Grosske. Bloc (més) personal

Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas

POBRE XIRINACS

grosske | 14 Agost, 2007 08:11

Els anys 70, Lluis Maria Xirinacs era una mica com el Mahatma Ghandi de la transició. Es va jugar el físic repetidament amb vagues de fam i amb altres actes de protesta on reclamava la llibertat, l'amnistia i, en definitiva, la fi de la dictadura franquista.

Jo vaig tenir el privilegi de coneixer-lo per aquella època i record perfectament el seu discurs brillant i captivador al qual acompanyava una aparença física més aviat imponent.

Lamentablement, quan va arribar la democràcia, Lluis Maria no sapigué preservar el tresor d'autoritat moral que havia acumulat

El testimonialisme és fantàstic en una dictadura però poc útil en democràcia. Als seus posicionaments polítics cada cop més extrems sumà aventures impossibles com un cooperativisme de consum destinat, "inevitablement", a fer devallar els preus en cadena i un negoci de segells igualment destinat al naufragi.

Xirinacs ha volgut posar-li èpica al seu suïcidi i tampoc no li ha sortit. Els Països Catalans segueixen igual d'esclaus (o no) ara que abans de la seva mort. I a mi em fa mal al cor aquest final perquè, des de la llunyania, m'el continuava estimant