Grosske. Bloc (més) personal

Es viable Izquierda Unida?, ¿es viable un project polític amb capacitat d'incidència en el conjunt de l'Estat espanyol, amb voluntat de projectar-se cap a Europa i clarament ubicat a l'esquerra del PSOE?

Si algú em formulés aquesta pregunta, jo contestaría: "sí pero no així".

Diría que sí porque l'esquerra social es prou diversa, crítica i autocrítica como para donar peu a una representació política plural  que es faci ressó de sensibilitats distintes, de prioritats diferents i que, a la vegada, interactui de manera dialèctica.

A més diria qie aquesta pluralitat de l'esquerra no només em sembla possible; em sembla necessària des del punt de vista democràtic i funcional des del punt de vista de l'impúls de les polítiques de canvi.

I també diria que "no així" perquè crec que IU, 22 anys després de la seva fundació, ha esgotat un cicle, ha demostrat mancances importants i necessita, per tant, refundar-se o, si es vol dir d'un altra manera, impulsar la constitució d'una nova força política capaç de servir els seus ideals sobre noves bases.

Per arribar a aquesta conclusió no cal quedar-se en els dolents resultats del passat dia 9 de març. La llei electoral, efectivament, castiga extraordinàriament a IU. Amb un 4% dels vots estam molt lluny de tenir el 4% dels escons del Congrés: el 4% del Congrés serien 14 diputats i nosaltres només en tenim dos; tenim 1 milió de vots i el PP en té 10 milions però si nosaltres tenim 2 diputats, el PP està molt lluny de tenir-ne 20: en té més de 150. Bé, les dades són certament espectaculars però ens enganariem a nosaltres mateixos si penssàssim que el problema és la llei electoral.

Per entendre el que li passa a IU cal reflexionar el que li va passar al PCE el 1982 (quan es va quedar amb 4 diputats), cal reflexionar, sobre tot, perquè Julio Anguita, la nit electoral del 1996, amb un 10,5% dels vots, volia dimitir, i també cal reflexionar sobre el lent retrocés d'IU des del 1996 cap aquí.

Només amb una anàlisi d'ona llarga veurem correctament el paper que ha jugat realment IU i els possibles remeis per als nostres mals. À aquesta anàlisi i a apuntar les decisions més positives que podem adoptar en el futur dedicaré successius posts d'aquest bloc que duran el mateix títol que aquest: refundar IU