Grosske. Bloc (més) personal

No pensava tornar a escriure en el bloc fins passades les eleccions. El darrer post em semblava un bon resum de la meva visió sobre el que podia passar (i el que havia de passar) el proper dia 9 de març.

L'atemptat d'ETA ho fa impossible. Cal dir qualque cosa quan es carreguen un treballador modest de tres trets per l'esquena en funció d'un suposat projecte d'alliberament nacional (i d'esquerres per més INRI!). Més enllà de qualificatius morals tan repetits com justificats, m'envaeix un infinit menyspreu cap a aquests salvapàtries sense cor i sense cap.

Avui na Marisol plorava per la víctima, per la seva família i perquè, mirau per on, ens havien robat la campanya electoral, el debat democràtic, les mil i una qüestions que ens jugam el dia 9 de març i que estan sobre la taula.

Dia 9 hi haurà molta participació, anirà a votar un gran nombre de gent que farà un vot elemental, sense matissos, de no a la violència i de sí a la democràcia i que, en un 99%, anirà als partits majoritàris. Em sembla bé. Molt millor aquest vot que una abstenció... però em dol per tots aquells que intentam fer de la democràcia qualque cosa més rica, més interessant i més diversa que un partit de pingpong