Grosske. Bloc (més) personal

El personal de les contrates del Servei d'Ajuda a Domicili municipal està en vaga. Després de l'IBSALUT, l'Ensenyament i el Transport Ferroviari les reivindicacions sindicals han arribat a aquest sector.

Sé que la meva opinió sobre aquest tema té un cert interés i per això intentaré deixar constància d'algunes idees.

1.- EL SAD (Servei d'Ajuda a Domicili) és un sector d'activitat molt sensible, molt aprop de l'atenció sanitària quant a eventuals perjudicis per a l'usuari. Estam, per tant, davant un conflicte molt delicat i que exigeix la màxima responsabilitat per part de tots. L'Ajuntament, per tant, en cap cas deixarà de prendre totes les mesures necessàries perquè els usuaris no pateixin una desatenció greu

2.- Des d'un punt de vista formal, la vaga és un conflicte que es produeix al sí d'empreses privades que treballen per a l'administració (no només la de Palma, també la d'Inca, la de Pollença, la de Santa Eulària i molts altres municipis de la nostra comunitat). Això vol dir dues coses: a) que les administracions implicades no són alienes a la qüestió i que estan afectades pel conveni col.lectiu del sector i b) que si es pretén alterar sobre la marxa les condicions de les contrates empreses/administració ha de ser sobre la base d'un nou conveni col.lectiu que han de signar la patronal del sector i els treballadors

3.-  Des del punt de vista del fons, cal remarcar que les condicions laborals dels treballadors i treballadores familiars - i així ho he manifestat a la reunió que hem tengut avui matí - conté aspectes poc tolerables: no arriben ben bé a mileuristes i, a més, cobren per hores de tal manera que ni tan sols tenen garantit un sou estable cada mes. També des del punt de vista del fons he de dir que la pretensió dels treballadors/es familiars de cobrar com les poques treballadores familiars funcionàries que té l'Ajuntament no són raonables. En primer lloc perquè aquest petit grup de treballadores familiars no és un cos funcionarial paral.lel que exerceixi les mateixes funcions sinò un petit "residu" de situacions passades que exerceix funcions diferents. En segon lloc, perquè per ser retribuït com a funcionaris cal passar les proves de selecció i tenir les titulacions inherents a la funció pública. Cas apart són el petit grup de treballadors/es socials de les contrates que exerceixen tasques de coordinació de la tasca dels treballadors/es familiars i que segueixen professionalment els casos dels usuaris, No pateixen els inconvenients que he esmentat anteriorment, les seves funcions no responen al nucli dur del servei i podrien ser complimentats de moltes altres maneres

 4.- Crec que hi ha marge per l'acord però aquest acord no descansarà sobre una possible actitud que és la més fàcil per a un gestor públic: truere la xequera, desatendre altres necessitats i quedar "com un rei". Aquest és el mecanisme pel qual la gestió pública  s'ha acabat identificant amb naufragi econòmic. Dit això, tenc clar que l'Ajuntament i la resta de les administracions han de fer un esforç econòmic per millorar les condicions laborals de persones que exerceixen una funció importantíssima des del punt de vista social i que han estat tractades històricament com a treballadors/es de segona. I també crec que cal obrir una reflexió de fons sobre l'organització del servei i el recurs sistemàtic a l'externalització de determinats serveis