Grosske. Bloc (més) personal

 El Mallorca sembla predestinat a acabar en mans d'especuladors, arribistes i aprofitats.

No és la primera vegada que el club cau en mans d'especuladors amb ganes de procurar-se una plataforma d'entrada en el món de la política (i dels negocis que es mouen al voltant de la política) però la imatge den Vicente Grande passant el testimoni a un multimilionari britànic (o serà rús) totalment alíé al món de l'esport illenc és per llogar-hi cadiretes.

Perquè gent que ha fet grans fortunes en poc temps (i podeu imaginar com) té interés en adquirir el Mallorca i, a més, a pagar per ell dues o tres vegades el seu valor real?

Estan despistats, estan mal aconsellats, volen fer-li un favor a Grande o als seus creditors...?. Res d'això. Cerquen el mateix que cercava Grande: portes permanentment obertes als mitjans de comunicació, contactes, influències, relació amb el poder polític... i capacitat per fer negoci.

La majoria dels polítics són molt sensibles a les demandes d'un club important com el Mallorca. Hi ha una por cerval a enfrontar-se amb l'afició i, en definitiva, amb els possibles votants. Catalina Cirer va estar a punt d'aprovar el pelotasso urbanístic de les "Torres den Grande" ; al final ho va ajornar fins a després de les eleccions perquè no hi havia consens a Cort (Cirer dixit)  i li feia poir el desgastament polític... però Grande tenia raó quan deia que molts de clubs de l'Estat havien fet maniobres per l'estil per contentar a l'afició.

Es penós veure clubs com el Mallorca (i algúns altres), que representen legítimament el sentiment col.lectiu de milers de i milers de persones, caiguent en mans d'especuladors i d'interessos inconfessables (ja siguin nadius o forans). Crec que s'imposa una reforma de la legislació que impedeixi aquests moviments i que combini el funcionament com a club amb les necessàries garanties de responsabilitat i eficàcia en la gestió econòmica