Administrar


Estadisticas de visitas

R DE SANTOS: CIRER NO POT SEGUIR AMAGANT-SE

grosske | 29 Marš, 2008 09:41

Avui es publica a tota plana que la Fiscalia ha començat a investigar la costrucció irregular del famós "Castell de Bellver" del Parc de Sa Riera

Una factura d'1'4 milions d'euros ha aterrat a l'EMOP on no hi ha ni partida prevista ni es va fer un procediment administrariu així com cal.

Amb l'assumpte de la VISA ja vaig advertir que més d'un havia d'haver optat pel silenci i per tapar la qüestió. Els esdeveniments posteriors em donaren la raó i ara només manca que el jutje ens faci la nòmina exacta dels que varen callar.

Amb el cas del pseudo "Castell" la cosa és encara més flagrant.  Això és una actuació de govern molt complexe, que implica moltes àrees municipals i que sembla impensable que el Sr. Rodrigo de Santos pogués dur a terme amb el desconeixement de la resta de tots els seus companys de govern i de la pròpia batlessa, Catalina Cirer.

Qui repassi en aquest bloc la categoria "Palma. Corrupció urbanística" vaurà que la manca de transparència i les mangarrufes estaven a l'ordre del dia. I això que, aleshores, jo encara no tenia coneixement que es cobraven "mordidas" per a la concessió de llicències.

La Sra. Cirer era la responsable darrera del que passava al seu govern i, com a mínim, ha de demanar disculpes públiques per ser una batlessa que no s'enterava de res. Si encara són majors les seves responsabilitats el temps ens ho dira

REFUNDAR IU (i 3)

grosske | 26 Marš, 2008 14:02

Izquierda Unida ha de fer servir la seva propera Assemblea del mes de juny per canviar la direcció i posar en marxa un procés constituient d'una nova força política que tengui àmbit estatal i que es derivi del pacte federal entre les forces polítiques dels diferents territoris de l'Estat

Una nova força política que ha de tenir els següents trets característics:

S'ha d'inscriure nítidament en làmbit de l'esquerra alternativa i, per tant, ha de ser vocacionalment plural. Els valors, les polítiques i les persones més identificades amb l'esquerra transformadora, el moviment obrer, l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme, la radicalitat democràtica, el republicanisme i el nacionalisme d'esquerres han se ser convocats, han de sentir-se còmodes en aquest procés constituient i han de cohesionar-se entorn a un programa polític comú acceptat de manera democràtica

Ha de ser el fruit d'un pacte federal. Això vol dir, sobirania de les parts per desenvolupar les seves polítiques als seus àmbits territorials i formalització d'òrgans federals (direcció, assemblees, etc.) per definitir i executar les polítiques estatals i europees.

Ha de ser plenament sobirana. La pluralitat interna - que pot estar organitzada o no - mai no pot ser una hipoteca o minvar la sobirania de les assemblees

Ha de funcionar establint mecanismes clars i diferenciadors de democràcia interna i molt lligada als moviments socials

Què això és massa semblant al que és ara IU?. Idò afinem una mica el llàpis 

Aquesta nova força política ha d'estar obsessionada per ser útil a la ciutadania 

Voler ser útils implica refrescar radicalment, el discurs actual d'IU en els continguts i en les formes, cal aferrar-se a la realitat del carrer, acostar el discurs polític a la realitat quotidiana de la gent, tendir un pont entre el món de la política i la realitat del carrer. La ciutadania és malmenada com a consumidora, com a usuària dels serveis públics, com a treballador/a... i darrera la brutícia que menjam, la publicitat invasiva de la televisió, els abusos de les companyies de telecomunicacions , la incapacitat dels serveis públics per garantir el nostre benestar o els abusos que dia a dia es cometen a les empreses estan els interessos de les grans corporacions multinacionals, de les grans corporacions mediàtiques i, en definitiva, els interessos del sistema que deim voler canviar... però parlam molt poc d'aquestes coses concretes, la traslladam molt poc a l'àmbit de la política dominada per la lluita partidista, els temes electorals i abstraccions de diversa índole.

Voler ser útils, voler solucionar els problemes de la gent implica tenir una clara vocació de govern. No hi ha contradicció entre la lluita social i el treball institucional. Ser alternatiu no vol dir políticament irrellevant o marginal

Voler ser útils i voler solucionar els problemes de la gent clarifica molt la política d'aliances. Amb el PSOE o amb qualsevol altre partit hem de saber discrepar i hem de saber acordar, dependrà del tema que es tracti en cada moment... però hem de voler acordar; hem de voler que les coses avancin, que els problemes es sol.lucionin: aquesta, i no la competència partidista, ha de ser la guia per a l'acció. En definitiva, la política d'aliances s'ha de definir per l'acord programàtic i per una anàlisi acurada de la correlació de forces a nivell polític i a nivell social

Per suposat, la renovació del discurs ha de suposar també la renovació de les persones. Cal que a la direcció d'IU s'incorpori gent nova dotada de  credibilitat per dur endavant un discurs i una pràctica políítica renovades 

 

 

REFUNDAR IU (2)

grosske | 24 Marš, 2008 10:22

Tot i tenir un caràcter introductori, el meu post anterior sobre la refundació d'IU enunciava algunes coses essencials que crec necessari destacar:

- La reafirmació en els objectius estratègics d'IU que són, en definitiva, els propis d'una esquerra alternativa no subsumible dins el projecte representat pel Partit Socialista

- La convicció que existeix, objectivament, un espai sociològic i electoral per a aquesta esquerra alternativa

- La convicció que la pluralitat de l'esquerra pot ser un element positiu per a l'avanç global de les polítiques i les idees progressistes.

Dit això, la tesi final del post era que la trajectòria global d'IU durant els seus 22 anys d'existència posava en evidència limitacions importants que exigien un procés de refundació en una nova força política capaç de superar-les.

Si tengués que resumir-la en una sola frase jo diria que IU no ha pogut en cap moment superar el seu caràcter complementari i, per tant, subsidiari, respecte al Partit Socialista. Mai - fins i tot en els seus moments d'enfrontament més aferrissat amb el PSOE (durant el tardofelipisme) - no ha estat capaç d'afirmar-se com una força alternativa, distinta al PSOE, conectada realment amb els ciutadans amb unes senyes d'identitat atractives  i amb una capacitat d'incidència política i electoral més enllà dels avatars polítics i electorals del Partit Socialista.

IU va néixer al socaire del referèndum de l'OTAN del 1986. Va ser la resposta d'un grapat de partits minoritaris encapçalats pel PCE davant l'abandonament per part del PSOE d'un element polític i simbòlic essencial com era la neutralitat i el pacifisme. IU obtengué un 6 i pico per cent a les següents eleccions generals. Al referèndum de l'OTAN seguiren d'altres actuacions dels successius governs González que topaven amb la sensibilitat de l'esquerra: polítiques econòmiques lliberals, enfrontament amb els Sindicats, la corrupció i l'organització d'una banda paramilitar per lluitar contra ETA: els GAL. Varen ser anys d'un enfrontament fortíssim entre IU i el PSOE, l'època on IU situava el PSOE en "la otra orilla" de la política i on es teoritzava el "sorpasso" per fer avançar les polítiques d'esquerra. El 1993, el PSOE va perdre la majoria absoluta i IU assolia un 9 i pico per cent dels vots. La següent legislatura, la darrera den Felipe González, va ser la del pacte amb els nacionalistes i una vertadera agonia per al PSOE. El 1996, el PSOE perdia les eleccions (mantenint un 37,5% dels vots), governava Aznar i IU pujava fins a un... 10,5% dels vots. Aquell vespre Julio Anguita manifestà el seu desig de presentar la seva dimissió.

La dimissió "non nata" de n'Anguita no va ser un "calentón" electoral: va ser el fruit del nostre fracàs per aixecar una alternativa al PSOE des de l'esquerra per fer avançar les polítiques d'esquerra: si IU, en el pitjor moment del PSOE, només avançava un punt i, a més, en un escenari de victòria de la dreta és que IU havia fracassat.

A partir d'aquella data i fins ara, assistim a una progressiva recuperació del PSOE i a una progressiva i paral.lela decadència d'IU que ha culminat en els resultats del passat dia 9 de març. IU torna als resultats del PCE del 1982 amb un factor encara més preocupant: el PSOE que treu IU de la carretera no és el PSOE amb 202 diputats que va posar en Gonzàlez a la Presidència del Govern: és un PSOE que ni tan sols  té la majoria absoluta.

Naturalment, hom pot esperar que un PSOE més escorat a la dreta per les polítiques d'aliances que previsiblement es produiran, un PSOE enfrontat a una situació econòmica de major dificultat i un PSOE que ja no partirà del capital d'il.lusió derivat de la retirada de les tropes d'Irak o les lleis relatives a drets civils serà un PSOE que es desgastarà més ràpidament davant la població i que prendrà mesures impopulars. Algú pot pensar que aquesta nova situació pot ser més propicia als interessos d'IU, que tenim per davant una perspectiva de modest increment electoral... malgrat que, probablement, aquest desgastament del PSOE també suposi el retorn del PP el 2012. Tal volta hi ha qualcú amb ganes i amb moral de jugar aquesta partida. Jo, particularment, no. Jo no vull una IU conjunturalment enfortida de les febleses del PSOE. Vull una IU forta, que connecti amb un segment de la població per mèrits propis i  que sigui capaç d'avançar en moments d'avanç global de l'esquerra i de participar i de ser determinant en l'execució de les polítiques de canvi que s'enderivin d'aquest avanç.

Per això vull que IU es refundi i, si teniu la paciència de llegir-me, vos contaré com a un proper post

Post dels lectors : sobre Carlitos...

grosske | 24 Marš, 2008 09:43

Comentari remes per:

 JM | 21/03/2008, 11:23

 Hola Eberhard:

¿Qué opinas de las últimas declaraciones de de Carlos Delgado?

¿Qué te parece su petición de arrasar con toda la primera lìnea del PP? Si se va la primera línea entra la segunda y gran parte de esa segunda línea está agazapada en la cueva de Calvià contratada como asesores del Ayuntamiento(Rosa Puig y otros ex-altos cargos del Govern...)esperando el inicio de la batalla. La verdad es que el espectáculo puede se para "llogar cadiretes".

REFUNDAR IU (1)

grosske | 22 Marš, 2008 14:39

Es viable Izquierda Unida?, ¿es viable un project polític amb capacitat d'incidència en el conjunt de l'Estat espanyol, amb voluntat de projectar-se cap a Europa i clarament ubicat a l'esquerra del PSOE?

Si algú em formulés aquesta pregunta, jo contestaría: "sí pero no així".

Diría que sí porque l'esquerra social es prou diversa, crítica i autocrítica como para donar peu a una representació política plural  que es faci ressó de sensibilitats distintes, de prioritats diferents i que, a la vegada, interactui de manera dialèctica.

A més diria qie aquesta pluralitat de l'esquerra no només em sembla possible; em sembla necessària des del punt de vista democràtic i funcional des del punt de vista de l'impúls de les polítiques de canvi.

I també diria que "no així" perquè crec que IU, 22 anys després de la seva fundació, ha esgotat un cicle, ha demostrat mancances importants i necessita, per tant, refundar-se o, si es vol dir d'un altra manera, impulsar la constitució d'una nova força política capaç de servir els seus ideals sobre noves bases.

Per arribar a aquesta conclusió no cal quedar-se en els dolents resultats del passat dia 9 de març. La llei electoral, efectivament, castiga extraordinàriament a IU. Amb un 4% dels vots estam molt lluny de tenir el 4% dels escons del Congrés: el 4% del Congrés serien 14 diputats i nosaltres només en tenim dos; tenim 1 milió de vots i el PP en té 10 milions però si nosaltres tenim 2 diputats, el PP està molt lluny de tenir-ne 20: en té més de 150. Bé, les dades són certament espectaculars però ens enganariem a nosaltres mateixos si penssàssim que el problema és la llei electoral.

Per entendre el que li passa a IU cal reflexionar el que li va passar al PCE el 1982 (quan es va quedar amb 4 diputats), cal reflexionar, sobre tot, perquè Julio Anguita, la nit electoral del 1996, amb un 10,5% dels vots, volia dimitir, i també cal reflexionar sobre el lent retrocés d'IU des del 1996 cap aquí.

Només amb una anàlisi d'ona llarga veurem correctament el paper que ha jugat realment IU i els possibles remeis per als nostres mals. À aquesta anàlisi i a apuntar les decisions més positives que podem adoptar en el futur dedicaré successius posts d'aquest bloc que duran el mateix títol que aquest: refundar IU

Post dels lectors : Son Bosc, muy urgente

grosske | 18 Marš, 2008 16:55

Comentari remes per:
Visitante | 11/03/2008, 22:45

por favor, eberhard, dedica una entrada al tema de son bosc, es muy urgente que trascienda a la opinión pública.

te dejo el siguiente pdf : http://www.mallorcaweb.net/salbufera/docs/sonbosc_gob_11mar08.pdf

el ecologismo te lo agradecerá.

saludos.

RODRIGO DE SANTOS I CATALINA CIRER

grosske | 17 Marš, 2008 09:44

Quan es vagi apagant la descripció estorada del QUE, vendrà la pregunta important: QUI I PERQUE VA PERMETRE QUE PASSAS?

En aquesta línia ja anaven, entre d'altres, els articles d'ahir de Matias Valles i Joan Riera i un editorial anterior d'Ultima Hora

Haver tengut de Tinent de Batlia d'Urbanisme durant quatre anys una persona amb problemes amb les drogues, amb una doble vida, necessitat de doblers i poc escrupulós amb el maneig dels doblers públics no resulta gaire tranquil.litzador tenguent en compta que Urbanisme és l'àrea més sensible de qualsevol Ajuntament a xantatges, pressions o invitacions a comportaments irregulars.

La reacció de la Sra. Cirer davant aquest fet ha estat dir que es sentia enganada, que no era la mare del regidor en qüestió i que els mecanismes de control "havien fallat".

No hagués estat de més que la Sra. Cirer s'hagués pres la molèstia de demanar una miqueta de disculpes a la ciutadania per la seva manca d'"ull" a l'hora d'elegir els seus col.laboradors. Sobre tot si tenim en compta que l'altre "home fort" del seu govern ja va haver de dimitir en el primer tram de la legislatura per fer mobbing immobiari (li va tallar l'aigua a unes llogateres) aprofitant-se - deia la sentència - "de la seva condició de President d'EMAYA"

Però allò més qüestionable és que la Sra. Cirer parli de "fallo" en els mecanismes de control com si parlàs d'una avaria en el carburador d'un cotxe. Com ja vaig afirmar al post anterior, ALGU O ALGUNS VAREN TANCAR ELS ULLS davant la malversació de fons del Sr. Rodrigo de Santos.

Tal i com es va produir, la utilització fraudulenta dels fons municipals era fàcilment detectable per a tots aquells que tenien el control administratiu sobre el tema. Per tant, qui va posar en coneixement de qui les irregularitats comeses, fins a on va arribar la informació i qui, finalment, va decidir donar "carpetazo" i tancar els ulls?. Aquestes són les preguntes realment interessants i les que la fiscalia és, ara mateix, la única encarregada d'investigar i de contestar (l'Ajuntament no pot obrir una investigació en paral.lel). Aquestes preguntes són, en definitiva, les que ens donaran l'autèntica dimensió política del cas

RODRIGO DE SANTOS. QUI VA TANCAR ELS ULLS I ALGUNS PROBLEMES METODOLOGICS

grosske | 15 Marš, 2008 10:00

Es tan fàcil parlar d'aquest tema que tothom en parla. Però si qualcú vol una anàlisi simplista de la qüestió li recoman que tanqui aquest bloc de manera immediata. Aquest és un post per plantejar matissos, interrogants i  complicacions.

Si qualcú es va barallar a l'anterior legislatura amb en R de Santos vaig ser jo. Les actes del Ple estan plenes de debats encesos i, en qualque ocasió, d'expressions molt gruixades o clarament inconvenients. Crec que això m'autoritza per advertir que aquest senyor ja està fora de la política, que ja no li hem de demanar que dimiteixi de cap càrrec de representació política i que hem d'anar molt alerta a passar del judici polític sobre el què ha passat al judici moral sobre la persona, un terreny molt complicat per abordar-ho sense conèixer en profunditat la persona, la seva història i el seu entorn.

Dit amb altres paraules. hi ha quatre maneres d'abordar la qüestió:

1a.- Estam davant uns FETS importants que esdevenen dins l'àmbit de la política i dels quals s'han d'extreure conclussions polítiques per al passat i per al futur; unes conclussions que no tenen perquè afectar exclussivament al Sr. R. de Santos

2a.- Estam davant uns FETS amb una càrrega simbòlica important des del punt de vista sociològic i ideològic i que poden i han de ser jutjats des del punt de vista moral

3a.- Estam davant una PERSONA que ja no és un personatge públic i que no ha de ser sotmesa a judicis morals sobre la seva persona (sí, en canvi, podem jutjar els seus fets) so pena de caure en el "salsarosisme" més menyspreable

4a.- Per últim, estam davant una PERSONA que pot haver incorregut en un supòsit penal que, com a tal, ha de ser jutjat pels òrgans judicials pertinents.

No sí si l'expressió és exacta però em vé una al cap que diu una cosa com "combate el delito y compadécete del delincuente". Idò ja he dit tot el que havia de dir sobre la 3a i 4a manera d'abordar la qüestió.

Sobre la 1a. Tenim dret a saber i a saber-ho tot. No em referesc als detalls morbosos, naturalment.
La qüestió més important és sens dubta la següent:

- Com una sèrie d'irregularitats tan espectaculars va poder passar els filtres administratius i polítics de l'Ajuntament? . La irregularitat era evident i manifesta. Per tant: En quina instància administrativa o política qualcú va decidir tancar els ulls? That's the question i la resta són qüestions menors que, sens dubta, anirem aclarint amb el temps i més prest que tard.

Sobre la segona qüestió - que va de fets i no de persones - es podria escriure un llibre. La insalubritat dels codis morals repressius s'ha fet una vegada més manifesta. La moral sexual repressiva, com qualsevol altra casta de repressió, és inhumana, és danyina i una font inesgotable de patiment personal i col.lectiu.

EU-EV DAVANT ELS RESULTATS ELECTORALS DEL 9-M

grosske | 13 Marš, 2008 20:15

Aquí vos deix la valoració dels resultat d'Esquerra Unida-Els Verds a les eleccions del 9-M, que ha estat presentada avui en roda de premsa.

 

La comissió d´enllaç d´EU-EV, reunida ahir dimecres, 12 de març de 2008, per valorar els resultats electorals de la coalició fruit dels comicis del 9-M, ha acordat la següent resolució:

1. Saludam i valoram positivament la victòria de l´esquerra en nombre de vots, tot i que aquesta no s´ha traduït en un repartiment just dels escons, ja que IU-ICV només obtén 2 diputats a pesar d´haver assolit gairebé un milió de vots. Es tracta, doncs, dels diputats més cars de la història de la democràcia.

Constatam que part dels escons obtinguts pel PSOE tenen el seu origen en vots de la bossa de l´esquerra alternativa, fet que Zapatero haurà de tenir en compte a l´hora de governar, ja que existeix un perill objectiu que governi amb els suports de la dreta nacionalista.

A les Illes Balears els vots de l´esquerra també han estat superiors als de la dreta, i evidencien una crisi dels sectors conservadors illencs que ha de ser aprofitada per part de totes aquelles forces i sectors que podem coincidir en l´horitzó d´un canvi social i polític a mig i llarg termini.

2. Els resultats d´IU-ICV i els d´EU-EV aquí no han estat els esperats. Hem subestimat el pes del bipartidisme no sols com a realitat política, sinó també com a fenomen cultural recolzat en els mitjans de comunicació.

L´exemple del “detergent ecològic”

Des d´EU-EV valoram que la maquinària electoral és cada cop més una maquinària de mercat o més ben dit, de supermercat. En aquesta ocasió, la gent ha estat cridada a comprar la marca de detergent que “neteja més blanc”, i hi ha dues grans marques: PP i PSOE. La nostra opció, el “detergent ecològic”, s´ha trobat que:

Primer, el nostre detergent no era a les prestatgeries dels supermercats, només a botigues selectes i alternatives (oportunitat);

Segon, el nostre detergent tampoc no renta més blanc; fa neta la roba, això sí, però a més a més és fet de components naturals, no contamina, ajuda a protegir el planeta i les persones, perquè l´ha produït una cooperativa de dones en situació d´exclusió (...). Tot això és difícil d´explicar en un context de polarització de cara als consumidors/res (missatge), i de projecció cada cop més publicitària i mercantil dels partits polítics a l´ús (format).

Tercer, la nostra xarxa de consumidors i consumidores, actius i potencials, és feble i volàtil, molt susceptible de ser convençuda per altres opcions més fàcils d´aconseguir (organització).

3. En qualsevol cas, els votants i les votants no han triat la nostra opció, i això fa necessari impulsar un debat el més ample possible, més enllà de la pròpia militància, no sols per analitzar allò que ha passat i perquè, sinó sobretot què s´ha de fer a partir d´ara. Seguint l´exemple exposat, es tracta de fer allò necessari tant per ser presents a les prestatgeries dels supermercats, com per canviar les consciències de la gent i que aquesta consumeixi de manera responsable.

En aquest sentit, constatam la necessitat i la voluntat de reconstruir l´esquerra alternativa i verda, amb una clara voluntat d´apertura del projecte que ens agradaria que trascendís arreu de l´estat en els mateixos termes, i per això ens comprometem a seguir treballant amb esforç renovat per tal d´assolir aquest objectiu.

4. La nostra campanya ha estat austera però positiva, alternativa i innovadora, i ha reforçat l´actiu de la militància i l´entorn d´EU-EV. Els candidats i candidates han fet una gran feina i han permès visibilitzar un missatge alternatiu i necessari que es trobarà a faltar en el parlament espanyol aquesta legislatura, i han oferit una imatge i unes maneres de fer diferents i fresques que l´esquerra necessita.

5. Pel que fa a la política d´aliances, des d´EU-EV conservam el sentit comú i ens reiteram en la nostra aposta unitària des d´una òptica d´esquerres, ecologista i sobiranista. Serem fidels i exigents pel que fa al compliment dels compromisos adquirits, tant pel que fa al Bloc per Mallorca com el pacte de governabilitat a les diferents institucions de les Illes.

EG08 (3) EL FUTUR DEL PP

grosske | 12 Marš, 2008 06:39

El Mundo, la COPE i l'entorn de n'Esperanza Aguirre (l'ala dura del PP, vaja) ha demanat la dimissió den Rajoy. Don Mariano (Maricomplejines, com el va anomenar un dia en Jimenez Losantos) no ha estat "por la labor" i diu que continuarà. A Balears, on el partit no ha participat de la pujada general i ha estat depassat pel PSOE per primera vegada des del 86, la sensació de crisi és encara més clara.

El drama del PP és que l'estratègia de la legislatura anterior "a sangre y fuego" és una estratègia per intentar guanyar a la primera i no és sostenible en el temps. A la vegada. un incendi com el que ells mateixos han atiat no es pot apagar en un dia: una part massa significativa del seu electorat, dels seus militants i dels seus quadres dirigents participa d'un discurs extremista de dificil marxa enrera

Em puc equivocar però jo no esper canvis espectaculars enlloc. El que veurem els propers mesos í durant una bona part de la legislatura són lluites sordes (i a cops no tan sordes) permanents, girs que es materialitzaran en modificacions en els equips de direcció més que en grans teoritzacions i, en definitiva, un ensumar molt l'ambient intern i extern i una certa indefinició no gaire positiva per al partit. La indefinició "gallega" den Rajoy serà una manera conjuntural d'evitar la crisi a curt termini però, a la llarga, serà un llastre per al PP

- Ep tu, i de lo vostro què?. Tant de pontificar sobre els altres i d'IU i del Bloc no dius res

- Que si, que si, demà, demà sens falta

E08 (2): 15 GRAUS A ESTRIBOR

grosske | 11 Marš, 2008 06:15

1er pronòstic: Com en la legislatura 2003-2006 (la darrera d'en Felipe González) el PSOE té diferents opcions per fer majories al Congrés. Pot fer-ho amb CiU, amb PNB (només li faltaria un vot) o amb grups petits situats a la seva esquerra (IU-ICV, BNG i ERC, per exemple) i encara té qualque "joc" amb Coalició Canària, Nafarroa Bai o Progrés i Democràcia. Jugarà a tot , no voldrà casar-se fèrreament amb ningú i, si el PP es deixa, també intentarà grans consensos "d'Estat" amb aquest partit... però l'opció més fàcil seran els nacionalismes conservadors així que calcul una legislatura de "centrament" del PSOE i de gir suau cap a la dreta: 15 graus a estribor.

2on pronòstic: En més d'una ocasió al llarg de la legislatura molts militants del vot útil es lamentaran de veure com molts de projectes quedaran desvirtuats en el "pasapurés" d'aquest gir cap al centre. Allò que va advertir EU-EV durant la campanya per activa i per passiva serà una realitat tangible i quantificable.

... i una recomanació: no es tracta de passar-se el dia bombardejant el PSOE per les seves presumptes incoherències. Si EU-EV (i IU-ICV) no han tengut millors resultats és, també,  perquè no han sabut generar prou confiança. Aquesta ha de ser per a nosaltres, per tant, la legislatura de la proposta, de la critica permanent però mesurada, de l'adquisició de credibilitat i de la generació de confiança

 

E08 (1): M'ENCANTEN LES ELECCIONS

grosske | 10 Marš, 2008 07:27

M'encanten les eleccions perquè són l'expressió viva del parer de la gent; elles ens parlen dels vents conjunturals que bufen a la jornada electoral però també dels moviments telúrics, de les opcions de fons que s'instal.len al sí de la societat, Cada vot i cada abstenció duu rera sí una història i un raonament divers que, no obstant això, hem de fer el complicat exercici d'interpertrar i agrupar en forma de signes identificables.

Les valoracions que fem els partits després de les eleccions solen ser tan simples com interessades. Però això és el meu bloc, el meu espai de reflexió personal i aquí abocaré, per a qui pugui interessar, les meves reflexions sobre el que va succeïr ahir. Avui és dilluns, encara  són les 8 del matí, em falten moltes dades, moltes claus, em falta sentir moltes opinions... però, poc a poc, en posts que començaran amb un E08 (2), E08 (3), etc. aniré abocant les meves reflexions

Dilluns, 10 de març, primera hora del matí:

1.-  Participació alta, molt alta, gairebé la mateixa que el 2004. N'estic content. Es el fruit de la crispació política alimentada des del PP i de la tensió generada pel darrer atemptat d'ETA... però està molt bé que aquests elements negatius es metabolitzin en energia democràtica cap a les urnes. Podria ser diferent, podria ser que la crispació generàs desencís, apatia, abstenció... la nostra democr¡acia encara és jove i té esperança

2.- Victòria del Partit Socialista i govern progressista en els propers quatre anys. També n'estic content i molt  (quin luxe haver arribat a aquestes eleccions sense por real a un retorn de la dreta al govern de l'Estat!).L'estratègia del PP de convertir el 2004 en un parèntesi només atribuible a l'efecte de l'atemptat de l'11-M s'ha esbucat i, a Balears, els resultats són realment espectaculars: feia 21 anys que el PSOE no treia més vots que el PP a unes Generals. Però...

3.- ... Però el PP perd`pujant en vots i en escons respecte al 2004. Es el que en Felipe González anomenaria  una "derrota dulce". Això obre moltes possibilitats: des d'un canvi de línia al sí del PP fins a un intent de mantenir-la fort i no et moguis esperant que la crisi econòmica o la inestabilitat política els acabi obrint, tard o d'hora, les portes de la Moncloa. Cal constatar, en tot cas, que el PP a Balears no participa de la pujada general: el seu estancament és simptoma d'una crisi de confiança, d'una desmoralització per la derrota de l'any passat i d'una manca de lideratge que li costarà redreçar

4.- La pujada de PSOE i PP al conjunt de l'Estat dibuixa l'escenari més bipartidiste de la història. Passam del bipartidisme imperfecte al bipartidisme gairebé perfecte. Com a conseqüència, mai els nacionalistes i l'esquerra del PSOE havien tengut tan poca representació al Congrés

5.- La tercera força política de l'Estat, amb gairebé un milió de vots és el tàndem IU-ICV. Passa del 5% al 4% però perd més del 50% dels Diputats. Els nostres dos diputats ja no tenen darrera 270.000 vots com a la passada legislatura: ara en tenen gairebé 500.0000 vots!!...  res a veure amb els 60.000 vots que li costa al PSOE o al PP cada diputat. Llamazares ha anunciat que no seguirà com a Coordinador General i s'acosta una Assemblea General tormentosa. A Balears, EU-EV es sitúa, amb el 3%, en línia amb els resultats trets pels seus referents estatals durant la campanya

6.- Quant els nacionalistes, la tendència a la baixa s'ha repartit de manera desigual: des de la desaparició institucional de la Xunta Aragonesista o Eusko Alkartasuna fins al manteniment de CiU (amb un escói més) passant per la devallada espectacular d'ERC o les més moderades de PNB o Coalició Canària). A Balears, Unitat té uns resultats molt magres només contradits per "scores" interessants a algúns pobles de Mallorca.

I perquè ha passat tot això? i ara què ha de passar?, què passa amb Unitat?, què passa amb EU-EV?, què passa amb IU federal?... ah! això ja serà demà, tal volta, també, de bon matí 

ETA

grosske | 07 Marš, 2008 21:20

No pensava tornar a escriure en el bloc fins passades les eleccions. El darrer post em semblava un bon resum de la meva visió sobre el que podia passar (i el que havia de passar) el proper dia 9 de març.

L'atemptat d'ETA ho fa impossible. Cal dir qualque cosa quan es carreguen un treballador modest de tres trets per l'esquena en funció d'un suposat projecte d'alliberament nacional (i d'esquerres per més INRI!). Més enllà de qualificatius morals tan repetits com justificats, m'envaeix un infinit menyspreu cap a aquests salvapàtries sense cor i sense cap.

Avui na Marisol plorava per la víctima, per la seva família i perquè, mirau per on, ens havien robat la campanya electoral, el debat democràtic, les mil i una qüestions que ens jugam el dia 9 de març i que estan sobre la taula.

Dia 9 hi haurà molta participació, anirà a votar un gran nombre de gent que farà un vot elemental, sense matissos, de no a la violència i de sí a la democràcia i que, en un 99%, anirà als partits majoritàris. Em sembla bé. Molt millor aquest vot que una abstenció... però em dol per tots aquells que intentam fer de la democràcia qualque cosa més rica, més interessant i més diversa que un partit de pingpong

A UN VOTANT D'ESQUERRES (ALS ALTRES NO)

grosske | 04 Marš, 2008 07:48

Rajoy no té cap possibilitat de guanyar les properes eleccions generals. El debat d'ahir (ho diuen totes les enquestes sense excepció) va ser una pallissa i totes les enquestes d'intenció de vot, de valoració de líders, sobre l'anterior debat, etc. donen sempre a ZP com a guanyador. Els resultats del 9-M seran espectaculars i segurament faran entrar en crisis el trio Rajoy/Acebes/Zaplana... i tu i jo, naturalment, estam supercontents que això sigui així.

Aclarit que ZP governarà després del 9 de març, ara la única qüestió important és saber com governarà.

A mi em preocupen molt dos escenaris: el d'un PSOE amb majoria absoluta i el d'un PSOE governant amb el suport de CiU, de Coalició Canària o d'un altra força per l'estil. Amb cap d'aquestes fòrmules veurem avanços significatius allà on el PSOE més ha assumit els valors i la lògica de la dreta. Amb aquests escenaris mai no es reivindicarà l'IRPF com a instrument per redistribuir les rendes, mai no s'aprovaran normes potents que ens defensin dels abusos dels bancs i de les grans multinacionals de la informàtica o les telecomunicacions, mai no passarem dels "cheques-regalo"  a un potenciament real dels serveis públics, mai no intervendrem de veritat en el mercat de l'habitatge com està fent IU a Euskadi, mai no trepitjarem els calls dels grans sectors econòmics amb normatives rigoroses de caire mediambiental i territorial, mai no avançarem de manera decidida cap a un estat federal seriós i que funcioni i mai, evidentment, treurem  les tropes d'Afganistan ni defensarem correctament el poble saharaui

Sé que la malaurada llei electoral que patim ha fet que, en qualque moment, hagis flirtejat amb el vot útil i hagis pensat que allò més intel.ligent era distint d'allò que et demanaven els teus sentiments. Ara ja no és el cas.

Els votants d'esquerres arribam a la recta final de la campanya amb el cor i el cap perfectament coordinats. Qui vulgui més del mateix o, fins i tot, vulgui un PSOE més "centrat" que no ho dubti, que voti al Partit Socialista. Qui vulgui ancrar el PSOE a l'esquerra i impulsar noves polítiques socials i mediambientals que voti EU-EV. Així de senzill.

I, com diria qualcú, moltes gràcies... i bona sort

EL PSOE CERCA LA MAJORIA ABSOLUTA

grosske | 02 Marš, 2008 18:17

El Pais d'avui publica una enquesta que diu el que la direcció socialista sap fa molt de temps: la victòria està assegurada i l'objectiu és la majoria absoluta.

A cap enquesta, a cap, Rajoy surt millor valorat que ZP i a cap enquesta, a cap, els electors pronostiquen que Rajoy serà el guanyador. A cap enquesta, tampoc, Rajoy sorti com a guanyador al debat televisiu de la setmana passada.

Els socialistes són prudents perquè han de mantenir el seu electorat mobilitzat. Tenen raó i fan bé. Des d'EU-EV fem el discurs que és imprescindible posar-li al PSOE ancratges a la seva esquerra, que un panorama polític bipartidista sense IU-ICV (com a les Balears sense EU-EV) centraria definitivament la política i frustraria les possibilitats reals de canvi. També tenim raó i fem bé en dir-ho

SUBIDON D'EU-EV

grosske | 01 Marš, 2008 17:13

L'acte amb en Gaspar Llamazares ha estat un èxit sense pal.liatius. No ho dic per una qüestió quantitativa (malgrat qur el local estava absolutament petat i, de fet, hi ha hagut gent que ha hagut de pujar a l'escenari o seguir l'acte des del vestíbul): ho dic pel clima que s'hi respirava.

Marisol Ramírem ha posat literalment d'empeus l'auditori i fins i tot Gaspar Llamazares - tan asturià ell - ha aprofitat l'inalàmbric per abandonar el faristol, acostar-se al prosceni, acotar-se! - sí, sí, acotar-se! -i  així, com qui fa una confidència al públic que no hagi de sentir ningú, desgranar compromisos amb saharauis, immigrants i palestins, amb la pau, la democràcia i la sostenibilitat. Els periodistes de la caravana que el segueix arreu de l'Estat no s'ho podien creure

El públic, naturalment, també ha flipat en colors. Magnífic això de presentar-se a les eleccions des de la reafirmació en les pròpies idees, el coratge i la claredat. Aquesta esquerra útil, valenta i verda no és només necessària: és imprescindible

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS