Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas
grosske | 06 Gener, 2008 17:39
Avui hem fet pública la declaració d'Esquerra Unida i Els Verds davant les properes eleccions generals. Vos la reproduesc tal qual a continuació.
Abans, dues notes sobre coses relacionades amb el tema i que surten avui a la premsa.
La primera és un article den Barceló molt assenyat i equilibrat i on, a més, posa l'èmfasi en la impossibilitat de donar suport a Rajoy a la propera votació d'investidura. La contradicció amb UM - que té gravat a foc el seu paper de frontissa - és evident però jo crec que no basta amb no votar a Rajoy (que ja seria de suïcidi), el que cal és propiciar ACTIVAMENT un govern progressista a l'Estat, la qual cosa descarta una abstenció mirant "al tendido".
La segona fa referència a un argument sorprenent que s'ha obert camí entre els partidaris del Front Nacionalista i que també ha fet seu qualque periodista: si es governa amb UM, perquè no s'ha d'anar amb UM a les generals?. Com molt bé contesta avui a una entrevista que li fan Antoni Noguera, dels joves del PSM, la resposta és ben senzilla: perquè no és el mateix cogovernar que presentar-se conjuntament a les eleccions i perquè no són el mateix l'àmbit municipal i autonòmic que l'Estatal. O qualcú reclama que UM i el PSOE vagin junts a les generals pel fet de governar plegats a les Balears?, o qualcú reclama que EU-EV i UM, per exemple, vagin junts a les properes autonòmiques? o qualcú reclama que el PSOE i el Bloc vagin junts a les generals "perquè cogovernen" a l'àmbit autonòmic?. Això són el que diuen arguments interessats.
I ara aquí teniu el text d'EU i EV molt en la tradició "bloquera"
ESQUERRA UNIDA I ELS VERDS DAVANT LES ELECCIONS GENERALS DE MARÇ DEL 2008
Davant la celebració de les Eleccions Generals el proper mes de març, Esquerra Unida de les Illes Balears i Els Verds de Mallorca manifesten:
1.- Que les properes eleccions generals són d'una extraordinària importància per tal d'assolir els següents objectius:
§ Redefinir la relació de les Illes Balears amb l'Estat en termes de millora de l'autogovern i millora del nostre sistema de finançament amb l´establiment d'un concert econòmic solidari. Reconeixement ple dels nostres drets lingüístics i culturals.
§ Avançar decisivament en la igualtat d'oportunitats, la qualitat dels serveis públics, els sistemes de protecció social, l'accés a un habitatge disgne i l'accés a treballs estables i ben remunerats
§ Impulsar l'economia sobre la base de la recerca i el desenvolupament i tenint sempre com a objectiu avançar en la lluita contra el canvi climàtic, en la protecció del nostre territori i la qualitat del medi ambient
§ Avançar en la democratització de l'Estat, en el reforçament del poder municipal, en la lluita contra la corrupció, en el reconeixement dels drets cívics, la tolerància i el respecte a les minories
§ Avançar decisivament en el reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat, l'autogovern dels pobles i nacions que el conformen i la seva capacitat per finançar de manera suficient i solidària les seves polítiques
§ Col.locar l´Estat en una posició d'avantguarda pel que fa a la cooperació internacional i la salvaguarda de la pau en el marc d'una Unió Europea amb un contingut més social i unes institucions molt més democràtiques.
2.- Que és la seva voluntat presentar als ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears una oferta electoral que defensi aquests objectius amb claredat i fermesa
3.- Que aquesta opció la volem presentar amb altres opcions polítiques de manera coherent amb el que han significat experiències com Progressistes per les Illes Balears o el Bloc per Mallorca.
4.- Que, des del punt de vista programàtic, l'oferta que volem presentar als electors i electores de les Illes Balears es basa en els següents eixos:
o Reduir la precarietat laboral i reconeixement dels drets dels treballadors fitxes discontinus.o Revalorització d'allò públic en matèria d'educació, sanitat, prestacions socials, etc.
5.- Que l'assoliment d'aquests objectius requerirà, tant al Congrés com al Senat, l'establiment de relacions polítiques obertes a d'altres grups que els comparteixin i, de manera preferent, amb Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya-Verds, Bloc Nacionalista Galleg, Esquerra Republicana, Xunta Aragonesista, Nafarroa Bai i d'altres similars.
6.- Que, de cara a la investidura, volen col.laborar activament en la constitució d'un govern d'esquerres a l'Estat espanyol
7.- I que, per a la confecció de les llistes, un acord hauria de passar per:
a) Respectar la representativitat real de les forces en presència derivada dels resultats electorals a les darreres eleccions generals
b) Repectar la realitat pluriinsular
c) Aplicar un criteri de paritat de gènere
grosske | 05 Gener, 2008 20:15
MUNICIPALISMO Y CIUDADANIA
Es un hecho cierto que la aparición y el desarrollo de las Asociaciones de Vecinos ( AA.VV. ) en el Estado español, especialmente en Catalunya, fueron un elemento sustancial de lucha por las libertades. la recuperación de la democrácia y de reivindicación vecinal ante la degradación de los barrios y corruptelas municipales. Las AA.VV, mantuvieron, sin duda, una acción decidida y organizada digna hoy, de mayor consideración y, por supuesto, de reflexión sobre su importancia actúal y futura. Las mismas agrupaban gentes diversas siempre de talante democrático e interclasista y, conjuntamente con el movimiento sindical, fueron,efectivamente, un factor decisivo en la consecución de la democrácia y en el concepto movilizador como clave reivindicativa. Tuvieron, también, la singularidad de recuperar culturas y de tradiciones en las barriadas que habian estado, por motivos diversos, olvidadas o ignoradas. Incluso en no pocas ocasiones, ejercieron actividades propias de los consistorios como podría ser obras menores de reparación en zonas de las barriadas cómo denuncia de su degradación.
CORRUPTELAS MUNICIPALES
Pero donde si centraron sus tareas más elocuentes de acción fueron en la toma de conciencia de los habitantes de los barrios ante un sistema municipal despótico, clasista y generador constante de todo tipo de prebendas; es decir, la corrupción más absoluta, el amiguismo y, por su procedencia, el depotismo propio de la dictadura, un "funcionariado político-municipal" que completaba la trilogía franquista, expresado en alcaldes y concejales vasallos del régimen. La coordinación de las barriadas, fueron sin duda, otro acierto más para tener una visión global de la ciudad así como de unificación de luchas concretas, extendiendo más la acción organizada de la ciudadanía. Es cierto que en determinadas localidades hubo alcaldes y concejales que, pese a la dictadura, dieron muestras de talente democrático y de buen hacer, de cercanía y contacto con sus convecinos. Era pués, el sistema, no esas personas que dieron muestras ciertas de buena voluntad hacia su entorno; no obstante nada se podía hacer contra los enclaves industriales o de desarrollismo exacerbado que empezaban a marcar toda una época de dinero facil, ovbiando contaminaciones y destrucción medio ambiental y, en Baleares, al calor del turismo, instalaciones inarmónicas destruyendo, si era preciso, naturaleza.
LAS AA.VV. Y LA DEMOCRACIA
La dialéctica AA.VV. ayuntamientos a la entrada de las libertades tuvo cierta armonía que, sin duda, contribuyó a elevar la conciencia de alcaldes y concejales y rebajar algunas actitudes manifiestamente presidencialistas - inclusive en aquellos municipios gobernados por la izquierda -. Fueron los primeros años donde, a pesar de presupuestos infinitamente inferiores a los actuáles - España no había accedido a la Comunidad Europea y por lo tanto no existían fondos de inversión. - se logró reformar y recuperar, notablemente, barrios y obtener servicios hasta entonces inimaginables. Existió también si quiera timidamente, cierta presencia en comisiones y plenos municipales de reprentantes de las AAVV, de consumidores, patronales y sindicatos. Ciertamente y como no podía ser de otra manera, sin carácter decisorio, pero sí en no pocas ocasiones aportando sus experiencias , pegadas a la realidad del entorno.
FALTA DE DEBATE Y ORIENTACION
Pero la actividad de la militancia partidista en las AAVV se vió pronto afectada por no resolverse la contradicción lógica, gobierno municipal y reivindicación ciudadana. Además el factor proteccionista de los ayuntamientos hacia las AAVV, dándoles ciertas prebendas y espacios organizativos, cuajaron en los ánimos de los activistas. No se trataban de prebendas corruptas, ciertamente, pero si de determinados " roles " que frenaron una actividad realmente necesaria, crítica y movilizadora. Desde la distancia parece evidente que debería de haberse abierto un debate sincero y amplio donde se armonizaran la representación del voto con la de las juntas vecinales. Existió, sin duda y también, ciertos intentos de dirigentimo de las AAVV de por los partidos políticos que crispaban debates y reuniones debido a esa concepción rechazable de pretender imponer criterios y de no entender, por tanto, las diversas sensibilidades.
LOGROS
Esa ausencia de marco, ha ido, cada vez más, instalándose en las barriadas, hoy, salvo excepciones ( Sacar de la Real, Zona Bellver, Gomila, S´Indioteria, Pol. de Llevant, Parc de les Estacions, etc. ) apenas existe actividad y, en consecuencia, el municipalismo se centra en las instalaciones municipales, ferias y festejos y poco más. Cabe destacar el gran trabajo realizado,en su día, por la AAVV del Puig de Sant Pere, extraodinario meritaje de preservar el barrio con las carácteristicas culturales de una arquitectura ligada a la mar. Muchas fueron las personas que se distinguieron en la constante lucha y propuestas de ese barrio, destacaremos, entre otras, la labor llevada a cabo por Joana Roca. Cierto es que la rehabilitación fué notablemente más cara, pero esta, se hizo con todo rigor y trato democrático y social a sus habitantes; todo un ejemplo, sin duda. De igual manera la actividad de Rosa Bueno en la lucha vecinal es, sin duda, notable, su labor en la coordinación de las barridas, como presidenta de las AA.VV. contribuyó a dotar a estas de mayor presencia, no sólo en los barrios, también en plenos municipales y en comisiones.
RECUPERACIÓN -REELANZAMIENTO
Dar un giro, sosegado pero decidido, para que, de nuevo, las Asociaciones de Vecinos, sean el motor de la ciudadanía reivindicativa y de control democrático de los ayuntamientos, no es sólo necesario si no urgente si queremos avanzar hacia una sociedad solidaria y participativa. Ello, ciertamente, entendido en la perspectiva de una sociedad articulada y, por ello, participativa. Y en este sentido habría que subrayar para quienes creén que, por si mismo, el voto es la única expresión de la democrácia; ya que esta - en mí opinión -quedaría sesgada sin colectivos que ejercieran esa labor de consciencia de los vecinos; no se trata, en absoluto, de gobiernos municipales paralelos, como algunos teóricos o dogmáticos preteden aseverar, si no que cada cual, tiene un marco perfectamente definido. Así mismo sería un factor decisivo en el control de posibles maniobras de corruptelas.
MÁS INTENTOS DE DOMINIO
Pero sería absurdo e incosciente no significar un hecho cierto; y es como la derecha y centro derecha, han ido creando una red en pueblos y barrios bajo un supuesto paraguas de ocio y de las personas mayores con objetivos manifiestos de obtener votos. "El canapé y el vinito dulce ", el baile y el bingo.., les sirve para procurar controlar a un sector de la población nada desdeñable. Esa red se viene ampliando de cada vez más y, además de ser un freno para las reivindicaciones y organización vecinal, responde a una falsa concepción - interesada - de la democrácia municipal : " la del amiguismo y las sutiles aportaciones con intencionalidad eléctoral" con dineros públicos.
Han copiado, es cierto, ciertos hábitos de la izquierda en el sentido de estar " pegados al terreno " y, aún más allá, frenar con instalaciones y priorizando las inversiones en aquellas zonas que les suelen ser más favorables y hacer un entrismo hipócrita pero para algunos convincente. La izquierda en su conjunto debe de considerar la virtualidad de este cambio de orientación participativa, si no quiere sucumbir a sus propias carencias. He tratado de realizar, escuetamente, una reflexión, apenas esperanzada, para que sea atendida por las fuerzas de la izquierda y de progreso en Baleares y se obre en consecuencia. ¡¡Ciertamente lo dudo mucho!!Paco García
Noviembre 2007
grosske | 05 Gener, 2008 01:18
Alguns comentartistes em plantejen temes ben interessants: imposts municipals, les festes de Sant Sebastià, la gestió del conservatori, el moviment veïnal... convertiré en posts els seus comentaris ben aviat.
Avui he fet la meva aportació a un document que treurem EU i EV sobre les eleccions generals: programa, discurs, criteris de relació amb altres forces de l'Estat, posició davant la investidura... Esper que ho tenguem llest el dilluns. Em sembla una manera coherent i sèria d'acostar-se al problema que contrasta positivament amb les sopes de sigles que ocupen la major part de la informació dels diaris.
Les notícies, avui matí, m'han posat de mal humor: cinc treballadors morts a l'Estat espanyol en el dia d'ahir. un infant maltractat a Son Dureta, increment espectacular dels embarassos no desitjats (un 10% en un any)...
S'ha de fer qualque cosa amb el tema dels infants maltractats...i dels vells maltractats. Ens hem de posar totes les institucions fins que hi hagi la mateixa sensibilitat que existeix actualment amb la violència de gènere.
Quant als accidents laborals, he llegit avui als diaris que els sindicats estan preocupats per la darrera redacció del Pla de Xoc que elabora la Conselleria de Treball. No sé de què van aquestes diferències però, com a ex-Conseller de Treball, vull fer-li arribar un missatge públic a la meva amiga Margarita Nájera: canya amb aquest tema i sense pors. Els discurs d'algunes organitzacions empresarials en el sentit que més informació i menys repressiói és infumable. Aquí, com en el cas de la sinistralitat a les carreteres, només és efectiu crear un clima de què les coses es prenen seriosament i que les infraccions seran castigades. Tota la resta són vuit i nous i cartes que no lliguen.
Bona nit. Veig que és tardíssim (és que han vengut uns amics a sopar)
grosske | 03 Gener, 2008 21:40
Ahir vaig sopar amb un nebod meu que es diu Carlos Tasada i em va dir que tenia el bloc molt abandonat. Té raó. Es complicat compatibilitzar-ho amb la voràgine de la feina institucional, amb el fet de no tenir gairebé temps de llegir els diaris.
I el cas és que tenc coses que contar, com per exemple:
Que m'ha encantat la devallada dels accidents de trànsit el 2007. A la categoria Estat d'aquest bloc veureu més d'un post dedicat al tema on es demanava mà dura com l'únic remei efectiu. S'ha començat a fer i ha donat resultats. Perquè no es dormin faré dos suggeriments més: obligar els fabricants de cotxes a posar limitadors no opcionals que no permetin marxar a més de 140 km/h. Els fabricants d'automòbils montaran en còlera però cal fer-ho. Tampoc no estaria malament visualitzar els punts negres a les carreteres. Els gestors de les carreteres s'emprenyaran però cal fer-ho. I com això moltes altres coses (per cert, tenc un comentari no publicat que em demana una trucada per parlar de la protecció de les mitjanes de les autopistes; que no es preocupin, els cridaré)
Que em sembla per meditar la bronca amb els Bisbes. Crec que el PSOE s'ha equivocat en manifestar tanta indignació: és donar-lis massa importància. L'Esglèsia té dret a dir el que vulgui i, en moltes coses, està totalment divorciada de la societat actual, però és el seu problema. La pregunta interessant és si el PP està disposat a dur les propostes del Bisbes al Congrés. També ha estat ocurrent en Llamazares quan ha dit que "cría obispos y te sacarán los ojos". El govern ZP, per evitar lios, ha perllongat (amb correccions) el tracte de favor a l'Esglèsia Catòlica i , tanmateix, per res.
Que avui matí he presentat la Colcada dels Reis. Vos semblarà un doi però he estat content de poder explicar que ja no hi haurà infants al balcó de Cort (el mètode de selecció el vos podeu imaginar) que tots els infants seran iguals, i que també els infants celíacs seran iguals als altres perquè els caramels no tendran gluten i que les properes edicions seran més vistoses perquè segurament canviarem el trajecte i, vaja, petites coses que m'encanta poder fer.
I que parlant de canvis, encara estic al.lucinat per les protestes del PP pels petitíssims canvis de la Festa de l'Estandard. No sé que faran l'any qui vé perquè llavors sí que n'hi haurà de canvis, canvis a millor, canvis per donar-li vistositat a la festa, per recuperar una tradició rica i molt interessant des del pùnt de vista històric. No sé si continuarà l'ofrena al Rei en Jaume però, en tot cas, esper que quedi clar que aquest acte no forma part del corpus tradicional de la festa que és un invent de fa uns pocs anys i que, a més, a algúns (com jo) els sembla un invent ranci i més que discutible des de molts de punts de vista
I... però no. Ni com a Dietari es pot consentir un post tan llarg. Bona nit
El bloc em demana una ressenya biogràfica en aquesta nova secció. Em sembla una tasca impossible: si intent ressenyar moltes coses em surt un rollo espantós i s'intent resumir massa em surten coses semblants a epitafis. Per això només et diré que tenc una biografia interessantíssima, com tu i com tothom; que som un exemplar únic dins l'univers, com tu i com tothom i que per això som molt important, com tu i com tothom
| « | Gener 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||