Administrar


Estadisticas de visitas

MULTIPLICAM PER SET LES PLACES DE CENTRES DE DIA

grosske | 29 Abril, 2009 12:36

 

A l'anterior legislatura (la de les autopistes, el metro, el Palmarena, etc.) es varen crear a Palma 15 places públiques de centres de dia per a persones majors assistides. El repte del Govern Balear i de l'Ajuntament de Palma  per a aquesta legislatura és construir-ne 600.

Tenit en compta que les places públiques totals existents a la ciutat són 100, el càlcul és fàcil de fer: l'objectiu es multiplicar per 7 el nombre de places existents (i per 40 el nombre de les construïdes a l'anterior legislatura.

Números canten


De moment, ja s'ha determinar el joc d'ubicació dels sis primers centres:

Coll den Rabassa (c/Navas de Tolosa)

Sa Indioteria (c/ Sant Mateu)

Bons Aires (c/ Travessía de Jesús)

Son Sardina (c/ Passatemps)

i a Ciutat Jardí (al mateix edifici previst per a la nova residència que també hem de construir)

Les necessitats encara són i seran moltes però si hi ha qualque cosa que li dóna sentit al terme "canvi polític" són coses com aquestes

MATAR EL PSM I EL BLOC (ENTRE D'ALTRES COSES)

grosske | 26 Abril, 2009 11:15

Una conclussió fàcil i evident de tot el que ha passat amb el tema de les candidatures europees és que, amb amics com Esquerra Republicana o Entesa, el PSM no necessita enemics.

Però hi ha moltes altres qüestions que val la pena analitzar.

El PSM ha quedat fora de les eleccions europees i dóna suport extern a una candidatura on els seus socis locals són, precisament, els culpables de la seva exclusió. Esquerra i Entesa li volien escriure al PSM les conclussiones del seu proper Congrés sobre política d'aliances el 2011 i el PSM, com és lògic, ha mantingut intacta la seva dignitat. A més, s'ha ensumat perfectament el procés de fagocitació del PSM que es duen entre mans ERC i l'escisió del PSM cap a la moderació i el centrisme que va ser Entesa per Mallorca (per això diu en Barceló al seu bloc que aquesta aliança pretesa per ERC i Entesa està ara més lluny que mai)

Els Verds, per la seva banda, s'allunyen d'Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya i queden enganxats a una candidatura nacionalista sense el PSM quan, amb l'ull posat en el 2011, era precisament amb aquest partit amb el que volien fer campanya electoral.

La confusió és encara major si miram cap enrera. A les darreres eleccions europees El PSM va anar amb CiU i Els Verds tots sols. A les generals del 2004, es constituí a les Balers "Progressistes" que era una prefiguració del Bloc (PSM, EU, EV i ERC) però a les generals de l'any passat PSM, ERC i Entesa anaren amb UM (la que faltava per als quatre cèntims!) i EU i EV anaren plegats per un altre costat. Per al 2011 ERC i Entesa volen anar amb el PSM (i, si de cas, amb els Verds també) pero això del Bloc ja ho donen per més que enterrat. El PSM diu que ja decidirà el que ha de fer quan correspongui i en el marc del seu Congrés i Els Verds - davant un possible trencament del Bloc - tenen clar (al manco, de moment) que l'aliança estratègica amb EU (solemnement reafirmada amb la constitució d'Alternativa EU-EV el 2006) ha de cedir el pas a aliances més interessants des del punt de vista electoral.

Si qualcú no s'ha liat amb el paràgraf anterior pot passar a recollir un diploma en ciències polítiques en voler. Massa tacticisme i poca opció estratègica, massa opció partidista (com aquest intent d'ERC de substituir al PSM en el lideratge de l'esquerra nacionalista) i poc pensar en els ciutadans, en l'avanç imparable del bipartidisme i en l'ombra enormement allargada del conservadurisme illenc.

I Esquerra Unida?. Esquerra Unida ho té clar. Nosaltres volem una aliança estratègica i a tots els nivells entre l'esquerra tradicional i l'ecologisme polític. I, per un camí o per un altre, farem realitat aquest objectiu. Apostam també per una aliança electoral i postelectoral entre aquest pol roig i verd i l'esquerra nacionalista. No hi ha cap emperò polític de fons per a aquest procés unitari i - malgrat totes les dificultats - nosaltres defensam que Progressistes del 2004 i el Bloc per Mallorca o Eivissa pel Canvi del 2007 foren fòrmules positives i intel.ligents per avançar i imprescindibles per llevar el PP del Govern.

La nostra opció, per tant, segueix essent aquesta aliança però sense mala fe i sense cartes marcades: sense convertir el Bloc en una trituradora de les identitats plurals que en formen part i sense consentir que s'hi pujin a l'autobús passatgers amb la malsana intenció de posar una bomba lapa davall el carburador

A MATAS TAMBE L'ESTIMAVA "UN HUEVO"

grosske | 24 Abril, 2009 20:31

President Generalitat Valenciana

Avui El Mundo li ha fet la creu al President de la Generalitat Valenciana. Ha publicat la transcripció de les converses telefòniques tretes en exclusiva per El Pais i ha descrit de manera colorista el malestar existent entre diputats/des i dirigents del Partit Popular arreu de l'Estat.

Ho ha fet el dia següent que Mariano Rajoy ratificàs la seva "absoluta confiança" en el Sr. Camps i, de qualque manera, unís la seva sort política a la del Sr. Francesc Camps.

Rellegint la transcripció de les amoroses converses entre el "Bigotes" i el Sr. Camps - el qual confessa que estima "un huevo" a l'anterior -no he pogut deixar d'enrecordar-me de la complicitat política i personal del Sr. Camps amb el President del govern balear més corrupte de la nostra jove democràcia: el Sr. Jaume Matas (la darrera història, sobre una connexió Grande, Ramonell - ex-batle del PP - i possibles comissions a d'altres dirigents del PP la podeu trobar aquí)

Amb una sèrie gairebé infinita d'alts càrrecs del seu govern implicats en diversos casos de corrupció, Matas està sent investigat per la Fiscalia de Balears per frau fiscal i  per un enriquiment personal dificilment explicable i que ha tengut el seu màxim exponent en el seu famós "palacete" valorat en tres milions d'euros.

Camps té majoria absoluta al País Valencià i Matas quedà a unes poques dècimes de revalidar-la ara fa dos anys però conhorta pensar que, tard o d'hora, per camíns més o manco tortuosos, la justícia acaba per obrir-se camí.

LO DE ROSA AGUILAR

grosske | 23 Abril, 2009 15:08

No importa decir que nunca hubiera querido escribir este artículo pero, dadas las circunstancias. me parecería poco honesto no opinar sobre una cuestión que, por muchas razones, me toca muy de cerca.

Yo comprendo que en política, una persona puede agotarse y, en un momento dado, arrojar la toalla. Comprendo, también que pueda cambiar de parecer y que lo que antes le pareciera negro, le parezca ahora gris o incluso de un blanco luminoso.

Pero lo que no puedo entender - y lo que encuentro éticamente injustificable - es que se inicien aventuras en un partido determinado utilizando como plataforma el caudal de confianza, los cargos institucionales y los cargos de dirección que, muy recientemente,  le han sido procurados por personas, órganos y electores pertenecientes a otro partido.

Rosa Aguilar tenía todo el derecho del mundo a irse a su casa  a pesar de que, hace dos años, se comprometiera con IU y con la ciudadanía de Cordoba para un trabajo de cuatro años. Rosa Aguilar tenía todo el derecho del mundo a irse a su casa a pesar de que, hace apenas cuatro meses, revalidara su compromiso con IU y con su dirección ejecutiva en el marco de la IX Asamblea. Hubiera sido un hecho grave pero a nadie se le puede pedir que siga cuando ya no puede más. Después, pasado un tiempo prudencial, hubiera podido volver a la política activa de manera irreprochable bajo cualquier sigla y bajo cualquier bandera.

Pero a lo que no tiene derecho, ni ella ni nadie, es a acostarse como alcaldesa de IU y levantarse como consejera de la Junta de Andalucia del PSOE. Porque esta inmediatez, intelectualmente imposible, revela que, durante un tiempo que sólo ella conoce, estuvo donde, en realidad, no quería estar, dijo creer en lo que ya no creía y, engañosamente, trató como compañeros, cómplices y amigos  a quienes ya tenía decidido abandonar

 

CAYO LARA TIENE RESPUESTAS PARA VD

grosske | 22 Abril, 2009 09:14

Creo que bastante gente sabe que yo no fui de los que aupó a Cayo Lara para que fuera coordinador general de IU. Pero ayer lo ví en el famoso programa de TVE de las preguntas ciudadanas y he de decir que, claramente, me gustó.

Estaba nervioso y un poco envarado. No tanto como para restarle rotundidad y claridad a sus respuestas  pero sí lo bastante como para demostrar que fue sincero al decir que era un "hombre corriente". ¿Qué persona corriente no se pondría un poco nerviosa en una situación así?

Cayo Lara tiene, efectivamente, el aire rústico que le achacan sus detractores. Creo que es normal que lo tenga teniendo en cuenta que es agricultor, creo también que lo tiene a gala (y que hace bien) y creo, además, que no le perjudica para nada.

Cayo Lara es una persona sencilla y honesta que dice cosas las claras. Y éso, mira por dónde, - sobre todo en un momento de cabreo colectivo y de  hartura ciudadana ante el stablishment político y económico - me da la impresión de que puede dar mucho juego

 

 

EL COLOR DEL DINERO

grosske | 21 Abril, 2009 06:09

El color del dinero es una magnífica película del inolvidable  Paul Neuwman y también tiene mucho que ver con una propuesta de IU que me parece fantástica.

Se calcula que 50.000 millones de euros están retirados de circulación; algo particularmente sangrante cuando hablamos de falta de liquidez y de dificultades para acceder al crédito.

Los billetes de 500 euros han desaparecido del mapa porque han sido el instrumento ideal para acumular depósitos de dinero negro. Maletines, cajas fuerte y otros artilugios son el receptáculo del capital a espera de blanqueo que ha sido generado por el boom del ladrillo y otras actividades. Spain is different, España conoce una inusual concentración de billetes de 500 euros en el marco de la Unión Europea.

Así que la propuesta de IU de cambiar la forma de estos billetes - bastaría un cambio de color -  y de ponerle una fecha de caducidad  no muy lejana a los antiguos, me parece inteligente y necesaria: o la gente del maletín saca el maletín del armario... o tendrá que emplear los billetes para empapelar el cuarto de los niños.

Esta es sólo una pequeña muestra de las muchas medidas que, desde la izquierda, se podrían adoptar para afrontar la crisis. Os dejo a continuación los doce grandes ejes que ayer Cayo Lara, en su entrevista en la Moncloa, le planteó a Rodríguez Zapatero

 

IU-ICV A LAS ELECCIONES EUROPEAS

grosske | 19 Abril, 2009 17:43

Este fin de semana se han aprobado los primeros puestos de la lista de IU al Parlamento Europeo y sus líneas programáticas.

IU concurre a las elecciones coaligada con Iniciativa per Catalunya Verds, que es el referente en España del Partido Verde Europeo, e Izquierda Republicana y, todos juntos formarán una coalición rojiverde y radicaldemocrática a la que, por supuesto, no pienso dejar de votar

Pero más allá de éso, lo importante es aquéllo para lo que hemos de pedir el voto:

El control público del sistema financiero, las renacionalización de sectores estratégicos como la economía, la tasa Tobin, el control del Parlamento europeo sobre el Banco Central europeo y, por tanto, sobre la política monetaria.

Salario mínimo equivalente al 60% al sdalario medio de cada país y jubilación, como normal general, a los 60 años.

Cierre de las centrales nucleares, más ferrocarril convencional y menos AVE

No rotundo a la directiva de las 65 horas semanales y a la directiva de la vergüenza en materia de inmigración

Laicidad y no al Plan Bolonia.... y un montón de cosas más.

Esto es política y éstas son cuestiones de fondo. La trifulca cotidiana PP-PSOE con las que nos castigan todos los periódicos y todos los telediarios no habla para nada de estas cosas porque, en el fondo, oculta una coincidencia del 90% en las políticas que se están practicando en Europa

JUBILACION A LOS 67 AĐOS

grosske | 17 Abril, 2009 06:26

A Mariano Rajoy le ha faltado tiempo para solidarizarse con el gobernador del Banco de España y pedir el retraso de la jubilación a los 67 años. Una medida curiosa teniendo en cuenta que estamos en el país con más parados de Europa y que, objetivamente, esta medida supone disminuir el caudal de empleo generado por las jubilaciones.

También dice Cayo Lara, y no le falta razón, que cómo vamos a incrementar la edad de jubilación y, a la vez, estar poniendo en marcha prejubilaciones en masa para los trabajadores que son echados a la calle  en el marco de los Expedientes de Regulación de Empleo. Pero a éso, mira tú por dónde, ya respondió el propio Fernández Ordóñez: no hay que incentivar tanto las prejubilaciones o, dicho de otra manera, a la gente hay que echarla a la calle más bien a pelo.

Supongo que éso forma parte de la "necesaria" reforma del mercado laboral que, junto con la broma de las jubilaciones, constituye la receta Rajoy/Banco de España: despidos más baratos, menos cargas sociales y toda la pachanga. O sea: lo de siempre. La fórmula para salir de la crisis es disminuir los costes de ése peñazo que se llama mano de obra y que, pese a los avances de la ciencia aún es un elemento imprescindible para que algunos se puedan forrar

ZP y los Sindicatos han fruncido el ceño ante las propuestas de Fernández Ordóñez pero nadie parece haber sacado las conclusiones lógicas del hecho de que el cargo de Gobernador del Banco de España sea nombrado a propuesta del Presidente del Gobierno

SINIA DEN GIL: 4¬ INTERVENCIO EN INFRAHABITATGE

grosske | 16 Abril, 2009 05:51

infrahabitatge

 Amb l'enderrocament de les cases de la Sínia den Gil, ja són quatre les intervencions exitoses que hem realitzat en matèria d'infrahabitatge.

L'edifici sense acabar del carrer Brotad, el Canòdrom i Ca N'Angelí completen un llistat d'intervencions que han afectat, aproximadament, a 120 persones i que han acabat amb problemes que duien decennis arrossagant-se pels despatxos de l'Ajuntament i que, com en el cas del carrer Brotad, afectaven a menors d'edat.

Les intervencions s'han fet com s'han de fer: prioritzant el treball social sobre les demandes urbanístiques i convertint el desallotjament en una oportunitat de promoció social, personal i laboral per a les persones que habiten els infrahabitatges. Això ha permés que, fins ara, s'hagi pogut evitar el recurs a cap tipus de mesura coercitiva.

En segon lloc, la intervenció ha comportat les mesures materials necessàries per evitar noves ocupacions i per a la reproducció del problema perquè no passàs el que va passar amb la Sinia den Gil a la passada legislatura: que es desallotjassin les cases... per ser reocupades poc temps després

E

LA CRISI, LA CRISI, LA CRISI

grosske | 15 Abril, 2009 06:13

Fa deu dies que no escric al bloc i he complert amb escreix el costum dels polítics de desaparèixer del mapa durant la Setmana Santa (costum que, enguany, només han romput n'Elena Salgado amb les seves entrevistres intragovernamentals  i na Catalina Cirer tocant el tambor a les processons)

Avui podria parlar de moltes coses: del Diumenge de l'Angel (foto interessant la que publica avui el DM), de l'anniversari ahir de la II República, de com el Bloc està essent dinamitat com a opció de futur (una errada política de primera magnitud) i de moltes altres coses.

Però no em sentiria bé si no parlàs de com està afectant la crisi al conjunt de la ciutadania. Una crisi que, a Espanya, no és la crisi de qualsevol banda: l'Estat espanyol ha transformat - com cap altre país - la crisi en atur. Som el país amb la taxa d'atur més alta de la UE, ens acostam als 4 milions d'aturats i més d'un milió no cobra cap tipus de prestació per desocupació (quan hi ha països nòrdics on CAP aturat es troba sense cap tipus de cobertura).

Fruit d'això és que els Serveis Socials de gairebé tots els municipis estan rebent una demanda enorme, que s'hi acosten nous perfils de gent que mai de la vida es pensaven que passarien la porta dels Serveis Socials i que ha crescut la demanda sobre els Serveis de Salut perquè hi ha més angoixa, més anxietat , més mals de panxa i més mals de cap: la crisi ens posa malalts

De les europees només diré que hi ha enquestes que anuncien una abstenció espectacular. Un símptoma també que la gent està emprenyada i per poques bromes però també un mal símptoma perquè significa que la gent no ha entés que hi ha darrera la crisi, quines són les seves causes i quins són els seus culpables

JA TENIM CONSELL SOCIAL DE LA CIUTAT

grosske | 04 Abril, 2009 07:04

 

Associacions de Veïnats, sindicats, patronals, representants d'entitats culturals, esportives, juvenils, d'immigrants, ecologistes, col.legis professionals.... tenen ara un foro privilegiat per a interlocutar, dialogar i concertar amb l'Ajuntament els grans projectes que afecten la ciutat i per elaborar informes i propostes al govern municipal. Són, juntament amb els representants dels grups municipals (inclosa l'oposició) el Consell Social de la Ciutat.

El Consell Social de la Ciutat és una figura prevista a la Llei de Modernització de Governs Locals ...de l'any 2003!!. Em vaig passar l'anterior legislatura, des de l'oposició, reclamant la seva creació i ara he tengut la satisfacció immensa, des de la regidoria de participació ciutadana, de pilotar la seva constitució.

Com és natural, el pes real del CSC depén de la dinàmica que adquireixi, de l'empenta que li donem totes les parts integrants. El meu compromís és que, de manera efectiva, sigui el vèrtix de la piràmide participativa a la nostra ciutat.

I un record inevitable, per acabar, per al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears que també vaig tenir la satisfacció d'impulsar, com a Conseller de Treball, fa un parell de legislatures, quan erem, per cert, la única comunitat autònoma de l'Estat que no comptava amb una institució d'aquestes característiques

 

PALMA: NOVA RESIDENCIA PER A MAJORS

grosske | 03 Abril, 2009 05:56

Estarà al Coll den Rabassa, en concret a Ciutat Jardí, entre els carrers Nadal Batle i Xesc Fortesa. Serà una residència per a persones grans de 120 places i un centre de dia de 30 places. Estarà operativa en el 2011.

La realitat de la nostra ciutat és que el 91% dels mil i pico de places públiques per a persones grans existents a la nostra ciutat (concentrades a La Bonanova i la Llar d'Ancians) tenen més de .... 25 anys!.

Dit amb altres paraules, aquest equipament - que ahir vaig presentar amb la Consellera d'Afers Socials, companya i amiga, Fina Santiago - serà el major esforç en aquesta matèria que haurà conegut la ciutat en els darrers 25 anys.

EL PACTO PP/PSOE EN EUSKADI

grosske | 01 Abril, 2009 18:41

Ha dicho Basagoiti que el Pacto PP-PSOE en Euskadi es el primer gobierno de los que llevan escolta en Euskadi y que significa enviar a la oposición a los que no llevan escolta.

El hecho de que alguien deba hacer política con escolta creo que merece el máximo respeto y la máxima solidaridad (al menos, a mí me lo provoca en la misma medida que me provocan desprecio quienes les obligan a llevarla). Así que, desde el punto de vista emocional, 1 a 0 para Basagoiti.

Desde el punto de vista político, la cosa es diferente. La lógica de este pacto entre los que llevan escolta - que no importa ni comentar que no se sustenta en afinidades programáticas  - es un lógica frentista, de línea divisoria en torno al hecho nacional y de línea divisoria que, además, la traza ETA en última instancia.

Y ésa divisoria, esta lógica frentista, es el gran cáncer que, desde hace mucho tiempo, mina la sociedad y la política vascas.

He de decir que el gobierno tripartito  - desoyendo los modestos consejos lanzados desde este bloc y pariendo como grandes alternativas estratégicas a los problemas del país los  Planes Ibarretxe I y II (el segundo non nato y ambos condenados al fracaso) - tampoco ha hecho gran cosa por superar la dinámica frentista.

De hecho, creo que Ezker Batua - que siempre ha abominado de los frentes nacionales de uno y otro signo - ha tenido unos malos resultados precisamente porque no ha sabido hacer valer de manera suficiente esta apuesta antifrentista que significó su entrada en el gobierno

El pacto que aúpa a Patxi López a la Presidencia tiene, entre otras debilidades, que, pese a tener la mayoría absoluta del parlamento no tiene la mayoría absoluta en lo social. Ese casi 10% de votos "prohibidos" por la legislación vigente son una sombra que pesa sobre la situación. Pero la mayor debilidad, sin duda, es que el PSE-PSOE firma un pacto de los de la escolta después de haber hecho una campaña antifrentista y de gobierno para todos. Su primera tentación - una vez instalado en el gobierno - será abandonar el lecho que comparte con el PP e ir a buscar legitimidad política en otras camas. Pero el PP no se lo va a consentir y, en todo caso, se lo va a hacer pagar - ya le ha avisado -  pronto y caro.

PS. No puedo dejar de citar aquí una cuestión colateral pero importante. Si juntáramos todos los discursos del PP y medios y opinólogos afines teorizando que el partido más votado, el "partido ganador" es el único legitimado para formar gobierno no nos bastarían cuatro containers de mercancías. En Balears, por ejemplo, la cantinela ha sido constante. Hasta se han propuesto reformas legislativas que garantizaran este propósito y que impidieran los gobiernos progresistas de coalición... o lo que PSOE y PP están haciendo en Euskadi. Viva la coherencia!

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS