Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: Estat espanyol

10 MENSAJES PARA LA X ASAMBLEA DE IU

Tania Sanchez, Juan Peña y yo pensamos que hay 10 mensajes que la X Asamblea de IU debe lanzar a la sociedad

EL PROBLEMA NO ES URDANGARIN, ES LA MONARQUIA

Aqui teniu algunes coses que EU proposarà al grup d'IU en el Congrés sobre el tema de la Monarquía. Val la pena

AYUNTAMIENTOS MACHACADOS

Lo de la prohibición del endeudamiento municipal es malo pero no es lo peor.

Lo del endeudamiento es malo porque el gobierno socialista hace con Ayuntamientos Diputaciones y Consells lo que no se atreve a hacer con ninguna otra administración pública, porque no distingue entre los Ayuntamientos que ahora mismo están  más endeudados y los que están menos y, también, porque no distingue entre tipos de inversión: por lo visto da igual crear un centro especial de empleo o un centro de servicios sociales o construir vivienda pública que cubrir una piscina municipal o remodelar una zona verde

Pero aún es peor algo que está pasando desapercibido enmedio de esta crónica teatral a la que algunos también llaman "crónica política". El gobierno se ha desdicho de su promesa de aprobar este año una nueva ley de financiación local. Primero dijo que el acuerdo sobre financiación autonómica tenía que ser paralelo a la local; después que no, que primero lo autonómico pero que en el 2010 tendríamos una nueva ley de financiación local y ahora que nada, que no están los tiempos para financiar nada y Chaves promete un nuevo marco de financiación... a los consistorios que se constituyan el 2011, después de las elecciones municipales.

Dicho en otras palabras: la institución que apechuga con los muertos y los heridos  (socialmente hablando) de la crisis van a estar con menos recursos que nunca para atender a los ciudadanos. Todo muy social, como puede verse

ETA: MES ATEMPTATS

ETA ha donat per finalitzada una treva que tots, llevat d'ella mateixa i d'HB, donàrem per acabada després de l'atemptat de Barajas.

Avui matí tendrem les reaccions dels diferents partits davant aquesta notícia. Es una temptació aficar-se en aquest embolic: repercussions de la nova situació per al PP, per al PSOE i per a la resta de partits, repercussió sobre les properes eleccions generals, repercussió sobre la situació política d'Euskadi... Ara mateix totes les tertúlies de ràdio i televisió ja en venen plenes d'aquest tipus d'anàlisi

Però a mí, ara mateix,  tot això no em motiva gaire.

Ara mateix, el que em demana el cos es recordar que ETA, afortunadament, perdrà la seva batalla de manera estrepitosa; ETA, tard o d'hora, acabarà la seva activitat sense haver aconseguit cap dels seus objectius. I això em fa content perquè ETA no té gens ni mica de raó. ETA no té dret a fer el que fa, per cap causa, per cap raó, per cap circumstància.

I això, ja ho veis, és l'única anàlisi que em fa ganes fer tal dia com avui

QUIERO QUE ME LO DESTRUYAS TODO...

Votar per Correu és administativament complicat per la mateixa raó que el vot és secret: per evitar que el votant pugui sentir-se coaccionat - per qualsevol raó - a l'hora de votar. Es un tema delicat.

 

Vos imaginau un partit que suggerís als seus militants empresaris que recollissin el vot per correu dels seus empleats? militants que s'"oferissin" a recollir el vot per correu dels funcionaris interins?... o dels contrastistes de l'administració o del propi partit?...

Es per això que el cas Melilla no és cap doi i ha fet molt bé el jutge d'imputar el Gerent del PP de Melilla, Javier Lence, per falsificació de document públic.

Però les responsabilitats no acaben aquí. Com informa avui El País, el President del PP de Melilla i el propi Lence mentiren a l'opinió pública el dia 14 d'abril quan, després de la declaració del jutge, negaren públicament qualsevol tipus d'imputació o que el jutge hagués apreciat cap tipus de delicte.

Era el moment en què la consigna del partit era negar-ho tot i dir que "aquí no ha pasado nada". Per això dos dies després, Angel Acebes - Oh, sí, él de nuevo! - va fer una roda de premsa dient que el que havia fet el PP de Melilla és "una práctica normal y habitual" i va brandir patèticament uns papers baixats d'Internet que no tenian cap tipus de validesa a l'hora de votar per correu.

Lence, que, segons El Pais, "Una hora antes de la intervención policial, telefoneó a uno de los dueños de la imprenta y le pidió que destruyera todo, que le pasara los gastos de todas maneras y que no hiciera ninguna factura del encargo que le había hecho" haurà de respondre davant la justícia però la pregunta és: respondran el President del PP de Melilla i el Sr. Acebes de les seves mentides?. Es pronunciarà el Sr. Rajoy sobre el tema o farà una mitja verònica com quan li demanen pel seu sou?

POBRE PP!, AUFEGANT-SE EN LES SEVES MENTIDES

Avui és de lectura obligada la portada de El Peiodico de Catalunya. Es tan bona, que no dubteu en clikar l'opció de veure-la en PDF.

El problema no és només que Acebes mentís de l'11 al 14 de març del 2004, el problema és que ahir continuava mentint a una entrevista amb Antena 3.

El problema no són només les mentides d'Acebes, el problema són les cridades personals de n'Aznar als directors dels principals mitjans de comunicació per tal de reafirmar l'autoria d'ETA;el problema són les instruccions a totes les embaixades perquè traslladassin als respectius governs estrangers l'autoria d'ETA... el problema és que, ara mateix, el PP continúa posant en solfa la netedat del judici de l'11-M

Avui matí, sobre les 8,30 en Federico Jiménez Losantos, com un mico rabiós a la seva gàbia eclesiàstica ha dit, textualment, que el jutge instructor de l'11-M ha mentit, que la fiscal ha mentit i que la comissió d'investigació de l'11-M fou "la Lonja del perjurio" on tots, llevat de n'Aznar, Acebes i companyia, varen mentir.

Estic content que una estratègia política basada en la mentida, la demagògia, la crispació i uns plantejaments de dreta extrema torni a fracassar (com ja va fracassar el 2004).

Mentres escric aquestes línies, em boten als ulls altres notícies: el president del Consell Consultiu, molt proper a Jaume Matas, imputat pel cas Andratx, el pocavergonya den Miquel Ramis contextualitzant el premi recentment rebut pel GOB en les presumptes irregularitats urbanístiques de Miquel Angel March... Quin oi!

Estic segur que el dia 27 de maig molta gent agafarà la papereta de vot apostant fonamentalment per una cosa: la decència 

ENDIVINALLA IMPORTANT

Quin és el fil conductor d'aquestes quatre notícies?:

- L'acord a Irlanda del Nord entre Unionistes i Republicans (Ian Paisley i Gerry Adams), representants dels dos extrems del mapa polític nordirlandés, per formar un  govern conjunt

- La declaració d'Ibarretxe davant els jutges per haver-se reunit amb els dirigents d'HB (i, ja de pas, la potada que va rebre un representant del Foro d'Ermua a les portes del jutjat)

- La sentència que condemna a la COPE a pagar 60.000 euros a Carod Rovira per assimilar-lo amb els terroristes

- La negativa del PP a secundar una declaració de suport al Secretari del Consell per les calúmnies que li ha adreçat El Mundo sense cap tipus de prova

També  oferesc en aquest cas una dotzena d'ous de granja al guanyador però vos heu d'aplicar.  La resposta no és senzilla però és la clau de la conjuntura poilítica que es viu a l'Estat espanyol

POLANCO I EL SECRETARI DEL CONSELL

El PP ha decidit boicotejar al Grupo Prisa per unes paraules pronunciades al Consell d'Administració de l'empresa on posava de relleu l'afany revanxista del PP i la seva manca d'escrúpols a l'hora d'intentar recuperar el poder. "Tenc por", va dir el Sr. Polanco.

La veritat és que un partit que, en quatre temes "sagrats" (com és ara la guerra d'Irak, l'atemptat de l'11-M, l'articulació teritorial de l'Estat i la lluita contra el terrorisme) ha decidit basar la seva estratègia en la confrontació sense límits i en la mentida "acoquina" bastant.

A escala local, la campanya de difamacions i insídies que el PP ha llençat sobre l'oposició política i social - en col.laboració amb IB3 i algúns mitjans de comunicació privats - també "acoquina".

El darrer episodi d'aquesta campanya l'ha protagonitzat el Secretari del Consell (l'actual i el seu antecessor) que han estat acusats pel Mundo, en la pràctica, d'haver acceptat suvorns del govern del Consell via un increment il.legal del seu salari. Toma ya!

No crec que El Mundo insisteixi massa sobre aquest tema en concret. Tal volta només era un aperitiu antiUM abans del mítin-presentació de na Rosa Estaras com a candidata a la presìdència del Consell. Però quí queda la dignitat de dos funcionaris arrossegada pel fang sense cap tipus de prova i un missatge per a navigants: ningú dels qui no els faci el joc es pot considerar "a salvo": ni polític, ni familiar de polític, ni líder social ni funcionari. Efectivament, fan una mica de por

L'ESGLESIA I EL SEXE

Una cofradia veta a dos costaleras para evitar posturas soeces. El Obispo de Cordoba apoya la decisión que teme la proximidad entre hombres y mujeres durante la celebración

"Hay posturas con un acercamiento físico muy próximo que, si se vieran fuera, podrían decir que son posturas soeces", según palabras del hermano mayor de la cofradía, Manuel Herreros.

Aquests i d'altres dois els podreu trobar a l'edició d'avui del Pais. La cosa no és tan anecdòtica com sembla. Hi podem trobar la presència de dues visions de les coses pròpies de l'Esglèsia Catòlica i particularment perverses:

- La visió del sexe com una cosa essencialment pecaminosa i només acceptable en determinades circumstàncies (matrimoni i procreació)

- La visió de la dona - des del Gènesis cap aquí - com a instrument del diable i font de temptacions per als homos que intenten preservar la seva castedat

En realitat, no ens hauria d'estranyar que gent que ha escollit l'autocastració com a camí cap a la virtud vegi el sexe com un problema i somii amb "posturas obscenas" davall els passos de Setmana Santa.

El problema és que això es projecti cap a la societat i doni peu a coses tan horribles com aquest bocí d'una cançó que en Boned de San Pedro (crec) cantava pels anys 50 i que em sembla particularment horrible: "... niña Isabel ten cuidado, donde hay amor hay pecado...". Donde hay AMOR hay pecado!!. Hay que joderse!

DE POBRES I USURERS

Torna la usura en forma d'aquestes noves empreses que proliferen com a bolets i que t'ofereixen rebaixar a la meitat el que pagues cada més pels teus crèdits hipotecaris i personals. Això és el que ens explica avui un article realment inspirador d'en M. Payeras

El truco consisteix en endeutar-te de per vida i amb interessos altíssims: "pan para hoy y hambre para mañana". El seu client més habitual són aquestes famílies aufegades per la hipoteca i els crèdits al consum que cauen en mans d'aquestes empreses igual que, un temps, caien en mans dels usurers. L'operació és atractiva perquè minva la teva despesa mensual però, en realitat, surts molt més endeutat que abans d'entrar.  A partir d'aquí, continuar consumint per damunt de les pròpies possibilitats o una despesa inesperada pot conduir directament a la pèrdua del propi habitatge

No fa gaire publicava un post on deia que les famílies de Balears eren les terceres en nivell d'endeutament de tot l'Estat.

Dia 19 de febrer, la Comissió Europea feia públic un informe sobre protecció social on s'afirmava que un 8% dels trebelladors en actiu! europeus eren pobres (és a dir, tenien una renda per davall del 60% de la renda mitjana) 

El rostre de la pobresa està canviant. Ja no són aturats de llarga duració i persones grans sense recursos: són famílies treballadores endeutades fins a les celles... i amenaçades pels nous usurers que s'anuncien a la televisió com si tal cosa

QUE FER DAVANT L'ESTRATEGIA DEL PP?

La manifestació d'ahir a Madrid no deixa de ser una jugada magistral. En el tercer aniversari de l'11-M. amb el judici començat, amb la teoria de la connexió ETA/11-M desmoronant-se per moments, el PP ha aconseguit que tota aquesta setmana no es parli d'altra cosa ( i jo el primer) que de ... De Juana Chaos.

Ahir, una amiga una mica desesperada em demanava que es podia fer davant això.

Jo crec que es tracta de fer tres coses: mantenir la tranquil.litat, fer pedagogia i no renunciar a parlar dels problemes reals dels ciutadans.

L'estratègia del PP és una fuita permanent cap endavant: mai es reconeix una errada i tot consisteix en afegir sempre "más madera" al forn de la crispació.

Que ens vàrem equivocar amb l'11-M?, idò inventam la teoria de la conspiració; que es reforma l'Estatut català?, idò es dednuncien pactes secrets per trencar la unitat d'Espanya; que l'Estatut s'àprova i Espanya no es trenca?, idò el seu trencament s'està pactant en les negociascions amb ETA; que les negociacions es trenquen i Espanya segueix allà on era?, que el judici de l'11-M va imparable a la confirmació d'Al-Qaeda com a autora de l'11-M?, idò montam un pollo de cal deu pel tema de De Juana Chaos.

A la fi, l'apocalipsi es reduirà a que un miserable que ha de complir 1 any més de presó per escriure dos articles de premsa ho farà en règimde presó atenuada.

Però amb tot aquest "meneo" la parròquia del PP està que treu foc per la boca.

Funcionarà? Es possible ,malgrat que dificil. Aquestes estratègies no són sostenibles a mig termini: o recuperen el poder en els propers 12 mesos o  l'esclafit que es pegaran serà sonat. L'envit, com veis, és de categoria 

 

PEDRO J: QUE ES DE TRIST NO RESISTIR L'HEMEROTECA!

El  Mundo encapçala amb el PP la campanya contra el govern de l'Estat per la presó atenuada a De Juana Chaos. Jo seguesc amb els meus dubtes sobre el tema però precisament perquè és un tema delicat no aguant la demagògia de la que fan gala determinats elements.

Aquí teniu un article de Pedro J de fa uns anys (gràcies a Toni i JoMateix per l'adreça); l'escenari és pràcticament el mateix però el discurs és radicalment contrari. Explicació? Els dos discursos servien per al mateix: criticar un govern socialista. Quina pena!

RAJOY I L'ASSASSI D'ENRIQUE CASAS

Toni m'ha donat la pista d'aquest testimoni imprescindible per dimensionar adequadament el debat sobre De Juana Chaos. Tengueu una posició o un altra, crec imprescindible que el conegueu clicant aquí

SOBRE DE JUANA CHAOS (2)

No fa gaire vaig escriure un post molt prudent sobre el tema de De Juana Chaos.

Prudentment vaig afirmar que la condemna de 12 anys per la publicació d'uns articles era considerada desproporcionada per la majoria dels analistes i una sentència posterior la va rebaixar a tres

Prudentment, vaig afirmar que s'havia d'intentar preservar la vida del pres però sense vulnerar la llei i em reafirm en aquest criteri.

Jo, particularment, tenc dos dubtes importantes:

- l'anunci de la presó atenuada com a una decisió política. Crec que el règim penitenciari ha de dependre dels jutges i no de l'executiu

- el precedent que crea en relació a d'altres presos: o es tenen uns criteris clars i despolititzats o això conduirà a una situació arbitrària i ingovernable

Venc a dir amb tot això que ens trobàvem - i ens trobam - davant una situació jurídicament i moralment complicada (més enllà, fins i tot, de les implicacions polítiques) on, en principi, estic disposat a respectar i a escoltar  qualsevol opinió sensata i benintencionada.

L'opinió del PP (+ Foro d'Ermua + AVT) , malauradament, no entra en cap d'aquestes categories.

1.- No puc respectar que s'intenti confondre permanentment a l'opinió pública i s'intenti fer-li creure que aquest senyor compleix condemna per 25 assassinats (i no per un delicte d'amenaces expressades a uns articles de premsa que, a més, els tribunals no han considerat com a "amenaces terroristes")

2.- No puc respectar que es menteixi en dir que De Juana queda en llibertat i no en presó atenuada (tal icom es diu a la convocatòria de les concentracions d'avui via SMS) 

3.- No puc respectar que el Sr. Rajoy - en la mateixa intervenció del dia d'ahir - digui que és un dia històric perquè és la primera vegada que l'Estat de Dret cedeix al xantatge terrorista i, poc després, que la culpa és d'un President feble que duu dos anys cedint al xantatge terrorista. En què quedam?.

4.- No puc respectar que es faci demagògia barata sobre un tema tan delicat i que la faci un partit que - no fa gaire temps - va alliberar (en aquest cas sí: alliberar) un nombre important de presos d'ETA - trobareu la relació a aquest post de Jordi Bayona - sense que cap partit de l'oposició caigués en la temptació d'intentar treure vots sobre un tema d'aquestes característiques.

En resum, puc respectar a qui em digui que De Juana Chaos no havia de sortir de la presó malgrat que estigués en perill la seva vida però no puc respectar la mentida, la demagògia i la deshonestedat intel.lectual

LA PROFESSORA DE RELIGIO

Ha aixecat una certa polsaguera la sentència del Tribunal Constitucional avalant l'acomiadament d'una professora de religió catòlica per viure "en concubinat" amb un senyor. 

Jo crec que, tècnicament,  tenen raó els qui donen la batalla contra aquesta sentència dient que va contra els drets dels treballadors i treballadores  però no és menys cert que aquí no parlam d'ensenyar, parlam d'adoctrinar (que és una cosa molt distinta) i també comprenc que l'Esglèsia vulgui adoctrinadors creíbles que no es posin a riure quan expliquin que viure plegats sense estar casats és un pecat mortal que condueix directament a l'infern

 La contradicció es resol fàcilment si ens adonam que el vertader problema rau en el següent: en que jo, i tots vosaltres,  estiguem finançant amb els nostres imposts l'adoctrinament religiós a les escoles públiques i el problema és, també,  que docents contractats per l'administració a les escoles públiques siguin anomenats... pels Bisbes!!.

A partir d'aquesta aberraci ó, tot desbarat és possible. L'adoctrinament religiós no pinta res a les escoles públiques d'un Estat aconfessional i, si de cas, hauria de ser una activitat extraescolar administrada pels pares interessats en el tema.

ZP ha donat la batalla en aspectes de drets civils i modernització de l'Estat però, en molt de temes, s'ha quedat a mig camí

DE JUANA CHAOS: DRAMES I DESBARATS

El cas de De Juana Chaos és complexe i delicat. Llàstima que no pugui ser debatut sense algunes distorsions importants:

La primera: que una legislació penal calamitosa permetés que 25 assassinats li "sortissin" per 20 anys de condemna efectiva: a menys de 10 mesos  per assassinat

La segona: que el nostre sistema penitenciari estigui desbordat quant a mitjans i els procesos de rehabilitació i el compliment de les penes siguin variables pràcticament independents. Dit en resum: el mandat constitucional que posa la rehabilitació com a objectiu exclusiu de l'empresonament no es compleix

La tercera: que, per evitar la "temprana" sortida de presó de De Juana Chaos els tribunals emetessin una sentència per amenaces de 12 anys per uns articles publicats a Gara que la immensa majoria d'opinions imparcials consideren desproporcionada.

La quarta: que hi ha un descrèdit important del poder judicial per deixar-se mediatitzar per la política i per prendre decisions contradictòries entre sí i, en moltes ocasions, contradictòries amb al sentit comú

Sobre aquest escenari calamitós, què hauria de fer l'Audiència Nacional? Jo apostaria que, per variar, s'aplicàs la llei amb una bona dosi de sentit comú.

Què vol dir això? Idò que els jutges prenguin la decisió sense tenir en compta que las primera sentència fós curta o que la segona massa llarga; sense tenir en compta l'atemptat de Madrid o les seves opinions sobre el procés de pau; sense tenir en compta si simpatitzen amb en Zapatero o en Rajoy... és a dir han d'actuar prescindint de la perspectiva des de la qual es pronuncien tota casta de periodistes i polítics que, de sobte, s'han convertit en experts en règimens penitenciaris

El cas s'ha d'analitzar en els seus termes estrictes, s'han d'examinar les diferents possibilitat que la llei ofereix i s'ha d'intentar preservar la vida del pres sense vulnerar la llei. Es d'això del que s'en diu fer justícia

EUSKADI: I ARA QUE?

Duu avui El Pais una bona crònica del procés de pau i del seu fracàs. No tenc elements per confirmar o desmentir els seus detalls però, globalment, tot "quadra" prou bé.

La pregunta és: iara què?

El PP no va més enllà de plantejar una política de "palo y tente tieso" que és útil per capitalitzar la indignació popular davant el terrorisme però que renuncia a tres coses fonamentals:

a) fer avançar Euskadi en la resolució dels seus conflictes interns

b) avançar en la resolució dels problemes de relació entre Euskadi i l'Estat espanyol

c) crear les condicions polítiques més favorables per a la desaparició de la violència

Aquesta és l'agenda a la qual d'altres partits no poden renunciar. PSOE, PNB, EA, IU-EB i Aralar tenen l'obligació de donar continuitat als objectius de la mesa política i han d'endagar un procés de reforma estatutària que generi un ample consens al si de la ciutadania basca. Ells, i només ells, estan en condicions de donar una sortida a l'actual situació

 

OTEGUI: LOST IN TRANSLATION

El darrer comunicat d'ETA és una autèntica "patochada": l'alt el foc permanent continúa però no em de descartar que estigui "condimentat" per nous atemptats.

Un doi com una casa només explicable per l'intent de salvar les diferències internes entre els que apostaven seriosament pel procés de pau i els que no (que són els que comanden).

Tothom ho ha entés així llevat d'HB.

HB, ens explica Otegui, està confusa (el mateix que em passa a mí amb les instruccions per programar el DVD). HB, pobreta, intenta entendre-ho, intenta assimilar les instruccions que li venen des d'adalt, dels qui comanden, però, ai!, estan confusos: com fer-se portaveu d'una posició que, en sí mateixa, és una contradicció i un desbarat?

HB està confusa perquè no ha entés les instruccions. Mai com ara la seva subordinació a ETA s'havia posat tant de manifest, mai com ara hem pogut constatar que el braç polític del moviment abertzale era un braç polític... de fusta.

Aquí rau, precisament, una de les claus del fracàs del procés de pau i una de les diferències fonamentals respecte al cas d'Irlanda

POLITICA MISERABLE

El PP i l'AVT (tanto monta...) han anunciat que no aniran a la manifestació de dissabte a Madrid contra el terrorisme.

Jo puc comprendre que el PP, i l'AVT,  tenguin diferències amb la política antiterrorista del govern (política, per cert, que comparteix amb la de la resta de forces polítiques parlamentàries) però no puc entendre que aquestes diferències no els permetin manifestar el seu rebuig al terrorisme de manera unitària amb la resta de forces polítiques i socials.

Perquè aquest favor als violents?, perquè aquest càstic als ciutadans i ciutadanes que reclamen el màxim d'enteniment després de l'atemptat?. En matèria tan delicada, jo, insisteix, respect que hi hagi diferents criteris però no respect que es faci política partidista o electoralisme: em sembla miserable.

Front al lema inequívocament unitari de las manifestació de Madrid, n'Ibarretxe, a Euskadi,  ha convocat una manifestació amb una lema més que inoportú (tan inoportú que, a hores d'ara, encara no es sap si HB es suma a la manifestació). No obstant això, els socialistes han donat una lliçó dient que, des de la discrepància amb el lema, pensen assistir-hi

EL DRET A L'HABITATGE. QUE HEM DE FER, ZP?

França ens duu moltíssim avantatge en matèria d'habitatge.

Ja fa anys que els Ajntaments estan obligats a destinar a habitatge protegit un determinat percentatge de l'habitatge globalment construit al seu terme municipal.

Aquí els Ajuntaments no només no estan obligats sinó que, maldament vulguin, no tenen cobertura legal suficient per fer-ho de manera voluntària.

A França la fiscalitat sobre l'habitatge buid està molt més desenvolupada que a Espanya, malgrat que no tant com a determinats països del nord d'Europa on tenir habitatgers buids és una càrrega fiscal pràcticament insostenible per al qui vulgui intentar-ho.

La darrera és la Llei que s'està preparant a França i que considerarà l'habitatge un dret exigible davant els tribunals, un dret social equiparable a l'educació o la sanitat...

Què hem de fer, ZP?  

ZP I ETA

Si jo fós en ZP...

1.- Tornaria a agafar la iniciativa política després de la ruptura del procés de pau

2.- Compareixeria en el Congrés amb caràcter immediat

3.- Éxplicaria sobre el procés de pau ara trencat tot allò que fins ara no havia pogut dir per no comprometre el seu èxit

4.- Convocaria totes les forces polítiques parlamentàries a signar un gran pacte sobre política antiterrorista amb dos grans eixos:

a) la política a dur a terme després de la ruptura del procés de pau

b) les condicions que s'haurien de donar per tornar a iniciar un procés de negociació en el futur

... i intentaria posar una mica d'ordre en aquest desgavell

FRONT A ETA, CLAREDAT

Hi ha massa renou a la política espanyola i en aquest bloc (vegi's el post anterior) en un tema on tothom hauria de ser especialment curós.

Naturalment, el renou és interessat i d'ell es beneficien tots  aquells que -amb unes opinions o unes altres - dificilment  podrien sostenir les seves posicions en un ambient de major serenitat

Per tant, serenament, m'agradaria expressar-vos les meves conviccions sobre un tema tan delicat com aquest:

1.- La negociació entre el govern i ETA - quan s'ha produit i quan es torni a produïr - no és una negociació entre interessos igualment legítims, com si fós la negociació entre un Ajuntament i una plataforma veïnal. El que fa ETA és moralment repugnant i políticament inadmissible. Massacrar dos immigrants equatorians sota milers de tonelades de ferro i formigó no ho justifiquen  ni tots els greuges històrics del nacionalisme basc plegats,  ni tots els atemptats als drets humans que s'hagin produit o es produeixin ara mateix a les comissaries o a les presons, ni el franquisme ni el GAL... ni, per suposat, la suposada manca d'habilitat o de coratge del govern a l'hora d'afrontar un procés de negociació.

2.- L'actitud del govern en el procés de pau pot ser sotmesa a crítica política (uns poden opinar que ha estat massa agoserat i d'altres massa tímid, uns que ho ha fet bé i d'altres malament); també hom pot opinar - com feia en F. Galán a un comentari del post anterior - que la posició del PP no ajuda a una ressolució favorable del problema i que actúa més per interessos partidistes que pels interessos generals... però d'aquí no es pot derivar el fet de responsabilitzar al govern. ni al PP ni al govern basc de la violència d'ETA. De la violència d'ETA és responsable ETA i els que li donen suport o la justifiquen.

3.- L'apertura d'un procés de negociació és la manera més ràpida i favorable d'acabar amb l'activitat d'ETA així ho demostra la història i així ho ha considerat el propi PP quan estava en el govern

4.-  La negociació s'ha de fer en absència de violència, tal i com hem acordat la immensa majoria dels partits presents en el Congrés dels Diputats. La raó és simple: acceptar negociar "amb morts damunt la taula" és acceptar que la producció de nous atemptats es converteixi en un element més de negociació

5.-   La negociació amb ETA ha d'excloure qüestions polítiques rellevants: dret a l'autodeterminació,  qüestió Navarra o qualsevol altre. La raó és simple: fer un altre cosa és acceptar que,  per a la consecució dels objectius polítics, l'activitat violenta d'un grup armat pot ser útil o convenient.

6.- La negociació amb ETA - o la negativa a negociar amb ETA - no pot mantenir segrestada la política a Euskadi. Tot allò que reclama ETA i tot allò que ETA no reclama ha d'entrar en el joc polític democràtic del debat, la negociació i, en definitiva, ha de ser sotmés a la sanció suprema del sufragi. Els drets nacionals del poble basc, entre moltes altres qüestions, tenen un sol camí per expressare-se i per concretar-se en realitats político-jurídiques tangibles: la proposta, la negociació i el suport majoritari del seu electorat. Vat aquí un tren realment imparable. ETA és  només la misèria moral i la inutilitat política

Nota: en John ens dóna la pista d'aquest post de n'Asagasti. Crec que val la pena donar-li una ullada

L'ATEMPTAT D'ETA A MADRID

Té raó en Rubalcaba quan diu que els moviments d'ETA no poden ser analitzats des dels paràmetres de la racionalitat política. Ens trobam davant el pitjor dels enemics possibles: gent sense escrúpols i amb el cervell al ralentí.

Otegui, patètic, intenta elaborar discurs polític al servei dels seus superiors jeràrquics (la direcció d'ETA) i li surt un xurro on es barrejen les condolències a les víctimes i la no condemana de l'atemptat (una barreja sinistre, per cert) juntament amb un indignant "la culpa es del gobierno" i un ridícul "aquí no ha pasado nada, que siga el proceso de paz y pelillos a la mar"

ZP, correcte, ha fet la única cosa possible: constatar que no hi havia condicions per prosseguir el procés de pau i paralaitzar qualsevol iniciativa de negociació.

El PP, en la seva línia, opina que això no basta i que el govern ha de renunciar a qualsevol possible reinici del procés de pau. Dit amb altres paraules: ens vol deixar sense esperança... fins que sigui ell el que la pugui administrar

Mentres tant, dos joves equatorians, aliens als drets inalienables del poble basc,  han pagat probablement amb la seva vida el nou "gir estratègic" de la banda terrorista

POLITICA, VIDEOS I BARRUTS

Aquí vos deix un notícia de El Mundo digital amb un demoledor video del PSOE sobre la treva d'ETA del 98.

Aquí no hi ha trucs baratos ni imatges de violència... a l'estranger; aquí és n'Aznar en viu i en directe dient el contrari del que diuen ara i dient el mateix que ara diu  el partit socialista.

Tres reflexions:

1.- Què difícil és que un polític - o un partit - resisteixi l'examen de l'hemeroteca

2.- Què fràgil és la memòria dels ciutadans!, perquè només així s'expliquen aquests exercicis de cinisme

3.- Què interessant i quin potencial té això de les noves tecnologies aplicades a la política. Una vegada més es confirma que una imatge val molt molt més que mil paraules

JORNADES SOBRE ESPECULACIO I CORRUPCIO URBANISTIQUES

Avui he anat a Madrid a aquestes jornades que ha orgaitzat el grup parlamentari d'IU-ICV.

Els ponents han posat damunt la taula algunes dades per analitzar:

1.- Espanya ha ENCAPÇALAT aquests darrers anys el boom urbanístic que han conegut diversos països del Nord. Hem arribat a construir més habitatges que França, Alemanya i Gran Bretanya plegats

2.- Aquest boom no ha respost a cap lògica urbanística ni ha anat a cobrir les necessitats d'habitatges asequibles (de fet, molts dels habitatges han estat segones residències, apartaments a la costa,  adosats, etc.). Ha estat el fruit d'un moviment del capital financer que, a un moment de crisi bursàtil (fa cinc anys aproximadament) es refugià en el sector immobiliari

3.- En relació amb el punt anterior, Espanya està A LA CUA dels habitatges socials (només un 1% del mercat immobiliari)

4.- La fúria constructora no ha anat acompanyada d'una devallada de preus; al contrari, el 2003 Espanya fou el país dels 15 de la UE on més pujà el preu de l'habitatge: un 17%!!

5.- La llei del sòl de Cascos de l'any 98 ha afavorit clarament els interessos dels especuladors i ha dificultat l'aprofitamernt públic de les plusvàlues generades per l'acció urbanística.

6.- Intervenció d'un representant del GESTHA, col.lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda, "con una agencia tributaria de juguete no podemos combatir una economía sumergida que se sitúa en el 20%, la más elevada de la UE"

7... I última. Memòria Fiscal del 2006: Els delictes urbanístics, contra el patrimoni i el medi ambient pujaren un 6,7% el 2004 i un  62,6%!! el 2005

 Són o no són dades per meditar?

 

EL CLAN DE LA PACA

Avui Balears i UH publiquen un document excepcional: una llarga entrevista a la Paca, la capo del clan del mateix nom que controla el narcotràfic a Son Banya.

Diu na Paca que està retirada després de molts d'anys dedicada a "la maldad". No és cert, és clar, en un clan d'aquests no hi ha retirada possible. Simplement hi ha una part que estan en la primera línia del front i van a la presó,  n'hi ha que estan a la reserva i n'hi ha que posen el nom per blanquejar els doblers. Però el clan funciona com un sòlk home (o uina sola dona) i amb uns lligams estretíssims de solidaritat i jerarquia: aquesta és la seva força.

El clan de la Paca és l'amo de Son Banya i Son Banya és un vergonyós focus de marginació social i un santuari del narcotràfic que va inventar el franquisme i que les institucions democràtiques - per a la seva vergonya - no han sabut eliminar.

Es possible eliminar Son Banya?

Sense cap tipus de dubta sí. Es controlen 24 hores sobre 24 les entrades i, sobre tot, les sortides de droga durant un mes i els compradors deixaran d'anar-hi. Demantellat el negoci del narcotràfic, els narcotraficants desapareixeran de Son Banya i, darrera ells, les famílies que aquestes tenen "protegides" i segrestades a Son Banya perquè no s'en vagin i constitueixin la seva coartada

Es convenient eliminar Son Banya?

Hi has una llegenda urbana segons la qual la policia s'estima més tenir els narcosd "controlats" a Son Banya. Es absurd. Si Son Banya representés facilitats per a la policia, els narcos s'en anirien a un altra banda. Hi queden perquè s'hi troben bé, òbviament

Si eliminar Son Banya és possible i, a més, és convenient, perquè no es fa?. Ah! heus ací una pregunta realment interessant

Hi trobareu més dades sobre el tema clicant aquí 

NOTA: HE OBERT UN ALTRE POST SOBRE EL TEMA. UTILITZAU-HO PER INSERIR NOUS COMENTARIS

 

PROMOTORS EMPRESARIS O PROMOTORS DELINQÜENTS?

Avui ha sortit a Tele 5 un membre de la "Associación de Promotores Constructores de España". Han fet una jornada  un encontre o una cosa així.

La primera conclusió és que la corrupció urbanística a Espanya no és tan gran com diuen.

La segona consideració ha estat, més o manco, que, efectivament, hi ha municipis on, si no pagues, no t'aproven els projectes i, si ho denuncies, no tornen a aprovar-t'en cap, i. és clar, "nuestros asociados son empresarios, no héroes ni suicidas".

Lamentable que,de la manera més descarada, es reivindiqui com un comportament empresarial normal el que, segons el Codi Penal, és un comportament delictiu. I lamentable que el membre d'APCE s'hagi oblidat de dir que aquests suvorns van molt de pics a "lubrificar" projectes irregulars o a fer-li competència deslleial als seus col.legues més honorables

SOBRE IB3 PATROCINA GAL

He llegit aquest post de jordi bayona i els comentaris que ha suscitat i no m'en puc estar de fer algunes observacions:

 1.- El GAL ja no té res a veure amb el que fa en ZP, el govern socialista o el Partit Socialista. Només algúns dirigents passats a la reserva ens recorden aquell lamentable subproducte dels governs de Felipe González

2.- Coincideix amb en jordi bayona sobre les intencions que puguin tenir els patrocinadors de la pel.lícula

Però... i

3.- Els GAL foren un tèrbol i repugnant cas de terrorisme d'Estat i cal deixar-ho clar sempre que s'esmenti la qüestió.

Digau-me historiador però no puc donar passada a a res que pugui significar fer-li "un enjuague" a la història i desvirtuar-la per posar-la al servei de les conveniències del debat polític més actual. Els fets històrics han de formar part del debat polític - faltaria més - però sense manipulacions i amb tota la seva complexitat

 Estic segur que en bayona subscriu el que dic i que també compren que jo m'hagi quedat més tranquil deixant-ne constància

ELECCIONS CATALANES: HOOLIGANS DE L'OPINIO

L'anàlisi de les eleccions catalanes sembla un concurs de bestieses. Comprenc que la crispació de la vida política ho contamina tot però no deixa de ser lamentable veure les primeres espases del periodisme defensant les tesis més peregrines.

Una d'elles, molt estesa i molt perillosa perquè té molta capacitat de penetració entre els ciutadans, és aquella que manté el dret natural a governar de la llista més votada. Això ja ho varem patir a Balears l'any 1999 quan es considerava el Pacte de Progrés "contra natura" (la mateixa expressió utilitzada no fa gaire per condemnar l'homosexualitat: pecat "contra natura") perquè impedia governar el PP, de bon troç la llista més votada.

Sense entrar en detalls i sense perdre's en matisos, convé recordar que hi ha sistemes polítics presidencials i sistemes polítics parlamentaris i sistemes electorals majoritaris i sistemes electorals proporcionals. Uns i altres responen a filosofies ben distintes de l'organització política. Totes dues poden ser defensables però de cap manera es poden confondre

El sistema presidencial i els sistemes electorals majoritaris responen, efectivament, a la idea del govern del més votat. Però es dóna la casualitat que el sistema de la Constitució espanyola i el dels Estatuts d'Autonomia és l'altre - el parlamentari i proporcional -, un sistema molt més sensible a la pluralitat realment existent al sí de la societat, en la meva opinió, i que fa dependre la capacitat de governar exclussivament  de la capacitat de conformar majories parlamentàries suficients.

Per tant, quan es diu que Mas està més legitimat per governar perquè ha tret més vots es pixa fora de test i quan es diu que un govern d'esquerres està més legitimat perquè l'electorat ha votat majoritàriament opcions d'esquerra es fa una observació molt assenyada i molt d'acord amb un sistema constitucional que algún només defensen,segons sembla, quan convé als seus interessos partidistes

CIUTADANS. PARTIDO DE LA CIUDADANIA

Es diu que Ciutadans és l'element més novedós de les passades eleccions i jo faré un pronòstic: Ciutadans, al manco en la seva actual formulació, és flor d'una legislatura.

Ciutadans ha barrejat dos components: renovació de la vida política i antinacionalisme.

El primer està ple de potencialitats en general i, sobre tot, a Catalunya i ara: molts d'indicadors (abstenció, vot en blanc, vot nul, vot a partits testimonials) indiquen que molts de ciutadans estan descontents amb el joc polític protagonitzat pels grans partits parlamentaris

El segon, preten recollir tots els recels que desperta la crisi del model d'Estat espanyol conegut fins ara i el que el PP anomena "la deriva nacionalista".

Tot plegat, un 3%. A Balears, un 3% et converteix en un merda sense representació parlamentària i et fa objecte de 5 minuts de comentari a les tertúlies del dia després. A Catalunya, un 3% et dóna tres diputats i et converteix en l'equip "revelació". Són trucs de màgia de les lleis electorals que ens haurien de fer meditar.

No sé si el meu pronòstic s'acomplirà però jo crec que aquí hi ha tres motius profunds de reflexió:

- La llunyania flagrant entre els partits, els seus discursos i la seva manera de fer respecte a la realitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes.

- La deriva del nostre sistema polític cap als paràmetres nordamericans: baixa participació i escasa diferenciació de les ofertes polítiques  

CATALUNYA: LLUM VERDA AL CATALANISME D'ESQUERRES

Avui mé n'aniré content a dormir per una raó molt simple: perquè els electors i les electores de Catalunya han donat llum verda a la continuitat d'un govern catalanista i d'esquerres.

Les dues alternatives possibles - l'acord PSC/CiU i l'acord CiU/ERC - em semblen molt improbables.

L'acord amb CiU és temptador per al PSOE i ZP però ho és menys per al PSC perquè sap que això no és el que vol el seu electorat; l'acord CiU/ERC seria una pirueta d'altísssim risc tant per un com per l'altre.

A partir d'aquí, un parell de qüestions a ressenyar:

1.- Una participació a la baixa que és un nou toc d'atenció i que respon al rebuig davant uns comportaments polítics que es desenvolupen en claus incomprensibles per als ciutadans i ciutadanes

1.- Que ERC i PP devallen però menys del que estava pronosticat 

2.- Que ICV-EUiA, la única força del primitiu tripartit que ha apostat clarament pel propi tripartit i que també ha volgut projectar una imatge de seriositat i coherència coneix un increment realment espectacular

3.- Que el PSC davalla de manera significativa en benefici d'ICV-EUiA i, probablement, de Ciutadans.

4.- Que CiU continúa sent la força més votada i puja en suport electoral però menys del que estava previst (l'increment no arriba a un 1%)

5.- Que Ciutadans és un fenòmen de dimensions reduïdes i que no cal magnificar però de cap manera menyspreable.

 Nota final: Per arribar allò on molt segurament s'arribarà més d'un estarà temptat de fer una mica de show; esper que s'enrecordin del nivell d'abstenció i que no se passin

 

INTOLERABLE AGRESSIO A ACEBES I PIQUE

Utilitzar la violència física com a argument polític mai no és tolerable. Per tant, vull sumar la meva veu a la d'aquells que han condemnat les agressions que es varen produïr ahir al mítin del PP de Martorell.

I si actuacions com aquestes són sempre condemnables jo diria que, fins i tot, ho són més durant una campanya electoral. Ara és el moment de parlar, d'escoltar i de debatre... i el moment en què els ciutadans, que ja són grandets, han de decidir: ningú no té dret a coaccionar aquest procés amb actuacions com les d'ahir.

I dues notes més:

Aquestes actuacions, a més de condemnables i intolerables, són particularment estúpides tenint en compta l'orientació política dels que les han comeses: la resultant de tot això no pot ser més que un reforçament electoral del PP, el qual, fins ara, i segons les enquestes, està a punt de convertir-se en una força pràcticament marginal a Catalunya

Supós que és innecessari recordar que consider n'Acebes un mentider sense escrúpols i la política del PP nefasta en molts d'aspectes. Però no és una qüestió d'això: és una qüestió de principis

TRES IDEES SOBRE LA VIOLENCIA DE GENERE

PRIMERA: Aquí teniu les estadístiques  que relacionen la condició d'estranger (el cas del darrer assassinat a Palma) amb la comissió d'assassinats relacionats amb la violència de gènere. Una part d'aquestes diferències tan cridaneres pot obeir a les diferents mentalitats i valors culturals però un altre segur que té relació amb un altre fenòmen: la relació entre violència de gènere i condicions socioeconòmiques de la família. Tots hem escoltat allò de que "la violència de gènere afecta totes les classes socials", i és cert;  però estic segur que no de la mateixa manera: les ruptures familiars no afecten de la mateixa manera si et suposen (o no) una penalització econòmica afegida i també és distint el cas de qui pot procurar-se un entorn protector amb facilitat o de qui ha de confiar exclussivament en la tutela dels poders públics

SEGONA: Aquesta  tutela dels poders  públics és encara molt deficient. La dona assassinada ahir a Palma ja havia avisat que el seu futur botxí l'acosava. Què es va fer?. Disposava aquesta dona d'una senzilla telealarma que li permetés demanar auxili només premant un botó?... perquè no? (és una reivindicació que hem plantejat mil i una vegades). A més, és conegut el colapse dels jutjats destinats a violència de gènere i les mancances d'una administració estatal que, no obstant això, ha considerat oportú renunciar a 4000 milions d'euros a la darrera reforma de l'IRPF

TERCERA: S'incrementen les denúncies, les ordres d'allunyament i, no obstant això, no devalla el nombre d'assassinats. Això no ens ha de fer perdre el coratge. L'increment de la repressió i de la concienciació social està salvant moltes dones de calvarais que, fins ara, es produien dins l'anonimat. No és tan estrany que una major explicitació dels conflictes i la major - i afortunada - rebel.lia de les dones vagi acompanyada d'un increment de les respostes salvatges d'algúns dels seus repressors

EUROPA CLAUDICA DAVANT ETA

Cercar la complicitat d'Europa en el procés de pau és, per al PP, una cesasió més a les pretensions d'HB i una nova demostració de la permanent claudicació del govern socialista davant ETA.

Ningú a Europa està d'acord amb aquesta tesi i el PP den Mariano Rajoy s'ha trobat enmig d'una soledat còsmica a una votació on ni tan sols l'han acompanyat els seus companys de grup parlamentari, el Partit Popular Europeu.

El PP està tot sòl a les Corts Generals de l'Estat i està totsol al Parlament Europeu però això no provoca cap tipus de reflexió en una estratègia de fuita endavant que, per definició, no admet matissos ni marxes enrera.

Allò més esgarrifant és veure la colla de comentaristes, opinòlegs i tertulians que acompanyen el PP en disciplinada formació militar allà on faci falta. La consciència crítica i la independència intel.lectual són valors inservibles en una batalla política pel poder on és evident que "todo vale"

AZNAR I LA GUERRA DE CIVILITZACIONS

Catina m'ha passat en un comentari a un altre post el despatx d'Efe sobre la conferència pronunciada als Estats Units pel President honorari del PP, José Maria Aznar. Gràcies Catina. Podeu llegir-lo a un fitxer titulat EFE aznar.rtf

Tenia altres coses que comentar al bloc però m'és impossible deixar passar una com aquesta. Sobre tot tenint en compta el suport rebut per Aznar d'en  Zaplana i del "centrista" Piqué.

 Aznar es desmarca de l'actitud de concòrdia del Papa després de la seva famosa cita sobre l'Islam i ridiculitza l'Aliança de Civilitzacions. Per a Aznar l'objectiu no és només  derrotar el fonamentalisme islàmic ni el terrorisme d'Al Qaeda: l'objectiu es aconseguir la supremacía universal dels valors i la civilització occidental. Ni més ni manco

No entraré a fer acudits sobre la seva visió de la Història d'Espanya, calcada dels llibres de text del franquisme, ni sobre les seves referències als Reis Catòlics ni sobre la seva visió reduccionista i reaccionària dels valors familiars

I no faig acudits perquè la cosa és molt seriosa: tenir la persona amb més autoritat política dins el PP  alineat de manera indiferènciada amb l'extrema dreta nordamericana és una pesada hipoteca que, sens dubta, pagarem molt cara

9 ELEMENTS CLAUS PER PARLAR D'IMMIGRACIO

Sense mètode i "a vuela pluma": només per confrontar-me amb la quantitat immensa d'inexactituds que es diuen al respecte i, com no?, per generar una mica de debat que per això estan els blocs

1.- La immigració tér un efecte saludable per a la marxa global de l'economia

2.- La immigració irregular i el treball irregular en general tenen un efecte perniciós per als segments més febles del mercat laboral: ajuda a tirar per avall les retribucions i deteriora les condicions laborals; especialment  a construcció, turisme, empleats de la llar, etc.

3.- La causa profunda de la immigració està en el desenvolupament desigual entre nord i sud, és l'expressió d'un món profundament insolidari i això vol dir que no hi ha POSSIBILITAT d'aturar el fluxe migratori i que és dificilíssim REGULAR el fluxe migratori a no ser que el món més desenvolupat es prengui definitivament en sèrio les polítiques de cooperació

4.- Mentres tant, cap país es pot permetre el luxe d'apuntar-se al "que vengui qui vulgui" i els sectors de l'esquerra política i social que ho fan - fins i tot amb la boca petita - s'equivoquen radicalment

5.- Les elucubracions sobre els immigrants que "hi caben" són acientífiques (la demografia no té res a veure amb els problemes aritmètics de la meva infància sobre "¿cuántas botellas de 1,5 litros caben en una barrica de 326 litros?") i obliden la interrelació entre immigració i economia (algú ha sabut d'un allau d'immigrants a Los Monegros?)

6.- Dit això, és cert que la sostenibilitat no és compateix amb un creixement demogràfic indefinit però l'aixeta per regular això, Sra. Munar, és l'econòmica no les polítiques d'immigració.

7.- La regulació de la immigració no és un problema de fronteres: els cayucos de Canàries o els "saltos" de Melilla són una tràgica anècdota: el 90% de la immigració irregular arriba tranquilament per vaixell, avió o tren (qualcú ha vist mai un cayuco o una patera arribar a les Balears?)

8.- La regulació de la immigració no és un problema de regularitzar o no els treballadors irregulars com afirma el PP hipòcritament: posar pegues a regularitzar un treballador irregular és, senzillament, apostar per la mà d'obra barata i sense garanties per a content d'empresaris sense escrúpols i emprenyo dels treballadors que estan en competència amb els trfeballadors irregulars (veure punt 2)

9.- La millor manera de regular la immigració és regular el mercat de treball. Donam per bó que un altíssim percentatge de treballadors (immigrants o no) treballin sense contracte o ho facin amb contractes que no es corresponen ni amb la feina feta ni amb l'horari realitzat; donam per bó que no es cobrin hores extres, que no s'apliquin els convenis, que es venguin les vacacions; donam per bó tenir una inspecció de treball ínfima i desbordada; donam per nó que el 18% del PIB de Balears correspongui a economia submergida... i després ens estranyam perquè hi ha immigració irregular??.  Si hi ha immigració irregular és perquè moltes empreses funcionen amb treball irregular

IMMIGRACIO: UNA FOTO PER REFLEXIONAR

Cada cop hi ha més immigració i cada cop hi ha més`preocupació per aquesta qüestió. Sempre m'ha molestat la gran quantitat de demagògia que s'arriba a fer amb aquest tema. Supós que és perquè toca interessos i valors molt profunds però sembla que s'ens vol condemnar a un debat de blanc i negre on els grisos estiguin totalment absents.

Aviat intentaré fer una aproximació a les diverses - i contradictòries - vessants de la qüestió, però avui em limitaré a retre homenatge a una foto que m'han fet arribar aquesta estiu i que visualitza molt bé una de les perspectives, de les mil possibles, des de la qual abordar aquest tema

EL PROXIMO ORIENTE DE FERNANDO COLOMO

El Proximo Oriente no és.lògicament, ni Palestina ni el Líban. A la darrera pel.lícula de Fernando Colomo és Lavapiés i, per extensió. tots els barris marcats per una immigració creixent.

A quants de vosaltres els va agradar "Love actually"? Es a dir: a quants de vosaltres els agraden les històries d'amor almibarades amb final feliç?. Els que heu tengut el valor de confessar que sí (com jo, que m'encanten aquestes pelis) podeu anar tranquils a veure El Próximo Oriente:passareu una bona estona.

La cosa és tan poc realista (per això dóna tant de gustet) que el propi Colomo es sent amb la necessitat de disculpar-se a la pròpia pel.lícula a través d'un dels personatges: la literatura, diu, no és la realitat, és només una representació de la realitat

A part d'això, la peli vacuna un poc contra el missatge d'aquesta "Iniciativa habitable" de la qual Illenc m'ha enviat la web en un recent comentari al meu darrer post

EL MOCADOR DE ZP , L'EXTREMA DRETA I EL PORC DEN ZAPLANA

Si qualque cosa ha fet ZP en relació amb la crisi del Líban i Palestina ha estat guardar un pesat silenci inicial i subscriure unes declaracions polítiques, al sí de la UE, vertaderament infumables.

Com que l'opinió pública progressista no compartia aquestes tesis, ZP, a algunes intervencions públiques recents, va criticar obertament les agressions d'Israel i, a la concentració d'ahir vespre a Madrid, hi participà un membre de la seva executiva. (a Palma, per cert, a la concentració d'ahir, no vaig veure ni un sol càrrec públic o dirigent destacat del Partit Socialista)

No obstant això, l'incident del mocador palestí ha modificat clarament l'escenari. El PP - que, sobre aquest tema, comparteix el discurs de l'extrema dreta governant als Estats Units - s'ha llençat al coll den ZP i, fins i tot, s'han sentit acusacions d'antisemitisme!!! De fet, llegeix en El Pais  que en Zaplana s'ha atrevit a considerar antisemites les concentracions de dijous passat. No li dic a aquest porc tot el que se m'acudeix al cap perquè vull ser moderat. Però em costa acceptar que aquest desgraciat ens digui racistes a tots els que vàrem assistir a les concentracions (Sí. sí, som moderat: racista és molt pitjor que porc o desgraciat)

Una vegada més, l'extremisme del PP descentra en ZP i el fa aparèxier com un esquerrà radical (cosas veredes!).

Per cert: molt interessant comprovar com ha canviat en vint anys l'extrema dreta espanyola. Tradicionalment antisemita (com ho és ara mateix el Front National de Le Pen), ha fet un gir de 180º i ha deixat l'antisemitisme en mans de grups pronazis molt residuals. L'extrema dreta que pastoreja la COPE i el propi PP ja no beu en les fonts ideològiques del feixisme i s'ha convertit en una fotocòpia de l'integrisme polític i religiós tan estés als Estats Units 

EL QUE ENS COSTA L'ESGLESIA

Podríes especificar quines són aquestes quantitats desorbitades que reb l'esglèsia, comparativament a altres entitats?. Jo no les sé. Em pensava que _bàsicament_ l'esglèsia es mantenia gràcies a la famosa "creuta" de la declaració d'hisenda i per les aportacions voluntàries dels ciutadans.11/07/2006 04:32XYZ

D'aquí i d'allà he tret les següents dades (en euros) que m'encantarà corregir si algú les té de millors:

Aportació de l'Estat a l'Esglèsia consignada als Pressuposts del 2006: 144 MILIONS

Sosteniment de 33.400 professors de religió (11.000 a la pública i la resta a la concertada): 600 MILIONS

(aquesta política també implica pagar professors d'altres religions: 40 musulmans i algúns centenars d'evangèlics)

Despesa fiscal derivada de l'exempció de l'IVA, l'IBI, successions i donacions  (no conec cap estudi sobre el que aquestes exempcions puguin suposar) 

La famosa creueta del 0,5% de l'IRPF és un evident privilegi per a l'Esglèsia que suposa centenars de milions d'euros que surten de la recaptació de l'Estat

Es a dir, estam parlant de més de 2000.000 milions de les antigues pessetes ... sense comptar la subvenció a activitats de l'Esglèsia (conservació del patrimoni, docència, assistència social, etc.)

No sé a vosaltres però a mí em sembla una passada que no té comparació amb els països del nostre entorn

QUATRE IDEES PER A UN ESTAT LAIC

Estic lluny de menysprear els sentiments religiosos de la gent. No som tan prepotent com això. Tampoc no som dcels que es llencen al coll de l'Esglèsia quan opina de política o de sexe, Per mí, que opini del que vulgui i els que s'ho creguin, que facin el que vulguin.

Jo el que vull és que cadescú estigui al seu lloc i que els poders polítics deixin d'actuar com si això fós un estat confessional. Per això apunt algunes idees que em semblen d'aplicació elemental i immediata:

1.- Deixar de finançar l'Esglèsia. A l'Esglèsia se la pot subvencionar per activitats que realitza com a qualsevol altre  entitat (activitats en favor dels exclosos socials, de les persones majors, de conservació del patrimoni arquitectònic, etc.) però no ha de rebre una subvenció per al seu sosteniment general tan elevada com l'està rebent i tan desproporcionada respecte al que reben d'altres entitats.

2.- La religió ha de desaparèixer de les hores lectives de l'escola pública i, a la concertada, no ha de ser evaluable ni ha d'alterar les activitats curriculars generals.

3.- Les institucions, com a tals, ni els seus representants, com a tals, han de participar en actes litúrgics que puguin induir a confusió entre Esglèsia i Estat

4.- Els crucifixes i d'altres símbols religiosos han de desaparèixer de les institucions i escoles públiques  

ESTATUT: AFORTUNADAMENT, HA ESTAT QUE SI

Les dades són aclaparadores: 73,9% del  SI vs 20,7% del NO.

PP i ERC han perdut un 8% del seu electorat a l'hora de votar que no. Crec evident que els infidels han estat més entre l'electorat d'ERC que entre l'electorat del PP

Sobre la participació, em qued amb la valoració molt assenyada de Carod Rovira: l'abstenció és de l'abstenció, no és sumable ni al sí ni al no.

En qualsevol cas, la participació fregant el 50% - que és una mala notícia per als partidaris del sí i, sobre tot, per als partidaris de la democràcia i de la política - no deslegitima greument el resultat i, per tant, deixa en una exabrupte insensat la petició de Rajoy de paralitzar l'entrada en vigor de l'Estatut. Reflexió: si això ho fa amb un 74% de vots a favor i un 49,4% de participació, què no hagués fet amb uns resultats més ajustats?

I allò més important: avui ja hi ha Estatut i d'això, com explicava a un post avui matí, s'en beneficiarà Catalunya i ens beneficiarem tota la resta que aspiram a un altre model d'articulació de l'Estat

SI A L'ESTATUT DE CATALUNYA

Esper que avui el triomf del sí sigui aclaparador en relació amb el no i en relació amb l'abstenció

Fa cinc mesos publicaba un post titulat Enhorabona!, tenim estatut. El continuu reivindicant al 100%.

L'Estatut deCatalunya significa un pas decisiu cap a un Estat federal que consider tan positiu com imparable. El reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat - amb un contingut simbòlic molt potent - avança en paral.lel (Estatut Andalús i acord PSOE-BNG d'ahir mateix sobre el futur Estatut galleg).

El nostre propi Estatut - tot i ésser insuficient - és una passa de gegant en comparació amb la situació anterior que hagués estat impossible sense la dinàmica engegada per l'Estatut català.

Naturalment, sempre ens podem situar davant el dilema de la botella mig plena i mig buida però això no passa de ser una qüestió emocional.

En política el que compta és analitzar la correlació de forces en presència, calcular quin marge de maniobra es deriva de cada situació concreta i, per acabar, analitzar si una determinada proposta es sitúa en la banda alta d'aquest marge de maniobra, en la banda baixa o fora d'aquesta banda. Així de simple i així de complicat.

Donada l'actual correlació de forces, la reforma de l'Estat avança més aviat depressa i, en ocasions, amb els neumàtics relliscant sobre l'asfalt

NEGOCIACIO AMB ETA I ELECCIONS ANTICIPADES

Ho va pronosticar en Madrazo a la seva visita a Palma fa quatre dies i ho ha anunciat ahir el President del Govern: el mes qui ve començarà el diàleg oficial amb ETA.

A la tardor - no ho ha dit en ZP però si ho va pronosticar també en Madrazo - es convocarà el diàleg entre totes les forces polítiques, sense exclussions, sobre el futur polític d'Euskadi.

Convé no embalar-se en l'optimisme: en moments com aquest és quan hem de recordar allò del "camino largo y difícil". Per molt diverses raons: les tensions internes a ETA, les tensions internes del món abertzale, les tensions internes al sí del PSE-PSOE, les enormes diferències quant a model d'Estat entre PNB i PSOE, el torpedeig permanent del procés per part del PP... 

ZP pot jugar a recòrrer aquest camí en minoria, "a pèl" i amb una relació cada cop més difícil amb ERC o pot tenir la temptació de convocar eleccions anticipades. Es una hipòtesi que ja vaig avançar a aquest bloc  (al post Cinc pronòstics sobre l'alto el foc d'ETA) i que dependrà molt de les enquestes estatals. del referèndum català i de les perspectives/resultats de les eleccions catalanes

EL SHOW DEL TRIPARTIT DE CATALUNYA

Avui es vota al Senat l'Estatut de Catalunya i ERC farà tot just el contrari del que vol que facin al Referèndum els ciutadans de Catalunya.  ERC s'abstindrà al Senat per tal d'impedir que l'Estatut quedi bloquejat pel no del PP i, al Referèndum, demanarà als ciutadans que intentin bloquejar el referèndum votant que no.

- Einh??!

Avui es dóna per fet que a la tardor hi haurà eleccions a Catalunya però això no significa que es doni per acabat el tripartit.  No, no. El que es vol és continuar el tripartit però intentant rentar les seves incoherències  en el Jordan de les eleccions (ah! sí!, i, de pas, veure si el PSC puja una mica i es queda amb una o dues conselleries a costa d'ERC)

- Einh??

També és tema del dia saber si ERC sortirà del govern abans del referèndum però com que, tanmateix, està previst que torni i no es tracta de barallar-se més del compte, una possibilitat és que surtin del govern els consellers i algúns alts càrrecs però mantenint l'estructura bàsica i la dinàmica de funcionament actual de les conselleries. O sigui, que surtin però que sigui una operació més d'imatge que real

- Einh??

Quan era Conseller de Treball, Matias Vallés va dir que jo parlava del Pacte de Progrés com si fós una religió. Crec que era un retret però jo m'ho vaig prendre d'una manera ben distinta : digau-me romàntic però jo crec fermament en la pluralitat de l'esquerra i en la necessitat que l'esquerra arribi a acords per governar.

Faig, doncs, aquestes crítiques des de la meva estimació al tripartit i a les polítiques unitàries. I per això em fa més ràbia que es posi a prova d'aquesta manera la paciència de l'electorat progressista de Catalunya

GALLARDON, LA BARONESA I ELS ARBRES DE MADRID

[foto de la noticia]

[foto de la noticia]

La baronesa Thyssen, Pilar Barden, Boris Izaguirre, Esperanza Aguirre, regidors del PSOE i d'IU, organitzacions ecologistes... tots contra Ruiz Gallardón, batle de Madrid 

La meva vocació de posar-me davora el més feble, em fan inclinar-me per Gallardón. D'altra banda, la batalla Gallardón vs Esperanza Aguirre, dreta civilitzada vs dreta intransigent,  tampoc no té color... Però és evident que en Gallardón ha perdut els papers.

En política cal saber quan s'ha de ser flexible i quan s'ha de ser intransigent, quan cal apelar als principis i quan cal cedir a la pressió de l'entorn

Qui no tengui clar això no pot ser ni un bon polític ni, molt més encara, un bon batle

Folcklorades a part, baroneses a part i patinades de l'esquerra a part (que va donar suport al projecte inicial) jo em qued amb el Paseo del Prado, amb els seus arbres, amb les meves joioses passejades a la seva ombra  i amb aquells que reinvindiquen respecte cap a tot allò que representa la personalitat i la història d'una ciutat

El pont des tren ha mort, visqui el Paseo del Prado!

VIDEO: FRAU I ESPECULACIO SOBRE ELS HABITATGES PROTEGITS

Pep Torró m'ha passat aquest video interessantíssim i esgarrifant sobre pràctiques fraudulentes i especulatives amb els habitatges de protecció oficial.

Allò més patètic: el responsable de la CA de Madrid que no s'entera de res

Aquí el tema té menys incidència... perquè es fan menys HPO

Dues notes més:

1.- A Euskadi, IU-EB ha tallat d'arrel: l'administració exerceix el dret de tanteig i retracte sobre la revenda de pisos d'HPO. Dit amb altres paraules: es pot quedar amb el pis sobre la base del preu que figura a l'escriptura de compravenda entre particulars

2.- Si qualcú m'aporta testimonis comprovables com els del video m'en vaig al jutjat i a l'Agència tributària

ELS NEGOCIS DEL REI JUAN CARLOS I

Ha arribat a les mans, en format PDF, un informe de "Diagonal", titulat  Borbones[1].pdf,  sobre els negocis i patrimoni del Rei.

Es un tema tabú sobre el qual la premsa convencional ha callat històricament de manera sistemàtica.

Serveixi aquesta aportació per contribuir a fer llum en uns dels "forats negres" de la nostra democràcia

IU: DEIXAU BOLIVIA TRANQUIL.LA

Front al "nerviosisme" d'algúns progres i la histèria dels conservadors, IU ha aixecat la veu per dir allò que és obvi: deixau Bolivia tranquil.la

En línia amb el contingut d'un post recent, IU afirma que els interessos espanyols a Bolivia no són exclussivament els de la corporació hispanoargentina Repsol; també ha d'haver l'interés de respectar la decisió sobirana i legítima d'un govern democràtic que, per primera vegada, intenta governar en favor dels interessos dels ciutadans, malgrat que aquests no coincideixin amb els de les grans corporacions multinacionals

ERC I L'ESTATUT: PATINANTGE SOBRE GEL

Les assemblees territorials d'ERC, convocades ahir, desautoritzaren de manera molt majoritària la posició de la direcció sobre el Referèndum de l'Estatut.

Jo som dels que pensen que ERC pot recomanar el que vulgui de cara al Referèndum i  no m'agraden les pressions tipus "si votes que no, no pots continuar al govern" i coses per l'estil. No crec que estigui escrit a cap manual vincular una cosa amb l'altre. Però...

..., dit això, és obvi que ERC haurà d'assumir, com tothom, les conseqüències que s'en derivin de la seva posició tant per a l'Estatut com per al propi partit.  

De moment, la suma de les diverses posicions institucionals que ERC ha adoptat al Congrés i al Senat i la fuita cap el vot nul en el Referèndum el que semblen haver provocat és descontent i deorientació en la militància que, cansada de veure ERC patinant sobre gel, s'ha decantat per una posició clara i radical: el no. Un no que, es vulgui o no, s'alinea objectivament amb la posició del PP (com li passa al PA a Andalusia) i que em sembla una errada política (respectable, sí, però errada) 

Desautoritzada la direcció, és probable que es decanti per una fòrmula mixta on hi càpiga tant el no com el vot nul.

Internament dividida, a ERC li pot passar una cosa encara pitjor: que els ciutadans de Catalunya comencin a considerar la seva posició un "assumpte intern" definit en clau interna i poc relevant per a la batalla política real sobre l'Estatut de Catalunya

4000000 SON MOLTISSIMES SIGNATURES

No pens desqualificar grollerament els 4000000 de signatures recollides pel Partit Popular.

He impulsat massa recollides de signatures al llarg de la meva vida com perquè m'agradin els arguments "facilongos" utilitzats per Fernandez de la Vega i d'altres dirigents socialistes. Desqualificar aquest munté de signatures perquè no tenen eficàcia jurídica o perquè només equivalen al 50% de l'electorat del PP és injust i, a més, desqualifica, tots els processos de recollides de signatures protagonitzats per l'esquerra tant a les Balears com al conjunt de l'Estat

Tampoc no vull fer al.lusió a la manca de rigor en la recollida ni apel.laré a la "gamberrada" que jo mateix vaig protagonitzar comprovant a la pràctica (tal i com vos contava a un post recent) que es podia votar múltiples vegades a través d'Internet per part de la mateixa persona. Diu el PP que ha depurat 200.000 firmes. Idò bé: malgrat que hagués deixat de depurar 1000000  de firmes més igualment falses, 3 milions de signatures segueix essent una quantitat més que respectable.

El vertader emperò que li trob a aquesta iniciativa, allò que la diferencia d'aquelles en què jo mateix he participat, és el caràcter covard i deshonest de la pregunta. Això s'ha presentat com la sol.licitud d'un referèndum en contra de l'Estatut de Catalunya. Però no ha estat així. La pregunta a la que han donat la seva adhesió tantes persones diu textualment:

"¿Considera conveniente que España siga siendo una única nación en la que todos los ciudadanos sean iguales en derechos y obligaciones así como en el acceso a las prestaciones públicas?"

Dit amb altres paraules: ni es cita per res l'Estatut de Catalunya ni l'eventual aprovació en referèndum d'aquesta pregunta suposaria cap tipus d'entrebanc polític o jurídic a l'aprovació de l'Estatut català 

ELS DRETS DELS GRANS SIMIS

Va la dreta ideològica (La Razon, la Conferència Episcopal, la COPE, el Mundo i companyia) una mica esvalotada amb la presentació avui al Congrés del "Projecte Gran Simi", una iniciativa internacional per hiper-protegir espècies amb les quals compartim la pràctica totalitat del nostre codi genètic.

Jiménez Losantos i companyia ridiculitzen el projecte amb una obvietat - un simi no és un humà - i tiren per elevació dient que com ens preocupam d'aquestes coses quan hi ha tants d'humans que no gaudeixen dels seus drets més elementals.

Quant a la primera qüestió, cal tranquilitzar-los: no es tracta d'atorgar als orangutans el dret a l'educació o a un treball digne; quant a la segona, la més interessant, som molts els que estam convençuts que el respecte i l'amor per l'altri no coneix fronteres. Com més estimem i respectem els animals, amb millors condicions estarem per estimar i respectar la naturalesa en el seu conjunt... i les persones.

No es pot estimar els animals i, a la vegada, fer "l'excepció taurina"; no es pot respectar la vida humana i no sentir cap respecte per la vida dels animals

L'objecció més important que es pot fer al projecte és que s'aturi en els grans simis però qualsevol avanç en la bona direcció ha de ser ben rebut, així que: endavant! 

EL PP I ELS ATEMPTATS DE GETXO I BARAÑAIN

Davant els atemptats de Getxo i Barañain, el que toca és estar atents al posicionament d'HB i d'ETA. Si ETA reivindica l'atemptat és obvi que l'alto el foc ha estat trencat i el procés de pau ha estat interromput. Cas contrari, hi ha diverses hipòtesi a estudiar: que hi hagi sectors d'ETA o de l'entorn d'ETA contraris a l'alto el foc i que estiguin actuant pel seu compte o, hipòtesi més rocambolesca, que ETA hagi iniciat una nova etapa d'atemptats sense reivindicació. Fins ara, el que tenim és una declaració d'HB en la que es consideren molt greus els atemptats (res a veure amb el seu posicionament habitual davant un atemptat d'ETA)

To això és així de senzill o així de complicat, segons es miri. Però és així. Allò que és difícilment digerible, sense importants dosis de bicarbonat, és un PP que, sense esperar més dades, demana ja la paralització del procés de pau.

Es obvi que la única cosa que els anima es tornar a la situació anterior i demostrar que ZP - i tota la resta de forces polítiques - s'havien equivocat. Tal volta tota la resta ens equivocat, tal volta el procés de pau fracassarà... però el PP hauria de procurar que, si això succeeix, no se li noti aquest somriure obscé que, després dels atemptats, ja se li comença a dibuixar

10 MESURES PER LLUITAR CONTRA ELS ACCIDENTS DE CARRETERA

Associacions de víctimes i d’automobilistes coincideixen: no s’està fent allò possible per lluitar contra els accidents de carretera.

Aquí vos deix amb 10 propostes ESSENCIALS QUE NO S’ESTAN APLICANT i que seran traslladades al grup parlamentari d’IU-ICV per al seu plantejament davant el govern central:

 

LA MILLOR CAMPANYA DE SENSIBILITZACIO, UNA BONA INFORMACIO

Les dades estadístiques facilitades per la DGT són enganyoses. Dir que han mort 105 persones a tota Espanya  per accidents produïts durant la Setmana Santa és fals. Quanta gent ha mort en els dies immediatament posteriors als mateixos accidents?

D’altra banda el nombre de ferits que es facilita és únicament el dels produïts en el marc dels accidents mortals. Absurd. Cal saber quants d’accidents greus TOTALS s’han produït en un periode de temps determinat,

1.- cal publicar una estadística correcta dels accidents mortals comptabilitzant les morts esdevingudes en els 5 dies posteriors a l’accident

2.- cal publicar una estadística correcta dels accidents greus

Així mateix, els usuaris tenen dret a saber quins models automobilístics són realment més segurs. Per tant,

3.- cal publicar la relació estadística existent entre models automobilística  i sinistralitat

Per últim, hi ha una relaxació evident en l’aplicació de l’art 52 de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles que prohibeix la publicitat d’automòbils que inciti a la velocitat excessiva, a la conducció temerària, o a situacions de perill, així com la publicitat que pugui induir a una falsa sensació de seguretat. Per tant,

4.- cal una aplicació estricta de la llei quant a la publicitat que incita a la conducció temerària

OBLIGAR A LA FABRICACIO DE COTXES MES SEGURS

Tots els experts coincideixen en que, fins i tot en condicions òptimes, superar el 140 km/h és una conducció temerària. Per tant,

5.- Cal limitar a 140 km/h la velocitat màxima que pugui assolir qualsevol automòbil

La seguretat de l’automòbil no és un luxe. Per tant

6.- Cal introduir determinades mesures de protecció com airbags laterals, barres reforçades de protecció, etc. de manera obligatòria a tots els models

MILLORAR LA SEGURETAT DE LES CARRETERES

Una mesura antipàtica per als gestors de les carreteres però eficaç és la senyalització dels punts negres per tal d’advertir als conductors que arriben a una zona potencialment perillosa. Per tant,

7.- cal senyalitzar els punts negres de la xarxa viària

Així mateix,

8.- cal fer un esforç de millora de la xarxa viària en termes de seguretat: accessos, senyalització vertical i horitzontal, etc

INCREMENTAR LES MESURES DE VIGILANCIAL’estalvi en aquesta matèria és un vertader desbarat des de qualsevol punt de vista. Per tant,

9.- Cal incrementar les plantilles dels Cossos de Seguretat amb competències en seguretat al trànsit, incrementar el nombre de controls d’alcoholèrmia i els dispositius mecànics de control de velocitat

REVISAR LES MESURES SANCIONADORES

Per últim,

10.- Cal revisar el Codi Penal per tal d’endurir les responsabilitats   d’aquells que condueixen sota l’efecte de l’alcohol, les drogues, sense permís o amb excés de velocitat

 

 

ACCIDENTS I MORTS A LA CARRETERA: BASTA D'HIPOCRESIA

Foto

Dos al.lots morts a Pollença. Estic dolgut, indignat i fart del dicurs de moralina que emeten les institucions públiques sobre la sinistralitat en carretera.

L'eslogan del Ministeri de l'Interior "No podemos conducir por ti" em sembla particularment indignant perquè dona a entendre qaue ja han fet tot el que podien fer. Es fals. Com tampoc no ho fan les altres institucions responsables

Al qui l'interessi el tema li recoman la pàgina web d'una associació de víctimes que parla clar sobre el tema i que, entre d'altres coses, reclama:

- Obligar els fabricants d'automòbils a introduir més mesures de seguretat de sèrie. Què vol dir això de què els airbags laterals, per exemple,  siguin venuts com a luxes de determinats models?

- Obligar els fabricants d'automòbils a introduir de sèrie limitadors de velocitat

- Modificar el Codi Penal per evitar la impunitat dels qui condueixen sota l'efecte de l'alcool, les drogues, sense permís o amb excés de velocitat

-Senyalització dels punts negres

- Millorar la senyalització viària. Qui no coneix punts on es permet adelantar i adelantar és un suicidi? i qui, sensu contrari, no coneix punts on està prohibit i és un doll?

Subordinació als interessos dels fabricants d'automòbils (com pots vendre un Porshe capaç d'anar a 300 kms/hora si té un limitador que no li permet passar de 133?), por a indisposar-se amb erls electors, por a assenyalar la pròpia ineficàcia en assenyalar els punts negres de les carreteres que es gestionen... vat aquí les claus d'aquesta tragèdia

AUTO DE DEL OLMO SOBRE EL 11-M. ¿Y LA MOCHILA?

La dreta política i ideològica va desinflada després de les 1400 pàgines del jutge del Olmo, que confirmen l'autoria del fonamentalisme islàmic i menyspreen la pista etarra

Avui he cercat a la pàgina web del PP, he vist El Mundo, Libertad Digital... el PP ni tan sols té una nota oficial sobre el tema, s'ha conformat amb declaracions d'un diputat de segona divisió; el Mundo dona molta informació i poca opinió en comparació amb altres èpoques de major entusiasme i voluntat evangelitzadora; Libertad Digital poteja una mica més però tampoc no gaire si ho comparam amb les seves soflames habituals.

La cosa crida l'atenció si tenim en compta l'ofensiva brutal que varen desencadenar ara fa un mes. Vos enrecordau del rollo de la mochila?, vos enrecordau den Rajoy insinuant fins i tot que s'havia d'anular el sumari? vos enrecordau de l'infame reportatge sobre "Las sombras del 11-M" que emeté Telemadrid i IB3?

Va ser, com vaig denunciar des del bloc, el darrer i desesperat intent per enmasacarar la veritat. Fracassada aquella ofensiva, el sumari de l'11-M els passarà per damunt com una apisonadora

DUES REFLEXIONS RAPIDES SOBRE LA CRISI DEL GOVERN ZP

1.- Bono passa a la "reserva activa". Representant de l'ample sector del PSOE preocupat per la "desmembració" de l'Estat, passa a ocupar una posició més còmode per rellevar ZP si aquest es "mata" políticament en la seva aventura. La incògnita és saber si, en la seva nova situació, peserà més allò de "reserva" o allò de "activa"

2.- El PP no té remei. El pes de la crítica sobre la remodelació del govern el trasllada al ministre que ha de gestionar el procés de pacificació (Rubalcaba) al qual pràcticament desqualifica com a interlocutor. Després de la reunió ZP-Rajoy a la Moncloa, sembla que el PP torna a jugar a la catàstrofe - és a dir, el fracàs del procés de pau - com a únic camí possible per al seu retorn al govern. Col.laborar lleialment en el procés i coparticipar de l'èxit previsible sembla estar fora dels seus esquemes

LA CORRUPCIO TE SOLUCIO. PERQUÈ NO HO FAN?

Moltes actuacions políticament corruptes són legals, la impunitat penal dels polítics és gairebé total (llevat dels casos en què juguin a enriquir-se personalment) i les famoses comissions als partits polítiques estan amparades per una llei que permet fer donacions anònimes tant a persones com a empreses!.

Aquest desgavell no s'arregla anomenant Fiscals especials, s'arregla reformant les lleis d'una manera clara i contundent, en un triple sentit:

1.- Definir millor el delicte de prevaricació i reincorporar al Codi Penal la prevaricació per omissió. Si no es fa així, la Sra. Cabrer podra destruir bens patrimonials com el pont del tren impunement (si, al final, hi ha una responsabilitat administrativa per a la Conselleria, a ella què li importa?: pagarem els ciutadans); si no es fa així casos com el de Megapark es podran continuar produint sense que el polític responsable s'hagi de preocupar; si no ho feim així, Pere Rotger, com a batle d'Inca, podrà autoritzar construir en una zona verda (com reconeix el propi fiscal) sense que li passi res.

2.- Prohibir les donacions anònimes als partits polítics tant de persones físiques com d'empreses. El rànking de perceptors d'aquest tipus de donacions és CiU, PNV, PP i PSOE. A "pelagatos" com IU o ICV comprendreu que ningú es sent motivat per donar-lis res anònimament. Quantes donacions anònimes cobra UM?

3.- Assegurar la independència dels Serveis jurídics municipals. PSOE i PP han pactat el 2003 una "Llei de Grans Ciutats" que fa dependre tots els juristes municipals d'un Cap de Serveis Jurídics... anomanat per la Junta de Govern. I també s'ha d'acabar amb el fet que al polític, per tapar-se el cul, li basti trobar qualque misser a qualque banda que estigui disposat a informar el que ell vol. Si no ho feim així,casos com el de Son Dameto Dalt es continuaran repetint

Per últim, la Fiscalia ha de servir pel que ha de servir i no pel que serveix a les Balears. Ara surt pels diaris demanant mitjans però actituds com la de Son Olivaret no s'arreglen amb més mitjans, s'arreglen amb més vergonya "torera"

EL PP, MES GROGGY I DIVIDIT QUE MAI

Aquest cap de setmana han sortit diverses enquestes que donen al PSOE una avantatge entre 3 i 8 punts sobre el PP

En alguna ocasió he comentat que l'estratègia hiperdura del PP (Acebes, Zaplana, Rajoy, COPE, El Mundo) no és una línia per cobrir progressivament un major espai electoral i acabar fent majoria: hi ha sectors del centre que mai combregueran amb aquest discurs. Es una línia que considera el 14-M un accident i que es limita a esperar el fracàs del govern ZP (un govern feble i en minoria) per tornar les coses al seu lloc amb un discurs potent i sense concessions.

El problema és que l'alto el foc permanent d'ETA i la bona marxa de l'Estatut català fan pràcticament inviable aquesta estratègia.

Les enquestes agreeixen al PP la seva reunió amb ZP i la voluntat d'acord manifestada. Altra actitud hagués estat una catàstrofe.

El giro cap el centre s'imposa - el reclama, per exemple, l'ABC - però els falcons no estan disposats a amollar  tan fàcilment els comandaments de l'avió. Avui matí  la COPE llegia les enquestes dient que "tranquils, no passa res" i feia flamada contra l'ABC, el "cipayo" Gallardón i el beneit d'en Piqué. M'ha semblat extraordinàriament significatiu.

Avui na Cirer, déu estar una mica trista

RAFA, ET TROBES BE?

L'Estatut de Catalunya ha estat un cop dur per al PP. S'ha romput, d'una tacada, "la unidad de la nación española, el consenso constitucional de 1978, el principio de solidaridad y el principio de igualdad entre todos los españoles".

Un disgust, vaja.

Es per això que pas pena per algúns dels seus quadres, com en Rafa Duran, que, traumatitzats per aquesta catàstrofe, hagin pogut perdre una mica el sentit de l'orientació. Vos remet a un al.lucinant post del seu bloc on insinúa una certa relació entre l'aprovació de l'Estatut... i els esdeveniments de Marbella!!

Esper, sincerament, que es recuperi aviat perquè a mí sempre m'ha semblat un bon al.lot

CORRUPCIO A ERC

Aquestes darreres setmanes han sortit a la llum dos casos de suposada corrupció al sí d'ERC: les subvencions i contractes de serveis i el sistema de quotes que fa pagar als alts càrrecs del govern per a finançar-se.

Quant el primer no puc jutjar a fons perquè no he estudiat les relacions de subvencxions i contractes i no tenc informació de primera mà. No obstant això, no he vist res publicat que sigui semblant a la vergonyosa política de subvencions del Consell Insular de Mallorca. Que hi podriem trobar qualque contracte o subvenció poc justificat o sospitós de clientelisme? Idò també estic convençut

Quant al segon tema, vull començar per acusar Esquerra Unida d'extorsió. A mí, en concret, m'extorsiona 900  euros cada mes, "la muy...". També vull dir que, quan estàvem en el govern, extorsionàvem a tots els alts càrrecs del govern, gerents d'empreses, etc.´. I també vull dir, per acabar, que a mí això em sembla no només justificabnle sinó senzillament perfecte. Les persones no poden veure com l'exercici de la política els representa un increment substancial del seu nivell de vida... quan això passa (que passa a gairebé tots els partits) la lluita per figurar a les llistes electorals i la lluita pel poder intern té un matís inconfessable que va més enllà de la política: poder continuar pagant la hipoteca, o les lletres del cotxe, o la carrera dels fills...

Dit això, la Carta Financera d'ERC no em sembla prou clara sobre una qüestió: els funcionaris de lliure designació - és a dir, funcionaris de carrera que ocupen un càrrec concret per lliure designació del polític responsable - no poden ser "extorsionables". Entre d'altres coses, perquè això podria suposar una temptació permanent d'incrementar el nombre de places de lliure designació i, per tant, un retrocés important dins la funció pública 

"RAJOY SE LA JUEGA...

Veremos mañana si el Presidente le engaña por enésima vez... Para qué ha servido que Irene Villa perdiera las piernas o que Miguel Angel Blanco perdiera la vida?...Zapatero claudica ante los terroristas.... ".Aquestes són les frases amb les quals la COPE està encalentint l'encontre Rajoy - Zapatero sobre l'alto el foc d'ETA... "Rajoy se la juega"!... Venguent de la COIPE, un vertader avís per a navigants

Rajoy no pot enfrontar-se amb aquest discurs, que és el discurs que ell mateix ha alimentat i que comparteix el 80% dels quadres del partit i tampoc no pot enfrontar-se amb el 80% del seu electorat que li demana col.laboració lleial amb el govern davant el procés de pacificació d'Euskadi.

O a l'encontre amb Zapatero Mariano Rajoy serà més galleg que mai o es possible que es pegui un esclafit bastant important 

CINC PRONOSTICS SOBRE EL ALTO EL FUEGO DE ETA

Què és pot dir a més de les paraules obligades ("esperança, prudència i compromís")?. Em banyaré:

1.- Aquest "alto el fuego permanente" serà distint a les altres "treves". Pel propi terme utilitzat (alto el fuego  permanente), pel conjunt del comunicat i per la conjuntura històrica general (a Euskadi, a l'Estat i a nivell internacional)

2.- El procés em sembla irreversible perquè ETA està aufegada políticament, econòmicament i internacionalment.

3.- No obstant això,  la violència política - amb expressions diverses a l'organització militar (ETA) tal com l'hem conegut fins ara - tardarà molts d'anys en erradicar-se a Euskadi. Té raó, per tant, ZP quan parla d'un procés "llarg i dificil"

4.- Aquest procés de pacificació reubicarà Euskadi a l'Estat espanyol com reubica Catalunya el seu nou Estatut. L'Estat espanyol, s'adecúa la lentament a la seva pròpia realitat i això, més endavant, ens afectarà a la resta de comunitats.  Llàstima que aquesta adecuació es produeixi de manera tan torturada i no en un clima de major racionalitat, tranquilitat i visió històrica general

5.- El terratremol polític intern serà d'enorme magnitud. Aprovat l'Estatut català i declarat l'"alto el fuego pernanente", el PP està completament "grogy" sobre el ring. La possibilitat d'avançar les eleccions està començant a computar-se i avaluar-se a Ferraz

DAVANT LA TREVA D'ETA, TANCA EL MEU BLOC

El pensament tradicional a Occident converteix ràpidament les bones notícies en nous problemes:  el que coneix una persona encantadora passa a angoixar-se sobre si la relació està anant o no massa depresa i sobre ¨com acabarà la qüestió; el que acaba els estudis passa a angoixar-se per trobar una feina i el que troba una feina s'angoixa desseguida sobre com aconseguir dur-se bé emb els "jefes"

Jo et propós que tanquis el meu bloc, que respiris fons i que t'en adonis de veres que estam vivint un moment històric. Disfruta veient la història passar just davant els teus nassos i demà, tranquil.lament, farem anàlisis sobre el futur immediat i a llarg termini, sobre els escenaris possibles i sobre les implicacions polítiques d'aquesta nova situació.

Enhorabona a tothom i que l'anàlisi (ni tan sols demà) no ens segresti l'emoció

MACROBOTELLON: L'EXPERIENCIA CANTA

El balanç dels macrobotellons d'ahir és prou aclaridor. Allà on més s'ha prohibit´(Barcelona) és on més follon hi ha hagut. Un "tanto", per cert, per a IC-V-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona que es va desmarcar de l'anomenada "Ordenança per la convivència".

Això vol dir que EU-EV  a Palma també va encertar quan es va desmarcar del grup de treball  que preparava una ordenança prophibicionista i també vol dir que el PP va encertar a Palma quan va rectificar i abandonà aquest projecte. De fet, la Junta Local de Seguretat de Palma ha aprovat mesures de cara al macrobotellon de dia 8 d'abril que van bastant en la línia d'allò proposat per EU-EV a Palma. Ara cal esperar que tot passi com a Granada: pocs incidents malgrat les 20.000 persones reunides

Dit això, he de dir que, a títol personal, la diversió entorn a una botella no em resulta particularment atractiva ni positiva

I dit això darrer, també vull alertar a tots aquells que es "rasgan las vestiduras" i s'escandalitzen del binomi diversió/alcohol i dels riscs de l'alcoholisme (és a dir, tots els informatius de televisió d'avui migdia). Qualcú ha vist una celebració social important i respectable sense alcohol pel mig?, unes noces, una comunió...? no identificam a la nostra societat celebrar i brindar amb alcohol? No és per les festes de Nadal que els nins veuen a la tieta o al tiet una mica trompes perquè "ho estan celebrant"?... Idò el botellon és això mateix però d'un altra manera 

PEPEROS EMPANATS PER LA NEGOCIACIO DEL PP AMB ETA

Emylse m'envia aquest video "im presionante" de l'empanada que duen els peperos sobre la negociació amb ETA. Per veure el video clikau a la següent adreça

http://www.youtube.com/watch?v=uAxIlzK5pbE&search=caiga%20quien%20caiga

LA NEGOCIACIO DEL PP AMB ETA

Vos adjunt el El_Diario_de_la_Memoria[1].pdf  amb retalls de premsa sobre les negociacions PP-ETA. Un magnífic treball que val la pena veure. M'ha arribat amb un PASSA'L. Estaria bé que el descarragàssiu i el passàssiu.

Es molt interessant però no apte per a estomacs sensibles a la mentida, el cinisme i la hipocresia

RACISME EN EL FUTBOL: S'HO PRENEN A CACHONDEO

En un mes i pico he fet dos articles sobre el racisme en el futbol: el primer sobre unes declaracions de Javier Clemente i el segon sobre els crits racistes que n'Eto'o va patir al camp del Saragossa

Ho he fet perquè no hi ha un racisme en el fútbol i un racisme fora. Tot és el mateix i tot mereix "Tolerància 0". Si se m'apura, el que es produeix al món del fútbol, per la repercusió mediàtica i el caràcter "de masses" que té, mereix encara un tractament més sever.

Això és el que ingenuament esperava en els dos casos al.ludits. Idò un prebe. En el cas de les declaracions de Javier Clemente, el comité de competició (en contra del parer del comité antiviolència) no ha aplicat cap sanció; en el cas del camp del Saragossa la multa ha estat de 9.000 euros. Els que es diu una actuació exemplar!!. Que s'ho prenguin a cachondeo i veurem com acaba la cosa

IB3 TELEMADRID I EL 11-M: ENS TORNEN A MENTIR

L'emissió del reportatge "Las sombras del 11-M" a IB3 i Telemadrid no és cap qüestió menor i té un objectiu clar: convertir les mentides que varen treure el PP del poder en la plataforma que el torni al poder

Això forma part d'una campanya de gran volada pilotada per la tríada Jimenez Losantos/Libertad Digital/El Mundo que té com a objectiu fonamental reivindicar el paper del PP entre el 11 i el 14 M; és a dir, neutralitzar les mentides que ocasionaren la seva derrota electoral.

L'exposició de "las sombras" no es limita a exposar fets sense aclarir (i que naturalmenr existeixen perquè si no el procediment judicial ja estaria acabat).

"Las sombras" d'IB· i Telemadrid són molt luminoses i descansen "grosso modo" en quatre tesis:

1.- No hi ha indicis consistents de l'autoria d'Al-Qaeda

2.- Hi ha una permanent presència de membres de les Forces i Cossos de l'Estat en fets claus (obtenció i trasllat dels explosius, alteració de proves, detencions arbitràries en la jornada de reflexió - decisives en traslladar a l'opinió pública la idea de l'autoria d'Al Qaeda -,etc.)

3.- També hi ha una relació d'ETA amb la comissió dels atemptats

4.- La comissió de l'atemptat tenia com a objectiu fonamental alterar el resultat de les eleccions del 14-M

Qui va ser l'autor, doncs de l'atemptat? Aquest tema no s'explicita però queda insinuat: ens trobam davant una conspiració política que utilitza elements del fonamentalisme islàmic i d'ETA i que té com a principal beneficiari el PSOE.

Fora del reportatge, Jiménez Losantos ho explica més clarament des de l'emissora de l'esglèsia: les clavegueres de l'Estat ("que el PP no supo depurar") organitzen un atemptat per instal.lar el PSOE en el govern i per dur endavant el "canvi de règim" que ETA i ERC varen pactar a Perpiñán amb la benedicció de ZP

Aquesta execrable maniobra d'intoxicació no és l'obra d'uns frikis de la política o de l'opinió: és una maniobra perfectament orquestada per "canviar las tornas" dels resultats del 14-M i a la qual IB3 s'hi ha sumat AMB ELS MEUS IMPOSTS

Esper que EU-EV i la resta de forces polítiques reaccionem amb la necessària contundència

MES SOBRE ALBA I ELS MENORS, A PALMA I A TOT ARREU

Serà un rotund fracàs i una errada si el cas d'Alba només ens serveix per denunciar la manca de coordinació de les administracions catalanes per tractar el cas. Aquesta és la punta de l'iceberg. El tema és que tenim infants, a Palma i per tot arreu visquent en barraques o en edificis abandonats que suposen insalubritat i inseguretat. El tema és que LA MAJORIA dels menors que són separats dels seus pares ho són perquè aquests són pobres i no tenen prou suport ni recursos  per educar-los i mantenir-los. El tema és que l'Assistència Social Primària està desbordada. El tema és que la Justícia - la de menors i l'altra - està desbordada. El tema és que les autopistes o el AVE són notícia i tot això que estic dient no (o gairebé no).

Cal. per tant, reformar la Llei del Menor i, a partir d'aquí,  desencadenar una sinergia en la implementació de recursos per part de totes les administracions. Si no és així, les investigacions i les jeremíades sobre el cas concret d'Alba em semblaran una mica hipòcrites

ALBA, MENOR MALTRACTADA, MENOR TORTURADA

Avui és el dia de la dona treballadora. Però demà és urgent que sigui el dia del menor... i passat demà també. Hi ha, afortunadament, associacions de dones; hi ha, afortunadament, un moviment feminista centenari; hi manca molt de camí per recòrrer però les coses s'estan moguent (per cert, avui, a les 19,30, mani a la Plaça d'Espanya) ... però no pot haver-hi associacions de menors.

Ells són, juntament amb els discapacitats psíquics, el segment més feble de la nostra societat.

En matèria de violència contra el menor estam com ara fa trenta anys en matèria de violència contra les dones. La tragèdia és molt poc transparent, la consciència social, política i mediàtica molt menor... ah! sí, i se m'oblidava: els menors no voten, ni compren diaris ni pinten una regadora més que com a consumidors o com a inductors al consum (les grans empresses ho tenen més que clar)

Això no vol dir que ningún no s'ocupi d'ells. Vol dir que sense pressió social, política i mediàtica tenen totes les paperetes per a patir un pitjor tracte pressupostari de les institucions i per a no fer-se presents al debat polític i social.

Casos com el el d'Alba, la nina torturada a Barcelona, ens recorden el nostre oblit. L'esquerra fa molt poquet que comença a parlar de protecció a la família. Ja passa d'hora que deixem de fer el pardal i ens ompliguem la boca de protecció a la família, de protecció als menors, de protecció a les persones majors assistides, de protecció als discapacitats

UNA PROPOSTA SOBRE LA DRETA EXTREMA, EL PP I INTERNET

El PP té montada una xarxa de productes "internàutics" impresionant, . Si clicau aqui veureu una d'aquestes pàgines i un vídeo sobre el "Movimiento antizapatero" on hi figura la relació de tots aquests productes que es caracteritzen per la radicalitat i el lligam total al partit. Millor encara entrar a http://www.antizp.org/ una pàgina feta clarament pel PP - amb cobertura de la convenció al minut -i on trobareu tota la relació del holding. Algúns enllaços fan por

 Val la pena endinsar-se dins aquest món que, en  definitiva, és l'aliment espiritual dels sectors més "enragés" del partit i de la seva base social. Sobre tot perquè trobareu més d'un exemple de relliscament de la dreta extrema a l'extrema dreta.

Seguint alguna inquietud que s'em plantejà per part de diversos comentaristes a l'article sobre "Don Corleone Matutes...", us propós de compartir aquí mateix la informació sobre aquestes relliscades o sobre els aspectes més cridaners d'aquest holding ultra. Si als comentaris hi afegiu referències  a pags web jo modificaré aquest article per introduir-hi els links corresponents i facilitar l'accés.

Salut io enrollau-vos que això pot donar de sí

CHIRIGOTAS RACISTES A CEUTA

"Me han hecho a mi un cristo en caricatura
Que no se parece al mío ni en pintura
Y mi cultura no es la locura
Me fui directo al libro de naturales
Para ver si los turcos
Son animales racionales
Vi que esa gente y los bovinos son iguales
Y me aclaró la duda: son todos animales"

"Me ha llamado mi madre
Y me ha dicho que me calle
Que no cante más lo que no canta nadie
Antes de irme, ¡qué mal lo hizo Hitler!
Aquí estoy dando la cara y desarmado
Prefiero morir de pie que vivir arrodillado"

Aquesta és la lletra GUANYADORA DEL CONCURS de chirigotas de Ceuta d'enguany. Algúns amenacen amb una querella perquè els articles  510 y 525 del Códi Penal preveuen presó "para aquellos que provoquen a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o carencias".

Però jo no crec que aquesta sigui una qüestió de Codi Penal ni de jutges. Es una qüestió cívica i política.

L'extrema dreta té molt més pes ara a USA i a Europa que fa 20 anys, el fanatisme musulmà està més arrelat ara que fa 20 anys; a Espanya hi ha més immigració... i més racisme; l'extrema dreta s'expressa - de moment a través del PP - cada cop amb més claredat; avancen posicions l'Opus Dei, els Legionarios de Cristo i tot tipus de grupets i associacions - de moment sota el paraigües cultural, cívic o religiós - típiques de l'extrema dreta; el pensament extremista ha contaminat la COPE i, amb moltísssima força, Internet

Apretau-vos bé el cinturó de seguretat que la cosa va en sèrio

VICTIMES DEL TERRORISME

Es dificil no posar-se darrera o al costat de les víctimes del terrorisme. Quan van en manifestació o en qualsevol altra ocasió. Perquè, fora dels conflictes bèlics, és difícil trobar tanta violència acumulada sobre les esquenes de gent tan innocent 

Però quin és l'objectiu d'una associació de víctimes del terrorisme?. En principi, la defensa dels seus interessos concrets:  índemnitzatoris, laborals, sanitaris... ;en segon lloc, la reivindicació de la memòria de les víctimes que ja no estan en condicions de defensar-se i,  en tercer lloc, la defensa de valors universals que són trepitjats pels terroristes: pau, tolerància, respecte a la vida i a les persones.

Alguna cosa més?. Jo crec, honestament, que no. Els terrorismes són diversos i diversa és també la ideologia de les víctimes. Una associació de víctimes del terrorisme strictu sense no ha de pretendre, per tant, pronunciar-se sobre el Pla Ibarretxe (com va fer l'AVT) ni reclamar protagonismes polítics en un eventual procés de pau ni condicionar l'acció del govern en aquesta matèria

Per això, malgrat que a disgust, jo no hagués anat a la manifestació del passat dissabte a Madrid

REGULAR LA PROSTITUCIO O FER COM SI NO EXISTIS?

Una estranya aliança entre els sectors més puritans de la societat i algúns sectors del moviment feminista està  paralitzant la presa de decisions sobre la prostitució

A proposta d’IU-IC, el Congrés dels Diputats ha creat una comissió d’estudi sobre el tema… per segona vegada. Esper que el camí emprés arribi a qualque banda.

 Els que es neguen a regular la qestió – des de diferents òptiques – tampoc no s’atreveixen a prohibir-lo i a convertir prostitutes i clients en delinqüents.

 La conclussió és que no es fa res o que s’opta per l’hostigament al carrer de les prostitutes (Calvià, Barcelona…).

 El resultat de tot això és evident; un negoci a l’alça que es produeix amb la societat mirant cap a un altra banda, manca total de garanties per a les prostitutes des del punt de vista laboral i sanitari, situacions d’explotació amparades per l’opacitat del sistema…

Ens decidirem qualque dia a fer qualque cosa?

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS