Grosske. Bloc (més) personal

La tragèdia del PP Balear és que fa 13 anys que necessita una regeneració política que és incapaç de dur endavant. El cañellisme, el seu pecat original, continua pesant com una llosa

Es queixa Gabriel Cañellas den Jaume Matas, es distancia de les seves maneres tecnocràtiques i diu, en una recent entrevista, que va fer del partit "un mal necessari". Però el Sr. Cañellas oblida que el Sr. Matas, com la Sra. Estaràs, el Sr. Jaume Font o la Sra. Cirer són els seus fills i hereus més directes.

L'any 1995, Cañellas obtingué la seva primera majoria absoluta a les Balears. Dos mesos després, el cas túnel de Sóller (la denúncia del qual vaig tenir l'honor de signar) l'obligava a dimitir. El substituí en Tòfol Soler - president de curta durada i gairebé oblidat - que venia de la família democristiana, que no havia mamat de les ubres del Sr Cañellas, que venia a ser el que ara mateix representa en Pere Rotger... i que, l'any 1996, caigué víctima d'un cop d'Estat donat pel Sr. Cañellas al sí del grup parlamentari popular.

Així és com, de la mà del Sr. Cañellas, accedí a la presidència del Govern... en Jaume Matas.

En Matas no és més que un alumne avantatjat del cañellisme, com ho és n'Al Pacino den Marlon Brando a la inoblidable saga del Padrino. Com ell, s'afica en  negocis i utilitza pràctiques que el seu antecessor no va gosar utilitzar i només la seva prepotència, el seu afany de forçar la jugada, el condueixen a la derrota del 2007.

La tragèdia del PP, és que ha de trencar amb la saga dels Corleone i no té "mimbres" per fer-ho.

Es patètic que na Rosa Estaràs, vice-presidenta del govern Matas es presenti com a representant de la renovació.

Igual li passa a Jaume Font, que acaba de ser imputat pel cas "Pla Territorial" (per no parlar de la seva antiga condemna per frau electoral) i també a na Cirer que, després del cas de Santos, el millor que es pot dir d'ella és que, quan governa, no s'entera de res.

Ahir va sortir el Sr.  Carlos Delgado a propiciar la renovació. Ho és, en bona mesura: Delgado significa canvi... cap a l'extrema dreta, cap a les tesis i les maneres del Circulo Balear, cap a l'excentricitat política del PP de Balears.

En Pere Rotger, per últim, el que entronca amb la línia de modernitat representada per l'ex-president Tòfol Soler (o, ara mateix, per en Ruiz Gallardón), és, dins el PP, un friky, una rara avis amb moltes dificultats per obrir-se camí dins el proper congrés