Grosske. Bloc (més) personal

Hi ha importants sectors polítics, econòmics i mediàtics que treballen activament perquè la presència de l'esquerra alternativa i del nacionalisme d'esquerres al govern de les principals institucions de les Illes Balears sigui un episodi efímer.

Qui pensa que és normal veure governar a les Balears a Esquerra Unida, Els Verds o el PSM o és molt jove o està a la lluna

Aquesta situació és una "anomalia" - que només es dòna a unes poques comunitats autònomes de l'Estat - i que irrita a tots aquells que consideren que la política no ha de ser altra cosa que una mansa administració dels recursos públics que, en cap cas, ha de qüestionar la capacitat de fer negoci i d'adquirir influència de tots aquells que, històricament, han fet negoci i han adquirit influència. 

Molts d'aquests aposten clarament pel PP per a ser l'administrador únic d'aquesta situació idíl.lica. D'altres, més subtils, preveuen una situació d'alternància PP / PSOE però amb dos condicionaments: assegurar-se que el PSOE no tengui hipoteques a la seva esquerra i propiciar una frontissa còmplice que, en qualsevol cas, impedís les possibles alegries d'un PSOE governant en solitari.

A aquesta jugada aposten algúns sectors del propi PSOE (no la majoria), algúns mitjans de comunicació, sectors empresarials i, per suposat, els voluntaris per ocupar aquesta posició de frontissa que veuen aquesta fòrmula com una d'aquelles tòmboles on "siempre toca".

En un context en que el PSOE ha anat avançant des del 1995 amb pas lent però segur, el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi   - amb totes les dificultats i tots els costs  que varen suposar per als seus integrants - suposaren reagrupar forces i obtenir un resultat realment espectacular: enviar en Matas a Washington i dur l'esquerra alternativa i el nacionalisme progressista, una vegada més, al govern de les nostres institucions

L'anunciada coalició nacionalista va en el sentit absolutament contrari i és el major triomf aconseguit fins ara per aquells que volen organitzar el nostre espectre polític de tal manera que qualque cosa pugui canviar perquè res no canvii mai, és a dir, d'aquells que entenen la coalició com una gran operació de reforçament d'una UM que, fins a la gestació d'aquesta coalició, no passava precisament per un dels seus millors moments

Malauradament, i per molt que en Sampol encapçali la candidatura, aquesta coalició no és l'afirmació de l'hegemonia del PSM en l'àmbit nacionalista. Aquesta coalició és un llit que UM, Entesa i ERC li han preparat al PSM per robar-li la cartera. En paraules d'en Miquel Payeras al Balears d'avui mateix: ...També a UM, on alguns dirigents es riuen i fan befa de la coalició, perquè evidentment no hi creuen. Per ells és pura tàctica per engrunar el PSM...

UM  sap que els seus electors no votaran la coalició i saben, també, que aquesta coalició no treurà cap diputat. Però això no té importància. Allò més important és que aquesta coalició sigui l'escenari propici per aficar Entesa dins UM i per arrossegar, de pas, algunes agrupacions del PSM. A partir d'aquí, el que faci el PSM posteriorment és una incògnita i, a més, no té gaire importància: tant si va a les autonòmiques amb UM com si torna a la política de Bloc com si va tot sòl, l'objectiu ja s'haurà aconseguit: dividir i afeblir l'esquerra i potenciar una frontissa prou potent com per barrar el pas a qualsevol política de canvi de model estratègic a la nostra comunitat