Grosske. Bloc (més) personal

Es tan fàcil parlar d'aquest tema que tothom en parla. Però si qualcú vol una anàlisi simplista de la qüestió li recoman que tanqui aquest bloc de manera immediata. Aquest és un post per plantejar matissos, interrogants i  complicacions.

Si qualcú es va barallar a l'anterior legislatura amb en R de Santos vaig ser jo. Les actes del Ple estan plenes de debats encesos i, en qualque ocasió, d'expressions molt gruixades o clarament inconvenients. Crec que això m'autoritza per advertir que aquest senyor ja està fora de la política, que ja no li hem de demanar que dimiteixi de cap càrrec de representació política i que hem d'anar molt alerta a passar del judici polític sobre el què ha passat al judici moral sobre la persona, un terreny molt complicat per abordar-ho sense conèixer en profunditat la persona, la seva història i el seu entorn.

Dit amb altres paraules. hi ha quatre maneres d'abordar la qüestió:

1a.- Estam davant uns FETS importants que esdevenen dins l'àmbit de la política i dels quals s'han d'extreure conclussions polítiques per al passat i per al futur; unes conclussions que no tenen perquè afectar exclussivament al Sr. R. de Santos

2a.- Estam davant uns FETS amb una càrrega simbòlica important des del punt de vista sociològic i ideològic i que poden i han de ser jutjats des del punt de vista moral

3a.- Estam davant una PERSONA que ja no és un personatge públic i que no ha de ser sotmesa a judicis morals sobre la seva persona (sí, en canvi, podem jutjar els seus fets) so pena de caure en el "salsarosisme" més menyspreable

4a.- Per últim, estam davant una PERSONA que pot haver incorregut en un supòsit penal que, com a tal, ha de ser jutjat pels òrgans judicials pertinents.

No sí si l'expressió és exacta però em vé una al cap que diu una cosa com "combate el delito y compadécete del delincuente". Idò ja he dit tot el que havia de dir sobre la 3a i 4a manera d'abordar la qüestió.

Sobre la 1a. Tenim dret a saber i a saber-ho tot. No em referesc als detalls morbosos, naturalment.
La qüestió més important és sens dubta la següent:

- Com una sèrie d'irregularitats tan espectaculars va poder passar els filtres administratius i polítics de l'Ajuntament? . La irregularitat era evident i manifesta. Per tant: En quina instància administrativa o política qualcú va decidir tancar els ulls? That's the question i la resta són qüestions menors que, sens dubta, anirem aclarint amb el temps i més prest que tard.

Sobre la segona qüestió - que va de fets i no de persones - es podria escriure un llibre. La insalubritat dels codis morals repressius s'ha fet una vegada més manifesta. La moral sexual repressiva, com qualsevol altra casta de repressió, és inhumana, és danyina i una font inesgotable de patiment personal i col.lectiu.