Administrar


Estadisticas de visitas

MALLORCA, POLITICA DE SAINETE

grosske | 30 Setembre, 2009 20:45

Sainete: Pieza dramática de asunto jocoso, de carácter popular y que consta de un solo acto

Si estigués d'humor, faria un post més aviat humorístic amb la crisi "palaciega" del Consell, les polítiques d'aliances que tenen poc a veure amb la política, els líders que passen de 100 a 0 en 3 segons, el ball macabre dels corruptes, els polítics que diuen un dia una cosa i al següent la contrària sense ruboritzar-se i els mitjans de comunicació que només es diferencien d'un partit polític en què no es presenten a les eleccions.

Però no estic d'humor. Hi ha mássa gent aturada, massa gent que està perdent la seva casa, massa autònom que no pot pagar les factures i  massa gent que guanya 400 vegades menys que aquest directiu del BBVA que s'ha jubilat amb una pensió de 3000.0000 d'euros anuals.

Així que vos diré allò que és elemental. Que no hi ha dret a desestabilitzar les institucions en una situació com aquesta, que aquesta comunitat no es pot permetre unes eleccions anticipades i paralitzar l'administració durant 5 o 6 mesos i que si hi ha socis de govern que  tenen problemes que s'asseguin fins que els resolguin. I una cosa més: que s'asseguin el vespre, fora de l'horari laboral, que durant el dia hi ha massa coses a fer

NADAL, L'HORA DE LA VERITAT DEL PACTE

grosske | 29 Setembre, 2009 06:23

La jutgesa que instrueix el cas Can Domenge opina que hi ha indicis de delicte en la conducta del Conseller de Turisme Miquel Nadal.

Ja no és només la Fiscalia, és la jutgesa instructora. No és que el cridi a declarar com a imputat per donar-li millors garanties de defensa, és que troba que hi ha indicis de delicte. I ho troba després d'haver instruit el sumari, d'haver pres declaracions i demanat documentació sobre el cas. No és una sentència avançada, no faltaria més!: Nadal continúa essent un presumpte innocent. Però sí que, com ja vaig explicar a un post anterior, és una situació incompatible amb el fet d'exercir càrrecs de representació política.

Des del Pacte s'ha estat molt prudent amb aquest tema. Hem aguantat presions importants amb diversos temes perquè tan poc ètic és ser tolerant amb determinades qüestions com tenir un comportament poc rigorós per quedar bé davant la galeria.

Però ara la situació del Sr. Miquel Nadal ha depassat la línia d'allò tolerable i el President del Govern i el Pacte en el seu conjunt ha de demostrar que som realment diferents al PP.

EU ho serà, el Bloc esper que ho sigui i els nostres socis del Pacte esper que també.

Antich té diverses possibilitat davant seu, inclosa la de convocar eleccions anticipades si no veu que aquesta situació sigui  gestionable políticament. Però hi ha una opció que no té (i no ho dic en sentit figurat): continuar governant de la mateixa manera i amb els mateixos consellers que abans d'aquest auto judicial

ZP Y LOS IMPUESTOS (II)

grosske | 27 Setembre, 2009 20:05

La ministra Salgado ha desvelado, por fin, de qué va la famosa subida de impuestos planteada por el Gobierno.

Desde la izquierda,  no cabe sumarse - ni de refilón - al discurso del PP de que cuantos menos impuestos mejor, sobre todo en un país con una presión fiscal más baja que la media europeay con un gasto social mucho más bajo también

Pero, como dije en un post anterior, lo contrario a ésto no es un "cuantos más impuestos mejor", sino convertir la fiscalidad en un mecanismo efectivo de redistribución de la renta y de superación de las desigualdades

Desde este punto de vista, la reforma propuesta se queda a medio camino en muchos aspectos y, en otros, da más bien marcha atrás.

Para avanzar en la línea deseada hay que ser valiente e incrementar el IRPF de las rentas más altas... pero no ha sido el caso; también hay que replantearse la fiscalidad sobre el Patrimonio con un criterio inteligente y progresista... pero no ha sido el caso; hay que replantearse el gasto fiscal (las rebajas en los impuestos) con criterios de mayor progresividad en función de la renta.... pero no ha sido el caso; si se tocan los impuestos al consumo tendría que ser estableciendo tipos espèciales para los artículos de lujo, tocando los impuestos especiales y avanzando en una fiscalidad ecológica que castigue las actividades depredatorias del medio ambiente... pero no ha sido el caso.

Se ha ido a una reforma fiscal hecha con mala conciencia y sin alterar ni las prioridades ni la orientación política del sistema. 

Es un error porque la derecha no les perdonará cualquier medida que adopten y se les echará a degüello hagan lo que hagan y la izquierda no podrá llegar a un acuerdo presupuestario si no hay avances significativos en una fiscalidad más progresiva desde el punto de vista social y medioambiental  

SON BANYA, EL PRINCIPI DE LA FI

grosske | 26 Setembre, 2009 17:47

esbucament son banya 260909

"... convertir aquest centre comercial de delicte en un solar en qüestió de mesos. Es l'únic camí possible. Molts dels seus habitants tenen magnífics xalets a diferents indrets de Mallorca i viuen com a rajàs. I els que no tenen casa seran reubicats per Cort. Però aquesta befa a la legalitat, a la democràcia i als Drets Humans coneguda com Son Banya ha de desaparèixer. Dins aquest poblat s'han acaparat fortunes formidables i s'ha violat la llei de manera sistemàtica. S'ha acabat. Per sempre" (Joan Riera, Diari Balears de 26 de setembre del 2009)

No puc estar més d'acord. Son Banya és una vergonya per a Palma. Una vergonya propiciada i consentida per les institucions que ens costa una milió i mig llarg d'euros cada any, que facilita el narcotràfic a la nostra ciutat, que és un guetto racista i un focus permanent d'exclussió social. 

Han estat massa anys de "redadas" policials que tothom al poblat coneixia abans de produïr-se, massa anys de covardia, massa anys d'anar a cercar vots a Son Banya a canvi de mantenir el statu quo.

Ara això s'acaba i s'acabarà amb un mètode d'intervenció molt correcte, que obviarà errades que s'han comés a moltes altres bandes de l'Estat en situacions semblants, que acompanyarà el reallotjament de la gent sense recursos pel seu bé i pel bé de la ciutat i que, evidentment, deixarà els narcotraficants enfrontats a la persecució policial i judicial sense contar amb un santuari per les seves operacions pagat amb els doblers de tots els ciutadans

ELS CENTRES CULTURALS TORNEN AL CONTROL DELS CIUTADANS

grosske | 24 Setembre, 2009 18:47

Durant els anys 80, Palma fou una ciutat de referència en matèria de participació ciutadana. Amb un reglament de participació aleshores pioner i amb uns centres culturals gestionats per les pròpies entitats del barri que es convertiren en aglutinadors i dinamitzadors de tot allò que es movia al barri

16 anys de gestió conservadora i la llarga mà de José Maria Rodríguez convertiren aquell jardí en un desert. Els centres culturals es convertiren en acadèmies barates totalment allunyades dels barris on estaven ubicats i on l'Ajuntament establia una relació d'usuari o client amb els ciutadans que participaven als tallers d'activitats.

El gir, pausat però segur, que li hem donat a a aquesta situació ha tengut quatre eixos:

Facilitar la utilització dels centres per a activitats sorgides de la societat civil: hem incrementat aquest capítol un 144% en 2 anys, entre el 2006 (86 cessions d'ús) i 2008 (210 cesions d'ús)

Tornar a convocar els Consells de Centre (dormits durant molts d'anys) on les entitats ciutadanes avalúen, critiquen i impulsen l'activitat dels centres

A partir d'ara, deixar en mans de les entitats ciutadanes la gestió de les activitats puntuals (conferències, sortides, trobades) que fins ara també organitzaven les empreses adjudicatàries de la gestió dels centres.

I, a partir d'ara també, començarem a deixar en mans del moviment veïnal la gestió del centre en la seva totalitat assignant-li els recursos municipals que siguin necessaris. Puig de Sant Pere, Sa Garriga i Els Hostalots (juntament amb els nous centres que obrirem a Arxiduc i Joan Alcover) seran els centres pioners d'aquesta experiència que, sens dubta, potenciarà el moviment veïnal i l'ajudarà a recuperar un paper central en la vida associativa del barri

I una nota per acabar: Quan aquesta experiència s'hagi estés al conjunt de centres ni les empreses ni els magnífics professionals que hi fan feina han de tèmer res. Senzillament s'hauran d'adaptar a una nova realitat i hauran de veure en  les associacions de veïnats els seus clients naturals

SON GOTLEU, MON AMOUR

grosske | 23 Setembre, 2009 18:08

Avui matí s'ha celebrat el Ple extraordinari sol.licitat pel PP per a tractar el tema de Son Gotleu.

El PP ha arribat al Ple a contrapeu perquè  la seva primera proposta era elaborar un pla d'actuació per al barri de manera consensuada amb les entitats del barri... i això ja està aconseguit des del passat dia 18 d'aquest mes en què el Consell de Barri - després d'un procés participatiu on han arribat a implicar-se fins a 23 associacions i molts de professionals - aprovà un pla d'aquestes característiques consensuat amb el govern municipal

Així que, des de l'equip de govern, la tasca no ha estat gaire difícil: s'ha duit el pla a aprovació del Ple com a alternativa a les propostes del PP.

La segona raó per la qual el PP no ha tengut el seu dia és perquè de les 12 entitats que han intervengut en el Ple, onze participaven de la dinàmica constructiva i d'acord derivada del Consell de Barri i només una - la famosa AVV Orson Wells - ha vengut amb un discurs xenòfob, catastrofista i de confrontació entre les races i ètnies que conviuen a Son Gotleu.

Les intervencions d'algunes entitats han estat, realment, una lliçó magistral per a tots els polítics que erem allà reunits i també  la constatació més evident que Son Gotleu és un barri que pot mirar el futur amb esperança

ZP Y LOS IMPUESTOS

grosske | 21 Setembre, 2009 05:54

A ZP le están dando caña una curiosa cofradía formada por el PP, el grupo PRISA (teórico aliado del PSOE pero cabreado por un prosaico y multimillonario asunto de regulación de la televisión de pago) y una serie de exministros que representan el ala más liberal del partido y que han protagonizado una sorda protesta marchándose en cascada del Congreso para, en general, para ganar bastante más dinero en sus futuras ocupaciones. En este clima de fuego a discreción, incluso un señor que es el jefe de las Cajas de Ahorro consiguió ser portada en todos los telediarios por opinar que hacían falta elecciones anticipadas (fenómeno curioso teniendo en cuenta que, desde el punto del juicio político, este señor tenía menos representatividad que cualquier concejal del más pequeño pueblo del Estado)

Viendo semejante pelotón de fusilamiento, mi instinto de izquierdas me invita a ponerme delante del reo y, como en las películas, gritar aquéllo de "Nooo!!, tendrán que matarme a mí primero!!". Pero me molesta un poco tener que morir en semejantes circunstancias por un par de razones fundamentales:

En primer lugar, porque lo que propone el gobierno socialista - como filosofía general, después veremos la concreción -  es bastante elemental en un estado que tiene una presión fiscal varios puntos por debajo de la media europea y, cuestión no menos importante y claramente interrelacionada, unos niveles de protección social también varios puntos por debajo de la media europea.

En segundo lugar, por que ZP está siendo víctima de sus propias contradicciones. O no es él quién comenzó su andadura con aquél impactante "bajar los impuestos es de izquierdas"?; o no es él el que ha puesto en lugares claves de su gobierno a acérrimos defensores de las políticas económicas liberales (los mismos que ahora se largan dando un portazo); o no es él el que hizo fiscalidad demagógica y reaccionaria con sus famosos 400 euros para todos o sus 2.500 euros para los retoños de los multimillonarios?. Con semejantes antecedentes, no es raro que ahora le cueste hacer pedagogía fiscal de izquierdas.

En fin!, habrá que estar atentos a las medidas concretas que propone el gobierno porque en ésto de los impuestos lo esencial no es subir o bajar, lo esencial es saber quién paga y a dónde va lo recaudado. Es decir, lo esencial es saber en qué medida los impuestos son o no un factor de redistribución de la renta y de corrección de las desigualdades. Esto, que sólo se puede saber analizando medidas concretas y no sobre la base de un debate abstracto de subidas y bajadas, es lo único importante

SON GOTLEU: EXIT SENSE PAL.LIATIUS DEL CONSELL DE BARRI

grosske | 18 Setembre, 2009 21:29

Venc ara mateix de la reuníó del Consell de Barri de Son Gotleu. S'ha aprovat per unanimitat una proposta de pla de feina institucional per afrontar els nombrosos problemes del barri.

No és un pla de bones intencions. Es un pla de mesures concretes algunes d'elles pioneres com és ara aquest equip de mediadors socials que, amb la col.laboració de la Conselleria d'Afers Socials, intentarà disoldre els nombroses conflictes que es produeixen a nivell de comunitat de veïns.

Hi ha un compromís clar de major presència policial de dia i de nit i una major cooperació amb la Policia Nacional per intervenir en els punts de venda de droga: també un compromís quant a la contractació eventual de personal per tasques de neteja i de manteniment, un mediador cultural i un ADL (agent de desenvolupament local per a la promoció de l'ocupació) adscrits específicament al barri; un increment de l'esforç en rehabilitació d'habitatges; l'extensió del Pla Exit per a la prevenció del fracàs escolar; facilitats per finançar la instal.lació de comptadors d'aigua individuals en el cas de famílies amb recursos escasos, campanyes de conscienciació sobre compliment d'ordenances i foment de la bona convivència, etc. etc.

Però més important que les mesures és el "bon rollo" que s'ha generat al Consell de Barri. Davant les dificultats, AMIPAS, associacions de la tercera edat, de gitanos, d'immigrants, de veïns, culturals, etc. s'han mobilitzat per donar una sortida en positiu als problemes del barri. Ha estat un gran exercici de responsabilitat i d'autoestima al qual l'Ajuntament està obligat a respondre de la millor manera possible. Només una veu associativa - el que al principi semblava que era la única veu - s'ha estimat més romandre instal.lada en la confrontació i la negativa a seure's amb sengons quines altres entitats.

L'Ajuntament s'hi posarà de valent a fer realitat aquest pla però el millor que té Son Gotleu són, sens dubta aquestes entitats i aquests professionals de l'ensenyament, la salut, els serveis socials, etc. que s'han conjurat per treure aquest barri endavant

 

 

RODRIGO DE SANTOS: ALERTA EN PASSAR-SE

grosske | 17 Setembre, 2009 06:56

Som poc sospitós d'haver estat complaent amb el Sr. Rodrigo de Santos quan era tinent batle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma. Li vaig dir pocavergonya (amb totes les lletres) a un plenari de l'Ajuntament; el vaig acusar reiteradament de mentir a l'opinió pública; en aquest bloc hi ha una categoria titulada "corrupció urbanística" destinada a la seva gestió i som el primer que vaig parlar del "pelotasso" de Son Espases (per la qual cosa el govern municipal de la Sra. Cirer em va denunciar davant els jutjats)

Tampoc no som sospitós de ser d'aquests que diuen que això de la corrupció política és una cosa que s'ha de delegar en els jutges. Tot al contrari, em pos com una moto cada vegada que sent aquest argument perquè és l'argument dels defensors dels corruptes. La corrupció només es pot combatre eficaçment si, juntament amb l'acció de la justícia, acabam amb la resignació, amb el "tots són iguals" i provocam una reacció política, cívica i moral de rebuig i càstic d'aquestes pràctiques.

Per tant, càstic sense contemplacions al Sr. Rodrigo de Santos per malversar fons públic i pels altres delictes que hagi pogut cometre i que s'informi de tots els detalls que facin referència a la manera com va malbaratar els doblers de la ciutadania.

Però a mí no m'interessen els detalls de la la seva vida sexual ni la seva relació amb les drogues ni totes aquestes coses que ha explicat en relació a la seva vida familiar per tal de provar l'existència d'atenuants en la seva conducta.

Sé que no hi ha res que aixequi més morbo (i que, per tant, conciti més audiències o vengui més diaris) que furgar en les misèries de la vida privada de la gent. Tant és així que ha proliferat una subespècie de prostitució - molt més degradant que la clàssica - que consisteix en guanyar-se la vida en base a vendre públicament les pròpies misèries, les de la pròpia família (fins i tot dels propis infants) i, en general, les de la gent del voltant.

Però jo, lògicament, no puc estar d'acord i protest

Algú em dirà que no es pot destriar el pecat públic del pecat privat, que cal informar de tot per poder informar bé. I jo a aquest/a ingenu/a li respondré dues coses: que es pot informar de tot sense recrear-se en detalls morbosos i, segona, que estigui atent a un proper judici del Sr. de Santos per abús de menors. No és res que tengui a veure amb la política però veureu que tendrà igual o major tractament informatiu que el present judici per malversació de fons

 

ARTE POLITICAMENTE CORRECTO

grosske | 15 Setembre, 2009 16:16

Ayer finalizó la antológica de Sorolla en el Museo del Prado:450.000 visitantes del ala y ruptura de todos los récords establecidos hasta ahora.

Don Joaquín fue estigmatizado por burgués, acomodaticio, anodino y varias cosas más por los artistas y la crítica de vanguardia que cobraba fuerza más o menos al mismo tiempo que Sorolla la perdía y se encaminaba hacia el otro barrio.

Muerto en olor de multitud y popularidad  en 1923, su consideración oficial decayó rápidamente y, a pesar de seguir gozando del apoyo popular, sigue estando, de hecho, fuera de lo que actualmente se considera "políticoartísticamente" correcto. Hoy en día colgar veinticinco tubos de escape del techo de una sala de exposiciones es considerado una aportación notable a la exploración de nuevas formas expresivas; hacer una exposición de arte figurativo es visto por el pensamiento dominante como una rancia concesión a formas expresivas periclitadas de las que ya no se puede esperar aportación alguna al arte contemporáneo.

En el arte hay una comunicación entre artista y espectador que nadie tiene derecho a fiscalizar o juzgar. Los criterios artísticos dogmáticos tienen de malo éso, lo de dogmáticos: da igual que se expresen en el siglo XVII por la Iglesia Católica o en el siglo XXI por los nuevos sacerdotes que explican a los papanatas con dinero lo que está bien y lo que no, lo que deben comprar y lo que no, lo que vale y lo que no vale... porque en ésto, como casi siempre y  en casi todo, sigue mandando la pasta.

EL TORO DE LA VEGA Y OTRAS IDIOTECES

grosske | 14 Setembre, 2009 06:09

 tordesillas

Es inminente que en Tordesillas, como cada año. unos cuantos energúmenos promocionen la "cultura popular" matando un toro a lanzazos.

Iba a titular este post "De toros y gansos" pero no quiero ofender a los gansos; también había pensado en "La barbarie de Tordesillas" pero no quiero ofender a los bárbaros.

En todo caso, hay que decir que no sucede nada en este caso que no se repita multiplicado por cien, en cuanto a sufrimiento del animal, en espectáculos que llamamos corridas de toros y que algunas cadenas de televisión cometen la bajeza de retransmitir sin nisiquiera catalogarlas como programa X.

Diseccionar la razón del maltrato animal convertido en negocio y espectáculo sería algo prolijo. Encontraremos una mezcla de testosterona mal administrada, de evocaciones atávicas de nuestro funcionamiento en jauría cuando cazábamos en el paleolítico, de la necesidad de exorcizar el mal representándolo en un chivo expiatorio y, también, una buena dosis de pereza intelectual por la que tendemos a acomodarnos acríticamente a lo que hemos visto y nos han enseñado como lógico (el mismo mecanismo que sustenta la supervivencia de la ablación de las mujeres o los prejuicios raciales).

¡En fin!, nada que sea mínimamente sostenible, positivo, constructivo o, simplemente, tolerable

 

De todos los espectáculos similares

ESTARAS ES MORTA, MATAS HA MORT. VISCA EL PP?

grosske | 11 Setembre, 2009 18:03

          Reunió 2006  mitin pp al palmarena

La dimissió de na Rosa Estaràs és la confirmació més evident d'un pronòstic que feia a un post molt recent: "tot indica que Palmarena serà a Jaume Matas el que el tùnel de Soller va ser per en Gabriel Cañellas".

Tan ha estat així que la vice-presidenta del Sr. Matas ha caigut poc després d'anunciar-se la investigacíó del patrimoni de l'ex-president en el marc del cas Palmarena.

L'etapa Al Pacino (veure el mateix post abans esmentat) ha acabat avui. M'agradaria pensar que el PP serà capaç d'iniciar una nova etapa dirigida per gent honesta; m'agradaria de veres per tal de no seguir fent, a la meva edat, de denunciador permanent de les seves malifetes.

M'agradaria de bonde veres però ai!, llegesc les declaracions del dirigent estatal del PP González Pons ("si te apellidas Matas, la Fiscalía no va a parar hasta crearte un problema; si te llamas Chaves, la Fiscalía nunca te creará problemas") i ja veig que no vendrà de Madrid un discurs de regeneració política. Demà sabré si en Carlos Simarro, portaveu del PP balear i Gran Defensor de Tots els Corruptes ha dimitit també o si continua en el seu càrrec)

Si, mentres m'estic dutxant i sent IB3, és la seva veu la que li tira floretes a n'Estaras i la que em parla de la persecució a Jaume Matas, sabré que les possibilitats de tenir una gran força conservadora a les Balears mínimament normal continues molt llunyanes

BOTELLON

grosske | 10 Setembre, 2009 06:16

Cada cap de setmana, quan es fa botellot al Passeig Marítim o a la Platja de Palma, l'ordenança de neteja i, en alguns casos, la de renous es trepitjada impunement. Es un greu problema en sí mateix i és un problema més global perquè la impunitat manifesta en la vulneració d'alguna norma desautoritza per exigir el  compliment d'altres normes en d'altres casos.

Algunes institucions arreu de l'Estat han pretés solventar el problema... promulgant noves normes. I a mí em fan gràcia perquè em recorden aquella proliferació de normes, edictes i regulacions que, durant l'Edat Mitjana, prohibien monjes i frares viuren en concubinat. Com és lògic, darrera tota aquella paperassa no hi havia altra cosa que una vida sexualment molt oberta (per dir-ho així) a convents i monestirs.

Anar corrensos al Botlletí Oficial és d'allò més fàcil. Intervenir en la realitat i canviar-la és allò realment difícil. Esperanza Aguirre es va quedar molt tranquil.la prohibint el botellot a la Comunitat de Madrid... però això no és obstacle perquè el botellot estigui omnipresent a la Comunitat de Madrid.

EU va presentar fa dos dies un document que posa l'èmfasi en la llibertat per desenvolupar noves normes d'oci i, per variar, en fer efectiu el compliment de les normes ja existents quant a neteja, renous, conducció sota l'efecte de begudes alcohòliques, etc. Es un plantejament senzill però déu ser com el famós "huevo de Colon" perquè ningú s'ha atrevit a fer-ho fins ara

AFGANISTAN: NO A LA GUERRA

grosske | 07 Setembre, 2009 21:09

Merckel, Brown y Sarkozy intentan demostrar que tienen sangre en las venas y preparan una cumbre sobre como salir del avispero afgano. ZP, por su parte, se limita a decidir que va a enviar 200 soldados españoles más.
Con el furor del nuevo converso, el gobierno socialista parece inasequible a la evidencia de que los siete años de guerra en Afganistan tienen un balance lamentable y responden a un planteamiento calcado al de  la guerra de Irak.
A golpe de bombardeo nos hemos hecho cómplices de los mismos "daños colaterales" que nos indignaban en la guerra de Irak pero ni hemos instaurado un régimen democrático digno de tal nombre  ni hemos acabado con el funesto fundamentalismo talibán ni hemos liberado a la mujer de la "cárcel" del burka. La mujer afgana, de hecho, sigue siendo víctima de una legislación absolutamente discriminatoria pero impulsada, eso si, por un gobierno "moderno" y prooccidental al que nosotros sostenemos a punta de bayoneta.
El intento de traer la democracia a hostias es igual de inutil en Afganistan que en Irak y los daños colaterales son tan inadmisibles en un caso como en otro. Ya es hora de dejar de practicar una doble moral, de desempolvar las viejas pancartas y de gritar no a la guerra.

MIQUEL ANGEL FLAQUER HA D'ABANDONAR EL CONSELL

grosske | 04 Setembre, 2009 12:36

Es demanarà la ... "dimissió de caràcter "cautelar" quan, malgrat no resultar evident la comissió de fets reprovables sí que  existeixen una inculpació per part d'un jutge o magistrat de delictes relacionats amb la corrupció, prevaricació amb finalitats de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, malversació i apropiació de cabdals públics, suborn, racisme, xenofòbia o violència de gènere. Aquesta dimissió de caràcter "cautelar" no implica reconeixement de cap tipus de responsabilitat:  té com a objectiu establir un "cordó sanitari" entre la política i la peripècia judicial de la persona interessada"

(Resolució sobre corrupció política aprovada per Esquerra Unida de les Illes Balears el 14 de novembre del 2008)

La jutgesa que instrueix el cas de Can Domenge ha dictat un auto, del qual es fa avui resó tota la premsa, en el qual - a més d'imposar una una espectacular fiança de 38 milions d'euros de responsabilitat civil per a Miquel Angel Flaquer i la UTE de Can Domenge - adverteix clarament indicis de conducta delictiva en l'actual president d'UM i portaveu del seu grup al Consell de Mallorca.

Llegint el primer paràgraf d'aquest post, corresponent a un document d'EUIB que consider de molt recomanable lectura (14_11_08RESOLUCIO_CORRUP_EUIB.doc), la conclusió és inequívoca: el Sr. Miquel Angel Flaquer (que no forma part del govern del Consell) ha de dimitir com a membre del Consell de Mallorca per la mateixa raó que ho hauria d'haver fet el Sr. Rafael Duran a l'Ajuntament  de Palma.

A Esquerra Unida som durs amb la corrupció del Partit Popular però tenim l'avantatge de manejar un criteri clar i de no aplicar un doble raser segons es tracti dels adversaris polítics o dels socis de majoria o de govern. M'agradaria que tothom pogués dir el mateix i que tothom fés el màxim esforç perquè la corrupció fós aigua passada a la nostra martiritzada comunitat

CARRILS BICI: UNA EXIGENCIA DE LA REALITAT

grosske | 03 Setembre, 2009 17:57

Algunes dades: Palma té 420.000 habitants i una relació de cotxes per habitants absolutament desmesurada: gairebé un cotxe per habitant (inclosos nadons i senyors centenaris)

Per saber que això no funciona basta donar-li una ullada a la ciutat: fa uns anys que un accident de trànsit en hora punta i es tratègicament situat és capaç de colapsar tots els accessos a Palma; fa uns anys que els informatius matinals de ràdio - com a moltes altres ciutats invivibles -  han introduit seccions fixes sobre colapses i retencions del trànsit: fa anys que a molts de barris de Palma. literalment, no hi ha déu que aparqui; fa encara més anys que la zona de col.legis és un calvari invivible.... cal continuar?.

L'Ajuntament està fent una aposta valenta pel transport públic i pels carrils bici. Lógicament, inevitablement... i jo a continuació pens: encara fan falta més carrils bici, més carrils bus, instaurar el sistema de "bicing", fer més competitiu el bus respecte al transport privat...

Però n'hi ha d'altres que truen el mocador i ploren pel derrocament de Sa Majestat erl Cotxe. Volen una ciutat ja impossible on un agafava el cotxe i s'en enava al centre, entrava, sortia i aparcava, ràpidament i amb comoditat. Ploren enrabiats com aquests infants que s'entestin en què funcioni la joguina definitivament rompuda.

La realitat és que no hi ha ciutat de les característiques de la nostra que funcioni raonablement bé sense deixar un espai important al transport públic i a les bicicletes. No és un caprici de progres, és una necessitat universalment acceptada per experts i per la immensa majoria de les ciutats que ens haurien de servir de referència.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS