de dolor ja fa massa temps. Brindem en començar les festes per una Palma generosa, perquè no s’aturi mai de donar vida, bellesa, convivencia i llibertat.

Ara, i sempre, visca Sant Sebastià i la Ciutat de Palma!

 

LA COLCADA DELS REIS 2009

Todo lo que quiso saber sobre la Cabalgata y nunca se atrevió a preguntar: 

NOVEDATS DE L'EDICIO DEL 2009 respecte a edicions anteriors:

1.- S'han multiplicat per tres els espais per a persones amb discapacitats i infants amb malalties

L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb les principals entitats destinades a protegir els drets de les persones amb discapacitats o malalties greus i s'han establert els següernts espais: 

Moll Vell: zona delimitada amb tanques per a persones amb mobilitat reduïda

Pça Reina/Born cadafal per a 40 persones amb mobilitat reduïda

Pça Joan Carles I: Carpa de 18x5 m per a infants derivats per ASPANOB i RESPIRALIA (per a malalts amb fibrosi quística)

Pça Weyler: zona delimitada amb tanques per a residents de SON TUGORES

Vestíbul Cort: zona per a nins invidents organitzats per la ONCE (pendent de confirmar)

Passeig Mallorca i Via Roma: instal.lació de  630 cadires per a gent major de 65 anys, discapacitats i dones embarassades (mateix règim que a les places reservades als transports públics)

2.- Animació prèvia

 Per fer més lleugera l'espera hi haurà grups d'animació al llarg del recorregut en els moments previs al pas de la Colcada

 3.- Major vistositat

 Hi haurà tres carrosses de 5,50 mts d'altària i 12 comparses amb coreografies més espectaculars

 4.- Més comoditat per als espectadors

 El nou itinerari suposa guanyar uns 7.800 m2 de superfície per als espectadors

 5.- Més seguretat

 S'ha establert un nou itinerari que elimina els carrers més estrets del recorregut tradicional guanyant amb seguretat i també permetent les carrosses més grosses assenyalades a un punt anterior. Així mateix, el nou itinerari facilita més espai per als espectadors i la reserva de places per a infants malalts o amb discapacitats

 6.- Fi de festa a Cort

 La salutació dels Reis des de la balconada de Cort es trasllada al final de la Colcada i serà acompanyada d'un final de festa on hi haurà ....

 7.- Avançament de l'horari fins a les 18,30 h

Que permet atendre millor les necessitats dels nins petits i que es van a dormir més d'hora i, a la vegada, dóna més opcions per a la contemplació de la colcada

NOVEDATS INTRODUIDES A L'EDICIO DEL 2008 I QUE ES MANTENEN A LA DEL 2009: 

 8.- Els caramels que es repartiran des de les carrosses - vuit tonelades - seran aptes per a infants celíacs i diabètics

 9.- Al balcó de Cort ´no hi haurà ni membres de la Corporació ni infants propers a la mateixa acabant així amb un protagonisme excessiu del govern municipal i amb els privilegis d'algúns pocs infants 

D'ALTRES DADES  DE LA COLCADA 2009

HORARI, INTINERARI

Arribada al moll vell a les 18’30 h amb el  vaixell Rafel Verdera (1841). Pas pel Born, Rambla, Bisba Campins Passeig Mallorca, Jaume III i Born

Pujada a Cort d'una part de la Comitiva des de la Plaça de la Reina i recepció dels Reis  a l’Ajuntament a les 21’00h 

TEMÀTICA

La temàtica d’aquest any es desenvolupa en torn a l’equilibri medi anbiental.

Es proposen 8 escenaris de fantasia que representen la naturalessa a través dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

ELEMENTS QUE HI PARTICIPEN                    

15 carrosses

3 carruatges d’epoca que acompanyen els reis carregats de regals

3 sabatilles, una per rei (petites carrosses)

12 comparses (incloses les corresponents a cada Rei)

Les comparses estaran formades per ballarins professionals i estudians de dansa i personal també professionals de gimnàstica artística

En total hi participen 250 persones aproximadament de les quals 70 són de l’equip d’organització i seguretat.

També intervenen

Xeremiers

Batucada (25 persones)

SERVEIS MUNICIPALS QUE INTERVENEN

Policia Local i Policia Muntada

Bombers

Parc i Jardins

Emaya

Banda Municipal de Música

Tamborers de la Sala

Gegants de la Sala

COL:LABORADORS

Sa Nostra

El Corte Ingles

Gesa Endesa

Bimbo

L'ITINERARI DE LA COLACADA DELS REIS

No som ignorant de la importància que tenen les tradicions i els símbols en la vida col.lectiva d'una ciutat. Es per això que, en matèria de festes populars, he dessistit de fer polítiques unilaterals de regidoria o de govern i he creat un nou instrument de diàleg i concertació que es diu Comissió de Festes Populars on hi són tots els representants de tots els grups municipals (inclós el PP), associacions culturals, juvenils i veïnals.

En aquest marc, l'11 de juny passat es va parlar d'un possible canvi en l'itinerari de la Colcada que consistia en fer-la passar per carrers amples amb un triple objectiu:

- atendre les peticions i informes dels responsables de seguretat (funcionaris, policia local i èmpresa organitzadora) que advertien del perill de fer passar les carrosses a mig metre dels infants (especialment quan es tiraven caramels i els nins intentaven fer-se amb ells).

- permetre carrosses més altes i més amples i comparses també més grans. Es a dir: una colcada més vistosa.

- afavorir la comoditat dels espectadors - cada cop més nombrosos perquè Palma ja ha superat els 400.000 habitants - que podrien tenir molr més espai per contemplar la colcada, i no haurien de fer llargues esperes per "tenir puesto".

Aquesta proposta no va aixecar cap tipus d'oposició entre els presents i sí qualque adhesió explícita (la del portaveu del PP en concret). La novedat va ser traslladada i publicada diversos mitjans de comunicació.

Tot de bades: els comerciants de Colon i Sant Miquel s'han enfadat, ergo el PP diu que mai no va dir el que va dir, ergo la FEPAE (present a la reunió de juny) diu que s'ha enterat per la premsa i periodistes progres com en Maties Valles s'ho passen bomba pixant fopra de test i col.laborant molt activament en què aqui no passi mai res.

Respect i em sembla lògic els parers dels comerciants de Sant Miquel i Colon, respect el parer de la gent gran - com jo - que hem vist tota la vida els Reis guaitar al balcó  de Cort i volem seguir veient-los el que ens queda de vida, respect el parer dels que volen fer primar la tradició sobre d'altres consideracions.

Per això dimecres he convocat un altre pic la comissió de festes i, com que cap de les decisions que es puguin prendre té un particular color polític, ho faré disposat a intentar contentar la voluntat majoritària. De fet, estic expectant per saber si optarem per una colcada pensada per als infants, per a la seva seguretat, la seva comoditat i el seu plaer (veient un millor espectacle) o  una colcada per a les persones grans (siguin comerciants o no)

NIT DE SANT JOAN

Un èxit l'organització de la Nit de Sant Joan a càrrec de la Federació d'AAVV. El renovat suport municipal (estroncat durant l'època Cirer) no ha estat defraudat 

Millorable en algúns aspectes l'espectacle de Myotragus, com ho fou en el seu dia l'AtiarFoc. Però tant un com l'altre van en la bona línia: espectacles que no són només per mirar, festes on la gent hi participa, festes arrelades a les nostres tradicions i que, a la vegada, no tenen res de ranci ni d'estantís; festes que saben combinar allò tradicional amb  l'espectacularitat i la capacitat d'atreure l'atenció de la ciutadania de Palma i dfels seus visitants.

Crec que estam en la bona línia i que tant la Nit de Sant Joan com l'AtiarFoc estan cridats a ser una cita festiva, cultural i turística de primer ordre a la nostra ciutat 

PERE GARAU: PRIMER CONSELL DE BARRI

Una de les mesures més potents en la nova política de participació ciutadana s'"inaugurarà" d'aquí quatre dies. Serà dimarts qui ve, dia 27 de maig, a Pere Garau. Allà es  es constituirà el primer Consell de Barri de la nostra Ciutat.

La fòrmula ja està consensuada amb les entitats.

A Pere Garau - i després a Son Gotleu, Camp Redó/Cas Capiscol i Verge de LLuc/ Son Rul.lan - hi haurà una interlocució directe entre Ajuntament i entitats a nivell de barri.

Una interlocució periòdica que serà un potent emplaçament per a l'Ajuntament per a complir els seus compromisos; una interlocució periòdica que serà un àmbit privilegiat per a la interacció entre les entitats del barri, per a l'anàlisi conjunta dels problemes del barri, per a dur endavant activitats conjuntes per part de les entitats del barri...

Un canvi radical respecte a la dificultosa incomunicació actual entre l'Ajuntament i els diferents barris, una aposta decidida per l'enfortiment del teixit associatiu i per la democratització de la nostra ciutat

1ER ANY DE CANVI EN PARTICIPACIO CIUTADANA

Un any després de les eleccions del 2007 ja està definit i orientat el canvi a Palma en matèria de Participació Ciutadana.

En apretadíssim resum, aquest és el seu contingut:

Crear nous instruments de participació ciutadana: un protocol de pressuposts participatius aprovat la setmana passada i que anirem revisant any rera any; uns Grups Sectorials per parlar i negociar amb el teixit associatiu en funció dels seus interessos sectorials; la creació del Consell Socialde la Ciutat (que va al Ple d'aquest mes), el Defensor de la Ciutadania, i , la joia de la Corona, uns Consells de Barri que duran la interlocució amb les entitats "a peu de barri".

També cal remarcar la revitalització dels Consells de Centre que han de servir per retornar a la ciutadania el poder de decisió sobre el que fan i el que han de fer els Centres Culturals

Quant al moviment veïnal, més suport i major respecte a la seva autonomia. La convocatòria de subvencions d'enguany supera en un 43% les de l'any passat, permet el major marge de maniobra possible a les AAVV sobre què volen fer amb el suport de l'Ajuntament i, a més, es signaran convenis per tal d'agilitzar el pagament de les subvencions

Quant a les festes populars, màxim consens i participació en el seu disseny a través del Pla Director de Festes Populars que ja està redactat en fase d'avant projecte i serà objecte de debat durant tot l'any 2008. El projecte sortirà a la llum després d'una nova reunió de la Comissió de Festes que es celebrarà dia 9 de juny)

CENTRES CULTURALS ANTIECOLOGICS

Divendres vaig anar a l'inauguració del Casal de Barri d'Establiments: un projecte que inauguram nosaltres però que va dissenyar i realitzar l'anterior  govern de la Sra. Cirer i, més concretament, l'area de govern del Sr. Rodrigo de Santos.

Que Establiments tengui un centre cultural nou és una bona notícia;el centre cultural que té és un desastre. No entraré en qüestions estètiques, debat interminable i de dificil ressolucíó. L'edifici li pega a l'entorn d'Establiments com "a un Cristo dos pistolas" però no faltarà qui trobi això un contrast interessant i positiu.

El que ja no té cap tipus de consòl és fer un edifici de vidre a un pais mediterrani. Ens gastarem molt més doblers en aire acondicionat, calefacció i neteja de vidres que en donar suport a les activitats del centre... i ,a més, farem una gran contribució a la progressió del canvi climàtic.

El mateix està passant al centre cultural de Son Ferriol, dels mateixos autors i inaugurat poc abans de les eleccions. Les fotos d'aquests centres quedaran beníssim als seus currículums i a qualque revista d'arquitectura però l'anterior equip de govern va cometre una autèntica irresponsabilitat propiciant aquest tipus de desbarats

QUE PASSA AMB SANT SEBASTIA?

Vols saber què passa?. Idò Tranquil/.la. Llegeix aquest post i sabras tot el que passa amb les Festes.

D'entrada, que les festes 2008 són unes festes de transició. Són millors que les de l'any passat però no són les festes del canvi que molts, i jo el primer, desitjam

- Ah! I perquè no heu fet les festes del canvi?

Per dues raons. En primer lloc, perquè tècnicament i administrativament, és molt complicat canviar una cosa tan complexe en un termini molt breu de temps. En segon lloc. i això és encara més important, perquè el canvi ha de ser participat, després d'un debat ciutadà on tothom - fins i tot els ciutadans a títol individual - puguin dir el que pensen

- I perquè dius que són millors?

El canvi més espectacular és l'aTIAr FOC (recordau aquest nom perquè durà coa), una cloenda de les festes novedosa i que constituirà la manifestació de cultura popùlar al carrer més important i més espectacular celebrada mai a les Illes Baleas. Colles de dimonis, tamborers, xeremiers, bèsties, músics i actors provinents de 16 pobles de Mallorca, de Menorca, Eivissa, Catalunya i el Pais Valencià (fins a 1500 persones participant-hi) ho faran possible en el marc d'un espectacle de llum, música i foc que tendrà la Seu i el Parc de la Mar com a escenari.

Altres millores, menys espectaculars, han estat recuperar la desfilada tradicional associada al pregó, fer una macro festa infantil al Parc de les Estacions amb jocs populars, música, etc., introduir el teatre a les festes amb dues representacions gratuïtes a Ses Voltes, etc.

Quant a la revel.la, hi ha una plaça més en marxa - la de la Reina - per introduir, per primera vegada, un concert de música electrònica;  s'introdueix el hip hop, es dona un marc més important a la música tradicional, es trasllada (per motius de seguretat) la plaça principal a la Plaça d'Espanya on hi actuaran Obrint Pas, Muchachito Bombo Infierno i l'Electric Ligth Orchrestra 

- Bé, això de l'aTIAr FOC pot ser una passada però la revel.la és "más de los mismo"

Quant al tema de l'aTIAr FOC estic d'acord. Quant a la revel.la no però sí que és cert que el bot qualitatiu a la revel.la no s'ha produit ara:  es produirà el 2009

- I perquè hi ha menys grups en català?

Això no és cert. El que passa és que al programa hi figura un grup que, en realitat, és un "holding" de quatre. A més hi ha aspectes qualitatius importants: fer desaparèixer allò de "rock en català" que col.locava la nostra llengua en un "guetto", dotar d'un marc molt més important a la música tradicional (la Plaça Major) i la presència del català al cartell de la plaça principal (la d'Espanya) amb Obrint Pas. De tota manera, tenc clar que el nombre de grups en català és un dels temes que ha de canviar nítidament a properes edicions

- I de tot això que diuen dels preus i de les mangarrufes al concurs  què?

D'això, res de res. Cap mangarrufa ni una tal i com ha acreditat en un informe el Secretari de la Corporació i quant als preus, els tècnics de l'Ajuntament - funcionaris de carrera que ja hi eren duranbt el govern anterior - avalen que s'ajusten al mercat

- I llavors perquè els diaris...

Bona nit rei, és una mica tard i estic cansadíssim

Posts dels lectors : Ajuntaments y AAVV

Comentari remés per :  Paco García | 04/01/2008, 22:29

MUNICIPALISMO Y CIUDADANIA

Es un hecho cierto que la aparición y el desarrollo de las Asociaciones de Vecinos ( AA.VV. ) en el Estado español, especialmente en Catalunya, fueron un elemento sustancial de lucha por las libertades. la recuperación de la democrácia y de reivindicación vecinal ante la degradación de los barrios y corruptelas municipales. Las AA.VV, mantuvieron, sin duda, una acción decidida y organizada digna hoy, de mayor consideración y, por supuesto, de reflexión sobre su importancia actúal y futura. Las mismas agrupaban gentes diversas siempre de talante democrático e interclasista y, conjuntamente con el movimiento sindical, fueron,efectivamente, un factor decisivo en la consecución de la democrácia y en el concepto movilizador como clave reivindicativa. Tuvieron, también, la singularidad de recuperar culturas y de tradiciones en las barriadas que habian estado, por motivos diversos, olvidadas o ignoradas. Incluso en no pocas ocasiones, ejercieron actividades propias de los consistorios como podría ser obras menores de reparación en zonas de las barriadas cómo denuncia de su degradación.

CORRUPTELAS MUNICIPALES
Pero donde si centraron sus tareas más elocuentes de acción fueron en la toma de conciencia de los habitantes de los barrios ante un sistema municipal despótico, clasista y generador constante de todo tipo de prebendas; es decir, la corrupción más absoluta, el amiguismo y, por su procedencia, el depotismo propio de la dictadura, un "funcionariado político-municipal" que completaba la trilogía franquista, expresado en alcaldes y concejales vasallos del régimen. La coordinación de las barriadas, fueron sin duda, otro acierto más para tener una visión global de la ciudad así como de unificación de luchas concretas, extendiendo más la acción organizada de la ciudadanía. Es cierto que en determinadas localidades hubo alcaldes y concejales que, pese a la dictadura, dieron muestras de talente democrático y de buen hacer, de cercanía y contacto con sus convecinos. Era pués, el sistema, no esas personas que dieron muestras ciertas de buena voluntad hacia su entorno; no obstante nada se podía hacer contra los enclaves industriales o de desarrollismo exacerbado que empezaban a marcar toda una época de dinero facil, ovbiando contaminaciones y destrucción medio ambiental y, en Baleares, al calor del turismo, instalaciones inarmónicas destruyendo, si era preciso, naturaleza.

LAS AA.VV. Y LA DEMOCRACIA
La dialéctica AA.VV. ayuntamientos a la entrada de las libertades tuvo cierta armonía que, sin duda, contribuyó a elevar la conciencia de alcaldes y concejales y rebajar algunas actitudes manifiestamente presidencialistas - inclusive en aquellos municipios gobernados por la izquierda -. Fueron los primeros años donde, a pesar de presupuestos infinitamente inferiores a los actuáles - España no había accedido a la Comunidad Europea y por lo tanto no existían fondos de inversión. - se logró reformar y recuperar, notablemente, barrios y obtener servicios hasta entonces inimaginables. Existió también si quiera timidamente, cierta presencia en comisiones y plenos municipales de reprentantes de las AAVV, de consumidores, patronales y sindicatos. Ciertamente y como no podía ser de otra manera, sin carácter decisorio, pero sí en no pocas ocasiones aportando sus experiencias , pegadas a la realidad del entorno.

FALTA DE DEBATE Y ORIENTACION
Pero la actividad de la militancia partidista en las AAVV se vió pronto afectada por no resolverse la contradicción lógica, gobierno municipal y reivindicación ciudadana. Además el factor proteccionista de los ayuntamientos hacia las AAVV, dándoles ciertas prebendas y espacios organizativos, cuajaron en los ánimos de los activistas. No se trataban de prebendas corruptas, ciertamente, pero si de determinados " roles " que frenaron una actividad realmente necesaria, crítica y movilizadora. Desde la distancia parece evidente que debería de haberse abierto un debate sincero y amplio donde se armonizaran la representación del voto con la de las juntas vecinales. Existió, sin duda y también, ciertos intentos de dirigentimo de las AAVV de por los partidos políticos que crispaban debates y reuniones debido a esa concepción rechazable de pretender imponer criterios y de no entender, por tanto, las diversas sensibilidades.

LOGROS
Esa ausencia de marco, ha ido, cada vez más, instalándose en las barriadas, hoy, salvo excepciones ( Sacar de la Real, Zona Bellver, Gomila, S´Indioteria, Pol. de Llevant, Parc de les Estacions, etc. ) apenas existe actividad y, en consecuencia, el municipalismo se centra en las instalaciones municipales, ferias y festejos y poco más. Cabe destacar el gran trabajo realizado,en su día, por la AAVV del Puig de Sant Pere, extraodinario meritaje de preservar el barrio con las carácteristicas culturales de una arquitectura ligada a la mar. Muchas fueron las personas que se distinguieron en la constante lucha y propuestas de ese barrio, destacaremos, entre otras, la labor llevada a cabo por Joana Roca. Cierto es que la rehabilitación fué notablemente más cara, pero esta, se hizo con todo rigor y trato democrático y social a sus habitantes; todo un ejemplo, sin duda. De igual manera la actividad de Rosa Bueno en la lucha vecinal es, sin duda, notable, su labor en la coordinación de las barridas, como presidenta de las AA.VV. contribuyó a dotar a estas de mayor presencia, no sólo en los barrios, también en plenos municipales y en comisiones.

RECUPERACIÓN -REELANZAMIENTO
Dar un giro, sosegado pero decidido, para que, de nuevo, las Asociaciones de Vecinos, sean el motor de la ciudadanía reivindicativa y de control democrático de los ayuntamientos, no es sólo necesario si no urgente si queremos avanzar hacia una sociedad solidaria y participativa. Ello, ciertamente, entendido en la perspectiva de una sociedad articulada y, por ello, participativa. Y en este sentido habría que subrayar para quienes creén que, por si mismo, el voto es la única expresión de la democrácia; ya que esta - en mí opinión -quedaría sesgada sin colectivos que ejercieran esa labor de consciencia de los vecinos; no se trata, en absoluto, de gobiernos municipales paralelos, como algunos teóricos o dogmáticos preteden aseverar, si no que cada cual, tiene un marco perfectamente definido. Así mismo sería un factor decisivo en el control de posibles maniobras de corruptelas.

MÁS INTENTOS DE DOMINIO
Pero sería absurdo e incosciente no significar un hecho cierto; y es como la derecha y centro derecha, han ido creando una red en pueblos y barrios bajo un supuesto paraguas de ocio y de las personas mayores con objetivos manifiestos de obtener votos. "El canapé y el vinito dulce ", el baile y el bingo.., les sirve para procurar controlar a un sector de la población nada desdeñable. Esa red se viene ampliando de cada vez más y, además de ser un freno para las reivindicaciones y organización vecinal, responde a una falsa concepción - interesada - de la democrácia municipal : " la del amiguismo y las sutiles aportaciones con intencionalidad eléctoral" con dineros públicos.
Han copiado, es cierto, ciertos hábitos de la izquierda en el sentido de estar " pegados al terreno " y, aún más allá, frenar con instalaciones y priorizando las inversiones en aquellas zonas que les suelen ser más favorables y hacer un entrismo hipócrita pero para algunos convincente. La izquierda en su conjunto debe de considerar la virtualidad de este cambio de orientación participativa, si no quiere sucumbir a sus propias carencias. He tratado de realizar, escuetamente, una reflexión, apenas esperanzada, para que sea atendida por las fuerzas de la izquierda y de progreso en Baleares y se obre en consecuencia. ¡¡Ciertamente lo dudo mucho!!
Paco García

Noviembre 2007

Premis Ciutat de Palma

Premsòmetre | 16/09/2007, 16:36

Bunyoler

Grosske i els Ciutat de Palma

Va ésser al juny, probablement, quan a Cort encara no havia cessat el renou de cadires que s’arrossegaven d’un extrem a l’altre de l’edifici. Ja m’enteneu: fins ara aquí s’hi asseia en Tal i a partir d’ara s’hi asseurà en Tal i Tal. Res de nou que no passi cada quatre anys. En una entrevista concedida a una cadena de televisió local, Aina Calvo –comunament d’un tracte exquisit amb tothom– no va encaixar gaire bé que li parlessin de la pila d’assessors que fitxava la nova majoria de govern. De manera que va respondre amb una certa aspror. Si fa no fa, va dir que valia més pagar assessors que assessorin bé, com feia el seu grup, que veure’s obligat a rectificar inversions milionàries com la que havia hagut d’afrontar el consistori anterior amb el parc de les Estacions. Ara resulta que no n’hi prou amb els assessors per a sostenella i no enmendalla. Després que Nanda Ramon anunciés a so de bombo i platerets que, a partir d’enguany, els premis literaris Ciutat de Palma únicament es convocarien en català, Eberhard Grosske ens fa saber que, amb tota probabilitat, se n’afegirà un de crítica, al qual podran optar tant els treballs escrits en català com en castellà. Ai, Déu meu...! No cal dir que l’afegitó de Grosske és un bunyol d’unes dimensions incommensurables. Tanmateix, no m’ha sorprès gaire. L’esperava. Corrien rumors que la decisió de Ramon no agradava a tothom. I als populars, en concret, gens ni mica. Rogelio Araujo no es cansava d’aportar al debat una raó de tant de pes com és ara que, a la legislatura passada, els premis deixaren de convocar-se exclusivament en català en aplicació de l’article vint-i-sis. Sabeu que diu l’article esmentat? I tant! Per l’article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís/ el govern té atribucions/ per passar-se pels collons/ totes les lleis del país. Això va fer Araujo. Ara, en canvi, atenent precisament als seus suggeriments, basats en la necessitat de respectar el bilingüisme en nom de la democràcia, Grosske ha tingut la sensibilitat de maquillar la convocatòria. El resultat és un bunyol més gros que sa Foradada, ja ho he dit. Però, què en farem? La convocatòria bilingüe dels Ciutat de Palma va suposar la primera maniobra d’agressió contra la llengua catalana de l’època Matas i va provocar la protesta d’alguns escriptors i escriptores, acompanyada d’una crida de l’AELC que recomanava als seus afiliats la conveniència de boicotejar-los. Cal dir-ho: se’n va parlar molt, de tot plegat, però la crida no va tenir gaire èxit. Els Janer, pare i filla, donaren suport a l’operació conservadora i fins i tot alguns escriptors, amb anomenada d’independentistes, no dubtaren a beneir-la amb la seva participació. Faig referència a la primera i segona convocatòria de la legislatura Cirer. Les altres dues ja no suscitaren cap mena de rebuig en el món literari. El lliurament dels Ciutat de Palma bilingües, en el Castell de Bellver, amb Marina Castaño impartint lliçons de no sé què, i Maria de la Pau Janer, dalt del cadafal, en pla Loly Fajula del Canal 4, acabaren convocant força gent al pati d’armes del Castell de Bellver, tot i que també va contribuir a aquest èxit la possibilitat de contemplar, des d’un lloc privilegiat, els coets de Rodríguez. Vull dir que Nanda Ramon –cosa que no és habitual entre els professionals de la política–, tan aviat com va arribar a Cort va tenir la gosadia de cercar-se maldecaps per defensar una llengua, la catalana, que és la llengua de tots. Confés que jo penso com ella, i considero el retorn a l’antic plantejament dels Ciutat de Palma una qüestió prioritària del consistori de centreesquerra. Tanmateix, la lectura de la roda d’opinions que s’han publicat en premsa entorn de la decisió de Grosske d’introduir novament el castellà, encara que sigui de manera dissimulada, m’ha fet pensar que, si més no per a bona part dels escriptors consultats, no ho és. Per a mi, sí. No estic d’acord, per tant, amb la maniobra de Grosske d’introduir-nos, en els Ciutat de Palma, un premi bilingüe que portaria el nom de Camilo José Cela. Si tant voleu, perquè el bilingüisme no existeix, opinió que compartia el mateix Cela. Però no és aquest, és evident, l’únic motiu que em mou a demanar una convocatòria monolingüe. D’ençà de la restauració democràtica, la llengua catalana ha perdut infinitat de batalles. I la responsabilitat i la culpa és prioritàriament del Partit Popular i del PSOE, que són les forces polítiques que s’han repartit el poder el llarg d’aquests anys. Per què? Molt senzill: ni l’un ni l’altre –ni el Pepé ni el PSOE–, han fet res per a donar a conèixer la realitat lingüística de les Illes Balears als nouvinguts. Han apostat pels guetos socials per matar dos ocells d’un sol tret. L’empresariat disposa d’una mà d’obra domesticada, la de l’immigrant, i alhora la immigració, pel fet de no integrar-se, debilita i empobreix les senyes d’identitat històriques i culturals dels mallorquins. A posta els Ciutat de Palma havien esdevingut un referent col·lectiu que ens permetia posar una mica d’ordre en el bombardeig de conceptes manejats tan superficialment com són ara bilingüisme, multiculturalitat, etcètera. Mallorca, actualment, està a punt de perdre moltes coses, i entre les coses en perill hi ha una llengua, la pròpia. No són bromes. Si pareu atenció al vent, potser sentireu campanades a mort. Però promet no insistir-hi. N’he parlat tant...!

Llorenç Capellà. Escriptor.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3286+6+189386

DONAR LA VEU ALS CIUTADANS

Durant les primeres setmanes, es celebvraran 11 grans encontres amb entitats relacionades amb les polítiques socials. Sindicats, patronals, tercera edat, cooperació, associacions veïnals, GLTB (gais, lesbianes, transexuals i bisexuals), discapacitats, etc. seran convocats a per debatre les prioritats que ha de tenir el nou govern municipal i els propis mecanismes de participació que les entitats estimen més adients establir.

La cosa no tendria res de particular si no fós perquè, malauradament, aquesta és una iniciativa insòlita a Cort. Fins ara només s'han complert estrictament les obligacions formals d'un Reglament de Participació obsolet i poc adequat a la realitat del teixit associatiu. Ara es tracta d'obrir el debat de bon de veres, de governar escoltant i, per expressar-ho més poèticament, de retornar Palma als ciutadans

PITCH VS MALLORCA POP

He rebut diversos comentaris en relació amb la suposada doble vara de mesurar que l'Ajuntament aplicarà al Pitch i al Mallorca Pop.

 No hi ha tal cosa, és clar.

En primer lloc, el Mallorca Pop durarà fins a la 1 de la matinada, hora radicalment distinta a la prevista per al Pitch (les 6 de la matinada).

Quant al renou, i per primera vegada en esdeveniments d'aquestes característiques, es fixarà un màxim per part dels tècnics de l'Ajuntament . Quin límit? El que els tècnics assenyalin com a raonable.

El Mallorca Pop, en aquest sentit, marcarà una nova pauta per a tots els esdeveniments d'aquestes característiques (inclosa la revetlla de Sant Sebastià per posar un exemple)

Front al campi qui pugui anterior hi haurà, com ja he tengut ocasió d'assenyalar, unes normes flexibles però igual per a tots que es podran adaptar al tipus d'esdeveniment, el lloc de celebració, etc.

Si els organitzadors del Pitch volen entrar en aquesta dinàmica - enlloc de pensar que, tanmateix, no hi haurà coratge per aturar el concert - el nou govern municipal estarà encantat de facilitar  la celebració d'aquest concert tan aviat com sigui possible

EL PITCH I EL FUTUR

Al meu post anterior podreu trobar un interessant debat sobre el pitch. Algúns em demanen claredat, respostes i propostes de futur i això és el que intentaré fer ara de manera breu

1.- A qualque comentari s'ens recrimina directament que no haguéssim "passat" dels informes de la Conselleria d'Interior i de la policia local per tal d'autoritzar el concert formalment o - com ens demanàvem els organitzadors divendres passat - "mirant cap a un altra banda". Bé, vull deixar clar que, amb l'actual consistori, això és literalment impossible. Ha estat una decisió unànime dels tres partits de la majoria fer les coses ben fetes perquè aquesta ciutat - consideram - està farta de veure coses mal fetes propiciades o consentides des de l'Admninistració.

2.- Hi havia una via legal per a fer el concert que era la coorganització de l'acte per part de l'Ajuntament. Sobre això dues coses molt clares també: a) aquesta via no fou plantejada en cap moment per l'organització del concert i b) si aquesta via s'hagués plantejat  l'Ajuntament (i aquesta és la raó per la qual supós que no es va fer) hagués volgut negociar horaris i decibel.lis. L'anterior concert va generar 298 denúncies ciutadanes en només 12 hores i molts de testimonis directes m'han confirmat la impossibilitat de dormir la nit del concert. Estam cercant medicions de renou del pitch del 2006 i d'altres esdeveniments però la singularitat del pitch sembla acreditada tant pel renou generat com per l'horari (fins a les sis de la matinada)

 3.- S'utilitza sovint com a raonament en favor del concert la comparança amb altres concerts o esdeveniments musicals i, sobre això, també vull ser rotund:  si es fan coses irregularment el nou consistori el que farà és que aquestes coses, apartir d'ara, es facin regularment i si es produeixen molèsties excessives per als veïnats a d'altres esdeveniments el que farem és cercar fòrmules per conciliar de la millor manera possible la festa amb els drets dels veïnats. Per tant, Ferias d'Abril o concerts de la plaça de toros sí però sempre d'una manera jurídicament correcta i corregint horaris i decibel.lis fins allà on sigui necessari (per cert, és un infundi que els concerts de la plaça de toros no tenguin autorització: la tenen i, per cert, de la Conselleria d'Interior que és l'organisme competent)

4.- I el Pitch?. El Pitch, naturalment, també ha de ser possible.  Hem d'habilitar espais a l'aire lliure on puguin celebrar-se esdeveniments musicals de manera regular i per iniciativa privada (si no han existit fins ara supós que comprendreu que no és per culpa del nou govern) i hem d'estar oberts a facilitar al màxim la seva celebració arribant a la coorganització de l'actre si és necessari sempre i quan pactem les condicions de seguretat i, una vegada més, horaris i decibel.lis. 

Aquesta és la manera de funcionar que tendrà el nou govern municipal. Per aquesta via, tot és  i serà possible: per la via dels fets consumats i del "a que no aguantas la presión con 4000 entradas vendidas" no anirem enlloc 

LA REAL: SIN NOVEDAD EN EL FRENTE

Ahir, per primera vegada en molt de temps, la Romeria de la Real tornà a la normalitat de sempre.

L'Ajuntament escoltà els veïnats i el Monestir i deixà d'intentar imposar la seva presència institucional a unes festes que han recobrat el seu caràcter tradicional.

Jo hi vaig anar igual que com vaig a tantes altres festes dels barris de Palma i amb un motiu afegit: lliurar uns premis a dos carros i una galera que volien simbolitzar un mitjà de transport molt utilitzat un temps per desplaçar-se des dels pobles fins al Monestir de la Real.

Diu El Mundo que jo vaig ser dels pocs polítics que hi vaig anar. M'estranya perquè, no fa gaire, molts dels meus col.legues s'hi pegaven per anar a la Real. Però tant és: els polítics poden anar-hi o no, com vulguin. Allò més important és que hi vagin tranquil.lament, sense logística institucional i sense furgonetes de la policia, com qualsevol altre ciutadà

EL PITCH

Denagar el permís per a la celebració d'aquest concert ha estat una mesura tan antipàtica com necessària.

Autoritzar un concert amb informes tècnics desfavorables de la Conselleria d'Interior i de la Policia Local hagués estat una irresponsabilitat i una "cacicada".

Una irresponsabilitat perquè, cas de succeïr qualsevol accident al concert, tothom, dic tothom (inclosos els potencials assistents al concert i els que es volen manifestar en contra de Cort) s'hagués tirat al coll dels responsables municipals per haver autoritzat un concert que tenia tots els pronunciaments tècnics desfavorables

Una cacicada perquè això és el que passa quan s'obvia l'aplicació de les normes per fer allò que et fa més ganes de fer (en aquest cas, l'autorització del concert) 

Els promotors del concert sabien que hi havia dificultats però han optat  per intentar situar l'Ajuntament davant els fets consumats: tot contractat, entrades venudes, publicitat feta... "a ver quién es el guapo que se atreve a parar ésto". No ha estat una bona idea ni han calculat bé la situació.

Jo esper que, per a futures dates, poguem trobar la manera de realitzar correctament aquest concert o qualsevol altre mostra cultural o musical. Hem d'acabar amb el desgavell existent i hem de donar claredat a uns promotors que, també ho comprenc, fins ara no han tengut altra referència de com actuar davant l'administració que la recerca d'influències.

Normes àgils i flexibles però normes per a tots.

FESTES POPULARS: UNA MICA DE MODERNITAT

Avui he presentat el programa de festes de la Mare de Déu de la Salut del mes qui ve. Res de particular però, ben mirat, significa posar una mica de seny i de modernitat en la seva celebració.

Els canvis més significatius són els següents;

1.- Separar clarament allò que fa l'Ajuntament d'allò que fan la societat civil. Això, que sembla irrellevant, té dues conseqüències importants:

a) acabar amb la voracitat d'unAjuntament que acabava fent seves totes les iniciatives socials en matèria de festes

b) acabar amb absurds com presentar una Missa solemne com un acte oranitzat per l'Ajuntament

2.- La contractació dels Arpellots de Sant Jordi simbolitza acabar amb els "vetos" a artistes o grups musicals en funció de filies o fòbies polítiques. A partir d'ara, el color polític d'un artista o d'un grup no influirà per res en la seva contractació per l'Ajuntament

3.- Més elements de la cultura tradicional mallorquina i més cine en català en la programació de cine a la fresca. Enguany, de 3 pel.lícules dues seran encatalà; em seria igual que fos a l'inrevés però no m'agradaria tornar a proporcions del 10% de cinema en català

4.- Asistència a la Missa solemne en comissió i no en corporació, és a dir, asistència d'una representació de l'Ajuntament però no amb una fòrmula que, teòricament, obligava als regidors i regidores a assistir-hi i que significava anar-hi desfilant des de Cort fins a Sant Miquel com si això fos, encara, un Estat confessional.

Idò això: només una mica de modernitat

PS: aquí teniu l'enllaç amb un article den Cela Conde sobre el tema religiós que em sembla prou assenyat

CONTUMACIA ROMERA DE LA SRA CIRER

Al Ple d'ahir el PP va presentar una proposta perquè l'Ajuntament mantengués "amb caràcter permanent" la marxa institucional des de Cort fins a la Real el dia de la Romeria.

No faré conyes amb això del "caràcter permanent" i la seva similitud amb la vocació de permanència dels Principios Fundamentales del Movimiento Nacional,  però sí que he de lamentar que el lliberalisme del PP - una vegada més - se li acabi en les coses de l'economia i la butxaca.

La Romeria de La Real és un acte cultural i religiós de caràcter popular que és propietat exclussiva - si s'em permet l'expressió - de la societat civil. D'altra banda, és un principi democràtic elemental deixar viure a la societat civil, deixar-li fer el que vulgui i com vulgui sense altra limitació que el respecte a la llei. Per tant, si els organitzadors de la Romeria diuen que no volen la intromissió a la seva festa d'una marxa institucional a l'Ajuntament, a Cort no li queda altra cosa sensata que fer que acatar aquesta voluntat i passar al punt següent de l'ordre del dia

El que no acaba d'entendre la Sra. Cirer és que aquest no és un debat entre el govern de Cort i l'oposició que ella representa; no és un debat entre progressistes i conservadors: és un debat entre els qui volem respectar la voluntat i l'autonomia de la societat civil i els que no

 

PARTICIPACIO: COMENÇA EL CANVI

El Govern del PP tregué l'oposició i les entitats ciutadanes del Consell de Gerència d'Urbanisme, dels òrgans directius dels Organismes Autònoms (Institut de l'Esport, Escoletes...) i de les Empreses Municipals (EMAYA, EMT, etc.).

Divendres passat constituirem el nou Consell de Gerència amb presència del PP - no varen renunciar, no - i de la Fed. d'AAVV i la FEPAE.

Així mateix, estaran amb veu i sense vot el GOB, la Coordinadora de Discapacitats, l'UNAC, Associació de Constructors, Promotors, Col.legi d'Arquitectes i Col.legi d'Enginyiers.

Ahí queda éso

Participació participativa! a la fi!

  1.  Sara | 03/07/2007, 09:33

  2. No sé si has pres possesió de l'adreça de la regidoria de Participació (tsc.participacio@a-palma.es) i per això t'ho envio per aquí (poc ortodoxe però segur que més efectiu) No dubtis demanar els cops de mà que siguin necessaris:

    Estimat Sr. Regidor Eberhard Grosske:
    la meva entitat "Associació Juvenil Barri" vol participar al consell de centre del Centre Cultural de s'Escorxador. He cercat la possibilitat de descarregar la instància a la web de l'Ajuntament i pel moment no està penjada. L'hi volia demanar si me la podria fer arribar per mail, o si ha possibilitat de recollirla a l'horabaixa.
    El Centre de s'Escorxador ens ha estat tradicionalment vedat amb tot tipus d'excuses, però la més recurrent era que podíem emprar les sales però no els materials del centre (vídeos i tv) perque es podien romprer o perque casualment quan haviem aconseguit travessar les barreres burocràtiques i ens havien concedit sala, l'equip no funcionaba i no hi era a la sala. Així es con vàrem acabar fent cine-fòrums i altres activitats a la petita seu de l'Associó de Veins del Camp Rodò. Ens agradaria que coses semblants no tornin a passar mai a entitats nouvingudes, que poden deixar de funcionar per paranys com aquest.
    Pens que la nostra experiència amb joves i el nostre coneixement del barri poden ser un gran ajud a l´hora de dissenyar el model de participació del districte nord. És per això que li donem la benvinguda i ens posem a la seva sencera disposició (no és una frase feta, utilitzi'ns, ens agradaria molt)

    Atentament:

    Sara González Socías
    Associació Juvenil Barri
    http://barri.casaldejoves.org

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS