Grosske. Bloc (més) personal

EL QUE: Les preguntes del Referèndum proposat pel govern basc son realment cridaneres. La primera és una ratificació d'allò acordat sobre la negociació amb ETA per totes les forces polítiques del Congrés (excepte el PP) a l'anterior legislatura . La segona és un "bucle" abstracte inextricable sobre un acord sobre el dret a decidir que hauria de ser ratificat en un segon referèndum.

EL PERQUÈ: Després de la seva reunió amb en Zapatero a La Moncloa,  Ibarretxe va dir que va veure un President del Govern que només pensava en les properes eleccions al Parlament Basc. Es possible, però jo crec que al PNB li passa exactament el mateix.

Després del famós "Pla Ibarretxe", el Sr. ídem torna a fletar un altre vaixell destinat a naufragar gloriosament en les pèrfides aigües de l'Estat centralista. S'acosta una batalla naval espectacular que tendrà un espectacular  ressó mediàtic... i de la qual el PNB pensa treure un bon benefici electoral.

Pronòstic colateral: com que ja és la segona jugada d'aquestes característiques crec que el rèdit electoral serà menor que en el cas del Pla Ibarretxe i que el PSOE també treurà una bona tallada del tema tant al conjunt de l'Estat com "¡ojo al dato!" a la pròpia Euskadi... i, el que és més important, pronostic que, escampat el fum de la batalla i embutxacats els respectius vots, això acabarà amb un acord PSOE/PNB per "treure el pais endavant"

I MADRAZO? Des de fa molts d'anys, he donat suport a la presència d'IU-EB al govern basc. També he defensat el paper de pont entre nacionalistes i no nacionalistes que IU-EB podia jugar i la seva contribució a la normalització del debat polític a Euskadi (que vol dir, bàsicament, el dret a parlar d'altres coses que no sigun ETA i els referèndums). Crec que IU-EB ha jugat realment aquest paper de pont de manera molt positiva però també crec ai! que el pont ja només connecta realment amb una de les voreres del riu.

IU-EB hauria d'anticipar-se a aquest acord PSOE/PNB després del titànic duel que pensen representar sobre les costelles del poble basc i apostar per una via catalana cap al ple autogovern. El que necessita Euskadi no són acords sobre drets (!?) pendents d'ulterior ratificació: el que necessita és una reforma estatutària com la catalana que esgoti fins al final les possibilitats constitucionals i que, un cop desenvolupada, doni pas a una reforma de la Constitució i a una nova articulació de l'Estat. Sobre aquesta via de la política aferrada al terreny dels drets concrets a decidir i no de les grans batalles semàntiques és com les coses poden realment avançar i es poden consolidar majories sòlides que afermin una articulació moderna, oberta i democràtica de l'Estat - que per a IU és sinònim d'Estat federal - i el reconeixement d'una cosa tan elemental com és el dret a l'autodeterminació de qualsevol poble que el reclami