Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: 2General

Adéu i gràcies

Ara fa deu anys i mig en Toni Roig, portaveu a Cort del grup socialista,  m'explicava com anava això dels blocs i em deia que "ja veuràs: és facilíssim. Fas tres clicks i ja tens un blog a balearweb..."

Va ser cert i així va començar tot.

En deu anys i pico jo he envellit i el bloc ha canviat (que no envellit, el molt cabró): de manera natural he derivat cap a una temàtica més estatal i, en conseqüència, he anat canviant de llengüa i de lectors (ara mateix, més d'allà que d'aquí).

Es per això que, després de donar-li moltes voltes,  m'en vaig a un altre plataforma i al següent blog: https://grosskeizquierdaunidaymas.com/

L'adéu no és per als lectors actuals sinó per a balearweb, plataforma amb la qual no he tengut mai problemes.

Més encara, vos vull dir que això de tenir assistència tècnica permanent i personalitzada és un luxe asiàtic que les grans plataformes només ofereixen quan ja els has donat les dades de la Visa. Així que, Elena i companyia: moltes gràcies

EL HONOR DEL OBISPO Y EL PERIODISMO BASURA

¿Ha tenido el Obispo de Mallorca una relación "impropia" con una de sus colaboradoras?. Pues no tengo ni idea. Es decir, me pasa lo mismo que a todos los que estáis leyendo este escrito, lo mismo que a todos los redactores del Diario de Mallorca que han dedicado portadas, y decenas de páginas a este tema y  lo mismo que a  todos los "opinadores", locutores y gente de a pie que se ha sentido en la necesidad de pronunciarse sobre el fondo de semejante  cuestión.

¿Cómo puede ser que tanta gente hable de este tema y, sin que exista prueba alguna, llegue a la conclusión de que la relación "impropia" ha existido?. Pues porque algunos medios de comunicación, y uno muy especialmente, han decidido prescindir de cualquier consideración ética y  explotar el tema con un objetivo de mucho peso : vender más periódicos.

¿Miente el DM al tratar del tema?.  Básicamente no, porque  (atentos, que ésta es la parte más sutil e interesante de la cuestión) no lo necesita. La sabiduría popular tiene perfectamente claro el principio por el cual esto es posible: "No hay peor mentira que una verdad a medias".  Trasladando este aserto a la  manipulación informativa, significa que un conjunto de indicios relativos a un tema morboso (una mezcla de religión, amoríos y política es perfecta, en este sentido), debidamente contextualizados y valorados, puede tomar, para el lector no avisado, la apariencia de una prueba irrefutable.

¿Que el daño a las personas concernidas, a sus familiares y amigos es desproporcionado e  irreparable? - Bueno, son 'daños colaterales' inevitables", se me contestará.

¿Que este daño irreparable ha sido, además, doblemente  injusto porque nada se ha podido demostrar?, Que al final todo puede quedar en el despecho de un marido posesivo? _ Oiga!, se me responderá con indignación, que nosotros nos limitamos a informar!"... pero será mentira, porque aquí muchos  no se han limitado a informar: muchos han provocado una sentencia sin pruebas que ha conllevado  la destrucción de la imagen y el honor de las personas afectadas.

Yo soy ateo (aunque me defina como agnóstico por un tecnicismo filosófico que no viene al caso) pero creo en la dignidad de las personas, en el derecho a la propia imagen y en que la carga de la prueba corresponde al acusador y no al acusado… sea éste Obispo, político, periodista o un ciudadano absolutamente anónimo

ARCADI ESPADA, PACMA Y OTROS ANIMALES

Arcadi Espada, con motivo de un debate sobre el Toro de la Vega, se burlaba ayer de la Presidenta de PACMA por afirmar que los animales tenían emociones y sentimientos.

Espada es un señor muy leído pero se ve que, sobre esta cuestión, ha preferido refugiarse en la ignorancia científica y los prejuicios más obsoletos.

La cultura judeocristiana (al contrario de muchas otras culturas que, desde antaño, han cultivado el respeto por la Naturaleza) considera al Hombre como algo radicalmente distinto del resto de los animales y le mandata a ejercer sobre ellos una relación de pleno dominio: "Hagamos al hombre a nuestra imagen, conforme a nuestra semejanza; y señoree en los peces de la mar, y en las aves de los cielos, y en las bestias, y en toda la tierra, y en todo animal que anda arrastrando sobre la tierra" (Libro del Génesis).

De esos polvos vienen los lodos de la ignorancia del Sr. Espada y de actos de barbarie - muy tradicionales - como el Toro de la Vega.

Lo científicamente probado, sin embargo es que los humanos no somos más que un animal más, muy poco "performante" desde el punto de vista somático pero que gozamos de un cerebro hipertrofiado sobre el que descansa nuestro éxito evolutivo.

La barrera infranqueable que, supuestamente nos separaba del resto de los animales hace tiempo que ha saltado hecha añicos.

 Ahora sabemos que compartimos con nuestros primos los chimpancés más del 95% de nuestro ADN, sabemos que hay animales con cultura (es decir, capaces de adquirir habilidades y conocimientos socialmente transmisibles) que hay animales con sistemas de intercomunicación complejos y que, por supuesto, tienen emociones y sentimientos.

Respetar a los animales, respetarnos a nosotros mismos y respetar al conjunto de la Naturaleza se ha convertido, pues, en una tríada indisociabe… Y algo que sólo se puede poner en duda desde la ignorancia o la obcecación

LO QUE OS DESEO PARA EL NUEVO AÑO

Ahora que el 2013 se acaba me acuerdo de algunas personas a las que tenía especial cariño y que ya no verán el nuevo año. Y también de otras, a las que también quiero, y que están luchando por seguir entre nosotros la siguiente Nochevieja. Son pensamientos melancólicos pero no sombríos porque, con el paso del tiempo, he llegado a asumir con relativa naturalidad que la vida se acaba, sin más, y que los esfuerzos hay que concentrarlos más en la vivencia que en la supervivencia

El 2014 será, como todos, una transacción inacabable  entre el diseño de anhelos, la percepción de riesgos, la búsqueda y disfrute de satisfacciones y la digestión de frustraciones y contratiempos. Como a todos nos pasa lo mismo siempre, aprovechamos estas fechas para desearnos la mejor cuenta de resultados en esta batalla común. Sin embargo, los triunfos en estos ámbitos son efímeros e insuficientes. Por éso los ricos también lloran, porque las circunstancias objetivas nos pueden proporcionar tranquilidad y una moderada satisfacción pero la satisfacción sólida y profunda sólo la podemos encontrar en nuestro interior.

"Todo es según del color del cristal con que se mira". En este verso de Campoamor casi se resumen, y probablemente sin quererlo su autor, 3.000 años de filosofía oriental que, de una manera bastante más evocadora, lo expresa así: cuando miramos por la ventana, en realidad, nos vemos a nosotros mismos.

El cristal en cuestión es de material "inteligente", como se dice ahora: la transparencia y el tono de color son adaptables y de la habilidad en su manejo, de nuestra madurez, de nuestra lucidez y de nuestra bondad,  depende, estoy convencido, que se haga realidad este feliz año que hoy todos nos vamos a desear. Así que, para los que no habéis hecho aún la carta a los Reyes Magos, ya sabéis cuál es mi recomendación: un buen libro de óptica!. Feliz 2014

MOLTS D'ANYS I BONS

... Malgrat tot el que passa, ningú et pot impedir trobar dins tu mateix/a la força per canviar-te, per canviar el món i per ser més feliç. Que ternguis sort en l'empresa

COMO LA MADRE DE LA PANTOJA

Como la madre de la Pantoja con la Pantoja estoy con el corto de mi hijo y sus amigos que ha sido premiado en el concurso de mini-cortos sobre zombis convocado por Cineciutat. Qué le vamos a hacer?

http://www.youtube.com/watch?v=nMsTV4XG5jY&feature=player_embedded.

JOER!, Y AHORA HAY QUE SER FELICES!

Ha pasado la borrachera de las felicitaciones y (supongo, al menos) la borrachera literal. Nos hemos felicitados mutuamente con un monón de gente: por facebook, por wasap, por sms, por twiter, por mail, por teléfono e, incluso, mirándonos cara a cara.

Hoy es año nuevo y sólo tenemos dos opciones: esperar a que pase otro año para volver a cumplir con el ritual o hacer caso al resto de la gente y ser felices de una vez

- "¿Y qué hay que hacer para ser felices?", me preguntarás.

La parte buena es que no hay que "hacer" nada. No hay que pagar de una vez la hipoteca o encontrar un trabajo estable; no hay que esperar a que la niña siente la cabeza o a que el abuelo recupere una cabeza imposible de recuperar; no hay que sacar de una vez las oposiciones, ni llevar a la estantería de los trofeos la medalla del tipo que sea que tanto codiciamos; no hay que esperar a que él o ella caiga rendida en nuestros brazos o a que reunamos el valor para que él o ella salga de nuestra cama; ni siquiera hay que esperar a que se cure esta cochina enfermedad que, de todas formas, no tiene la más mínima intención de curarse.

Para ser feliz (que es algo mucho que va mucho más allá del simple bienestar)  basta con cambiar la mirada sobre las cosas, sobre las personas y sobre nosotros mismos.

La parte mala, claro, es que hay que trabajarSE  mucho para conseguir esta mirada.

Pero no hay otra y tampoco hay tiempo para esperar un nuevo año o a que la vida nos ponga las cosas más fáciles; entre otras cosas porque la vida tiene narices de ponérnoslas más difíciles a partir de ahora... o, sencillamente, porque la vida tiene narices de acabarse en cualquier momento.

Así que, hala!, me voy ante al espejo a ensayar miradas... y te recomiendo vivamente que tú hagas lo mismo  

VIDA DE PERROS

En el video de antena 3 no veréis perros piojosos, inútiles y maltratados: veréis  perros que valen 30.000 0 40.0000 euros en el mercado.... pero maltratados también. Las leyes de protección de los animales domésticos hechas añicos pero ésto ni siquiera es aludido en el reportaje de A3: les parece más interesante lo de la seguridad ciudadana y lo de parece mentira los ladrones que roban cualquier "cosa"

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/sucesos/ladrones-tendran-facil-galgos-son-protegidos-bunkers_2011022000031.html

 

 

 

ENS TROBAM A FACEBOOK?

Fa uns dies vaig obrir un perfil a Facebook.

He de confessar que em vaig resistir molt de temps però ara no m'empenedesc. Es compatible amb aquest bloc (el potencia, de fet) i té un munt de possibilitats interessants algunes descobertes però encara per descobrir.

Idò això, que, si vols, ens veim a facebook

UN IMPOSTOR A CAN BUM

He pogut saber que ahir es va presentar als estudis on es produeix Can Bum una persona que es feia passar per mi. No m'estic referint al meu doble habitual sinó a un altre doble que afirmava ser el vertader Grosske, és a dir, n'Eberhard.

Els responsables del programa, en un acte de negligència imperdonable, no varen demanar la documentació a l'individu en qüestió i varen enregistrar un programa que, segons sembla, es vol emetre demà dijous.

Segons apunten les meves fonts, el pretés simple del meu doble va parodiar-me d'una manera particularment patètica i lamentable, fent tonteries una darrera l'altra amb la intenció clara de danyar greument la meva imatge.

Sentint-me absolutament indefens davant aquest nou atemptat a la meva imatge pública, immaculada com una Madonna de Rafael, vull advertir des d'aquí als responsables d'un programa el nom del qual ho diu tot - Can Bum - que no estic disposat a que això sigui Can Bum i que estic disposat a arribar als tribunals per tal d'impedir l'emissió del programa en qüestió.

De fet, ja he demanat cita a l'advocat per d'aquí mitja hora, la qual cosa m'ha obligat - ja començam amb els problemes! - a retrassar mitja hora la cita amb el psiquiatra

 

UNA FOTO QUE POSA DE BON HUMOR

                                             foto inici curs

El peu de la foto és "Lo mejor del primer dia de cole es el reencuentro". La foto és de Teresa Ayuga, està feta al CP Eugenio López i, amb molt bon criteri, la publicava ahir en primera la Ultima Hora. Esper que, efectivament, vos ajudi a posar-vos de bon humor 

BALCONING, LO ULTIMO QUE HIZO DAVIDE DI RIENZO

Quién era Davide de Rienzo?. Lo único que dice la prensa es que era italiano, de 26 años y que murio anteayer haciendo balconing en un hotel de Eivissa.

Si buscáis las duras opiniones que aparecen en youtube , llegaréis a la conclusión de que Davide sólo era uno más de la veintena de gilipollas que se han matado o han quedado malheridos practicando el balconing durante este verano.

Pero si intentáis ir un poco más allá, tendréis dificultades porque este circo de las vanidades al que llamamos "actualidad" no tiene espacio para las personas, sólo para los personajes.

Sin embargo, Davide no era sólo un turista capaz de hacer estupideces: era un hijo, quizás un novio o un hermano; quizás era célebre por su risa contagiosa o quizás tenía unos ojazos negros de ésos que enamoran; nada sabemos de su historia, de sus miedos, de sus aspiraciones, de sus secretos o de sus relaciones; y tampoco sabemos nada sobre la huella que ha dejado en las personas que le querían. Pero los que hayáis leído la autopresentación que figura en lo alto de este bloc tendréis clara mi convicción: Davide era una máquina fascinante de pensar y de sentir, un cúmulo singular e irrepetible de experiencias y de circunstancias y, por tanto, un ser valioso y único en todo el universo

Desgraciadamente, Davide no debía ser demasiado consciente de ello porque, si no , se hubiera abstenido de hacer aquel enorme disparate. Desgraciadamente también, ésto no le convierte en un caso extraordinario. Hay muchas maneras de hacer balconing; muchas maneras de jugarse la vida absurdamente y, lo que es aún más frecuente, de desperdiciarla estúpidamente a causa de ambiciones tontas, de egoísmos, de miedos y, en definitiva, de desamores

STEPHEN HAWKING MANIPULADO POR LOS DE DIOS

SH  D BE

Afirmar que Dios es necesario para explicar la existencia del Universo no tiene nada que ver con el pensamiento científico. Es como decir que 800.000 galaxias más allá existe un diminuto planeta donde se emite un programa de televisión con el mismo formato que "Sálvame" (Dios no lo quiera): nadie puede demostrarlo y nadie puede demostrar lo contrario.

Por supuesto, Stephen Hawking, que es un gran científico (al que, además, le encanta vender libros), jamás ha caído en la zafiedad de afirmar ni negar taxativamente nada que no pueda demostrar. Sólo viene a decir en su última obra, The Grand Design, que el universo le parece muy explicable sin necesidad de recurrir a Dios.

Como demuestra la popularidad de Belén Esteban y la existencia del ya citado "Sálvame", vivimos un repunte - sin duda momentáneo - de la confusión y el oscurantismo. Por éso  se han oído voces más fuertes que en otras ocasiones que manipulan a Hawking  y le atribuyen la afirmación de que  "YA no hace falta creer en Dios para explicar la existencia del Universo" (como si antes sí que hiciera falta!!!).

En fin!, chorradas. Se puede creer en Dios o en lo que a uno le dé la gana porque el mundo de las creencias y el de los sentimientos es un espacio reservado en exclusiva para la imaginación y la libertad (imaginación y libertad que, por cierto, son poderosos motores del pensamiento racional).  Pero han pasado trescientos años desde la Ilustración y el Siglo de las Luces y cabrea un poco que todavía den el peñazo aquéllos que, durante tantísimos siglos, retrasaron, persiguieron y  subordinaron  a sus creencias esta frágil y difícil creación del ser humano a la que llamamos pensamiento científico

LAS COSAS IMPORTANTES

Llevo 25 dias sin escribir nada en el blog pero intentaré compensar mi descuido escribiendo un nuevo post sobre cosas realmente importantes. Para hacerlo nada mejor que transcribir las palabras de un poeta bereber contemporáneo. Aquí las tenéis:

"Victor Jara explicó en una preciosa canción que la vida puede ser eterna en tan sólo cinco minutos.

Nelson Mandela, haciendo suyas las palabras de William E. Henley en su poema Invictus escribió desde la prisión que nadie podía privarle de libertad porque él y sólo él era el capitán indiscutible de su alma

Saint-Exupéry escribió en El Principito que las cosas esenciales no pueden verse con los ojos y que sólo se pueden ver con el corazón.

¿Son sólo licencias poéticas o es que, de verdad, las cosas realmente importantes escapan a la lógica de las demás?

Quizás no tenga sentido interrogarse sobre el lugar exacto en que se origina el viento

Quizás sólo las cosas ordinarias estén condicionadas por causas objetivas

Quizás sólo las cosas menos importantes puedan ser explicadas, definidas o negociadas

Quizás TODO lo realmente importante sea posible

Quizás SÓLO lo que sentimos sean verdades indiscutibles"

Feliz rentrée a todos y a todas

 

CHATEJANT AMB ELS LECTORS DEL DIARIO DE MALLORCA

55 preguntes 55 que em varen fer sobre tot el que vos pogueu imaginar, 2 hores llargues de chat, un bocata i una coca-cola facilitats gratuïtament pel diari i l'amabilitat immensa de Mar varen ser necessaris per fabricar aquest producte periodístic que podeu trobar (gratuïtament també) clicant aquí .

ERES FUTBOLERO/A Y DE IZQUIERDAS?

Te das el gusto de apasionarte  con el mundial pero sin caer en el absurdo de sentir que se juega algo realmente importante para tu vida?

Te dejas llevar por la borrachera colectiva pero no hasta el punto de perder de vista a los que se forran vendiendo el alcohol?

Juegas a éso de ir con España y contra Alemania pero sabiendo, en el fondo, que estás más cerca de muchos alemanes que de algunos españoles?

Eres catalán o vasco o gallego pero no sientes que ir con España entre en contradicción con ir con Catalunya, con Euskadi, con Galicia, con Iberia, con Europa o con el mundo mundial?

Crees que las identidades colectivas no son horizontales y excluyentes (teoría de quienes las disponen para el enfrentamiento) sino piramidales, integradoras y compatibles entre sí (con un vértice común a todas ellas que es el ser ciudadanos del mundo)?

Sabes que los himnos y las banderas sólo se justifican si nos ayudan a entender quiénes somos pero te subleva que se utilicen para separarnos  de quienes no son exactamente  como nosotros?

Entonces, amigo/a es que eres futbolero/a y de izquierdas y, en mi modesta opiniòn, estás de enhorabuena

 

 

MAJORS MALTRACTATS

                            ancianos maltratados          

Avui és el dia de les persones majors maltractades.

Es el problema humanament més sagnant de la nostra societat juntament amb la violència de gènere i el maltractament infantil

Però els abusos a les persones majors són, sens dubte, els grans desconeguts i els grans oblidats.

No tenim estadístiques fiables, no hi ha gairebé visibilitat a nivell social... però el problema existeix i està molt molt estés.

Hi ha el maltractament físic (relativament escàs) i la negligència en l'atenció per ignorància o conscient (molt estés). Dins aquest apartat és molt freqüent la sobremedicació perquè s'estiguin quiets, no només a les llars sinó també a les residències públiques i privades

Hi ha maltractament psicològic: els crits, la humiliació de ser renyats com a infants quan hi ha consciència d'haver estat adult i capaç (molt estés també)

Hi ha la depredació dels béns materials quan comença la incapacitat a la pràctica

... i, sobre tot, hi ha la soledat, la soledat de l'abandonament un cop ingressen a les institucions, la soledat de les grans ciutats com Palma, on la diferència entre un tercer i un quart pis pot ser una frontera infranquejable de desconeixement mutu i aïllament gairebé total.

Això es pot mitigar amb recursos per a les famílies, controls administratius, equipaments dotats i que funcionin òptimament però, sobre tot, necessitam, un altre model de relacions socials i familiars, uns altres valors, un altre societat més cooperativa, més humana, més solidària

AMINATU HAIDAR I MIQUEL NADAL

Él título del artículo me choca (y me disgusta) tanto o más que a vosotros. ¿Pero cómo resolver la situación? ¿Cómo puedo seguir un día más sin escribir en este bloc lo que pienso sobre la huelga de hambre de Aminatu Haidar ahora que ha sido hospitalizada?; ¿y cómo puedo sortear el tema que hoy es primera página en toda la prensa local y que tanto afecta, desgraciadamente, al funcionamiento de nuestras instituciones?

Así que ahí va una primera reflexión: la salida de la política de las personas implicadas en casos de corrupción es una exigencia democrática para podernos centrar todos (políticos, periodistas y medios de comunicación) en lo que realmente importa. Para hablar del Sahara o de lo que pueda esperar la ciudadanía de los presupuestos autonómicos o del Ayuntamiento de Palma sin que este debate esté contaminado por las enmiendas de un tránsfuga a punto de ser condenado por la justicia como Vicens o de las asesoras de EU "represaliadas" por protestar contra la corrupción.

Segunda reflexión: las medidas cautelares dictadas ayer contra Miquel Nadal, acusado de diversos delitos, no dejan margen para la duda sobre lo qué debe hacer y sobre lo que su partido le debe pedir. Las medidas cautelares (criterio excesivamente "blando" a la hora de pedir responsabilidades políticas, tal y como EU ha manifestado en repetidas ocasiones) ha sido aceptado públicamente por el PSOE, por UM... y por el propio Nadal. Y, hace sólo una semana, se ha incorporado a la doctrina de mínimos pactada por el Pacte de Progrés. Así que hoy huelgan aregumentaciones y comentarios: sencillamente, hágase

Y ahora, por fin, hablemos de algo infinitamente más importante: ¿por qué está a punto de morir Aminatu Haidar?

Aminatu Haidar se encamina hacia la muerte no porque se hayan conculcado sus derechos más elementales por parte del Reino de Marruecos - cosa en la que todo el mundo coincide - sino porque esta conculcación de derechos, la privación de derechos civiles, los encarcelamientos arbitrarios y los maltratos son una práctica habitual en la represión marroquí de aquellos "traidores" que reivindican la independencia del Sahara. Y Aminatu quiere conseguir, de una vez,  que nos demos por enterados

Y Aminatu se encamina hacia la muerte no porque el gobierno español sea poco eficaz en las "necesariamente discretas" gestiones diplomáticas a las que se refirió ayer Zapatero en el Parlamento; sino porque este  gobierno español teóricamente sensible con la causa del pueblo saharaui no lo es en la práctica:  porque no tensa la cuerda, porque no se enfrenta con Marruecos, porque no denuncia lo que pasa en el Sahara, porque no se apea de lo del reino amigo ni que lo maten,  porque antepone sus intereses comerciales y geoestratégicos a la causa justa del pueblo saharaui. Los saharauis, tan ligados cultural y socialmente a España, se sienten traicionados por ella. Y también por éso, para protestar por éso, Aminatu se encamina lentamente hacia la muerte

AVUI LA RANA EXPOSA ELS MEUS DIBUIXOS

                                    dibuix exposicio

L'Associació La Rana, dedicada a infants abusats i maltractats, ha tengut l'amabilitat de fer-se càrrec d'algúns dels meus dibuixos amb l'arriscat propòsit de vendre'ls a benefici de les seves activitats.

Avui s'inaugura l'exposició a les 19 hores a la seu de l'Alliance Française, al carrer Sant Feliu,9; tot just porta per porta davant d'un famossíssim palacete de la nostra ciutat.

Per suposat estau convidats tots i totes, especialment aquells que estiguin disposats a fer qualque aportació per una bona causa

A més, pensau que és una bona manera de passar el temps mentres que l'executiva del PSIB-PSOE decideixi, avui vespre, el destí de la nostra comunitat

CARTA OBERTA A RAMON AGUILO

Sobre la teva entrevista que avui publica a tres planes el DM m'agradaria comentar-te algunes coses i també demanar-te públicament que deixis de difamar-me 

Curiosament, mai he tengut l'ocasió de parlar amb tu de política (qüestió a la qual tu has contribuit poderosament perquè, durant molts d'anys, ni tan sols em saludaves) així que considera aquest modest post com el compendi d'algunes de les coses que m'agradaria haver-te comentat ja fa temps

Malgrat les nostres diferències, crec que la única referència que hi ha cap a tu en aquest bloc personal és de lloança: afirmava, i afirm, que la teva actitud digna i valenta el dia d'intent de cop d'Estat del 23 de febrer et reivindica davant la història per damunt de qualsevol altre consideració

Crec, a més, que vares ser un bon batle i un bon gestor. Vares saber governar en minoria els primers quatre anys de mandat i la gent t'ho va premiar donant-te la majoria absoluta en un segon mandat que, per cert, també exercires amb eficàcia i honestedat.

Supós que és per això que no entengueres la pèrdua d'aquesta majoria a les eleccions del 87 i supós que no entendre i retreure a l'electorat l'"injust" resultat d'aquelles eleccions va ser l'orígen d'un final de mandat no gaire gloriós.

Diu el periodista del DM que t'ha trobat decebut i cremat i jo crec que duus així més de vint anys. "Muy decepcionado con todo y con todos",  tires a matar contra gairebé tothom i t'erigeixes en oracle de la moralitat pública... però t'olvides d'esmentar petits detalls com, per exemple,  que, durant el teu darrer mandat, no dubtares en  recòrrer sistemàticament  a trànsfugues d'altres partits per intentar mantenir-te com a batle. T'enfrontares amb tots els sindicats de Cort sense excepció i començares a alimentar l'actitud de convertir en enemics els teus adversaris. Intentares compensar la pèrdua de la majoria absoluta de la pitjor manera possible: amb rigidesa i prepotència.

Sigui certa o no aquesta anàlisi, m'agradaria demanar-te que, si és possible, deixis de difamar-me en públic i en privat. Llegir avui en lletres grosses que "Grosske se alió a la extrema derecha y me gritaban xuetó" em resulta profundament ofensiu i, per suposat, és una mentida com una catedral que aclariré en dues línies per a qui pugui interessar.

El Sindicat Professional de Policia Local i l'Associació de Bombers eren sindicats corporatius però ni ara ni llavors es podien considerar d'extrema dreta sense manipular greument la realitat.  En tot cas, el fet - que tu obvíes interessadament - és que les protestes sindicals les impulsarem tant els sindicats corporatius com els de classe, inclosa UGT que hi participà activament (i no es limità a callar com fantassiosament expliques a l'entrevista)  

Quant als lamentables excessos puntuals que es cometeren durant algunes manifestacions de protesta, jo sempre em vaig manifestar en contra i tu no tens cap testimoni de veure'm participar-hi ni cap comunicat de CCOO alentant-los o justificant-los, tot el contrari. A tu que t'agrada tant predicar l'honestedat política, pensa que la difamació és obertament contradictòria amb aquest concepte

Dit això, i per acabar, vull expressar-te públicament que m'agradaria molt  que et "descremassis" i t'il.lusionassis i que tornassis a la política - fins i tot donant suport a UPyD, com insinúes a l'entrevista - perquè pens que ets una persona potencialment molt valuosa.

ELOGIO DEL AJEDREZ

platon       mestra escacs. Ana matnazde            

              Platon                                                 Ana

Ayer hice tablas con una gran maestra internacional del Ajedrez, Ana Matnazde.

Que dónde está el truco?. Pues en que eran unas simultáneas, en que pasó de concentrarse en un microbio del ajedrez que a la quinta jugada ya había demostrado sus debilidades y en que tenia gran parte de su cabeza, de su motivación y de su energía en el torneo internacional que está disputando ahora mismo en nuestra ciudad.

Pero si escribo este artículo no es para dejar constancia de mi minihazaña (que, de todas formas, pienso contar a mis nietos como si hubiera sido la final de un campeonato del mundo), sino para elogiar un deporte que se acerca, más que ninguno, a la pureza abstracta de las matemáticas.

Pasaré por encima de las groseras contingencias que concurren en el fútbol (las deficiencias del arbitraje, los planteamientos tácticos del equipo, el estado del terreno de juego) y me limitaré a decir que incluso en los deportes más parecidos a un duelo personal equitativo,  cuestiones tan sutiles como la brisa - por ligera que sea - el bañador de los nadadores, el participar en la carrera en una calle central o lateral, el calzado de los atletas,  la medición de tiempos y de distancias, etc. - constituyen factores imponderables que pueden contribuir - aunque sea en pequeñísima medida- a alterar el resultado.

Nada de ésto sucede en el ajedrez. Las piezas no combaten en función de su peso o de su medida (parámetros en los que sería físicamente imposible conseguir una absoluta igualdad) sino en función de capacidades abstractas que les hemos otorgado de manera convencional. Las piezas del ajedrez se comportan como números y el tablero como un espacio geométricamente perfecto: el único factor diferencial es la capacidad de los jugadores y su manera de jugar. Aquí reside en buena medida  la fascinación del ajedrez y la implicación emocional de quien lo practica 

Esta fascinación está lejos de ser irrelevante y ha recorrido la historia de la Filosofia y de la Ciencia. Tan deslumbrados estaban Platón y los pitagóricos por los números y los conceptos geométricos, tanto despreciaban el carácter tosco, contaminado, contingente e inaprensible de la naturaleza, que le dieron la vuelta al calcetín y  consideraron a ésta como una sombra imperfecta de la auténtica realidad: un mundo perfecto de puntos, líneas, planos y números que obedecían leyes tan claras, precisas e inmutables como ellos mismos.

El ajedrez es una inmersión en esta fantasía idealista, un tributo a esta capacidad nuestra - que tanto nos diferencia del resto de especies y que tanto nos ha ayudado a prosperar culturalmente - de imaginar conceptos abstractos diferenciados de la realidad concreta.

Pero el ajedrez no es sólo éso. Es, también, la consagración al más alto nivel de estrategias extraordinariamente útiles - por paradójico que pueda parecer con lo dicho anteriormente - para desenvolverse en la vida cotidiana. Es la consagración del principio de responsabilidad derivada de los propios actos, de la necesidad de mantener siempre una visión equilibrada y de conjunto de cualquier problema y, también, de contemplar las consecuencias de las cosas en el corto plazo pero, también, en el medio y en el largo.

La "boutade" de Unamuno - el ajedrez és muy útil mentalmente... para jugar al ajedrez - no pasa de ser éso: una "boutade"  insostenible. Su carácter educativo está fuera de toda duda aunque en esta sociedad nuestra estemos aún muy lejos de reconocerlo como se merece

LA CAIDA DEL MURO DE BERLIN

                 

                        

     

  

 

 

 

Hoy, vigésimo aniversario de la caída del Muro de Berlín, es un día de celebración sin reservas.

A veces, los liberticidios cobran una forma particularmente grosera y se nos ofrecen a la vista con apariencia de hormigón y alambradas. Entonces celebrar su desaparición, como pasa con el Muro de Berlín o como pasará con Guantánamo, es algo particularmente gustoso y evidente.

Más peligro tienen otros liberticidios más sutiles y más difícilmente identificables. A este respecto, me gusta siempre citar a Joaquín Costa que, en cinco palabras, compendió el espíritu que anima a la izquierda desde hace 200 años: "sin garbanzos, no hay libertad". Un poco pedestre pero claro como el agua.

Hace bien la izquierda en anclarse en este postulado pero, ante la caída del Muro, también le conviene recordar otros postulados: "sin libertad, no hay libertad" y  "los garbanzos sin libertad perjudican gravemente la salud". Ambos aforismos son míos y no corren ningún peligro de pasar a la historia pero explican bien por qué creo que hoy podemos y debemos celebrar sin reservas la caída del Muro: nada ni nadie tiene derecho a hacernos escoger entre la libertad y la justicia social.

Lo de "escribir recto con renglones torcidos" es un supuesto atributo divino. Viene a decir que si tu familia muere en un accidente de tráfico y tú mismo te quedas tetrapléjico no debes preocuparte: éso no quiere decir que Dios no te ame y que no se preocupe por ti . Es posible que almas atribuladas por la tragedia se agarren a éste clavo ardiendo pero os puedo asegurar que, como propuesta política, lo de escribir recto con renglones torcidos es una calamidad

 

LAS OLIMPIADAS Y EL CIRCO DE COPENHAGUE

El circo que se organiza en torno a la elección de la sede Olímpica toma cada vez mayores proporciones. Cada vez hay más márketing, más parafernalia, más pasta y más políticos en torno a esta cuestión.

¿He dicho pasta y políticos?... pues ya podéis poneros los cascos y cuerpo a tierra. Como quien no quiere la cosa he buscado en Google "comité olímpico sobornos". 5.071 entradas aguardan a quien quiera entretenerse con todo tipo de episodios chuscos.

Más allá de éso,  yo creo que, a día de hoy (en que se adopta la decisión final sobre la sede), si ésto funcionara de una manera medianamente objetiva, la cosa debería estar más que zanjada. Un procedimiento medianamente riguroso de evaluación de criterios objetivos para la elección de la sede olímpica es incompatible con el circo de Compenhague.

¿Qué es éso que nos cuentan de que la delegación española, en estos dos días, ya ha hablado con la mitad de los miembros del comité como si estuvieran vendiendo aspiradoras puerta a puerta?, ¿qué es éso que nos dice Esperanza Aguirre de que ha estudiado las vidas de los miembros del comité para intentar "caerles bien" (sic)?, ¿en qué mejora la candidatura de Madrid o de Chicago que el Rey haga un spitch final o que la mujer de Obama esté hace días haciendo public relations?... O todo ésto son operaciones de márketing irrelevantes o, lo que sería aún peor, sí que son relevantes y demuestra que la elección de la sede no tiene el más mínimo rigor.

Pero a nadie parece preocuparle consideraciones tan elementales. Aquí, como en tantas cosas, se produce un efecto bucle entre políticos, negociantes y medios de comunicación. Las empresas publicitarias y de márketing se forran, los políticos tienen la oportunidad de hacerse un montón de fotos supersimpáticas y positivas (para variar) y los medios ganan audiencia y ventas encandilándo a quien se deje con un cuento de hadas (que es lo segundo que más vende después de los cuentos de horror)

ADDENDA

A la vista de algunos comentarios, me veo obligado a aclarar lo siguiente:

1.- Me encantan las Olimpiadas aunque tenga elementos como su conversión en una competición entre países para ver cual logra más medallas que son absolutamente contrarios al espíritu olímpico

2.- El post, por tanto, no va ni contra las Olimpiadas ni contra la candidatura de Madrid (la cual he apoyado), va contra un procedimiento de selección de la sede que me parece muy poco riguroso desde el punto de vista técnico, muy influido por lobbys políticos y operaciones de márketing y que, encima, en su tramo final, se ha convertido en un auténtico circo políticomediático que, además, sale carísimo

ARTE POLITICAMENTE CORRECTO

Ayer finalizó la antológica de Sorolla en el Museo del Prado:450.000 visitantes del ala y ruptura de todos los récords establecidos hasta ahora.

Don Joaquín fue estigmatizado por burgués, acomodaticio, anodino y varias cosas más por los artistas y la crítica de vanguardia que cobraba fuerza más o menos al mismo tiempo que Sorolla la perdía y se encaminaba hacia el otro barrio.

Muerto en olor de multitud y popularidad  en 1923, su consideración oficial decayó rápidamente y, a pesar de seguir gozando del apoyo popular, sigue estando, de hecho, fuera de lo que actualmente se considera "políticoartísticamente" correcto. Hoy en día colgar veinticinco tubos de escape del techo de una sala de exposiciones es considerado una aportación notable a la exploración de nuevas formas expresivas; hacer una exposición de arte figurativo es visto por el pensamiento dominante como una rancia concesión a formas expresivas periclitadas de las que ya no se puede esperar aportación alguna al arte contemporáneo.

En el arte hay una comunicación entre artista y espectador que nadie tiene derecho a fiscalizar o juzgar. Los criterios artísticos dogmáticos tienen de malo éso, lo de dogmáticos: da igual que se expresen en el siglo XVII por la Iglesia Católica o en el siglo XXI por los nuevos sacerdotes que explican a los papanatas con dinero lo que está bien y lo que no, lo que deben comprar y lo que no, lo que vale y lo que no vale... porque en ésto, como casi siempre y  en casi todo, sigue mandando la pasta.

GRIP A

Les autoritats sanitàries de l'Estat espanyol (incloent-hi les autonòmiques) semblen haver escollit el camí més discret possible en la gestíó de la pandèmia de grip. No sé si la raó és que som un pais eminentment turístic però em sembla una errada important.

Entre generar alarmes innecessàries i procurar fer com si no passàs res hi ha un terme mig on es troba la virtud.

El virus de la grip A és potencialment més mortífer que els seus col.legues, es propaga amb molta rapidesa i és una amenaça molt real per a persones majors i les que tenen malalties cròniques que els fan més vulnerables.

Com a molts d'altres països del món, s'han de fer campanyes informatives generals i amb col.lectius específics sobre els protocols a seguir per a prevenir el contagi i s'ha de vigilar que siguin especialment curosos amb aquests protocols les persones que treballen en contacte amb el públic o que manipulen i/o serveixen aliments: no només pèr evitar ser contagiades sinó també per evitar convertir-se ells mateixos en una font important de nous contagis.

Per molt que qualque autoritat sanitària local sostengui que, com que el virus ja està per tot, no hi ha res a fer, estic segur que això s'acabarà fent . Senzillament, com més tardem en fer-ho, pitjor

Les temperatures i les vacances d'agost ens donen un cert respir. Si el desaprofitam veurem com, més endavant, s'hauran d'aplicar mesures molt més rigoroses com suspensió de classes o d'actes que suposin concentracions importants de gent

ABORTAR Y MAS

Lo de abortar es un superpecado mortal para la Iglesia Católica. Esto lo sabe todo el mundo y hoy es portada en todos los periódicos.

Pero para los jóvenes que léeis este bloc y que quizás no andéis muy duchos en las cosas de la Iglesia quiero advertiros de lo siguiente:

Abortar con la antigua legislación ("la que estaba vigente con el PP y la Iglesia no decía nada" como malignamente ha afirmado Pepe Blanco) también era pecado

Masturbarse es pecado

Salir de marcha y darse un magreo en el coche con el/la novio/a es pecado

Hacer el amor (ellos lo llaman fornicar) antes de casarse es pecado

Usar preservativo es pecado

Los que viven juntos sin estar casados (a ésto lo llaman concubinato) y los que están casados sólo por lo civil están en  grave pecado mortal

Si te has casado por la Iglesia, te divorcias y te vuelves a casar por lo civil también estás en grave pecado mortal 

Y si te mueres en pecado mortal te vas a ir al infierno a sufrir horriblemente durante toda la eternidad.

Es sólo para avisar pero espero que comprendáis el esfuerzo que he tenido que hacer para informaros: me ha dado un montón de mal rollo sólo con recordarlo

DUEL DE CULS I D'ALTRES COSES

Estar més enfeinat del que m'agradaria m'ha impedit comentar algunes coses importants:

Per exemple, la vergonya aliena que m'han produït algúns mitjans de comunicació amb aquest "duel de dames" entre Leticia Ortiz i Carka Bruni que, a la postre, no era més que un duel de culs. Amarillisme i masclisme al 50%. Amarillisme perquè aquest duel és un montatge: les protagonistes no han fet res per alimentar-lo i masclisme perquè, que jo sàpiga, ningún ha fet el més mínim esforça per comparar el cul o l'elegància de Sarkozy amb el cul o l'elegància den Zapatero (o del Rei). Avui El Mundo - que no dubtà en publicar en primera la foto dels culs de Leticia Ortiz i Carla Bruni un davora l'altra - encara continua donant la tabarra amb aquest tema

De la declaració den Nadal davant el jutge em qued amb una cosa: la seva acceptació de la doctrina d'EU sobre assumpció de responsabilitats polítiques: si el jutge formula càrrecs contra ell dimitirà. Particularment meritori si tenim en compta que UM, no fa gaire, era dels que pensaven que calia esperar sentència ferma per assumir responsabilitats

La fuita de Rosa Estaràs a Bruxel.les té moltes lectures: ella diu que és el mateix que varen fer Matas i Antich quan partiren, respectivament, cap el Ministeri de Medi Ambient i el Congrés dels Diputats. Jo el que veig és un partit que, en dos anys, ha conegut la fuita dels seus tres principals caps de cartell: Matas als Estats Units, Cirer dimitida com a portaveu per desavenències internes i Estaràs (cap de llista del Consell el 2007) que s'en va cap a Bruxel.les com una opció personal sense consultar al PP de Balears

El primer de maig ha estat molt participatiu arreu de l'Estat però a Palma, la pluja aigualí la festa (mai millor dit). Una llàstima si tenim en compta la pèssima notícia que avui destaca el Diario de Mallorca: 15.000 eventuals de l'hosteleria no seran contractats fins al darrer moment i per un periode de temps molt més curt que en anys anteriors: això vol dir menys ingressos, menys prestacions per atur i més drames a final de mes

PALESTINA I LA FESTA DE L'ESTENDARD

Divendres a les 19h està convocada una concentració per Palestina a la Plaça d'Espanya. Una cita imprescindible

També estam intentant que les institucions convoquin un minut de silenci a les 12 h el mateix divendres ja sigui a la Plaça de Cort o davant el Consolat.

... i de la Festa de l'Estendard què? Avui matí hi he anat a la Plaça de Cort... amb un mocador palestí. Supós que demà em cauran una o dues "Galeries"  de l'Ultima Hora per haver-me atrevit a sortit del guió. Tant m'és: ha valgut la pena.

Per la resta, la Festa de l'Estendard és una còpia d'ella mateixa any rera any. La "mani" de dia 30  s'ha tornat un àmbit d'ús exclusiu per als independentistes dels Països Catalans foragitant EU-EV i col.locant en una posició incòmoda al mateix PSM. Es una mani d'ERC amb una bona guarnició de maulets, de consignes que no compartesc i amb la novedat deplorable d'haver cremat una bandera espanyola i aquests cartells "xorras" de "Repressora" amb la foto de n'Aina Calvo com si fós una bandida de l'Oest americà.

Poc després, la rància ofrena floral a Jaume I, una tradició "històrica" ??!! que va impulsar en José Maria Rodríguez del PP... ara fa deu anys i de la qual prescindesc sistemàticament des de la mateixa data. I, amb l'ofrena, els clàssics i també deplorables xiulets als ofrenadors per part, diu cada any la premsa, "de grupos radicales". I avui matí, més Copy/Past d'anys anteriors: una colcada que és un pobre residu de la colcada tradicional i que, des del nou Ajuntament, hauriem de fer un esforç seriós, jo el primer. per redonar-li una part del seu antic esplendor

Ah!, i molts d'anys!!

GAZA

 

           

 

Estas fotos son la única verdad de lo que se dice y se ve estos días sobre la matanza de Gaza. Y es una verdad que la censura israelí a los medios de comunicación internacionales va a reducir a la mínima expresión.

Veo estas imágenes y los comunicados que hablan de "desproporción" me producen náuseas

Bombardear una población sin electricidad, sin apenas recursos sanitarios, indefensa en fin, no es desproporcionado: es intolerable.

Y la UE, la ONU y toda la peña, con sus disgustos juiciosos y contenidamente expresados, están haciendo precisamente ésto: tolerar lo intolerable.

 

 

 

 

L'ESTAT BOTIQUI

Qualqú pot despistar-se si veu a G. Bush nacionalitzant bancs o a d'altres països intervenint en el sistema financer. Ha arribat l'hora de la nacionalització de la banca i les assegurances? Marx o, com a mínim, Keynes, han ressucitat?

Res més lluny de la realitat. L'Estat del Benestar va donar pas a l'Estat absent i, ara, a una segona versió d'aquest darrer: l'Estat Botiquí. El sistema financer ha fet "mala via" està empatxat de tants de guanys, de tantes operacions especulatives que res tenien a veure amb l'economia real i s'ens ha posat "malito".

I allà corren en Bush, na Merckel i en ZP a donar-li al sistema financer internacional una bona ració d'Alka Seltzer. Després una bona tanda de rotets, una bona buidada per baix (persones sensibles o vulnerables abstenir.se) i hala! a un altra cosa.

Allò més graciós és que l'alka seltzer el pagam nosaltres i que els bancs - en el seu conjunt - no deixaran de guanyar doblers. Quant a la neteja dels bolquers no vos heu de preocupar: hi ha un munt de treballadors d'Spanair, de Nissan, etc. que - segons sembla- no tindran altra cosa que fer.

El PP, una mica desbordat, encara demana una "mesa" per impulsar mesures de major lliberalització dels serveis i del transport (de la banca no s'atreveix a dir res perquè no está "el horno para bollos"). Estam ben arreglats!

PACO GARCÍA : EL TABACO LO MATÓ

Comentari remés per:

CAROLINA GARCIA | 04/08/2008, 17:44

ESTE MENSAJE VA DEDICADO A MI PADRE PACO GARCIA QUE EL DIA 1 DE AGOSTO FALLLECIÓ A CAUSA DEL TABACO.

EN EL ESCRITO QUE PUBLICO GROSSKE, ERA ESCRITO DE Él DE HACIA UN MES , Y 1MES MAS DURO .EN SU ESCRITO SE APRECIA LAS GANAS DE VIVIR DE MI PADRE PESE A TODOS LOS INGRESOS ESTABA ANIMADO, IBA A REHABILITACION CADA DIA Y ESTABA ESPERANZADO, LUCHANDO CADA DIA POR VIVIR COMO ME DIJO EN UNA OCASION,  CADA DIA ME VOY A DORMIR SIN SABER SI MAÑANA ME DESPERTARE PERO EL DIA 1 DE AGOSTO A LAS 7 DE LA MAÑANA CAYO FULMINADO EN CASA VICTIMA DE UNA PARADA CARDIORESPIRATORIA, TODAVIA NO ME HE HECHO LA IDEA...YA QUE YO MISMA GUIADA TELEFONICAMENTE POR UN DOCTOR ANTES DE QUE LLEGASE LA UCI MOVIL LE TUVE QUE HACER LA REANIMACION TAL COMO ME IBAN INDICANDO TELEFONICAMENTE , QUERIA DECIRLE QUE GRACIAS PAPA POR SER COMO ERES,  POR SER UN LUCHADOR, POR QUE LUCHASTE POR LA DEMOCRACIA, POR TU AYUDA A LOS TRABAJADORES Y POR TU AFAN DE SUPERACION DIA A DIA

TE QUIERO PAPA
TU HIJA
CAROLINA GARCIA DE VILCHEZ

 

FAIG UN NOU BLOC PARA IU

En bon diumenge d'agost he tengut l'humorada d'obrir un nou bloc (que no substitiueix a aquest sinó que s'hi afegeix).

Es diu Para IU i allà comentaré gairebé tot el que sé i el que pens del procés previ a l'Assemblea federal d'IU i tots els temes que consideri relacionats.

El trobareu aquí

JANE GOODALL (TODO BUENO)

Ahir vaig tenir el privilegi d'assistir a la conferència de Jane Goodall al Baluard. Per als qui no coneguin la seva trajectòria en defensa dels animals basta dir-lis que és com si els Beatels haguessin vengut a fer una conferència sobre música pop o com si el Papa hagués vengut a parlar de la religió en el món contemporani.

Goodall exerceix la fascinació de les persones físicament fràgils que traspúen, a la vegada, serenitat i una determinació a prova de bomba. Si dic que ha dedicat la seva vida a l'estudi i protecció dels ximpanzés més d'un ignorant dirà: vaja!, un altra "chalada" dels animals. Impossible anar més errat.

Jane Goodall ha contribuït poderosament a fer caure les teories científiques més ràncies que, fins no fa gaire, intentaven traçar una línia infranquejable entre humans i animals , ens ha ajudat a comprendre i estimar els animals, ens ha ajudat a estimar i comprendre la natura i ens ha ajudat a estimar-nos i a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

L'humanisme circunscrit a la valoració exclussiva de la nostra pròpia espècie és un humanisme coix  i insostenible: l'estimació per les persones, pels animals i pel medi ambient forma un tot indissoluble.

I això és així per dues raons. En primer lloc, perquè no em crec a qui digui que es capaç de ser compassiu amb una persona que pateix i no ser-ho amb un animal que pateix: forma part del mateix mecanisme mental;  i, en segon lloc, perquè la solució a la sostenibilitat del planeta, al manteniment de la biodiversitat i a la nostra mateixa supervivència com a espècie és, en realitat, uná única solució impossible de fragmentar: o solucionam els tres problemes a l'hora no en solucionarem cap 

Paco Garcia, el tabac, Son Llatzer i la mort

Article remés per Paco García el 17/07/08 

El meu amic Paco García m'ha remés aquest article. Es el testimoni d'una persona que lluita amb la mort i que pèrtany, com jo, a la generació on els Ducados eren gairebé un requisit (maleït) per a una socialització normalitzada. Ho public amb gust i amb els meus millors desitjos per a la seva salut

SON LLÁTZER "EJEMPLAR"
>
> Regreso a casa en el día de hoy, 28 de Junio, tras una estancia no muy
> apacible y obligada; obligada porqué tuve que ingresar de urgencias en ese
> complejo sanitario llamado " Sont Llátzer ". Hospital qué, en su día, se
> levantó para abarcar unas necesidades perentorias qué cubriesen las demandas
de una ciudadanía que se hacían evidentes en el marco de la
> salut de la Isla de Mallorca. Motivo de mi ingreso?: De nuevo las secuelas
> qué me habían ido perforando los pulmones, esa droga sutil, enigmática y
> socialmente aceptada como es el tabaco. Perforaciones qué a primera vista no
> serían relevantes, pero apostemos por hacer la prueba de la " nicotina y él
> alquitrán y comprobaremos como " La Máquina de la verdad" , queda en
> evidencia ante los daños colaterales qué iriamos detectando.
> Esas demandas de dar respuesta adecuada al problema sanitario, ya están desfasadas; ahora y a pesar de todo el cinismo político del PP, presuntas corruptelas y movilizaciones ciudadanas, otro nuevo hospital, será instalado en "Son Espases".

> Fumamos conscientemente, aún a sabiendas de que el cigarrillo, a pesar de
> qué, debe decirse, intrínsicamente, ha reducido una verdadera calidad de
> vida, nada especulativa del supuesto tabaco, o somos tan radicalmente
> ignorantes qué, obviamos ese detalle y miramos para lados mas placenteros
> cerrando los ojos, aún en la certeza qué, en un cigarrillo existen tal
> cantidad de componentes químicos capaces de ir aminorando nuestras vidas y,
> lo mas significativo: la irreversibilidad del daño pulmonar, motriz,
> doloroso y siempre sujeto a la dependencia ajena ? En Esta ocasión, sería
> la IIIª qué ingreso en "Son Llátzer ", siempre con una media de estancia de
> 14-16 días. lo cual evidenciaría mi insconsciencia, escasa voluntad y nula
> disciplina y, en consecuencia, tener siempre la mano tendida para qué se me
> ayude.
>
> Afortunadamente logré sortear la muerte de cerca; así de crudo. Ciertamente
> con la ayuda, tanto en UCI como en "planta" de unos profesionales dignos de
> la actividad que desarrollan: la ciencia médica. D. Pedro Ibañez, Araceli
> Muñoz, doctores Matas, Maymó y Aguilar, así como a enfermeras qué, en
> términos generales, dieron muestras, mas allá de sus conocimientos, de un
> trato cercano, humano y comprensivo ante las reacciones de mi estado,
> anímico, absolutamente ejemplar. Vaya pues para ellos, ¡¡si sr. Ibañez,!!
> mi mas profundo agradecimiento.
>
> En un pais progresista cuando se habla del " cambio " de "progreso"debe de
> desaparecer la retórica; en mi opinión en un estado moderno, democrático y
> socialmente justo; la sanidad es el primer elemento a prevalecer, así mismo
> erradicar y combatir los motivos qué producen deterioros físicos y, hablando
> del tabaco, - ya se ha comentado, de efectos irreversibles- . Cuantos
> pleitos se han ganado en los EEUU de América contra las todo poderosas
> multinacionales del humo? Lo curioso de ese sistema es qué, hay tabaqueras
> qué ellas mismas se hacen la competencia a fín de esquivar tasas
> produciéndolo de contrabando y rentabilizar mas las cajetillas, en fin......
> Tan sólo resta la ofensiva constante y permanente, tanto para qué los
> fumadores entendamos el mensaje, cómo el qué las administraciones del
> Estado, no lleven esta causa al mercadillo del regateo del voto.
>
>
> Paco García

COLOMBIA

Colombia és Juanes ahir, a la Plaça de Toros i també  és el feliç alliberament de Betancour Però també és realitats menys mediatitzades com la dels paramilitars.

Fa dos dies parlava amb una immigrant colombiana originària d'un poble aprop de Medellín: "No quiero saber nada de grupos armados. Allà en el pueblo te obligaban a tomar partido. Si te ponías de lado de los paramilitares, las FARC podían venir y secuestrar a mis hijos; si me ponía del lado de las FARC, los paramilitares podían matarme, así que decidí venirme para Espanya"

 Un altre testimoni molt recent: la d'un cooperant mallorquí que s'en va a les "comunitats resistents". Els comandos paramilitars estan obligant els camperols a canviar els cultius tradicionals per una palma africana apta per fabricar biodiesel. Algunes comunitats resisteixen...

Sobre tot això plana la llarga mà del narcotrfic manejant doblers i el tràfic d'armes. 

Són, només, d'altres perspectives de la realitat. Una realitat tan complexe que no hi cap, pel que es veu, en els informatius de la televisió

DENUNCIES ANONIMES

M'arriben de tant en tant denúncies en contrra de persones concretes (polítics d'un o altre partit, funcionaris...) en forma de comentaris al bloc

Les crítiques contra l'actuació pública de persones concretes (jo inclós) són coses distintes i no tenen cap problema en ser publicades.

Però les denúncies per la possible comissió de delictes o faltes o per casos de presumpta corrupció no poden ser publicades... DES DE L'ANONIMAT. En canvi, posant nom i llinatges i permetent contrastar aquestes dades no tindré cap inconvenient en publicar qualsevol denúncia que es vulgui plantejar.

Veig una mica astorat que d'altres blocs i foros no segueixen aquesta norma. Evidentment, és una manera fàcil de pujar el nombre de lectors: res més morbós que assistir a l'escorxament públic d'una persona... però és inadmissible que els participants siguin anònims.

Internet ha consegrat progressivament aquesta manera de participar en els debats públics. A mí em sembla que una denúncia anònima no té cap tipus de valor i que fins i tot les opinions generals el perden en bona mesura

DIETARI 14: MENTIDERS DEL PTM, VELLS, CHIQUILICUATRE

* El Diario de Mallorca treia ahir en portada les paraules del Fiscal a Jaume Font sobre el tema del Pla Territorial: "O miente Vd. o miente el Sr. Bartomeu Vicens".

Jo vaig pensar;  "ja està clar que  tot dos no poden dir la veritat... però i si mentissin tot dos". Esper que els nostres superfiscals no hagin descartat aquesta hipòtesi. Tal volta el Sr. Vicens no és una alma càndida que va ser forçat pel PP a incloure dins el Pla Territorial "pelotassos" ignominiosos, tal volta el Sr. Font no és un alma càndida que va veure com el Sr. Vicens aprovava un Pla Territorial ple de "pelotassos" sense enterar-se de res... tal volta tots ho veien tot i, senzillament, varen pactar i es varen posar d'acord

* Deia ahir també el diari que na Josefina Santiago, companya, amiga i Consellera d'Afers Socials, ha recuperat la gestió de cinc residències de majors, la gestió de les quals fou encomenada per Jaume Matas a una empresa privada. La ráó ha estat la mala atenció dispensada a les persones majors. Em sembla una decisió positiva i valenta però que no ens ha d'ocultar una realitat molt molt sagnant: tenim les persones grans assistides mal ateses. Fins i tot llevant del mig els casos de maltractaments actius que, de vegades, acaben a la televisió i als jutjats, el fet és que la manca de recursos fa que no s'els dediqui temps per tranquilitzar-los, que no s'els canvii amb la puntualitat requerida, que s'els sobremediqui perquè no donin la lata... aquesta és la puta realitat

* Ahir vaig veure una bona part del Festival d'Eurovisió. Espanya va quedar pel mig i em sembla bé. La bufonada del chiquiliquatre, més pròpia de la part còmica d'un festival de fi de curs de primer de batxillerat, és bastant representativa de la catàstrofe musical en que ha acabat convertint-se el Festival d'Eurovisió. No és un problema de posar-se pedant davant una balada lleugera o amb voluntat de ser comercial... és que tot allò no tenia qualitat com a balada lleugera ni tenia ganxo comercial.

DIETARI 13: CORT, MAPAU, TELMA ORTIZ, RAJOY...

Ahir vàrem presentar BARRIACTIVA'T. Entre maig i Octubre l'Ajuntament durà a 45 barris de Palma activitats d'animació cultural i artística de petit format. Es una experiència pilot. Veurem com funciona però crec que és important, per primera vegada, fer partíceps els barris de l'Eixambple i la perifèria de l'esforç que fem en aquesta matèria.

Telma Ortiz ha perdut la batalla judicial per preservar la seva intimitat. No sabria valorar l'intríngulis jurídic de l'assumpte i fins a quin cert punt la seva demanada estava jurídicament mal enfocada. El que sí sé i el que em consta és que la premsa del cor ha caigut en els comportaments més miserables. Em fa mal al cor veure com uns desgraciats discutint a crits i sense cap coneixement de causa sobre relacions de parella, relacions mare-fill o sobre la dependència de l'alcohol d'un o un altre "famós" es puguin considerar periodistes. Si jo publiqués a aquest bloc una foto del Papa torcant-se el cul aquest seria el bloc més visitat del planeta... però això no és una justificació suficient per convertir-me en un miserable. El meu menyspreu més absolut, doncs, per als pseudoperiodistes i per als executius i propietaris de mitjans de comunicació responsables d'aquests desbarats

Parlant de coses rares, vaig veure ahir a Javier Mato, a la Televisió de Mallorca, a un debat sobre corrupció dirigit per Miquel Payeras. Fa només 9 anys Javier Mato era el receptor, juntament amb na Rosa Estaras, dels informes de  Maria de la Pau Segura (a. Mapau) i den Miquel Segura sobre les seves activitats a sudamèrica de captació de vots per al PP en viatges pagats amb la butxaca de tots els ciutadans (i que culminaren en un espectacular augment dels vots a Formentera de gent que no tenia res a veure amb aquesta estratègica illa del nostre arxipìèlag). Però ahir pontificava sobre la corrupció com si acabàs d'aterrar de la Lluna.

Mentres, Rajoy continua el seu viatge imparable cap el centre. El centre d'on, exactament?. That's the question. Els emprenyos de na Maria San Gil i de tota l'ala dura del partit tendran un cost important que serà la mesura del resultat d'aquest viatge emprés per en Rajoy tal volta  una mica massa lleuger d'equipatge

 

DIETARI 11

1er de Maig. Més gent i més sol que en edicions anteriors. Bona senyal. M'aborda en Juan Hernandez, bona persona allà on les hagi. Em diu que va trobar una obra en males condicions des del punt de vista de la seguretat al carrer Maestro Chapí del Vivero. Va cridar a la Conselleria de Treball i li varen dir que cridàs a la Inspecció de Treball (??!!); va cridar al número indicat i no contestava ningú...

Quan era Conseller de Treball vàrem posar l'112 al servei de les denúncies per males condicions al treball. Donàvem així  les màximes facilitats i permetia, fins i tot, evitar que el/les treballadors/es es "banyassin" davant el seu empresari. L'any passat, quan vaig anar a Nova York, vaig veure un lletrero en anglés i espanyol, al carrer, que donava un número de telèfon on denunciar qualsevol atemptat contra la seguretat en el treball. Aquí queda el suggeriment per a qui correspongui.

Mentres faig el recorregut mir la premsa. El cas Pla Territorial vessa per tots els costats. La línia empresa per alguines empreses d'UM de denunciar que va ser el PP qui va anar a una reunió amb la finca d'Alcúdia que havia de participar a les Artees de Reconversió no em sembla particularment tranquilitzadora: bastava que el PP dugués una finca perquè s'introduís en el "bombo" de la loteria?, quins eren els criteris  objectius i de defensa de l'interés general per definir les ART?. Això és el que el jutge vol saber

També es comenta la renúncia de la batlessa a ser, també, la regidora d'Urbanisme. Sempre li vaig dir que em semblava una decisió necessària. En Ramon Aguiló ja ho va intentar en el seu moment i, al final, va renunciar. Estic content perquè estic segur que guanyarà la batlia, guanyarà l'urbanisme i guanyaran els ciutadans

DIETARI 10: MARISOL, RAJOTERO I FILOSOFIA

* Marisol s'està comportant en campanya tal i com ja vaig anunciar a un post recent: com la candidata revelació. Fresca, reivindicativa, clara llampant. Tots els periodistes ho comenten: ha nacido una estrella

* Horrible el neologisme "Rajotero" utilitzat ahir a l'acte central d'Unitat. Definir com a adversari polític principal una barreja de Rajoy i Zapatero perquè tot dos castiguen per igual la nostra nació ni és rigorós des d'un punt de vista estrictament nacionalista ni és tragable per un/a elector/a mínimament progressita que defuig horroritzat aquest tìpus de raonament

* Esper que na Barbara Galmés arregli aquest altre horror de la supressió d'hores de Filosofia al Batxillerat. Dins el desgavell generalitzat de la programació curricular a tot l'Estat espanyol només ens falta afegir aigua al banyat amb mesures com aquesta. Això sí que és un escàndol i no treure de l'horari lectiu un adoctrinament religiós que ni tan sols hauria d'estar a cap tipus d'horari

DIETARI 9: PELES, UNITAT I CANS

* Avui matí roda de premsa amb na Marisol Ramirez sobre finançament autonòmic. Hem demanat més peles. per les Illes Balears. Com tothom? No, com tothom no. Peles en el marc d'un concert econòmic solidari; peles lligades al cost efectiu de les competències transferides; peles perquè hi hagi un bon ensenyament, una bona sanitat i un bon transport públic; peles perquè la redistribució de la renda entre comunitats no pot posar en perill la suficiència financera, és a dir, la capacitat per donar uns bons serveis als ciutadans i ciutadanes que més ho necessiten. Peles. en definitiva, lligades a servir els interessos de la gent i deslligades de la subhasta a la baixa de l'IRPF que és el "timo de la estampita" i allò més regressiu que PSOE i PP estan plantejant en aquesta campanya electoral.

* M'han dit que la gent d'Unitat no es porta bé - inclós el seu cap de llista - i diu que EU-EV no forma part de la seva candidatura perquè ells no varen accedir a que els vots computassin per a IU federal a efectes de constituir grup parlamentari. Es una cosa que l'han amollada per tot arreu, fins i tot en foros públics com  a la taula redona de l'OCB d'ahir vespre. Com que això es pot desmentir fàcilment,  esper que deixin de fer-ho des d'ara mateix i tenguem la festa en pau. OK?.

* Estic content de l'èxit de la mani de l'altre dia en solidaritat amb el Centre Caní pel que això representa de sensibilitat social respecte al tema dels animals.  Es una pena que l'anterior consistori  canviàs el Centre Caní de lloc per fer la Falca Verda i que no fós capaç d'arbitrar una solució real i sòlida jurídicament. També és una pena que el govern municipal actual no tengui més remei que fer complir la llei. Però els amics del Centre Caní s'han de posar tranquils: això és i serà compatible amt tenir la màxima cura en relació amb el que el Centre Caní representa. Més encara: ha de ser una oportunitat per donar-li una empenta al tema i pèr arribar a acords amb tot el teixit associatiu que es preocupa dels animals i ens demostra que podem ser una mica més civilitzats del que som normalment

DIETARI 8: HO ESTAM ACONSEGUINT

Aquesta setmana he tancat l'acord sobre les polítiques de promoció sociocultural de la tercera edat. Un fet insòlit: s'ha aconseguit que signassin el mateix paper les dues Federacions de la tercera edat  existents i també he signat un conveni amb la Universitat Oberta de Majors.

Avui, reunió amb CCOO, UGT, Fed d'AAVV, FEPAE, CAEB i PIMEM sobre l'esborrany del Consell Social de la Ciutat. organ màxim de participació sobre les decisions estratègiques que afecten la nostra ciutat. Hi ha hagut un acord unànim a manca d'algunes ajustaments sobre la seva composició interna.

El proper dia 20, reunió amb el conjunt del moviment associatiu de discapacitats per desenvolupar els compromisos derivats de la declaració de "Palma, Ciutats per a Tots"

El mes qui vé, per damunt de passades polsagueres sobre qüestions secundàries, s'aixecarà una fet també insòlit: per primera vegada aquesta ciutat serà convocada a debatre i definir les seves festes populars entorn a un Pla Director global...

... i si fós vera que aquesta ciutat pot ser governada des de la participació i el consens?

DIETARI 7: TERCERA EDAT, Ma SAN GIL, ETC

* Avui matí he signat un conveni amb la Federació de Jubilats i Pensionistes presidida per Paco Ferrer; passat demà pens fer-ho amb la Federació d'Associacions de la Tercera Edat presidida per na Teresa Rattier. Això vol dir que l'Ajuntament ha consensuat les polítiques de tercera edat amb el conjunt del moviment associatiu: el teòricament més progre i el teòricament més conservador. La clau ha estat la voluntat de consens, la renúncia a tutelar  les persones grans com si fossin menors d'edat i el reconeixement de l'autonomia de les associacions igual que de qualsevol altre associació cultural, veïnal o juvenil.

* M'han fet oi les imatges de na Maria San Gil, Presidenta del PP d'Euskadi, acosada i amenaçada per quatre bergants a la Universitat de Santiago. Anar a aun acte polític a manifestar la teva disconformitat i/o protesta, sense arribar a boicotejar-lo, em sembla una actitud perfectament sana i acceptable: acosar i intentar boicotejar l'acte em sembla inacceptable i fer-ho amb una persona amenaçada per ETA i que es juga la vida pel simple fet de fer política em sembla vomitiu.

* Fa pocs dies vaig escriure que la proposta del PP relativa al mocador islàmic era pura nitroglicerina. Idò ja li ha esclatat a la cara. Patètic el líder del PP de Melilla explicant que això no va amb Melilla i justificant-ho perquè allà es tracta d'espanyols i no d'immigrants !!??. Però anem a veure: la cosa no era que això del mocador era un acte de discriminació contra les dones?... idò que té que veure que siguin espanyoles, marroquines o xineses?. I si no és un acte discriminatori contra les dones, perquè li hauriem de prohibir fer als immigrants allò que toleram als espanyols?. Idò això: que la nitroglicerina esclata molt fàcilment

ENFERMERA SEXY

M'ho ha contat avui migdia n'Emylse (tenc enllaçat el seu bloc): les desfresses per a la Rua que venia Carrefour per a homes i nins eren les típiques i tòpiques: metge, pirata, bomber, mosqueter, etc. En canvi, per a nines i dones, hi havia una sèrie realment al.lucinant: "Enfermera sexy", "Piratesa (sic) sexy", "Monja sexy"...

Es a dir, el reconeixement social per al gènere masculí ubicat on sempre: el coratge i l'audàcia de pirates i mosqueters, el saber i l'entrega dels metges, l'heroïsme dels bombers. En canvi, el reconeixement social per al gènere femení s'ubicava, tot simplement, en el fet de resultar sexys per als homes.

No crec que sigui una estratègia comercial suïcida. Aquests productes segur que han tengut demanda. I parlam, vull recordar-ho, de la Rua del 2008 clarament endinsats en el segle XXI

Marisol Ramírez, t'ho suplic: fes qualque cosa de manera immediata

ELS BISBES I MARISOL RAMIREZ

Magnífic document el fet públic ahir per la Copnferència Episcopal. Lluny d'entrar en la lluita preelectoral ens recorden a tots els que realment importa.

Així, el que situen en primer pla és el compromís amb el 0,7% del PIB, la cooperació internacional i el comerç just. Magnífica sensibilitat respecte al vertader escàndol del nostre temps: avanços tecnològics inimaginables al costat de milers i milers d'infants que moren cada dia de fam i de malalties perfectament curables.

Esplèndid també el seu record cap a aquells que, al nostre país, continúen morint abans d'hora per pobres, per manca de polítiques de prevenció sanitària, per manca de recursos a l'hora d'accedir a allò que no cobreix la Seguretat Social. Les estadístiques ho diuen clarament: els pobres moren abans que els rics a l'Estat espanyol i viuen molts d'ells, en condicions infrahumanes. Manífic elcompromís que exigeixen amb l'erradicació de l'infrahabitatge i, vaja!, no puc menys que mostrar la meva satisfació quan - fixau-vos! - posen el carrer Brotad com a exemple d'intervenció social

Encomiables també els Bisbes quan posen l'accent en el problema de les pensions, de les persones majors que viuen totes soles, de la necessitat de millorar l'Ensenyament com a eina imprescindible per a la igualtat d'opor...

- A tu què et passa panoli?, m'interromp na Marisol Ramírez

-Bé, jo estava...

- Això que llegeixes no és el comunicat dels Bisbes, són els meus apunts per a una taula redona a la ràdio

- Joer, quin fallo!

- La Conferència Episcopal juga descaradament a que guanyi el PP, utilitza el terrorisme com a element de confrontació i el seu univers principal de preocupació cotinúa ubicat on sempre: de llombrigo cap avall

- Ah!, sí?

- Ahir el rollo de les tovalloles brodades, avui aquesta patinada, aquest tipo està gaga, s'en va murmurant na Marisol

DIETARI 6: SUBHASTES, FESTES ,ETC

1.- Ahir vaig cridar a na Marisol Ramírez, candidata d'EU-EV: "Promet, per favor, 3000000 de llocs de feina, 500,000 escoletes d'infants, un xec-regal de 1000 euros i un joc de tovalloles amb les inicials de l'interessat brodades a mà", li vaig dir. Em va renyar i va passar de mí. Em va dir que quina poca vergonya i no sé què de publicitat enganyosa i de polítiques antisocials. Va afegir que la política fiscal den Rajoy potser que fós una mica pitjor que la den ZP però que totes dues estaven tallades pel mateix patró: criminalitzar l'IRPF que és l'únic impost útil per redistribuir la renda, garantir el funcionament dels serveis públics i avançar cap a una societat amb igualtat d'oportunitats. Tenia raó, és clar.

2.- D'aquí una hora em reunesc amb els periodistes de cultura: anunciaré un Pla Director per a les festes populars de Palma. Unes directrius clares que permetin assolir dos objectius: ternir unes festes atractioves i de qualitat, capaces d'atreure gent de l'exterior i, també, fruit del consens i de la participació de tots: partits, entitats culturals, periodistes i ciutadans en general

3.- Avui, si no hi ha res de nou, s'esbuca l'edifici del carrer Brotad. Un guany evident per a la Soledat, per al Polígon de Llevant i per al conjunt de la ciutat i, sobre tot, un símbol d'un govern que no està disposat a consentir segons quines situacions

DIATARI 5 (Chenoa, aTIArFOC, la candidata, etc)

* Són les 2,00 h am i acab d'arribar a casa després del concert de na Chenoa. Moltíssima gent passant-s'ho bé i, a primera fila, joves cantant totes les cançons sense fallar una lletra. En acabar el concert, he tengut ocasió de parlar amb na Chenoa; una al.lota encantadora que sembla ser allò que diuen que és: senzilla, sensible, intel.ligent i amb un fort caràcter. Una dóna, per tant, de la qual els homos s'enamoren

* Avui matí roda de premsa de presentacií de l'aTIArFOC, acte de clausura de les festes de Sant Sebastià. Un megacorrefoc seguit d'un espectacle insòlit de llum, música, foc i color al Parc de la Mar. Ho hem presentat com la "major manifestació de cultura popular vista mai a les Illes". Ahí queda éso

* ... I demà matí, presentació de la candidata d'EU-EV a les eleccions generals. Avui, molta expectació entre els mitjans de comunicació, algúns dels quals s'ensumaven el tema. Demà dissabte vos ho contaré (ara, malgrat l'hora que és, encara no estic autoritzat)

Bona nit noctàmbuls

DIETARI 4

* Petit lio entre PSM i UM sobre la investidura de Rajoy. En dues paraules: Im - pressionant. El PSM guanyarà la batalla de no votar en Rajoy però això és insuficient perquè, en segons quins escenaris, Rajoy podria ser President sobre l'abstenció d'un diputat. El que cal dir és que, ni per activa ni per passiva, es permetrà que el PP governi a l'Estat però aquest compromís jo no estic segur que UM el pugui acceptar de cap manera perquè trenca de manera massa evident la seva vocació de frontissa. PS. El meu amic Joan Lliteres d'ERC ho explica magníficamernt al seu bloc i fa costat a UM: això de dretes i esquerres cal deixar-ho anar; discurs nacionalista a tope i a la investidura ja veure. Ai! amics del PSM: guardau-vos dels idus de març!

* Avui he plastificat i penjat el titular d'ahir del Mundo a cinc columnes i en portada: "Grosske adjudicó el correfoc al novio de la portavoz del GOB"... i en pàgines interiors surt la pobre portaveu del GOB com a part d'una operació de favoritisme i tràfic d'influències. Realment oiós. Ningú no pot sentir-se protegit d'aquesta màfia. que estava determinada a escriure un titular com aquest fós com fós. Era evident que si no era el novi de la portaveu del GOB hagués estat nebod del Secretari General del PSOE de Lloret i, si no, militant de CCOO i, si no, cosí del candidat del PSM de Marratxi... Em sap greu per aquest al.lot i la portaveu del GOB però és que, realment, amb això del Mundo tots, tots, tenim un problema democràtic important

* Ahir es va reunir la Comissió de Festes per parlar de Sa Rua. Recuperarem una gran ballada de carnaval al Born i modificarem lleugerament l'itinerari. Per l'any qui vé queda pendent si és possible trobar un sambòdromo així com toca i garantir més qualitat a carrosses i comparses... un altra festa en fase de transició

* I encara un altra en fase de transició: les beneïdes de Sant Antoni. Feia mal en els ulls l'absència d'infants entre el públic i a la desfilada (amb l'excepció d'algunes escoles que ho havien convertit en una activitat extraescolar) . Caldrà pènsar en canviar l'horari i permetre que els nins hi participin molt més. Molt bé, en canvi, haver canviat els premis a animals de raça per distincions a les persones que han adoptat animals a Son Reus. Un bon canvi de filosofia al meu parer

DIETARI 3 (El Mundo SENSE VERGONYA)

Avui m'he preocupat  dels circuits de tramitació de les queixes dels ciutadans davant l'Ajuntament (un autèntic desbarat així com està montat) i també de l'aplicació de la Llei de Dependència, de Brotad, de Sant Sebastià... i del punyetero Mundo... again.

El  titular d'avui, a quatre columnes, és de jutjat de guàrdia: "Ningún técnico de Cort firmó la adjudicación del Correfoc que aprobaron Grosske Y SU SECRETARIA (sic)". Tres mentides en quinze paraules és realment un rècord important. Per suposat, la proposta d'adjudicació sí duia la firma d'una tècnica (la mateixa que en anys anteriors), l'adjudicació no la va aprovar Grosske sinó la Junta de Govern i, per suposat, la meva Secretària, la pobre, no té res a veure en aquest tema ni ha firmat cap paper de l'expedient. El Mundo ho sap perfectament però li és exactament igual

No és que m'importi massa pel que a mí respecta i, com ha passat amb altres temes, informes vendran que determinaran les mentides d'aquesta tropa però no vos puc ocultar que tot això m'emprenya: m'emprenya la degradació del noble ofici d'informar que El Mundo representa, m'emprenya la impossibilitat de neutralitzar completament l'efecte de les mentides (fins i tot les més barroeres) i m'emprenya que s'empri sistemàticament la difamació i l'atac ad hominem com a eina política. Puaj!

M'en vaig a casa. Per si faltava poc, tenc la sensació que l'executiva del PSM d'avui vespre m'ha de donar un disgust

PS. Per cert, 12 hores després d'escriure aquest post m'ha arribat un informe del Secretari de l'Ajuntament afirmant que tot l'expedient d'adjudicació del Correfoc ha estat legal d'adalt a baix

 

 

 

DIETARI 2

Alguns comentartistes em plantejen temes ben interessants: imposts municipals, les festes de Sant Sebastià, la gestió del conservatori, el moviment veïnal... convertiré en posts els seus comentaris ben aviat.

Avui he fet la meva aportació a un document que treurem EU i EV sobre les eleccions generals: programa, discurs, criteris de relació amb altres forces de l'Estat, posició davant la investidura... Esper que ho tenguem llest el dilluns. Em sembla una manera coherent i sèria d'acostar-se al problema que contrasta positivament amb les sopes de sigles que ocupen la major part de la informació dels diaris.

Les notícies, avui matí, m'han posat de mal humor:  cinc treballadors morts a l'Estat espanyol en el dia d'ahir. un infant maltractat a Son Dureta, increment espectacular dels embarassos no desitjats (un 10% en un any)...

S'ha de fer qualque cosa amb el tema dels infants maltractats...i dels vells maltractats. Ens hem de posar totes les institucions fins que hi hagi la mateixa sensibilitat que existeix actualment amb la violència de gènere.

Quant als accidents laborals, he llegit avui als diaris que els sindicats estan preocupats per la darrera redacció del Pla de Xoc que elabora la Conselleria de Treball. No sé de què van aquestes diferències però, com a ex-Conseller de Treball, vull fer-li arribar un missatge públic a la meva amiga Margarita Nájera: canya amb aquest tema i sense pors. Els discurs d'algunes organitzacions empresarials en el sentit que més informació i menys repressiói és infumable. Aquí, com en el cas de la sinistralitat a les carreteres, només és efectiu crear un clima de què les coses es prenen seriosament i que les infraccions seran castigades. Tota la resta són vuit i nous i cartes que no lliguen.

Bona nit. Veig que és tardíssim (és que han vengut uns amics a sopar)

DIETARI

Ahir vaig sopar amb un nebod meu que es diu Carlos Tasada i em va dir que tenia el bloc molt abandonat. Té raó. Es complicat compatibilitzar-ho amb la voràgine de la feina institucional, amb el fet de no tenir gairebé temps de llegir els diaris.

I el cas és que tenc coses que contar, com per exemple:

Que m'ha encantat la devallada dels accidents de trànsit el 2007. A la categoria Estat d'aquest bloc veureu més d'un post dedicat al tema on es demanava mà dura com l'únic remei efectiu. S'ha començat a fer i ha donat resultats. Perquè no es dormin faré dos suggeriments més: obligar els fabricants de cotxes a posar limitadors no opcionals que no permetin marxar a més de 140 km/h. Els fabricants d'automòbils montaran en còlera però cal fer-ho. Tampoc no estaria malament visualitzar els punts negres a les carreteres. Els gestors de les carreteres s'emprenyaran però cal fer-ho. I com això moltes altres coses (per cert, tenc un comentari no publicat que em demana una trucada per parlar de la protecció de les mitjanes de les autopistes; que no es preocupin, els cridaré)

Que em sembla per meditar la bronca amb els Bisbes. Crec que el PSOE s'ha equivocat en manifestar tanta indignació: és donar-lis massa importància. L'Esglèsia té dret a dir el que vulgui i, en moltes coses, està totalment divorciada de la societat actual, però és el seu problema. La pregunta interessant és si el PP està disposat a dur les propostes del Bisbes al Congrés. També ha estat ocurrent en Llamazares quan ha dit que "cría obispos y te sacarán los ojos". El govern ZP, per evitar lios,  ha perllongat (amb correccions) el tracte de favor a l'Esglèsia Catòlica i , tanmateix, per res.

Que avui matí he presentat la Colcada dels Reis. Vos semblarà un doi però he estat content de poder explicar que ja no hi haurà infants al balcó de Cort (el mètode de selecció el vos podeu imaginar) que tots els infants  seran iguals, i que també els infants celíacs seran iguals als altres perquè els caramels no tendran gluten i que les properes edicions seran més vistoses perquè segurament canviarem el trajecte i, vaja, petites coses que m'encanta poder fer.

I que parlant de canvis, encara estic al.lucinat per les protestes del PP pels petitíssims canvis de la Festa de l'Estandard. No sé que faran l'any qui vé perquè llavors sí que n'hi haurà de canvis, canvis a millor, canvis per donar-li vistositat a la festa, per recuperar una tradició rica i molt interessant des del pùnt de vista històric. No sé si continuarà l'ofrena al Rei en Jaume però, en tot cas, esper que quedi clar que aquest acte no forma part del corpus tradicional de la festa que és un invent de fa uns pocs anys i que, a més, a algúns (com jo) els sembla un invent ranci i més que discutible des de molts de punts de vista

I... però no. Ni com a Dietari es pot consentir un post tan llarg. Bona nit

En memòria d'en Dionís i N'Aina

Comentari remes per: domingo | 23/11/2007, 10:13

Dia 22 de desembre farà una any que es va produir un accident a l'autopista que va acabar amb la vida del meu germà i la seva dona. En Dionís i n'Aina. Una furgoneta va travessar la mediana envaint el sentit contrari. El meu germà no va poder fer res per esquivar l'impacte i, com la meva cunyada i el conductor de l'altre vehicle, va morir a l'instant.

Aquest mateix accident es va tornar a repetir un mesos després i, per desgràcia, és probable que torni a repetir-se.

El que ha passat s'hagués evitat si alguna protecció entre els dos sentits de la circulació impedís el pas de vehicles a l'altre costat. Això ja no ho podem tornar enrere.

Entenc que construir aquesta barrera no és una operació senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Probablement tampoc sigui gaire popular, al tenir que interferir amb el funcionament normal de l'autopista. Tampoc permet fer una inauguració amb presència de periodistes ni treure gaire benefici polític.

Però hem poso en el lloc dels que tenen (teniu) capacitat de decidir aquestes qüestions i veig altres motivacions. Si podeu aturar un cotxe que va a envair la via contrària, estareu salvant no només la vida de dues, tres o més persones. Pot ser estigueu permetent créixer un nin amb els seus pares, deixant a dues famílies gaudir del nadal, de cada nadal, en lloc de patir-lo. Estireu canviant la vida de molta gent d'una forma difícilment igualable.

Et demano que facis el que estigui en les teves mans per evitar futures tragèdies com les que nosaltres, cada dia, recordem i patim.

 

FRANÇA I EL FUTUR DEL SINDICALISME

Qualsevol persona sensible al món del treball està mirant aquests dies l'onada de vagues que s'estan produint a França.

Sarkozy, beneficiat de l'estat de gràcia post-electoral, va més fort a la batalla i algúns, com el primer ministre Fillon, aposten clarament per derrotar el moviment sindical a la manera com ho va fer na Margaret Tatcher amb els miners anglesos: a las bravas i sense fer presoners. D'altres, com el propi Sarkozy, volen guanyar però també volen demostrar que saben arribar a acords i que el seu projecte és del segle XXI i no dels anys 70.

Entre els Sindicats també hi ha divisions: n'hi ha que volen morir "con las botas puestas" i n'hi ha, com Thibault,  el Secretari General de la CGT, que volen arribar a qualque tipus d'acord.

Avui comencen a negociar i no sé que pot passar (ho sap qualcú?) però és evident que el futur del Sindicalisme europeu més clàssic, i no només el de França, estarà marcat per com acabi aquest conflicte

Generació perduda ?

 Comentari remes per:

Òscar | 17/11/2007, 03:48

GENERACIÓ PERDUDA? CANVIEM DE TEMA!

Com ja tinc treinta-i-molts les meves trobades amb els amics de sempre són més que esporàdiques i envoltades d'un ambient familiar que recorda més a una revetlla escolar que a aquells simulacres assemblearis que havien estat ara fa no res.Ostia! Quinze anys! o són vint?

Comencem per riure'ns del més canós, una manera educada de dir-nos com ens trobem de desmillorats. La cana et fa vell, però a molts els hi cauen bé. Però aviat algú s'anima a donar un pas més i en un atac de sinceritat, fa un comentari sobre aquell que ja ni canes llueix. Com en el fons ens estimem, tots canviem de tema. En el mateix sentit, els respectius augments de talla de cinturó, és un tema que es tracta amb entusiasme, però sempre “sotovoce” i en petit comité. És una norma no escrita. Per educació i perquè ens estimem. Fins i tot aquells pocs que l'han augmentat poc ho genys ho respecten. Per allò de què, a aquestes edats, tothom te por de que surti el tema del que no vol xerrar.

Fetes les primeres bromes sobre el nostre desmillorament físic, el següent tema formal són els fills. Està clar que els estimem. Ens expliquem les gràcies dels nostres i escoltem les dels demés. Ho fem amb afecte i carinyo sincer, però no podem evitar ser parcials. Curiosament i només com a norma general, les gràcies dels fills dels altres només et serveixen per recodar una millor dels propis. El tema dels fills, et porta a parlar de les respectives escoles. Aquí retrobem, per fí, un primer tema amb connotacions polítiques o ideològiques. Pública/Privada, religiosa/laica. Malauradament, com el meu grup d'amics compta amb docents en actiu, com és el meu cas, el tema deriva o bé a qüestions personals o es deixa pendent, no sigui que ens enfadem. Perquè ens estimem i no volem fastidiar la nit a ningú. Això dóna peu a tot un seguit de converses laborals per grups d'afinitat, sigui la que sigui.

Ja a taula, i amb els respectius descendents sopats i anestesiats amb una bona peli de Disney o absorts per la Play, si no ha sortit abans, les hipoteques comanen les converses. Els que no tenim, volguem o no, hem de defensar la nostra opció, davant l'immensa majoria de propietaris.

He de dir aquí, que el meu grup d'àmics és clarament progressista. Vull dir d'esquerres. Tenim uns pocs ( una parella!) clarament de dretes i un parell que es mouen més en l'eix nacionalista. Són antinacionalistes, diuen ells. No som representatius, es clar. Però només políticament parlant. Crec.

Sopem amb plats i coberts i copes i estovalles. I recordem de quantes maneres diferents haviem sopat fa uns anys. No ens enyorem, ara sopem millor. Nostalgia una mica, però no del sopar.

No és sempre exactament així, però un cop els nins dormits, la taula desparada i begudes unes copes, algunes nits, reprenem converses en les que ens retrobem assembleariament. I aprenem molt uns dels altres.

Pels volts de l'estiu, en una trobada entranyable en el dúplex d'uns dels amics, situat en una urbanització dels voltants de Madrid, em vaig atrevir a lloar la nostra generació i a exhortar al personal a pendre consciència de la nostra responsabilitat generacional:
Som els nets de la república, els fills dels pares de la transició. Ens sobra el pa que no van tenir els nostres avis, tenim la formació que els nostres pares van llaurar, en quin món volem que visquin els nostres fills?
Com en el fons ens estimem. Vam canviar de tema

La resposta no és en el vent. Comencem a ser la generació que comana el món. Que fem? Canviem de tema?

Comentario mañanero

Comentari resmes per:

 Alicia | 11/11/2007, 06:31

comentario mañanero

Creo que la misión que tenemos todos en la vida es ser absurdamente felices, algunos lo consiguen, otros simplemente lo intentan y otros no saben todavía que la vida va de eso. Hace un rato que he abandonado un bar donde he dejado varias soledades buscándose. No sé si se habrán encontrado, pero desde luego algunas lo intentaban de manera insistente. Cuando llegan determinadas horas de la noche (o de la mañana) es gracioso ver como en los bares todo el que tenía que ligar hace rato que lo ha hecho (y probablemente se ha largado a lugares más reconforantes) y quedan entonces esas almas solitarias intentado encontrarse. Saben que el tiempo apremia, pronto cerrarán, y toda clase de tácticas de seducción facilonas surgen preseas de la premura. Desconocidos te invitan apresuradamente a acercate a la barra para tomar una copa, cuerpos bailando incesantes mostrando lo mejor de sí mismos... queda poco tiempo, son más de las cinco...

 

Temes interessants

Comentari remes per :

 josep | 25/10/2007, 08:34

temes interessants

Aquí deix dos enllaços que em semblem molt interessants per ser debatuts , esper que tu també ho consideris. Gracies
http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?
pRef=1694_5_302987__Opinion-Espases-nuevo-modelo-gestion

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+191619

 

Forces nacionalistes

 

Comentari remes per :

JÙLIA | 20/10/2007, 01:31

Forces nacionalistes
Juntar forces per sa propera trobada electorales es un tema que ha sortit fa poc temps de Entesa per Mallorca.Personalment no ho veig gaire clar! Podrien les forces nacionalistes puguin fer un front comú per defensar ses illes ? .
UM amb Entesa = cap problema

ERC = Molta gent estaria d´acord

UM+ERC+Entesa = Cap Problema
ERC+ENTESA+UM Cap Problema
Entesa+UM+ERC = Cap Problema

PSM= crec que tot dependrà dels seus dirigents .

UM+ERC+Entesa+PSM ,ENTESA+PSM+UM+ERC+ALTRES FORCES POLÍTIQUES = 1 DIPUTAT per ses nostres illes. Força a Madrid per lluitar pel nostre futur.
La realitat ens diu que em de juntar a tota sa gent per poder treure un diputat i tenir qualquna cosa a dir a Madrid.
Que pensau? Es una utopia?

 

Contaminación lumínica

 Murex | 09/10/2007, 10:14

Contaminación luminica

Un problema cada vez mas palpable en Ciutat, es la contaminación luminica, que nos ha robado las estrellas. Me gustaria saber si el Ajuntamente tiene algun proyecto con este desastre que signfica llenar las noches cada vez con mas luz, no poder dormir con las ventanas abiertas debido a la luz de la calle. La noche es para la obscuridad no para la luz, la obscuridad nocturna ayuda a descansar, relaja y sobre todo permite ver las estrellas.
http://www.adn.es/blog/el_astrolabio/tecnologia/20071008/POS-0008-contaminacion-luminica.html

 

Modelo de TV

 Televidente | 30/09/2007, 02:23

Este es vuestro modelo de TV?

Seguro que muchos de los usuarios más habituales de FórmulaTV.com se formularán la misma pregunta. Pues bien, en este artículo se van a analizar al detalle las audiencias de la cadena autonómica balear a la que, según los datos de esta última semana, no le ha venido nada bien el cambio radical de su parrilla.

La nueva temporada de IB3 ha llegado cargada de novedades pero los telespectadores de "ses Illes Balears" le han dado la espalda a la mayoría de ellas. Así, el pasado viernes la cadena balear despedía la temporada de verano con un 9,3% en el acumulado diario y un 7,9% en el acumulado mensual, este viernes, sin embargo la emisora ha bajado a un 3,9% de media diaria, lo que equivale a una caída del 58% en tan sólo 7 días; y a un 7,3% en el acumulado mensual, lo que supone una pérdida de seis décimas en una semana.

En cuanto a la pérdida en el acumulado semanal el dato es más claro todavía. En tan sólo una semana ha pasado de tener un 8,3% a un 4,5% es decir, un descenso de casi la mitad del share acumulado, un 45,8%.

Incluso los espacios más veteranos y más queridos por la audiencia balear como 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs' o 'Laberint de passions' han visto mermada su audiencia de manera considerable. El caso de Paquita Tomàs y su buena cocina es más que destacable ya que, además, ha pasado a emitirse a razón de dos episodios diarios. Tan sólo los servicios informativos y el espacio infantil 'Mira sa tele' por la mañana logran mantener los resultados respecto a la etapa anterior.

Análisis de la mañana y la sobremesa-tarde, las franjas con más cambios
Franja matinal: De 8:00 a 14:00
En la franja matinal se han producido bastantes novedades. Para la nueva temporada se han eliminado todas las series y telenovelas ('Hércules', 'Súbete a mi moto', 'Pacific blue'...) y se ha optado por series y documentales en catalán.

A primera hora, la telenovela 'Súbete a mi moto' deja paso a 'El viatger del temps', una serie de ciencia ficción donde dos físicos realizan viajes en el tiempo, con los siguientes resultados:

Viernes 21: 'Súbete a mi moto': 2.000 y 7,4%
Jueves 20: 'Súbete a mi moto': 2.000 y 7%
Miércoles 19: 'Súbete a mi moto': 2.000 y 4,9%
Martes 18: 'Subete a mi moto': 1.000 y 4,9%
Lunes 17: 'Súbete a la moto': 0.000 y 1,4%
Media semana del 17 al 21: 5,12%

Viernes 28: 'El viatger del temps': 0.000 y 1,6% / 0.000 y 0%
Jueves 27: 'El viatger del temps': 0.000 y 0% / 0.000 y 0,8%
Miércoles 26: 'El viatger del temps': 0.000 y 0% / 2.000 y 4,3%
Martes 25: 'El viatger del temps': 0.000 y 0% / 0.000 y 0%
Lunes 24: 'El viatger del temps': 2.000 y 8,4% / 4.000 y 13,3%
Media semana del 24 al 28: 2,84%

Es decir, la misma franja ha sufrido una pérdida de 6,6 puntos o, lo que es lo mismo, el 44,5% de la audiencia de la pasada semana ha dejado de ver esta semana la cadena balear en esta franja.

Siguiendo con la mañana el siguiente espacio sustituído es un doble capítulo de la veterana serie 'La niñera' por documentales y docu-shows en catalán como 'El món des de baix', 'Balears des de l'aire', 'Aeroport PMI-MAH-IBIZ' o 'Tríptic'.

Viernes 21: 'La niñera': 5.000 y 12,3% / 5.000 y 14,9%
Jueves 20: 'La niñera': 3.000 y 9,1% / 8.000 y 18,8%
Miércoles 19: 'La niñera': 3.000 y 6,4% / 6.000 y 12,8%
Martes 18: 'La niñera': 6.000 y 16,6% / 8.000 y 14,7%
Lunes 17: 'La niñera': 0.000 y 0% / 1.000 y 3,7%
Media semana del 17 al 21: 10,93%

Viernes 28: 'El món des de baix': 0.000 y 0,2%
Jueves 27: 'Tríptic': 0.000 y 0,3%
Miércoles 26: 'Aeroport PMI-MAH-IBIZ': 1.000 y 1%
Martes 25: 'Balears des de l'aire': 1.000 y 4,2% / 1.000 y 4%
Lunes 24: 'Balears des de l'aire': 4.000 y 11,2%
Media semana del 24 al 28: 5,6%

Esta vez la caída es de 5,33 puntos en una semana lo que equivale a una pérdida del 48,76% de la audiencia en tan sólo siete días en esta franja.

A partir de las 11:30 de la mañana la autonómica balear decide sustituir la serie de aventuras 'Hércules' por el serial de producción balear 'Vallterra'. El resultado no puede ser más claro:

Viernes 21: 'Hércules': 3.000 y 9,7% / 12.000 y 22,6%
Jueves 20: 'Hércules': 13.000 y 20,8% / 16.000 y 27%
Miércoles 19: 'Hércules': 9.000 y 18,1% / 13.000 y 20,8%
Martes 18: 'Hércules': 8.000 y 14,7% / 17.000 y 23,6%
Lunes 17: 'Hércules': 0.000 y 0,8% / 12.000 y 19,2%
Media semana del 17 al 21: 17,73%

Viernes 28: 'Vallterra': 1.000 y 1%
Jueves 27: 'Vallterra': 1.000 y 1,6%
Miércoles 26: 'Vallterra': 2.000 y 2%
Martes 25: 'Vallterra': 2.000 y 3,3%
Lunes 24: 'Vallterra': 1.000 y 1,3%
Media semana del 24 al 28: 1,84%

Es decir, de 11:30 a 13:00 se han perdido nada más y nada menos que 15,89 puntos lo que supone una pérdida del 89,62% de la audiencia.

A las 13:00 llega el turno de Paquita Tomàs, la cocinera más televisiva de "ses Illes" dobla su presencia en IB3 desde el pasado lunes con unos resultados más bien discretos:

Viernes 21: 'Pacific blue': 14.000 y 14% / 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs': 29.000 y 15,4%
Jueves 20: 'Pacific blue': 19.000 y 18,5% / 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs': 24.000 y 17,4%
Miércoles 19: 'Pacific blue': 18.000 y 17,2% / 'Sa bona cuina de Paquita Tomas': 20.000 y 13,1%
Martes 18: Pacific blue': 19.000 y 17,8% / 'Sa bona cuïna de Paquita Tomàs': 27.000 y 16,7%
Lunes 17: 'Pacific blue': 13.000 y 12,1% / 'Sa bona cuïna de Paquita Tomàs': 23.000 y 15,3%
Media semana del 17 al 21: 15,75%

Viernes 28: 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs': 1.000 y 1,6% / 13.000 y 10%
Jueves 27: 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs': 1.000 y 0,7% / 19.000 y 12,4%
Miércoles 26: 'Sa bona cuina de Paquita Tomas': 12.000 y 9,6% / 33.000 y 19,1%
Martes 25: 'Sa bona cuïna de Paquita Tomàs': 8.000 y 9,7% / 10.000 y 7,8%
Lunes 24: 'Sa bona cuïna de Paquita Tomàs': 1.000 y 0,8% / 22.000 y 14,3%
Media semana del 24 al 28: 8,6%

Es evidente que la combinación de 'Pacific blue' y 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs' funcionaba mucho mejor que la doble sesión culinaria. El hecho es que la cadena se deja en esta franja 7,15 puntos, es decir, el 45,4% de la audiencia ha dejado de ver IB3 en las horas previas a los informativos.

En cuanto a los informativos, hay que decir que la mejoría ha sido bastante notable pasando, por ejemplo, del 14,5% de hace siete días al 17,7% de este viernes.

Franja de sobremesa y tarde: De 15:00 a 20:30
Otra parte de la jornada que ha sufrido profundos cambios en una semana. La cadena ha decidido eliminar la telenovela 'Gata salvaje', las series 'Pacific blue' y 'Walker' y el clásico cine del Oeste que venía emitiendo la emisora desde hace meses para pasar a emitir el magacín de sobremesa 'El Born' dirigido y conducido por Lina Pons, el contenedor infantil 'Mira sa tele', documentales sobre las Islas y su gente y 'Balears directe'. Los resultados se pueden observar a continuación:

En la sustitución de 'Gata salvaje' por 'El Born' los datos arrojados no pueden ser más evidentes:

Viernes 21: 'Gata salvaje': 32.000 y 12,8%
Jueves 20: 'Gata salvaje': 32.000 y 11%
Miércoles 19: 'Gata salvaje': 42.000 y 15,4%
Martes 18: 'Gata salvaje': 39.000 y 15,7%
Lunes 17: 'Gata salvaje': 30.000 y 12,2%
Media semana del 17 al 21: 13,42%

Viernes 28: 'El Born': 4.000 y 1,7%
Jueves 27: 'El Born': 1.000 y 0,5%
Miércoles 26: 'El Born': 3.000 y 1,3%
Martes 25: 'El Born': 2.000 y 0,8%
Lunes 24: 'El Born': 4.000 y 1,7%
Media semana del 24 al 28: 1,2%

Lo que supone una diferencia de 12,22 puntos de share, es decir, el 91,05% de la audiencia ha dejado de ver IB3 de las 15:30 a las 17:15.

A continuación el veterano contenedor infantil 'Mira sa tele' pasa a sustituir a las series 'Pacific blue' y 'Cazatesoros' y al espacio de humor 'Just for laughs' que ya de por sí obtenían resultados discretos.

Viernes 21: 'Pacific blue': 7.000 y 3,2% / 'Just for laughs': 6.000 y 2,8%
Jueves 20: 'Cazatesoros': 5.000 y 1,8% / 'Just for laughs': 6.000 y 2,7%
Miércoles 19: 'Pacific blue': 12.000 y 4,7% / 'Just for laughs': 10.000 y 4,2%
Martes 18: 'Pacific blue': 8.000 y 3,7% / 'Just for laughs': 8.000 y 4,3%
Lunes 17: 'Pacific blue': 9.000 y 4,2% / 'Just for laughs': 7.000 y 3,4%
Media semana del 17 al 21: 3,5%

Viernes 28: 'Mira sa tele': 3.000 y 1,7%
Jueves 27: 'Mira sa tele': 1.000 y 0,6%
Miércoles 26: 'Mira sa tele': 3.000 y 1,3%
Martes 25: 'Mira sa tele': 2.000 y 1%
Lunes 24: 'Mira sa tele': 1.000 y 0,8%
Media semana del 24 al 28: 1,08%

Esta vez la pérdida es de 2,42 puntos lo que equivale a que el 69,14% de los espectadores se han pasado a otro canal en dicha franja horaria.

Para finalizar la tarde, los programadores de la cadena han optado por sustituir el cine del Oeste y 'Walker' por documentales en catalán, 'Just for laughs' y 'Balears directe'/'IB3 Notícies Mallorca'. El resultado se muestra a continuación:

Viernes 21: 'Cinema' "Diez forajidos": 12.000 y 7,7% / 'Walker': 25.000 y 14,6%
Jueves 20: 'Cinema' "Los centauros del desierto": 15.000 y 8,4% / 'Walker': 29.000 y 14,6%
Miércoles 19: 'Cinema' "Wichita": 26.000 y 13,5% / 'Walker': 33.000 y 16,4%
Martes 18: 'Cinema' "Raza de violencia": 10.000 y 6,3% / 'Walker': 18.000 y 9,4%
Lunes 17: 'Cinema' "Cimarron kid": 13.000 y 7,7% / 'Walker': 13.000 y 8,3%
Media semana del 17 al 21: 10,69%

Viernes 28: 'Pobles Illes Balears': 8.000 y 5,1% / 'Balears directe': 8.000 y 4,7%
Jueves 27: 'Illencs': 9.000 y 4,6% / 'Balears directe': 16.000 y 6,8%
Miércoles 26: 'Illencs': 2.000 y 1,2% / 'IB3 Notícies Mallorca': 8.000 y 4%
Martes 25: 'Trot': 3.000 y 2,3% / 'Just for laughs': 3.000 y 2% / 'Balears directe': 28.000 y 11%
Lunes 24: 'Illencs': 2.000 y 1,3% / 'Balears directe': 13.000 y 5,8%
Media semana del 24 al 28: 4,44%

Antes de los informativos de la noche la cadena pierde 6,25 puntos lo que se convierte en una pérdida del 58,47% de la audiencia.

Prime time
Por último, para completar este especial por franjas, se analizarán los prime time de estas dos últimas semanas. Se considerarán de esta franja las horas que comprenden las 22:00 y las 0:00 aproximadamente.

Viernes: 'Grand Prix' vs 'Un món de criatures' / 'Així es la vida'
Viernes 21: 'Grand Prix': 26.000 y 8,7%
Viernes 28: 'Un món de criatures': 12.000 y 4% / 'Així és la vida': 2.000 y 0,8%
Diferencia puntos / Caída audiencia (%): 6,3 / 72,41%

Jueves: 'Temporada alta' vs 'El món des de baix' / 'Babilònia'
Jueves 20: 'Temporada alta': 14.000 y 4,2%
Jueves 27: 'El món des de baix': 13.000 y 3,4% / 'Babilònia': 5.000 y 1,4%
Diferencia puntos / Caída audiencia (%): 1,8 / 42,85%

Miércoles: 'Cinema' vs 'Tríptic' / 'Cinema'
Miércoles 19: 'Cinema' "Billy Elliot": 19.000 y 5%
Miércoles 26: 'Tríptic': 11.000 y 2,7% / 'Cinema' "Les empremtes del crim": 21.000 y 5,3%
Diferencia puntos / Caída audiencia (%): 1 / 20%

Martes: 'Eyes' vs 'Aeroport' / 'Tecnologia contra el terrorisme'
Martes 18: 'Eyes': 14.000 y 3,3% / 35.000 y 7,7%
Martes 25: 'Aeroport PMI-MAH-IBIZ': 18.000 y 4,5% / 'Tecnologia contra el terrorisme': 6.000 y 1,7%
Diferencia puntos / Caída audiencia (%): 2,4 / 43,64%

Lunes: 'Cinema' vs 'Trolley'
Lunes 17: 'Cinema' "Saints and soldiers": 15.000 y 4%
Lunes 24: 'Trolley': 13.000 y 3,5%
Diferencia puntos / Caída audiencia (%): 0,5 / 12,5%

¿Dónde han ido los espectadores de IB3?
Esta pregunta también se la formularán muchos de los usuarios de FórmulaTV.com. La respuesta es difícil de obtener y para ello se pasará a analizar qué ha sucedido con las otras emisoras del país en estas dos semanas en la región de las Islas Baleares.

La 1
Semana del 17 al 21: 21,4%
Semana del 24 al 28: 21,9%
Diferencia: +0,5%

La 2
Semana del 17 al 21: 3,1%
Semana del 24 al 28: 3,7%
Diferencia: +0,6%

Antena 3
Semana del 17 al 21: 14,8%
Semana del 24 al 28: 15,2%
Diferencia: +0,4%

Cuatro
Semana del 17 al 21: 4,6%
Semana del 24 al 28: 5,3%
Diferencia: +0,7%

Telecinco
Semana del 17 al 21: 21,3%
Semana del 24 al 28: 21,7%
Diferencia: +0,4%

laSexta
Semana del 17 al 21: 4,6%
Semana del 24 al 28: 6%
Diferencia: +1,4%

Como se puede observar, la cadena que mayor beneficio ha obtenido del descenso de audiencia de IB3 ha sido laSexta (+1,4%) por más de medio punto de diferencia respecto a Cuatro (+0,7%). Antena 3 y Telecinco son las que han percibido en menor medida esta caída (+0,4%).

EL BLOC DE JORDI BAYONA

  1.  
    ¿Censura? | 30/08/2007, 20:35
  2. Restriccions???

    Upps!! En Jordi Bayona ha restringit el blog i diu que hi haurà canvis. Justament ara??? Abans li anava bé que la web servís per donar canya al PP però i ara???
    Mal anam si quan tocam cadira no acceptam les crítiques.

DE PONT

Arreglades les meves relacions amb la Mare de Déu de la Salut, m'en vaig de pont amb la Mare de Déu d'agost fins dilluns qui vé.

Portau-vos bé. M'en duc quatre pintures i quatre teles per pintar i tres llibres sobre pintors: Berthe Morrissot, Claude Monet i - un tribut a la cultura local - Laureà Barrau.

Si tenc el mal gust de morir en aquests desplaçaments vacacionals curts que, segons la Dirección General de Tráfico, són tan perillosos, aprofit per demanar disculpes i disculpar totes les ofenses comeses i rebudes i també per deixar constància pública que això  de viure, ben mirat, sempre m'ha semblat interessant, entretengut i, en moltíssimes ocasions, senzillament, la monda

POBRE XIRINACS

Els anys 70, Lluis Maria Xirinacs era una mica com el Mahatma Ghandi de la transició. Es va jugar el físic repetidament amb vagues de fam i amb altres actes de protesta on reclamava la llibertat, l'amnistia i, en definitiva, la fi de la dictadura franquista.

Jo vaig tenir el privilegi de coneixer-lo per aquella època i record perfectament el seu discurs brillant i captivador al qual acompanyava una aparença física més aviat imponent.

Lamentablement, quan va arribar la democràcia, Lluis Maria no sapigué preservar el tresor d'autoritat moral que havia acumulat

El testimonialisme és fantàstic en una dictadura però poc útil en democràcia. Als seus posicionaments polítics cada cop més extrems sumà aventures impossibles com un cooperativisme de consum destinat, "inevitablement", a fer devallar els preus en cadena i un negoci de segells igualment destinat al naufragi.

Xirinacs ha volgut posar-li èpica al seu suïcidi i tampoc no li ha sortit. Els Països Catalans segueixen igual d'esclaus (o no) ara que abans de la seva mort. I a mi em fa mal al cor aquest final perquè, des de la llunyania, m'el continuava estimant 

La polèmica sobre IB3

Maria | 06/08/2007, 10:54

No tiene que ver con el tema

Señor Grosske estoy estupefacta porque han expulsado a Nadal de IB3 por su "mal catalán" osea, como mi marido, por hablar mallorquín. Esta noticia deberia ser un escándalo, ya que significa que solo podran hablar en IB3 las personas que hablen como los de barcelona o standar y con un acento como Joel Joan.

Los que tenemos como primera lengua el castellano y aprendemos catalán jamás podremos trabajar en IB3?

Es un escándalo que se expulse a alguien por hablar mallorquín y emplear lo que cínicamente se dicen "barbarismos" , es que en TV3 todos hablan correctamente?

Te imaginas que expulsaran de A3, TVE1 etc a alguien por tener acento andaluz? o bien por tener acento alemán, yugoslavo ...?

El bloc deberia reaccionar ante esta medida tan autoritaria de UM

 

Antenes de telefonia mòbil

 Achtung minen ! | 10/07/2007, 12:06

El PP mata

He conocido nuevos casos de cáncer en gente casada y con hijos que viven en las proximidades de antenas de teléfonia móvil.

 

PERE MASCARO

Avui trobareu algunes notes necrològiques sobre Pere Mascaró. Cap retret a fer sobre el seu contingut: és l'habitual en aquests casos... però el que diuen em sembla tan pobre...

Pere Mascaró fou militant d'EU de tota la vida, fou director - i creador - del Servei d'Ocupació de les Illes Balears, Director de l'Escola de Treball Social, regidor de l'Ajuntament de Palma, economista... però fou moltes coses més i molt més importants: per això he vist tanta gent amb els ulls vermells quan s'ha assebentat de la seva mort

Pere Mascaró era intel.ligent i competent però, sobre tot, era lleial, coherent, honest i bona persona.

Com que era honest, els seus compromisos polítics i personals eren profunds, sentits i, per tant, indestructibles; com que era honest, era lleial i coherent i, com que era bona persona, jo crec que, bàsicament, va ser una persona feliç . I això, ara mateix, és la única cosa que em dóna una mica de conhort

Enllaços del bloc

 
la més guapa: Na Nanda! | 04/07/2007, 15:46
suggeriments

Hola Eber,

a l'apartat d'enllaços et manquen: enllaç a la blogosfera del BLOC i enllaç al nou blog de na Nanda Ramon. Enllaç al blog del cap de llista del BLOC PER MALLORCA i portaveu del grup BLOC PER MALLORCA i PSM-VERDS al parlament balear. enllaç a Eivissa pel canvi i al de GENT PER FORMENTERA. Enllaç al BLOC JOVE.

de res.

QUE LE PASA AL BLOC?

Que le pasa al blog?

Hola Grosske, no entiendo que cambios han hecho a tu blog.

¿Es normal que el comentario de un usuario "AJUNTAMENT DE PALMA: A CURRAR" que parece esta firmado por ti "grosske | 02 Juliol, 2007 13:25" aparezca en la portada y tu pases a comentar en otro link?

Saludos y gracias por seguir aquí.

click clik | 02/07/2007, 14:37

LLENGUATGE DE SIGNES

ESTAS DE ENHORABUENA El pasado jueves 28, el Pleno del Congreso de los Diputados aprobó por unanimidad la ley que reconoce la lengua de signos ESPAÑOLA y la lengua de signos CATALANA. De esta manera,las barreras que han impedido el acceso de las personas sordas a la educación, la cultura, a todos los bienes y servicios de la sociedad empiezan a ser derribadas ya que la ley supone un reconocimiento definitivo de la identidad bilingüe y bicultural de estos ciudadanos. Una reivindicación histórica que es tambié;n el triunfo de aquellos que asumen las necesidades de los demás como propias. Es el caso de Eberhard Grosske que siempre entendió perfectamente la historia de esta comunidad que ha tenido que reivindicar desde la más absoluta carencia de derechos reales ( y en algunas pocas incluso legales), su estatus como personas con los mismos derechos que el resto de la sociedad. El primer debate sobre el estado de la comunidad accesible para los ciudadanos sordos de Baleares fue gracias a su propuesta como Conseller de Treball, la Proposición no de Ley en la que el Parlament instó a proteger y promover la LSC fue una propuesta de Esquerra Unida en la misma época. Más tarde en el Ayuntamiento logró la aprobación de medidas en la misma línea y ha seguido reclamándolas desde su nueva posición. Está claro que hoy igual que nosotros estás de enhorabuena. GRACIAS

BLOC: NOVA ETAPA

En primer lloc, gràcies a tots els que heu opinat al post anterior i m'heu ajudat a prendre decisions sobre el bloc. Les decisions són les següents:

1.- El bloc no es tanca, crec que, efectivament, seria una manca de respecte cap els lectors actuals i potencials i un retrocés des del punt de vista de la comunicació política.

2.- El mantenc, en bona mesura, com una manera d'obligar-me a donar resposta a qualsevol pregunta o demanda d'opinió... d'obligar-me a donar la cara, vaja

3.- En aquest sentit (i sense perjudici dels posts que jo continui publicant normalment) el compromís es convertir els comentaris que vagin en aquesta línia en nous posts que obrin debat sobre el tema en qüestió (un debat on jo també intervindré per donar resposta a l'opinió o informació demandada)

4.- Quant als temes, tot està obert tant pel que fa als meus posts com pel que fa als que inicieu vosaltres amb els vostres comentaris (modificaré el sistema de categories a partir d'ara per fer-ho més funcional)

5.- El major protagonisme dels comentaris anirà acompanyat de la seva moderació. Els comentaris han d'atenir-se al tema tractat o tenir prou contingut per convertir-se en un nou post. Així mateix han de renunciar a l'insult personal malgrat que la crítica a les conductes pugui ser tan contundent com es cregui necessari

6.- Calcul que el bloc perdrà "calentura" i sortirà ràpidament del hit parade de balearweb. A canvi, m'obligarà a abandonar el lleig costum de "depositar" el meu post i no intervenir gairebé mai en el debat posterior i, en definitiva, m'obligarà, com deia abans, a "donar la cara" de manera més sistemàtica. Esper que la pèrdua de quantitat és compensi amb una major qualitat

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS