Grosske. Bloc (més) personal

Dedica avui Pedro J. 5 pàgines del seu diari a un interessant estudi comparatiu sobre les polítiques lingüístiques de la UE.

La tesi és que la utilització de llengües no comúns al conjunt dels estats com a llengües vehiculars a les escoles és una excentricitat que només comparteixen Catalunya, Balears, Galícia. Groenlàndia i les Illes Feroe. Guais!

Front a aquest fet suposadament escandalós, em permet d'opinar el següent:

1.- L'objectiu de les escoles a la nostra comunitat (i a Groenlandia) és que els nins i nines surtin de l'escola essent competents en les dues llengües oficials. Qualcú sensat pot posar en dubta aquest objectiu?

2.- La crua realitat - i el que a mí em preocupa realment -  és que, tendencialment, els joves surten de l'obligatòria amb una pobresa lingüística progressiva tant en català com en castellà.

3.- Que la llengua vehicular a l'escola sigui el català (o el groenlandés) no només em sembla concordant amb el fet que aquesta sigui també la llengua pròpia de la comunitat sinó un intel.ligent mecanisme de compensació del seu ús social minoritari. Si les propostes de Carlos Delgado i del "Manifiesto en defensa de la lengua común" sortissin endavant els resultats a curt termini serien clars: postergació del català a usos oficials (la "llatinització" que tant preocupava a Josep Maria Llompart) i un ús social en accelerada recessió.

4.- Que Balears i d'altres comunitats de l'Estat es singularitzin dins Europa per la defensa de les llengües no comúns al conjunt de l'Estat em sembla una manífica notícia. La UE reconeix el seu valor i fins i tot el President de França ha reconegut també recentment el patrimoni valúossíssim que representen... llàstima que les polítiques a la majoria de països de la UE, inclosa França naturellement, no siguin conseqüents amb aquest discurs.

5.- Front a la lamentable situació belga, on les llengües han estat i són eines al servei de l'escisió de la societat, jo vull societats que integrin la pluralitat lingüística de manera raonable. El fet que el castellà sigui oficial al conjunt de l'Estat no ha de suposar privilegi ni supremacía sobre les pròpies de les diferents comunitats. Les persones i les llengües han de poder conviure amb prou intel.ligència com perquè la preocupació dels intel.lectuals i dels mitjans de comunicació sigui allò que esmentava al primer punt: la quantitat d'analfabets funcionals (en qualsevol llengua) que surten de les aules any rera any