Grosske. Bloc (més) personal

El Mundo, la COPE i l'entorn de n'Esperanza Aguirre (l'ala dura del PP, vaja) ha demanat la dimissió den Rajoy. Don Mariano (Maricomplejines, com el va anomenar un dia en Jimenez Losantos) no ha estat "por la labor" i diu que continuarà. A Balears, on el partit no ha participat de la pujada general i ha estat depassat pel PSOE per primera vegada des del 86, la sensació de crisi és encara més clara.

El drama del PP és que l'estratègia de la legislatura anterior "a sangre y fuego" és una estratègia per intentar guanyar a la primera i no és sostenible en el temps. A la vegada. un incendi com el que ells mateixos han atiat no es pot apagar en un dia: una part massa significativa del seu electorat, dels seus militants i dels seus quadres dirigents participa d'un discurs extremista de dificil marxa enrera

Em puc equivocar però jo no esper canvis espectaculars enlloc. El que veurem els propers mesos í durant una bona part de la legislatura són lluites sordes (i a cops no tan sordes) permanents, girs que es materialitzaran en modificacions en els equips de direcció més que en grans teoritzacions i, en definitiva, un ensumar molt l'ambient intern i extern i una certa indefinició no gaire positiva per al partit. La indefinició "gallega" den Rajoy serà una manera conjuntural d'evitar la crisi a curt termini però, a la llarga, serà un llastre per al PP

- Ep tu, i de lo vostro què?. Tant de pontificar sobre els altres i d'IU i del Bloc no dius res

- Que si, que si, demà, demà sens falta