Administrar


Estadisticas de visitas

Categoria: Balears

NO ES ESTRANY QUE VAGIN NIRVIOSOS

Avui tota la premsa ha considerat  la trama de corrupció del PP la notícia principal. El Grup Serra amb el cas Andratx i el DM amb una exclussiva sobre les "mordidas" de l'ex-batle de Santa Margalida a un concessionari de les platges. Demà la notícia serà, sens dubta, la detenció del germà de n'Hidalgo, ex-batle d'Andratx. Només El Mundo considera avui primera notícia les "traicions" de na Munar al PP.

Al cas Andratx li disputa protagonisme la inesperada suspensió per part de la batllessa del Ple de Felanitx que havia de debatre una proposta d'EU-EV per a la creació d'una comissió d'investigació pel "cas licències".

Avui matí, a la ràdio, el primer que he sentit ha estat el regidor del PSOE de Felanitx, Antoni Nadal, dient que la batllessa li havia dit "voy a por ti" y que ha rebut amenaces contra ell i la seva família al seu domicili que ha hagut de posar en coneixement de la Guàrdia Civil.

De la lectura de premsa el que més m'ha impresionat és la una foto al DM on sortien una manifestants a Felanitx amb una pancarta de "No més corrupció" i, davant, unes persones fent fotos. El peu de foto era "Simpatizantes del PP fotografian a los participantes en la concentración".... Joeeeeer!!!!. El missatge és ben clar: "Nos hemos quedado con tu cara, vamos a  por tí"

Quan surt el primer avió cap a Corleone? Necessit una mica de tranquil.litat

 

QUE VIENE EL LOBO!!

Ho comenten avui en portada Diari de Balears i Diario de Mallorca. Respectivament, aquests diaris informen que fonts del PP  reconeixen la possibilitat de perdre Eivissa i Formentera i que la seva majoria a Balears està "en el filo de la navaja".

Pel que a continuació vos diré, no és d'estranyar que siguin fonts del propi PP que reconeguin i donin publicitat a aquesta anàlisi.

El PP ha acusat el cop de la corrupció, ha retrocedit en les seves expectatives electorals i està preparant una nova estratègia d'acord amb la nova situació. El "Som els millors!" que tenien preparat com a estratègia exclussiva de campanya (acompanyat de moltes fotos d'obra pública) haurà de cedir terreny al "Que viene el lobo!": una estratègia menor pensada per a tornar a mobilitzar el seu electorat decebut pels darrers esdeveniments.

El PP confia en mobilitzar el vot de la por, de la por a la "pandilla" d'impresentables - i corruptes, no ho oblidem - que no tenen  ni idea de gestionar i que aspiren a substituir-los en l'exercici del govern. Serà responsabilitat de l'esquerra no caure en la trampa de la  "guerra bruta" (ni acovardant-se  ni caiguent en el "i tu més) i presentar una alternativa serena i atractiva a l'electorat

LA MAFIA, EL VIDEO I MIQUEL ANGEL MARCH

"Esto es como la mafia" ha dit un representant del Sindicat Unificat de Policia referit al PP de Canàries. Ahir ho publicava El Pais: el PP està investigant la vida privada de la comissària de policia que s'havia distingit per perseguir els casos de corrupció del municipi de Mogán... Investigació de la vida privada... campanyes de desprestigi... de què em sóna tot això?... per mí que això de la màfia no és només a Canàries

Vos contaré una prímicia: el PP està impulsant un vídeo on s'associarà Plataforma de La Real/Maulets/Violència/Simpatíes cap a ETA/Bloc... entre d'altres coses. El veurem abans de les eleccions penjat a Internet i degudament promocionat per El Mundo, el PP i companyia.

Ahir mateix, a IB3 ràdio, se li va escapar a Javier Alarcón en el marc d'un debat sobre el tema de ca meva que sostenia amb en Miquel Ramón, el diputat d'EU-EV: "... y más cosas que saldrán, sobre personas y sobre entidades!!" . Està enregistrat

A mí m'havia arribat el remor que, quan el GOB va presentar les denúncies sobre Andratx, n'Hidalgo s'havia encarat amb en Miquel Angel March i li havia amenaçat amb una campanya de desprestigi sobre "lo suyo". "Lo suyo" ho treia ahir a colació el Sr. Miquel Ramis, fent-li la feina bruta a n'Hidalgo, a la seva roda de premsa setmanal com a portaveu del PP: "Miquel Angel March molt de predicar però té una finca a la Serra de Tramuntana"...

Com va expressar de manera brillant en Matías Vallés "El PP está empeñado en demostrar que Grosske (i ara en Miquel Angel March) es como ellos". Però no és aixi. La frontera no està entre els que compren o hereden finques en situació regular en sòl rústic i els que no. Per molt que els dolgui als del  PP, la frontera està entre els que impulsen, construeixen i realitzen construccions il.legals en sòl rústic  (com el Sr. Hidalgo i tants d'altres) i els que no.

HIDALGO, GIBERT, LA PRESO I EL REQUERIMENT A EL MUNDO

Avui matí s'ha fet públic que n'Hidalgo i en Gibert han de tornar a la presó. La presó preventiva només s'ha d'aplicar en els casos estrictament necessaris perquè significa tenir a la presó a una persona encara no condemnada. Però la decisió de l'Audìència indica amb claredat que el fiscal Carrau tenia raó i que, en aquest cas, la presó preventiva és necessària per evitar que els imputats tenguin l'oportunitat de destruir proves o dificultar la investigació.

El que està passant a les Balears és greu i aquests mesos preelectorals s'estan convertint per al PP en un autèntic Calvari. Com deia al post d'avui matí, campanyes com la realitzada contra mí pel PP i El Mundo no seran, malauradament, un cas aïllat. Però l'esquerra té l'obligació de no perdre la serenitat. Com més aprop està la possibilitat d'un canvi polític a Palma i les Balears, més responsables hem de ser. I això vol dir:

a) No caure en la provocació, no contribuir a l'enviliment del debat polític preelectoral

b) Oferir a la ciutadania l'esperança d'un govern honest, seriós,  transparent, sense estridències ni revanxismes

c) Contestar a les provocacions amb contundència i sense por, no deixar-se "acoquinar", combatre la irracionalitat amb la força de la raó.

Avui matí he anat al notari a presentar el requeriment de rectificació a El Mundo. Si clicau a Segueix veureu aquest resum  de les mentides que ha escrit El Mundo aquests darrers dies, contestades fredament, amb objectivitat i contundència, com ha de ser

  

          Remet la present amb motiu de les informacions publicades en el seu mitjà els passats dies 25, 26, 27, 29 i 30 de gener de l’any corrent relatives al meu domicili particular i que figuren a les pàgines que més abaix s’assenyalaran. A les esmentades informacions es fan AFIRMACIONS QUE SÓN ABSOLUTAMENT FALSES i és per això que, a l’ampara de l’article 2 de la L.O. de 26 de març de 1984 sobre el Dret de Rectificació, li sol.licit les RECTIFICACIONS que a continuació es relacionen :

PRIMERA RECTIFICACIO Afirmació núm 1. Edició de 25 gener. En Portada. Titular : « Grosske vive en un CHALE de 680 m2 aunque sólo ha declarado 312. Su CASA en Sencelles es 6 veces mayor que una vivienda media »

Afirmació núm. 2. Edició de 25 de gener. Pàgina 10. Titular : « Grosske vive en un CHALE con piscina de 680 m2 y sólo ha escriturado oficialmente menos de la mitad : 312 m2 »

Afirmació núm. 3. Edició de 25 de gener. Pàgina 10. « A ambos lados de la residencia de los Grosske  y adosadas a ella se levantan una serie de EDIFICACIONES que conforman el total de los 680 m2 con los que se han topado los técnicos de la Oficina del Catastro » 

Afirmació núm 4. Edició de 25 de gener. Pàgina 11. Titular. « El CHALE de Grosske está en suelo rústico y es seis veces mayor que una vivienda media »

 Afirmació núm.5. Edició de 25 de gener. Pàgina 11. sota el titular de « El Mundo Opina. Investigación Oficial ya ». « Eberhard Grosske tiene escriturado en el Registro de la Propiedad una casa rural de 312 metros cuando en realidad lo que adquirió en 2005 fue una EDIFICACION de 680 metros cuadrados con ciertas pretensiones »

 Afirmació núm. 6. Edició de 26 de gener. Pàgina 10  : « A ambos lados de la residencia de los Grosske y adosadas a ella se levantan una serie de EDIFICACIONES que conforman el total de 680 metros cuadrados con los que se han topado los técnicos de la Oficina del Catastro »

 Afirmació núm.7. Edició de 27 de gener. Pàgina 12 :  « A ambos lados de la residencia de los Grosske y adosadas a ella se levantan una serie de EDIFICACIONES que conforman el total de 680 metros cuadrados con los que se han topado los técnicos de la Oficina del Catastro » 

Totes aquestes afirmacions són absolutament falses. Ni l’habitatge (casa o xalet) ni el conjunt de les edificacions existents al meu domicili medeixen 680 m2. 

Sobre la superfície de l’HABITATGE (CASA O CHALÉ)  hi ha una certificació d’un arquitecte contractat pels anteriors propietaris de la casa de desembre de 2004 que la sitúa en 312,68 m2); la medició de l’arquitecte municipal de maig de 2005  la sitúa en una quantitat lleugerament inferior i el Registre Cadastral en una quantitat lleugerament superior. En qualsevol cas, cap de les esmentades medicions ni tan sols s’aproxima als  680 m2 invocats reiteradament per El Mundo

 Fins i tot si consideram el concepte més ample d’EDIFICACIONS – que incluiria l’habitatge i uns antics magatzems agrícoles de 90 m2 aproximadament – la suma d’una i altra superfície seria només lleugerament superior a la meitat dels repetits 680 m2 

SEGONA RECTIFICACIO 

Afirmació núm.8. Edició de 25 de gener pág 11. Sota el Titular « El Mundo Opina. Investigación oficial ya » : « El chalé está edificado en suelo rústico y las obras de ampliación se han realizado en una parcela que teóricamente no reúne la superficie mínima, dos cuarteradas, para edificar en un suelo calificado como rústico. El líder rojiverde debe explicar ante la opinión pública los pasos que ha seguido para CONVERTIR SU VIVIENDA de Sencelles en un inmueble seis veces mayor que la vivienda media »

 Aquesta afirmació és absolutament falsa donat que, d’ençà que som propietari no s’ha realitzat cap obra d’ampliació de l’habitatge 

 TERCERA RECTIFICACIO

 Afirmació núm 9. Edició de 27 de gener . Pàg.12 : « El chalé se construyó en la década de los setenta cuando tanto la normativa del Govern como la del propio Ayuntamiento fijaban en una cuarterada (7.103 metros cuadrados) la superficie mínima para para edificar en suelo rústico… la parcela sólo mide 6.458 metros cuadrados »

 Aquesta afirmació és absolutament falsa. En la dècada dels 70, el Govern no existia i la normativa per a la construcció en sòl rústic depenia del Plan Provincial de Ordenación de las Islas Baleares, el qual tenia criteris molt permisius quant a la construcció en sòl rústic.

Quant a la superfície de la parcel.la existeix una certificació del Cadastre de 1980 que li atribueix 7137 m2 

 QUARTA RECTIFICACIO 

Afirmació núm.  10 . Edició de 27 de gener. Pàgina 12 : « Así Grosske debía saber que adquiría un chalé ilegal que era ilegalizable y que sobre el mismo se habían realizado también ilegalmente obras de ampliación » 

Aquesta afirmació és absolutament falsa.

Les úniques referències que jo tenia sobre la legalitat de la casa abans de comprar-la eren les següents : Un certificat  del Secretari de l’Ajuntament, sol.licitada per mí mateix, on s’afirma que la casa mai no havia estat objecte de cap expedient d’infracció urbanística. El resultat d’una inspecció de l’arquitecte municipal – realitzada a instàncies meves -  on s’acredita que no hi havia cap motiu per obrir un expedient d’infracció urbanística 

  CINQUENA RECTIFICACIO 

Afirmació núm. 11. Edició de 30 de gener . Pàgina 12. Titular : « Hacienda dice que el chalé de Grosske ha crecido de 132 a 680 m2 en dos años y el sostiene que sólo mide 312 »

 Aquesta afirmació és absolutament falsa . Ni « Hacienda » ni la Gerència del Cadastre han efectuat cap declaració pública ni comunicat ni han realitzat cap acte administratiu que confirmi allò afirmat al titular  

SISENA RECTIFICACIO

 Afirmació núm.12. Edició de 30 de gener. Pàgina 12, sota el titular « El Mundo Opina. Embarra las evidencias » : « Ahora resulta que según Grosske los almacenes agrícolas anexos a su casa de Sencelles « ni son vivienda ni tienen efectos urbanísticos ni catastrales ni económicos », lo cual no se sustenta habida cuenta de que la propia Oficina del Catastro sí los computa como tales por razones obvias ». 

Aquesta afirmació és absolutament falsa. Deixant de banda que la cita entrecomillada del meu bloc personal no és correcte, els magatzems agrícoles  no són considerats pel Registre del Cadastre com a habitatge sinó exactament com això : « almacén » 

 SETENA RECTIFICACIO

 Afirmació núm. 13. Edició de 26 de gener. Titular en portada : « Hacienda ‘pilla’ a Grosske : su CHALE tiene 680 m2 y no los 312 que el declaró » 

Aquesta afirmació és absolutament falsa.  Els 312 m2 d’habitatge no es corresponen amb cap declaració davant Hisenda sinó a la inscripció en el Registre de la Propietat de la mateixa i, com s’ha expressat més adalt, coincideixen amb els expressats a la certificació de l’arquitecte aportada pels venedors. D’altra banda, és impossible que Hisenda m’hagi « pillado » perquè so jo mateix qui, sense tenir obligació legal de fer-ho, he instat revisió cadastral de la finca. 

 VUITENA  RECTIFICACIO 

Afirmació núm 14. Edició de 27 de gener. Pàg. 12 sota el titular « El Mundo opina. Su propia medicina » : « Años atrás el edil de EU en Palma, Joan Font, no tuvo más remedio que dimitir de su cargo al descubrirse que habitaba en una vivienda ilegal en suelo rústico en Marratxí. El máximo responsable entonces del partido en el que militaba Font, Eberhard Grosske, le instó a q       ue abandonara el cargo en el Ayuntamiento de Palma » 

Aquesta afirmació és absolutament falsa. El Sr. Joan Font, habitaba, i habita, a una casa en sòl urbà perfectament legal. Quan es va saber que, abans de ser regidor, va realitzar obres de reforma a ca seva que excedien allò autoritzar a la llicència (obres posteriorment legalitzades), EU va examinar el cas i va concloure que NO hi havia motiu suficient per sol.licitar la seva dimissió

ACABEN ELS M2, COMENCEN LES COSES SÈRIES

Avui el Bloc per Mallorca farà una roda de premsa no només sobre la campanya de difamacions de que he estat objecte sinó, més globalment, sobre el clima preelectoral que el PP i els mitjans de comunicació afíns estan intentant generar.

Estant el cas Andratx en plena ebullició, ahir dimitia el batle del PP de Santa Margalida i el DM començava a destapar el que serà un altre gran escàndol urbanístic: Felanitx. Tot això, sense oblidar Ses Salines, la dotzena de batles del PP imputats, i els dos processats de Santa Eulària i Sant Josep. Aquest és el bessó de la qüestió i no quant medeix la superfície pavimentada de la meva parcel.la.

Las campanya de difamació de la que hem parlat aquests darrers sis dies no obeeix - i amb això he de rectificar el que afirmava al post del passat dijous - a una rabieta del director del Mundo per l'interés d'EU-EV i el PSM en el cessament d'un oficial de la policia que s'havia atrevit a denunciar una irregularitat en el domicili del Sr. Inda. La rapidesa i intensitat amb la qual el PP i d'altres mitjans de comunicació audiovisuals afíns al PP s'han fet resó del tema demostra que això és una jugada política de calat i que tendrà altres variants referides a persones de l'esquerra i a plataformes com la de La Real.

Ahir un titular de la premsa gratuïta recollia una frase de l'ínclit conseller Rodríguez molt significativa: "Hay corrupción en todos los partidos, en el PP, en el PSOE, en UM, en el PSM, em EU i en EV"... i, si no n'hi ha, ja estan ells per inventar-la. Pèrò això és el que pretenen: crear una cortina de fum que tapi la magnitud dels seus escàndols

El PP està preocupat per la incidència electoral dels casos de corrupció - especialment a Palma, a part dels pobles directament afectats - i, en el joc polític preelectoral, el PP ha decidit donar-li una potada al taurell

PS. Malgrat que ja n'hi hagi prou de m2, m'haureu de perdonar si public el requeriment notarial de rectificació que remetré a El Mundo per 14 "absolutes falsedats" publicades aquests darrers dies ( algunes d'elles en titular i en portada) .. i també m'haureu de perdonar si public algún altre document del cadastre que encara me falta i que acabarà de rematar la "faena" documental

MIQUEL SEGURA, RODRIGUEZ, LA MERDA I EL PARKING

Diu avui en Miquel Segura a Ultima Hora que "... luego sale el Grosske por la pantalla del ordenador y ves que sólo sabe hablar de mierda" i que "Su página web es altamente escatológica".

Etic content que fins i tot en Miquel Segura reconegui allò evident: que el cas Andratx i la corrupció del PP `(un dels meus temes predilectes, ho he de reconèixer) és això: merda.

I, parlant de merda, avui trobareu destacades a la premsa les indignades declaracions del portaveu del PP, Miquel Ramis, dient que Rodríguez NO va col.laborar amb n'Hidalgo per tancar l'aparcament de la regidora d'UM a Andratx i que es va limitar a emetre un informe preceptiu d'acord amb la llei.

Però les mentides del PP, ara mateix, no es que es decobreixin al dia següent, és que es descobreixen "on line". Així que, avui mateix, a la pàgina 19, El Pais ens regala amb un altra filtració del sumari; una conversa entre n'Hidalgo i en Rodríguez de dia 7 d'agost resumida per la guàrdia civil en els següents termes: "Se extrañan de la rapidez del auto dictado por el juez  - que anul.lava el tancament del parking - y (hablan) de que van a preparar unas alegaciones basadas en la peligrosidad, ya qure hay un torrente (debajo del aparcamiento) para lo cual nombran a un tal Juan Pol que pertenecía a la consejería de Interior, concretamente a emergencias, como la persona que realizaría el informe"

Què és això? la sol.licitud asèptica d'un informe tècnic per part d'un batle o dos "compinches" col.laborant per intentar que el pàrking es tanqui definitivament?

TOROS NO I PERSONES, SI POT SER, TAMPOC

El Bloc es compromet a incrementar el nivell de protecció dels animals que viuen a l'entorn humà. La Llei actual està plena de forats un dels quals és l'excepció prevista per a les festes tradicionals.

Allò que més ha cridat l'atenció és el tema de les curses de toros. Es normal perquè la posició d'uns i altres sobre aquesta qüestió és molt aferrissada: la dels seus defensors, pel caràcter emblemàtic de la "festa", la dels seus detractors, perquè aquí la tortura dels animals és gratuïta i, a més, motiu de festa i espectacle.

La batalla la tenim guanyada els qui volem prohibir les curses de toros perquè tenim l'empenta dels avanços civilitzatoris globals. Però queda molt de camí per recòrrer en temes com la ramaderia intensiva

El major entrebanc que tenim per endavant és la banalització de la violència. Un poderós corrent molt estés a la nostra societat i del qual els éssers humans som les primeres víctimes.

La lluita contra els maltractaments als animals està sota l'epígraf d'una lluita molt més global: la d'aconseguir un món sense violència

EL TERCER ESPAI: LA LLARGA MARXA CAP A UM

No és que passi res i no m'agradaria suscitar la ira dels qui s'identifiquen amb el Tercer Espai (ni amb el quart ni amb el cinquè) però crec que en política s'ha de parlar clar i, especialment, a mí m'agrada utilitzar el bloc per parlar clar.

El Manifest del Tercer Espai és prou explícit. El nacionalisme ha de ser l'eix vertebrador de la identitat política (l'eix dreta/esquerra és un eix netament secundari) i es reivindica la centralitat  per a la força que la representi ("s'ha de fogir dels extrems")...  Un partit que es defineixi exclussivament com a nacionalista i que vulgui estar centrat... què serà?, què serà?... em sòna moltíssim.

Per si qualcú s'ha perdut amb aquests raonaments abstractes, vos remet als darrers articles d'opinió que pública la web del Tercer Espai. Si en Melià parla pudorosament de casa comuna sense citar noms, en Joan Mir respon explicant-ho tot amb meridiana claredat: el PSM estava prou bé però, a la fi, punyeta!, mai no deixava de ser un partit d'esquerres: UM té la responsabilitat de ser la gran casa comuna del nacionalisme.

Tot està massa clar però deixau-me dir la darrera: mentres el PSM - partit traidor i desnaturalitzat - continúa denunciant el clientelisme fastigós practicat per UM via subvencions, és molt aclaridor veure qualque ex-dirigent del PSM - ara intel.lectual del Tercer Espai, periodista i empresari - acollint-se al sistema de subvencions digitades, generoses i sense concurrència   

IB3

Les úniques bones noticies que em dóna IB3 són les relatives a la seva poca audiència

Els seus continguts són partidistes "ad nauseam", les seves tertúlies són mítins amb aparença de debat i els seus informatius una manipulació permanent de la realitat.

Ahir vespre em vaig acostar al seu informatiu per veure com tractaven la manifestació de Madrid. Idò, vos ho podeu imaginar, donant més temps als que no es manifestaren - Foro d'Ermua i Angel Acebes - que a la manifestació en sí. Per suposat, les "assenyades" crítiques a la mani foren les que tancaren la informació.

Sobre la qüestió econòmica val més ni parlar-n: el forat financer d'IB3 ha superat, en la seva curta vida, totes les previsions. Però ara el Síndic de Comptes ens ha donat una nova perspectiva de la qüestió: més del 80% dels ingressos  comercials d'IB3 provenen del propi Govern. Això vol dir, amb altres paraules, que el fracàs en la gestió i el cost econòmic per a les nostres butxeques és molt més gran del que fins ara havíem imaginat

MATAS ENS ENDEUTA FINS A LES CELLES

Demoledor l'informe del Síndic de Comptes sobre la gestió del govern Matas.

El PP ens ha mentit sobre el balanç de l'exercici pressupostari del 2005. Varen bravejar d'un superàvit de 188 milions d'euros i ara resulta que els comptes tenien un "dèficit ocult" (terminologia de la Sibndicatura) de 545 milions!!!

Així mateix, la Sindicatura es mostra alarmada per l'endeutament viu de la comunitat autònoma. 908 milions d'euros!!!, que ens converteix en la tercera comunitat més endeutada de l'Estat (en relació al PIB) i que suposa un 54%!! d'increment respecte a l'exercici anterior.

En paraules, una vegada més, de la Sindicatura, això "dificulta, si no impossibilita, la cancel.lació de l'endeutament disposat". Ele! 

EULOGIO CUENCA: MES PIÑATA

Torna a sortir avui a la premsa l'informe "tècnic" de `contingut xenòfob que va encarregar el Consell de Mallorca a través de l'àrea de Medi Ambient.

Jo crec, modestament, que l'escàndol no va per aquí perquè una institució no és responsable del contingut des informes tècnics que encarrega. Aquest informe no serveix per res i el propi Borràs ja ha dit que no el fa seu.

El problema, tal i com assenyalava molt bé en Camilo Cela Conde a un recent article, és el que passa quan piques Eulogio Cuenca a Google i descobreixes que no hi ha cap raó objectiva, cap  feina o activitat anterior,  acadèmica, social o científica , que avali l'encàrrec de cap informe tècnic a aquest senyor.

No obstant això, el Consell li ha encarregat tres informes per un import de 12.000 € (el màxim permés per la llei per adjudicar un contracte de serveis "a dit"). Perquè?, i dò perquè aquest senyor està treballant, en realitat per a UM i el seu sou, de 36.000 €, l'estam pagant entre tots. Els informes no són més que quatre idees genèriques recobertes d'un munt de fols fets a base de "cortar y pegar".

Em qued amb una curiositat: quina aportació voluntària déu fer aquest senyor a les arques del partit?

LES PROVES DEL PERJURI DEN RODRIGUEZ

 

Això den Rodríguez ja s’ha convertir en un problema democràtic de primer ordre.

 Rodríguez mentí des del principi i intenta salvar la cara amb més mentides. Si això li funciona, si hem d’esperar a què els jutges ens posin davant la veritat, si arriba com a Conseller al maig del 2007… llavors és que en aquestes Illes nostres no hi ha límits per a  qualsevol mentider, cínic i pocavergonya amparat per la màfia del poder  

Rodríguez amenaçà ahir al Parlament en perjurar “quinze vegades”, si feia falta, per sostenir que

ni ell ni cap membre del Govern pogueren advertir de les detencions i els registres judicials del dia 27 de novembre «perquè no sabíem res fins que es varen produir»

Dues fonts indirectes desmenteixen el Conseller però, la més important, és el propi Rodríguez,  que s’ha desmentit a sí mateix i, per tant, ha fet evident que diu mentides.

A Rodríguez  l’ha desmentit, de moment,el jutge instructor que l’intervé el móvil precisament perquè sospita que ell ha estat l’autor del chivatazo al batle Hidalgo

A Rodríguez l’ha desmentit també el propi Hidalgo que, en el sumari, ha declarat que el conseller li va dir el dissabte anterior a la detenció que “iba a haber "lío" en Andratx” 

Però tots sabem que el jutge treballa pel PSOE i que n’Hidalgo no té credibilitat. Per tant, recordem les paraules del propi Conseller en la seva famosa conversa telefònica amb n’Hidalgo dilluns dia 27, poques hores abans de la detenció:

En ella deixa clar que ja està tot preparat per respondre políticament a la intervenció policial: la baixa del partit, la instancia de dimissió coim a batle, una reunió amb en Perera (el misser) i, així mateix, en Rodríguez deixa caure que si l’auto judicial carrega més sobre “el otro” (en Massot) “ a  nosotros nos coge más de refilón”  y que, de tota manera, caldrà examinar l’auto judicial per valorar amb precisió les conseqüències polítiques del tema: "voy a hablar con Rafael Perera, me oyes, para preparar, para estar pendiente, para coger el auto en mano"… “el auto!!”…

Com un tipo que parla de “el auto” i que ja ha preparat en complicitat amb n’Hidalgo la resposta a la detenció pot tenir la barra de dir ahir al Parlament que està disposat a jurar que no sabía res fins que els fets es varen produir .

Rodríguez mentéix quan al.lega ignorancia però qui va avisar a qui: Rodríguez a Hidalgo o Hidalgo a Rodríguez. A l’esmentada conversa telefònica hi ha una frase clau que és la que condueix al jutge a pensar que és en Rodríguez qui pàssa la informació:

Rodríguez: “La información es que sería hoy pero no sé, habrá que esperar acontecimientos”. Es a dir, és en Rodríguez el que explica el contingut del “chivatazo” i no a l’inrevés.

No són aquestes les úniques mentides acreditades den Rodríguez. El  DM posa de relleu un altre a un tros de la crònica de Miquel Manso que vos transcric literalment:

El sábado 25 de noviembre a las nueve de la mañana, dos días antes de la intervención de los agentes, Rodríguez e Hidalgo se entrevistaron en la cafetería del Hotel Meliá Victoria. Durante el transcurso de la reunión, dijo ayer Rodríguez, el ex alcalde le transmitió su inquietud "por una información que había recibido de alguien de su entorno, quien le advertía que el juez iba a dictar un auto en firme contra él, el lunes siguiente, a instancias de la fiscalía anticorrupción”.

Contradicción

Es la primera vez que el conseller saca a relucir a una tercera persona que habría alertado al entonces regidor. Esta novedad chirría con lo que él mismo afirmó en rueda de prensa el día 2 de diciembre. En aquella ocasión ni mencionó al confidente de Hidalgo ni dijo nada sobre el auto del juez. Sólo se limitó a comentar: "Ni le avisamos de nada, ni él nos dijo que tuviera temor a que le detuvieran".


Un altra: la seva celebèrrima versió de la seva conversa telefònica amb n’Hidalgo: “Hablamos de que era lunes, de que estaba en el despacho…” (per la qual ahir va demanar disculpes)

Jo no vull un pocavergonya semblant assegut al Consell de Govern.

EL 31 DE DESEMBRE, LA MANI, LA MISSA, EL REI (EN JAUME) I JO

M’acaba de cridar El Mundo per  interrogar-me sobre la meva participació – i la del Bloc - a la mani del 31 de desembre sota el lema “Autodeterminació. Som una nació”.

 Crec endivinar que demà rebré bufetades del Mundo sobre aquesta qüestió  que, en el meu cas, es sumaran a les den Pere Muñoz per exactament el contrari: per ser “anti 31 de desembre” (vaig escriure un altre post sobre aquest tema).  Així que em crec en l’obligació d’avançar-me i d’explicar breument la meva posició sobre aquesta i d’altres qüestions que figuren al títol del present article.

1.- A.EU-EV no s’autodefineix com a nacionalista però és una força sobiranista, és a dir, que reivindica el dret d’autodeterminació , que té un projecte polític nacional per a les nostres illes i que, sobre aquesta base, impulsa un projecte federal per a l’Estat espanyol i per Europa

 2.- Això ens dóna un ample recorregut de coincidència amb el PSM-EN i, en general, amb aquelles altres forces polítiques que veuen l’Estat espanyol com una realitat plurinacional i, per suposat, no ens planteja cap problema per participar a una manifestació que digui “Som una nació. Autodeterminació”.

 3.- Però de quina nació parlau: Mallorca, Illes Balears, Països Catalans?  That’s the question. A Mallorca operen forces nacionalistes amb una visió molt distinta d’aquest tema, des dels Països Catalans “a palo seco” d’ERC fins al nacionalisme insularista d’UM. Nosaltres ens identificam molt amb la visió del PSM-EN: un marc nacionalitari que serien els PPCC (la nació cultural que diuen ells) i una nació política (un projecte polític nacional) que correspondria a les nostres illes

 4.- Idò perquè no heu participat fins ara a la manifestació? Per pura i simple inèrcia:  ni els convocants han manifestat mai excessiu interés en la nostra adhesió - de fet, no convidaven més que als joves d'EU - ni nosaltres en la nostra participació. El Bloc haurà servit, entre d’altres coses, per acabar amb aquest desencontre i per ajudar a sumar a tots aquelles i aquelles que ens sentim units pel dret a l’autodeterminació dels pobles 

5.- Però vosaltres no estàveu en contra del 31 de desembre?. Em sap greu per en Pere Muñoz però no. Es cert que l’any 1996 varem preferir ubicar la Diada el 12 de setembre  i no el 31 de desembre però això no ens fa “anti-31 de desembre”; la prova és que, cada any, el grup municipal assisteix a l’acte institucional central del 31-D

 6.- Però vosaltres no dèieu que el el 31-D va ser un genocidi? Sí. El 31-D va ser, efectivament l’inici d’una carnisseria i d’un procés de manual de substitució de la població conquerida per una població conqueridora però, dit això, no és menys cert que també va ser l’inici de la incorporació al nostre actual marc nacionalitari i l’inici de la conformació de la nostra identitat col.lectiva. Malauradament, les grans fites en la història de les civilitzacions – des de l’Imperi Romà fina a la Conquesta de l’Oest – mai no han estat com uns exercicis espirituals a Cura. Què cal fer davant això? Des del meu punt de vista, ni mitificar beatament aquests esdeveniments ni negar-los com a elements bàsics per comprendre el nostre present històric.

 7.- Per acabar, que encara no he dinat, anireu a l’ofrena floral o al Te Deum?. No. L’ofrena floral no forma part del cos tradicional de la festa i ens sembla culturalment molt discutible: els reis feudals no sabien res de nacions i de nacionalismes, només sabien de senyorius i de ser reis “per la gràcia de Déu”. Quant  a la Missa o la Salve, EU-EV tér per norma no anar mai en corporació als actes religiosos. Fins i tot des d’un punt de vista religiós, un acte litúrgic és un acte col.lectiu on es participa individualment; la participació col.lectiva d’una institució política és una rèmora de l’Estat confessional. En canvi, sí que participarem enguany a l’acte central – com sempre - i en un acte – la devallada del penó – on no hi participàvem abans també per inèrcia, perquè era el previ a la marxa cap a la Seu per sentir Missa on, per les raons explicades, nosaltres no hi participàvem

Em sap greu haver estat massa extens però estareuy d'acord en que he parlat de moltes coses

LA VERGONYOSA CONCENTRACIO DEL PP

Avui a Palma hem viscut una situació insòlita: una concentració en contra de la corrupció i un altra, convocada pel PP, en contra dels que persegueixen la corrupció. Diu mallorcadiario.com que a totes dues han participat entre 300 i 400 persones

Jo només imagin manifestacions qualificant de "persecució política" la persecució dels corruptes a llocs com Marbella, a les repúbliques bananeres... i a les Balears.

De tota manera, li agraeix  molt al PP aquesta mostrada de cul per dues raons:

perquè demostra fins a quin cert punt estanb nirviosos i fins a quin cert punt veuen amenaçada la seva majoria absoluta perilla.

perquè demostra clarament el que he anat defensant tots aquests dies: el problema no són un, dos, tres o quatre batles corruptes; el problema és que tenim un president corrupte (Mapau, Bitel) al front d'un partit corrupte (no em faceu fer la llista, que no acabarem) que, com a tota màfia ben organitzada, quan es veuen amenaçats tanquen files i es defensen mutúament. Dit amb altres paraules: el PP no pot fer neteja interna a les Balears perquè, històricament,  el seu èxit està montat sobre el tramat de favors, doblers  i complicitats que es deriven de la corrupció

PS: El PSOE ha decidit abstenir-se de participar a la concentració d'avui matí. Crec que s'ha equivocat radicalment. Si volien preservar n'Antich o n'Aina Calvo, podien fer-ho sense incòrrer en aquesta aparatosa i universal absència

LA MAFIA PEPERA I UN PROBLEMA LOGIC

El portaveu del Consell de Govern de la Cosa Nostra, Joan Flaquer, ha tengut la barra de recordar avui, en roda de premsa, que, en el cas Andratx, el PP ha aplicat sense dubtar el seu codi ètic.

Continu sense saber el que diu aquest famós codi ètic però estic segur que els mitjans de comunicació local  no tardaran en regalar-nos amb la seva publicació... o el certificat de la seva inexistència.

Jaume Matas explicava  al Parlament fa poques setmanes que Hidalgo i Massot havien hagut de dimitir perquè això és el que s'havia de fer sempre que hi hagués indicis racionals de comissió d'un delicte o falta greu.

A partir d'aquí, suplic a qualque periodista o mitjà de comunicació (el Parlament està tancat fins el febrer) que pregunti a Matas sobre el següent problema lògic:

Si el codi ètic del PP exigeix dimissions sempre que hi hagi indicis racionals de comissió d'un delicte.

Si els batles del PP de Sta Eulària i Sant Josep estan processats (és a dir, pendents de l'apertura de judici oral)

Si estar processat és una situació jurídicament més compromesa que estar imputat i  significa, per definició, que, després d'una instrucció judicial, el jutge ha considerat que hi havia indicis racionals de comissió d'un delicte per part de la persona processada...

perquè il Capo Jaume Matas no fa dimitir els batles de Santa Eulària i Sant Josep?

PROCESSAT EL BATLE DEL PP DE SANTA EULARIA

S'acaba de saber. Arran d'una denúncia d'Esquerra Unida, el jutje ha ordenat el processament del batle de Santa Eulària, un tinent batle, un assessor i diversos funcionaris per delicte contra l'ordenació del territori.

Si no vaig errat, la fiança és de mig milió d'euros

Estic expectant per veure l'aplicació del codi ètic del PP a aquest cas (codi ètic, per cert, que encara no he aconseguit trobar més enllà d'un document del 93)

Vos enrecordau de les paraules den Matas quan va sortir de l'entrevista amb el Fiscal General?: ha quedado claro que Andratx es un caso aislado. Al dia següent li empuren un altre Director General i ara li empuren un altre batle..,, Un altre vegada el nom de Balears arrossegat pels telediaris nacionals!... Quina vergonya!

AVUI ES DISSABTE, SON LES 12 I ESTEM INDIGNATS

DIGUEM PROU A LA CORRUPCIÓ!!  CONCENTRACIÓ-CACEROLADA DISSABTE, 23 DE DESEMBRE DAVANT DEL CONSOLAT DE LA MAR, 12H.


Ja n’hi ha prou!! Un grup de persones vinculades a diferents col·lectius entenem que el poble de Mallorca ha d’expressar el seu rebuig pel càncer de la corrupció que s’estén per tota l’illa i pel trist espectacle d’uns governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens sentim avergonyits i escandalitzats davant l’obscena exhibició de falsedats i manca d’escrúpols.

Ens prenen per beneïts.

Perquè sabem que el problema de la corrupció urbanística és també el de la manca d’habitatge i de recursos per a les vertaderes mancances socials.  Perquè no hi ha poble que es mereixi un càstig com aquest.

Vos convidem a una concentració-cacerolada pacífica i oberta a tothom. No és moment d’estar callat. Expresem el nostre rebuig. Fes-te una pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb objectes per fer renou. Que el teu silenci no et faci còmplice.

PASSA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES.

Salut!

MATAS, RODRIGUEZ, HIDALGO: GOLFOS VORAMAR

La deliciosa transcripció de la conversa telefònica Rodríguez-Hidalgo el matí de la detenció d'aquest darrer és la conversa de dos xoriços que es senten acosats per la policia, no la conversa d'un secretari general honrat amb un batlle perseguit per cinc delictes de corrupció

A més. aquesta conversa posa negre sobre blanc les mentides de Matas i Rodríguez i permet extreure conclusions demoledores sobre el seu paper en aquest "affaire":

1.- Rodríguez ha mentit reiteradament quan ha dit que ell no adverí a Hidalgo de la imminent detenció 

Rodríguez: "la información es que sería hoy, pero no sé, hay que esperar acontecimientos". Es a dir, qui administra la informació, qui la tramet, qui la interpreta és en Rodríguez

2.- Matas i Rodríguez  han mentit reitreradament  quan han declarat públicament que no savien res prèviament a la detenció.

A la famosa conversa telefònica queda demostrat que no és - com tots ja sospitàvem - la primera vegada que parlen del tema. A la conversa Rodríguez diu "no te preocupes, ya tengo articulada la cosa". - Hidalgo: "Tú de todas formas préparame la instància" .- Rodríguez: "No te preocupes, está preparado todo". - Hidalgo:  "Y la instancia de baja del partido". Rodríguez: "No te preocupes...".

Es a dir, hores abans de la detenció ja havien pactat PREVIAMENT la "contundent i immediata" resposta de Matas a la mateixa. On podien haver-la pactada si no és a la famosa reunió del dissabte enterior al Consolat de Mar entre Rodríguez, Matas i Hidalgo?. Per si encara hi ha qualque dubta aquests xorimanguis parlen que, "... habíamos dicho antes de hablar la conversación última que a las 11 quedábamos hoy en el gabinete de presidencia, el presidente, tú, Perera y yo"

3.- Matas i Rodríguez contribueixen a la destrucció de proves documentals que s'efectúa el dia anterior a la detenció

Si l'esmentada reunió de dissabte al Consolat fou per posar en comú "la informació" que esmenta en Rodríguez, si allà es pactà la resposta política a la crisi i si, fins i tot, es queda per al dilluns qui vé per parlar del tema amb l'avocat oficial de tots els xoriços del PP (el Sr. Perera), és obvi que aquesta reunió fou determinant en la destrucció de proves documentals que efectúa Hidalgo diumenge matí a l'Ajuntament

Esper que la justícia cridi a declarar als integrants de la conspiració del Consolat i que en Rodríguez i en Matas responguin  de les seves mentides i de la seva complicitat amb n'Hidalgo de la única manera possible: amb la dimissió

ANDRATX I EL PAIS D'AVUI: MATAS ESTA DE MERDA FINS ADALT

Es pot contar més alt però no més clar. El Pais d'avui es banya a tope i explica fil per randa- la manera com el govern Matas advertí n'Hidalgo de les actuacions judicials que es preparaven en contra d'ell.

El que es podia intuir i que molts ja vàrem defensar com a hipòtesi més probable apareix avui com una tesi fonamentada i contrastada.

 En Matas ho té malament perquè aquí ha d'haver només conseqüències polítiques sinó, fins i tot jurídiques.

Ja sabíem qe el Matas del dilluns de la detenció - que es manifestava sorprés per la situació - era un mentider. Ara sabem també que el Matas dels dies anteriors col.laborava activament en propiciar la destrucció de proves que va fer n'Hidalgo el dia abans de la seva detenció.

Ai Jaume!. Serà veritat el que deia El Mundo d'ahir?

VAYASE SEÑOR MATAS!

Encara no havia baixat de l'avió després de la seva esperpèntica visita al Fiscal General de l'Estat, encara resonava en els nostres oïdes el "tranquil, Jaume, tranquil" que, segons ell, li havia tramés el ditxós Fiscal quan la notícia ha caigut com una bomba: un altre Director General del Govern Matas, el de Relacions Polítiques amb Europa, també està imputat en l'Operació Voramar.

Patètic.

Però si en Matas s'en ha d'anar ja no és per això; és perquè ahir, al Parlament, va defensar el seu Director General i va dir que no haviua de dimitir: segons en Rodríguez perquè no ha estat detingut (sic), segons n'Estaràs perquè està imputat no és el mateix que estar sota sospita (sic), segons en Matas perquè el seu codi ètic no ho fa necessari.

La raó autèntica és, a la fi, la fantasmada den Rodríguez: si et detenen i surts engrillonat a totes les televisions estatals has de dimitir; si no, a aguantar, com sempre, que aquí hi ha molt d'imputat i com caigui un han de caure tots. Aquest és el vertader codi ètic del PP.

Per cert, qued conjurat des d'aquest mateix moment per fer-me amb el famós codi ètic tan invocat per en Matas (el de paper). Existirà realment? i, si és així, què punyetes déu dir?

  

MATAS I EL FISCAL: LA SEXTA HO ACABA DE DIR

Estic totalment d'acord amb la valoració que fa n'Eberhard. L'entrevista d'en Matas i el Fiscal General és un acte vergonyòs per als que creim de veres amb la democràcia i la independència de la justícia i l'aplicació de les lleis a tots els ciutadans per igual. El més fort de tot és que el fiscal li ha dit qualque cosa semblant a "tu tranquil, no s'està investigant cap altre Ajuntament o cas de corrupció político-urbanística a les Illes Balears,... això d'Andraitx és un cas aïllat". Que és precisament el que anava a cercar en Matas en demanar aquesta entrevista: objectiu aconseguit. Quina llàstima!!! Pens que el Fiscal General d'un estat democràtic el que ha de trasmetre a qualsevol ciutadà i per supost al Sr. Matas és que la fiscalia i la justícia en general cumpliran amb la seva funció i el seu treball i feran tot el possible per detindre i posar en mans de la justícia als presumptes corruptes i delinqüents en general, i a més això es farà amb la major celeritat possible dintre de la major eficiència possible.Res més. Tant de bó que encara ha ha gent capaç d'escandalitzar-se per aquests tipus d'actuació. Ànim i sort

 No tenc res que afegir al que m'expressa en Toni i al que ja vaig opinar a un post anterior. L'únic consòl és que la Sexta, al noticiari d'avui a la nit s'ha fet ressó de l'entrevista i la mateixa presentadora ha afegit: lo que no se sabe muy bien es qué hace la Fiscalía dando explicaciones de lo que investiga o deja de investigar, aunque se lo pida un político

De vergonya en vergona y tiro porque me toca

toni sanc

EL FISCAL GENERAL, RAJOY Y MATAS SE TOMAN UNAS COPAS

Informa El Dia del Mundo que ahir Rajoy i el Fiscal General de l'Estat, Conde Pumpido, varen parlar de Balears i que el Fiscal tranquilitzà al líder del PP en el sentit que no es produirien més intervencions d'Ajuntamernts de Balears a l'estil de la d'Andratx.

Sembla que aquesta conversa ha estat l'aperitiu de la que mantindran en Matas i en Conde Pumpido a Madrid.

A mí tot això, ja ho vaig dir a un post anterior,  em sembla un punyetero escàndol. Què pinten Fiscals i polítics conversant sobre investigacions en marxa?: Res de bo, res de presentable. Mirau: només hi ha tres hipòtesis:

a) Primera hipòtesi, el que dirà en Matas en sortir de l'entrevista amb en Conde Pumpido: "Le he manifestado al Fiscal General mi total disposición y la de mi gobierno a colaborar con la Fiscalia y con los procedimientos judiciales en marcha"... Una obvietat i una estupidesa: tots tenim l'obligació moral i legal de col.laborar amb la Fiscalia i la Justícia. Pe tant això no pot ser altra cosa que una cortina de fum

b) Segona hipòtesi, obtenir informació del Fiscal com la que avui comenta El Mundo.... és a dir, la famosa "informació privilegiada" que el PP atribueix a Antich i per la qual han demanat la compareixença den Mesquida i en Rubalcaba!!. El Fiscal General no ha d'informar de les seves intencions a cap instància política perquè aquesta informació no pot anar sinó en perjudici de les investigacions

 c) Tercera hipòtesi, negociar, presionar. Es comenta per sí mateixa:  "según como vayan las cosas, iremos directamente contra Fiscalía"... "mi partido no está dispuesto a tolerar"... "todos tenemos nuestros dosiers"... "sería un escándalo que yo tuviera que declarar por el caso Andratx"..."a nadie le conviene que lleguemos a las elecciones con la sensación generalizada de que los Ayuntamientos son nidos de corrupción"...

Estam ben arreglats

MATAS CONTRATA UN XORIMANGUI PER ASSESSORAR L'AJUNTAMENT D'ANDRATX

Passen de tot o són idiotes? That's the question. La Cadena Ser informa avui que el despatx contratat pel govern Balear per assessorar l'Ajuntament d'Andratx en matèria d'Urbanisme (en aquests moments de "zozobra y desolación") està sent investigat per l'Audiència Nacional per la comissió de cinc delictes: frau a l'Hisenda Pública, maquinació per alterar el preu de les coses i d'altres coses per l'estil.

Andratx no necessita assessories d'urbanisme amb la seu social a Madrid i de dubtosa reputació;  Andratx, fins les eleccions, no s'ha d'aficar en cap operació urbanística sofisticada (o sí, Sr. Matas?); Andratx la única cosa que necessita és un Tècnic d'Administració General que posi ordre dins l'àrea d'urbanisme i faci que els expedients urbanístics, per variar, es tramitin d'acord amb la llei.

Otrosí digo: sembla confirmat que el Sr. Matas s'entrevistarà finalment amb el Fiscal General del Estado. A mí aquesta entrevista em sembla un escàndol. Si és per posar-se a disposició de la Fisacalia és una entrevista inútil: el Sr. Matas té L'OBLIGACIO LEGAL d'estar a disposició de la Fiscalia i de col.laborar amb ella i si és, com sembla més probable, per trameter-li el discurs pepero del "acoso y derribo" denunciat per José Maria Rodríguez y María Salom, l'entrevista em sembla impresentable i una injerència en la bona marxa de la justícia 

TRASCENDENCIA POLITICA DE L'OPERACIO VORAMAR

En menys d'una setmana, l'Operació Voramar ha passat de ser un accident polític municipal davant el qual el President Matas es declarava tranquil i sorprés (presumia, fins i tot, d'adoptar mesures polítiques "contundents i immediates") a ser un escàndol polític de primer ordre on el baló - si s'em permet el símil futbolístic - passeja cada cop més per l'àrea del propi Matas.

Vegem algúns fets:

1.- La sorpresa del Sr. Matas era mentida. Avui sabem que el dissabte dis 25, 36 hores abans de la intervenció de la Guàrdia Civil, Matas Rodríguez i Hidalgo mantengueren una reunió sobre el tema perquè preveien aquesta intervenció.

2.- 12 hores després d'aquesta reunió - en Diumenge -  Hidalgo va a l'Ajuntament i destrueix un munt de papers

3.- "Fonts solvents" citades pel Diario de Mallorca relacionen els dos punts anteriors. Ergo és possible que Rodríguez i Matas acabin declarant davant el jutge per aquesta qüestió... i a ningú no se li amaga la trascendència política que tendria aquest fet en el context actual

4.- La línia editorial de El Mundo que comentava al meu post anterior és ara doctrina oficial del PP: ahir en Rodríguez parlava de persecució ideològica i política i de regidors de Palma amb telèfons punxats. Maria Salom ha anunciat la sol.licitud de compareixença, ni més ni manco, que de Mesquida i del Ministree de l'Interior.

5.- Aquesta estratègia globalitzadora només és explicable si el PP es sent globalment amenaçat. Intenten aficar pressió per evitar que la investigació s'estengui a d'altres municipis. De què ho aconsegueixin o no sembla dependre, en bona mesura, el resultat de les properes eleccions.

 

CALVIA STA MARGALIDA S SALINES, ST JOSEP CIUTADELLA

Aquesta és la llista dels municipis que seran objecte d'investigació tal i com la publica avui El Dia del Mundo

Es constata que la investigació està més punxada que les olives d'un Martini

Això ja es va fer evident quan n'Hidalgo, el dia de la detenció, va avisar els funcionaris que estiguessin atents perquè qualque cosa passaria.

Per cert, que al Molt Honorable President  Matas ja l'han agafat en la primera mentida sobre el tema. El dia de la detenció es va mostrar sorprés pels fets però ara hem sabut que va mantenir una reunió amb n'Hidalgo i en Rodríguez poc abans de la detenció i, arrel d'això, ell mateix ha hagut de reconèixer que li havien arribat informacions prèvies sobre el que havia de passar. Es el que passa amb el síndrome Dodotis: molts de nirvis i no t'arribes a enrecordar de totes les mentides que has arribat a dir

Per últim, una prova irrefutable de la por que existeix entre la dreta política i mediàtica davant la nostra particular Operació Malaya. El Mundo editorialitza avui que tot apunta a què ens trobam davant una operació de "acoso y derribo" del PP i que això seria una corrupció pitjor que la urbanística. O sigui: Antich!, corrupto!, dimite de una vez!

AJUDA URGENT! DODOTIS PER AL CONSOLAT DE MAR

Ha estat notícia a tots els telediaris però quan m'ho han dit avui migdia no m'ho podia creure. El Govern Matas, després del Consell de Govern, ha tengut la barra de comentar i treure conclussions polítiques d'una CRIDADA TELEFÒNICA ANONIMA

Segons sembla, l'anònim en qüestió ha alertat que, la setmana qui vé, s'investigarien cinc ajuntaments més del PP per presumpta corrupció.

Que no vos creis que un Govern comenti oficialment cridades anònimes? Idò aferrau-vos que vé la següent: en Matas, a conseqüència d'aquesta cridada, ha decidit demanar una entrevista amb el Fiscal General de l'Estat!(sic) pel que considera una persecució política en contra del PP de Balears.

Conclussions:

1.- Ajuda humanitària. Si teniu bolquers Dodotis o de qualsevol altre marca que vos sobrin enviau-los al Consolat de Mar  

2.- Preniu nota: quan tota la ciutadania vol que s'investigui fins al final, en Matas vol que es deixi d'investigar. Perquè serà?

3.- Si voleu fer cridades anònimes al Govern i provocar més... necessitat de Dodotis (per dir-ho finament) podeu cridar al 971176565

QUI ES QUEDA LA PASTA?

 

Si clicau aquí veureu l'Esquesta de Condicions de Vida que va publicar l'INE en el dia d'ahir.

Esgarrifa pensar que el 19,8% de la població està per sota del llindar de la pobresa i que la cosa és selectiva: les dones i les persones majors són més pobres. Així que si ets una dona de més de 65 anys el percentatge de possibilitats de ser pobre és del 31,6%.

Balears, paradís econòmic i mirall on es mira Europa - segons el Sr. Matas - és la Comunitat autònoma número 12 quant a ingressos per llar. Tenint en compta que els preus són clarament superiors que a la Prenínsula, resulta evident que tot aquest torrent de benestar no ens arriba als illencs d'a peu. Qui s'el queda?

RAJOY MENTEIX SOBRE LA CORRUPCIO A BALEARS

"Si alguien en este partido comete una actividad delictiva yo le digo que se va inmediatamente a la calle, inmediatamente  y sin ningún tipo de miramientos, a la calle"

Precioses declaracions les de Mariano Rajoy a l'agència Efe després d'esclatar el "cas Andratx".

No obstant això, oblida que:

En Gabriel Cañellas i en José Antonio Berastain tenen una sentència ferma per accepar un suvorn en el cas túnel de Sóller i ningú no els ha tret del partit.

En Guillem Vidal té sentència ferma per prevaricació en la seva condició de batle de Marratxí i ningú no l'ha tret del partit

En Jaume Font té una sentència per delicte electoral i després fou senador i actualment és conseller

Com n'Hidalgo, hi ha una dotzena més de batles del PP imputats en casos de corrupció (veure Folletó d'A.EU-EV sobre la corrupció.doc)i el PP no fa res

Fa més d'un any que es saben les mangarrufes de n'Hidalgo, fa mesos que s'ha obert un procediment judicial de gran calat i la única reacció del PP fou donar-li suport com a candidat a batle el 2007. Avui mateix n'Hidalgo no és més culpable que fa quinze dies. Senzillament, en Matas ha deixat de donar-li suport perquè la detenció ha provocat un efecte mediàtic insoportable a 6 mesos de les eleccions

Per tant, Sr. Rajoy, menos lobos amb les seves declaracions que aquí ens coneixem tots

OPERACIO MALAYA A MALLORCA

En aquests moments bullen les redaccions dels diaris. Ha estat detingut el batle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, el Director General d'Ordenació del Territori. Jaume Massot i un funcionari de l'Ajuntament d'Andratx. No es descarten més detencions.

En Jaume Matas acaba de cessar el seu Director General iha declarat que "ara allò més important és que Andratx recuperi l'esperança" QUINA BARRA!!!!.

Es el propi Matas - quan l'escàndol ja havia esclatat - qui ha aficat a Hidalgo i tota la seva tropa dins el PP, el que l'ha aúpat per ser candidat el 2007 i el que no havolgut cessar el seu Director General quan ja es sabia que estava implicat en els assumptes "subiudice"

En Matas ha tornat fer bó allò que jo he dit més d'una vegada "aquí no dimiteix ningú si no se l'enduu la Guàrdia Civil".

A continuació pas a reproduir la part corresponent a Andrat d'un dossier realitzat fa uns mesos per A.EU-EV sobre corrupció:

"Eugenio Hidalgo, fitxat pel PP procedent d’un altre partit, deu ser el batle que més casos d’irregularitats urbanístiques acumula. Aquí van alguns d’aquests casos. El juny de 2006, concedeix unes llicències tan grollerament il·legals (setze edificis residencials plurifamiliars en sòl rústic protegit, a la zona de Montport, al Port d’Andratx) que la Comissió Insular d’Urbanisme hi posa un recurs, i el fiscal de delictes ambientals i urbanístics posa una denúncia davant el jutge. Poc després, el mateix fiscal torna a denunciar Hidalgo per una llicència per fer-se ell mateix una casa en sòl rústic i fer-la passar per una reforma d’un magatzem, un projecte informat favorablement per un tècnic municipal que avui és Director General d’Ordenació del Territori (el llop que cuida de les ovelles). Hidalgo té moltes altres denúncies per iregularitats: una, per auto-concedir-se (concedir a una empresa de la qual ell soci i administrador) una llicència per a un edifici de 15 metres d’alçada allà on només són possibles edificis unifamiliars".

MILEURISTES, VAJA UN PANORAMA!

Segons l'Agència Tributària, la meitat dels assalariats de Balears declaren ingressos iguals o inferiors a 1000 euros (2 vegades el Salari Mínim Interprofessional), és a dir, un sou de merda.

Declara un dirigent d'UGT al Diario de Mallorca, que es fa ressó de la notícia, que les dades no són reals perquè molts de conceptes es paguen en negre i no figuren en nòmina.

Té raó el representant de la UGT. Tenim salaris de merda però cal matisar: estan complementats per complements de merda, és a dir, en negre.

Ho he comentat a un anterior post i a d'altres sobre immigració i accidents laborals: moltíssimes empreses funcionen amb un grau d'irregularitat esgarrifant i amb un grau d'impunitat més esgarrifant encara.

La inspecció de treball ni té mitjans ni impúls polític per fer la seva feina i, en aquest ambient, els sindicats no poden tocar vorera (llevat del sector públic on sí hi ha un major respecte a les normes legals).

La resultant de tot això és precarietat, endeutament progressiu de les famílies, horaris excessius (incompatibilitat entre la vida laboral i familiar), immigració irregular i increment dels accidents de treball. Vaja un panorama!

 

HA NASCUT EL BLOC PER MALLORCA

 Acord constitui Bloc 171106

Avui, a les 10,30 h, s'ha presentat l'  Acord Constitutiu del Bloc per Mallorca.pdf signat pel PSM-EN i A.EU-EV

El Bloc, per tant, ja té nom - Bloc per Mallorca -, té compromisos ideològics i programàtics bàsics definits i té caps de llista al Parlament i a l'Ajuntament de Palma

El protocol defineix el Bloc com un instrument al servei del nacionalisme progressista, de l'esquerra transformadora i de l'ecologisme polític, s'identifica expressament amb els valors i compromisos polítics propis d'aquests espais: autodeterminació, economia social, sostenibilitat, cohesió social, llibertats individuals, cooperació internacional, pau, serveis públics potents i de qualitat... i determina qüestions internes i organitzatives.

A destacar la participació dels independents - Progressistes pel Bloc - a tots els nivells de decisió i elaboració política i programàtica

Darrera les forces polítiques signants hi ha un 17% de l'electorat de Palma del 2003 i un 15% de l'electorat de Mallorca. Això obliga molt així que... anem per feina!

SAMPOL, TORNA

Ahir vaig llegir a Brisas una extensa entrevista a Pere Sampol realitzada per en Llorenç Capellà. Em va semblar clar i lúcid, com sempre. Però no li vull fer la pilota perquè ja ho vaig fer a un altre post d'aquest mateix bloc i no és qüestió de repetir-se.

La qüestió que vull tornar a plantejar, perquè ja ho feia a l'esmentat post que és del mes d'abril d'enguany, és si el PSM i, el que encara és més important per a mí, el Bloc, es poden permetre el luxe de prescindir den Pere Sampol

Moltes qüestions que estan molt presents en la dinàmica interna dels partits (i en el cap d'algúns columnistes de premsa) estan gairebé absents de la visió de les coses que tenen la immensa majoria dels ciutadans. I tots ens hauriem d'acostumar a prendre decisions en funció dels ciutadans i no de les dinàmiques internes dels partits

El Bloc és una aposta importantíssima per l'any qui vé i més enllà i tots hem de fer el major esforç possible perquè obtengui uns bons resultats electorals. La fòrmula per aconseguir-ho és molt senzilla: pensar un moment que és allò que els els ciutadans i, més en concret, els potencials electors, volen que facem... i fer-ho  

POLITICA I ACCIDENTS LABORALS

Quan era Conseller de Treball em vaig imposar la feixuga càrrega d'anar als llocs on s'hagués produit un accident mortal. No era masoquisme o ganes de cremar-me políticament: formava part d'una estratègia que passava per polititzar els accidents laborals, per explicar que no eren un "succeït", que tenien un gran component polític... com vos he explicat que el tenen, des del meu punt de vista, els accidents de trànsit

Avui, al Parlament, en roda de premsa amb en Miquel Rosselló, ho hem explicat amb claredat. Amb el PP, el discurs contra la sinistralitat és: "Sancionar?... sí, és clar, però allò més important és la informació i la formació, que treballadors i empresaris prenguin consciència..."; quan va governar el Pacte de Progrés el missatge va ser el següent: "s'ha acabat el bròquil, tothom a complir la llei!"

Naturalment aquell discurs va anar acompanyat d'una multiplicació substancial del pressupost i de moltes mesures concretes que ara, com és natural, no vos contaré (i que, com  també és natural, s'han deixat de fer)

La roda de premsa era per presentar dades de l'evolució de la sinistralitat en els darrers deu anys, unes dades que demostren clarament la tesi inicial: la sinistralitat és sensible a la política, "nota", si em permeteu l'expressió, qui està a la Conselleria de Treball. Només vos donaré algunes dades:

1998: Balears, amb un 12,15% d'increment interanual era la comunitat autònoma on més ràpidament creixia la sinistralitat; 2003: Balears, amb un -10,78%, era la comunitat autònoma on més ràpidament baixava la sinistralitat... el PP només ha necessitat 3 anys per tornar a invertir la tendència i que la sinistralitat augmenti el 2006 i que ho fés una mica per damunt de la mitja estatal (encara no som la que més creix, per això necessiten un parell d'anys més)

De vegades, la política es compta en morts, en ferits, en discapacitats... ho dic per aquells que diuen que passen de la política

L'ENTESA: UNA CURIOSA POLITICA D'ALIANCES

Ho dic, vagi per endavant, amb el major dels respectes i sense cap tipus de passió però l'assumpte m'ha arribat a intrigar.

Avui diu la premsa que l'Entesa (els que han partit del PSM) no pactaran mai amb: PP, UM i EU.

He agafat les quatre variants possibles - progressista/no progressista, nacionalista/no nacionalista - i he intentat combinar-les en una proposició de la qual es derivàs aquesta combinació: no pactar ni amb el PP ni amb UM ni amb EU. Per exemple: "no pactarem amb forces que no siguin nacionalistes ni progressistes" o "no pactarem amb forces no nacionalistes" o "el criteri és no pactar amb forces conservadores" ... i no en trob cap que em doni aquesta precisa combinació: no pactar amb PP ni UM ni EU  (interpret que allà on diu EU és EU-EV però tant és a efectes d'aquest jeroglífic).

Qualcú és capaç de trobar la resposta en base als supòsits enunciats?. Estic disposat a regalar una dotzena d'ous de granja a TOTS els que donin una resposta satisfactòria

TRES ENTREVISTES IMPRESCINDIBLES

La primera és la den Pere Sampol al Balears. S'en va del Parlament més llucid que mai sobre el que va representar en Cañellas, el que representa en Matas i les limitacions del Pacte de progrés. Esper que en Sampol es perdi per al Parlament però no per a la política.

Li deman disculpes a Pere per barrejar-lo amb dos personatges que venen a conti.nuació.

La segona és la Consellera Pastor, entrevistada per Marisa Goñi al DM. Al marge del conegut tema de la multa de Delegació del Govern (que em sembla descansar sobre una qüestió més tècnica que política), m'ha semblat molt interessant que no vulgui publicar el curriculum de la seva cap de gabinet (intolerable: tenim dret a saber qui contracta el Govern per als càrrecs de confiança) i la contractació de la seva neboda com a Secretària sota l'argument "qué pasa?, que mi sobrina no puede trabajar?"). Un tema interessant que no s'ha tocat fins ara: el 2004 era insolvent per contractar una treballadora de la llar però tenia un restaurant i, segons diu a l'entrevista "cases buides" on allotja immigrants. Tal volta Hisenda podrà trobar una explicació a aquest embolic

La tercera entrevista és a José Manuel Sierra a El Mundo. Reconeix que s'ha equivocat utilitzant el telèfon municipal per a la seva empresa privada (tornarà el doblers, diu), que ha de llevar la pàgina web... però, fort i no et moguis, no reconeix - contra tota evidència - que és una activitat lucrativa per a desenvolupar la qual havia de sol.licitar l'autorització del Ple (el Sr. Sierra cobra dedicació exclussiva). Deliciosos els embulls que es fa sobre la manca de dedicació que li requereix la seva dedicació

MATAS, MIDELMANN I LA MEVA BUTXACA

Matas formulà una proposta estrella al darrer debat sobre l'estat de la comunitat: vols interilles per a tots (residents i no residents) a 27 euros

Una proposta realment extraordinària: els residents pagarien un 30% menys i la resta (turistes i no residents) fins a un 80% menys. Jo no som economista però la pregunta és obligada: qui ha de pagar la factura d'aquesta bicoca? l'Estat?, el Govern? les Companyies aèrees que reduiran voluntàriament els seus beneficis?...

Després s'ha sabut que la proposta no era den Matas ni del seu govern, era del Foment del Turisme, presidit pel President de... la companyia Air Berlin.

Com en tantes ocasions, tenc la impressió que decisions polítiques importants com aquesta (o com, per exemple, el metro o Son Espases) no surten del debat polític sinó de la iniciativa empresarial.

El Govern vol gestionar el nou sistema a partir dels doblers que l'Estat urtilitza per subvencionar els vols dels residents. Començ a veure-ho clar: els doblers no sortiran ni de les companyies aèrees ni de l'Estat,:sortiran de la meva butxaca.

Amb l'ecotaxa els turistes havien de pagar algunes de les nostres inversions mediambientals, acabaré pagant jo els vols interilles de turistes i no residents?

QUE ES I QUE SERA EL BLOC?

Tal i com vaig prometre al post anterior, aquí vos expós algunes idees bàsiques sobre el famós Bloc:

1.- Ara mateix el Bloc és una coalició preelectoral a l'àmbit de Mallorca que troba un antecedent clar a la candidatura de "Progressistes per les Illes Balears" del 2004.

2.- En termes estrictament electorals i de cara al 2007, el Bloc significa garantir que una opció representativa del nacionalisme d'esquerres, l'esquerra alternativa i l'ecologisme polític tendrà, després de les properes eleccions, una forta representació institucional.  Dit amb altres paraules, el que significa el Bloc és consolidar a Mallorca una opció progressista "més enllà del PSOE" per damunt del 10% a un moment en què es previsible una pujada important del PSOE. Si a qualcú li sembla intrascendent aquest objectiu, li recoman dues lectures: la dels resultats electorals de les forces progressistes "extra PSOE" entre el 1983 i el 1991 i, "a futuro", la lectura dels resultats electorals de la resta de comunitats autònomes després de les properes eleccions.

3.- Però el Bloc va més enllà de les properes eleccions. El Bloc és un moviment estratègic que altera el mapa polític de Mallorca i que, a curt termini, alterarà el de les Illes Balears. No és estrany, en aquest sentit, que hagi despertat inquietud entre els integrants de tots els partits implicats.

4.- La definició del Bloc com a nou subjecte polític a les Balears està encara per escriure i no es començarà a escriure fins després del maig del 2007. Jo, en tot cas, apostaré per un Bloc que respecti les identitats plurals que vol representar, que sigui obert i participatiu, que s'obri a persones no afiliades a cap dels partits integrants, que no sigui dogmàtica, que practiqui la tolerància interna i que renovi les maneres de fer política. No sé quin grau d'èxit tendrem en aquest tasca però d'una cosa estic segur: tota aquesta literatura que pinta el Bloc com l'instrument perquè el PSM es mengi A.EU-EV o que A.EU-EV es mengi el PSM es demostrarà radicalment incerta

5.- I per últim: aquest moviment és irreversible; la dinàmica que es generarà durant els propers mesos no tendrà marxa enrera i els  poders econòmics, socials i mediàtics que somien amb unes illes bipartidistes  amb la "nota regional" d'una UM/frontissa entre el PSOE i el PP tendran en el Bloc el seu principal problema. Un darrer pronòstic per acabar: cap intent de generació ex novo d'una nova opció política, bàsicament a partir de l'Entesa o d'ERC, no passarà mai, amb tots els respectes, de tenir una força testimonial

 

PERO QUÈ PASSA AMB EL BLOC?

-«El màxim consens possible», es va dir en aquella reunió, però ningú no parlà mai d'unanimitat. La situació ideal seria un consens del màxim nombre de partits que integren el nostre panorama polític. Ara bé, el partit comunista i catalanista, que s'ha format ara, del Bloc... és molt difícil aconseguir-ne un sí.

Trobareu aquesta frase rerlativa a les Torres de Son Moix a una entrevista amb en Vicente Grande que publica avui al Diari Balears.

Fa uns pocs dies, vareu pòder llegir com un prestigiós columnista local afirmava que el principal beneficiari deel Bloc era ... en Gaspar Llamazares

Demà podreu llegir les opinions dels que opinen que l'absència d'ERC fa el Bloc electoralment inservible (més o manco).

Quan es va fer la candidatura de Progressistes el 2004 tot varen ser lloances i bons auguris, s'aplaudia la capacitat de sumar i s'observava amb interés les perspectives de canvi que generava respecte a la tònica habitual de les eleccions legislatives.

Ara es repeteix l'operació per a les autonòmiques i municipals (llevat de l'absència d'ERC) i tot són hòsties?

Què és el Bloc?, què pot representar per al nostre futur polític?, què justifica aquestes reaccions?. Intentaré contestar aquestes preguntes "después de la publicidad", és a dir, a un altre post 

Nota: El post promés ja ha estat publicat, inseriu allà, per favor, els vostres comentaris 

ERC HA DIT NO AL BLOC

Per una aclaparadora majoria del 82%, ERC ha votat que no a la seva possible integració en un bloc preelectoral amb PSM-EN i ERC

Es una mala notícia per a tots aquells que pensàvem que era important construir una coalició amb una gran capacitat d'aglutinació de tot allò que es mou a l'àmbit del nacionalisme d'esquerres, l'esquerra alternativa i l'ecologisme. Però també era una notícia esperada per a tots aquells que teniem la convicció que ERC estava pel NO per raons de fons que no tenien que veure amb allò que s'estava negociant. Així jho vaig explicar a un post d'aquest mateix bloc fa un parell de setmanes

Significativament, les raons no han estat programàtiques; una qüestió sobre la qual, la veritat,  ERC no ha tengut massa interés en parlar-ne

La raó formal ha estat un desacord sobre les llistes però, com he dit abans, tampoc no crec que aquesta hagi estat la vertadera raó del no.

Com ja explicava al post abans esmentat, la raó de fons ha estat el quimèric projecte acaronat per ERC de substituir el PSM en la representació del nacionalisme d'esquerres a les nostres illes.

La tendència electoral a la baixa del PSM i, precisament, la participació del PSM en una coalició on hi ha partits que no donen la mesura de puresa de sang nacionalista, fan pensar a ERC que, en uns pocs anys, ella serà la genuina representant del nacionalisme d'esquerres a les Balears.

Beati pauperes spiritu!. ERC obtindrà l'any qui vé un 2 i pico per cent dels vots... i estarà molt contenta perquè haurà més que doblat els resultats del 2003. Però l'independentisme català té un sostre a les Balears que coincideix molt probablement amb aquesta xifra, tal i com es comprovarà el 2011

ERC és un partit jove, a l'alça i ple d'il.lusió (que la conservin molts d'anys); també és cert que  molts de mitjans de comunicació que no veuen el Bloc amb gens de simpatia inflaran el seu paper i la transcendència de la seva ruptura amb el Bloc des de demà mateix. Però després de demà vendrà el passat demà i la història, com sempre, col.locarà tothom en el seu lloc

La pena és que mentres ERCes dedica a fer jugades d'estratègia no posa el seu gra d'arena per procurar que les coses canviin a aquest pais l'any qui vé, més aviat el contrari

ADDENDA ESTORADA: Llegeix a la premsa d'avui diumenge dia 8 que portaveus d'ERC consideren el Bloc un acord "per salvar unes quantes cadires institucionals". Una afirmació sorprenent si tenim en compta que, durant totes les negociacions, ERC només ha tengut una pregunta a la boca: Quin lloc a les llistes em donau. I una pregunta en la mateixa línia: si s'hagués accedit a la petició d'ERC de tenir lloc de sortida segur al Consell i al Parlament, continuarien pensant que el Bloc és un acord per mantenir cadires?...

AVUI, ASSEMBLEA D'ERC SOBRE EL BLOC

En aquests moments està a punt de començar l'assemblea d'ERC que ha de decidir sobre la seva incorporació o no al Bloc.

Com ja vaig comentar a un post anterior, crec que tenen sobre la taula una oferta més que generosa: obtenir representació al Consell de Mallorca  amb disposició, fins i tot, a negociar altres possibilitats com que aquesta representació es produeixi al Parlament i no al Consell. 

Esper que, d'aquí unes poques hores, pugui escriure en aquest bloc que el sentit comú i la generositat s'ha imposat també a la seva assemblea i que la incorporació d'ERC al Bloc és un fet

NOTA: He fet un segon post sobre aquest tema un cop coneguts els resultats, escriviu allà, per favor, els vostres comentaris

MES CORRUPCIO A SON ESPASES

La darrera acció corrupta de Matas a Son Espases ens  costarà 105 milions d'euros de les nostres butxeques: ha triat l'oferta econòmica més cara (la d'OHL) sense que hi hagi raons tècniques o d'altre tipus  que ho justifiquin

Si pensam en el cost  total del projecte, 740 millons d'euros (és a dir, el pressupost anual de diverses Conselleries), comprendrem la batalla de titans que s'ha produit (entre OHL i Dragados/FCC). De fet, estic segur que del tema se n'ha parlat més a Madrid que no aquí i que Matas s'ha limitat a complir consignes de la superioritat. Fixau-vos si s'han hagut de moure de fils perquè El Mundo: defensor fins a lo darrer de tot el tema de Son Espases aquí no ha dubtat en prendre posició en contra del govern i  en, pràcticament, acusar-lo de corrupció.

En tot cas, afegiu aquest tèrbol assumpte de l'adjudicació de Son Espases a un llarg cúmul de despropòsits amb un denominador comú: perjudicar els interessos públics i afavorir els interessos privats (és a dir, corrompre l'acció política). Facem un ràpid repàs:

Abandonament d'un projecte de construcció del nou hospital al mateix solar de Son Dureta per anar cap a un projecte més car i que allargarà uns 8 anys el fet de poder comptar amb un nou hospital

Beneficiar la Sanitat privada perllongant i fent més aguts els dèficits de la pública.

Promoure una operació especulativa al voltant de La Real que té en Son Espases una peça clau.

Contruir un expedient de compra de Son Espases a l'Ajuntament de Palma totalment plagat d'irregularitats

... i ara els 105 milions d'euros pagats de més a l'adjudicació

MALES FORMES AL PSIB-PSOE

No se reeditará ningún pacto. Nuestra aspiración es tener un gobierno monocolor en el Govern, en el Ayuntamiento de Palma y, si podemos, en el Consell de Mallorca, con los pactos que corresponda, del mismo modo que el Gobierno de Zapatero se apoya en otros grupos parlamentarios. Es algo que tenemos muy claro.

Aquestes paraules són del meu bon amic Antonio Diáeguez i formen`part d'una entrevista que avui publica a El Dia del Mundo.

No sé si és casualitat o no però ahir em va sorprendre molt desagradablement que al Congrés del PSM de Palma hi fós el PP, UM, ERC, A.EU-EV i l'únic partit que faltàs fós... el PSIB-PSOE

Jo crec que seria una errada que el PSIB es presentàs a les eleccions apostant exclussivament per la reedició del Pacte de Progrés a la mà: quan un es presenta en solitari a les eleccions és natural que reclami un suport electoral majoritari per al seu projecte. Fins i tot també em sembla bé que el PSIB-PSOE contempli explícitament  la possibilitat que diu en Diéguez: governar en minoria. Però seria una ERRADA GREUISSIMA convertir la possibilitat en una condició i negar la possibilitat de pactes de govern postelectorals... a no ser que el PSIB es resigni a transmetre a la ciutadania la idea que, fins i tot amb majories electorals de progrés, està disposat a dificultar eventuals pactes i, per tant, a ajudar a la permanència del PP en el poder

Jo li donaré al PSIB - i que em perdoni l'arrogància - un petit consell. Que digui que aspira a la majoria i a governar en solitari i que, en tot cas, els eventuals acords o pactes postelectorals als que pugui arribar s'hauran de correspondre amb els resultats electorals, és a dir, del que hagin dit els electors amb les seves paperetes.

Crec que això no entra en contradicció amb el que els pugui dir en Pepe Blanco i, a més, ens poit estalviar més d'una polèmica preelectoral tan estèril com beneficiosa per als interessos del PP  

EMPRESES FORA DE LA LLEI

Has vist això? http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+168865 Jo 24/09/2006 16:09

Idò sí, ho he vist i realment m'ha sorprés perquè d'això no s'en parla prou: a moltíssimes empreses no es respecta la llei. No es respecta pel que fa a compliment de convenis, no es respecta pel que fa a prevenció de riscs laborals i no es respecta pel que fa a tenir treballadors "en blanc", és a dir, amb contracte i no es respecta, òbviament, a nivell fiscal

Recentment he parlat d'això a diversos articles sobre  immigració  i sobre accidents de treball  .

Fins que no hi hagi una Inspecció de Treball així com toca i s'afiqui mà de veritat a aquest problema que ningú no plori perquè hi ha immigració irregular, perquè pugin els accidents de treball o perquè la gent no cregui amb els sindicats pèr defensar els seus interessos

XISCO QUETGLAS ES MORT

Xisco Quetglas era un polític brillant i molt preparat. També era un magnífic gestor : quan va entrar al Govern Balear era com si  a aquell govern de novells s'ens hagués enganxat  una locomotora

Xisco venia del CDS i va acabar al PSOE però crec que, bàsicament, no va canviar gaire de manera de pensar:  era un home moderat, assenyat i progressista.

Va viure la política amb passió i amb ganes però tenia prou distanciament intel.lectual i prou sentit de l'humor com per no dur la seva ambició fins a límits inconvenients; era, si em permeteu l'expressió una mica rància, un senyor de la política

Però si avui he plorat la seva mort no ha estat per cap d'aquestes coses: ha estat perquè Xisco Quetglas era una persona afable i encantadora; no record haver tengut mai amb ell un enfrontament ni, tan sols, un moment tens o desagradable: tots els records que tenc d'ell són bons records.

D'aquí unes hores sortirà el sol i la gent progressista d'aquest país serem una mica més trists i també una mica més pobres.

Adéu, amic

ACCIDENTS DE TREBALL

Ahir va morir un altre treballador a Palma, en concret a una obra pública del Govern Balear.

Els accidents laborals no són evitables al 100% però depenen molt de factors objectius: vigilància, formació, control... Si l'Estat espanyol està al capdavant d'Europa en accidents i si Balears ho està d'Espanya no és fruit d'un atzar misteriós contrari a la racionalitat estadística

Quan vaig ser Conseller de Treball em vaig trobar que, l'any 98, la sinistralitat a les Balears havia pujat un 20%!! (més que a qualsevol altre comunitat). Públicament em vaig comprometre a dimitir si no s'invertia la tendència durant aquella legislatura... i la tendència es va invertir: el 2003 la sinistralitat va devallar a les Balears i, a més, va ser una de les comunitats on més va devallar.

On va estar el secret? Idò en introduir la sensació que s'havia acabat el "cachondeo" i en situar els empresaris davant les seves responsabilitats  (*) : més vigilància, més inspecció, més sancions i, lògicament, més recursos per a informació i formació. Això ja va bastar.

Quan va tornar el PP, va treure el seu discurs tradicional: "s'ha de sancionar però allò més important és la informació, que tothom prengui consciència del problema..." era el senyal de què tornaven "los viejos tiempos". Ara, a Balears, la sinistralitat laboral s'incrementa i ho fa per damunt de la mitja de l'Estat

(*) Hi ha un discurs molt difós, molt interessat i molt fals: "no, és que els treballadors no volen adoptar mesures de seguretat". Es cert en ocasions, sens dubta, però la responsabilitat de l'empresari és obligar-los  a fer-ho (així, per cert, ho estableix la llei). Heu sentit mai un empresari queixar-se perquè els treballadors entren una hora més tard i surten una hora abans?, o perquè tots volen treballar a l'oficina i ningú vol treballar al taller?. Idò de la mateixa manera que l'empresari sap posar ordre en aquestes qüestions també ha de saber posar ordre en els protocols de seguretat

LA NOVA (CUTRE) ESTACIO DEL TREN

Es portada a tos els diaris però no he vist enlloc que s'analitzi seriosament la calamitosa atenció a l'usuari de la nova estació del tren:

-No hi ha cap panell informatiu amb els horaris

- No hi ha cap panell electrònic amb les arribades previstes, les sortides previstes i des de quina via

- La informació i la venda de tickets les fan la mateixa persona per la qual cosa si dus un bono i no necessites comprar ticket però vols una  informació tanmateix has de fer la coa dels tickets (una coa enlentida pel fet de complir les dues funcions de venda i informació)

- La megafonia no és audible amb el renou dels trens al ralentí que esperen a l'estació (són motors diessel), especialment si coincideixen dos tren a l'hora

- Hi ha un problema de fums, puntual però molest

 Tot plegat, una cosa cutre cutre que encara resulta més irritant si tenim en compta que  la manca de panells informatius sobre horaris, entrades i sortides és acompanyada per la presència de tres grans monitors de televisió amb imatges permanents que expliquen el projecte de soterrament i les coses tan meravelloses que fa el Govern

Tot això per al qui entra a l'estació; per al qui surt després d'arribar a Palma hi ha un altra casta de sorpresa que ja vos comentava a un post anterior: estàs a 700 metres de la Plaça d'Espanya.

Des d'A.EU-EV hem proposat un minibús gratuït que vagi des de l'Estació fins a la Plaça d'Espanya, al manco per a les persones amb mobilitat reduïda. Veurem quà passa amb la proposta però m'ho puc imaginar perfectament

ADEU I BONA SORT, ERC

ERC no es sumarà al Bloc. L'executiva d'ahir així ho recomanarà a les assemblees locals i tenc entés que la posició dels que estan en contra del Bloc a les assemblees locals és encara més majoritària que a la pròpia executiva. Així que la cosa ja es pot donar per feta.

Si s'haguessin acceptat les seves demandes: lloc de sortida al Parlament i al Consell, la seva decisió hagués estat un altra, però el PSM i A.EU-EV hem decidit, crec que amb molt bon criteri, que aquestes pretensions eren excessives per a una força política que, tota sola, no té  opció d'entrar a cap d'aquestes institucions. Continu pensant que haver-lis oferit un lloc de sortida al Consell és una proposta més que generosa

De tota manera, també tenc el convenciment que la cosa no es perd només per això. En l'ànim de més d'un militant d'ERC estic segur que pesa la idea d'aprofitar el mal moment del PSM per donar-li una petita empenta cap a l'abisme (ja sigui per la via d'uns dolents resultats electorals o ja sigui per la via de l'excessiva contaminació per part d'EU-EV)  i ser ells els que ocupin en exclussiva l'espai del nacionalisme d'esquerres a les nostres Illes

Des d'aquest punt de vista, treure aprop d'un 3% a les autonòmiques i quedar fora de les institucions no és tan mal resultat si ajuda aque el PSM es copntinui perdent, el 2007, representació insitucional.

No puc ser massar dur amb els amics i amigues d'ERC perquè, ara fa 12 anys, jo també era dels que pensaven que el deteriorament del PSOE - víctima de les seves múltiples contradicciones (que, per cert, les tenia, i moltes) - era una bona plataforma per a l'avanç d'EU.

Ara he madurat i estic en la còmoda  i tranquilitzadora posició de desitjar-li èxit a tothom dins l'àmbit de l'esquerra. Així mateix, també estic convençut que - en termes generals i en el 2007 en particular - o bé l'esquerra, en el seu conjunt, avançarà i guanyarà o bé l'esquerra, en el seu conjunt, recularà  i sortirà derrotada

ERC s'en va a una posició no gaire constructiva per al triomf global de l'esquerra i on, a més (segons comprovarà amargament en el seu moment) hi ha un pou amb molt poca aigua

CAS DEL OLMO: FISCALIA 1 - JUSTICIA 0

L'arxiu del "cas cintes", a les quals apareixia el batlle de Santa Margalida comentant el cobrament de suvorns per part del seu propi govern, és una autèntica vergonya.

Un altre cop, un càrrec polític del PP ha estat protegit per una Fiscalia de Balears encaparrotada en no cumplir la seva missió: intentar investigar els presumptes delictes i col.laborar amb la justícia; un altre cop, la Fiscalia de Balears li ha guanyat la batalla a la justícia.

Les causes adduïdes per l'arxiu del "cas cintes" farien riure si no fessin plorera: no s'ha determinat la seva autoria i la cinta no podria ser utilitzada com a prova a un judici. I...?

L'obligació de la Fiscalia és averiguar si hi ha corrupció a l'Ajuntament, si hi ha comissions i suvorns; per tant, és imprescindible fer una prova pericial sobre les veus que s'escolten a les cintes (cosa que, íncreiblement, s'ha renunciat a fer), investigar la situació financera dels presumptes implicats, prendre declaracions a tothom que hi pugui aportar llum, cercar indicis i evidències... amb altres paraules: investigar seriosament enlloc de moure quatre papers abans d'arxivar

No és ni la primera ni la segona ni la tercera vegada que la Fiscalia General de Balears actúa d'aquesta manera.. Aquí la única prefunta realment interessant és saber perquè el Fiscal General de l'Estat, anomenat pel Govern ZP, continúa mantenint en el seu càrrec al Fiscal Barceló. Qualcú sap la resposta?

QUE LI HA FET EL TREN A MABEL CABRER?

Fa més d'un any que els usuaris del tren pateixen una estació "terminus" allunyada 500 metres de la Plaça d'Espanya. Pareix un doll vist des d'afora però és important: li lleva molta competitivitat al tren com a mitjà de transport i, per a les persones amb monilitat reduîda (per a les persones grans, discapacitats, etc.) és una barrera realment infranquejable.

A partir de dilluns qui vé la situació canviarà de manera significativa... a pitjor.

Ara la Sra. Cabrer ens farà aturar abans del carrer Balmes (a uns 700 metres de la Plaça) i la cosa amenaça amb durar fins a l'estiu qui vé

El menyspreu del Govern Balear pel tren és indignant: estacions cutres, gent dreta en hores punta i impossibilitat per als joves que surten de marxa de tornar al seu poble en aquest mitjà de transport... es veu que la preocupació per la seguretat només es fa servir per defensar la construcció de més autopistes

LA BANDERA ¿DE MUNAR?

Si qualque cosa em molesta es veure l'esquerra agafada a contrapeu o plantejant les coses amb la boca petita.

Conec un munt de progres que torcen el gest quan veuen la bandera mallorquina als balcons. Algúns, més nacionalistes, per por que aquests bandera signifiqui negació de la nostra catalanitat: algúns, més d'esquerres, perquè pensen que tot això de les banderes pot servir per amagar els problemes socials i que el que cal, en tot cas, és aixecar la bandera de la igualtat: d'altres, més ecologistes, perquè creuen que hi ha molta retòrica buida darrera el tema de la bandera i que la bandera realment interessant és la de Salvem Mallorca

No cal dir que compartesc al 100% totes aquestes prevencions però em molesta que s'expressin remugant entre dents i trepitjant ous

Si estam en contra de la bandera ditxosa en cremam 50 demà mateix a la Plaça de Cort i, si estam a favor, la fem nostra i no deixam que d'altres la patrimonialitzin mentres nosaltres posam cara de beneits/es.

Jo som partidari de la segona opció. Cap problema que hi hagi símbols d'identitat col.lectiva que ens representin a tots i, si és així, nosaltres al capdavant. El que cal fer és despavilar-se i saber reivindicar amb força d'altres identitats col.lectives, com la catalana i d'altres valors que ens són propis: l'esquerra amb la cara alta i trepitjant fort, sempre

LES CORRUPTELES DE N'HUGUET I LA MEMORIA FLACA

He sabut per la premsa del debat Huguet/Dieguez sobre les seves despeses respectives a la Presidència del Parlament. Dieguez, tan brillant i documentat sempre, ha fet gala d'una lamentable pèrdua de memòria: que n'Huguet s'atreveixi a parlar d'un tema com aquest és d'un cinisme desaforat

El 1997, quan jo era diputat al Parlament i n'Huguet president de la institució, vaig descobrir els següents pastissos del Molt Honorable Huguet:

Que es suplementava el sou de President cobrant dietes com si encara visqués a Menorca (quan, en realitat, s'havia traslladat a Palma amb la seva família). La conclussió no va ser la seva dimissió sinó que es canvià el sistema retributiu i el suplement de marres s'incorporà al seu sou per la cara

Que, com. aleshores, tambè era president del PP a les Balears, feia els seus viatges de partit a Madrid, Eivissa i Menorca carregant les despeses al Parlament, com si fossin viatges oficials. Una investigació exhaustiva de la qüestió em permeté averiguar que, l'any 1996, havia fet 57 teòrics viatges oficials pagats amb els doblers de tots i que en Tòfol Soler, President del Parlament l'any anterior, n'havia fet set!!. A més vaig trobar a la premsa la ressenya de les reunions de partit a les quals n'Huguet assistí durant els seus viatges teòricament oficials. Per cert, trescant pel disc dur, he trobat un paper de l'època, viatges oficials huguet.doc, que vos adjunt com a curiositat

Fins i tot vaig trobar una factura d'un cotxe de lloguer carregat al Parlament (dues centes i pico mil de pessetes) que coincidia amb les vacances de Pasqua que el Sr. Huguet va passar a Menorca l'any 96. La cosa era tan descarada que, arrel de la nostra denúncia, les va haver de tornar.

Quan acabi d'escriure el post cridaré a Dieguez per posar-lo al dia de tots aquests temes

Allò més impresionant i més depriment és que n'Huguet no dimitís, que el tema s'hagi oblidat (s'hagués oblidat si el color polític del Sr. Huguet fós un altre, em deman) i que, 9 any després, n'Huguet encara tregui pit i polemitzi amb un altre parlamentari sobre aquesta qüestió

COMPLICADA INTEGRACIO D'ERC AL BLOC

Avui matí ens hem reunit PSM,A.EU-EV i ERC per tractar, d'acord amb els desigs d'ERC, de la possible ubicació dels seus candidats a les futures llistes electorals del Bloc.

ERC ha demanat el tercer lloc tant de la llista al Parlament com la del Consell. PSM i A.EU-EV hem coincidit en garantir-li, exclussivament,  un lloc de sortida al Consell. Per tant, a falta de les reunions pertinents dels òrgans de direcció de cada força política, sembla que la integració d'ERC al Bloc està molt complicada.

Per a les posicions d'uns i altres hi ha tot tipus d'arguments i tots són respectables. Personalment, crec que la posició del PSM i d'A.EU-EV és molt raonable.

En el 95% dels casos, aquestes coalicions intergren un soci extraparlamentari en el lloc següent al darrer obtingut per la força o les forces polítiques que obtingueren representació a les darreres eleccions. Prescindir d'aquesta regla i oferir a ERC un lloc institucional que, tota sola, no està en condicions d'obtenir em sembla una posició, repetesc, raonable i intergradora. Serà una llàstima si ells, finalment, no ho veuen així

L'ESCANDOL DELS RESIDUS

Durant la present legislatura, TIRME ha pres definitivament en les seves mans  els comandament de la política de residus de Mallorca. Teòricament, és només l'empresa adjudicatària de la gestió, a la pràctica és la que dissenya les estratègies a seguir (de fet, forma part d'un Institut que ha elaborat l'informe tècnic sobre l'ampliació de la incineradora) Si observau qui hi és darrera (Endesa, Iberdrola, FCC...) comprendreu molt bé perquè.

L'àposta per la incineració del PP, d'UM i del PSOE (llevat dels anys on n'Antich va estar condicionat pel Pacte de Progrés) ens ha conduit a un increment continu d'aquest sistema que, dilluns passat, va rebre al Consel una nova empenta.

Una de les conseqüències d'això ha estat un increment continu de les tarifes. Ara mateix a Palma un habitatge  pot pagar pels residus (entre recollida i tractament) 140 euros anuals; en 4 anys ens podem anar fàcilment als 190 euros anuals... és a dir, per a una persona que visqui amb una pensió de viudetat o una no contributiva és un autèntic pal

Perquè vos faceu una idea, el cost del tractament d'una Tm de residus està previst que passi dels 90 euros actuals a 143 el 2010 i 290 el 2040 

D'altra banda, el cost del tractament dels residus derivats d'una obra de rehabilitació també està disparat fomentant així els abocaments il.legals tal i com assenyalava ahir na Margalida Rosselló

Tornaré sobre el tema

UNA OFERTA D'ENTESA A ENTESA PER MALLORCA

Divendres va tenir lloc la presentacíó pública d'Entesa per Mallorca, una plataforma basada en organitzacions de caràcter municipal i que, bàsicament, aglutina els escindits del PSM arran del seu darrer Congrés.

El futur d'aquesta plataforma pot ser convertir-se en un partit - depen com vagin les municipàls del 2007 - i/o ser una plataforma de negociació amb altres partits. No faré pronòstics sobre el futur d'aquesta plataforma (malgrat que tenc algunes idees sobre quines sóns les seves sortides més probables). Però sí que diré un parell de coses.

En primer lloc, que, des d'A.EU-EV, lament no estar col.laborant des d'ara mateix amb el potencial humà i polític que representa l'Entesa

En segon lloc, que no renuncio a fer-ho en el futur.

Sé que les seves diferències amb el PSM han tengut com a eix, precisament, no voler fer un camí estratègic amb nosaltres, però jo no perd l'esperança que, més prest que tard, molts de membres de l'Entesa s'en adonin  de tres coses:

Una: que és molt difícil, per no dir impossible, crear de nova planta una nova força política amb possibilitats reals d'assolir una representació institucional mínimament sòlida

Dos: que un eventual acostament a UM només podria passar per estar disposats a jugar el paper de frontissa que caracteritza aquest partit i per subordinar-se, en termes generals, a les seves polítiques

Tres: que trancar el bipartidisme des del nacionalisme d'esquerres (del qual s'en reclamen) demanda l'esforç conjunt de tots i de totes sense excepció.

En tot cas, bona sort a la plataforma recentment constituida  

EMPRENYAR ELS ANNERES

Els que em seguiu de tant en tant segur que ens heu adonat que m'agraden els animals. L'amor pels animals em sembla prou indissociable de l'amor per les persones, per la natura i, en definitiva, per la vida.

Per això he estat content de llegir avui al Balears que, a la Colònia de Sant Jordi, la substitució d'ànneres reals per ànneres de plàstic ha suposat triplicar la participació de la gent a la tradicional amollada d'ànneres de l'estiu.

Efectivament, la gent el que vol és banyar-se, jugar, competir i guanyar premis. Per fer això no hi ha cap necessitat d'aterrorisar un animal o de fer-li malbé una pata a l'hora d'agafar-lo

Es un gran pas per a la Colònia de Sant Jordi i una petita passa cap el progrés de la nostra civilització

UNA CRONICA DELICIOSA SOBRE IB3

Per als interessats pel tema IB3, és imprescindible avui la lectura d'una cronica deliciosa que fa el DM sobre un matí de treball a l'Hotel Son Vida i els directius d'IB3

L'anècdota: el menú a 72 euros per càpita a càrrec d'una empresa que fa aigua per tots els costats (recordau els encesos discursos del PP contra el dèficit de TVE?).

La part més substantitva: el fet que IB3 es reuneixi en secret - la reunió es va intentar mantenir secreta - amb el seu "jefe" fàctic i natural: Jaume Matas. Jo no hio vaig ser però estic segur que hi hagué dos temes a l'agenda. En primer lloc,  el brutal dèficil econòmic d'IB3 i la manca de contractes publicitaris (els pocs que hi ha són majoritàriament institucionals, de la sempiterna GESA de l'ex-conseller del PP Tolo Reus i d'altres per l'estil) i, en segon lloc, el tema estrella: com rendabilitzar l'invent de cara a les eleccions del 2007... i jo pagant com un beneit

DUES PRECISIONS SOBRE EL BLOC

La presentació pública de la declaració política per un "Bloc Nacional i d'Esquerres" em dóna peu a dues precisions fetes a posteriori i que venen a afegir-se a les ja expressades al meu post del dia d'ahir

1.- Les sospites d'ERC - que avui recull la premsa - sobre un repartiment del pastís entre PSM i A.EU-EV són absolutament infundades. Hem volgut posar la política per davant de les llistes i això és el que hem fet amb la declaració política. En aquests moments, no hi ha res negociat quant a llistes, aportacions econòmiques o d'altres qüestions d'aquest caire

2.- El bloc no es configura com a nacionalista ni, evidentment, com el contrari. El bloc es configura com a punt d'encontre del nacionalisme, l'esquerra, l'ecologisme i  el sobiranisme, la qual cosa, per cert, prefigura una futura organització del bloc més com un ens plural i complexe que com un partit unitari

PS Veig una sana pol.lèmica entorn d'aquestes precisions. Jo faig els escrits curts per no cansar però hi ha un comentari que interpreta tan bé el que vull dir que em permet reproduir-ho a continuació. Es cert que no hi ha cap frase de la declaració on difgui que el bloc és nacionalista però si s'afirma el dret d'autodeterminació, s'afirma que la relació amb l'Estat ha de ser fruit de la nostra voluntat política i es cita el sobiranisme com un dels componentrs del bloc, crec que no hi ha cap tipus de dubta respecte a que un nacionalista s'hi pot sentir perfectament còmode

ObservadorHola, XYZ. Jo sí que veig clara la frase. Repetesc; el Bloc és un punt de confluència de diverses sensibilitats: nacionalisme progressista, esquerra transformadora, ecologisme, independentisme, etc. Tothom dins el Bloc serà partidari del màxim autogovern i de la defensa aferrissada de la llengua i la cultura. Però el Bloc, en conjunt, no té perquè definir-se necessàriament com a nacionalista; de fet, dels quatre partits convidats, just n'hi ha un, el PSM, que es defineix com a tal (ERC oficialment no ho és). Això és el que m'imagín que volia dir en Grosske. Pel que fa a la no presència d'ERC, sembla que és una simple qüestió d'estratègia negociadora. Al meu entendre han comès un error; en les actuals circumstàncies tothom hauria de mirar pels interessos del conjunt del Bloc, i no tant pels de cada partit. Però jo crec que és un error perfectament subsanable. Ara es tracta que tots siguin generosos i abordin les negociacions amb la millor voluntat possible. I tens raó, és necessari que es practiqui més pedagogia. Però el problema també és que els mitjans de comunicació fan tot el possible per embullar la troca.03/08/2006 13:19Observador

Quant al tema d'ERC, una vegada més m'acull a les precisions d'Observador:

Generositat i lleialtatBloquejat: tots han d'esser generosos, sí. I també seriosos i lleials cap al projecte comú. Primer s'havien de reunir i elaborar una declaració comuna. Ja l'han feta i tothom ha pogut constatar que es coincideix en les grans línies programàtiques. És una bona notícia, no? Respecte a la qüestió de les llistes PSM i EU-EV només han dit que això ja s'abordarà el setembre, que ara no toca, que el primer és establir els fonaments de la coalició. Sembla una posició molt raonable; no es criticava tant allò de fer pactes "només per les cadiretes"?. ERC té tot el dret del món a defensar els seus interessos particulars, però hauria d'entendre que cada cosa té el seu moment. Sincerament, crec que aquesta vegada s'han equivocat de banda a banda. Tant de bo que ara reflexionin un poc i que el setembre es plantegin la negociació d'una manera un poc més constructiva.03/08/2006 14:37Observador

AVUI, PRESENTACIO DE LA PRIMERA DECLARACIO POLITICA DEL BLOC

Avui començ les meves vacacions... i a les 11 tenc una roda de premsa per presentar la primera declaració política del Bloc que es titula "Declaració política per a l'articulació d'un Bloc nacional i d'esquerres".

Al final vos reproduiré el text íntegre.

A la roda de premsa hi participarà el PSM-EN, A.EU-EV i membres de la Plataforma progressista. ERC - malgrat haver consensuat el text - no vendrà a la roda de premsa perquè volia que, paral.lelament, es signàs una declaració garantint que, a tots els efectes, tots els partits de la coalició tenguin un tracte igualitari. Lògicament, no s'ha pogut acceptar aquest criteri expressat en aquests termes: cada partit participarà al bloc en funció de la seva implantació i  representativitat però, això sí, amb un factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible. Es a dir: el que dicta el sentit comú. Lògicament, tots esperam que aquest "tiró" d'ERC en no participar a la roda de premsa respongui a una dinàmica negociadora i que no anuncii la seva no participació en la coalició electoral 

La roda de premsa servirà també per expressar quatre qüestions bàsiques sobre el procés de constitució del Bloc.

1er.- De manera immediata, el que fem és una coalició electoral (no hi ha temps material per fer un altra cosa) però aquesta coalició s'ha d'entendre com a una primera passa en l'articulació d'un Bloc estratègic que tots els signants de la declaració tenim la voluntat d'abordar.

2on.- En aquest procés, primer serà la política i després el repartiment de quotes de poder entre grups, persones i partits

3er.- En aquest procés volem la participació de persones que no militen a cap dels partits que l'impulsen. No només de la Plataforma que avui ens acompanyarà a la roda de premsa sinó també de moltes altres persones i col.lectius que tenen les portes absolutament obertes per construir aquest projecte de manera col.lectiva

I aquí teniu el text de la declaració

 

DECLARACIÓ POLÍTICA PER L’ARTICULACIÓ

D’UN BLOC NACIONAL I D’ESQUERRES

 

 

 

Les polítiques que impulsa la majoria parlamentària de la dreta generen, de cada dia, un major rebuig social. La resposta social demana una força política que es constitueixi en alternativa a un model depredador que amenaça greument el futur de Mallorca. El bipartidisme no dóna resposta a aquesta demanda majoritària, no representa adequadament la pluralitat existent en el si de la societat i suposa un fre objectiu als anhels de canvi.

 

Rompre definitivament l’hegemonia electoral conservadora i el bipartidisme imperfecte existent a Mallorca i al conjunt de les Illes Balears exigeix un esforç d’intel·ligència i de generositat polítiques capaç de superar divisions innecessàries i d’oferir alternatives creïbles que puguin il·lusionar l’electorat i el conjunt de la societat.

 

Articular políticament en un Bloc operatiu persones i col·lectius que s’identifiquen amb el nacionalisme progressista, l’esquerra transformadora, l’ecologisme polític o l’independentisme d’esquerres, no és un acte voluntarista derivat de necessitats conjunturals: és una possibilitat fonamentada en  elements objectius de caràcter teòric i programàtic.

 

L’impuls d’aquest Bloc ha de ser capaç d’aglutinar totes les sensibilitats esmentades i serà el fruit d’un procés polític participatiu, democràtic i perllongat en el temps, atent a les necessitats i expectatives de la societat i obert a la iniciativa no només dels partits que l’integrin sinó també de persones a títol individual.

 

L’objectiu que ens fixam les forces polítiques impulsores és un subjecte polític plural, sobirà i amb vocació majoritària per articular una política al servei del nostre país d’acord amb les bases ideològiques i programàtiques que més avall s’assenyalen.

 

La primera fita en el camí cap a l’afirmació del Bloc són les eleccions municipals i autonòmiques de l’any 2007.

 

És la voluntat dels signants d’aquesta declaració impulsar una coalició a les properes eleccions al Parlament de les Illes Balears, al Consell de Mallorca i a tots els municipis en què sigui possible. Aquesta coalició ha de ser una proposta valenta, capaç d’activar una resposta cívica i de bastir una alternativa a l’actual majoria electoral conservadora que, instal·lada en el clientelisme i tolerant amb la corrupció, promou una economia insostenible, que perjudica el benestar i el futur de la majoria social, desfà el teixit productiu, acumula la riquesa en mans d’uns pocs, genera bosses d’exclusió, malmena el nostre territori, arracona la nostra llengua i considera les polítiques socials un element residual de la seva actuació.

 

Aquesta coalició ha de propiciar el canvi polític a Mallorca i al conjunt de les Illes Balears, i ha d’estar oberta a la participació de totes les persones i col·lectius que comparteixin les bases ideològiques i programàtiques següents:

 

 

BASES IDEOLÒGIQUES I PROGRAMÀTIQUES

 

 

1.      El Bloc es caracteritzarà com l’opció política del nacionalisme, l’esquerra, l’ecologisme i el sobiranisme.

 

2.      Defensarà l’autodeterminació dels pobles de les Illes Balears i les cotes més altes d’autogovern. Aprofundirà en els vincles d’identitat i de nacionalitat comunes amb la resta de Països Catalans.

 

3.      Defensarà el caràcter voluntari de la participació en un Estat espanyol que reconegui plenament la seva pluralitat nacional, lingüística i cultural, i els drets dels pobles que l’integren. Defensarà la constitució d’uns estats units d’Europa democràtics, plurals, solidaris i socialment avançats.

 

4.      Treballarà per un canvi de model econòmic que sigui sostenible, que garanteixi el benestar de la gent i que sigui sensible a les peculiaritats insulars del nostre territori.

 

5.      Serà una força ecologista, compromesa amb la defensa del medi ambient, la protecció de la biodiversitat, el territori i la contenció del creixement urbanístic.

 

6.      Treballarà per polítiques de sosteniblitat en tots els sectors: turisme, indústria, agricultura, transport, energia, aigua, residus, etc.

 

7.      S’afirmarà com a força progressista i de l'esquerra plural. Farà seus els valors emancipatius de tots els moviments que recullen l’herència plural de les esquerres democràtiques amb l’objectiu de defensar i ampliar de manera sostenible les conquestes dels treballadors i l’Estat del benestar. Defensarà molt especialment el paper dels serveis públics com a instrument d’equitat, igualtat i redistribució de la renda.

 

8.      Com a força feminista defensarà la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits.

 

9.      Defensarà els trets històrics, d’identitat i culturals del nostre poble, especialment la llengua catalana com a patrimoni comú i vincle de cohesió i d’integració de tots els habitants de les Illes Balears.

 

10. Treballarà per la convivència, el respecte a la diversitat cultural, els drets de les persones, la integració social i cultural dels nouvinguts i el principi d’igualtat sense discriminació per raó d’origen, religió, sexe o qualsevol altre de similar. Lluitarà decididament contra qualsevol forma d’exclusió i propugnarà la universalització del benestar i dels serveis socials.

 

11. Impulsarà l’economia social, defensarà els interessos dels treballadors i lluitarà molt especialment contra els dos grans mals del nostre mercat laboral: la precarietat i la sinistralitat laboral.

 

12. Defensarà els interessos i la capacitat d’iniciativa de la petita i mitjana empresa, potenciarà la competitivitat de les empreses i productes locals, la diversificació de l’activitat econòmica i la incorporació de les noves tecnologies al nostre teixit productiu.

 

13. Lluitarà contra la discriminació fiscal i defensarà la plena autonomia financera de les Illes Balears.

 

14. Defensarà un aprofundiment de la democràcia i de les llibertats individuals. La participació social i ciutadana serà una senya d’identitat pròpia.

 

15. Treballarà per la pau i defensarà polítiques efectives de solidaritat amb els països del Sud.

UN ALTRA D'EN MATAS I N'ESCARRER

Un pajarito que sol estar molt ben informat m'ha dit un altra den Matas i n'Escarrer: sembla ser que, el dia de la seva presa de possessió, el govern Matas al complet va anar a sopar a ca n'Escarrer.

La informació es extramadamernt important perquè, cas de confirmar-se, significaria que no és cert el rumor segons el qual el Sr. Escarrer tracta malament els seus empleats

MATAS, EL REI I ESCARRER, VAJA UN TRIO!

Jo em pensava que tots els guardonats amb la Merdalla d'Or de la Comunitat havien de meriexer un tracte igual per part de les institucions... però, quan es tracta del Sr. Escarrer, es veu que no és el cas 

Venc del Castell de Bellver de celebrar unes noces. M'he trobat furgonetes, camions, electricistes fusters... i una passarel.la de fusta preparada per acollir, obviament, una catifa vermella.

La cosa va de la Medalla d'Or que el Govern Balear ha concedit a Gabriel Escarrer i del fet que, per AQUESTA medalla, en Matas ha decidit "tirar la casa por la ventana".

En efecte, les medalles d'or han estat lliurades fins ara en el marc d'actes institucionals austers a la Llonja o llocs similars i han estat diverses les persones o institucions distingides

Però demà no es tracta de cap d'aquests escriptors, artistes, esportistes i d'altres "pelagatos". Demà és Don Biel, una de les fortunes més importants del món. Així que cerimònia per ell tot sol, el marc "incomparable" del Castell de Bellver... i, nota final que marca la vertadera distinció: el Rei lliurant la medalla.

Allò més desagradable és que el Sr. Matas ha aconseguit projectar la impressió que, fins i tot en les medalles d'or de la comunitat, encara hi ha classes.

Però, dit això, també cal reconèixer que n'Escarrer s'ho ha currat. Per qualque cosa li deixa el seu super-iot (el Petrina) a Matas per anar de passeig amb els seus amics per "las aguas de Baleares" i també per qualque cosa n'Escarrer va ser un dels grnas impulsors de regalar-li un iot al Rei. 

La cosa, com veis, va de iots... i tan de bó si només anàs de iots!

ELS INSULTS D'UN CORRUPTE (MIQUEL SEGURA) I LA RESPONSABILITAT DEL PP

He llegit al bloc den Miquel Angel Llauger que en Miquel Segura, columnista d'UH, ha acusat al propi Llauger, a Josep Juarez i a mí mateix d'antidemòcratas, de protectors del terrorisme i de formar part d'aquells que s'en alegraren de l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York. Tot per assistir a la concentració de dijous passat contra la intervenció militar d'Israel al Líban i Palestina

Impossible superar el rigor i la sang freda amb els quals en Miquel Angel respon al Sr. Segura i, a més, el personatge no es mereix ni el temps d'escriure aquestes línies.

Convé recordar, en efecte, que aquest senyor, juntament amb la seva filla, la "famosa MAri PAU Segura, varen ser els "mamporreros" de l'operació Mapau; és adir, el parell de bergants que s'en anaren a Sudamèrica amb el pretexte d'un viatge institucional (pagat amb els doblers de les nostres butxeques) i, en realitat, anaren a captar vots per al PP entre la població emigrada. Les seves "andanzas" quedaren registrades en els seus informes remesos al Govern Balear on, amb la literatura pròpia d'uns serveis secrets qualsevols, informaven dels contactes que feien i de les possibilitats de treure vots per al PP a les eleccions del 1999. Si aconsegueix aquests informes en format electrònic els penjaré del bloc: valen la pena.

Ni aigua, per tant, per aquest mindungui que, amb aquests antecedents, no té cap tipus de vergonya en seguir pontificant des de la seva trona de paper. Però el que sí m'interessa remarcar és la responsabilitat de la direcció estatal del PP en tot aquest clima de crispació.

A un post recent criticava molt durament que en Zaplana s'hagués atrevit a qualificar d'antisemites (és a dir, de racistes) les concentracions del passat dijous. Els mateix terme - i el mateix greuíssim insult - va emprar el portaveu del PP a la Comissió d'Exteriors del Congrés per qualificar la posició del govern sobre el tema. Si gent que està en primera línea de la política estatal està en aquestes posicions, a qui pot estranyar que els seus "pilotes" oficials es llencin per la pendent sense cap tipus de mirament? Tenir l'extrema dreta instal.lada a la direcció del primer partit de l'oposició amenaça amb costar-nos cada cop més car

VICENTE GRANDE, MATAS, CIRER : TOTA LA VERITAT SOBRE EL FINANÇAMENT DEL FUTBOL D'ELITE

M'acaba de cridar el DM per comentar la reunió entre Matas, Cirer i el President del Mallorca, Vicente Grande.

La foto, la reunió i l'esperit de col.laboració  em semblen molt bé - li he dit - la pregunta del milió és: quant de doblers ens costarà als contribuients aquesta foto ?

En Grande vol fer del Mallorca un gran equip: fa molt bé i és la seva obligació;  però ho vol fer amb el finançament de les institucions públiques (amb els doblers dels contribuients)... i aquí és on patina

Però per entendre el que està passant i per ser justs cal tenir una visió global de la qüestió:

Fa anys, abans de la Llei de Societats Anònimes Esportives, la gestió econòmica del futbol d'élite era un autèntic cachondeo. Els forats eren immensos i, a la fi, com que eren clubs, la responsabilitat patrimonial quedava diluïda i eren els doblers públics els que venien a tapar els forats.

La Llei se Societats Anònimes Esportives volgué acabar amb aquesta situació i estableix amb claredat la responsabilitat patrimonial dels propietaris dels equips. El missatge és: moveu molts de doblers, aquí hi ha interessos particulars molt potents... enhorabona!, però vosaltres sou els responsables de la gestió: els contribuients estan per pagar altres coses.

No obstant això, la influència del món del fútbol sobre els polítics és tan grossa que el sistema s'ha pervertit. Ajuntaments i Comunitats Autònomes han volgut caure bé als aficionats (o han tengut por a un possible enfrontament amb ells) i han començat a abocar doblers públics a balquena a les arques dels equips.

Els sistemes són múltiples: subvencions directes (els 600.000 euros anuals que Matas paga anualment al Mallorca), cesió gratuïta d'estadis com el de Son Moix  (que ha estat finançat amb doblers públics i que el Mallorca utilitza com si en fós el propietari), aprofitament privat de rendiments generats per equipaments públics (cas del canvi de nom de Son Moix per Estadi Ono) o, el més lucratiu, el més sofisticat i aquell que a Grande el fa més gola: el pelotazo urbanístic (és a dir, la utilització de l'urbanisme no per construir una ciutat més còmode sinó per beneficiar interessos particulars)

En benefici de Grande he de dir que té raó quan diu: tothom ho fa (Osasuna, Real Madrid, Santander... la llista és interminable). Es cert.`

I això vol dir dues coses:

a) que tota la locura que s'ha montat entorn del futbol: fitxatges multimilionaris, sous d'intermediaris, directius, staffs, assessors, etc. surt no només dels espectadors i de les quinieles, surt dels doblers dels contribuients de manera desordenada i poc transparent

b) que s'ha de posar ordre a nivell global per tal de no deixar en desvantatge a aquells clubs que trobin institucions més rigoroses i menys coimplaents

En definitiva, el que s'ha de fer és garantir el compliment de la lletra i de l'esperit de la Llei i per això haurem de parlar amb en ZP i aviat... abans de passar per "taquilla"

FRANCO, EL PP, ELS OUS I ELS CARAGOLS

Ahir, al Parlament, el PP es negà a votar una condemna política del franquisme perquè, conta la premsa, també volia fer extensiva aquesta condemna "a todos los actos de persecución, asesinato y violación de derechos humanos cometidos por motivos políticos o religiosos tanto durante la II República como, por parte de ambos bandos, en la Guerra Civil".

Molts sabem que globalitzar el tema és un vell "truco" per eludir o diluir una condemna que incomoda. Però per als ingenus que puguin pensar "i perquè no?" vos propós el següent exercici intel.lectual:

Imaginem que el PP duu al Parlament una proposta de condemna a ETA i EU-EV diu que no la votarà si no es condemna també els GAL i la repressió patida històricament pel nacionalisme basc. Què replicaria el PP?

LA PISCINA DE PEDRO J

El primer que vos vull dir és que voldria ser just amb aquest tema. I això vol dir opinar sobre el fet en sí sense ser més o manco bel.ligerant en funció de la condició de Director de El Mundo de l'interessat. M'agradaria pensar que seria capaç d'opinar el mateix si es tractàs del Director de El Pais, del Secretari General de CCOO o del President de General Motors.

La justícia en aquest tema és fàcil de trobar: la trobam a un informe tècnic del Ministeri de Medi Ambient que deia que la concessió sobre la piscina no s'havia de renovar i que la piscina (construida avans de la Llei de Costas i la concessió de la qual s'havia deixat caducar) havia de desaparèixer físicament.

Jaume Matas era aleshores Ministre de Medi Ambient i, per raons òbvies (perquè el Sr. Ramírez era el Director de El Mundo) es va botar l'informe tècnic i va renovar la concessió de la piscina tot i admetent que aquesta havia de ser d'ús públic. Aquest "enjuague" insòlit - una piscina privada d'ús públic -permetia mantenir la piscina (enlloc de fer-la desaparèixer)  i, a la vegada, intentava salvar la cara mantenint un dret d'ús que es tenia la seguretat que ningú no reivindicaria.

Així varen passar uns anys fins que algúns varen decidir (el pioner va ser en Jaume Sastre) que sí volien exercir aquest dret d'ús. A partir d'aquí, el mecanisme polític - ara amb una ministra del PSOE al front de Medi Ambient - es torna a posar en marxa de la mateixa manera i en la mateixa direcció: ajudar a PJ a fruir d'una piscina construida voramar. En primer lloc, el Ministeri estableix que el dret d'ús de la zona queda suspés mentres que en PJ visqui a la casa (els mesos d'estiu)... per raons de seguretat (igual que a Marivent, vaja) i, en segon lloc (i perquè quedi clara la defensa d'allò públic de la Sra. Narbona) el Ministeri dóna llum verda a aquest pla fantàstic del dret dels escolars de Son Servera a utilitzar la piscina  - en grups de 10, quatre mesos en l'any - i, també, l'obligacíó de PJ de construir-lis uns excusats per fer les seves necessitats.  Qui diu que l'Administració està mancada d'imaginació?.

Conclusió: aquesta figura clàssica de "tenir enxufe" en el Ministeri (tant si al front hi és el PSOE com el PP) continúa funcionant igual que sempre i si ets Director d'un diari de més d'un milió d'exemplars de tirada, l'"enxufe" dóna per molt

Addenda: l'ocupació il.legal de la costa és general i la dessídia del Govern a l'hora d'evitar-ho vé de molt enrera. Cal recuperar la costa per als ciutadans i cal fer realitat allò que la Llei de Costes estableix sobre el paper. Es poden fer moltes coses i les farem, però això serà objecte d'un altre post

DON JUAN, DON JUAN, LA PUNTITA NADA MAS, QUE SOY DONCELLA

"Don Juan, Don Juan, la puntita nada más que soy doncella". El Conseller de Comerc, Josep Juan Cardona, ben bé podria fer seva aquesta frase bastant ordinària que feia fortuna i provocava fartades de riure entre els meus companys d'escola (i jo mateix) quan teniem 12 anys o una cosa per l'estil

Jo no crec que el govern de progrés hagués donat suport institucional a la celebració a Palma d'una fira del porno. Les valoracions sobre aquest tema, des del punt de vista moral, poden ser molt diverses, però no crec que sigui necessari entrar en aquest debat per comprendre que el suport institucional cal reservar-lo a aquelles qüestions que siguin inequívocament d'interés social.

No ha estat aquest el parer del Govern Balear del PP quan ha llogat Fires i Congressos a la famosa fira. Es una opció discutible, però una opció.  Però quan en Matas&cía han fet definitivament el ridícul és quan, després d'observar el rebumbori mediàtic que això provocava i han optat per intentar controlar el contingut de la fira amagant amb una rescissió del contracte.

Talment l'actitud de Doña Inés a la frase apòcrifa que encapçala aquest article: intentar fer l'amor amb Don Juan i, alhora, no perdre la virginitat.

JAUME MATAS, UN XORISSO 2

Torn a reprendre el tema perquè tengueu accés al text complet de la Sentència del Suprem sobre el cas Bitel. No he aconseguit incorporar-ho als àlbums d'arxius del Bloc així que ho he penjat de la web del grup municipal. Aquí la teniu. Són dos megas però no hi ha massa text.

Avui a Gritos y Susurros de UH m'han tret per dir que he comés un excés verbal en dir que Jaume Matas és un "xorisso". No ho crec de cap manera. Em sembla un qualificatiu estrictament descriptiu

Al meu anterior post sobre el tema, em queixava de l'escassa importància concedida a aquest "affaire" o de les tesis justificatives de l'actitud den Matas. UH, com El Mundo, s'ha apuntat a la darrera opció en un editorial que vos reprodueix al final del post de manera textual.

El títol de l'Editorial és "Caso Bitel: no hubo espionaje político", però, si llegiu la Sentència, diu exactament el contrari. El Suprem dóna per fet que sí hi hagué espionatge polític - la qual cosa considera il.legítima i immoral - però que, en no tractar-se de correu situat dins l'àmbit de la intimitat personal, no hi havia delicte.

Quant a comentaristes que s'han pronunciat sobre la qüestió he de citar a Ferran Aguiló al Balears (crític amb en Matas), al Director del DM i a.... ningú més. Veure'm si hi ha més comentaris el cap de setmana

Text de l'Editorial d'UH d'ahir

Caso Bitel»: no hubo espionaje político

La sentencia del Tribunal Supremo sobre el «caso Bitel» ha puesto punto y final a un conflicto judicial sobre el cual se han escrito páginas y páginas durante muchos años. El Supremo ha sentenciado que ni el funcionario Sebastián Vallori ni Francisca Pascual, secretaria del president del Govern, cometieron un delito de descubrimiento y revelación de secretos cuando fue desviado el correo electrónico del socialista Francesc Quetglas al Consolat de Mar. No hay, por lo tanto, ningún delito. Ahora bien, el Tribunal Supremo entiende que las «comunicaciones del querellante -Francesc Quetglas- fueron interferidas de manera ciertamente ilegítimas». Aún así, ni Pascual ni Vallori espiaron ni usaron el contenido de los mensajes que se remitían al entonces presidente de la Comisión Insular de Urbanismo de Mallorca

Tras leer la sentencia, resulta exagerado pedir responsabilidades políticas al mismísimo Jaume Matas. No hubo espionaje y, por lo tanto, no hay delito. Según el Tribunal Supremo, la desviación de correos electrónicos sólo puede atribuirse a un error del servidor, es decir, de la empresa Bitel. Pero el conocido como «caso Bitel» fue uno de los argumentos políticos utilizados por las fuerzas de izquierdas para atacar a Jaume Matas después de que éste perdiese el poder en 1999. El Supremo ya dictaminó en su día que Matas no tenía ninguna responsabilidad en el asunto y ahora ha exculpado a sus dos colaboradores. Otra cosa diferente hubiese sido que desde Bitel se hubiese redireccionado el correo electrónico de forma premeditada para conseguir información privilegiada. Tampoco es el caso. En este asunto judicial hay que destacar, sobre todo, el trabajo del abogado Rafael Perera, representante de los acusados. El Supremo ha aceptado toda su línea de defensa, que mantenía que el delito de «descubrimiento y revelación de secretos» protege la intimidad de las personas, por lo que sólo puede ser cometido cuando se atenta contra aspectos íntimos y no contra actuaciones políticas

 

 

AVUI MATI, PRIMERA REUNIO DE PSM, A.EU-EV I ERC

Als comentaris del meu post anterior, es perceb una certa inquietud per saber quines seran la cara i els ulls definitius del famós Bloc: partit, coalició qui en formarà part, com funcionarà, com es denominarà...?

Es normal però em tem que no hi ha una resposta definitiva a totes aquestes preguntes.

La voluntat de tots és concòrrer plegats a les eleccions del 2007 i tothom és conscient que, abans de les eleccions (queden 10 mesos), no hi ha possibilitat material d'anar més enllà. Només és pot -  que no és poc - afirmar la voluntat d'estabilitzar aquest projecte unitari més enllà del 2007 i incloure-hi elements superadors del que seria una coalició clàssica com pugui ser la participació de persones independents a diversos nivells.

La reflexió estratègica més de fons, la definició orgànica del que seria un nou subjecte polític a la nostra illa, el paper que han de jugar-hi les forces que l'han d'integrar, la projecció cap a la resta de les illes i moltes altres qüestions són temes que, necessàriament, caldrà abordar després del 2007 i ben conscients que això serà un procés polític participatiu, no un acord de despatx.

Les coses són així de simples i així de complicades. Allò més important per no decebre ni mosquejar a la gent és explicar als ciutadans  les coses que es vagin fent amb claredat i transparència, sense pors i trametent decisió, il.lusió i coratge.

Res no està escrit, no hi ha garanties d'èxit però el repte´és engrescador i el resultat final pot ser extraordinàriament positiu. Positiu en quin sentit?. En el de construir un instrument polític molt més útil per al canvi i per fer avançar els grans valors polítics que tots compartim.

Endavant, doncs, amb prudència, amb seny, amb alegria i amb un parell de nassos

AHIR, SOPAR AMB LA PLATAFORMA PER UN BLOC PROGRESSISTA

Ahir a S'Escorxador més d'un centenar de persones varem sopar plegats per iniciativa de la Plataforma per un Bloc Progressista i es produí la primera foto de família entre membres dels partits implicats i diverses persones independents.

Presentà l'acte Cathy Sweenny (perdonau si no ho escric bé: aquests noms estrangers són un emprenyo...!) i intervengueren Pere Morey, Joan Amer i una al.lota el nom de la qual no record; també hi hagué parlaments den Biel Barceló, Alexandre Seguí, Miquel Angel Llauger i jo mateix. Al final, es va produir un torn d'intervencions del públic

Dues coses ressenyables: que tot va anar com una seda i la meva constatació que el paper dels independents no només és important sinó que és imprescindible perquè el Bloc vagi endavant. Com en tota negociació i en tot procés polític complexe, hi haurà estires i arronses i una negociació complicada: els independents han d'ajudar a posar SENY, EMPENTA I CREDIBILITAT en aquesta aventura

Darrera reflexió (ho vaig dir ahir i ho reafirm aquí): el Bloc és la pitjor notícia que ha rebut el PP de cara a les eleccions del 2007 

JAUME MATAS, UN XORISSO

Escric aquest post profundament indignat. No perquè en Matas sigui un "xorisso", això ja ho sabia, sinó per la vergonyosa situació democràtica de la nostra comunitat.

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència inapel.laple sobre el cas Bitel a la qual consta:

 

a) Que, en els anys 98 i 99, el correu electrònic de Francesc Quetglas, Conseller socialista del CIM i president de la Comissió d'Urbanisme, era rebut , per error, al gabinet de Jaume Matas a la Presidència del Govern autònom.

b) Que aquest correu fou obert sistemàticament per part del personal de Presidència.

c) Que això no va ser delicte perquè els correus no afectaven a la intimitat personal del Sr. Quetglas.

d) Que, de tota manera, aquest comportament va ser il.legítim i poc ètic

Dit amb altres paraules, que el carter s'equivocava i deixava el correu den Quetglas a la bústia den Matas i aquest xorisso poca vergonya obria les cartes i les se quedava enlloc d'advertir al seu legítim destinatari

La meva indignació no vé per aquí. La meva indignació deriva del fet que, a qualsevol pais una miqueta democràtic, això significaria la dimissió en 24 hores del polític responsable... i aquí no passa res.

Repassem la premsa:

Diario de Mallorca ho duu, com correspon, a portada, li dedica la pàgina 3 i hi ha un article d'opinió de Sebastià Verd on, deixa clar que hi ha responsabilitats polítiques però no esmenta en cap moment la paraula dimissió

Ultima Hora: no dedica ni una sola línia a la qüestió

Balears: a la pàgina 6, titula: Carpetada del Suprem al cas Bitel amb l'absolució de Vallori i Pascual. Subtitular: Desestima el recurs de Quetglas contra una sentència de l'Audiència. El text de la notícia, a 5 columnes i amb foto, és la reproducció d'un despatx d'Efe. Cap editorial ni article d'opinió fa referència a la qüestió

El Mundo: li dedica les pàgines 8 i 9. Titular de la 8: El Supremo da carpetazo al caso Bitel: "El desvío del correo de Quetglas fue ilegítimo, pero no delictivo". El de la pàgina 9 és: "Matas exige al PSOE que pida disculpas por sus falsas acusaciones y calumnias". A les dues pàgines recolleix un resum de la sentència i l'opinió de l'oposició i li dedica un Editorial titulat: "Otro fracaso del PSIB". Així mateix, un article d'opinió d'Antoni Alemany es titula "Un gran éxito de Rafael Perera" (l'advocat dels acusats)

Quin oi!

PS. Vos imaginau les reaccions si es demostràs que jo mateix (per posar un exemple) havia espiat el correu electrònic de na Cirer durant un any?. Trobau que serien les mateixes?

DEMA, DIJOUS, PRIMERA REUNIO DEL FUTUR BLOC PROGRESSISTA

Demà, dijous, es produirà la primera reunió oficial i tripartita entre PSM, A.EU-EV i ERC per parlar del futur Bloc i la coalició per al 2007. Es farà al local de Els Verds a les 12 h.

Fins ara, només s'havien produit contactes oficiosos i informals de caràcter bilateral

Avui vespre, a S'Escorxador, la plataforma per un bloc progressista organitza un sopar. La plataforma, formada per persones a títol individual, hauria de ser una peça clau d'aquesta gran operació unitària

Com veis, malgrat la calor, les coses es mouen

ASSEMBLEA D'ESQUERRA UNIDA DE MALLORCA

Venc de l'Assemblea trianual d'EU de Mallorca. Elecció del coordinador i de la Comissió Política per un 90% dels vots , aprovació de l'informe polític del coordinador sortint (en Miquel Rosselló) només amb dues abstencions i aprovació del document polític també per gairebé unanimitat

No obstant això, aquestes xifres són enganyoses.

La constitució d'Alternativa ha generat un amplíssim debat al sí de l'organització no exempte de tensions importants. S'han hagut de fer moltes reunions, molts de contactes, molts de debats per tal d'arribar a una síntesi.

La clau per haver-hi arribat és la voluntat de fer-ho així i la consciència clara del cost que tenen les divisions internes.

Teoritzada i digerida Alternativa ara, teòricament, hem d'abordar el tema del Bloc. Allà anirem amb la millor de les voluntats però que ningú no oblidi - nosaltres hem decidit no oblidar-ho - que les eleccions són d'aquí 10 mesos i busques.

Així, doncs, anem a reeditar Progressistes amb decisió i entusiasme; entenguem aquesta gran coalició com una passa cap a la Constitució del Bloc, introduiguem elements que prefigurin el bloc però no perdem en teoritzacions estratègiques i organitzatives  temps i energies que necessitam com el pa per treure un bon resultat electoral.

Per últim, no oblidem que treure un bon resultat electoral el 2007 és la millor contribució que podem fer a la consolidacíó i materialització pràctica de la idea del Bloc 

MES NACIONALISTES O MES D'ESQUERRES?

A un recent post titulat "UM i els crítics del PSM" s'ha suscitat una interessant controvèrsia sobre si és raonable o no un eventual acostament dels crítics del PSM a Unió Mallorquina.

Un que firma XYZ (que no sé qui és) afina molt el llàpis al seu darrer comentari i ve a concloure (esper interpretar-lo bé) que això depén de si s'és principalment d'esquerres o principalment nacionalista. Té raó XYZ perquè, certament, en el primer cas, l'acostament a UM no s'entén de cap manera i, en el segon, sí que es pot entendre. Però,  són aquestes dues posicions les úniques possibles?

Quan jo militava en el PSM - ja fa un bon grapat d'anys - record que teoritzàvem que no calia establir una prioritat entre ambdós elements identitaris i que tots dos els havíem de reivindicar al mateix nivell.

El raonament bàsic, que tant d'anys després continu compartint, és que hi ha un denominador comú: un únic projecte emancipador que té un caire individual, un caire social i un caire nacional.

Jo estic en política perquè defens la llibertat i la llibertat no només és incompatible amb la coacció de les llibertats individuals: també és incompatible amb relacions de dominació entre classes socials i amb les relacions de dominació entre pobles o sobre els pobles.

Es per això que jo no podria militar de cap manera ni a UM ni (per raons molt diferents) a un partit stalinista ni tampoc a un partit d'esquerres que no reconegués els drets de les nacions que estan integrades a l'Estat espanyol

EL PP (I UM) INSTRUMENTALITZEN EL PARLAMENT

L'oposició ha montat avui un bon "pollo" al Parlament (sortint del saló de sessions a l'hora de votar) que ha estat a punt d'impedir les votacions per manca de quorum. Afortunadament, el Diputat nacionalista "pata negra" Miquel Nadal (no com els del PSM que són uns venuts a EU-EV) ha corregut (literalment) a auxiliar el PP i, amb la seva presència, ha assegurat el quorum i ha permés que el PP dugués endavant la seva vergonyosa instrumentalització del Parlament al servei del govern autònom.

El problema no és - com ha pogut semblar en qualque moment - que el Parlament treballi durant l'estiu. El problema és que el Parlament treballi durant l'estiu EXCLUSIVAMENT PER A TRAMITAR LES LLEIS PROPOSADES PEL GOVERN I SENSE POSSIBILITAR CAP TIPUS D'INICIATIVA DE CONTROL DE L'EXECUTIU PER PART DE L'OPOSICIO (PREGUNTES, PROPOSICIONS, INTERPEL.LACIONS, ETC.).

Tenir un Parlament funcionant durant tres mesos com una oficina del govern i sense poder exercir aquesta funció sagrada del control de l'executiu és un insult al Parlament i, de pas, a tots nosaltres.

Qui hauria de defensar el Parlament (el seu President-pepero-moderat-centrista-dialogant) passa de tot i l'Oficial Major (la veu jurídica dels funcionaris del Parlament), també pepero de pro i amb la conjuge treballant al grup parlamentari popular, tampoc no ha posat majors emperons

Haurem de posar "recuperar la dignitat professional" a un dels epígrafs del programa electoral

 

UM I ELS CRITICS DEL PSM

Una mica estorat he assistit a l'apropament entre els escindits del PSM i UM. I una mica estorat també he llegit avui una entrevista on Pere Muñoz declara no estar tancat a militar en el futur a Unió Mallorquina.

Cadescú milita on  vol i vota allò que vol però els partits no són ens abstractes que floten entre els niguls: els partits es defineixen, bàsicament, per la política que practiquen.

En aquest sentit, UM és qualque cosa més que un partit autodefinit "de centre nacionalista": UM és el partit aliat del PP durant 15 dels seus 23 anys d'existència; el partit que va votar en Gabriel Cañellas com a president del Govern Balear l'any 1983 i que es va coaligar amb ell, preelectoralment, l'any 1991; i el partit que poc després va trencar amb el PP... perquè en Cañelles els va treure del govern i els va intentar destruir com a partit.

Sense anar tan lluny, UM és el partit que, ara fa tres anys (el 2003) podia triar entre governar al CIM amb el PP o amb un pacte progressista i va triar el PP. No ho oblidem: el PP de la darrera etapa de n'Aznar, el PP que sostenia el govern més reaccionari (i més antinacionalista) que hem tengut a Madrid des de la transició democràtica.

UM és el partit que, en aquesta legislatura, ha venut Son Espases a canvi del "negociete" de Can Domenge, el que dóna suport a una IB3 molt menys compromesa amb la normalització lingüística que Televisió Espanyola, el que ha montat la més descarada xarxa clientelar d'entitats afíns al partit finançades amb doblers públics, el que ha votat sí a la reforma d'Estatut, el del Pla Territorial, el que diu que no vol habitatges de protecció oficial, el que... he de continuar?

A aquestes alçades de la pel.lícula jo ja ho comprenc gairebé tot però continu pensant que en política no val tot

LA SELECCIO ESPANYOLA

La Selecció espanyola genera espanyolisme culltural i emocional: banderes, himnes, síumbols diversos...  D'aquí que, a determinats àmbits nacionalistes, això generi malestar i es tradueixi en desitjos més o manco confessats de veure la Selecció espanyola derrotada i fora del Mundial com més aviat millor.

Els qui pensin així s'equivoquen

Les identificacions col.lectives de caràcter cultural i emocional són múltiples i, per tant, no coincideixen amb la proposta política sobirana i nacional (que, per definició, és unica)

Una persona es pot sentir catalinera, palmesana, mallorquina, balear, de països catalans, espanyola, europea i, com es sòl dir, ciutadà del món. I no passa res. Les combinacions són infinites com infinites són les experiències personals. Ahir sortia per televisió un exemple curiós: "yo me siento dos tercios uruguayo y un tercio mallorquín". I qui li pot discutir?. De fet, no hi hauria cosa més eficaç per generar conciència "humana", sense més afegitons,  que una bona invasió de marcians.

Però tot això no és un problema per a un projecte polític nacionalista.

Es cert que un projecte nacional ha d'anar lligat necessàriament a una realitat cultural i que aquesta realitat cultural estarà probablement associada a d'altres realitats històriques, econòmiques, geogràfiques, etc. Però allò que defineix una nació no és això: és la voluntat política de ser-ho i d'exercir la seva sobirania com a tal. Això implica, des del punt de vista emocional i cultural, sentir-se part d'aquesta comunitat nacional però no és excloent d'altres identificacions col.lectives més amples o més restringides (des del punt de vista de l'àmbit territorial)  que no vagin associades amb un projecrte polític sobiranista.

Dit amb altres paraules: que constat amb sartisfacció que puc continuar defensant el dret d'autodeterminació d'aquestes illes nostres (com faig des de fa 30 anys) i estar content que la Selecció espanyopla hagi pasat a octaus del campionat del món

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS