Administrar


Estadisticas de visitas

OPERACIO MAQUILLATGE: S'AGREUJA LA CRISI DEL PACTE

grosske | 30 Novembre, 2009 21:37

Avui ha botat als mitjans de comunició la imputació de diversos dirigents d'UM en el marc de l'Operació Maquillatge. Entre ells, Maria Antonia Munar, Miquel Angel Flaquer i Miquel Nadal (també imputats en el cas Can Domenge) i Miquel Angel Grimalt, a més d'altres 11 persones

L'Operació Maquillatge investiga una trama empresarial on participen diversos dirigents d'UM entre els quals - que se sàpiga fins ara - Nadal, Vicens i una "testaferro" de Munar de professió esthéticienne i que inspira el nom de l'Operació. Els presumptes delictes són malversació de fons públics - que podria arribar a centenars de milers d'euros - i blanqueig de doblers.

Aquesta notícia coincideix amb una nova ruptura de les regles del joc a Cort per part d'UM. Al plenari d'avui han abandonat el saló de sessions i han deixat que s'aprovassin diverses mocions del PP. L'excusa ha estat una nova protesta contra la corrupció al saló de plens. Poc abans, a la Plaça de Cort, els joves d'EU havien protagonitzat una performance contra la corrupció

En el cas de l'esmena del PP als pressuposts aprovada la setmana anterior (que té com a objectiu enviar al carrer a dos alts càrrecs del govern municipal que es manifestaren contra la corrupció al saló de plens) l'excusa va ser això: que els alts càrrecs no podien manifestar-se al saló de plens. Avui no hi havia alts càrrecs al saló de plens però la reacció ha estat encara més contundent. Quin és, doncs, el problema real? Idò que quan hi havia manifestacions al Ple demanant la dimissió de na Marina Sans i den Rafa Duran a UM li semblava la mar de bé però quan a la llista s'ha afegit en Nadal tot ha estat escandalitzar-se...  i no dubtar en traduir el descontent polític en desestabilització del govern de Cort (cosa que mai no ha fet el Bloc per Palma). Tampoc no és la primera vegada: ja es varen abstenir a una votació sobre les zones M dels polígons industrials i també han presentat una pregunta oral sense consensuar-la amb la resta de socis (tal i com prescribeix el pacte del 2007)

Però, per damunt de tot això, aquí el tema realment important és només un: quina actitud adopta el Pacte davant la presència al seu sí de persones greument implicades en casos de corrupció?. La posició oficial del Govern Balear ha estat, fins ara, la de mirar cap a un altra banda posant com a excusa aquesta tonteria d'esperar mesures cautelars.

Malauradament, sobre una tonteria no es pot cohesionar un pacte. Sobre tot, quan els fets s'amunteguen de manera incontenible davant la nostra porta. Jo vull, EU vol i el Bloc vol preservar EL pacte  preservant AL pacte de la presència de persones implicades en casos de corrupció de l'anterior legislatura. Passa d'hora de què en Francesc Antich devalli dels níguls, es segui amb el Bloc i amb UM i piloti aquesta solució a l'actual crisi

ELS CONSELL DE BARRI: EL CANVI

grosske | 30 Novembre, 2009 06:47

30 barris que representen més del 40% de la població de Palma ja tenen un Consell de Barri constituït.

Sens dubta, els Consells de Barri són el factor de canvi més important que coneix la ciutat en matèria de participació ciutadana.

Els Consells de Barri són òrgans d'interlocució i de reivindicació davant l'Ajuntament pàrticularment favorables per a les entitats però són més coses encara: són un àmbit de trobada de les entitats ciutadanes entre sí i, en un futur (ja ha estat el cas a Son Gotleu) seran el motor d'iniciatives compartides duites a terme per les pròpies entitats per millorar les condicions de vida del barri.

En apretadíssima síntesi, el factor del canvi és, a la fi, tenir un moviment associatiu arrelat als barris, informat, fort, prestigiat, amb més capacitat de negociació i de reivindicació i que, treballant en xarxa, tengui més capacitat d'actuació directa en la millora de les condicions de vida del barri

Els barris que ja compten amb el seu Consell són: Pere Garau, Son Gotleu, Can Capes, Verge de Lluc, Son Rul.lan, Camp Redo, Cas Capiscol, Son Cladera, Poligon de Llevant, Camp den Serralta, Es FortiSon Gibert, Rafal Noy, Son Guells, Puig de Sant Pere, La Soledatr, Son Espanyolet, Son Cotoneret, Son Roca, Son Ximelis, Son Anglada, Son Dameto, Son CotonerCalatrava, La Seu, Cort i Es Molinar

CARTA OBERTA A RAMON AGUILO

grosske | 29 Novembre, 2009 11:15

Sobre la teva entrevista que avui publica a tres planes el DM m'agradaria comentar-te algunes coses i també demanar-te públicament que deixis de difamar-me 

Curiosament, mai he tengut l'ocasió de parlar amb tu de política (qüestió a la qual tu has contribuit poderosament perquè, durant molts d'anys, ni tan sols em saludaves) així que considera aquest modest post com el compendi d'algunes de les coses que m'agradaria haver-te comentat ja fa temps

Malgrat les nostres diferències, crec que la única referència que hi ha cap a tu en aquest bloc personal és de lloança: afirmava, i afirm, que la teva actitud digna i valenta el dia d'intent de cop d'Estat del 23 de febrer et reivindica davant la història per damunt de qualsevol altre consideració

Crec, a més, que vares ser un bon batle i un bon gestor. Vares saber governar en minoria els primers quatre anys de mandat i la gent t'ho va premiar donant-te la majoria absoluta en un segon mandat que, per cert, també exercires amb eficàcia i honestedat.

Supós que és per això que no entengueres la pèrdua d'aquesta majoria a les eleccions del 87 i supós que no entendre i retreure a l'electorat l'"injust" resultat d'aquelles eleccions va ser l'orígen d'un final de mandat no gaire gloriós.

Diu el periodista del DM que t'ha trobat decebut i cremat i jo crec que duus així més de vint anys. "Muy decepcionado con todo y con todos",  tires a matar contra gairebé tothom i t'erigeixes en oracle de la moralitat pública... però t'olvides d'esmentar petits detalls com, per exemple,  que, durant el teu darrer mandat, no dubtares en  recòrrer sistemàticament  a trànsfugues d'altres partits per intentar mantenir-te com a batle. T'enfrontares amb tots els sindicats de Cort sense excepció i començares a alimentar l'actitud de convertir en enemics els teus adversaris. Intentares compensar la pèrdua de la majoria absoluta de la pitjor manera possible: amb rigidesa i prepotència.

Sigui certa o no aquesta anàlisi, m'agradaria demanar-te que, si és possible, deixis de difamar-me en públic i en privat. Llegir avui en lletres grosses que "Grosske se alió a la extrema derecha y me gritaban xuetó" em resulta profundament ofensiu i, per suposat, és una mentida com una catedral que aclariré en dues línies per a qui pugui interessar.

El Sindicat Professional de Policia Local i l'Associació de Bombers eren sindicats corporatius però ni ara ni llavors es podien considerar d'extrema dreta sense manipular greument la realitat.  En tot cas, el fet - que tu obvíes interessadament - és que les protestes sindicals les impulsarem tant els sindicats corporatius com els de classe, inclosa UGT que hi participà activament (i no es limità a callar com fantassiosament expliques a l'entrevista)  

Quant als lamentables excessos puntuals que es cometeren durant algunes manifestacions de protesta, jo sempre em vaig manifestar en contra i tu no tens cap testimoni de veure'm participar-hi ni cap comunicat de CCOO alentant-los o justificant-los, tot el contrari. A tu que t'agrada tant predicar l'honestedat política, pensa que la difamació és obertament contradictòria amb aquest concepte

Dit això, i per acabar, vull expressar-te públicament que m'agradaria molt  que et "descremassis" i t'il.lusionassis i que tornassis a la política - fins i tot donant suport a UPyD, com insinúes a l'entrevista - perquè pens que ets una persona potencialment molt valuosa.

ELOGIO DEL AJEDREZ

grosske | 28 Novembre, 2009 14:16

platon       mestra escacs. Ana matnazde            

              Platon                                                 Ana

Ayer hice tablas con una gran maestra internacional del Ajedrez, Ana Matnazde.

Que dónde está el truco?. Pues en que eran unas simultáneas, en que pasó de concentrarse en un microbio del ajedrez que a la quinta jugada ya había demostrado sus debilidades y en que tenia gran parte de su cabeza, de su motivación y de su energía en el torneo internacional que está disputando ahora mismo en nuestra ciudad.

Pero si escribo este artículo no es para dejar constancia de mi minihazaña (que, de todas formas, pienso contar a mis nietos como si hubiera sido la final de un campeonato del mundo), sino para elogiar un deporte que se acerca, más que ninguno, a la pureza abstracta de las matemáticas.

Pasaré por encima de las groseras contingencias que concurren en el fútbol (las deficiencias del arbitraje, los planteamientos tácticos del equipo, el estado del terreno de juego) y me limitaré a decir que incluso en los deportes más parecidos a un duelo personal equitativo,  cuestiones tan sutiles como la brisa - por ligera que sea - el bañador de los nadadores, el participar en la carrera en una calle central o lateral, el calzado de los atletas,  la medición de tiempos y de distancias, etc. - constituyen factores imponderables que pueden contribuir - aunque sea en pequeñísima medida- a alterar el resultado.

Nada de ésto sucede en el ajedrez. Las piezas no combaten en función de su peso o de su medida (parámetros en los que sería físicamente imposible conseguir una absoluta igualdad) sino en función de capacidades abstractas que les hemos otorgado de manera convencional. Las piezas del ajedrez se comportan como números y el tablero como un espacio geométricamente perfecto: el único factor diferencial es la capacidad de los jugadores y su manera de jugar. Aquí reside en buena medida  la fascinación del ajedrez y la implicación emocional de quien lo practica 

Esta fascinación está lejos de ser irrelevante y ha recorrido la historia de la Filosofia y de la Ciencia. Tan deslumbrados estaban Platón y los pitagóricos por los números y los conceptos geométricos, tanto despreciaban el carácter tosco, contaminado, contingente e inaprensible de la naturaleza, que le dieron la vuelta al calcetín y  consideraron a ésta como una sombra imperfecta de la auténtica realidad: un mundo perfecto de puntos, líneas, planos y números que obedecían leyes tan claras, precisas e inmutables como ellos mismos.

El ajedrez es una inmersión en esta fantasía idealista, un tributo a esta capacidad nuestra - que tanto nos diferencia del resto de especies y que tanto nos ha ayudado a prosperar culturalmente - de imaginar conceptos abstractos diferenciados de la realidad concreta.

Pero el ajedrez no es sólo éso. Es, también, la consagración al más alto nivel de estrategias extraordinariamente útiles - por paradójico que pueda parecer con lo dicho anteriormente - para desenvolverse en la vida cotidiana. Es la consagración del principio de responsabilidad derivada de los propios actos, de la necesidad de mantener siempre una visión equilibrada y de conjunto de cualquier problema y, también, de contemplar las consecuencias de las cosas en el corto plazo pero, también, en el medio y en el largo.

La "boutade" de Unamuno - el ajedrez és muy útil mentalmente... para jugar al ajedrez - no pasa de ser éso: una "boutade"  insostenible. Su carácter educativo está fuera de toda duda aunque en esta sociedad nuestra estemos aún muy lejos de reconocerlo como se merece

RUPTURA DE LES REGLES DEL PACTE A CORT

grosske | 26 Novembre, 2009 09:15

UM ha decidit venjar-se de les veus que, dins el propi pacte, reclamen el cessament de Miquel Nadal com a Conseller de Turisme.

L'instrument per venjar-se ha estat un fet institucionalmnent molt greu: alterar l'acord aprovat per la Junta de Govern de fa 15 dies sobre els Pressuposts municipals

Que l'expressió d'això hagi estat la supressió de dos alts càrrecs del Bloc que participaren a les protestes socials en contra de la corrupció li dóna a l'affaire un caràcter realment molt "Made in Balears". L'esmena aprovada ahir a Cort, gràcies al tàndem Nadal/Cerdó, va, en definitiva, de què de les institucions surtin els que protesten contra els casos de corrupció, no  els que estan implicats en casos de corrupció. IM-PRESIONANT, que diria aquell

La presència de Miquel Nadal al Consell de Govern singularitza la nostra comunitat autònoma perquè cap conseller de cap govern autonòmic està en una situació judicial tan greu com la del Sr. Nadal. Aquesta no és la resposta que la ciutadania espera d'un govern que diu que vol passar pàgina i obrir una nova etapa a les Balears en matèria de corrupció.

Per tant, mentres aquesta anomalia persisteixi no podem esperar més que desastres i males notícies tant a nivell institucional com a nivell extrainstitucional. El PSOE i la pròpia UM  tenen la paraula

EL MODELO DE ESTADO HACE AGUA

grosske | 24 Novembre, 2009 07:32

Hace años que en IU decimos que nos vayamos a un Estado federal y que, si no, la vamos a liar. Pero nadie nos hace caso (snif!)

La anunciada sentencia del TC sobre l'Estatut de Catalunya quizás pueda servir para que alguien reflexione. Si la Constitución es incompatible con lo que han aprobado las Cortes Generales del Estado y los catalanes han ratificado en referéndum, la conclusión es obvia: hay que cambiar la Constitución.

Algún ingenuo pensará que no, que aún se puede mantener el tipo como si nada pasara, que mira en Euskadi que gobierna el PSOE con el apoyo del PP y no pasa nada... pero se equivocan de nuevo. El gobierno de Euskadi se beneficia de la oxigenación inherente a acabar con casi 30 años de gobiernos peneuvistas pero tiene la misma estabilidad que un frasco de nitroglicerina.

El modelo pactado en plena transición se ha quedado viejo. No porque 31 años sean muchos en este tema sino porque se pactó en unas circunstancias muy especiales:  sin rodaje democrático, atendiendo a mil frentes a la vez  y con un ejército lleno de golpistas al acecho.

Es hora de cambiar las cosas poniendo "seny" o como se han hecho de manera casi sistemática durante los últimos doscientos años, es decir, mal.

Ir a un Estado federal, construido de abajo a arriba y adaptado a las nuevas realidades  europeas, es, sin duda, la solución más razonable

EU: NOMES PER ACLARIR ALGUNES COSES IMPORTANTS

grosske | 22 Novembre, 2009 21:53

 L'any passat EUIB celebrava una Assemblea  on es varen aprovar unes tesis polítiques amb una amplíssima majoria de delegats i delegades entre els quals  els integrants de la llista majoritària encapçalada per Alejandro Aparicio (de la qual jo formava part) i els integrants de la llista minoritària encapçalada per Josefina Santiago:

Això són algunes de les coses - molt sucintament expressades - que vàrem aprovar i amb les quals la majoria d'EU i l'actual direcció estam obligatòriament compromesos:

Sobre els pactes de govern

L´actual pacte de governabilitat és un pacte globalment positiu...

Sobre la refundació d'EU

... EUIB aposta per l´apertura de processos constituients a cada illa ... amb vocació de convergir en una federació de l´esquerra alternativa de les Illes, que permeti construir a partir del que avui és Esquerra Unida, en aliança amb totes aquelles persones i col•lectius que aposten per un altre model de societat i que lluiten des de diferents espais per aconseguir-ho, una força orgànica que representi de manera clara l´espai polític de l´esquerra alternativa i ecologista.

... La nova direcció d´EUIB impulsarà aquest procés i garantirà la implicació i participació activa de la militància en el mateix.

Sobre la política d'aliances  

 Les aliances d´EUIB s´han d´establir preferentment ...

... amb aquells amb qui compartim l´espai polític del pol alternatiu, una cultura política anticapitalista i altersistema, especialment Els Verds i altres moviments polítics, socials i culturals de les Illes.... amb aquells amb qui ens uneix l´objectiu d´avançar en l´horitzó d´una altra societat, més justa i equitativa, com és el cas del Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi, o fins i tot el PSOE, amb el qual també són possibles acords electorals, com en el cas recent del Senat per Menorca. EUIB, no obstant, aposta decididament per una aliança estable entre el nacionalisme progressista i l’esquerra alternativa, verda i federalista. Cal seguir aprofundint en aquest tipus d´aliances, que s´han demostrat exitoses per a desallotjar el PP del poder, i a més ens faciliten un instrument eficaç per combatre un bipartidisme cada cop més fort no sols a nivell estatal, sinó també aquí.

 Sobre IU federal

Des de la voluntat de tenir referents federals i internacionals, des d´EUIB consideram que IU, de la qual ens sentim part activa...  

La defensa d´un model d´Estat federal ha estat una de les senyes d´identitat del nostre projecte...

Finalment, cal dir que IU és necessària, més que mai...  

Això és el que EUIB té aprovat i decidit. A partir d'aquí que cadescú es posicioni i s'organitzi com vulgui però no m'agradaria que es plantegin dubtes sobre compromisos que la nostra organització té assumits negre sobre blanc i amb una claredat i un nivell de concreció que la singularitzen respecte a moltes altres que formen part de l'actual majoria progressista

ERC DEMANA EL CESAMENT DE MIQUEL NADAL

grosske | 21 Novembre, 2009 22:44

L'Assemblea d'Esquerra Republicana celebrada avui a Sineu ha demanat al President Antich el cesament de Miquel Nadal com a Conseller de Turisme el mes de desembre "sense mes demora".

N'estic molt content.

Diu n'Antich que no hem de ser "puristes" i que ens hem de centrar en la crisi econòmica. D'acord: no vull ser purista; però tampoc és qüestió que el President del Govern ens prengui per "purs"

Ni a València ni a Madrid ni a Andalusia ni enlloc,  hi ha un conseller autonòmic en la situació judicial del Sr. Miquel Nadal. Balears conegué a l'anterior legislatura un récord en corrupció... ara, amb un govern progressista, està batent també un rècord quant a la manca de coratge per demanar responsabilitats polítiques en els casos de corrupció.

El que demana Esquerra Republicana, com el que demana  Esquerra Unida, és de sentit comú i no és ni la meitat de radical d'allò que ha fet n'Esperanza Aguirre amb els diputats de l'Assemblea de Madrid implicats en la trama Gürtel  

UN ESFORă IMPORTANT EN BENESTAR SOCIAL

grosske | 19 Novembre, 2009 06:59

El Pressupost de l'Ajuntamernt de Palma devallarà més d'un 13% l'any qui vé. Una devallada brutal molt superior a la del Govern i molt més de la quees preveu per al Consell de Mallorca.

No obstant això, en el pressupost de Benestar Social hi haurà novedats significatives de caire positiu:

- Es contractaran 8 treballadors socials més per als centres municipals de  serveis socials que es sumaran als que seran transferits des del Govern Balear (aquests darrers dedicats preferentment a tasques relacionades amb la dependència).

- S'incrementaran en 960.000 euros les ajudes econòmiques d'urgència a les famílies passant de 2 milions a 2.960.000 euros. Un increment en el qual juguen un paper molt important el Govern Balear, el propi Ajuntament i el Consell de Mallorca

- S'incrementarà en 650.000 euros la partida del Servei d'Ajuda a Domicili (un increment superior al 10%) en funció de l'increment de la demanda.

- S'incrementarà en 600.000 euros la partida de subvencions

En matèria de cooperació internacional es mantindrà l'esforç pressupostari respecte a l'any passat i hi haurà un esforç d'austeritat en altres partides menys sensibles des del punt de vista social.

Per suposat, les necessitats superen amb molt qualsevol previsió pressupostària que pugui fer l'Ajuntament. Estam a un Estat del Benestar raquític, amb uns Ajuntaments empobrits, amb  una despesa social molt per davall de la mitja europea i amb una política social que no serveix per corregir aquesta situacíó i per actuar com ho ha de fer: redistribuint la renda i eliminant desigualtats socials

 

 

 

ESTIMAT ANTICH, AIXO JA PUD DE MALA MANERA

grosske | 14 Novembre, 2009 22:03

                                         Can Domenge Nov 2009

                                          Foto publicada al Diario de Mallorca

L'entrada de la policia a les seus socials de les empreses adjudicaràries de Can Domenge dóna a entendre que el TSJB ha agafat el cas amb totes les conseqüències.

El primer que va fer és cridar a declarar com a imputada a na Maria Antònia Munar (fins aleshores intocada) i el segon és ordenar aquest escorcoll policial que, per cert, ens ha permés conèixer que la seu social de la UTE adjudicatària era el bufet d'advocats de l'actual portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol (quina casualitat, no?, que la UTE cercàs l'aliança d'aquest bufet tenint en compta que els vots del PP en el Consell foren decisius per treure endavant Can Domenge!) 

La situació del implicats en Can Domenge és cada cop més insostenible i, més enllà de les coses legals, el que no podran explicar mai, com diu avui molt bé en Sebastià Verd, és que un solar públic que valia 60 milions es venés per 30 milions.

Si a això afegim l'anomenada Operació Maquillatge - investigació de les empreses lligades a Vicens, Nadal i una presumpta "testaferro" de na Munar - la cosa, a més d'insostenible, comença, efectivament, a podir de mala manera.

Avui surten declaracions meves a UH on dic que no hi ha cap Conseller d'un govern autònom amb una situació judicial equiparable a la den Miquel Nadal. Això és un fet com també és un fet que la posició del president Antich de mirar cap a un altra banda ja no té agafall. La gent reclama que les persones sobre les quals hi hagi indicis fundats de  corrupció abandonin la política. El President Antich en manté una assegut ni més ni manco que al Consell de Govern 

 

DEFINIDA LA PROGRAMACIO DE SANT SEBASTIA

grosske | 12 Novembre, 2009 07:25

Ahir es va reunir la Comissió de Festes Populars: partits polítics i entitats de tota casta durant 4 hores i 15 minuts.

Les conclussions  (sotmeses a possibles entrebancs de darrera hora):

Tendrem  unes festes més austeres que l'any passat

... Però es mantindrà l'Atiarfoc, la Revel.la i l'espectacle audiovisual a Cort.

A més hi haurà, fora de la Revel.la, un concert amb Fito Fitipaldi i la Cabra Mecànica amb un ticket d'entrada de 23 euros que constituirà una quarta fita important en el decurs de la nostra "setmana gran"

A la Revel.la tendrem rap i hip-hop a la Plaça de la Reina, Los Delincuentes a Joan Carles I, el pop dels Cuarenta Principales a la Plaça d'Espanya , ball de bot, Tomeu Penya i Luz Casal a la Plaça Major, jazz a Santa Eulària, verbena amb en Tony Manero a Cort i Canteca de Macao a Sant Francesc. Més enllà d'això hi haurà com a mínim un 25% de grups que cantin en català i un 50% de grups de les Balears

... A més tendrem, previsiblement, el concert de la COPE i moltes altres activitats

Però tot això no és allò més important. Allò més important és que aquesta o qualsevol altra programació ja no és el fruit d'una decisió unilateral de l'Ajuntament: és el fruit d'un procés de debat i d'acord molt majoritari on han estat presents entitats veïnals, culturals, empresarials, partits, etc. Aquest, com deia a un post recent, és el vertader canvi de la legislatura

 

 

LA CAIDA DEL MURO DE BERLIN

grosske | 09 Novembre, 2009 07:45

                 

                        

     

  

 

 

 

Hoy, vigésimo aniversario de la caída del Muro de Berlín, es un día de celebración sin reservas.

A veces, los liberticidios cobran una forma particularmente grosera y se nos ofrecen a la vista con apariencia de hormigón y alambradas. Entonces celebrar su desaparición, como pasa con el Muro de Berlín o como pasará con Guantánamo, es algo particularmente gustoso y evidente.

Más peligro tienen otros liberticidios más sutiles y más difícilmente identificables. A este respecto, me gusta siempre citar a Joaquín Costa que, en cinco palabras, compendió el espíritu que anima a la izquierda desde hace 200 años: "sin garbanzos, no hay libertad". Un poco pedestre pero claro como el agua.

Hace bien la izquierda en anclarse en este postulado pero, ante la caída del Muro, también le conviene recordar otros postulados: "sin libertad, no hay libertad" y  "los garbanzos sin libertad perjudican gravemente la salud". Ambos aforismos son míos y no corren ningún peligro de pasar a la historia pero explican bien por qué creo que hoy podemos y debemos celebrar sin reservas la caída del Muro: nada ni nadie tiene derecho a hacernos escoger entre la libertad y la justicia social.

Lo de "escribir recto con renglones torcidos" es un supuesto atributo divino. Viene a decir que si tu familia muere en un accidente de tráfico y tú mismo te quedas tetrapléjico no debes preocuparte: éso no quiere decir que Dios no te ame y que no se preocupe por ti . Es posible que almas atribuladas por la tragedia se agarren a éste clavo ardiendo pero os puedo asegurar que, como propuesta política, lo de escribir recto con renglones torcidos es una calamidad

 

MANUEL FUENTES, ALCALDE DE SESEĐA, CONDENADO

grosske | 06 Novembre, 2009 10:42

La condena por calumnias al alcalde de Seseña es una afrenta para todos aquéllos que aspiran a un sistema político libre de la lacra de la corrupción.

Estamos de sinvergüenzas hasta las orejas y a un juez se le ha ocurrido la magnífica idea de darle oxígeno a un promotor sin escrúpulos y de condenar a un alcalde honrado que, en vez de llenarse el bolsillo de comisiones, tomó la (por lo visto) arriesgada decisión de denunciar las maniobras del Pocero.

Este es un asunto que nos atañe a todos los miembros de IU federal y a toda la gente honrada de este país. Espero que sepamos estar a la altura de las circunstancias. Se admiten sugerencias

EL CANVI EN MATERIA DE FESTES POPULARS, COSA FETA....O QUASI

grosske | 04 Novembre, 2009 21:02

El canvi que s'havia de produir durant aquesta legislatura en matèria de festes populars ja està fet... o, com a mínim, ja està embastat.

La Comissió de Festes Populars - vertadera cabina de comandament de l'organització de les festes, paricipada per associacions veïnals, culturals, artístiques, juvenils, sindicats, patronals, de discapacitats i de defensa dels animals - ja és una realitat formal. Avui la Junta de Govern aprovava definitivament el seu reglament.

Aquest mes o el vinent el Ple aprovarà un Pla Director de Festes Populars, fruit d'un debat de mes d'un any i de múltiples reunions que serà el llibre de capçalera sobre les festes populars a Palma.

La setmana qui vé succeirà un fet puntual però amb una enorme càrrega simbòlica: la programació de la revel.la de Sant Sebastià serà sotmesa a la consideració de la Comissió de Festes. Totes les ofertes presentades es posaran sobre la taula i tothom opinarà el que vulgui opinar: que si aquest, que si aquest altre, que si més d'això, que si més d'allò altre... i de tota aquesta discusió ha de sortir una revel.la el més aproximada possible al que vol la ciutadania.

S'han acabat els possibles canvis. Naturalment que no:  perquè no implementar mecanismes directes de participació a través d'Internet?, perquè no somiar amb comissions ciutadanes de festes a tots els barris?... però el gir copernicà, el bessó del canvi d'aquesta legislatura ja està donat: acabar amb l'Ajuntament promotor d'espectacles i establir mecanismes de participació potents per organitzar les festes  populars

PALMA/COCHABAMBA. L'INICI D'UNA GRAN AMISTAT

grosske | 02 Novembre, 2009 18:02

     Conveni signat l'Octubre del 2009 amb representants de l'Associació de Municipis de Cochabamba

Cochabamba ha estat definit per l'Ajuntament com a AMAT, Area de Màxima Atenció, en matèria de cooperació internacional.

Dijous passat l'Ajuntament i l'Associació de Municipis de Cochabamba vàrem signar un conveni de col.laboració per tal que l'esforç cooperatiu de Palma a aquest Departament de Bolívia sigui el més eficaç possible

Perquè aquesta nova categoria d'AMAT?

Perquè des de l'Ajuntament tenim clar que l'eficàcia en la cooperació passa per 5 vectors:

- Concentrar l'ajuda per tal incidir realment en la realitat dels països receptors

- Concentrar l'ajuda per tal de facilitar el control a posteriori dels projectes realitzats

- Concentrar l'ajuda per tal de facilitar la cooperació amb les institucions locals

- Concentrar l'ajuda per tal de facilitar la sensibilització de la població donant envers la realitat dels països receptors

- Sensibilitzar per tal d'afavorir sinèrgies i iniciatives entre la societat civil (agermanament d'escoles. intercanvis professionals, etc.)

Les ONG juguen un paper imprescindible en la cooperació però això no vol dir utitlitzar els fons de cooperació com si fossin una simple repartidora i donar peu a un mapa de cooperació difús i discontinu en el temps.

Cochabamba (Bolivia) i Kayes (Mali) concentraran una part minoritària de la cooperació al desenvolupament de Palma però també una part significativa que ens permeti convertir aquests cinc vectors en una realitat pràctica.

Si tenim èxit, d'aquí un temps aquest post no et semblarà una cosa estranya i Cochabamba i Kayes, d'aquí un any, et resultaran dos indrets coneguts i familiars

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS