Grosske. Bloc (més) personal

Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas

ESPANYA I EL DOS DE MAIG

grosske | 02 Maig, 2008 09:25

El Dos de Maig forma part de la mala salut secular d'Espanya com a projecte nacional. Una lluita per la independència contra un exèrcit invasor sembla que, a aquests efectes, doni bon "rollo". Però si consideram que, es vulgui o no es vulgui, l'exèrcit invasor duia a la butxaca els principis lliberals i el rei reivindicat era l'absolutista Fernando VII... pues como que no. I per això no ha arribat a cuallar mai aquella data per molt que ara, amb motiu del 200 aniversari, se li intenti donar volada

Sensu contrario, podem observar com efemèrides nacionals com el 4 de juliol als USA o el 14 de juliol a França - clarament associades amb els principis lliberals - han gaudit sempre d'una magnífica salut des del punt de vista de l'arrelament popular.

El 12 d'Octubre tampoc no fa vibrar: les conquestes imperials estan a la baixa, afortunadament, en la cotització dels valors col.lectius.

A Espanya mai no es va produir una revolució nacional que pilotàs el trànsit des de l'Ancien Régime fins al capitalisme lliberal i els lliberals espanyols, durant el segle dinou, visitaren més els murs d'afusellament que els seients del Consell de Ministres.

Es cert que el pacte entre les burgesies catalana i basca i les classes dirigents castellano-andaluses va donar peu a un llarg periode - la Restauració - que, a cavall entre el XIX i el XX semblava anunciar una consolidació dels principis lliberals (que no cal confondre mai amb els principis democràtics). Fins i tot va sorgir el regeneracionisme com a intent de reconciliar la idea d'Espanya amb els principis de la modernitat. Però la dictadura de Primo de Rivera, primer, i la dictadura de Franco, després, tornaren a associar de manera - definitiva? - espanyolitat amb retrocés i olor a ranci.

Les tensions territorials que viu actualment l'Estat espanyol - afortunadament en un marc democràtic - són la perllongació, en un altra situació, d'aquesta apassionant batalla entre el ser o no ser d'Espanya i el ser o no ser d'altres projectes nacionals com el basc o el català