Grosske. Bloc (més) personal

El Dos de Maig forma part de la mala salut secular d'Espanya com a projecte nacional. Una lluita per la independència contra un exèrcit invasor sembla que, a aquests efectes, doni bon "rollo". Però si consideram que, es vulgui o no es vulgui, l'exèrcit invasor duia a la butxaca els principis lliberals i el rei reivindicat era l'absolutista Fernando VII... pues como que no. I per això no ha arribat a cuallar mai aquella data per molt que ara, amb motiu del 200 aniversari, se li intenti donar volada

Sensu contrario, podem observar com efemèrides nacionals com el 4 de juliol als USA o el 14 de juliol a França - clarament associades amb els principis lliberals - han gaudit sempre d'una magnífica salut des del punt de vista de l'arrelament popular.

El 12 d'Octubre tampoc no fa vibrar: les conquestes imperials estan a la baixa, afortunadament, en la cotització dels valors col.lectius.

A Espanya mai no es va produir una revolució nacional que pilotàs el trànsit des de l'Ancien Régime fins al capitalisme lliberal i els lliberals espanyols, durant el segle dinou, visitaren més els murs d'afusellament que els seients del Consell de Ministres.

Es cert que el pacte entre les burgesies catalana i basca i les classes dirigents castellano-andaluses va donar peu a un llarg periode - la Restauració - que, a cavall entre el XIX i el XX semblava anunciar una consolidació dels principis lliberals (que no cal confondre mai amb els principis democràtics). Fins i tot va sorgir el regeneracionisme com a intent de reconciliar la idea d'Espanya amb els principis de la modernitat. Però la dictadura de Primo de Rivera, primer, i la dictadura de Franco, després, tornaren a associar de manera - definitiva? - espanyolitat amb retrocés i olor a ranci.

Les tensions territorials que viu actualment l'Estat espanyol - afortunadament en un marc democràtic - són la perllongació, en un altra situació, d'aquesta apassionant batalla entre el ser o no ser d'Espanya i el ser o no ser d'altres projectes nacionals com el basc o el català

1er de Maig. Més gent i més sol que en edicions anteriors. Bona senyal. M'aborda en Juan Hernandez, bona persona allà on les hagi. Em diu que va trobar una obra en males condicions des del punt de vista de la seguretat al carrer Maestro Chapí del Vivero. Va cridar a la Conselleria de Treball i li varen dir que cridàs a la Inspecció de Treball (??!!); va cridar al número indicat i no contestava ningú...

Quan era Conseller de Treball vàrem posar l'112 al servei de les denúncies per males condicions al treball. Donàvem així  les màximes facilitats i permetia, fins i tot, evitar que el/les treballadors/es es "banyassin" davant el seu empresari. L'any passat, quan vaig anar a Nova York, vaig veure un lletrero en anglés i espanyol, al carrer, que donava un número de telèfon on denunciar qualsevol atemptat contra la seguretat en el treball. Aquí queda el suggeriment per a qui correspongui.

Mentres faig el recorregut mir la premsa. El cas Pla Territorial vessa per tots els costats. La línia empresa per alguines empreses d'UM de denunciar que va ser el PP qui va anar a una reunió amb la finca d'Alcúdia que havia de participar a les Artees de Reconversió no em sembla particularment tranquilitzadora: bastava que el PP dugués una finca perquè s'introduís en el "bombo" de la loteria?, quins eren els criteris  objectius i de defensa de l'interés general per definir les ART?. Això és el que el jutge vol saber

També es comenta la renúncia de la batlessa a ser, també, la regidora d'Urbanisme. Sempre li vaig dir que em semblava una decisió necessària. En Ramon Aguiló ja ho va intentar en el seu moment i, al final, va renunciar. Estic content perquè estic segur que guanyarà la batlia, guanyarà l'urbanisme i guanyaran els ciutadans